José Manuel Llorca, el cervell de l'estafa de Fórum Filatélico i un dels delinqüents més buscats per la policia, va ser un dels assessors a l'ombra que va ajudar a Iñaki Urdangarín i el seu exsoci Diego Torres a teixir una xarxa de blanqueig de capitals per desviar a paradisos fiscals els fons obtinguts per l'Institut Nóos. Llorca, acusat de rentar el diner negre de narcotraficants, venedors d'armes i grans fortunes, està en crida i cerca des de 2007, i es creu que actualment resideix a Veneçuela sota una identitat falsa.
Fonts molt pròximes a la investigació judicial de l'anomenat cas Urdangarín han revelat al Confidencial que l'advocat barceloní Salvador Trinxet, imputat en la causa com a presumpte ordidor de la trama d'evasió fiscal utilitzada per Urdangarín i Torres, va recórrer a Llorca, un vell conegut i expert com ell en navegar per les clavegueres del sistema financer, per dissenyar una xarxa d'empreses tapadora a l'estranger al servei del duc de Palma i el seu exsoci. Aquest diari va intentar ahir, sense èxit, de contactar amb Trinxet, expert en fiscalitat internacional, per demanar la seva versió dels fets.
Gairebé set anys després que la policia irrompés, el maig de 2006, a les oficines de Fórum Filatélico per ordre del jutge, els pèrits han aconseguit desentranyar l'entramat societari internacional construït pels seus gestors, que van estafar gairebé 3.000 milions d'euros a desenes de milers de clients de la societat. Aquesta prometia unes rendibilitats fixes molt elevades mitjançant la revalorització dels segells en què suposadament invertia els diners dels estalviadors que els van confiar els seus fons. Al capdavant del centenar de societats proveïdores interposades de Fórum Filatélico havia el ara pròfug Llorca, considerat l'autèntic cervell d'aquella estafa piramidal i un dels majors blanquejadors de diner negre del món.
El seu amic Trinxet va tractar de fer-se el 2009 amb el control d'Afinsa, una societat filatèlica també intervinguda judicialment el 2006 després d'una altra colossal estafa, mitjançant la presentació d'un conveni que prometia tornar el 50% de les inversions en un termini de cinc anys, i que va ser rebutjat pel jutge que tramita el concurs de creditors. Per adquirir la filatèlica, Trinxet va constituir la societat America Energy & Mining, que comparteix domicili social al comtat de Surrey, al sud de Londres, amb De Goes Center for Stakeholder Management LTD, la companyia fantasma a través de la qual Urdangarín i Torres blanquejar els fons de Nóos.
L'assessor de l'assessor
Llorca, a qui alguns han batejat com el banquer del crim per la procedència mafiosa de molts dels seus clients, va ser l'assessor de l'assessor de l'Institut Nóos. És a dir: l'expert en enginyeria financera que va aconsellar puntualment a Trinxet com amagar els fons milionaris que Urdangarín i Torres van captar fraudulentament de les administracions públiques. Segons les fonts consultades, Llorca, nascut fa 63 anys a la localitat catalana de La Seül d'Urgell (Lleida), va recomanar a Trinxet crear diverses societats dorments en paradisos fiscals per evadir la fortuna dels llavors socis, però va tenir bona cura en no aparèixer en cap d'aquestes operacions.
El primer pas va ser constituir De Goes Center for Stakeholder Management LTD al començament de 2006, mesos abans de l'esclat del cas Fórum Filatélico i que Llorca posés terra pel mig. De Goes va néixer sota el paraigua del Grup Braxton, el viver d'empreses tapadora propietat de Trinxet al comtat de Surrey. A continuació es va crear a Barcelona una signatura mirall de la britànica per a justificar el flux de diners de Nóos entre Espanya i el Regne Unit, i per això Llorca aconsellar Trinxet que recorregués al valencià Ramón Cerdà, propietari de l'empresa Societats urgents, especialitzada en vendre signatures ja registrades i sense cap activitat.
Seguint el consell de Llorca i Trinxet, Urdangarín i Torres van comprar a Cerdà la societat dorment Novosfera Associats 21 i la van rebatejar com De Goes Center for Stakeholder Management, despullada ja del cognom LTD i convertida ara en una S. L. Al capdavant d'aquesta col · locar a Mario Sorribas, també imputat i que figura com a apoderat de Aizoon S. L., la immobiliària que comparteixen al 50% el duc de Palma i la seva esposa, la infanta Cristina de Borbó. Les fonts consultades asseguren que Llorca ja havia recorregut anteriorment a Cerdà per donar cobertura aparentment legal a les xarxes de blanqueig de capital orquestrades pel cervell de Fòrum Filatèlic.
Fins a 500 societats 'fantasma'
Segons aquestes fonts, Llorca va proporcionar a Urdangarín i Torres, a través d'Trinxet, la llista amb prop de 500 societats fantasma en paradisos fiscals que la policia va intervenir durant el registre de la seu de l'Institut Nóos. Els investigadors no saben quantes d'aquestes societats van ser utilitzades pels dos exsocis per desviar l'estranger els beneficis obtinguts, però la veritat és que va ser així com, primer, De Goes Center va començar a cobrar a Nóos factures milionàries per treballs ficticis o mai realitzats, diners que després va ser desviat a la matriu londinenca de la societat i més tard a altres empreses fantasma creades en paradisos fiscals com Belize, Panamà o Delaware (EUA), a més de Suïssa, Luxemburg o Costa Rica.
Trinxet és un dels molts imputats pel jutge José Castro, instructor del cas Urdangarín, però Llorca, que sempre va actuar entre bastidors, ha aconseguit fins ara sortir indemne dels nombrosos casos de corrupció en què s'ha vist embolicat, com ara la Operació Malaia-el saqueig de les arques públiques de Marbella-i l'Operació Balena Blanca, una complexa xarxa de blanqueig de capitals a través d'un bufet d'advocats de Marbella. Va fugir d'Espanya a finals de 2006 o començaments de 2007 proveït de diversos passaports i altres tantes identitats, i segons va publicar el 2010 el setmanari Interviú, s'ha sotmès a diverses operacions de cirurgia plàstica per despistar la policia. Per ara li ha donat cantonada.
