Perpinyà contra la reforma de les pensions

Entre 10.000 i 20.000 manifestants han protestat aquest matí pels carrers de Perpinyà contra el projecte de reforma de les pensions presentat pel govern de Nicolas Sarkozy. Avui mateix aquest projecte es comença a tramitar a l'Assemblea Nacional francesa. Música i consignes contra el govern han protagonitzat la marxa, a la qual han assistit treballadors del sector públic i del privat, desocupats, jubilats, gent jove i gent gran. Foto: Mickael Millet.

A París, la manifestació ha col·lapsat el centre de la ciutat, on s'han aplegat entre 80.000 i 250.000 manifestants. Els sindicats i el Partit Socialista (PS) consideren injust el projecte de reforma de les pensions i denuncien que no s'ha negociat prou amb els agents socials abans de començar el procés parlamentari a la cambra baixa francesa.

Els transports públics són els serveis més afectats per la vaga general que hi ha avui convocada a tot l'estat francès pels sindicats, que protesten així pel projecte de reforma de les pensions presentat pel govern de Nicolas Sarkozy.

La vaga ha fet anul·lar la meitat dels serveis de tren i metro a l'estat francès. Podeu consultar ací les alternacions en el servei de la SNCF, i ací les previstes pels TER. La vaga també causa disfuncions importants en el trànsit aeri, amb nombroses anul·lacions de vols; ací podeu consultar els aeroports de l'estat francès.

També afecta la resta del país. Al Principat, Renfe ha suspès trens internacionals que uneixen Barcelona amb Zuric, París i Montpeller, mentre altres serveis ferroviaris s'han vist alterats. Fins ara, hi ha trenta vols cancel·lats amb origen o destinació a París, però també n'hi ha cap a Irlanda, Alemanya, Itàlia o Lituània, ja que passen per l'espai aeri francès. Es recomana, doncs, consultar la companyia abans de viatjar.

Oposició important a la reforma

En el sector de l'ensenyament, de la sanitat i en el funcionariat en general és previst que la vaga tingui una incidència important. Ara, una bona part de les empreses del sector privat no es veuran afectades. Això sí, s'espera que la vaga general tingui més seguiment que la del proppassat 24 de juny. Segons els últims sondatges, dues terceres parts dels ciutadans opinen que el pla de Sarkozy per retardar l'edat de jubilació dels 60 -que va instaurar François Mitterrand- als 62 anys i fer que la gent treballi més per la seva pensió no és just i donen suport a la protesta. Amb totes les manifestacions que hi ha convocades a l'estat, els sindicats esperen que surtin al carrer uns dos milions de treballadors.

És la sisena convocatòria de mobilitzacions de l'any i la tercera per la reforma de les pensions, un dels projectes estrelles del mandat de Sarkozy que ha generat polèmica no només pel contingut en sí del projecte, sinó també pels pressumptes vincles del ministre de Treball, Eric Woerth, amb la multimilionària Liliane Bettencourt, propietària del gegant dels cosmètics L'Oréal. Els diputats de l'Assemblea francesa comencen a debatre avui la reforma, però el tràmit parlamentari podria estendre's fins a mitjan setembre i encara faltaria la revisió del Senat abans que el text fos aprovat.

Sarkozy sembla decidit a tirar endavant la reforma al·legant que és l'única manera de reduir el dèficit del sistema de pensions derivat de l'allargament de l'esperança de vida. Tampoc fa marxa enrera, ara per ara, en la reforma de la llei d'immigració, malgrat mobilitzacions i crítiques importants arreu d'Europa.
Més fotos a:
http://www.facebook.com/profile.php?ref=name&id;=100000654416158#!/album.php?aid=2089447&id;=1272632981&fbid;=1604016701635&ref;=mf

PCC: El comunicat d’ETA és positiu però insuficient

El Secretari General del PCC i Senador d’EUiA, Joan Josep Nuet, ha valorat el darrer comunicat d’ETA, en el qual comunicava la seva decisió, presa ja fa uns mesos, de “no portar a terme accions armades ofensives”. Per a Joan Josep Nuet aquest comunicat és positiu “però també insuficient”. Nuet el considera positiu perquè “reforça la línia de no cometre atemptats”, però el valora al mateix temps com a insuficient perquè “cal la dissolució d’ETA i l’aposta definitiva i irreversible per la política com a forma de canalitzar la lluita del poble basc”.

Per al Secretari General del PCC, el conflicte entre Euskadi i l’Estat Espanyol “s’ha de resoldre mitjançant el diàleg” i la lluita nacional “s’ha d’entroncar amb la lluita social per a la transformació de la societat capitalista”.

Així mateix, Joan Josep Nuet afirma que la Llei de partits pactada entre el PP i el PSOE “és una mordaça per a la sortida pacífica i dialogada” del conflicte i que “cal deregoar-la i obrir vies plenament democràtiques que permetin la participació plena del poble basc en la solució dels seus problemes i per la construcció dels seus annels socials i nacionals”.

Eleccions el 28-N. Miralles: "Estem preparats"

Miralles: "ICV-EUiA estem preparats per aquestes eleccions, més enllà de la data en què se celebrin". El diputat d’ICV-EUiA i vicepresident de la coalició roig i verda valora que els sondejos indiquen que mantenen resultats i amb possibilitats d’anar a l’alça. Un cop el president de la Generalitat, José Montilla, ha anunciat que el pròxim 28 de novembre serà la data de les eleccions autonòmiques, Jordi Miralles ha declarat que als roig i verds no els ha amoïnat en cap moment el dia de celebració dels comicis catalans perquè “nosaltres hem fet els deures en el sí del govern, estem preparats i tenim uns objectius clars”. En aquest sentit, Miralles ha apostat per “mobilitzar l’electorat d’esquerres” per continuar garantint l’actual majoria i, en conseqüència, que “Catalunya sigui lliure de polítiques conservadores”.

Així mateix, el també diputat al Parlament ha fet referència a les últimes enquestes sobre intenció de vot aparegudes als mitjans i ha constatat que la coalició ICV-EUiA manté els resultats i experimenta una tendència a l’alça. I pel que fa a la resta de socis del Govern d’Entesa, Miralles ha valorat que “estan corregint la davallada i recuperant terreny”.

El Consell Nacional d’EUiA es reunirà el proper dilluns, 13 de setembre, per escollir els candidats i candidates que concorreran a les eleccions catalanes a les llistes d’ICV-EUiA.

El Cas del Port també apunta al cor de CiU

El Jutjat d'Instrucció número 5 de Barcelona ja està investigant, arran d'una denúncia de la fiscalia, el presumpte frau de 40,7 milions d'euros comès en la construcció de la prolongació del dic Est del port de Barcelona, unes obres que es van iniciar el 2001 i que es van acabar el 2008 on el principal acusat és José Mestre Mercat. La Fiscalia de Barcelona va posar en mans del jutjat el cas l'agost passat, després de mesos d'investigacions i després de rebre un complet informe de la direcció de l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB) sobre les presumptes irregularitats econòmiques. Joaquim Tosas, expresident del port (a la foto amunt a la dreta), com es pot veure formava part íntima de l'equip Pujol-Prenafeta-Alavedra-Arcadi Calzada, tots ells implicats també al Cas Palau o al Cas Pretòria, i la Fundació Catalunya Oberta de CiU.

Fonts coneixedores de la investigació van assegurar que el jutjat al qual ha anat a parar la denúncia de la fiscalia ha acordat una sèrie de diligències amb l'objectiu d'aclarir el suposat desviament dels 40,7 milions d'euros que ja van ser reclamats el mes de juliol passat per la direcció del port a la unió temporal d'empresa (UTE) del dic Est, que està formada per les empreses FCC Construcción, Ferrovial-Agroman, Construcciones Rubau i Copisa.

El 2001, quan van ser adjudicades les obres, la presidència del port requeia sobre Joaquim Tosas, que va ser rellevat per Joaquim Coello el 2004. El president de l'entitat és nomenat pel Govern central, tot i que, en una espècie de pacte no escrit, sempre es designa el candidat que elegeix la Generalitat. Mentre que Tosas va ser designat per CiU, aleshores al govern català, Coello i, en l'actualitat, Jordi Valls ho van ser pel tripartit.

COL·LABORACIÓ / Segons fonts judicials, l'actual direcció del port barceloní ha col·laborat de manera activa amb la investigació preliminar que va obrir la fiscalia la primavera passada per una comunicació remesa per l'Agència Tributària sobre una xarxa de presumpte frau fiscal amb factures falses. En aquesta xarxa hi podria estar involucrada l'empresa Coterras, que està domiciliada a Barcelona, proveïdora de pedra i material per a la construcció del dic. L'obra va ser adjudicada per 197 milions.

Les indagacions, en què està participant la Guàrdia Civil, pretenen aclarir si algunes factures girades per aquesta mercantil són falses i no es corresponen amb la venda de cap mena de producte. O bé es va utilitzar menys material (ciment, roca i terra per omplir) per a la construcció del dic del realment detallat en les factures. D'aquesta manera, s'hauria produït una sobrecertificació de material d'obra i part del pressupost destinat al projecte podria haver anat a parar a fins aliens.

TONES DE TERRA / Les obres van consistir a allargar 2,17 quilòmetres el dic existent. La desviació, en la dècada passada, del Llobregat cap al sud va alliberar un gran tram de costa on s'ha iniciat l'ampliació de molls, un pla que a llarg termini duplicarà l'espai del port fins a arribar a 1.300 hectàrees.

El dic Est s'assenta a 25 metres sota el mar, en sobresurt dos més i té una amplada, a la base, de 200 metres. Els càlculs previs estipulaven que es necessitaria un bolcat de 12,4 milions de tones de terra i una posterior col·locació de 450.000 metres cúbics de formigó en blocs de 50 tones al llarg del dic.

Acte de la Fundació Catalunya Oberta: Xavier Sala i Martín i, a la dreta, Lluís Prenafeta, Jordi Vilajoana i Joan Guitart (Foto: e-notícies).

Veure també:
/2010/07/jose-mestre-tercat-i-el-port-de-bcn.html

http://politica.e-noticies.cat/escorcollada-la-fundacio-catalunya-oberta-34171.html

Esclaus de la II Guerra demandaran Mitsubishi

Al voltant de 100 xinesos que van ser forçats a treballar en la Segona Guerra Mundial presentaran una demanda la setmana que ve en contra de la companyia japonesa Mitsubishi Materials Corp per exigir tant una disculpa com una indemnització, ha assenyalat avui el seu advocat. Aquesta serà la demanda més recent de xinesos forçats a treballar durant la guerra, perquè altres accions similars empreses contra el Japó en les dues últimes dècades han fracassat. Mitsubishi és una de les empreses invitades pel president Montilla per instalar-se a Catalunya!

Xinesos de la província oriental de Shandong que van ser forçats a treballar presentaran la seva demanda contra la companyia i les seus subsidiàries a la Xina, al Tribunal Popular Superior de Shandong, abans del 18 de setembre, va dir Fu Qiang, cap de l'Oficina de Justícia de Pengfei, a Shandong.

El 18 de setembre d'aquest any es commemora el 79 aniversari de la invasió japonesa a Xina.

Els treballadors, tots majors de 80 anys d'edat, demandaran a Mitsubishi Materials, per a la que alguna vegada van ser forçats a treballar, una disculpa i el pagament d'una indemnització de 100.000 iuans (14.730 $ USA) a cada treballador, va dir Fu a Xinhua.

Al voltant de 40.000 xinesos, una quarta part d'ells de Shandong, van ser obligats a treballar al Japó durant la Segona Guerra Mundial. D'aquests, 7.000 van morir allà.

Mitsubishi Materials Corp va obligar a més de 2.700 xinesos a treballar en nou mines, va dir Fu. Va afegir que la companyia va contractar dues mines a dues companyies japoneses que també van forçar a xinesos a treballar.

La majoria dels treballadors xinesos que va utilitzar la companyia provenien de Weifang, Jinan i Zibo a Shandong, assenyala l'advocat.

Els tribunals japonesos han rebutjat tots els reclams d'indemnització en 15 demandes presentades per treballadors xinesos des de la dècada dels 90 del segle XX, indicant que els drets individuals dels ciutadans xinesos per a reparacions de guerra van ser descartats sota la declaració conjunta Japó-Xina de 1972.

El portaveu del Ministeri de Relacions Exteriors de la Xina, Qin Gang, va dir el novembre passat que les accions del Japó per obligar i esclavitzar a xinesos durant la Segona Guerra Mundial van ser delictes militars greus, així com un problema de drets humans realista i greu que encara no ha estat resolt de manera adequada.

Qin va demanar al govern japonès que adopti una actitud responsable envers la història i que manegi adequadament aquest assumpte.

Infiltrats de la CIA al govern Karzai

La notícia sobre els talps de la CIA en el govern de l'Afganistan va desaparèixer dels mitjans d'informació en un tres i no res. I això, tot i (o degut a) que es tracta d'una cosa que podria provocar un escàndol a escala mundial i una profunda investigació dins de l'Administració nord-americana. L'espurna es va encendre la setmana passada, quan el diari New York Times va acusar, o més aviat, va informar que el cap del Consell Nacional de Seguretat, Mohammed Zia Salehi, és un col.laborador de la CIA i percep diners d'aquesta organització. Al rotatiu novaiorquès van seguir altres mitjans nord-americans en les seves acusacions a altres polítics del govern afganès pel mateix motiu.

En qualsevol cas, Washington té ara molts altres mals de cap, a part del de l'Afganistan. El passat cap de setmana, els conservadors nord-americans organitzaven al centre de Washington una manifestació sense precedents contra el president Barack Obama. Obama que, al mateix temps, estava preparant un discurs sobre els fonaments de la política externa dels EUA al respecte de la retirada de les tropes de l'Iraq. Només aquests dos esdeveniments ja són suficients per eclipsar als agents de la CIA infiltrats.

Durant el cap de setmana, des de l'Afganistan va arribar un comunicat oficial del servei de premsa del president, Hamid Karzai, afirmant que cap membre del govern de l'Afganistan està en la nòmina de la CIA. A més, que "el govern afganès contempla aquesta propaganda infundada com perniciosa per l'aliança antiterrorista" i "condemna concloentment les acusacions indiscriminades, que difamen als membres del govern de l'Afganistan". El comunicat va ser recolzat per algunes persones properes al President.

Aquesta història pot ser analitzada des de diverses perspectives. Triem dos: la afganesa i la global, per ser les més il.lustratives.

El mes passat, Mohammed Zia Salehi va ser detingut per la comissió anticorrupció angloamericana. Però gràcies a la mediació del president Karzai, va ser posat en llibertat. Posteriorment, el van acusar de ser agent de la CIA.

D'una banda, aquest fet no és tan estrany i no hauria de ser motiu d'escàndol. Les tropes dels EUA i dels seus aliats estan a l'Afganistan des de fa ja molt de temps, des de l'hivern de 2001-2002. El govern de Hamid Karzai va ser format pels EUA i és un govern d'ocupació. Així ho veu tothom, així ho veuen els afganesos. Seria molt estrany que l'administració afganesa estigués totalment lliure de la influència dels serveis d'intel ligència nord-americans i dels seus agents. Però com la campanya contra l'extremisme i el terrorisme gaudeix del suport de molts països, inclosa Rússia, a ningú se li acut protestar.

Precisament aquests van ser els arguments que van esgrimir en els mitjans de comunicació els analistes en relació amb les primeres acusacions contra Salehi. Corroborar que la CIA porta al país diverses dècades i té molts agents en l'administració afganesa. Però les seves veus no van trigar a apagar-se.

I és que el govern afganès no vol ser vist com un govern d'ocupació i s'esforça molt per distanciar d'aquesta imatge i començar des de zero, encara que sigui amb la mateixa gent. Aquesta és la raó de la indignació, provocada pel servei de premsa. El modest, però molt poderós cap del Gabinet de la Presidència, Mohammed Umar Daudzai, va subratllar en una de les entrevistes que "és molt important que els afganesos tinguin consciència que l'Afganistan és un estat independent, guiat per la voluntat política de Hamid Karzai" . A propòsit, Karzai, tot i la presència militar nord-americà, porta més d'un any establint relacions amb altres països, inclosa la Xina.

No obstant això, hi ha en tot això un petit matís, important, i no només per a l'Afganistan, sinó per a tothom: per què el govern de l'Afganistan el molesta tant que alguns dels seus funcionaris siguin agents del servei d'intel ligència d'un país amic ? Perquè això rebaixa la seva autoritat davant els ulls dels seus conciutadans. A principis dels anys 90 es va teoritzar molt sobre els nous matisos de la paraula "sobirania", globalització, i exportació de la manera de legislar d'un Estat (referint-se als EUA, és clar, o, en darrer terme, als països de la UE) a altres Estats. I en aquesta tessitura, no hauria d'haver cap problema en que algun ministre del govern afganès és o podria ser agent de la CIA.

A la Rússia dels anys 90 els polítics amb doble nacionalitat estaven mal vistos. Al començament del segle XXI va sorgir la moda que les dones dels líders de certs països, com ara Ucraïna i Geòrgia, per citar alguns, fossin estrangeres. Un altre cas interessant és el de la ministra d'economia de Geòrgia, Verónica Kobalia, de 28 anys d'edat, fotografiada a l'escenari d'un club nocturn. No feia res dolent allà, però segurament seria interessant investigar de quina manera aquesta ciutadana canadenca d'origen georgià ha arribat a ser ministra.

I és que no tot el que és nou és bo. De vegades cal respectar els conceptes tradicionals de poder, ciutadania i interessos nacionals.

El KKE denuncia la venda de missils russos a Israel

Els diputats del KKE, Partit Comunista grec, van dirigir una pregunta als ministres de Defensa i Exteriors subratllant un nou aspecte de la perillosa cooperació politicomilitar entre Grècia i Israel. El text de la pregunta era el següent: "Segons algunes fonts, durant la recent visita del primer ministre israelià B. Netanyahu a Grècia, es va demanar al govern del PASOK que donés a Israel els míssils S-300 (foto). Aquests míssils se suposava que estaven a Xipre, però ara estan situats a Creta, per tal de ser usats en el marc d'una maniobra militar israeliana perquè els pilots israelians desenvolupin mètodes per a la seva utilització".

"Sembla que les recents maniobres conjuntes greco-israelians a Creta, que van ser condemnades pel KKE, no van ser suficient perquè els pilots israelians fossin entrenats en aquest sistema de míssils. Segons les informacions, el govern estan valorant acceptar la petició d'Israel".

Sobre aquesta base, els diputats del KKE pregunten al govern: "Pensa el govern en el perill que aquesta acció implica per al poble grec i els pobles de la regió, ja que Israel exigeix el bloqueig contra l'Iran i amenaça amb la guerra? Es dóna compte el govern que està "jugant amb foc", que aquesta decisió provocaria no només al poble àrab sinó també a Rússia, a qui es van comprar aquests sistemes de míssils?

El "mercader de la mort" Víctor Bout pot revelar els secrets de Ieltsin

L'empresari rus Víctor Bout, conegut com el "mercader de la mort", està vinculat a un segon de Vladímir Putin, cap del Govern rus, i pot revelar als EUA alguns secrets del Kremlin, segons la revista nord-americana Newsweek. Bout va ser arrestat a Tailàndia el març de 2008 per una ordre emesa per la justícia nord-americana, que l'acusa de tràfic il.legal d'armes, durant vint anys, sota el control i amb el beneplàcit del Kremlin sota la dictadura de Boris Yeltsin i la CIA. Ara s'està preparant per afrontar el judici als EUA, on serà deportat pròximament. La primera vista oral ja ha estat fixada per a principis d'octubre.

Newsweek afirma haver esbrinat que en els anys 1980, Víctor Bout va prestar servei militar a Moçambic sota les ordres de l'oficial del KGB Igor Sechin, actualment vicepresident del Govern rus encapçalat per Vladimir Putin.

Després de la disolució de la Unió Soviètica, Bout es va dedicar als subministraments d'armament i material bèl.lic rus. En opinió de Douglas Farr, expert del Centre de Valoracions Internacionals i Estratègia amb seu a Washington i autor del llibre El senyor de la guerra (Lord of war) sobre Bout, l'empresari rus va estar traficant armes durant vint anys sota el control i amb el beneplàcit del Kremlin, és a dir, la dictadura de Boris Yeltsin i la CIA.

El 2005 Bout va ser vist a l'Iran i, el 2006, al Líban. Suposadament va estar subministrant a aquests països armament rus que va utilitzar la guerrilla libanesa Hezbollah contra Israel durant la guerra de 2006.

Segons l'acusació, el "senyor de la guerra" va ser arrestat a Bangkok (Tailàndia) quan va intentar vendre una partida d'armament a membres de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) que, en realitat, eren agents de l'Administració de Control de Drogues (DEA) dels EUA.

Segons una de les versions, aquella no va ser una transacció ordinària per Bout perquè hi estaven involucrats funcionaris russos. Alguns analistes opinen que amb els subministraments d'armes a la guerrilla colombiana, algú al Kremlin volia venjar-se dels nord-americans per haver subministrat míssils Stinger als taliban afganesos quan aquests actuaven com titelles de Washington, U.K. i França contra el govern comunista i democràtic d'Afganistan.

Anthony Davis, expert en seguretat de la companyia IHS Jane's, comenta que les autoritats nord-americanes estan impacients per poder estirar la llengua a Bout sobre els secrets del Kremlin, com per exemple, el secret de la proliferació dels míssils antiaeris russos Iglà al mercat negre.

Moscou ha declarat que la decisió de Tailàndia de extradir al ciutadà rus als EUA és il.legítima i té connotacions polítiques.

Militars russos aprenen a governar drons d'Israel

El ministre de Defensa de Rússia, Anatoli Serdiukov, i el seu homòleg israelià, Ehud Barak, signaren ahir a Moscou un acord de cooperació militar, informà el titular rus de Defensa, després de la seva reunió amb Barak: "Acabem de signar un acord de cooperació militar a llarg termini". Cinquanta militars russos estudien el funcionament de vehicles aeris no tripulats (drons o UAV, per les seves sigles en anglès) que Rússia va comprar a Israel, revelà el ministre Anatoli Serdiukov: "Hem comprat a Israel 12 UAV i 50 militars aprenen a manejarlos. En aquests moments realitzen classes pràctiques".

Segons el ministre rus, el seu país està estudiant detingudament l'experiència de les Forces Armades israelianes que pot resultar molt valuosa a l'hora de reformar l'Exèrcit rus.

Per la seva banda, Barak va destacar que la reunió d'avui és la primera trobada en molt de temps entre els responsables de Defensa dels dos països.

"Estem aconseguint enteniment mutu i diàleg i ja tenim cooperació eficaç", va indicar el ministre israelià.

Així mateix, va informar que Israel està disposat a intercanviar amb l'Exèrcit rus experiència en la lluita antiterrorista i en les tècniques per garantir la seguretat, com l'ús d'avions no tripulats.

"Israel no només veu a Rússia com un soci important, sinó com una potència que juga un gran paper al Pròxim Orient", va declarar Barak, que va convidar al seu homòleg rus a realitzar una visita de treball a Israel aprofitant les "circumstàncies favorables que existeixen actualment per a això".

Segons dades del Centre rus per a l'Anàlisi del Comerç Internacional d'Armes, Rússia va signar dos contractes per adquirir avions no tripulats israelians. Un d'ells, subscrit l'abril de 2009, preveia el lliurament de febrer Bird Eye 400 (valorats en 4 milions de dòlars), 8 I-View Mk150 (37 milions de dòlars) i 2 Searcher Mk II (12 milions de dòlars).

Posteriorment, es va contractar la compra d'altres 36 UAV de fabricació israeliana per un import total de 100 milions que hauran de ser lliurats en 2010.

Actualment, es negocia la creació en el territori rus d'una fàbrica conjunta rus-israeliana d'avions no tripulats. S'estima que el projecte tindrà un cost aproximat de 300 milions de dòlars.

Rússia estudia equipar amb els seus dispositius làser els aparells voladors israelians i també emplaçar en el territori d'Israel una estació telemètrica làser (per observar els satèl lits artificials), va declarar avui el cap del Govern rus, Vladímir Putin.

"Rússia i Israel estudiem dotar els aparells voladors israelians amb dispositius làser de fabricació russa i construir en el territori d'Israel una estació telemètrica làser que funcionaria en el marc del sistema rus de navegació per satèl lit GLONASS", va dir Putin durant la trobada que va sostenir amb el ministre israelià de Defensa, Ehud Barak.

Putin va destacar que, en general, Rússia i Israel mantenen una fructífera cooperació en el terreny tècnic-militar.

"Només cal dir que tenim bons projectes en el sector de l'aviació de transport militar i executem un projecte per l'Índia. A més, Rússia ha llançat diversos satèl lits en interès d'Israel i va comprar a aquest país diversos avions sense pilot", va revelar el cap del Govern rus.

http://sp.rian.ru/onlinenews/20100906/127676953.html
http://sp.rian.ru/onlinenews/20100906/127674147.html

RFA: Molta foscor sobre la reunificació per aclarir

Andrei Fediashin: Si fem un repàs per la història alemanya, ens adonarem que el període que va de des de l'agost fins a final d'any és molt ric en dates memorables relacionades amb la divisió i reunificació d'Alemanya. El 13 d'agost de 1961, gairebé en una nit es va aixecar el Mur de Berlín. Des de mitjans d'aquest mateix mes, però del 1989, la República Democràtica Alemanya patia fuites massives dels seus ciutadans a la RFA per motius polítics (a través d'Hongria i la República Txeca, amb la connivència de les ambaixades d'alguns països occidentals). El 7 d'octubre de 1989, el llavors dirigent soviètic, Mikhaïl Gorbatxov, exhortava en la seva visita a Berlín a posar en pràctica reformes del sistema polític. I el 18 de novembre, el Cap de la RDA, Erich Honecker es veia obligat a dimitir, sent substituït per Egon Krenz. El socialisme de la RDA estava ferit de mort.

A principis de novembre, la ciutat de Berlín estava agitada per manifestacions antigovernamentals massives, arran de les quals el 9 de novembre queia el Mur. Per a gairebé tot el món aquesta és la data de facto de la de reunificació, quan es va ensorrar aquest monstruós monument que separava de manera antinatural la nació alemanya. Va ser un símbol, clar i comprensible.

Curiosament, aquell mateix dia, prop de la mitjanit, travessava el lloc de control de Bornoholmerstrasse obert per la policia de la RDA, juntament amb altres molt ciutadans d'Alemanya Oriental, una jove química, Angela Merkel. L'ex-Canceller de la RFA Willy Brandt va dir en una ocasió que per a qualsevol ciutadà alemany el 9 de novembre és una data molt més significativa que el 3 d'octubre. Molts alemanys el consideren com l'inici d'una nova era.

Posteriorment, el setembre de 1990 a Moscou es signava el Tractat sobre l'arranjament definitiu en relació amb Alemanya "entre la RFA, la RDA, l'URSS, els EUA, el Regne Unit i França, a més d'un document entre la RFA i la URSS que regulava la permanència i la retirada gradual de les tropes soviètiques del país.

Van ser molts els esdeveniments susceptibles d'haver-se convertit en motiu de celebració.

Però el més important és que ningú dubtava que Alemanya havia de reunificar, sense importar la forma: estat únic, federacions o confederacions. La majoria aclaparadora dels alemanys somiava amb la reunificació com a poble.

El breu període d'aspiracions dels caps que van seguir Honecker, a unir-se sota unes condicions de paritat recolzades per l'URSS, no va rendir els fruits esperats. Així que, en la pràctica, en comptes d'una reunificació, va tenir lloc l'absorció de la RDA per la seva veí molt més desenvolupat i potent. I això és lògic. Hauria estat una utopia que el feble, políticament buit i deprimit orient alemany hagués exigit alguna cosa o dictat les seves normes. Tampoc era raonable esperar el suport de la URSS. Gorbatxov tenia massa problemes amb conservar la seva autoritat a l'URSS per pensar en ajudar el aliat més desenvolupat i potent econòmicament.

Encara sense suport i aliats, la RDA va intentar aguantar la pressió de l'economia capitalista i va crear un fons especial per a la protecció d'empreses estatals, amb l'objectiu de privatitzar gradualment perquè passaran a mans del proletariat. Però sense gaire èxit.

En un any i mig, la RFA havia aconseguit privatitzar les empreses, els equips i béns de la RDA, quedant un 85% en mans de companyies i bancs occidentals. Gairebé 2 milions d'hectàrees del terreny agrícola i de boscos de l'estat van ser venuts a particulars (sobretot, procedents de la RFA), i un 80% de tot el personal empleat en l'agricultura va quedar acomiadat. Abans de la reunificació, el marc occidental es cotitzava a 4,50 marcs orientals. Quan va ser establerta la paritat monetària, l'exportació de l'antiga RDA (equips industrials, eines, fertilitzants, teixits, etc.) Es va fer un 450% més cara, perdent així la seva competitivitat. I això tenint en compte que el percentatge de l'exportació en l'economia de la RDA arribava gairebé un 40%.

Salta a la vista que la fallida de la república oriental era forçada i antinatural. Les greus conseqüències que subsiguieron podrien haver estat evitades. La història de la RDA abunda en tragèdies humanes resultat de la reunificació. Per exemple, hi va haver 2.2 milions de queixes pel que fa a les propietats amb les que es van fer alguns ciutadans occidentals en condicions més que dubtoses. Però la majoria van ser ignorades.

(L'autor no menciona els casos de corrupció i els milions de marcs que van desapareixer -del capital destinat a compensar la RDA- en les butxaques de Helmut Kohl i les arques de la CDU i la CSU, la dreta governant a la RFA a l'actualitat), com es va demostrar i denunciar a la premsa alemanya.

Pel que fa a l'URSS/Rússia es refereix, és cert que van perdre molt. Ara, en llegir els estenogramas de les nombroses negociacions sobre la qüestió alemanya que van sortir a la llum, un queda bocabadat en veure el poc reflexives, ingènues, cegues i ineptes que van ser la diplomàcia i la política en aquell període. La propietat de l'URSS a Alemanya estava valorada en uns 30.000 milions de marcs RFA. No obstant això, Gorbatxov va acceptar una compensació de només 12.000 milions. Els béns immobiliaris de l'URSS de més de 10.000 milions de marcs van passar a ser propietat de la RFA.

Encara persisteix l'opinió que l'OTAN va enganyar a l'URSS a l'incomplir la seva promesa de no citar forces a l'est després de la reunificació. Però és que aquesta promesa es podia interpretar de formes diferents. Segons es desprèn dels documents desclassificats fa poc, Gorbatxov no va esmentar ni un cop en les negociacions amb els EUA, el Regne Unit i la RFA la no inclusió dels ex-membres del Pacte de Varsòvia. Es tractava només de que l'OTAN no s'estengués la seva influència més a l'est. Ara Occident sosté que es tenia en compte llavors només l'est d'Alemanya, de manera que Gorbatxov es va posar d'acord en fi.

La resta es cosa de com interpretar-lo. A més, la promesa no va ser posada per escrit ... i les paraules se les porta el vent. És una prova més de la política poc perspicaç del cap de l'Estat soviètic.

Krusxov i la disgregació de l'URSS

José Luis Forneo: Kimetz Liburuak i L'Acer temperat han publicat en format llibre l'estudi del búlgar Mikhaïl Kilev, sobre les mentides abocades a l'informe secret de Khrusxov. Més de 300 cites de gent tan important en la història soviètica com Molotov, Ivan Stadniuk o el mariscal Zhukov desmentint, una per una, les grans falàcies que van contribuir a edificar el revisionisme històric i ideològic en el bloc socialista. En l'estudi de Mikhaïl Kilev s'analitza l'informe de Nikita Serguèievitx Khrusxov titulat "Sobre el culte a la personalitat i les seves conseqüències", presentat a la "sessió secreta" del XX Congrés del PCUS, el 25 de febrer de 1956, arribant a la conseqüència de que a través d'ell, Khrusxov va establir una nova línia revisionista en el PCUS, el que va iniciar el procés de disgregació a l'URSS, portant al seu esfondrament.

Els enemics del marxisme-leninisme i del socialisme han creat tot un seguit de versions sobre la derrota de l'URSS i del camp socialista a Europa de l'Est. Les seves versions van des de la inadaptació del model socialista soviètic fins a la negació completa del socialisme com a sistema social. El llançament d'aquestes versions va acompanyat d'una campanya inaudita de propaganda de mentides i de calúmnies en contra del socialisme i del marxisme-leninisme. Aquesta campanya va portar la desorientació, la desconfiança i la desesperació en les files dels comunistes i dels simpatitzants del socialisme.

Desmuntar les falàcies construïdes pel revisionisme i el capitalisme per destruir el Socialsmo és una tasca important vingui des del àmbit que vingui per aconseguir la unitat del comunisme internacional, sense deixar-se convèncer per les falques introduïdes per la propaganda capitalista, tal com va fer William B. Bland (De la Lliga Comunista del Regne Unit). en el seu discurs llegit a la Stalin Society el maig de 1991, i que es titulava "Stalin i el culte a la personalitat, que hi ha de cert?", i en el qual es destruïen totes les acusacions inventades per Jruchev i la seva camarilla quan van arribar al poder (i amb això es va iniciar la progressiva decadència de l'URSS i la destrucció dels èxits del socialisme a les mans de l'oligarquia capitalista).

El llibre de Kilev persegueix les mateixes finalitats, i aporta un estudi molt més contundent i clarificador al respecte.

http://www.45-rpm.net/?p=916

www.leninismo.org/stalin_culto.htm

"Cal netejar el clavegueram per evitar inundacions"

Carmen Carreras, coordinadora local d'EUPV a Castelló, exigeix la neteja de la xarxa de sanejament i el clavegueram i les d'aigua al Grau de Castelló per evitar les inundacions que afecten aquesta localitat tots el anys amb l'arribada de la tardor i les pluges: “Situació clarament evitable amb un mínim de previsió i treball a temps”, comenta. Carreras considera que: "Any darrere any, hem de suportar com amb la vinguda de la tardor, zones del Grau de Castelló s'inunden amb l'arribada de les pluges i conseqüentment causen grans molèsties als ciutadans i ciutadanes afectats. La situació s'ha convertit en tan habitual que ja pareix un element més del paisatge per finals de setembre i octubre, una situació inadmissible i una falta de responsabilitat per part del govern del Partit Popular”.

A juí de la representant local de la formació d'esquerres aquesta situació reiterativa es deguda a la falta de neteja del clavegueram, la xarxa de sanejament i altres eixides d'aigua, que provoquen que la brutícia impedeixe que l'aigua descarregue a la mar. “Aquesta situació és clarament evitable amb un mínim de previsió, treball i responsabilitat, que fins ara han estat absents”, apunta.

La portaveu d'esquerres exigeix que el consistori municipal actue amb diligència i neteje, i no ens agafe el bou com sempre, “amb la vinguda de les tempestes tot seran preses, precipitacions i lamentacions, clarament evitable per ser un efecte climàtic que es repeteix any darrere any i és fàcilment previsible”.

Bartu acusa de Madre pel projecte Cúbics

Bartu Muñoz, l'exalcalde de Coloma de Gramenet imputat per corrupció, ha començat una campanya als mitjans controlats per CiU i PSC (TV3, Catalunya Radio, Diari del Empordà, Diari de Girona, La Vanguàrdia, El Periódico...), intentant rentar l'imatge de la sociovergència corrupte destapada pel cas Pretòria i el cas Millet, entre molts altres. En Bartu mira de salvar la pell i atribueix el projecte Cúbics i les seves irregularitats al govern de Manuela de Madre, alcaldesa de Gramenet i mà dreta de Montilla, com denunciaren repetidament ICV-EUiA i Gent de Gramenet al llarg d'aquests anys. També afirma que Luigi no ha estat expulsat del PSC. Muñoz sap molt bé que, cara a les eleccions, ningú vol que escampi i esquitxi.

Bartomeu Muñoz afirma que Luigi encara és militant del PSC

Reaparició mediàtica de Bartomeu Muñoz. L'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet i exprimer secretari de la Federació del Barcelonès Nord del PSC, càrrecs que es va veure forçat a deixar quan va ser imputat pel cas Pretòria, ha desfilat aquest dilluns pels principals mitjans públics catalans i ha assegurat que el presumpte cervell de l'escàndol de corrupció, Luis García, Luigi, encara milita al PSC i en paga la quota.

Tant a Catalunya Ràdio com a TV3, Muñoz ha negat tots els casos de corrupció que se li imputen i ha dit que el projecte Cúbics, que es va requalificar diverses vegades i va guanyar valor en cada pas, era molt beneficiós per a Santa Coloma i que, en tot cas, era un projecte de l'Ajuntament anterior, que liderava Manuela de Madre. Bartomeu Muñoz ha dit que l'aparició del cas Pretòria respon a interessos polítics per embrutar la imatge de l'oasi català, que es on vivien ell i en Millet, en Montull...

El PP financia vaixells escola per fer festes VIP

EUPV reclama “explicacions urgents” sobre l’ús privat dels vaixells-escola per part d’alts càrrecs del Consell i les seues famílies. La diputada Marga Sanz explica: “Ara entenem l’interès que sempre ha mostrat Camps per seguir destinant diners a aquestos vaixells”. La coordinadora d’EUPV i diputada autonòmica considera que aquestos fets, hui publicats a través d’un mitjà de comunicació: “Són absolutament denunciables i mereixen una explicació immediata del Consell. El nepotisme sembla que s’ha instal·lat amb tota comoditat en aquest govern. Exigirem respostes en les Corts al respecte”.

Esquerra Unida ja denuncià fa quasi dos anys la decisió de Camps de pagar 4’1 milions d’euros en cànons a l’Ajuntament de Torrevieja, propietari del vaixell-escola Pascual Flores: “Ja aleshores denunciarem la manca d’austeritat del PP i el capficament en seguir malbaratant i celebrant esdeveniments absolutament innecessaris, més en una època de crisi com aquesta”.

Sanz afegeix: “tanmateix ara entenem l’obstinació de Camps per seguir finançant aquestos vaixells. Amaga el clar interès que aquestos puguen ser utilitzats com embarcacions d’oci per alts càrrecs del Consell i les seues famílies. De nou, el PP empra allò públic per al seu benefici privat”.

Esquerra Unida ja criticà fa més de 10 anys que la Generalitat Valenciana comprara el vaixell-escola Tirant I: “Perquè suposava, al igual que ara, una despesa d’inversió i manteniment inassumible. Esquerra Unida aposta per l’accés dels escolars als esports nàutics, però no mitjançant vaixells-escola, que al final està més que vist que s’utilitzen per a que alguns facen viatges de plaer a costa de l’erari públic i se celebren festes VIP”, critica Sanz.

EUPV Castelló fa 'compte enrere' al judici a Fabra

A la seu d'Esquerra Unida a Castelló s'ha instal·lat un cartell de grans dimensions per fer el "compte enrere" durant dels dies que falten per a que el president de la Diputació castellonenca, Carlos Fabra, declare davant del jutge per la seua imputació en un delicte de frau fiscal. La diputada d'Esquerra Unida, Marina Albiol ha comentat que compten els dies que falten "per a que comence a fer-se justícia. El Cas Fabra porta més de set anys en el jutjat i els ciutadans i ciutadanes de Castelló ja tenim moltes ganes que es faça el judici i hi haja una sentència. Amb aquesta pancarta únicament volem expressar la necessitat que es faça justí­cia i que s'aparte a aquelles persones que suposadament han utilitzat el seu càrrec polí­tic per engreixar els seus comptes bancaris".

Albiol assegura que tindre al President de la Diputació de Castelló declarant en els jutjats per delictes de corrupcó "és una autèntica vergonya per a la institució i per al Partit Popular, per això Carlos Fabra hauria de deixar el seu càrrec abans del dia 23 de setembre".