dijous, 6 de febrer de 2014

En llibertat Ignacio Marqués, el rector pederasta de Gramenet

El jutge de guàrdia de Santa Coloma de Gramenet ha deixat aquesta tarda en llibertat amb càrrecs al rector de la parròquia de Santa Rosa, Ignacio Marqués, acusat d'abusar de tres germans durant un mes i mig quan es quedaven sols durant la catequesis, si bé li ha imposat una ordre d'allunyament de les tres víctimes, segons fonts judicials. El capellà, de 63 anys d'edat, dirigeix la parròquia, al carrer Banús Alta, de Santa Rosa, del barri homònim de Gramenet.

El Arzobispado de Barcelona ha apartat "de totes les seves funcions i responsabilitats parroquials" al rector Ignasi Marquès. Encara que el Arzobispado ha assegurat que "respecta el principi de presumpció d'innocència del denunciat", ha decidit prendre aquesta mesura cautelar davant la denúncia presentada contra el sacerdot.

Els abusos sexuals que van sofrir els tres germans, que tenen entre deu i quinze anys d'edat, van començar a partir de la segona quinzena de desembre passat i es van estendre durant el passat mes de gener.

En un comunicat, els Mossos d'Esquadra s'han limitat avui a confirmar la detenció d'un home per aquests fets -sense concretar que es tracti d'un rector- i han precisat que els abusos es cometien quan els tres nois es quedaven solos, amb el que cap d'ells sabia dels abusos que sofrien els seus germans.

No obstant això, el germà major va acabar explicant la situació als seus pares després de ser víctima d'un abús el passat 29 de gener, per la qual cosa els dos germans petits també van denunciar que ells havien sofert episodis semblants.

El pare dels tres nois ha assegurat que mai van sospitar que el capellà pogués incórrer en aquest tipus de pràctiques, ja que li tenien "molt respecte". En declaracions als periodistes, Carlos, el pare dels tres germans que han denunciat aquest cas, ha explicat que en la família s'han quedat "impressionats" perquè són molt devots: "mai ens anàvem a esperar això del capellà de la parròquia, clar, perquè li teníem molt respecte". No obstant això, quan el seu fill major li va explicar que el capellà havia abusat d'ell, i posteriorment també ho van denunciar els dos germans petits, els pares van decidir acudir als Mossos d'Esquadra "perquè la situació no vagi a majors" i per evitar que es puguin produir més casos.

En libertad Ignacio Marqués, el cura pederasta de Gramenet


El juez de guardia de Santa Coloma de Gramenet ha dejado esta tarde en libertad con cargos al párroco del barri de Santa Rosa, Ignacio Marqués, acusado de abusar de tres hermanos durante un mes y medio cuando se quedaban solos durante la catequesis, si bien le ha impuesto una orden de alejamiento de las tres víctimas, según fuentes judiciales. El cura, de 63 años de edad, dirige la parroquia, en la calle Banús Alta, de Santa Rosa, del barrio homónimo de Gramenet.

Una marxa recorre els carrers d'Elorrio per exigir la fi de la política carcerària franquista

Diversos centenars de persones han pres part aquesta tarda en l'assemblea i posterior manifestació convocada a Elorrio per denunciar la defunció d'Arkaitz Bellon, natural d'aquesta localitat i el cos de la qual va ser trobat sense vida ahir dimecres en la seva cel·la de la presó de Port de Santamaría (Cadis), a més de 1.000 quilòmetres de la seva llar. A l'assemblea s'ha informat als assistents de les últimes notícies, entre les quals destaca que aquest divendres al matí se li realitzarà la segona autòpsia, ja amb un metge de confiança de la família.

Posteriorment, s'han recorregut els carrers del poble sota la pluja i després d'una pancarta amb el lema «Espetxe politika honi ez. Sakabanaketa amaitu». Les mobilitzacions contra la dispersió s'han repetit de llarg a llarg del país. El llistat serà publicat en l'edició de paper de GARA.

Una marcha recorre las calles de Elorrio para exigir el fin de la política carcelaria franquista


Varios cientos de personas han tomado parte esta tarde en la asamblea y posterior manifestación convocada en Elorrio para denunciar el fallecimiento de Arkaitz Bellon, natural de esta localidad y cuyo cuerpo fue hallado sin vida ayer miércoles en su celda de la prisión de Puerto de Santamaría (Cádiz), a más de 1.000 kilómetros de su hogar. En la asamblea se ha informado a los asistentes de las últimas noticias, entre las que destaca que este viernes por la mañana se le realizará la segunda autopsia, ya con un médico de confianza de la familia.

Posteriormente, se han recorrido las calles del pueblo bajo la lluvia y tras una pancarta con el lema «Espetxe politika honi ez. Sakabanaketa amaitu». Las movilizaciones contra la dispersión se han repetido a lo largo y ancho del país. El listado será publicado en la edición de papel de GARA.

EH Bildu porta al Parlament la denúncia per la mort de Arkaitz Bellón

Els parlamentaris d'EH Bildu han portat al Parlament de Gasteiz la denúncia per la mort a la presó del elorriotarra Arkaitz Bellón. Abans de l'inici del Ple, han exhibit cartells en contra de la política de dispersió que maneja el Govern de Mariano Rajoy.

EH Bildu lleva al Parlamento de Gasteiz la denuncia por la muerte de Arkaitz Bellón

Los parlamentarios de EH Bildu han llevado al Parlamento de Gasteiz la denuncia por la muerte en prisión del elorriotarra Arkaitz Bellón. Antes del inicio del Pleno, han exhibido carteles en contra de la política de dispersión que maneja el Gobierno de Mariano Rajoy.

Mor en la seva cel·la el pres Arkaitz Bellón a 3 mesos de la seva llibertat


Etxerat ha informat de la mort del pres basc Arkaitz Bellón, que es trobava empresonat a la presó de Port de Santamaría (Cadis). Segons la informació de que disposa Naiz, el cadàver del pres d'Elorrio, de 36 anys, ha estat trobat en el seu llit durant un recompte. Empresonat des de l'any 2000, Bellón tenia fixada la seva data de sortida en el proper mes de maig.

Muere en su celda el preso Arkaitz Bellón a 3 meses de su libertad


Etxerat ha informado de la muerte del preso vasco Arkaitz Bellón, que se encontraba encarcelado en la prisión de Puerto de Santamaría (Cádiz). Según la información de la que dispone Naiz, el cadáver del preso de Elorrio, de 36 años, ha sido hallado en su cama durante un recuento. Encarcelado desde el año 2000, Bellón tenía fijada su fecha de salida en el próximo mes de mayo.

Indemnitzacions d'or per als amics del PP col·locats a RTVE

Una cúpula directiva sobredimensionada, pagaments irregulars, falta de control sobre les productores externes, contractes opacs, indemnitzacions inflades, hotels de luxe... El Tribunal de Comptes ha plasmat en un informe de 109 pàgines els excessos i la "falta de control" protagonitzats per RTVE en 2010 i 2011. Uns anys en els quals el conte per a tots els que voten de la crisi i l'austeritat tampoc era destinat al consell d'administració presidit per Alberto Oliart i els amics de Rajoy el del gran dit, malgrat que va tancar tots dos exercicis en nombres vermells, segons el balanç publicat per l'organisme fiscalizador. Entre les irregularitats denunciades destaca la generositat de RTVE, que es portava de l'Estat una subvenció de més d'1.120 milions, a l'hora de calcular el pagament de les indemnitzacions i l'alça dels salaris dels directius (del 10% enfront del 2,6% pactat).

Quant a les compensacions per cessaments, segons publica el Tribunal de Comptes, la Corporació va pagar 841.000 euros en 2010 en concepte d'indemnitzacions pel cessament de 20 directius i altres 261.000 per la sortida de sis més en 2011 quan, segons la legislació vigent, hauria d'haver pagat molt menys de la meitat. Així, en només dos anys va abonar 1,12 milions per la sortida de 26 directius contractats.
Pagaments inflats

D'una banda, fa quatre anys va entrar en vigor la llei que eliminava la publicitat comercial en RTVE pel que va desaparèixer la Direcció comercial. El tancament d'aquest departament va suposar la sortida de deu directius amb indemnitzacions de més de 478.000 euros. La Corporació va tractar aquests acomiadaments com a improcedents quan, segons l'organisme que presideix Ramón Álvarez de Miranda García, responien a la "amortització del càrrec directiu", per la qual cosa seria un acomiadament objectiu i haurien d'haver pagat 20 dies per any treballat en comptes de 45 dies.

Així, el Tribunal de Comptes denuncia que en el cas del contracte d'alta adreça, la indemnització calculada hauria d'haver ascendit a 20.000 euros, en lloc dels 141.600 euros que va abonar RTVE (120.000 euros per l'anualitat més 21.600 per la variable contractual). Quant als altres directius de l'àrea comercial, l'organisme assegura que van cobrar 31.961 euros en comptes dels 13.882 euros corresponents.

Al seu torn, destaca que el director de vendes es va portar 5.455 euros més corresponents a 21 dies de salari perquè es van saltar el preavís d'un mes. En aquest punt, el Tribunal explica que la Corporació va reinterpretar a la seva manera la clàusula de preavís d'un mes ja que només s'activava en cas que el directiu es volgués anar i no en cas d'acomiadament, quan seria de 15 dies. Al seu torn, critica la falta de previsió per part de RTVE a l'hora de liquidar la divisió comercial perquè "l'eliminació de la publicitat es coneixia des de l'entrada en vigor de la llei".

Els altres díez directius que van abandonar RTVE en 2010 ho van fer de mutu acord amb la Corporació. En aquest cas, el Tribunal denuncia una irregularitat en la compensació pagada a l'administrador únic de SMTVE. RTVE li va pagar 160.000 euros, l'equivalent a una anualitat, encara que li hauria d'haver pagat una indemnització de 61.667 euros, ja que la seva renúncia va ser voluntària. Aquest any també es va anar el director d'Assumptes de presidència, entre uns altres, amb un pagament extra i indegut de 21.600 euros.

Les indemnitzacions a preu d'or es van repetir en 2011, quan es va produir el cessament de sis directius contractats. Un d'ells va ser acomiadat per "raons de contenció de despeses i reestructuració orgànica". La Corporació li va pagar "indegudament" 143.243 euros quan el Tribunal de Comptes calcula que li hauria d'haver abonat 13.263 euros.

Però la falta de justificació en els pagaments no es limiten a les indemnitzacions. RTVE va pagar al comentarista de les motos 26.058 euros per sufragar les despeses dels hotels de gran luxe en els grans premis, quan estaven pactats hotels de tres estels. També va sobrepassar el límit per a la compra de drets esportius i no es demanava justificació pel pagament a les productores.

Indemnizaciones de oro para los amigos del PP colocados en RTVE


Una cúpula directiva sobredimensionada, pagos irregulares, falta de control sobre las productoras externas, contratos opacos, indemnizaciones hinchadas, hoteles de lujo... El Tribunal de Cuentas ha plasmado en un informe de 109 páginas los excesos y la "falta de control" protagonizados por RTVE en 2010 y 2011. Unos años en los cuales el cuento para todos los que votan de la crisis y la austeridad tampoco estaba destinado al consejo de administración presidido por Alberto Oliart y los amigos de Rajoy el del gran dedo, a pesar de que cerró los dos ejercicios en números rojos, según el balance publicado por el organismo fiscalizador. Entre las irregularidades denunciadas destaca la generosidad de RTVE, que se llevab del Estado una subvención de más de 1.120 millones, a la hora de calcular el pago de las indemnizaciones y la alza de los salarios de los directivos (del 10% frente al 2,6% pactado).

Panrico exigeix 5 milions al comitè de vaga per la paràlisi de la fàbrica

La direcció -inqualificable- de Panrico reclama al comitè de vaga de la planta de Santa Perpètua 5 milions d'euros per les pèrdues que està generant la paràlisi de la fàbrica vallesana. La direcció de l'empresa ha portat al comitè de vaga fins a la justícia i el proper 13 de febrer se celebrarà un judici en el Jutjat social número 3 de Sabadell. Foto: Els Mossos del feixisme carreguen contra els treballadors de Panrico a Santa Perpètua de Mogoda.

L'empresa ha interposat la denúncia després que els treballadors comencessin una vaga amb caràcter indefinit el passat 13 d'octubre pels retards en els pagaments de les nòmines de setembre. L'atur va continuar després de l'acord signat a Madrid a escala estatal i que suposava l'acomiadament de més de 200 persones en el centre de Santa Perpètua.

El sindicat CCOO en el Vallès Occidental ha realitzat aquest matí una roda de premsa conjunta amb els treballadors per mostrar el seu suport al moviment en la planta, en la qual també ha acusat a la Generalitat de no fer prou per resoldre la situació. "Aquí la Generalitat no solament ha d'intervenir entre ambdues parts, té una part de responsabilitat important del que passa en Panrico: no volem seguir exercint resistència, volem solucionar el problema, però hi ha qui no ho veu així"; ha assenyalat Enrique Rodríguez, secretari general de CCOO en el Vallès Occidental.

Els treballadors acumulen ja 116 dies de vaga i demà han convocat una manifestació pel centre de Sabadell en contra de la paràlisi en les negociacions i la postura que asseguren que està enrocada per part de la direcció.

Panrico exige 5 millones al comité de huelga por la parálisis de la fábrica


La dirección -incalificable- de Panrico reclama al comité de huelga de la planta de Santa Perpètua 5 millones de euros por las pérdidas que está generando la parálisis de la fábrica vallesana. La dirección de la empresa ha llevado al comité de huelga hasta la justicia y el próximo 13 de febrero se celebrará un juicio en el Juzgado de lo Social número 3 de Sabadell. Foto: Los Mossos del fascismo cargan contra los trabajadores de Panrico en Santa Perpètua de Mogoda

Vicenç Navarro: Els errors de les tesis del decreixement econòmic

Aquest article critica els suposats maltusians que configuren gran part del pensament conservador que existeix en alguns moviments ecologistes.
Una característica dels moviments ecologistes a Europa és la seva enorme diversitat ideològica, la qual cosa es considera com una de les seves fortaleses, quan, a la meva entendre, podria ser una de les seves febleses. Un nombre considerable d'ells mostra una sensibilitat maltusiana, que assumeix que els recursos naturals, com per exemple, els recursos energètics, són fixos, constants i limitats, concloent amb això que el creixement econòmic és intrínsecament negatiu, doncs consumeix uns recursos limitats que s'aniran esgotant amb el temps, creant una crisi global (veure el meu article “El moviment ecologista i la defensa del decreixement”, Públic, 29.08.13). Aquests moviments han estat molt influenciats per Paul Ehrlich, el fundador de l'ecologisme conservador.

A Europa, no obstant això, sembla desconèixer-se el moviment ecologista de clares arrels socialistes (que va liderar Barry Commoner, al que considero un dels personatges més lúcids que ha tingut el moviment ecologista a nivell mundial). Barry Commoner va alertar de les conseqüències reaccionàries que el maltusianismo pot tenir. I una d'elles és el moviment a favor del decreixement, tot i que, fins i tot aquí, depèn del que s'utilitzi per definir decreixement. El decreixement no és un concepte que pugui definir-se sense conèixer què és el que està creixent o decreixent. No és el mateix, per exemple, créixer a força del consum d'energia no renovable, que créixer a força del consum d'energia renovable.

I no és el mateix créixer produint armes que créixer produint els fàrmacs que guareixen el càncer. El fet que hi hagi una o una altra forma de creixement és una variable política, és a dir, depèn de les relacions de poder existents en un país i de quines classes i grups socials controlen la producció i distribució de, per exemple, l'energia. Barry Commoner solia mostrar com en Estats d'EUA en els quals hi havia hagut gran consum d'energia contaminant no renovable, aquest consum havia variat a consum d'energia renovable, creant amb això fins i tot més creixement econòmic.

El punt de debat no és, doncs, creixement o no creixement, sinó quin tipus de creixement, la qual cosa és conseqüència de qui controla tal creixement. Est és el punt clau. Com va assenyalar Commoner, les fonts d'energia han anat variant històricament i això no ha estat resultat de canvis tecnològics (com per regla general s'explica), sinó de canvis polítics. Utilitzar una forma o una altra d'energia és un procés determinat políticament.

El desconeixement de la història del socialisme

Aquesta és la realitat ignorada pels maltusianos, que desconeixen també l'enorme debat que ha tingut lloc sobre aquest tema en la història del socialisme. En les primeres albors de les revolucions socialistes, es va creure que el socialisme era la lluita per la distribució de la riquesa creada pels mitjans de producció, als quals els hi suposava intrínsecament positius, mers instruments del progrés. Va ser més tard que es va qüestionar aquest supòsit (que va aconseguir el seu màxim exponent en la Unió Soviètica), doncs aquests mitjans de producció reflectien també els valors dels quals els havien dissenyat. Una fàbrica d'automòbils, per exemple, reflecteix uns valors que determinen com, quan i on es realitza la producció de béns i serveis en aquesta empresa.

I aquests valors eren els dominants en la societat capitalista que havia creat dites mitjanes. La protesta enfront d'aquesta interpretació del socialisme va quedar expressada en el famós eslògan que “el socialisme no és capitalisme millor distribuït”. El meu llibre (conegut al món anglosaxó) crític del productivismo en la Unió Soviètica, Social Security in the USSR, Lexington Books, 1977, va criticar aquest productivismo, predient, per cert, el col·lapse del sistema soviètic. El llibre va ser prohibit en la Unió Soviètica, considerant-se'm com a persona senar grata.

Un dels punts que vaig subratllar en aquell llibre era que el socialisme havia de canviar no solament la distribució dels recursos, sinó la forma i tipus de producció. I perquè això ocorregués era fonamental canviar les relacions de poder al món de la producció (amb la democratització de la producció, que és diferent a la seva estatalización) i canviar el motor del sistema, de manera que l'afany de lucre se substituís per l'afany de servei a les necessitats humanes, definits democràticament.

Est va ser un dels debats més vius que hi ha hagut dins de la sensibilitat transformadora socialista. Els debats sobre el significat de la revolució cultural xinesa, per exemple, amb la victòria en aquell país dels sectors capitalistes dins de l'Estat xinès, van conduir a la Xina actual, on l'afany de lucre i el tipus de producció que condiciona han dominat aquell procés, creant unes enormes desigualtats alhora que crisis ecològiques.

És obvi que un gran nombre de proponents de les teories del decreixement desconeixen aquesta història. Així, quan Florent Marcellesi (“La crisi econòmica és també una crisi ecològica”, Públic, 09.10.13) assenyala que el socialisme i el capitalisme són igual d'insensibles a la necessitat de canviar el tipus de producció i consum, està ignorant aquestes discussions dins del socialisme. És més, em posa a mi una etiqueta errònia, estereotipant el que segons ell un socialista és i/o pensa. Em critica per pertànyer a la visió productivista del socialisme, visió que precisament he criticat molt abans i més intensament que ell.

Marcellesi escriu “Vicenç Navarro afirma per exemple que ‘si els salaris anessin més alts, si la càrrega impositiva fos més progressiva, si els recursos públics anessin més extensos i si el capital estigués en mans més públiques (de tipus cooperatiu) en lloc de privades amb afany de lucre, tals crisi social i ecològica (i econòmica i financera) no existirien’”.

Aquesta frase està extreta d'un article meu que assenyalava com sortir de la crisi. Florent Marcellesi indica que això no és suficient per prevenir el suposat esgotament energètic, i per tant les crisis econòmiques i ecològiques, doncs afegeix que “fins i tot si redistribuíssim de forma equitativa les rendes entre capital i treball, i tots els mitjans de producció estiguessin en mans dels treballadors, la humanitat seguiria necessitant els 1,5 planetes que consumeix avui dia”.

Per arribar a aquesta conclusió (que el canvi del projecto capitalista a un socialista no resol el problema, doncs els dos, el capitalisme i el socialisme, creuen en el creixement econòmic que esgotarà els recursos), Marcellesi assumeix erròniament que jo estic reduint el projecte transformador (la meva proposta de com sortir de la crisi) a una mera redistribució dels recursos, sense canviar ni el tipus ni la forma dels mitjans de producció, ignorant no solament els meus escrits, sinó també l'extensa bibliografia científica sobre la transformació del capitalisme al socialisme, cosa que ocorre amb gran freqüència entre ecologistes conservadors que, com he dit abans, desconeixen els intensos debats sobre els temes tractats derivats d'altres sensibilitats polítiques i d'uns altres temps.

És obvi que Florent Marcellesi desconeix la història del socialisme, i em posa en la casella errònia (en la casella productivista, a fi de poder arribar a les seves conclusions). Com he indicat, he estat una de les veus més insistents a canviar el tipus de producció en el projecte de transformació socialista, i no s'adona que la frase a la qual ell fa referència, sintetitzant la meva postura, té els dos elements –democràcia i canvi del motor del sistema- que trenquen amb el determinisme productivista que erròniament m'atribueix. No és el meu objectiu polemitzar amb tal autor i ara figura política, sinó respondre a crítiques al socialisme basades en un desconeixement de la seva història.

El determinisme energètic no pot substituir al determinisme polític


Un altre punt que considero important esclarir és que els canvis de producció poden ja ocórrer dins del capitalisme. El socialisme no és un sistema econòmic-polític que pren lloc l'any A, dia D, amb la presa del Palau d'Hivern, sinó que es fa i desfà diàriament ja en el capitalisme. I és aquí on tot el moviment a favor del decreixement sembla ignorar un fet bastant elemental, i és, com he indicat anteriorment, que el problema no és el creixement, sinó el tipus de creixement. De nou, Barry Commoner va mostrar com la utilització de noves tecnologies (la producció de les quals també determina el creixement econòmic) ha permès poder utilitzar rius a EUA que eren abans totalment inhabitables.

I, una vegada més, Barry Commoner mostra també com han aparegut moltes formes d'energia, que són renovables, que substitueixen a les més tradicionals no renovables, i que també determinen el creixement. El problema no és que no hi hagi formes d'energia alternativa, sinó que aquestes estan controlades pels mateixos propietaris que les no renovables. En un moment d'enormes crisis, amb creixement gairebé zero, que està creant un gran drama humà, les veus a favor del decreixement semblen anunciar que això és bo, doncs així salvem el planeta. No s'adonen que estan fent el joc al món del capital responsable de les crisi econòmica i ecològica.

Finalment, diversos aclariments a bastants afirmacions sorprenents que s'estan fent per portaveus maltusianos sense cap evidència que les avali. No és cert que l'encariment del petroli i de les matèries primeres es degui a la seva escassetat.

I tampoc és cert que la crisi hipotecària s'hagués del creixement del preu del petroli. La crisi financera ha estat molt estudiada i no pot atribuir-la-hi al creixement del preu del petroli i a la inflació que va crear. I tampoc és cert que la crisi profunda dels països del sud d'Europa es degui a la falta d'energia. Aquest determinisme energètic (que l'energia és la que condiciona tot la resta) ignora que són les relacions de poder, derivades de la propietat de la producció i distribució de béns i serveis, les que configuren la crisi actual (veure el meu article “El conflicte cabdal-treball en les crisis actuals”, El Viejo Topo, octubre 2013).

El fet que aquests països estiguin en crisis es deu a l'enorme poder que el capital té en ells a costa del món del treball, poder que es manifesta en el tipus de producció (inclosa la de l'energia que s'utilitza i consumeix). La solució passa per un canvi en aquestes relacions de poder, amb la democratització de l'Estat, que originaria no solament una nova redistribució, sinó una nova producció. I és en aquesta estratègia, on el socialisme i el moviment ecologista progressista poden aliar-se i fins i tot convergir.

És una llàstima que els escrits de Paul Ehrlich, que reflecteixen la visió conservadora maltusiana de l'ecologisme (i que paradoxalment va rebre un premi de la Generalitat de Catalunya durant l'època del tripartit), siguin coneguts, mentre que els de Barry Commoner, el fundador del moviment ecologista progressista a EUA, amb prou feines siguin coneguts al nostre país. És un indicador més del conservadorisme que existeix en la vida intel·lectual i política del país.

Vicenç Navarro: Los errores de las tesis del decrecimiento económico


Este artículo critica los supuestos maltusianos que configuran gran parte del pensamiento conservador que existe en algunos movimientos ecologistas.
Una característica de los movimientos ecologistas en Europa es su enorme diversidad ideológica, lo cual se considera como una de sus fortalezas, cuando, a mi entender, podría ser una de sus debilidades. Un número considerable de ellos muestra una sensibilidad maltusiana, que asume que los recursos naturales, como por ejemplo, los recursos energéticos, son fijos, constantes y limitados, concluyendo con ello que el crecimiento económico es intrínsecamente negativo, pues consume unos recursos limitados que se irán agotando con el tiempo, creando una crisis global (ver mi artículo “El movimiento ecologista y la defensa del decrecimiento”, Público, 29.08.13). Estos movimientos han sido muy influenciados por Paul Ehrlich, el fundador del ecologismo conservador.

Cristina haurà de pagar més de mig milió si Urdangarin és condemnat

La Fiscalia Anticorrupció contemplarà en el seu escrit de qualificació final del cas Urdangarin que Cristina de Borbón retorni a l'erari públic uns 600.000 euros, la meitat dels fons que suposadament va rebre l'empresa Aizoon de les Administracions a través de l'Institut Nóos. Aizoon és una propietat de la parella. Encara que ella no fos acusada ni culpable de delicte algun, seria beneficiaria a títol lucratiu d'uns fons a l'origen malversats per un altre, un soci.

Des de l'entorn de donya Cristina es valora la possibilitat d'anticipar-se i consignar part o tota l'eventual quantitat per evitar que ella pugui quedar implicada en el judici contra el seu marit. D'aquesta forma, evitaria ser representada per un lletrat com a responsable civil indirecta.

El gendre del Rei va muntar l'Institut Nóos per organitzar esdeveniments finançats per diferents Administracions. Urdangarin va presentar el seu institut com una entitat sense ànim de lucre i va aconseguir contractes milionaris, sense concurs previ de cap tipus de Balears, Comunitat Valenciana i de l'Ajuntament de València per més de sis milions d'euros en total.

Gran part dels diners aconseguits presumptament ho van desviar Urdangarin i el seu soci, Diego Torres, a empreses privades amb ànim de lucre de la seva propietat. Entre aquestes empreses estava Aizoon, que hauria rebut en tot aquest temps 1,2 milions d'euros, segons diferents informes pericials que obren en la causa.

Encara que la Fiscalia Anticorrupció sempre ha defensat, i ho segueix fent, que a la infanta Cristina no se li pot imputar cap delicte penal en la causa que investiga el jutge José Castro, comparteix el criteri de l'instructor respecte a que és aplicable a aquest cas l'article 122 del Codi Penal, que implicaria a la filla del Rei per responsabilitat civil.

Aquest article estableix que “el que per títol lucratiu hagués participat dels efectes d'un delicte o falta, està obligat a la restitució de la cosa o al rescabalament del dany fins a la quantia de la seva participació”. El Suprem ha establert en nombroses sentències que els requisits perquè es pugui aplicar la “restitució del dany per participació lucrativa” són els següents:

- Que algú s'aprofiti dels efectes d'un delicte o falta, encara que no se li pugui condemnar com receptador.
- Que qui posseeixi tals béns desconegui que procedeixen d'un fet delictiu.
- Que no estigui acusat de participar en el delicte a títol d'autor o còmplice
- Que tal participació a efecte d'aprofitament civil ha de tenir com a causa un títol lucratiu, no onerós.

La petició de la fiscalia, segons fonts jurídiques coneixedores de la causa, solament es farà efectiva en l'escrit que redacti Anticorrupció quan conclogui la instrucció. En aquest moment, la fiscalia demanarà l'arxivament de les actuacions contra Cristina per no veure cap indici de delicte en la seva actuació.

Cristina deberá pagar más de medio millón si Urdangarin es condenado


La Fiscalía Anticorrupción contemplará en su escrito de calificación final del caso Urdangarin que Cristina de Borbón devuelva al erario público unos 600.000 euros, la mitad de los fondos que supuestamente recibió la empresa Aizoon de las Administraciones a través del Instituto Nóos. Aizoon es una propiedad de la pareja. Aunque ella no fuera acusada ni culpable de delito alguno, sería beneficiaría a título lucrativo de unos fondos en su origen malversados por otro, un socio.

Marina Albiol (EU): “La inhumanitat del PP no té ja ni fronteres”

La diputada d’EUPV a Les Corts Valencianes, Marina Albiol, ha criticat durament la recerca iniciada per la Conselleria de Sanitat de milers d’estrangers a qui reclama les factures per haver sigut atesos en els hospitals públics valencians. “És una persecució inhumana que a més fa triar als immigrants entre acudir a l’hospital quan tenen una urgència o a fer-se els tràmits per intentar aconseguir el permís de residència. El Consell està posant en perill vides humanes, així de clar”.

Albiol considera que aquesta recerca per exigir el pagament de factures, que òbviament la majoria d’immigrants sense papers no podran pagar, “és summament il·lustrativa dels nivells de crueltat als quals ha arribat aquest govern. Estan forçant a les persones immigrants que no tenen papers a que no vagen al metge, ni tan sols a les urgències, perquè per a atendre’ls els fan signar el compromís de pagament i això després els converteix en morosos”.

La parlamentària subratlla, a més, que estar en eixa llista de morosos “suposa no poder o tindre dificultats per a obtenir el permís de residència o accedir a contractes de treball. És el peix que es mossega la cua. Al final el Consell el que pretén és simplement deixar-los sense assistència sanitària si no la paguen i punt”. Esquerra Unida exigeix una vegada més “la fi de l’apartheid sanitari”.

Marina Albiol (EU): “La inhumanitat del PP no tiene ya ni fronteras”


La diputada de EUPV en Las Cortes Valencianas, Marina Albiol, ha criticado duramente la investigación iniciada por la Consejería de Sanidad del PP de miles de extranjeros a quienes reclama las facturas por haber sido atendidos en los hospitales públicos valencianos. “Es una persecución inhumana que además hace elegir a los inmigrantes entre acudir al hospital cuando tienen una urgencia o a hacerse los trámites para intentar conseguir el permiso de residencia. El Consejo está poniendo en peligro vidas humanas, así de claro”.

Detingut el rector de Santa Rosa (Gramenet) per abusar de tres germans

Els Mossos d'Esquadra han detingut al rector de Santa Rosa (Gramenet, Barcelona) acusat d'abusar sexualment de tres germans menors d'edat quan es quedaven sols al centre parroquial, segons han informat fonts properes al cas. El detingut, un sacerdot de 63 anys que dirigeix la parròquia al barri de Santa Rosa de Santa Coloma de Gramenet, ha passat aquest matí a disposició judicial, segons les mateixes fonts. Els abusos sexuals que van sofrir els tres germans, que tenen entre deu i quinze anys d'edat, van començar a partir de la segona quinzena de desembre passat i es van estendre durant el passat mes de gener.

En un comunicat, els Mossos d'Esquadra s'han limitat avui a confirmar la detenció d'un home per aquests fets, sense concretar que es tracti d'un rector, i han precisat que els abusos es cometien quan els tres nois es quedaven solos, amb el que cap d'ells sabia dels abusos que sofrien els seus germans.

No obstant això, el germà major va acabar explicant la seva situació als seus pares, després de ser víctima d'un abús el passat 29 de gener, i després els dos germans també van denunciar que ells havien passat per la mateixa situació, davant la qual cosa els pares van denunciar el cas als Mossos d'Esquadra.

El Arzobispado de Barcelona ha apartat "de totes les seves funcions i responsabilitats parroquials" al sacerdot detingut. Encara que assegura que "respecta el principi de presumpció d'innocència del denunciat", ha decidit prendre aquesta mesura cautelar davant la denúncia presentada contra el sacerdot.

Detenido el párroco de Santa Rosa (Gramenet) por abusar de tres hermanos

Los Mossos d'Esquadra han detenido al párroco de Santa Rosa (Gramenet, Barcelona) acusado de abusar sexualmente de tres hermanos menores de edad cuando se quedaban solos en el centro parroquial, según han informado fuentes cercanas al caso. El detenido, un sacerdote de 63 años que dirige la parroquia en el barrio de Santa Rosa de Santa Coloma de Gramenet, ha pasado esta mañana a disposición judicial, según las mismas fuentes. Los abusos sexuales que sufrieron los tres hermanos, que tienen entre diez y quince años de edad, empezaron a partir de la segunda quincena diciembre pasado y se extendieron durante el pasado mes de enero.

Escratxe al regidor del PP a Tarragona per l'avortament lliure

Ahir es va fer un "escratxe" a l'acte d'Alejandro Fernández, regidor i cap de llista del PP de Tarragona, en que unes 50 persones van demanar avortament lliure i la retirada de la contrareforma del ministre de l'Opus Dei Gallardón. Després de l'acte agents dels Mossos de paisà van identificar a varies persones, entre elles la nostra col.laboradora, fotògrafa i activista social Pepa Vives.

Ayer se hizo un "escrache" al acto de Alejandro Fernández, regidor y cabeza de lista del PP de Tarragona, en que unas 50 personas pidieron aborto libre y la retirada de la contrarreforma del ministro del Opus Dei Gallardón. Después del acto agentes de los Mossos de paisano identificaron a varías personas, entre ellas nuestra colaboradora, fotógrafa y activista social Pepa Vives.

La bandera del ministre pocavergonya Soria de 360.000 euros

Coneixem balafiaments i corrupcions de tot tipus a Espanya amb diners públics al llarg dels últims anys per part del feixisme imperant, però la banda mafiosa del PP no coneix límits en el seu despropòsit i indecència. L'últim cas conegut és el de la bandera geganta instal·lada a la capital de Gran Canària per l'actual ministre Soria, el lacayo immoral de les companyies elèctriques. Es tracta d'un drap amb l'ensenya de les Illes sobre un masteler amb l'altura d'un edifici de 20 plantes i 300 metres quadrats de tela que ha costat la friolera de 360.000 euros... i que va caure a la setmana d'instal.lar-la per una bufagada (foto).

La iniciativa, promoguda fa uns anys, va ser del PP i aprovada pel ple del Govern insular amb el rotund rebuig de l'oposició que va considerar la despesa un escàndol. El metre quadrat de bandera, segons els socialistes, ha costat uns 1.200 euros, més que el que valia l'habitatge a la capital grancanaria.

Curiosament, aquest absurd projecte va ser engegat pel llavors president del Cabildo, també president del PP canari i avui ministre d'Indústria, José Manuel Soria, membre d'un Govern que es diu embarcat en una croada per reduir la despesa pública i el dèficit per la via de les retallades i l'augment d'impostos als més pobres: un cinisme nazi de manual.

A més, la bandera geganta de Gran Canària, hissada el passat 30 de setembre de 2006 a la Font Lluminosa de la capital de l'illa pel llavors president del Cabildo, José Manuel Soria, va caure a la setmana per "un defecte en la costura del cap superior", segons va informar la tarda d'aquell dissabte l'empresa que va instal·lar l'ensenya insular.

El despropòsit apareix en la web despilfarropúblico.com, un portal on són els usuaris els que envien els casos més sagnants d'ús indegut dels fons públics en els diferents municipis i autonomies espanyoles i on apareixen també les denúncies que han estat més vistes i han despertat la major sorpresa o indignació en els lectors.

De fet, és el segon balafiament publicat a la pàgina més vist pels lectors, per darrere del pont que no porta a cap part a la província de Toledo. Diversos mesos després de la seva inauguració, a Talavera de la Reina, retardada per inconvenients d'última hora com el despreniment d'un dels seus tirants, el pont, que ha costat 70 milions, no té amb prou feines tràfic perquè no s'han completat els enllaços amb altres carreteres circumdants.

El drap de Canàries se situa, això sí, per davant de la macrodiscoteca fantasma pagada amb diners públics del Pla I. Es tracta d'una inversió d'1,4 milions d'euros en la localitat valenciana de Benaguasil, que ha tancat el local després d'acumular en dos anys més de 180.000 euros en pèrdues. El recinte, de tres plantes i aforament per 965 persones, va ser pagat pel Govern sobre sòl municipal. La Diputació de València i l'Ajuntament paguen el manteniment. Sense paraules. I el que anirem coneixent...

La bandera del ministro sinvergüenza Soria de 360.000 euros

Conocemos despilfarros y corrupciones de todo tipo en España con dinero público a lo largo de los últimos años por parte del fascismo imperante, pero la banda mafiosa del PP no conoce límites en su despropósito e indecencia. El último caso conocido es el de la bandera gigante instalada en la capital de Gran Canaria por el actual ministro Soria, el lacayo inmoral de las compañías eléctricas. Se trata de un trapo con la enseña de las Islas sobre un mástil con la altura de un edificio de 20 plantas y 300 metros cuadrados de tela que ha costado la friolera de 360.000 euros y que cayó a la semana de instalarla por una ventolera (foto).

ICV-EUiA exigeix la dimissió de Boí Ruiz per ocultar 650 casos de malnutrició infantil

El portaveu adjunt d'ICV-EUiA, Joan Mena, ha reclamat la dimissió del conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz, aquest dijous, després de saber-se que Ruiz va ocultar al Parlament 650 casos de nens i nenes amb malnutrició a Catalunya: "No pot ser que un conseller digui mentides en seu parlamentària, això és indigne i, a més en temes tan transcendentals com la pobresa i la malnutrició infantil, és immoral", denuncia Mena.

"Per tant", ha afegit, "la qual cosa avui hauria de fer el conseller de Sanitat és presentar la seva dimissió, perquè ha demostrat que no està a l'altura de les necessitats socials i sanitàries que avui té Catalunya".

El diputat, portaveu d'ICV-EUiA en la comissió d'Educació i professor d'institut, ha recordat que la seva coalició ja ha impulsat diverses mesures per tractar de combatre la malnutrició infantil garantint suficients beques menjador a les escoles, i ha reclamat al Govern de CiU que compleixi els acords presos.

L'estiu passat, el Síndic de Greuges va assenyalar en un informe que a Catalunya hi havia 50.000 nens i nenes en risc de malnutrició i 750 nens i nenes malnutridos. Davant això, ICV-EUiA i altres grups van reclamar explicacions a Boi Ruiz, que, en declaracions als mitjans, va negar aquests casos de malnutrició infantil. El conseller també va dir més tard, en una resposta parlamentària, que el nombre de nens i nenes malnutridos era 91.

També l'estiu passat, ICV-EUiA va presentar una proposta que va ser aprovada en el Parlament per mantenir obertes les partides para beques menjador. "La proposició que presentem és de juliol, la qual cosa demanàvem era una partida oberta parell garantir totes les beques menjador", va recordar Mena , que ha reclamat el compliment d'aquest acord.

ICV-EUiA exige la dimisión de Boí Ruiz por ocultar 650 casos de malnutrición infantil


El portavoz adjunto de ICV-EUiA, Joan Mena, ha reclamado la dimisión del consejero de Salud de la Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz, este jueves, tras saberse que Ruiz ocultó al Parlamento 650 casos de niños y niñas con malnutrición en Catalunya: "No puede ser que un consejero diga mentiras en sede parlamentaria, esto es indigno y, además en temas tan trascendentales como la pobreza y la malnutrición infantil, es inmoral", denuncia Mena.

L'expresident de Ferrocarrils de la Generalitat Antoni Herce ingressa a la presó

L'ex president de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) Antoni Herce (foto a la dreta) ha ingressat de nou a la presó barcelonina de Quatre Camins per complir la sentència de quatre anys de presó a la qual estava condemnat, després que l'Audiència de Barcelona anul·lés el tercer grau del que gaudia des de l'estiu passat per la gràcia dels seus còmplices de robatori i corrupció en el govern de la Generalitat encapçalat pel corrupte Artur Mas. Enric Roig (foto, esq.), per la seva banda, que va presidir l'empresa pública entre 1993 i 1999 -en ple govern del gran capo de la màfia catalana Jordi Pujol-, segueix gaudint del tercer grau penitenciari i només va a dormir a la presó de la Trinitat, a Barcelona ciutat.

Fonts penitenciàries han indicat avui que Herce ja ha ingressat a la citada presó per complir la sentència, a la qual va ser condemnat en 2011 per malversar 2,7 milions d'euros. Herce, juntament amb el també expresident de Ferrocarrils Enric Roig, van ser condemnats en 2011 per malversació a sis anys de presó, una pena que posteriorment va ser rebaixada a quatre anys per la gràcia de CiU, i van ingressar al maig de 2013 a la presó de Quatre Camins.

Només 48 dies després ja els va ser concedit el règim obert per la Direcció general de Serveis Penitenciaris de la Generalitat, dependent del departament de Justícia, que va considerar que es tracta de delinqüents primaris -sense reincidència-, amb interès a afrontar el rescabalament econòmicament pel delicte comès i amb un entorn social i familiar estable.

Ara, l'Audiència de Barcelona rebat aquests arguments dels seus còmplices indecents de CiU i dóna la raó al jutge de vigilància penitenciària, que va anul·lar el règim obert per la gravetat del delicte i per l'escàs temps de condemna complert. Enric Roig, per la seva banda, que va presidir l'empresa pública entre 1993 i 1999 -en ple govern del gran capo de la màfia catalana Jordi Pujol-, segueix gaudint del tercer grau penitenciari i només va a dormir a la presó de la Trinitat, a Barcelona ciutat. És la "justícia" dels corruptes nazicatòlics.

El expresidente de Ferrocarrils de la Generalitat Antoni Herce ingresa en prisión

El ex presidente de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) Antoni Herce ha ingresado de nuevo en la prisión barcelonesa de Quatre Camins para cumplir la sentencia de cuatro años de cárcel a la que estaba condenado, después de que la Audiencia de Barcelona anulara el tercer grado del que disfrutaba desde el verano pasado por la gracia de sus cómplices de robo y corrupción en el govern de la Generalitat encabezado por el corrupto Artur Mas. Enric Roig, por su parte, que presidió la empresa pública entre 1993 y 1999, sigue disfrutando del tercer grado penitenciario y sólo va a dormir a la prisión de la Trinitat, en Barcelona ciudad.

La secta vaticana acomiada a un immigrant per denunciar explotació laboral

El conserge de la casa sacerdotal del Bisbat d'Orense començava a treballar a les 7.45 del matí partint barres de pa i acabava 14 hores després col·locant bols en les taules. Després de deixar el servei de menjador posat per al desdejuni de l'endemà, dormia en una de les habitacions de l'edifici per atendre les necessitats nocturnes dels capellans depenents, entre unes altres, canviar bolquers o subministrar medicines. Fart de ser un esclau dels degenerats, va denunciar la seva situació davant les autoritats i la secta nazi el va acomiadar als tres dies. Foto: el feixista bisbe d'Orense, José Leonardo Lemos.

Des que en 2008 va arribar a Espanya escapant de les males condicions d'El Salvador, els dies d'aquest emigrant començaven i acabaven en un treball que li menjava 80 hores setmanals de la seva vida, però pel qual cobrava un salari propi d'un lloc de 40.

Als seus amics i familiars li estranyava el que li obligaven a fer: endreçar als capellans impedits, netejar l'edifici, atendre la porteria i el telèfon, recollir el pa i la premsa, servir l'aigua i els aliments, col·locar els serveis del menjador d'un dia per a un altre o estar pendent dels sacerdots ancians als quals havia de donar el menjar. Fins i tot durant la nit no podia baixar la guàrdia per si algú necessitava alguna cosa.

Fa una mica més d'un any i després de negociar amb la cúria, va aconseguir tornar a dormir a casa perquè el seu contracte no contemplava nocturnitat. Però segons denúncia, les condicions van empitjorar i li van arribar a obligar a “fregar el sòl a mà”. “Les represàlies per exigir millores es van traduir fins i tot en algunes senyals de xenofòbia” assegura. Així que assessorat per la CIG (Confederació Intersindical Galega) va decidir denunciar la situació davant la Inspecció de Treball. Dies després que els seus superiors coneguessin la demanda, li van lliurar una fulminant carta d'acomiadament.

La diòcesi al·lega que es va quedar dormit i que en Facebook va publicar comentaris feridors. El exconserje matisa que en aquests comentaris solament denunciava les seves pèssimes condicions laborals i que es va quedar dormit en un parell d'ocasions perquè no aguantava jornades laborals tan intenses.

Etelvino Blanco i Carlos Vázquez de la CIG d'Orense asseveren que ho van explotar “aprofitant-se del seu desconeixement de la normativa laboral espanyola”. Fins i tot denuncien que en les últimes setmanes ha rebut “trucades amenaçadores perquè retiri la demanda en les quals li adverteixen que si no ho fa, no tornarà a trobar treball a Orense”. El Bisbat reconeix l'acomiadament “per causes disciplinàries” però rebutja valorar les acusacions abocades contra els responsables de la casa sacerdotal ja que es tracta d'un assumpte que s'està dirimint en els tribunals.

La secta vaticana despide a un inmigrante por denunciar explotación laboral

El conserje de la casa sacerdotal del Obispado de Ourense empezaba a trabajar a las 7.45 de la mañana partiendo barras de pan y terminaba 14 horas después colocando tazones en las mesas. Tras dejar el servicio de comedor puesto para el desayuno del día siguiente, dormía en una de las habitaciones del edificio para atender las necesidades nocturnas de los curas dependientes, entre otras, cambiar pañales o suministrar medicinas. Harto de ser un esclavo de los degenerados, denunció su situación ante las autoridades y la Iglesia lo despidió a los tres días. Foto: el fascista obispo de Orense, José Leonardo Lemos.

L'ONU acusa a la secta criminal del Vaticà de mentir i amagar les violacions, crims i abusos contra nens

La ONU acusa a la secta criminal del Vaticano de mentir y esconder las violaciones, crímenes y abusos contra niños

La Fiscalia obre diligències pel discurs homòfob del cardenal de Màlaga

La Fiscalía abre diligencias por el discurso homófobo del cardenal de Málaga

EH Bildu porta al Parlament la denúncia per la mort de Arkaitz Bellón

Els parlamentaris d'EH Bildu han portat al Parlament de Gasteiz la denúncia per la mort a la presó de l'elorriotarra Arkaitz Bellón. Abans de l'inici del Ple, han exhibit cartells en contra de la política de dispersió del Govern de Mariano Rajoy.

Els parlamentaris d'EH Bildu han portat a la Càmera autonòmica la denúncia per la mort de Arkaitz Bellón en la seva cel·la de la presó de Port I. Amb cartells que recollien el lema ‘La política penitenciària mata. No a la dispersió’, han dut a terme la protesta abans de l'inici del Ple.

La coalició sobiranista ha adoptat aquesta mesura en resposta a la mort d'Arkaitz Bellón, empresonat des dels últims 13 anys i que havia de sortir el proper mes de maig.

EH Bildu lleva al Parlamento de Gasteiz la denuncia por la muerte de Arkaitz Bellón


Los parlamentarios de EH Bildu han llevado al Parlamento de Gasteiz la denuncia por la muerte en prisión del elorriotarra Arkaitz Bellón. Antes del inicio del Pleno, han exhibido carteles en contra de la política de dispersión del Gobierno de Mariano Rajoy.

Los parlamentarios de EH Bildu han llevado a la Cámara autonómica la denuncia por la muerte de Arkaitz Bellón en su celda de la prisión de Puerto I. Con carteles que recogían el lema ‘La política penitenciaria mata. No a la dispersión’, han llevado a cabo la protesta antes del inicio del Pleno.

La coalición soberanista ha adoptado esta medida en respuesta a la muerte de Arkaitz Bellón, encarcelado desde los últimos 13 años y cuya fecha de salida había sido fijada para el próximo mes de mayo.

Mor en la seva cel·la el pres Arkaitz Bellón a 3 mesos de la seva llibertat


Etxerat ha informat de la mort del pres basc Arkaitz Bellón, que es trobava empresonat a la presó de Port de Santamaría (Cadis). Segons la informació de que disposa Naiz, el cadàver del pres d'Elorrio, de 36 anys, ha estat trobat en el seu llit durant un recompte. Empresonat des de l'any 2000, Bellón tenia fixada la seva data de sortida en el proper mes de maig.

Muere en su celda el preso Arkaitz Bellón a 3 meses de su libertad


Etxerat ha informado de la muerte del preso vasco Arkaitz Bellón, que se encontraba encarcelado en la prisión de Puerto de Santamaría (Cádiz). Según la información de la que dispone Naiz, el cadáver del preso de Elorrio, de 36 años, ha sido hallado en su cama durante un recuento. Encarcelado desde el año 2000, Bellón tenía fijada su fecha de salida en el próximo mes de mayo.

El lladre de la Cibeles retorna el quadre espatllat per correu a El País

El quadre del pintor valencià Antonio de Felipe esvaït d'un despatx de l'Ajuntament de Madrid ha estat enviat pel lladre -algú del PP que es fa passar per un funcionari- a la redacció d'El País. El seu extraviament, denunciat fa dues setmanes, va provocar no solament l'obertura d'una recerca oficial, ordenada per l'alcaldessa, Ana Botella, sinó també una notable commoció en el PP de Madrid. Alts càrrecs es van enfrontar per la seva suposada responsabilitat en l'incident, i la presidenta regional, Esperanza Aguirre, molt disgustada, va obrir una recerca política.

Ahir, en un engruixat sobri sense remitent arribat a la redacció estava el quadre. Arrugat i visiblement danyat, amb un tall en un lateral, com si algú hagués volgut destruir-ho i s'hagués penedit. L'obra, un acrílic sobre cartró de 75x96 centímetres, és un retrat de la font de la Cibeles tirada per vaques titulat Cibeles Làctica.

Va ser pintat en 1996, i està valorat en 12.000 euros. Al costat del quadre, va arribar una carta anònima que explicava la seva desaparició, pel que sembla responsabilitat d'un funcionari lligat presumptament a la Junta de Retir. No obstant això, la pràctica totalitat de persones relacionades en major o menor mesura amb l'incident dubten de la veracitat d'aquesta carta.

Antonio de Felipe va cedir el quadre a l'Ajuntament al setembre de 1996, després d'una exposició en el centre cultural Casa de Vacas, dependent de Retir. L'artista, amb obra en el Museu Nacional d'Art Regna Sofia i l'Institut Valencià d'Art Modern, recorda que, en aquells dies, després d'una mostra a l'Ajuntament era obligat deixar una obra, generalment menor, per engrossir els fons municipals. De Felipe va confirmar ahir que efectivament l'obra enviada per correu al periòdic és la mateixa que ell va cedir a l'Ajuntament després de l'exposició a casa de Vaques de 1996.

Ningú vol ‘la Cibeles’


EL PAÍS va comunicar ahir a l'Ajuntament la recepció de l'obra. Els serveis jurídics municipals van instar al diari a “posar els fets de forma immediata en coneixement de la policia”, però van evitar requerir l'obra.

“L'Ajuntament té obert un expedient de recerca patrimonial en el qual s'investiga, entre altres extrems, la titularitat del quadre, expedient en el qual es tindrà en compte la comunicació que acaben d'efectuar. Els prego que remetin còpia de la denúncia com més aviat millor. Com ja anunciem oficialment, si del nostre expedient de recerca es derivés alguna irregularitat, aquesta es posaria immediatament en coneixement de la fiscalia”, afegia la comunicació oficial.

El quadre va penjar un temps en el despatx del llavors director de Casa de Vacas, Francisco Javier Ramírez Car. Nomenat en 1998, Ramírez va deixar l'Ajuntament al juliol de 2005 per les seves diferències amb la llavors edil de Retir, Elena González Moñux. Ara dirigeix l'Institut regional de Realojamiento i Integració Social.

Alberto Ruiz-Gallardón va col·locar a González Moñux al capdavant de Retir després de guanyar l'alcaldia, al maig de 2003. “Quan va arribar la regidor, va veure el quadre i m'ho va demanar per al seu despatx. Allí seguia quan vaig abandonar l'Ajuntament”, compte Ramírez. En una fotografia distribuïda per l'Ajuntament al maig de 2006, es pot veure a la sala de reunions del despatx de l'edil.

González Moñux va estar en Retir fins a 2007, quan va passar a Fuencarral-El Pardo. Allí es va mantenir fins a gener de 2012, quan va ser nomenada viceconsejera de Justícia per Aguirre, llavors presidenta regional. Preguntada per EL PAÍS, Moñux va negar saber el parador de l'obra, l'estil de la qual, va dir, li desagradava. Es va mostrar sorpresa per la revolada armada i va admetre que, fins i tot, li havia qüestionat sobre aquest tema la pròpia Aguirre.

Segons fonts de confiança de la presidenta, Aguirre, va quedar tocada per com hi havia prosredado la trama corrupta Gürtel entre els seus col·laboradors, entre ells l'exconseller Alberto López Vell. Per això, està obsessionada perquè no es repeteix un cas similar. Per desfer aquesta madeixa política, Aguirre es va repartir cridades i perquisicions amb el gerent del PP madrileny, Beltrán Gutiérrez.

La pista del quadre es perd en 2007. L'edil que va rellevar a Moñux en Retir, Luis Asúa (retirat pràcticament de la política), relata que no va arribar a veure el quadre perquè ella es va encarregar de portar-li-ho en la seva mudança a Fuencarral- El Pardo. Afegeix que així ho poden testificar funcionaris.

Segons la carta remesa a EL PAÍS, “la història és molt senzilla". Aquesta és la seva versió: “Quan va arribar el Sr. Asúa, com a regidor a la Junta de Retir, entre altres canvis, va manar llevar aquest quadre perquè va dir, segons expliquen —jo no ho vaig escoltar—, que era ‘lleig de collons...’. I amb les mateixes, des de la Junta es va manar de nou a Casa de Vacas. Allí va estar el quadre donant voltes, durant bastant temps, sense que ningú reclamés el mateix, entre caixes i andròmines de les diferents exposicions. Fins que fa uns anys, quan a casa de Vaques es va fer una remodelació, aprofitant que jo estava per allí controlant l'obra i que el quadre estava pràcticament entre les coses que s'anaven a tirar, i seguia embolicat en el mateix paper de bombolles del trasllat, vaig agafar, amb tota naturalitat, la làmina i me la vaig portar per a casa”.

La carta conclou: “Permeti'm que no li digui el meu nom per raons òbvies. Sóc funcionari de l'Ajuntament. Gràcies, i perdó per les molèsties”. Una excusa "ben trobada" que no convenç a ningú.

El ladrón de La Cibeles devuelve el cuadro estropeado por correo a El País


El cuadro del pintor valenciano Antonio de Felipe desvanecido de un despacho del Ayuntamiento de Madrid ha sido enviado por el ladrón -alguien del PP que se hace pasar por un funcionario- a la redacción de El País. Su extravío, denunciado hace dos semanas, provocó no solo la apertura de una investigación oficial, ordenada por la alcaldesa, Ana Botella, sino también una notable conmoción en el PP de Madrid. Altos cargos se enfrentaron por su supuesta responsabilidad en el incidente, y la presidenta regional, Esperanza Aguirre, muy disgustada, abrió una investigación política.

Les Illes contra les prospeccions petrolieres

La possibilitat de quedar envoltats de plataformes petrolieres ha posat en alerta les Illes Balears. Institucions, entitats, partits i milers de ciutadans s'han alçat contra un nou projecte de prospeccions, aquesta vegada encapçalat per l'empresa Spectrum Geo Limited, i que afecta tot l'arxipèlag. El debat fins i tot ha compromès el president, José Ramón Bauzá (PP), que ha estat desautoritzat per l'executiu del PP espanyol.

Tot i que el govern balear es manifesta contrari a les prospeccions, el ministre d'Indústria espanyol, José Manuel Soria, insistia ahir que no les aturaria, perquè havien estat 'autoritzades d'acord amb el marc legal'. A més, va dir que Bauzá sabia perfectament que les prospeccions es farien. D'una altra banda, l'oposició critica el govern perquè no planta cara a Madrid.

Spectrum Geo Limited ja ha començat els tràmits per a les prospeccions a la costa. El projecte, anomenat 'Campanya sísmica 3D en àrees lliures de la Mediterrània nord-occidental - mar Balear', afecta 14.000 quilòmetres quadrats, del golf de Lleó al golf de València, i envolta tot l'arxipèlag. En bona part, el nou projecte se superposa a les àrees afectades pels altres tres projectes que ja hi ha en curs i, a més, en una segona fase ampliarà l'àrea cap al sud de les Illes. Preveu fer prospeccions, a través de canons d'aire comprimit, a tan sols vint-i-cinc quilòmetres de la costa, i afectarà les Pitiüses, Menorca, tota la costa oriental de Mallorca i Cabrera.

L'Aliança Mar Blava capitaneja l'oposició de la societat, i en tan sols un dia va recollir més de catorze mil signatures de suport a les al·legacions contra les prospeccions. Entre les adhesions, hi ha les de les patronals hotelera, de comerciants i dels empresaris agrícoles. Fa uns quants dies, la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca, la Federació d'Empresaris de Comerç, l'Organització Professional Agrària i la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca donaven suport a l'Aliança Mar Blava i defensaven 'un turisme responsable i sostenible, perquè la matèria primera de l'economia balear és el paisatge, els espais naturals i la qualitat ambiental'.

Aquestes prospeccions també han topat amb un front comú institucional, amb l'oposició dels Consells de Menorca i Eivissa, el parlament balear i el govern, que demanen que s'aturin els projectes.

Juntament amb l'Aliança Mar Blava, hi ha la plataforma Aturem les Prospeccions a la Costa Catalana, en què s'apleguen tretze entitats que demanen que es paralitzin immediatament els projectes i que ja hi han presentat al·legacions. La plataforma recorda que aquests projectes 'no compleixen normatives espanyoles i europees de protecció del medi marí ni la llei estatal d'hidrocarburs, perquè superen la superfície màxima autoritzada'. Si s'arribessin a fer, afegeixen tindrien efectes greus 'sobre la fauna i flora marines i sobre activitats econòmiques com ara la pesca i el turisme'.

Petroli a la nostra costa?

Aquest és el quart projecte que s'ha presentat per extreure petroli de la costa dels Països Catalans, a més de la plataforma que ja opera a la costa de les Terres de l'Ebre. A què es deu aquesta allau de propostes per a construir plataformes?: 'Hem exhaurit la majoria de jaciments de petroli del món', explica a VilaWeb Enric Cortiñas, portaveu de la plataforma Aturem les Prospeccions. 'El petroli, que s'extreia fàcilment i per poc preu, ha deixat de ser disponible, i ara comencem a explotar jaciments que potser no són tan rendibles econòmicament o bé que costa d'extreure'n petroli. Els combustibles s'encareixen, i a mesura que es vagin exhaurint els recursos encara s'encariran més. D'ací a cinc anys o deu el preu dels hidrocarburs haurà augmentat, i per això aquestes empreses consideren que els projectes són una inversió amb certa rendibilitat futura.'

Cortiñas ho compara amb el 'fracking': 'Ningú no hauria pensat que a Ridaura pogués haver-hi gas ni que es podria fer servir una tècnica com la que es proposava, però les perspectives d'augment del preu del gas i un cost ambiental baix van fer que això anés endavant.' Ens quedem sense petroli i les empreses cerquen maneres de mantenir l'actual sistema energètic: 'Som una societat petrodependent.'

La plataforma no únicament demana que s'aturin les prospeccions, sinó que defensa decididament 'un canvi de model energètic que redueixi el consum i faci ús de les energies netes i renovables'.

Las Baleares contra las prospecciones petroleras


La posibilidad de quedar rodeados de plataformas petroleras ha puesto en alerta las Islas Baleares. Instituciones, entidades, partidos y miles de ciudadanos se han levantado contra un nuevo proyecto de prospecciones, esta vez encabezado por la empresa Spectrum Geo Limited, y que afecta todo el archipiélago. El debate incluso ha comprometido el presidente, José Ramón Bauzá (PP), que ha sido desautorizado por el ejecutivo del PP español.

"El Bigotis" es presentava com a encarregat "institucional" d'esdeveniments per la visita de Ratzinger

Una persona que va intervenir en la realització d'un avantprojecte per a la sonorització de la campanya del PP i la màfia vaticana a València l'any 2006 ha revelat que Álvaro Pérez, conegut com El Bigotis (foto amb Camps), se li va presentar com a encarregat "des del punt de vista institucional" de "tots" els esdeveniments relacionats amb l'estada a la ciutat del capo nazi Ratzinger en el mes de juliol, mesos abans que sortís a concurs -abril- i s'adjudiqués el projecte -al maig-.

Així es recull un informe, de 22 de gener de 2014, de la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (Udef) incorporat a una peça del cas Gürtel que s'instrueix en el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) el secret de la qual es va aixecar la passada setmana. Aquesta peça afectava fonamentalment a la recerca relacionada amb la visita del Papa a València.

En aquest informe es recull la declaració com a testimoni d'aquesta persona que reconeix que va intervenir realitzant un avantprojecte per a la sonorització i definició dels mitjans tècnics necessaris per realitzar l'acte i que va presentar un pressupost per import total de 5.882.253 d'euros el 19 d'abril d'aquest any.

La primera vegada que va parlar sobre aquest contracte va ser al gener de 2006 a través d'una conversa telefònica amb "una persona anomenada Juan Carlos", qui li va indicar que si podia desplaçar-se a València per parlar d'un muntatge i es va citar en una cafeteria. En aquesta primera trobada estava el responsable d'Orange Market, Álvaro Pérez, qui li va assenyalar que estaven preparant la visita del Papa a València i que ells eren els "encarregats del projecte des del punt de vista institucional".

El testimoni va arribar a desplaçar-se a Fitur, que es va celebrar entre el 25 i 29 de gener, a veure una maqueta de l'escenari del 'stand' de la Comunitat que havia realitzat Orange Market. Així mateix, relata fins a tres reunions amb tècnics de Canal Nou a la seu de la cadena i una altra a la zona on s'anava a instal·lar la sonorització.

El testimoni es refereix a una reunió celebrada l'1 de març amb al voltant de nou persones i que quan va acabar, va viure el moment "més incòmode". Segons la seva versió, els tècnics de Canal Nou avalaven les seves respostes tècniques però els semblava costós el projecte i li indicaven "abaratir-ho".

Al terme, Pérez li va dir: "ets el nostre home. Confiem en tí, a veure si pots abaratir". Per la seva banda, ell li va demanar una provisió de fons per avalar que els diferents tècnics de les empreses poguessin cobrar i constituir un òrgan de gestió per garantir la transparència en la contractació professional, personal i empreses.

A això, El Bigotis li va indicar que "no hi havia cap problema" ja que "els pagaments els anava a fer Canal Nou", i que volia el projecte definitiu. A més, li va comentar que s'havia de reduir el pressupost entre quatre i quatre milions i mitjà d'euros.

L'última reunió a la qual va ser convocat per ordre d'Álvaro Pérez es va celebrar en una espècie de soterrani en el centre de València i on hi havia gent del patronat que no coneixia. Aquí es van abordar qüestions de protocol sense que sabés el motiu pel qual va ser requerit per anar, ja que va pensar que sobrava, i a partir d'aquest moment va esperar alguna notícia. En aquesta trobada va intervenir un tècnic alemany que li va preguntar com havia fet el projecte i li va demanar les dades encara que no els hi va donar.

"El Bigotes" se presentaba como encargado "institucional" de eventos por la visita de Ratzinger

Una persona que intervino en la realización de un anteproyecto para la sonorización de la visita del Papa a Valencia en el año 2006 ha revelado que Álvaro Pérez, conocido como El Bigotes, se le presentó como encargado "desde el punto de vista institucional" de "todos" los eventos relacionados con la estancia en la ciudad del capo nazi Ratzinger en el mes de julio, meses antes de que saliera a concurso -abril- y se adjudicara el proyecto -en mayo-.