dijous, 26 de setembre de 2013

CiU, ERC, PSC i ICV-EUiA acorden una resolució per l'autodeterminació

El manifest que l'ex-president del parlament Joan Rigol va redactar pel Pacte Nacional pel Dret de Decidir es votarà, finalment, al debat de política general. Després de múltiples converses, CiU, ERC, PSC i ICV-EUiA han decidit presentar junts una resolució que inclou el document de Rigol.

D'aquesta manera, les quatre formacions manifesten el seu compromís amb la literalitat del text, independentment de les iniciatives individuals que hagi pogut presentar cada grup. La CUP -l'altre partit favorable al dret a decidir- ha preferit quedar-se de moment al marge, donat que encara no ha fixat posició definitiva sobre el text de Rigol. En qualsevol cas, però, garanteixen que es mantindran al Pacte Nacional.

La resolució signada pels quatre grups es basa en 'el document de base del Pacte Nacional pel Dret de Decidir' i demana que el Parlament es manifesti en favor 'd'un procés democràtic per tal que el poble català pugui exercir el seu Dret de Decidir' i reclama que els ciutadans 'puguin exercir-lo amb el vot sobre la pròpia institucionalització política'. La 'urgència perquè s'estableixi un diàleg amb institucions de l'Estat per tal d'acordar les condicions legals' per poder celebrar la consulta també s'inclou al text.

La resolució també defensa que l'exercici del Dret de Decidir 'va vinculat a la millora de la condició de vida individual i col·lectiva de les persones que viuen i treballen a Catalunya, al compromís amb les exigències de la qualitat de la democràcia, als drets socials -especialment en l'atenció als més febles-, a l'aprofundiment de l'estat del benestar, a la solidaritat intergeneracional, a l'equilibri territorial i desenvolupament sostenible, a l'impuls d'iniciatives i de foment de l'actitud emprenedora i a l'assumpció de responsabilitats empresarials, així com a la cohesió de tota la societat catalana que proclama com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat'.

De la mateixa manera, la proposta conjunta presentada proclama que l'exercici del Dret de Decidir 'ha de significar també la voluntat d'un país que vol accedir a un alt nivell educatiu i de cultura personal i col·lectiva, i especialment en la defensa de la nostra llengua pròpia que s'estén i crea lligams específics amb els territoris amb els quals la compartim'.

Per últim, es defensa que el Dret de Decidir implica també 'l'afirmació que Catalunya és una comunitat humana que integra, respecta i recolza les diverses aportacions culturals i el pluralisme lingüístic que avui es reflecteix a la nostra societat'.

Amb aquest redactat, els grups signants consideren que es manté l'esperit del manifest de Rigol i, de fet, recorre a la literalitat d'algunes parts del document del Pacte Nacional. Queden fora, però, algunes referències com les que esmenten Europa.

CUP: "Que la independència ens deixi fora d'aquesta UE"

'Hem passat del llibertat, igualtat i fraternitat a l'austeritat, desigualtat i autoritat', ha dit el diputat de la CUP David Fernàndez en la seva intervenció en el debat de política general. Amb una samarreta en record a Guillem Agulló, i després de col·locar-ne al faristol una de verda en suport a la vaga de docents a les Illes, Fernàndez ha començat avaluant la situació econòmica i de crisi del país.

Ha recordat que les retallades de l'últim cicle polític 'equivalen al 66% del rescat de Catalunya Caixa', ha repassat diversos casos de corrupció política, i s'ha demanat: 'Per què costa tant la transparència, la justícia, l'ètica? Fins quan continuarà la justícia de classe, la impunitat i la falta de transparència?'.

Sobre el procés sobiranista actual, ha considerat que hi havia 'un excés d'emocionalització' i ha defensat que calia 'racionalitzar i articular el procés'. Per la CUP, ha dit, 'qui s'ha deixat sempre la pell han estat les classes populars, fos en la república, en la dictadura o en el nazisme'.

'No es poden posar portes a la llibertat política d'aquest poble, i algun dia caldrà desobeir', ha sentenciat el diputat, que ha volgut insistir que 'la gent no entén de renúncies', i s'ha demanat quin diàleg podia haver-hi amb el govern espanyol i un partit, 'el de Bárcenas', 'que ha fet bandera de tantes desigualtats'.

També s'ha referit a la Unió Europea, i ha dit que aquesta era 'part del problema i no de la solució'. Ha defensat que el procés independentista situï el país 'fora d'aquesta Unió Europa' i ha defensat 'l'Europa i la Mediterrània dels pobles'.

Finalment, ha carregat contra les accions de grups feixistes i ha recordat: 'Nosaltres mai no celebrarem el 12 d'octubre. Perquè tenim memòria: el va instaurar el general Franco el 1940 com a dia de la raça'.

Alternativa Altafulla considera un “insult” i “un acte d’injustícia” la beatificació de 500 eclesiàstics de la Guerra del 36

“És obvi que l’església catòlica pot beatificar qui vulgui, però cal tenir ben clar que aquestes beatificacions són un acte polític, i també un insult als qui van perdre els seus familiars i van patir repressió”: així valora Alternativa Altafulla l’acte de beatificació de 500 eclesiàstics morts durant la Guerra del 36 que prepara l’Arquebisbat de Tarragona el proper 13 d’octubre.

El grup del qual forma part l’alcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso, que també és coordinador d’EUiA al Camp, prepara una moció demanant que cap representant de l’Ajuntament participi en l’acte de beatificacions massives i que l’Arquebisbat no rebi ni diners ni instal·lacions públiques per fer-lo. La moció es votarà aquest dissabte al proper ple municipal.

A banda d’un “insult”, la moció també considera “un acte més d’injustícia” beatificar 500 eclesiàstics sovint titllats de ‘màrtirs’ d’una ‘creuada’ pels discursos revisionistes que, encara ara, mantenen alguns propagandistes de dretes sobre la Guerra del 36. Aquestes beatificacions “ofenen, discriminen i no contribueixen en res a superar les ferides encara obertes en la nostra memòria històrica”, afegeix una moció que recull un clam expressat per la Coordinadora per la Laïcitat i la Dignitat.

La moció també recorda que el cop d’Estat de Franco i Mola va comptar amb “la benedicció de la jerarquia de l’església catòlica (excepte el cardenal Vidal i Barraquer)” i que la dictadura franquista va “comptar sempre amb la benedicció i el suport de l’església”. “Pel que fa a les víctimes, només es varen reconèixer, indemnitzar, premiar i afavorir les famílies del bàndol dels vencedors, mentre que en el bàndol dels vençuts, ni encara ara s’ha permès cercar molts d’aquests desapareguts”, recorda, tot contraposant a aquest fet els privilegis que, encara ara, manté l’Església catòlica. “Aquests privilegis costen anualment a l’erari públic més de 10.000 milions d’euros”, recorda la moció.

Suport a la Renda Garantida Ciutadana


D’altra banda, en el mateix ple de dissabte Alternativa Altafulla, de cara al mateix ple del proper dissabte, prepara una altra moció per expressar el suport de l’Ajuntament a la Renda Garantida Ciutadana. Actualment, desenes de milers de catalans i catalanes ja han donat suport a una Iniciativa Legislativa Popular per introduir aquesta renda a Catalunya.

Els madrilenys, dels més deshonestos del món 'Reader's'

La marca Espanya, i concretament de la seva capital, Madrid, s'ha tornat a cobrir d'engrut després d'un curiós experiment de la revista ianqui Reader's Digest. La publicació va decidir comprovar l'honestedat dels ciutadans de 16 ciutats de tot el món deixant “oblidades” dotze carteres en cadascuna de les metròpolis. Només hi ha una ciutat que sigui “menys honesta” que Madrid i és Lisboa, en la qual només es va retornar una de les dotze carteres.

En cadascuna d'elles, s'incloïa un número de telèfon de contacte, una quantitat econòmica equivalent a cinquanta dòlars, fotos de família, cupons i alguna targeta de visita. Les carteres s'han deixat en parcs, prop de centres comercials i en les voreres, i l'experiment consistia a saber quantes d'elles eren finalment retornades.

Després de la pràctica, Reader's Digest ha conclòs que Madrid -l'única urbs espanyola en la qual han actuat- és la segona ciutat menys honesta de totes les que han participat de l'experiment, ja que, segons la publicació, només es van retornar dues de les dotze carteres oblidades.

La revista inclou la declaració d'una estudiant de 22 anys que assegurava que “només havia agafat prestada la cartera per retornar-la” i que, malgrat ser enxampada in fraganti amb ella, “mai podria portar en la bossa una cartera que no fos la seva”. Només hi ha una ciutat que sigui “menys honesta” que Madrid segons el propi Reader's Digest i és Lisboa, capital de Portugal, en la qual només es va retornar una de les dotze carteres.

El mateix experiment assenyala Hèlsinki com la ciutat més honesta, després que es retornessin totes les carteres a excepció d'una. Altres ciutats que han superat la prova són Mumbai, a Índia, (9 carteres retornades), Budapest (8 carteres retornades) i Nova York (amb també 8 carteres retornades). Entre les menys honestes destaquen, després de Lisboa i Madrid, Zuric (amb quatre carteres retornades) i Praga (tres carteres retornades).

Mèxic debat la legalització de cànnabis

Per primera vegada en la seva història, Mèxic ha obert un debat públic sobre la legalització de la cànnabis. El debat succeeix de manera simultània al Congrés de la Unió i a l'Assemblea Legislativa del Districte Federal (ALDF). Convocat principalment per legisladors del Partit de la Revolució Democràtica (PRD) i denominat “De la prohibició a la regulació: nous enfocaments sobre polítiques de drogues”, el fòrum té lloc en la Cambra de diputats, la Càmera de Senadors i l'ALDF, amb la participació d'especialistes en política de drogues de països com Holanda, Suïssa, Portugal i d'organismes de drets humans.

Segons xifres de l'Institut Nacional d'Estadística i Geografia, hi ha un saldo benvolgut de 121.000 morts, 26.000 desapareguts i 15.000 cossos sense identificar en les morgues de Mèxic, producte de la guerra contra el narcotràfic de l'ex President Felipe Calderón Hinojosa.

Fa uns mesos asambleístas perredistas del Districte Federal van avançar a SinEmbargo que el Sol Asteca preparava una àmplia discussió sobre la legalització de la cànnabis a Mèxic per a setembre d'aquest any, la qual cosa incloïa fins i tot que qualsevol pogués sembrar la droga a la seva casa pel autoconsumo.

Al juny passat, el Diputat local Vidal Llerenas Morales va dir que la proposta que el PRD preparava per la Ciutat de Mèxic anava més enllà de les finalitats terapèutiques. “Volem que es pugui comptar amb possessions raonables de 20 a 25 grams per a la majoria dels consumidors"- va dir Vidal Omplissis Morales.

A més d'utilitzar-se per al tractament de l'addicció i per a pacients de càncer i portadors del Virus d'Immunodeficiència Humana (VIH), el consum de la marihuana ha de ser regulat per a finalitats recreatives.

“Volem treballar en el tema de la penalització de la possessió, volem que es pugui comptar amb possessions raonables de 20 a 25 grams per a la majoria dels consumidors, perquè la major part del consumidor de marihuana no és un addicte, no és un delinqüent, són persones funcionals”, va dir.

Vidal Llerenas va assegurar que la proposta final de la iniciativa vol ser més agressiva i explorar la possibilitat de comptar amb clubs per a consum i obrir la legislació per la autoproducción: “En Colorit, Washington i Califòrnia, a pesar que tenen lleis severes a Estats Units, ells en la seva legislació legalitzen la marihuana per a usos recreatius. Per exemple quan parlo de clubs em refereixo al fet que tinguis una membresía i que fins a et puguin fer exàmens mèdics per reduir els efectes negatius de la marihuana”, va explicar Vidal Llerenas.

El diputat va detallar en aquesta ocasió que la autoproducción pel autoconsumo en les llars també és un tema que s'abordaria en les consultes públiques: “Qui la vulgui sembrar a la seva casa per al seu consum, que pugui fer-ho”

A l'agost passat, Miguel Ángel Mancera Espinosa, titular del Govern del Districte Federal (GDF), va defensar el dret a discutir la legalització de la droga. En aquesta ocasió va destacar la necessitat d'escoltar a tots els involucrats, per prendre una decisió sobre la base de la informació: “Hem d'escoltar a tots, als quals estan a favor i en contra. Tots els punts de vista han de prendre's en compte”, va dir.

Un altre dels convocants, el Diputat Federal pel PRD, Fernando Belaunzarán Méndez, va presentar una iniciativa des de novembre passat per legalitzar la planta de la Cànnabis i és un dels principals impulsors en la Cambra de diputats per regular la producció, venda i consum de la marihuana a nivell nacional.

Els esforços que va fer Vicente Fox Quesada, obeeixen a una estratègia dels priistas per distreure a la població sobre la seva intenció de privatitzar Pemex i gravar aliments i medicines, va dir Andrés Manuel López Obrador.

Dolf Hogewoning, ambaixador dels Països Baixos a Mèxic, intenvendrá en el debat mexicà. Ho farà juntament amb José Miguel Insulza, Secretari General de l'Organització dels Estats Americans (OEA); Joao Gulao, coordinador Nacional de Drogues de Portugal; Lisa Sánchez, especialista en política de drogues de la MUCD i Transform Drug Policy Foundation; Jorge Castañeda, pofesor de New York University (NYU) i excanceller de Mèxic, i Diego Cánepa, pro secretari de la Presidència d'Uruguai.

Drets Humans

A Mèxic està documentat que durant l'administració de Calderón Hinojosa es van violar els drets humans de milers de mexicans amb l'argument d'un “combat frontal” al narcotràfic.

Milers de civils van morir en foc creuat i milers van ser desapareguts en un gran percentatge (60%) per la policia d'algun dels tres nivells de govern, segons van documentar en el seu moment organitzacions com Human Rights Watch i Amnistia Internacional.

Les Organitzacions internacionals han manifestat que Mèxic necessita una estratègia que combati les drogues, però que també respecti els drets humans, no només dels traficants, sinó també dels consumidors.

El castellà conté 10.000 paraules àrabs

El director de l'Institut Cervantes, Víctor García de la Petxina, ha destacat que la llengua castellana conté prop de 10.000 paraules àrabs, recollides en el diccionari de la Real Acadèmia de la Llengua (RAE). Així ho ha destacat durant la celebració al Congrés dels Diputats del Fòrum Interparlamentario Hispà-Marroquí que ha abordat les 'Relacions culturals en el marc d'una herència comuna'. A l'imatge: "alcohol", en àrab.

De la Petxina ha assenyalat que existeixen milers de paraules àrabs en l'espanyol, mentre que per contra són "centenars" les paraules espanyoles que queden en l'àrab marroquí. El director de l'Institut Cervantes ha destacat la gran influència de l'àrab en la literatura espanyola, alguna cosa que es pot apreciar en el poeta místic Sant Joan de la Creu, la mare de la qual era d'ascendència marroquina.

De la Petxina ha explicat que la primera vegada que es va parlar espanyol al Marroc va ser a la fi del segle XIV, i ha subratllat que l'espanyol és parlat avui dia "per un nombre elevat de marroquins", hagut d'en part a l'arribada de marroquines a Espanya. En el curs passat van ser més de 13.000 marroquins els que es van matricular per aprendre espanyol en algun dels sis centres de l'Institut Cervantes al Marroc, xifra que està registrant un lleuger ascens en el curs 2013-2014, ha indicat.

Per part del Marroc, el president de la Càmera de Consellers del Regne, Mohamed Cheikh Biadillah, ha assenyalat que paraules com a oli, sucre, Tarifa, Alageciras -Al Jazira: "L'illa"-, almohada o sardina són àrabs i ha recalcat les influències mútues entre ambdues cultures.

Anticorrupció reclama 13 anys de presó al dirigent del PP, Carlos Fabra

La Fiscalia Anticorrupció ha presentat el seu escrit d'acusació definitiu per al cas Fabra, en el qual reclama 13 anys de presó i 15 d'inhabilitació per a l'expresident de la Diputació de Castelló i del PP provincial, Carlos Fabra. Acusa al dirigent popular de la comissió dels delictes de tràfic d'influències, suborn i quatre delictes contra la Hisenda Pública. Miguel Arias Cañete, Celia Villalobos i Jesús Posada hauran d'atestar. Marina Albiol (EU): “Tots els que posaren la ma en el foc per Carlos Fabra, la tenen socarrà”.

Marina Albiol (EU): “La petició de 13 anys de presó per a Carlos Fabra per part de la Fiscalia, suposa que tots aquells que van posar la mà en el foc per ell, la tenen socarrà, i que el president del Govern, Mariano Rajoy, haurà d’eixir públicament a retractar-se de les seues paraules. Cal recordar que va dir que Carlos Fabra era un ciutadà i un polític exemplar”.

Després de gairebé deu anys de recerca, Fabra s'asseurà en el banc dels acusats el proper dia 2 d'octubre durant el judici pel qual passaran, com a testimonis, quatre exministres d'Aznar. Un d'ells, Miguel Arias Cañete, continua sent-ho. Altres dos, Celia Villalobos (Sanitat) i Jesús Posada (Agricultura), ocupen actualment la vicepresidència i la presidència de les Corts, respectivament. El quatre, Juan Costa, va ser ministre de Ciència de Tecnologia i diputat per Castelló.

El fiscal considera provat que Fabra va mantenir diverses reunions "tant amb responsables polítics com a administratius" dels Ministeris d'Agricultura i de Sanitat així com amb diputats amb la finalitat d'agilitzar la concessió d'autoritzacions per a la fabricació de productes sanitaris que volia comercialitzar un industrial, llavors, amic seu.

El fiscal assenyala que el dirigent del PP va utilitzar una societat de la qual era administrador únic per "ocultar els pagaments realitzats" per l'empresari beneficiari de les seves gestions i que va arribar a ingressar en els seus comptes prop de dos milions d'euros que "no es corresponen ni amb el patrimoni ni amb la renda declarada i que van ser ocultats a Hisenda". A més, la seva esposa va ingressar altres 1,4 milions de procedència no justificada i que tampoc va declarar a Hisenda.

Per això, considera que el frau entre 1999 i 2003 va aconseguir els 692.000 euros, que és la quantitat que se li exigeix com a indemnització, més els interessos reportats, en el cas de Carlos Fabra. Al seu exesposa, per la qual demana sis anys de presó per tres delictes fiscals, li atribueix un frau de més de 400.000 euros.

L'escrit d'acusació relata com, després de diversos contactes en els ministeris, es va constituir la societat Artemis 2000, de les quals eren sòcies la llavors emmanilla de l'empresari Vicente Vilar i l'esposa de Fabra, María Amparo Fernández. "Fabra va continuar en la seva tasca d'intermediació davant autoritats polítiques i administratives en favor no ja solament de les empreses propietat de Vilar sinó també de la seva esposa", indica el fiscal.

Per la seva banda, l'acusació popular, que representa a la Unió de Consumidors, reclama els mateixos anys de presó però eleva la multa a pagar a la Hisenda Pública a 17 milions d'euros.

A més de Fabra, en el banc dels acusats s'asseurà també l'empresari que li va denunciar, Vicente Vilar, un industrial que va ser amic seu i que va acabar denunciant-li i acusant-li de cobrar-li quantitats milionàries a canvi de favors polítics. Els"favors" consistien a tractar d'agilitar les llicències per a la fabricació de productes fitosanitaris davant els ministeris d'Agricultura i Sanitat, durant els governs de José María Aznar.

EUPV denuncia els contractes de l’Aeroport de Castelló


La diputada d'EU Marina Albiol, ha mostrat a la premsa la nova documentació sobre contractes realitzats per Aerocas referents al patrocini de pilots de carreres de moto (1.150.000 euros) i la consultora Parsiphae (16.000 euros). Albiol ha criticat la gestió corrupta del PP: “denunciem un tracte de favor en benefici dels seus amics, pareix que no tots som iguals”.

Castelló ha de pagar 120 milions per l'aeroport sense avions


Un jutjat de Castelló ha sentenciat que la Generalitat Valenciana ha de pagar, d'una sola vegada, 120 milions a l'empresa Concesiones Aeroportuarias (Conaer) per la construcció de l'inoperatiu aeroport de Castelló. El jutge estima que la promotora Aerocas, propietat de l'administració autonòmica valenciana, ha de pagar a Conaer pels treballs de construcció de la infraestructura, que no té data d'obertura encara.

Els denunciants del ‘cas Vinaròs' de pederàstia i crims de Carlos Fabra, denunciats


Un jutjat de Castelló imputa Reinaldo Colás i Joaquín Crespo, que mantenen les acusacions per la suposada xarxa de pederàstia orquestrada pel cacic feixista Carlos Fabra (foto) i Giuseppe Farina, per delictes contra l'honor i l'administració de justícia. "Un dia van matar un nen": María Jesús Moreno Jiménez, la 'protegida' de Giuseppe Farina, s'atribueix també el paper de cuidadora de les suposades víctimes de la xarxa pederasta de Castelló.

Presó preventiva per als activistes de Greenpeace

Un tribunal rus ha ordenat mantenir presó preventiva per al menys un dels activistes del vaixell "Arctic Sunrise", després d'una protesta en una plataforma petroliera en l'Àrtic, informa Greenpeace en Twitter. L'activista que haurà de romandre a la presó preventiva és el fotògraf rus Denis Sinyakov (foto). La cort va considerar que hi ha risc de fugida perquè Sinyakov es trasllada sovint a l'estranger, segons el jutge Alexander Shojin de la ciutat de Murmansk (Rep. de Karelia). Putin: Els activistes de Greenpeace no són pirates però han violat la llei.

Un altre activista rus, el portaveu de Greenpeace, Roman Dolgov, s'enfrontaria, segons l'agència nord-americana de notícies AP, a la mateixa mesura. La justícia russa no ha presentat encara càrrecs contra cap dels dos.

La fiscalia també ha demanat presó preventiva per a la resta dels 28 detinguts, que enfronten càrrecs per pirateria organitzada, pels quals podrien ser condemnats a 15 anys de presó. Greenpeace rebutja les acusacions. I el president rus, Vladimir Putin, ha reconegut que els activistes -que, segons informacions de Greenpeace, provenen en total de 18 països- no són pirates; però ha defensat la seva detenció.

Putin: "Els activistes de Greenpeace no són pirates però han violat la llei"

"Els activistes de Greenpeace que van intentar escalar una plataforma petroliera de Gazprom en l'Àrtic, el passat 18 de setembre, no són pirates però sí infractors de les normes internacionals", va matisar avui el president rus, Vladímir Putin.

Activistes de Greenpeace arrestats per dos mesos en procés contra el Arсtic Sunrise a Rússia


Un tribunal de la ciutat de Múrmansk, en el nord-est de Rússia, va ordenar l'arrest per dos mesos del cinc activistes i de Greenpeace, durant el procés contra la tripulació del rompehielos Arсtic Sunrise pertanyent a l'organització ecologista, i detingut per les autoritats russes en mar de Pechora. Entre els detinguts figuren dos russos, i ciutadans de Canadà, França, Nova Zelanda i Polònia. Els ciutadans russos detinguts són el fotògraf Denis Siniakov i la funcionari de Greenpeace Roman Dolgov.

“Denis Siniakov va ser arrestat! Va ser retirat de la sala del judici … El motiu de l'arrest de Siniakov: reiterats viatges a l'exterior”, diu un comunicat de Greenpeace difós a la premsa.

Siniakov i altres 29 tripulants del Arctic Sunrise compareixen davant un tribunal rus per càrrecs de pirateria segons el Comitè de Recerques de Rússia, CIR.

La setmana passada, la guàrdia de fronteres russa va detenir al Arctic Sunrise després que diversos activistes es traslladessin des de vaixell cap a la plataforma Prirazlómnaya per protestar contra l'exploració de petroli en l'Àrtic. Segons la portaveu de Greenpeace Rússia, María Favórskaya, els activistes de l'ONG van ser detinguts i després traslladats a diferents presons preventives de Múrmansk, on està ancorat Arctic Sunrise.

L'organització internacional va denunciar dificultats que posa el Comitè de Recerques perquè advocats i diplomàtics contactin amb els detinguts. Favórskaya va precisar que l'objectiu dels activistes de Greenpeace pel que fa a la plataforma de Gazprom consistia a col·locar una càpsula geganta on els ecólogos planejaven passar diversos dies en senyal de protesta contra l'exploració de petroli en l'Àrtic.

Segons Greenpeace, entre els detinguts hi ha ciutadans de 18 països, entre ells Argentina, Austràlia, Brasil, Canadà, Dinamarca, EUA, França, Itàlia, Nova Zelanda, Polònia, Regne Unit i Rússia.

Per la seva banda, Greenpeace va anunciar que planeja protestar l'arrest del seu activista durant el procés: “És una acció absolutament il·legal, exigirem l'anul·lació d'aquesta decisió del jutge. Rebutgem els càrrecs de pirateria, no va haver-hi cap intenció d'apropiació de propietat aliena”, va dir el representant de l'organització ecologista a Rússia Mijaíl Kreindlin.

Un jutge investigarà els sous de l'excúpula de Caixa Catalunya

El titular del Jutjat d'Instrucció 30, Josep Maria Pijuan, ha decidit investigar el cas dels sous desproporcionats de l'excúpula de Caixa Catalunya, després d'admetre a tràmit la denúncia de la Fiscalia Anticorrupció de Barcelona, han informat aquest dijous fonts judicials. El jutge encara no ha decidit si imputa a l'expresident Narcís Serra, al exdirector general Adolf Todó i a d'altres 52 membres del consell d'administració de Caixa Catalunya en 2010 per "retribucions i indemnitzacions desproporcionades i alienes a la seva situació real de solvència", com va denunciar la Fiscalia a principis de setembre.

El fiscal Fernando Maldonado creu que Serra i Todó són els principals beneficiats de les presumptes irregularitats, que van abusar dels seus càrrecs i "van utilitzar els fons d'una entitat amb connotacions i transcendències públiques en benefici propi i amb clar perjudici per a l'entitat, la qual cosa va contribuir a la seva greu crisi financera".

Maldonado considera que es tracta de "retribucions i indemnitzacions que mereixen ser investigades máxime quan s'han produït en un entorn de greu crisi econòmica imperant al nostre país" i quan l'entitat havia demanat la injecció de diners públics de fons del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), va argumentar en el seu escrit.

Segons el fiscal, "tot això denota un reprotxable i espúreo maneig dels fons d'una entitat que el seu únic objectiu ha de ser procurar un adequat benefici per destinar-ho a obra social i evitar un balafiament d'aquests fons en benefici d'alts directius", i destaca que a principis de 2008 Serra va acordar la contractació de Todó -com a director general- i de Jaume Massana -com a director general adjunt-, els sous del qual no van deixar de pujar fins al 2011.

Todó va cobrar en aquests anys 4,07 milions d'euros i Massana 2,89 milions, en tots dos casos sumant retribució fixa i variable, al cal afegir dietes per anar a les reunions del consell d'administració.

Mentrestant, donada la situació econòmica de l'entitat, el FROB va injectar 1.250 milions d'euros en 2010; 1.718 més en 2011, i novament 9.084 milions en 2012, amb el que el FROB constituïa el 100 per cent del capital.

Narcís Serra, Adolf Todó i la cúpula de Caixa Catalunya acusats de lucrar-se desproporcionadament


La fiscalia anticorrupció de Barcelona ha denunciat l'ex-president de Caixa Catalunya Narcís Serra, l'ex-director general Adolf Todó i 52 dels membres del consell d'administració de l'entitat l'any 2010. Els acusa d'haver cobrat retribucions i indemnitzacions desproporcionades en vist de la solvència real de l'entitat. El fiscal Fernando Maldonado denuncia els membres que van prendre els acords que consten en les actes del 19 de gener de 2010 i del 13 d'octubre de 2010 en què es van subscriure fons de pensions, assegurances, pòlisses i indemnitzacions que podrien constituir una 'administració deslleial'.

Els sindicats celebren la petició de la Fiscalia d'imputar 54 directius de Catalunya Banc


Els sindicats de Catalunya Banc -CCOO, UGT i SEC- han valorat positivament la petició de la Fiscalia Anticorrupció, que ha demanat la imputació de 54 directius de l'entitat financera, entre ells Narcís Serra i Adolf Todó, per un delicte d'administració deslleial pels sous "desproporcionats" dels seus directius. "És molt greu. Els treballadors sempre hem denunciat els sous dels directius i ha costat molt fer-ho. Aquests processos són molt sans per depurar responsabilitats", ha declarat la representant del SEC a Catalunya Banc, Raquel Puig. La representant de la UGT ha reclamat durant la manifestació d'aquest dijous que "si hi ha responsables", es "donin explicacions" davant la justícia.

El Palau de la Música evita acusar a Convergència per l'espoli

El Palau de la Música ha exclòs a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) en el seu escrit d'acusació sobre el cas Palau. Segons el jutge i la fiscalia anticorrupció, el partit nacionalista es va embutxacar 5,1 milions en comissions irregulars de Ferrovial a canvi de l'adjudicació d'obra pública. La institució, no obstant això, considera que no aquest fet no està "suficientment provat" i es reserva futures accions contra CDC per a una possible sentència condemnatòria. Imatge: Donacions a la Fundació de CDC i els contractes rebuts de la Generalitat.

La presidenta del Palau, Mariona Carulla, ha explicat que el seu objectiu és buscar el "màxim rescabalament" dels fons espoliats a la institució, que va xifrar en més de 30 milions d'euros. Si d'una banda omet qualsevol al·lusió a Convergència, l'escrit -que avui es presentarà en el jutjat- arremet amb duresa contra els antics responsables, Fèlix Millet i Jordi Montull.

Les dues entitats privades ue integren el Palau -el Orfeó i la Fundació- demanen per a cadascun d'ells 81 anys de presó per diversos delictes. També sol·liciten 15 anys de presó per a les seves respectives esposes, a pesar que el jutge les havia apartat del procés al no apreciar indicis de delicte. "Són xifres realment importants que demostren l'interès del Palau que actuï la justícia", va afirmar el secretari de la junta del Orfeó, Carles Cuatrecasas.

Des que va començar la instrucció, fa més de quatre anys, la posició del Palau sempre ha estat d'extrema prudència en tot el concernent a Convergència. L'escrit, que ha estat ratificat pels òrgans de representació de la institució, ve a confirmar aquesta trajectòria. "Això no suposa ni inculpar ni exculpar a ningú. Hem actuat sota estrictes criteris jurídics", jusificó Cuatrecasas.

Preguntat sobre les raons "jurídiques" que expliquen aquesta omissió, l'advocat Javier Zuloaga, de PriceWaterhouseCoopers (PwC), va oferir dos arguments. El primer, que encara que hi ha proves que existeixen factures falses a empreses vinculades amb el Palau, no està suficientment acreditat el "camí" que porta d'aquestes empreses a la formació que dirigeix Artur Mas. El segon, que els "delictes contra l'administració pública" que afecten al presumpte pagament de comissions de Ferrovial a CDC "no afecten directament al Palau", per la qual cosa la institució no ha de reclamar.

"Que quedi ben clar: no és una acusació particular absolutament tancada. Ens reservem tot el dret per actuar contra persones o entitats"; va afegir el secretari de la junta del Orfeó, que anit es va reunir i va votar favorablement a l'escrit proposat pels advocats de PwC: 12 vots a favor, un en contra i cinc en blanc, va detallar Carulla. Aquest matí també s'ha reunit el patronat de la Fundació, que ha donat igualment el sí a la proposta amb 12 vots favorables quatre en blanc i cap en contra.

Els 'tentacles' de CDC en el cas Palau

L'escrit que l'acusació particular que representa la Fundació del Palau de la Música va lliurar al jutge que investiga l'espoli de l'orfeó català ha provocat sorpresa per l'exclusió de qualsevol exigència de responsabilitat sobre Convergència Democràtica de Catalunya, com han fet la resta de les parts en el cas. Fins i tot el propi magistrat, Josep María Pijuan, ha assenyalat a CDC en la seva interlocutòria d'incoació. Els advocats del Palau de la Música que van exculpar CDC en el seu escrit d'acusació pertanyen a una consultora afavorida per l'arribada de CiU al Govern.

El fiscal recorre de nou l'arxivament de la causa contra els oligarques Carulla per frau fiscal

La Fiscalia entén que hi ha prou indicis que els propietaris d'Agrolimen, van esquivar el pagament d'impostos en operacions de compravenda d'accions entre empreses a través d'un entramat amb societats radicades en paradisos fiscals. Foto: Artur i Mariona Carulla, accionistes de la multinacional Agrolimen.

L'oligarquia franquista de Catalunya, el frau fiscal i els seus jutges


Crisi? Qui va dir crisi? Serà per a la majoria treballadora, doncs la burgesia oligàrquica fa el que li dona la gana amb tanta arrogància com impunitat. A l'Espanya del franquisme i la corrupció institucional hi ha gent capaç de polir-se 1,5 milions d'euros a l'any en "despeses personals". I es queda curta aquesta apreciació. Així ho recull una querella de la fiscalia barcelonina contra Liliana Godia (foto), propietària de la Fundació Francisco Godia i representant d'una de les principals sagues oligàrquiques de la capital catalana. També els Carulla, propietaris d'Agrolimen, i a qui s'acusa d'evasió d'impostos de gairebé 12 milions d'euros.

IU acusa al PP de "doblegar-se davant la màfia" canviant la llei antitabac per Eurovegas

El portaveu de sanitat de L'Esquerra Plural (IU-ICV-EUiA-CHA), Gaspar Llamazares, considera que el possible canvi de la legislació antitabac per permetre fumar en dependències del futur negoci mafiós d'Eurovegas a Madrid podria en evidència que el Govern es "doblega davant la màfia". "Sabíem que aquest govern no legisla per als ciutadans, però no sabíem que legislava per a la màfia. Això és una legislació per a la màfia perquè no existeix contradicció entre ocupació i tabac", ha afirmat Llamazares en els passadissos del Congrés. Llamazares assegura que l'Executiu de Rajoy perjudica la salut per ajudar a una rentadora de diner negre.

Al seu judici, la llei antitabac del Govern socialista "és un èxit" ja que ha tingut molt bons resultats en matèria de salut, i canviar-la seria "doblegar-se a la pressió de la Comunitat de Madrid i del senyor Adelson". "Anem a posar la salut dels espanyols al servei d'una rentadora de diner negre que genera especulació, corrupció i màfia?", ha preguntat.

A més, el diputat d'IU per Astúries considera "ingenu" pensar que es pot aixecar la prohibició en una zona fitada de Eurovegas, sigui en sales sense personal o en un club de fumadors, doncs "quan s'obre una petita escletxa, s'obre la porta totalment".

Llamazares sosté que el negoci del magnat sionista Adelson a Eurovegas "no és un casino, sinó una rentadora de diner negre": "El Govern no legisla en favor d'un lobby, sinó d'un projecte mafiós i corrupte i precisament la màfia i la corrupció ens ha portat la crisi econòmica actual. Resulta curiós que es pretengui sortir de la crisi pel mateix camino empedrat i se subordini la salut dels ciutadans a un supòsit objectiu d'ocupació", ha afegit.

Mato assegura que seria "una perfecta insensatesa" rebutjar projectes com el d'Eurovegas


La ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Ana Mato, ha assegurat avui que seria "una perfecta insensatesa i irresponsabilitat" que el Govern rebutgés projectes generadors de riquesa econòmica per a Espanya "sense ni tan sols mirar-los" com el projecte Eurovegas.

Mato responia així al diputat socialista José Martínez Olmos sobre si atendrà el Govern als interessos econòmics per sobre de la protecció de la salut canviant la llei antitabac a petició dels promotors d'aquest projecte de joc i oci que es pretén construir a Madrid.

La ministra s'ha remès a la seva recent compareixença en la Comissió de Sanitat del Congrés en la qual va dir que per al Govern "la salut sempre serà el primer, però sense oblidar l'important que és la creació d'ocupació".

El cap superior de BCN protegia al policia extorquidor dels prostíbuls

Les explosives declaracions de l’inspector de la Unitat contra les Xarxes d’Immigració i Falsedat Documental (UCRIF) de Barcelona, Abundio Navas, en el judici contra els implicats en el cas dels prostíbuls Riviera i Saratoga han fet un tomb espectacular en aquest macroprocés. Segons va manifestar aquest expolicia en la sessió de dilluns passat, les activitats il·lícites de José Javier Martín Pujal (Jordi) eren conegudes i tolerades pel llavors cap superior de Barcelona, José Irineo López (foto), que actualment presta els seus serveis com a màxim responsable de seguretat de l’empresa Agbar.

Jordi, que durant molts anys va ser inspector de l’estratègica brigada d’informació de la policia a Barcelona, dedicada a les investigacions antiterroristes, gaudia, segons Abundio Navas, de la protecció de José Irineo López en les seves activitats il·lícites com a extorquidor dels prostíbuls de Castelldefels.

I és que, segons sembla, José Javier Martín Pujal tenia agafat el cap superior i li feia un implícit xantatge. Segons el testimoni d’Abundio Navas, almenys en dues ocasions els seus superiors en la Policia Nacional li van advertir que no investigués José Javier Martín Pujal: «No moguis la merda», van ser les paraules que li va adreçar, en nom de José Irineo López, el seu comandament directe Joan Fortuny, el llavors cap de la UCRIF i actual comissari en cap de Lleida.

En aquest sentit, ha afegit que «Jordi sabia alguna cosa important dels que tenien potestat sobre mi» i ha assenyalat que a més de l’excap superior també «podia tenir por del seu número dos, Francisco Rodríguez López», actualment cap de la brigada de la policia judicial i màxim responsable de la investigació sobre el cas Método 3.

L'amo del Riviera admet contactes amb comandaments policials de tota Espanya

L'amo del macroprostíbul "Riviera", Antonio H., que ha gestionat una desena de bordells en la Península, ha admès la seva amistat amb un comissari corrupte de la Policia Nacional, així com contactes amb alts comandaments de cossos policials de tota Espanya en la seva declaració al judici contra ell i una vintena de persones que integraven una presumpta trama de corrupció policial.

El cas Riviera i Saratoga: prostíbuls i suborn policial


El judici sobre els coneguts macroprostíbuls –ara tancats- Saratoga i Riviera ubicats a Castelldefels ha arrencat aquest dilluns amb la declaració d’un dels principals acusats. Es tracta de l’Inspector en Cap de la Brigada d’Estrangeria i Documentació de la Policia espanyola, José Javier Martin Pujal, acusat de cobrar comissions als responsables dels macroprostíbuls a canvi d’informació policial.

Qatar explota i esclavitza als treballadors en les obres del Mundial de 2022

Desenes d'empleats nepalesos, almenys 44 i en la seva majoria joves que van sofrir aturades cardíaques per esgotament, han mort a Qatar entre el 4 de juny i el 8 d'agost d'aquest any i milers són víctimes d'abusos i esclavatge en el treball, segons el diari The Guardian, que planteja greus objeccions sobre els preparatius de la tirania wahhabita terrorista per al Mundial de Futbol 2022.

En una recerca sobre la situació laboral a Qatar, titulada 'Revelat: Els 'esclaus' de la Copa del Món de Catar', el rotatiu diu que cada dia d'aquest estiu un treballador nepalès va perdre la vida, en la seva majoria joves que van sofrir aturades cardíaques per esgotament.

Segons les dades del periòdic, els nepalesos, que formen el major grup de treballadors a Qatar, afronten situacions d'explotació i abusos similars al que avui dia es considera és esclavitud, com l'ha definida l'Organització Internacional del Treball (OIT).

D'acord amb uns documents obtinguts per The Guardian de l'ambaixada nepalesa a Doha, almenys 44 treballadors van morir entre el 4 de juny i el 8 d'agost d'aquest any. La meitat va sofrir atacs cardíacs o accidents en el lloc de treball.

Entre altres coses, hi ha denúncies que alguns nepalesos van afirmar no haver rebut la seva paga corresponent a diversos mesos, a uns altres se'ls va confiscar el passaport i se'ls va denegar aigua enmig de la intensa calor de l'estiu, mentre que uns 30 van buscar refugi en la seva ambaixada a Doha per escapar de les condicions brutals en què estaven treballant, agrega The Guardian.

"Ens agradaria marxar-nos, però la companyia no ens deixa", va dir un nepalès emprat en Lusail City, una ciutat que es construeix i que inclourà un estadi per 90.000 persones que albergarà la final del Mundial de Futbol, segons denuncia el periòdic.

L'organisme encarregat d'organitzar l'esdeveniment esportiu, l'anomenat Comitè Suprem 2022, va informar a The Guardian que encara no han començat els projectes directament relacionats amb el mundial. No obstant això, l'organisme va admetre estar "profundament preocupat" per aquestes denúncies contra certes empreses constructores que treballen en Lusail City.

"Se'ns ha informat que les autoritats governamentals rellevants estan duent a terme una recerca sobre les denúncies", agrega en una nota el citat comitè.

Segons el diari, els homes que treballen en la indústria de la construcció a Qatar viuen en terribles condicions, doncs fins a 12 persones comparteixen una habitació en hostals molt precaris.

"Treballem amb l'estómac buit durant 24 hores; 12 hores treballant i 12 sense menjar tota la nit. Quan em vaig queixar, el meu cap em va agredir, em va tirar del lloc on vivia i es va negar a pagar-me. Vaig haver de mendigar per menjar", va dir Ram Kumar Mahara, de 27 anys. Molts treballadors tenen deutes a Nepal, a causa que han de pagar-li a l'agent que els va trobar el treball.

L'abast d'aquesta explotació ha portat a l'ambaixador nepalès a Qatar, Jumari Sharma, a qualificar a l'emirat com a "presó oberta". Per al Mundial de Futbol 2022, s'estima que Qatar invertirà 100.000 milions de dòlars (73.900 milions d'euros) en projectes d'infraestructures.

Qatar: 300.000 amos i un món d'esclaus


Nagham Salman: Des que es van iniciar les revolucions àrabs fa ja més d'un any, Qatar ha adoptat un paper protagonista en tota la regió i s'ha posat a l'avantguarda del nou pla geoestratègic en què són diversos els actors interessats. Aquest minúscul país del Golf Pèrsic, una península de tot just 11.437 quilòmetres quadrats, està presidit per l'emir Hamadbin Khalifa al Thani, que es va fer amb el poder el 1995, quan va donar un cop de Palau aprofitant l'absència del seu pare, que es trobava en viatge diplomàtic. Qatar és un país on 300.000 súbdits gaudeixen de la renda per càpita més alta del planeta, uns 104.000 dòlars anuals per ciutadà.

El PP i franquistes han regalat a estrangers el 40% d'Espanya a preu de saldo

El mapa industrial d'Espanya, com l'econòmic en general, està deixant de ser "espanyol" per esdevenir una simple colònia dels oligarques i plutócratas estrangers, no només pel perfil de la seva especialització després de la fallida provocada per la banca rapinyaire al sector de la construcció, sinó també per la propietat dels seus actius. Les dades més recents mostren que gairebé el 40% del volum de negoci de la indústria situada a Espanya és propietat ja d'empreses estrangeres que compren a preu de saldo el bo i millor gràcies a la corrupció dels feixistes al govern. En concret, el 37,2% de la indústria "nacional" pertany a filials de multinacionals.

La presència estrangera en la indústria espanyola ha anat creixent de forma sostinguda des que el PP europeu i els seus sicaris van organitzar la "estafa" anomenada crisi. En 2008, en començar la gran estafa econòmica segons van planejar els majors banquers mundials a New York -inclòs el Josef Ackermann del Deutsche Bank que va assessorar a Merkel en l'estafa europea avui pendent de ser jutjat per estafador i lladre-, el nombre d'empreses estrangeres ascendia a 1.717, però en 2011, últimes dades publicades, ja són 2.216 les filials de multinacionals instal·lades a Espanya, la qual cosa representa un augment del 29% i una pèrdua per tant de sobirania i independència.

Durant aquest període el nombre d'empreses industrials no ha deixat de baixar, la qual cosa suggereix que aprofitant la crisi, moltes multinacionals han adquirit empreses nacionals o han creat filials a baix preu -com ja anunciem fa 4 anys que passaria segons el model econòmic del feixisme capitalista que tantes vegades s'ha repetit amb el mateix guió "impredicible" segons les veus de l'amo a sou del fascio.

Segons el Ministeri d'Indústria de l'ignorant i lladre Soria, han desaparegut 20.269 empreses industrials en amb prou feines tres anys, fins a les 129.332, la qual cosa reflecteix amb tota cruesa la intensitat de la crisi. En termes d'ocupació, això significa que en només un trienni s'han volatilitzat gairebé 600.000 ocupacions en aquest tipus d'empreses.

Una dada il·lustra la duresa de la crisi i la desindustrialització del país. En 1993, el primer any de la sèrie històrica, existien a Espanya 145.665 empreses industrials, de les quals el 87% tenia menys de 20 treballadors. Això significa que fa dues dècades existien una mica més de 16.000 empreses industrials de les quals sobreviuen ara. És a dir, s'ha retrocedit a nivells històricament baixos d'independència i autonomia, precisament amb el gobirno en mans dels vells feixistes que prediquen l'Espanya 'Una, gran i lliure' del franquisme nazicatòlic hipòcrita i criminal.

La burxada de la bombolla immobiliària té molt a veure amb això, tenint en compte que pràcticament el 70% de la construcció no té a veure directament amb el maó, sinó amb la indústria auxiliar, que ha desaparegut pel desplomi de la construcció d'habitatges i l'ocàs de la licitació oficial. Expressat en altres termes, amb base 100 en 2005, l'índex de producció industrial se situa avui (mes de juliol) en 76,9 punts, la qual cosa significa que ha desaparegut un de cada quatre euros que produïa la indústria.

El paradoxal és que el nombre d'empreses industrials estrangeres amb prou feines representa l'1,75% del total, la qual cosa significa que poques empreses produeixen molt. O el que és el mateix, les dades de l'INE mostren la gran grandària de les empreses foranes que han instal·lat filials a Espanya. En particular, en sectors com l'automòbil, els equips elèctrics i electrònics, la indústria química o la farmacèutica.

De fet, un de cada cinc ocupats en la indústria ho fa per a una multinacional. Per contra, les branques d'activitat amb menor contribució de les empreses filials són el tèxtil, la confecció, l'hostaleria i el transport amb un volum de negoci atribuïble a les filials inferior al 10% del total.

Morales proposa a l'ONU un "tribunal dels pobles" per jutjar al genocida Obama

El president de Bolívia, Evo Morales, ha proposat aquest dimecres a les Nacions Unides la creació d'un "tribunal dels pobles" per jutjar al mandatari nord-americà, Barack Obama, per "delictes de lesa humanitat". "Ja que estem aquí debatent sobre la vida i la humanitat, vull plantejar-los un tribunal dels pobles per començar una demanda al Govern d'Obama", ha dit Morales durant la seva intervenció en el ple de l'Assemblea General de l'ONU.

El president bolivià ha repassat els avanços socials al seu país, ha repetit les seves crítiques a l'imperialisme i també les "contradiccions" de Xile en el seu històric reclam sobre una sortida al mar.

Morales ha assegurat durant la seva intervenció que, entre altres motius, caldria jutjar al president Obama "pels bombardejos d'Estats Units a Líbia", i es va preguntar "de qui és ara el petroli de Líbia".

El mandatari bolivià ha recordat que li va impressionar Obama quan va arribar per primera vegada a la Casa Blanca després de la seva victòries en les eleccions de 2008 perquè va dir que acabaria amb les guerres, "però ara veiem tot el contrari". "Ve d'una família discriminada com jo i em va cridar l'atenció, però ara veiem tot el contrari, tal vegada a això es deu el premi Nobel de la Pau, però tal vegada haurien de donar-li el premi Nobel de la Guerra", ha criticat Morales.

D'altra banda, ha esmentat l'incident diplomàtic en el qual es va veure embolicat amb diversos països europeus i el seu avió presidencial i que alguns governs "bloquegin l'espai aeri" per impedir la presència d'altres comitives en l'ONU.

"Com es parla de democràcia quan els serveis d'espionatge d'Estats Units violen drets humans, no solament dels governs antiimperialistes, també dels propis aliats, als seus ciutadans i fins a a l'ONU", ha criticat.
Morales: "No pot haver-hi amos del món"

El pressenteix de Bolívia ha indicat que "aquí no pot haver-hi amos del món" i va insistir que "la seguretat de l'imperi i la lluita contra el terrorisme" no poden convertir-se en pretext o instrument per a intervencions militars unilaterals: "El terrorisme no es combat amb mesures unilaterals, que jo sàpiga es combat amb més política social, amb més tolerància religiosa, amb més democràcia, més igualtat i més educació", ha afegit Morales.

El president veneçolà Maduro, el gran absent de l'Assemblea General

Per la seva banda, el president de Veneçuela, Nicolás Maduro, ha estat el gran absent de la 68 Assemblea General de l'ONU. Maduro, que ha tornat aquest mateix dimecres a Veneçuela procedent de Xina, va ser eliminat de l'agenda de discursos pautats per a aquesta jornada davant l'ONU i ha informat que el seu canceller, Elías Jaua, representarà al país en l'Assemblea General, després que el mandatari cancel·lés la seva participació per un pla descobert d'EUA per atemptar en contra seva.

Nicolás Maduro ha afirmat que va suspendre la seva participació en l'Assemblea General perquè a Nova York s'estaven planejant "provocacions" per atemptar fins i tot contra la seva "integritat física" amb el suposat coneixement del Govern d'Estats Units.

La participació del president veneçolà a l'ONU va estar embolicada en un clima de polèmica des que la setmana passada el propi mandatari va denunciar que Estats Units no havia autoritzat el sobrevol del seu avió en el seu camí cap a Xina, i que estava negant el visat a alguns membres de la seva comitiva.

Marx (i no només Keynes) portava raó

Vicenç Navarro: Aquest article assenyala que el conflicte Capital-Treball, ben analitzat per Karl Marx, ha estat clau per entendre el problema de falta de demanda que Keynes va analitzar correctament, i que ha estat una de les majors causes de les crisis financeres i econòmiques actuals. És sorprenent però predictible que aquesta realitat, fàcilment documentable, no hagi aparegut en la majoria dels mitjans de major difusió econòmica i financera.

Una de les causes de la crisi financera i econòmica que ha rebut escassa atenció ha estat l'evolució de la distribució de les rendes entre les derivades del capital i les derivades del treball, al llarg del període post II Guerra Mundial. El conflicte cabdal-treball, al com Karl Marx va dedicar especial atenció, fins al punt de considerar-ho com el fil conductor de la història (“la història de la humanitat és la història de la lluita de classes”), ha perdut visibilitat en les anàlisis de les crisis actuals, substituït per les anàlisis dels comportaments d'un sector del món del capital, és a dir, el capital financer, sense donar suficient importància al conflicte del capital (i no solament del seu component financer) amb el món del treball.

Les dades, no obstant això, continuen accentuant la importància de la relació capital-treball en la gènesi de les crisi econòmica i financera que estan ocorrent en aquests moments.

Durant el període entre la fi de la II Guerra Mundial i els anys setanta (definit com l'època daurada del capitalisme), el Pacte Social entre el món del treball i el món del capital (en el qual el primer acceptava el principi de propietat privada dels mitjans de producció a canvi d'augments salarials -condicionats a l'augment de la productivitat- i de l'establiment de l'estat del benestar) va donar com resultat un augment molt notable de les rendes del treball que van aconseguir el seu màxim nivell en la dècada dels setanta.

La participació dels salaris (en termes de compensació per empleat) en la renda nacional va aconseguir xifres rècord llavors. Als països que serien més tard la UE-15 (el grup de països més desenvolupats econòmicament en la Unió Europea), aquest percentatge era el 72,9%. A Alemanya, el percentatge era 70,4%, a França 74,3%, a Itàlia 72,2%, a Gran Bretanya 74,3% i a Espanya 72,4%. A l'altre costat de l'Atlántico Nord, a EUA, era 69,9% (European Commission, ECFIN, Statistical Annex, Table 32, Autumn 2011).

Aquesta situació va crear una resposta per part del món del capital que revertió la distribució de les rendes. Les polítiques iniciades pel President Reagan a EUA i la Sra. Thatcher a Gran Bretanya anaven encaminades a afavorir les rendes del capital, afeblint i diluint el Pacte Social. La generalització d'aquestes polítiques va determinar una redistribució de les rendes a favor del capital, a costa de les rendes del treball. Com a conseqüència d'això, la participació d'aquestes últimes va disminuir considerablement de manera que en 2012 era el 65,2% del PIB a Alemanya, a França el 68,2%, el 64,4% a Itàlia, el 72,7% a Gran Bretanya i el 58,4% a Espanya, el percentatge més baix entre aquests països i per sota de la UE-15, la mitjana de la qual era 66,5%.

Aquesta disminució de la participació en el PIB de les rendes del treball va crear un enorme problema d'escassetat de demanda privada, origen de la crisi econòmica. Aquesta escassetat va passar, no obstant això, desapercebuda a causa de diversos fets, dels quals un d'ells va ser l'impacte econòmic de la reunificació alemanya en 1990 i l'enorme creixement de la despesa pública resultat de les polítiques d'integració de l'Alemanya Oriental en l'Occidental, que es van finançar amb un gran creixement del dèficit públic alemany, que va passar d'estar en superàvit en 1989 (0,1% del PIB) a un dèficit de 3,4% del PIB en 1996. Aquest creixement de la despesa pública va tenir un efecte estimulant de l'economia alemanya i, per tant, de l'economia europea, dins de la qual l'alemanya tenia i continua tenint un pes central.

El segon fet que va ocultar l'impacte negatiu que la disminució de la participació de les rendes del treball tenia sobre la demanda privada va ser l'enorme endeutament de les famílies i de les empreses que va ocórrer en paral·lel al descens de les rendes del treball. Aquest endeutament va ser facilitat per la creació de l'euro que va tenir com a conseqüència la tendència a fer confluir els interessos bancaris dels països de l'eurozona amb els de Alemanya. La substitució del marc alemany per l'euro va tenir com resultat la “alemanización” dels tipus d'interès. Espanya va ser un clar exemple d'això. El preu del diner mai havia estat tan baix, facilitant així l'enorme endeutament privat que va tenir lloc a Espanya. Mentre que el sector públic estava en superàvit, el privat tenia un enorme dèficit que va passar desapercebut a causa del seu gran endeutament (conseqüència de la disminució de les rendes del treball).

Aquesta situació, àdhuc sent molt accentuada a Espanya i altres països perifèrics de l'eurozona, va ocórrer en tots els països de l'eurozona. El creixement anual mitjà salarial als països de l'eurozona va descendir d'un 3,5% en el període 1991-2000 a un 2,4% en el període 2001-2010, a Alemanya d'un 3,2% a un 1,1% i a Espanya d'un 4,9% a un 3,6% (European Commission, ECFIN, Statistical Annex, Table 29, Autumn 2011). El notable creixement de l'endeutament està basat, en gran part, en aquesta realitat.

D'altra banda, l'elevada rendibilitat de les activitats especulatives en comparació de la de les de caràcter productiu (afectada, aquesta última, per la disminució de la demanda) explica l'elevat risc i inestabilitat financera, amb l'aparició de les bombolles, entre elles, la immobiliària. L'explosió d'aquestes bombolles sobretot a EUA va donar origen a la percepció que la crisi financera es va iniciar i anava a estar limitada a EUA, sense advertir-se que la banca europea, i l'alemanya en particular, (incloent-hi les caixes) estava entrellaçada amb la nord-americana de manera tal que la crisi financera nord-americana va afectar immediatament al capital financer europeu i molt especialment a l'alemany.

La banca alemanya (Sachsen LB, IKB Deutsche Industriebank, Hypo Real Estigues, Deutsche Bank, Bayern LB, West LB, DZ Bank, entre uns altres) va haver de ser rescatada amb fons públics, inclosos per cert, fons procedents del Banc Central d'EUA, el Federal Reservi Board. Aquesta banca i caixes alemanyes van estar també afectades per l'esclat de la bombolla immobiliària espanyola, que va generar la petició de rescat de la banca espanyola (que va incloure a les caixes) que va significar, en realitat, un rescat al capital financer alemany, que tenia invertit en entitats espanyoles gairebé 200.000 milions d'euros, que intenta ara recuperar a partir del rescat a la banca espanyola, rescat que acabarà sent pagat amb fons públics espanyols, tal com assenyalen les últimes dades.

La redistribució de les rendes a favor del capital i a costa del món del treball ha creat aquest enorme problema d'escassetat de la demanda (causa de la crisi econòmica) i del gran creixement de l'endeutament i de l'especulació (causa de la crisi financera). Tal conflicte cabdal-treball ha jugat un paper clau en l'origen i reproducció de les crisis actuals, mostrant que Karl Marx (a més de Keynes) portava raó.

CiU torna a retrasar la 'carretera de la Vergonya'

Les topades i els accidents es van encadenant setmana rere setmana a la N-141 a Girona, la "carretera de la Vergonya", a l'espera que arribin les intervencions anunciades a principis d'any. Inicialment, la intenció era acabar el projecte constructiu a finals de juliol, però la Generalitat no el tindrà fet fins al mes que ve, quan preveu poder fer la licitació.

Acostumats als retards i l'incompliment de promeses per part de l'oligarquia franquista de CiU, els usuaris de la N-141, més coneguda com la "carretera de la Vergonya", i els municipis per on passa, veuen amb resignació com un cop més la Generalitat va tard amb el que s'havia anunciat. Si bé al mes de juny el secretari d'Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font, va comunicar als ajuntaments que la intenció era tenir el pla de millora de la carretera acabat a finals de juliol, fonts de la Generalitat van informar ahir que a dia d'avui el projecte constructiu està "pràcticament acabat" i que la intenció és licitar les obres el mes que ve.

El nou retard podria provocar que les primeres obres no comencessin fins a finals d'any, quan la intenció inicial era que s'iniciessin a aquestes alçades, després de l'estiu.

El territori espera amb candeletes unes actuacions que fa anys que reclamen. Tot i no sorprendre'ls que el Govern torni a tardar a arreglar el problema, el to dels laments era ahir de resignació. L'alcalde de Bescanó, Xavier Soy, va explicar que fa tres setmanes va poder parlar amb el secretari d'Infraestructures i que li va comunicar que la intenció de la Generalitat era fer arribar i presentar el projecte als ajuntaments durant el mes que ve. De moment, va afirmar, s'ha "d'anar esperant", i va recordar que la darrera notícia que va tenir l'Ajuntament va ser al mes de juny quan en una trobada amb el Director General de Carreteres van poder presentar les seves demandes i propostes pel projectes, que segons Soy van ser ben rebudes.

Per la seva banda, l'alcalde d'Anglès, Pere Espinet, va confirmar que de moment no ha tingut "cap notícia" i que "a la carretera no hi han fet res", fet pel qual va afirmar que l'Ajuntament tornarà a "posar fil a l'agulla" per reclamar unes actuacions que volen amb urgència.

Des de la Plataforma de la Carretera de la Vergonya van lamentar que encara no s'hagi produït cap millora més enllà de les bandes sonores i el canvi d'alguna senyalització i que els accidents continuïn encadenant-se un rere l'altre. "L'altre dia hi va haver un accident amb quatre cotxes al pou del glaç, només hi va haver ferits lleus però passa massa sovint", va explicar Albert Roura, integrant de la plataforma. Pel que fa el projecte, va explicar que "ara ja hi ha confiança en què es faci, però sempre hi ha excuses. Ho facin a l'època que ho facin, sempre hi haurà pluja o algun motiu que no els permeti treballar", va afirmar.

El PP manté el "Generalísimo" a Franco, malgrat la seva demostrada incompetència, humana i militar

El PP avala per "motius històrics i lèxics" que la màscara mortuòria del dictador a servei de la monarquia que s'exhibeix a l'alcàsser de Toledo -que va resistir amb Guàrdies Civils enganyats pel feixista criminal Moscardó i que després van ser assassinats per ser republicans- s'identifiqui amb aquest superlatiu groller, feixista i tan ridícul com el castrat impotent que li va robar els fills al seu germà Ramón per fer-se passar per viril. El PP apel·la als feixistes de la Real Acadèmia de la Història com a argument d'autoritat.

"Màscara mortuòria del Generalísimo D. Francisco Franco Bahamonde". És el text que figura en el cartell explicatiu col·locat al costat d'aquest objecte en el Museu de l'Exèrcit, situat en l'alcàsser de Toledo, un recinte que sembla immune al pas del temps. En una resposta parlamentària, el Govern justifica en motius històrics i 'lèxics' l'ús d'aquest superlatiu que Franco s'autoconcedí en una mostra més de la seva megalomania dictatorial. Argumenta que és com se l'anomenava en l'època i ha d'entendre's, per tant, com un "bagatge cultural".

A més, l'Executiu es recolza en la Real Acadèmia de la Història -la mateixa institució de feixistes endollats que va deslligar la polèmica amb el seu Diccionari Biogràfic Español, en dir que Franco va ser autoritari, però no totalitari-. Va ser aquesta acadèmia la que es va ocupar "de la revisió dels textos" i va donar el seu vistiplau al terme 'Generalísimo' aplicant "estrictes criteris museográficos".

La qüestió arrenca d'unes preguntes parlamentàries per escrit formulades el passat mes d'abril pel diputat de la formació independentista basca Amaiur Jon Iñarritu, qui va demanar explicacions al Govern pel contingut del cartell explicatiu que acompanya a la màscara mortuòria de Franco. El Govern va contestar el 28 de juny amb una línia: "Els panells informatius dels museus públics es realitzen amb criteris museogràfics i historiogràfics".

Iñarritu no es va conformar amb aquesta escarida contestació, i va reiterar les seves preguntes, que reclamaven a més les raons per les quals, en el mateix cartell explicatiu, s'incloïa el símbol de la Creu Laureada de Sant Fernando, amb el lema "Herois d'Espanya". El parlamentari plantejava, entre d'altres, aquestes qüestions: "Considera el Govern que Franco va ser un heroi d'Espanya?". "A què respon la decisió de qualificar a Francisco Franco com el Generalísim -títol que es va concedir a si mateix i està vinculat al Franquisme -i no com a Dictador? Té intenció el Govern de modificar aquesta denominació?".

El PP, en escrit datat el passat 26 de juliol, ha tornat a contestar per escrit al diputat, en aquesta ocasió de forma menys breu, i donant per descomptat, implícitament, que no modificarà la denominació de Franco com 'Generalísim'.

"El títol de 'Generalísimo' va estar vigent en el seu moment històric i forma part del lèxic de l'època en la qual va ser utilitzat i per tant, del seu bagatge cultural", assenyala l'Executiu. "Al llarg del discurs museográfico s'utilitza com a element textual identificatiu i no va ser motiu d'objecció per part del grup d'experts de la Real Acadèmia de la Història que es va ocupar de la revisió dels textos, que com ja es va indicar es van elaborar amb estrictes criteris museogràfics".

Afegeix també que "tots els personatges que posseeixen la Creu Laureada de Sant Fernando que estan representats en el Museu de l'Exèrcit han estat tractats de la mateixa forma". No pot precisar amb exactitud la data des de la qual la màscara mortuòria està emplaçada en la seva vitrina actual, però apunta a una forqueta entre els anys 2009 i 2010, i quant al símbol i el lema, al voltant de 2010.

La inscripció que acompanya a la màscara mortuòria del covard, retardat mental, incompetent i fracassat militar, dictador i genocida fins i tot dels seus propis generals que li hacíab ombra, com Sanjurjo, i encara la pròpia exhibició de l'objecte, podria tenir dubtós encaix en la Llei de Memòria Històrica aprovada pel Parlament en 2007, que exigeix "la retirada d'esments commemoratius d'exaltació, personal o col·lectiva, de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura".

La Laureada de Sant Fernando és la condecoració militar espanyola més important, i distingeix un valor heroic "en servei i benefici d'Espanya". Franco la va obtenir al maig de 1939, a l'inici de la seva pròpia etapa dictatorial, a través d'un decret signat per dos dels seus lacais servils i criminals de la monarquia que va pagar la guerra per tornar a usurpar el tron (el vicepresident del Govern i el ministre de Defensa de llavors).

Quant a la màscara mortuòria, va ser realitzada en bronze el dia de la mort del mesquí nan (20 de novembre de1975), per Santiago de Santiago.