L'ONU acusa França de promoure el racisme

L'ONU expressa la seva preocupació pel discurs "polític" i les recents accions del govern francès. Dimecres i dijous a Ginebra, el Comitè per al'Eliminació de la Discriminació Racial (CERD), una branca de l'organització internacional, ha considerat la qüestió. Les seves conclusions són inequívoques: el govern de Sarkozy està portant a terme polítiques de racisme institucional pròpies d'un estat feixista, que d'altra banda contribueixen a estendre el racisme sociològic. Les imatges dels brutals desallotjaments d'unes mares africanes o de famílies rumaneses gitanes recorren al món per a vergonya de la República Francesa, que ja ha oblidat totalment els principis de Llibertat, Igualtat i Fraternitat sobre els que va ser fundada.

Privació de la nacionalitat, sancions arbitràries, mesures de seguretat CCTV ... El govern francès i les seves mesures recents pertorben les Nacions Unides. Des del dimecres, la CEDR no ha deixat d'apuntar a un "retorn significatiu de racisme i xenofòbia" al país, ressaltant una política de govern en particular, cap als nòmades i els francesos "d'origen estranger".

Informa Afrik.com:

Encara que les ONG denuncien una "regressió cap a un tracte desigual", els experts de la comissió no han escatimat tema, si el tractament dels nòmades i gitanos, el debat sobre la identitat nacional El no reconeixement de drets de les minories en la legislació, i l'enduriment del discurs polític.

Al nigerià Waliakoye Saidou, les restriccions al moviment de viatgers li recorden els dies de Pétain. Diversos membres també van preguntar si els recents informes de Nicolas Sarkozy eren compatibles amb la Constitució francesa. "No entenc el que és un origen francès" i "em pregunto si això és coherent amb la Constitució", va preguntar l'expert.

La qüestió de la transferència dels romanís, inclosos més de 40 campaments il.legals que han estat desmantellats en 15 dies, s'ha esmentat en diverses ocasions. "Com entendre que els romanesos (...) puguin ser extraditats, com si no pertanyessin a la Unió Europea?" Preguntes a l'expert algerià Noureddine Amir. "No sé com en un país es pot fer la diferència entre un ciutadà de primera i segona categoria", va afegir.

L'expert Togo Ewomsan Dieudonné, per la seva part ens descriu les declaracions de Nicolas Sarkozy, el passat 30 de juliol: "El discurs del cap d'Estat no només és discriminatori, és també una incitació a l'odi."

Aquest divendres, 13 d'agost, el portaveu del partit presidencial, Dominique Paille va dir que estava "sorprès per l'actitud de la comissió", davant del tracte donat a persones que vénen de països on no hi ha drets humans ". No obstant això, els 18 membres del CERD van expressar la seva qualitat d'experts i no es van pronunciar en nom del seu país.

El Sr Paille és formal, "aquesta comissió està malament, tenim un país que respecta els principis democràtics i republicans i els drets humans és innegable. Un mètode de defensa que no s'ha de convèncer la CEDR, aquest últim al·legant que França no s'intenta amagar darrere de la seva condició de "país dels drets humans".

La comissió haurà de presentar un informe sobre la situació de França en deu dies.

Israel profana cementiri musulmà a Jerusalem

Les autoritats d'Israel van retirar unes 300 làpides d'un antic cementiri musulmà al centre de Jerusalem per tal de construir el "Museu de la Tolerància", va informar l'ajuntament de la ciutat amb la desvergonya sionista acostumada. El territori del cementiri -com la resta ocupada pels fanàtics- és objecte de disputa entre musulmans i l'administració sionista de la ciutat. En el territori que ocupa el cementiri, el centre Simon Wiesenthal, amb seu a Los Angeles, planeja construir el Museu de la Tolerància, i activistes musulmans protesten pel desmantellament del cementiri que es troba en aquest lloc des de l'edat mitjana.

L'alcaldia de la ciutat afirma que les làpides retirades eren falses i van ser instal.lades fa poc pels activistes musulmans que van aprofitar un permís per a la restauració del cementiri, segons va indicar l'agència ianqui-sionista Associated Press.

Per la seva banda, representants del Moviment Islàmic rebutgen totes les acusacions en declarar que les làpides són autèntiques i van acusar les autoritats locals d'infringir la sentència d'un tribunal que va prohibir destruir les tombes i va obligar a realitzar totes les excavacions previ acord amb representants de les comunitats musulmanes.

La planta nuclear de Bushehr en marxa

La posada en marxa del reactor de la central nuclear a la ciutat iraniana de Bushehr s'iniciarà el proper 21 d'agost, ha anunciat avui Serguei Novikov, portaveu de corporació nuclear russa Rosatom. Segons Novikov, el 21 d'agost es durà a terme el trasllat de combustible des del dipòsit a la unitat generadora: "A partir d'aquest moment, Bushehr serà considerada com a instal.lació nuclear", va explicar.

L'inici de la posada en marxa serà un acte solemne que marcarà la finalització de les proves a la central de Bushehr i que comptarà amb la participació d'una delegació russa amb el director general de Rosatom, Serguei Kirienko, al capdavant, així com d Akbar Salehi, vicepresident iranià i cap de l'Organisme nacional d'Energia Atòmica.

Anteriorment, es va comunicar en nombroses ocasions que l'arrencada de la primera central nuclear iraniana tindrà lloc a la segona meitat d'agost.

El projecte de Bushehr va ser iniciat per empreses alemanyes el 1975 però es va quedar en suspens després que els EUA, després de la revolució islàmica a l'Iran i la presa d'ostatges a l'ambaixada nord-americana a Teheran, va decretar un embargament sobre el subministrament d'altes tecnologies al règim iranià.

Rússia va signar el 1998 un contracte per completar les obres en Bushehr però el llançament de la central es va posposar en reiterades ocasions per raons financeres o tècniques. Funcionaris iranians retreien a Moscou la seva renúncia a finalitzar el projecte a causa de les sancions internacionals i les sospites al voltant del programa nuclear de l'Iran.

"Probable" recaiguda en recessió dels EUA

La probabilitat que l'economia dels EUA, la més rica del món, recaigui en recessió, oscil.la entre el 25 i 30%, segons analistes de Goldman Sachs Group Inc: "Els indicis d'alentiment del creixement econòmic dels EUA van augmentar, la preocupació dels actors del mercat sobre el fet que es produeixi una recaiguda en recessió, va augmentar", segons l'informe dels analistes. La por d'una recaiguda en recessió de l'economia dels EUA va augmentar després d'un anterior informe de la Reserva Federal nord-americana en què s'afirma que el ritme de recuperació de l'economia nord-americana "es va alentir en els passats mesos".

D'acord amb el document, la probabilitat d'una recaiguda en recessió de l'economia nord-americana oscil.la entre el 25 i 30%. A més assenyala que el mercat immobiliari, les despeses de les companyies en compra d'equips, cotxes i altres béns de llarga durada, els estalvis de la població i la creació de nous llocs de treball, són factors que impedeixen que les crisis en l'economia del país es repeteixin.

Així mateix, el director executiu de Pacific Investment Management Co, Mohammad A. El-Erian, en les seves declaracions fetes la setmana passada va coincidir amb els pronòstics de Goldman Sachs a l'assegurar que la recessió i deflació de l'economia dels EUA serà d'un 25%.

Escàndol pels mercenaris polonesos a Afganistan

Tres soldats polonesos podrien passar vuit anys a la presó per vulnerar la Convenció de Ginebra en fer explotar una cabana afganesa per "diversió": "Que bonic!", diu un dels militars quan el projectil impacta en el petit edifici. El vídeo, de prop de tres minuts de durada, s'ha fet públic avui divendres al portal del diari polonès Rzeczpospolita tot i que fos gravat entre octubre de 2009 i abril de 2010.

El general polonès Janusz Bronowicz ha claificado aquesta 'divertida acció' de "criminal i inadmissible". Per la seva banda, les Forces Armades poloneses ja estan investigant els fets, així com la munició de llarg calibre disparada des del vehicle armat amb què es va aconseguir enderrocar l'edifici.

El TC condemna les Corts d'en Camps

El Tribunal Constitucional espanyol ha condemnat les Corts Valencianes per vulnerar els drets fonamentals dels diputats de Compromís quan la mesa de la cambra, amb majoria del PP, va vetar sense donar cap explicació una trentena d'iniciatives parlamentàries, la meitat de les quals eren preguntes en què es demanava informació sobre els contractes amb empreses vinculades al cas Gürtel. Ara el govern de Camps té l'obligació de respondre per escrit sobre les adjudicacions a aquestes empreses.

El veto de la mesa a les preguntes de Compromís va passar el 9 de març de l'any passat, un mes després que la policia entrés a la seu d'Orange Market i de la detenció del seu responsable, Álvaro Pérex, 'El Bigotes'. Aquell dia el portaveu, Enric Morera, demanava a cada conselleria informació sobre una vintena de contractes amb empreses, entre les quals les vinculades amb el cas Gürtel. Segons el tribunal, també hi va haver veto el 31 de març, quan Morera va preguntar el conseller d'Economia, Gerardo Camps, sobre el pagament de factures a aquelles mateixes empreses.

El tribunal considera que hi va haver una vulneració dels drets dels diputats a rebre informació, tenint en compte que no hi havia pas cap explicació adequada a la negativa.

Campanya pels presos polítics maputxes

Des del 12 de juliol d'enguany 31 comuners maputxes es troben en vaga de fam a les presons de Concepción, Valdivia, Lebu i Temuco. Els presos polítics maputxes en vaga de fam demanen el dret a processos justos, l'aplicació d'una justícia objectiva i imparcial i en especial la derogació de la Llei Antiterrorista. El fet que presoners polítics indígenes es vegin obligats a una acció tan dràstica es deu al fet que en el curs de la darrera dècada la llei antiterrorista No.18.314 -dictada durant el règim dictatorial de Pinochet-, exclusivament s'aplica en contra dels líders polítics i comuners maputxes.

La derogació d'aquesta llei és exigida per gran part del Sistema Internacional de Drets Humans entre els quals es destaca la Comissió Ètica Contra la Tortura, el informe ha estat discutit pel Comitè de Eliminació de la Discriminació Racial de Nacions Unides en el mes d'agost de 2009.

L'aplicació de la Llei Antiterrorista és una violació als drets humans dels ciutadans que exerceixen el seu dret a protesta, demanen el dret de propietat sobre les seves terres ancestrals, exigeixen respecte a la seva forma de vida i la seva identitat cultural. El Consell de Drets Humans de l'ONU, en diversos informes especials, ha recomanat la no aplicació de la Llei Antiterrorista a les activitats i manifestacions de protesta i reivindicació del poble maputxe. Aquestes Recomanacions sostenen que l'aplicació d'aquesta llei no garanteix un judici imparcial i aporten antecedents sobre els casos en què aquests drets són vulnerats. Es destaca la utilització de testimonis sense rostre, mantenir els imputats en presó preventiva indefinida, i de sotmetre als inculpats a doble judici -per la justícia civil i militar- al mateix temps.

A Xile en el curs d'aquesta dècada la persecució ètnica presa proporcions alarmants. En aquest moment són 37 dirigents polítics maputxe que estan a la presó en diferents penals del sud de Xile. D'aquests 28 presoners estan processats o condemnats per la llei antiterrorista. En total hi ha 60 comuners que estan a la presó o en llibertat condicional per sentència o mesures cautelars. Tres maputxes han hagut de buscar refugi polítics a l'Argentina (2) i Suïssa i cinc han mort a conseqüència dels trets i la tortura de la policia xilena.

El Poder Executiu i els representants del poder legislatiu de Xile tenen l'obligació d'iniciar un procés de diàleg amb els presoners polítics en vaga de fam. Cal rectificar la política discriminatòria aplicada a les històriques demandes del poble maputxe que l'Estat de Xile segueix vulnerant. L'Estat xilè té l'obligació de de respectar les obligacions dels Instruments Internacionals que ha subscrit, com és el Conveni 169 de l'OIT., La Declaració de l'ONU sobre els drets dels pobles Indígenes i de posar fi a la repressió i les persecucions contra lloes dirigents maputxe".

Puntualitzar el següent.

Les Organitzacions maputxe i solidàries d'Europa i Amèrica del Nord expressem el nostre suport als presoners polítics maputxe en vaga de fam. Recolzem les seves demandes, de justícia amb vista a:
• Terme de la violència institucionalitzada i derogació de la Llei Antiterrorista.
• Posar fi a la política de militarització a de les zones maputxe.
• Assegurar el respecte a les garanties d'un procés degut, i la llibertat dels presos polítics Mapuche actualment empresonats.
• Derogació del sistema de "dobles judicis simultanis" davant tribunals militars i Tribunals civils. Garanties de defensa dels inculpats.
• Drets polítics i territorials, autonomia i autodeterminació. Drets reconeguts en la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes, ratificada per l'Estat xilè el 13 de setembre de 2007.
• Reafirmem que la Nació Maputxe es troba en el legítim dret de lluitar per la recuperació i reconstrucció del seu territori històric, usurpat per l'Estat xilè. Territoris reconeguts formalment en tractats internacionals per l'Imperi Espanyol i l'Estat de Xile.

Comuniquem que continuem la nostra feina de denúncia de l'Estat xilè per la seva política racista i repressiva en contra de la nació maputxe.

Per signar la campanya anar a l'enllaç:

Allau de crítiques a Google pel seu concepte de Neutralitat a la Xarxa

Desenes d'organitzacions de consumidors han criticat ferotgement la postura que defensa el comunicat de l'acord recent entre Google i Verizon i han assenyalat que suposaria el principi de la fi d'Internet tal com el coneixem i la creació d'una xarxa de dues categories: una bona per a rics i una altra dolenta per pobres.

El president de l'Associació d'Internautes, Víctor Domingo, va assegurar que aquesta proposta és "un cop a la neutralitat a la xarxa", ja que s'està proposant crear un "Internet de dues categories". "Intentem que la Internet 2.0", va explicar, "no sigui com la televisió 2.0". Enrique Dans es va mostrar també crític amb la intenció de les dues companyies de deixar al marge de tota regulació l'accés a internet pel mòbil.
Associació d'Internautes

Per més que Vinton Cerf, pare d'Internet i fundador de Google, hagi expressat el seu desig que la llibertat segueixi imperant a la xarxa, la veritat és que ja no existeix. Els criteris sobre l'ordre en què es mostren les pàgines obeeixen a interessos comercials fins i tot si l'acord entre Google i Verizon es quedés sense signar.

Camilo José Cela Conde

Accedim a mantenir els principis de la neutralitat de la xarxa a Internet d'avui, a canvi de vendre els nostres principis a Internet de demà. Una autèntica hipoteca que permet a les operadores vulnerar la neutralitat en els cada vegada més populars serveis mòbils, bloquejar el que desitgin bloquejar i privilegiar el que els vingui de gust privilegiar, així com desenvolupar una "Internet per a rics" en què aquest principi regulador i director del que ha estat la Xarxa fins ara no tingui la menor importància. Aplicant una cita de Groucho Marx, "aquests són els meus principis: si no li agraden, tinc altres".
Hipotecar la Internet del futur a canvi d'un compromís de les operadores és, simplement, una estupidesa. La permanent innovació i les lleis del mercat han assegurat en tot moment que les suposades capacitats limitades de les xarxes mòbils i la rendibilitat del negoci de les operadores no estiguessin en cap moment en perill: estan amenaçant als governs amb arguments falsos, amb fanals de jugador de poker. Que Google col.labori en una cosa així no fa més que donar la raó als seus crítics. La història dirà fins a quin punt tenia Google d'haver-se ficat en un acord així, i quins beneficis li ha reportat.

Enrique Dans

La violacions de la neutralitat s'han multiplicat en els darrers anys per part dels operadors mòbils. Són aquests els que prohibeixen arbitràriament la VoIP, el P2P o alenteixen el streaming de vídeo. Fins i tot et diuen des de quin dispositiu pots o no utilitzar l'accés d'internet mòbil, per exemple quan prohibeixen fer tethering per obligar-te a que paguis una altra tarifa addicional.
Per tant, necessitem una regulació per la neutralitat de la xarxa, però la necessitem sobretot per a internet mòbil. S'espera que en la pròxima dècada, Internet mòbil sigui el mitjà més utilitzat per accedir a Internet.

Banda Ancha