dissabte, 10 de novembre de 2012

Els diputats que més treballen, d'ICV-EUiA, i els que menys, els de CiU

Els diputats dels grups petits, encapçalats pels d'ICV–EUiA, són els més actius al Parlament de Catalunya i els de CiU ni es veuen. Una anàlisi feta a partir del recull de l’activitat legislativa del web del Parlament, mostra que els diputats d’ICV-EUiA han estat els més actius al llarg d’aquesta legislatura. Els segueixen els diputats d’ERC i del PSC, per aquest ordre. PP i CiU, s'ho miren i cobren. Foto: Candidats d'ICV-EUiA al Parlament de Catalunya.

Les iniciatives del Govern copen portades i centren els debats polítics, però quina feina fan els diputats al Parlament? Darrere de cada llei que veu la llum, n’hi ha moltes –majoritàriament presentades per l’oposició– que es queden pel camí sense pena ni glòria. I, de forma molt més velada que les lleis, centenars d’iniciatives i debats han protagonitzat nombroses hores de feina parlamentària amb un ressò públic pràcticament inexistent.

Unió va justificar que no situés a les llistes l’alcalde de Vic i opositor intern de Josep A. Duran i Lleida, Josep Maria Vila d’Abadal, per la seva “nul·la” tasca al Parlament, però 34 dels 60 diputats de CiU que han complert els dos anys de legislatura no s’han encarregat de cap proposta de llei, resolució, moció, interpel·lació o pregunta al Govern, i 36 d’aquests 60 han intervingut menys de 10 cops al ple en dos anys. Això vol dir que la seva activitat ha estat “nul·la”? No necessàriament.

Tanmateix, una anàlisi feta per l’ARA a partir del recull de l’activitat legislativa del web del Parlament mostra que els diputats d’ICV han estat els més actius al llarg d’aquesta legislatura. Els segueixen els diputats d’ERC i del PSC, per aquest ordre.

Kutxabank suspèn les execucions hipotecàries

Kutxabank ha anunciat la suspensió «de manera immediata» de tots els procediments d'execució hipotecària pel que fa a les primeres vivendes, a l'espera de la nova regulació anunciada pel PP i el PSOE.

El president de Kutxabank, Mario Fernández, ha informat mitjançant una nota de premsa que ha donat instruccions perquè l'entitat suspengui «de manera immediata» tots els procediments d'execució hipotecària.

La mesura ha estat presa a l'espera que es conegui la nova regulació que han anunciat el PP i el PSOE.

La resolució dictada pel president de l'entitat afecta les hipoteques sobre primers habitatges. Fonts de l'entitat han puntualitzat a l'agència Efe que es tracta d'una «iniciativa pròpia».

Els candidats a les eleccions catalanes: el discret 'charme' de la fatxenda

Els curriculums -oficials de les wikis amb nihil obstat- dels candidats per a esdevenir President de Catalunya. El comú denominador: La majoria té uns estudis que mai va exercir -ni especifiquen quan ni com acabaren- i tota la seva vida ha estat lligada a viure de la política, com hereus d'aquells que els van posar. No saben què és treballar ni menys encara suportar la tirania i esclavatge laboral espanyol per un salari miserable. Són de la classe de salvadors de la pàtria per decret diví... o de qui calgui.

El candidat de CiU, Artur Mas, va néixer a Barcelona el 31 de gener de 1956. Fill gran de quatre germans (dos nois i dues noies) d'una família d'empressaris de la indústria tèxtil de Sabadell (per part de mare) i la indústria metal·lúrgica del Poblenou per part de papà amb els diners a Lichtenstein. Mas cursà estudis al Liceu francès de Barcelona i a l'Aula Escola Europea. Posteriorment es llicencià en Ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona. Està casat amb la polaca Helena Rakòsnik des de l'any 1982 i tenen tres fills: Patrícia, Albert i Artur.

A l'any 1982 (26 anys) Artur Mas va ser col.locadet a dit al sector públic com a 'col·laborador' en el Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya en la promoció exterior i la captació d'inversions estrangeres per a Catalunya. Va ser cap del Servei de Fires a més de director general de Promoció Comercial.

Artur Mas va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1987-1995) i diputat al Parlament de Catalunya des de 1995. Aquest any va ésser nomenat conseller de Política Territorial i Obres Públiques, pel president de la Generalitat, Jordi Pujol, càrrec que va ostentar fins al 1997, quan va ser nomenat conseller d'Economia i Finances, substituint Macià Alavedra.

El novembre de 2000 es va celebrar l'11è Congrés de Convergència Democràtica de Catalunya a Cornellà de Llobregat, sota el lema Avancem amb tu. Pere Esteve deixà la secretaria general de Convergència i en el seu lloc va ser escollit Artur Mas. Per primera vegada Artur Mas va assolir el càrrec de secretari general de CDC que revalidà en els congressos de 2004 i 2008.

Resumint: un fatxenda de papà que sempre ha viscut de la política a l'ombra de l'oligarquia a la que pertany.

PSC: Pere Navarro i Morera


Pere Navarro i Morera (Terrassa, 23 de desembre de 1959) és l'actual alcalde de Terrassa. És llicenciat en Biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i militant del PSC des del 1977. Està casat i té dues filles. Des del 17 de desembre de 2011 és el Primer Secretari del PSC.

Militant del PSC des del 1977, començà la seva militància a l'Institut Arraona i la va seguir a la universitat. És un dels fundadors de la Joventut Socialista de Catalunya a Terrassa i l'any 1982 (23 anys) fou el responsable de la campanya per a les eleccions de l'any següent. I l'any 1983 va integrar les llistes del PSC a les eleccions generals.

L'any 1987 (28 anys) entrà com a regidor de l'Ajuntament de Terrassa com a adjunt de la regidoria d'Urbanisme. Quatre anys més tard va ser president del Districte 5. Al 1994 Ocupà el càrrec de Primer Secretari del PSC de Terrassa i l'any següent ocupà la regidoria de Participació ciutadana i Joventut. Més endavant, al 1998 ocupa una altra regidoria, en aquest cas la de Cultura. L'any 1999 va ser nomenat quart tinent d'alcalde, i continuà al capdavant d'aquesta regidoria fins l'any 2002, moment en què substituí al fins llavors alcalde Manel Royes

A les eleccions municipals del 2003 va ser cap de llista del PSC a Terrassa i aconseguí 13 dels 27 regidors de l'Ajuntament. Fou investit com alcalde gràcies a un pacte amb ICV-EUiA i ERC, resultat que repetí l'any 2007. El 2011, després dels resultats del seu partit a les Eleccions generals espanyoles, es presentà com a candidat per a dirigir el PSC. El 17 de desembre del 2011, en el 12è congrés del partit al Palau de Congressos de Catalunya, fou elegit primer secretari del PSC amb el 73.06 % dels vots.

A principis del setembre de 2012 va apartar de certs llocs de responsabilitat diversos membres del sector dit catalanista del partit com ara la vallenca Laia Bonet Rull.[4] Uns quants dies abans de la Manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa" va anunciar que l'acte no seria una gran manifestació independentista.

Posteriorment a la manifestació va manifestar que, segons el seu criteri, Catalunya era un poble trist i pobre des que governava CiU.

El 30 de setembre de 2012 fou escollit candidat a la Generalitat pel PSC a les Eleccions al Parlament de Catalunya.

ERC: Oriol Junqueras i Vies

Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d'abril de 1969) és un historiador i polític català. És alcalde de Sant Vicenç dels Horts i d'ençà el 17 de setembre de 2011 ocupa el càrrec de president d'Esquerra Republicana de Catalunya.

És llicenciat en Història Moderna i Contemporània i doctor en Història del Pensament Econòmic per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva tesi portà per títol "Economia i pensament econòmic a la Catalunya de l'alta edat moderna" i analitzava el naixement del pensament econòmic modern en el Mediterrani occidental establint els paral·lelismes oportuns amb el pensament anglès i castellà de les primeres dècades del segle XVII.

Actualment és professor agregat al departament d'història moderna i contemporània de la UAB. Ha col·laborat en diferents mitjans de comunicació, com ara en els programes "En Guàrdia" i "El nas de Cleòpatra" de Catalunya Ràdio, en els programes "Minoria absoluta" i "Tu Diràs" de RAC 1 i en el programa "El favorit" de TV3.

És promotor de la plataforma Sobirania i Progrés. Des del 16 d'abril de 2008, just un any després que s'estrenés a la xarxa el diari digital directe!cat, va agafar el relleu de Joan Camp en la direcció d'aquest mitjà electrònic d'informació i actualitat.

El 26 de gener de 2009 l'executiva d'Esquerra Republicana de Catalunya ratificà la seva candidatura com a cap de llista del partit per a les eleccions europees de 2009, previstes pel 7 de juny. Tot i ser regidor d'ERC a l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) integra les llistes com a independent. Finalment aconsegueix ser diputat en el Parlament Europeu per la coalició Els Verds-Aliança Lliure Europea.

L'11 de juny de 2011 es va convertir en alcalde de Sant Vicenç dels Horts, després de rebre els vots de la candidatura que liderava, Junts per Sant Vicenç (vicentins pel canvi + ERC), ICV-EUiA i CiU, deixant el PSC, la llista més votada a les eleccions municipals del 22 de maig, a l'oposició. Des del 17 de setembre és el president d'Esquerra Republicana.

ICV: Joan Herrera i Torres

Va néixer l'any 1971 a Barcelona. És llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, especialitzat en temes de dret urbanístic i dret del medi ambient, amb un postgrau a la Universitat Pompeu Fabra. Ha 'col·laborat' en un despatx jurídic especialitzat en Medi Ambient i Territori.

Participa a Iniciativa per Catalunya Verds des del 1991 quan va començar a militar al districte de Sant Martí, ser col.locat de Coordinador del grup de Joves de Sant Martí per passar després a ser Coordinador de la ciutat de Barcelona. Ha estat Coordinador Nacional de Joves amb Iniciativa des del 1996 fins el 2000. Sota la seva direcció l'organització juvenil es va definir com a ecosocialista, definició que posteriorment també assumiria com a pròpia l'organització política de referència de JIC, Iniciativa per Catalunya Verds (ICV). A més va ser candidat a les eleccions generals del 1996 així com a les municipals del 95 i a les autonòmiques del 99.

A la 6a Assemblea Nacional, el novembre del 2000, va ser designat portaveu de la formació ecosocialista, i també responsable de Moviments Socials, fins al gener de 2004.

Al 2004 va encapçalar la llista d'ICV-EUiA al Parlament espanyol. Des de l'inici de la VIII Legislatura (març de 2004) és portaveu del grup parlamentari d'Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya en el Congrés dels Diputats. Ha estat portaveu d'IU-ICV en aquesta legislatura en les comissions de Medi Ambient, Energia, Ha estat ponent, entre altres, de la llei de Memòria Històrica.

A l'abril de 2007 va ser triat vicepresident d'ICV. Va encapçalar la candidatura d'ICV a les eleccions generals de març de 2008. Actualment és diputat i portaveu d'ICV al Congrés.

El gener de 2007 va ser escollit vice-president d'ICV. Des de la novena assemblea de ICV, celebrada a Sabadell el novembre de 2008, és Secretari General de la formació.

PP: Alicia Sánchez-Camacho

Alicia Sánchez-Camacho Pérez (Barcelona, 22 d'abril de 1967) és l'actual presidenta del PP català, des del 6 de juliol de 2008. És llicenciada en Dret, amb màster en Administració pública i jutgessa substituta malgrat que mai hagi exercit.

Els endolls d'Alicia Sánchez-Camacho són també precoços: va ser diputada autonòmica per la circumscripció de Barcelona i portaveu del PP català. Va ser Subdirectora general de Formació, directora de l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball mentre Javier Arenas era ministre de Treball i Afers socials, Subdirectora general de Formació Professional, consellera laboral de l'ambaixada espanyola als Estats Units i Delegada internacional en l'Organització de els Estats Americans. Tot a dit.

En l'actualitat és senadora per designació autonòmica-digital (a dit) en representació del PP a Catalunya. A la cambra alta exerceix de portaveu de Treball i Immigració del grup popular, així com de vocal en les comissions d'Interior i comunitats autònomes, sense que mai hagi intervingut en res.

També ha estat presidenta del Partit Popular de Girona. Va ser la candidata alternativa de Mariano Rajoy com consens davant les candidatures presentades inicialment per presidir el Partit Popular de Catalunya, guanyant amb un ajustat marge-malgrat el padrinatge-davant l'altra candidata del partit, Montserrat Nebrera.

Al maig de 2008 és designada al costat de María San Gil i Josep Manuel Soria membre de la comissió redactora de la ponència política del XVI Congrés nacional del PP, celebrat al juny d'aquest mateix any, ponència que precipitaria la sortida unilateral de Sant Gil del PP basc.

Durant el XII Congrés Autonòmic del Partit Popular de Catalunya, celebrat els dies 5 i 6 de juliol a Barcelona, és proclamada nova presidenta regional.

Ciutadans: Albert Rivera

Albert Rivera Díaz (Barcelona, 15 de novembre de 1979) és advocat i president de Ciutadans. És llicenciat en Dret per ESADE (jesuïtes) i té un postgrau en Dret Constitucional.

Alumne de Francesc de Carreras, catedràtic constitucionalista i impulsor de la plataforma cívica Ciutadans de Catalunya que va donar origen a Ciutadans. Un cop llicenciat, va ser col.locat als serveis jurídics de La Caixa, de la qual va obtenir una excedència per poder preparar les eleccions autonòmiques de 2006 (amb 27 anys).

És president de Ciutadans - Partit de la Ciutadania des del 9 de juliol de 2006 i va ser candidat a president de la Generalitat de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006. Un element notori de la seva campanya va ser el cartell de campanya del seu partit en el qual va aparèixer nu. En les eleccions, va obtenir una acta de diputat autonòmic per la província de Barcelona (seu partit va obtenir tres diputats), per la qual cosa va aconseguir fer entrar el seu partit al Parlament català com a sisena força política.

Poc després de les eleccions, el novembre del 2006, El Periódico de Catalunya, citant com a font els arxius del Partit Popular, va afirmar que Rivera havia ingressat en les joventuts d'aquest partit al juny de 2003, amb 23 anys, i que va estar afiliat durant tres anys, en un període anterior a la fundació de Ciutadans.

Després d'un procés d'eleccions primàries dins del partit que ell controla, Albert Rivera va ser confirmat com a candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya, per les eleccions catalanes del 2010. En les llistes per a les eleccions autonòmiques catalanes del 2012, Albert Rivera encapçala la llista per Barcelona.

SI: Alfons López Tena

Alfons López Tena (Sagunt, País Valencià, 7 de desembre de 1957), llicenciat en Dret per la Universitat de València i notari des de 1983, és diputat del Parlament de Catalunya per Solidaritat per la Independència.

Ha estat vocal del Consell General del Poder Judicial espanyol entre el 2001 i el 2Com a notari ha exercit a Tàrrega (1983-1985), Xàtiva (1985-1988) i Barcelona (1988-1999). Va ésser fundador del Fòrum Notarial i Vicepresident del Fòrum Notarial de Catalunya fins el 1999. Va ésser militant de Convergència Democràtica de Catalunya des del 1989 fins el 2010, quan va fundar Solidaritat Catalana per la Independència. Anteriorment havia estat Conseller Nacional de Convergència Democràtica des del 1996 fins al seu nomenament com a vocal del Consell General del Poder Judicial espanyol a proposta de CiU. L'agost del 2007 va crear, amb Hèctor López Bofill, el Cercle d'Estudis Sobiranistes, actualment n'és el president.

Començà com a notari de Tàrrega, Xàtiva i Barcelona. Fundador i directiu de la Subcomissió Jovenívola de l'Ateneu Mercantil i de la Falla King Kong. A la Facultat de Dret de València fundà la Junta Democràtica i del Consell de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià. També ha sigut fundador i directiu de Fòrum Notarial, la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, pertanyent a l'Institut d'Estudis Catalans, i la Fundació Catalunya Oberta (de CiU). President del Centre Comarcal de Cultura de l'Urgell.

Membre del Consell Social de la Facultat de Dret de la Universitat Ramon Llull-ESADE, d'Òmnium Cultural, del Grup Hayek, de Barcelona 2020, i del consell assessor d'Acció Cultural del País Valencià. Ha estat president de la Sectorial de Justícia, vicepresident de l'Agrupació d'Esquerra de l'Eixample, i conseller nacional de Convergència Democràtica de Catalunya. Forma part del Comitè Executiu de la International Organisation for Judicial Training, i ha constituït la Comissió de la Veritat per investigar els crims de la dictadura al País Valencià.

Nomenat a proposta de CiU pel Congrés dels Diputats, vocal del Consell General del Poder Judicial, on s'integra en les Comissions d'Escola Judicial, Relacions Internacionals, Igualtat de Gènere, i de relacions amb el Ministeri de Justícia i les Comunitats Autònomes.

L'agost del 2007 va anunciar, juntament amb l'escriptor Hèctor López Bofill, llavors proper a ERC i posteriorment cap de llista de Solidaritat Catalana a Tarragona a les eleccions catalanes del 2010, la creació del Cercle d'Estudis Sobiranistes, un espai de debat per explorar els diversos aspectes del camí de Catalunya cap a la consecució d'un Estat propi.

El juliol del 2010 va crear, juntament amb Joan Laporta i Uriel Bertran, el partit Solidaritat Catalana per la Independència, que tenia previst presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya previstes per a la tardor del 2010. En aquell moment va deixar d'ésser militant de Convergència Democràtica de Catalunya. A les eleccions primàries de Solidaritat Catalana per la Independència, celebrades el 4 de setembre de 2010, va ser escollit número dos en la llista per la circusmcripció de Barcelona, i el 28 de novembre fou escollit diputat.

JpD exigeix que la moratòria dels desnonaments sigui retroactiva

L'associació professional Jutges per a la Democràcia (JpD) ha demanat avui que les mesures que té previst aprovar el PP (amb el PSOE) per frenar els desnonaments tinguin caràcter retroactiu perquè si no només seran "pegats i solucions insuficients de tipus publicitari que no resolen els problemes de fons", com les que, al seu parer, ha adoptat el PP fins ara. "Els hem demanat als jutges que ho paralitzen tot. S'estan tramitant procediments que serien nuls segons les lleis europees", ha explicat Bosch.

"Davant els anuncis realitzats pel Govern, no és admissible que aquestes mesures s'apliquin sense caràcter retroactiu. No impedeixen els desnonaments ni les situacions tràgiques que s'estan produint", ha assenyalat el portaveu de JpD, Joaquim Bosch.

Segons Bosch, la solució per a aquest problema passa per aprovar "immediatament" una moratòria que tingui "efectes retroactius" per a tots els desnonaments que van a executar-se "per a les famílies que no tinguen recursos suficients". Així mateix, proposa "que s'apliquin fórmules de lloguer social en altres supòsits".

"Resulta preocupant que el Govern sembla que estigui optant per pegats i solucions insuficients de tipus publicitari que no resolen els problemes de fons. Volem recordar que ja va passar una cosa semblant amb els anuncis del Govern sobre les suposades virtuts del codi de bones pràctiques que va aprovar i que ha quedat demostrat que ha estat un complet fracàs", ha advertit.

En aquest sentit, el portaveu de JpD assenyala que "és el moment d'actuar amb responsabilitat per afrontar una reforma estructural del sistema hipotecari que posi fi als centenars de milers de drames socials existents" i no de prendre mesures que "quedaran molt bé a nivell cosmètic" però que no impediran que "la sagnia" continuï.

Paradís per als bancs

Així mateix, Bosch ha denunciat que el dictamen emès dijous a l'Advocacia General del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) en què acusa la llei espanyola de desnonaments de vulnerar la normativa comunitària per no garantir una protecció eficaç dels consumidors davant a possibles clàusules contractuals abusives en les hipoteques, demostra que Espanya "ha estat un paradís per a les entitats bancàries".

"Han comptat amb enormes avantatges processals. Mentre, a diferència d'altres països veïns, els nostres ciutadans no han tingut una legislació protectora ni han comptat amb el dret a la dació en pagament, una regulació que també reclamem", ha manifestat, per afegir que a més els bancs han rebut "quantioses ajudes" sense que se'ls exigeixin "les corresponents contrapartides socials".

Per tot això, JpD anima els jutges espanyols a plantejar "aquesta qüestió prejudicial" al Tribunal de Justícia de la UE, i els demana que "suspenguin automàticament tots els desnonaments i els procediments hipotecaris davant els dubtes raonables sobre la seva legalitat". "Els hem demanat als jutges que ho paralitzen tot. S'estan tramitant procediments que serien nuls segons les lleis europees", ha explicat Bosch.

Rato, a la vora del precipici

L’expresident de Bankia Rodrigo Rato depèn del suport de Mariano Rajoy i d’Alfredo Pérez Rubalcaba per evitar que les querelles contra la seva gestió suposin la condemna de l’Audiència Nacional.

La decisió del jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu d’acceptar les querelles del 15-M i d’UPyD contra els principals directius de Bankia per haver falsificat els comptes i haver tret l’entitat a borsa estafant milers de petits accionistes pot obrir una bretxa en la fèrria defensa que han tramat el PP i el PSOE per evitar que la crisi de la segona major caixa d’estalvis esquitxi els dos grans partits i, especialment, alguns dels seus dirigents actuals. Això es refereix tant als governs de José Luis Rodríguez Zapatero i de Mariano Rajoy, que són els que van permetre que Rodrigo Rato anés endavant, com als que hi havia a les comunitats de Madrid i de València, principalment a les etapes d’Esperanza Aguirre i de Francisco Camps, respectivament.

A Caja Madrid, des de l’època en què José María Aznar va col·locar al capdavant del seu consell d’administració el seu amic Miguel Blesa, es va formar una aliança en la qual participaven tant els membres del PP com els del PSOE, d’Izquierda Unida i els representants de CCOO. Posteriorment, les successives derrotes dels socialistes madrilenys en les eleccions van anar afeblint el paper del PSM, i Blesa va optar per reforçar la figura de José Antonio Moral Santín, representant d’IU que IU va expilsar manifestant que mai havia representat a ningú més que a ell mateix, que al costat d’alguns delegats de CCOO va recolzar la política del PP a l’entitat madrilenya. A Bancaja, l’altra pota de Bankia, el paper preponderant ha recaigut sempre en el PP.

La pedra de toc del que pot passar està en la figura de l’exvicepresident del Govern d’Aznar i exdirector gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Rodrigo Rato, a qui ja va estar a punt de caure-li una dura reprimenda internacional per la seva nefasta labor al capdavant de l’organisme internacional que defensa les tesis ultraliberals arreu del món on no solament no es va assabentar de la crisi financera que venia, sinó que va ser part fonamental d'ella i no va fer res per controlar els excessos bancaris.

De fals empresari per la vida

Rodrigo Rato, des que es va veure obligat a deixar la política perquè Aznar va preferir Mariano Rajoy com a successor, ha estat el típic mercenari convertit en fals empresari que ha viscut a costa de l’erari públic, com gairebé tothom que presumeixi de liberal.

Quan va haver de sortir cames ajudeu-me de l’FMI, va viure durant un quant temps a costa de la caritat d’Esperanza Aguirre, que va desviar dels pressupostos madrilenys les quantitats de diners que fessin falta per muntar-li seminaris, conferències i fòrums –el mateix que per al guru dels ultraliberals Pedro Schwartz, a qui Aguirre va nomenar president del Consell Econòmic i Social de Madrid al gener passat perquè cobrés també de l’erari públic– per acabar demanant a Rajoy el lloc de president de Caja Madrid, cosa que el líder del PP va acabar acceptant per treure’s del davant l’home que volia posar Aguirre, Ignacio González.
Els primers vuit imputats del 'cas Bankia' van cobrar 2,2 milions d'euros només el 2011

La primera ronda de testimonis del 'cas Bankia', desenvolupada aquesta setmana, ha servit per constatar que vuit exconsellers imputats en la causa no sabien que l'entitat tenia un forat comptable superior a 2.900 milions d'euros, i que només el van conèixer, generalment per els diaris, a partir de la dimissió de Rodrigo Rato el 9 de maig de 2012. Això és el que ha escoltat des de dilluns el jutge de l'Audiència Nacional que instrueix la causa, Fernando Andreu.

Malgrat aquesta 'ceguesa' generalitzada respecte a la penosa realitat del banc - que l'ha obligat a demanar un rescat de 23.000 milions d'euros -, aquests vuit exconsellers del Banc Financer i d'Estalvis (BFA), matriu de Bankia, es embutxacar en retribucions i dietes del grup, només l'any 2011, un total de 2.249.000 euros, segons les dades aportades per l'entitat al Banc d'Espanya.

Al capdavant d'aquest rànquing figura Mercedes Rojo Izquierdo, exasesora d'Esperanza Aguirre, amb 374.000 euros ingressats l'any passat. Es dóna la particularitat que, segons va confessar al jutge, no té coneixements financers ni de comptabilitat, sinó de farmàcia, encara que no va acabar la carrera. Malgrat aquesta falta de preparació, va ser inclosa precisament en la Comissió d'Auditoria del banc, encara que ella mateixa va posar objeccions per no considerar idònia". "Hi ha una altra gent que sí sap", li van contestar.

A continuació, figura Estanislao Rodríguez Ponga, exsecretari d'Estat d'Hisenda entre 2001 i 2004, amb Aznar com a president del Govern i en la primera etapa de Montoro com a ministre del ram. Va cobrar del grup el 2011 un total de 355.000 euros.

Per sobre dels 300.000 euros també es van situar Angel Villanueva, secretari general de Bancaixa (307.000), i l'empresari valencià de mobles Remigio Pellicer (302.000), aquest últim col·locat al Consell a proposta del PSOE. A l'estil de Mercedes Rojo, Pellicer va ser inclòs en la Comissió d'Auditoria, sense especial preparació en comptabilitat, i, encara que va tenir reticències, va assegurar que va ser designat per aquest òrgan sense que li consultessin.

L'exsecretari general del PP madrileny Ricardo Romero de Tejada,, considerat persona de confiança de Rodrigo Rato al partit, es va embutxacar el 2011 un total de 270.000 euros. A continuació d'aquesta peculiar llista, el president de La Caixa de Canàries i Creu Roja Espanyola, Juan Manuel Suárez del Toro, amb 235.000 euros, l'exconseller de Presidència de la Comunitat de Madrid en l'etapa Ruiz-Gallardón, Jesús Pedroche, amb 204.000, i l'exregidor socialista a Madrid José María de la Riva.

Com va resumir Suárez del Toro, la missió de tots ells era merament "assistir a les reunions del Consell". Segons els seus testimonis davant del jutge, cap va saber que l'auditora Deloitte havia llançat advertències a l'elaboració dels comptes abans que, el març d'aquest any, Bankia declarés uns beneficis de 305 milions d'euros, ni, en definitiva, van prendre coneixement del forat de l'entitat -que va passar a reconèixer pèrdues per 2.900 milions el maig-, fins a la dimissió de Rodrigo Rato.

Eudald Carbonell dóna suport a la CUP

L'arqueòleg Eudald Carbonell ha explicat els motius del seu suport a la CUP-Alternativa d'Esquerres, en un article, que la formació independentista ha penjat a la seva web de campanya. Carbonell afirma que cal tenir clar si el poble català vol 'continuar essent una nació sense estat o una nació amb estat'. El suport de Carbonell arriba pocs dies després de l'article de l'actor Sergi López que es pronunciava en el mateix sentit.

Carbonell s'explica: 'Jo, des de l’esquerra, hi estic plenament d’acord, sempre que la construcció d’un nou estat comporti una nova forma de fer societat i política amb una redistribució econòmica més equitativa'.'Els catalans tenim dret a fer un referèndum per pronunciar-nos sobre si volem un estat propi. Això és un exercici de democràcia social inqüestionable.'

'El nostre catalanisme és d’esquerres amb consciència de classe i d’espècie', sosté, i conclou l'article mostrant la seva adhesió a la candidatura: 'Els comunistes com jo no som catalanistes d’esquerres, sinó d’esquerres i catalanistes. És per aquest motiu que, en aquesta situació crítica, dono el meu suport a la Candidatura d’Unitat Popular (CUP).'

"Els desnonaments són terrorisme d'Estat i dels banquers"

Unes 8.000 persones es manifestaren ahir a Barakaldo en contra dels desallotjaments. Stop Desnonaments fa una crida perquè la mort d'Amaia Egaña "no quedi impune". Va ser una manifestació improvisada, sobre la marxa, però impregnada d'indignació. Milers de persones es van manifestar ahir pels carrers de Barakaldo en solidaritat amb Amaia, que es va suïcidar ahir al matí al municipi biscaí quan se li anava a comunicar el desnonament del seu habitatge.

Els participants en l'acte, celebrat sota el lema 'No a l'atur, no als desnonaments. Per la protecció social', van reclamar a les institucions públiques que posin en marxa solucions per frenar els embargaments de pisos per impagaments d'hipoteques i evitar nous casos com el d'Amaia Egaña, molt coneguda a la localitat perquè havia estat regidora socialista en els anys 80 a Éibar i el seu marit a Barakaldo.

Encara que al principi estava prevista una concentració davant del Palau de Justícia de Barakaldo, finalment es va convertir en una marxa en la qual, segons els organitzadors, van participar al voltant de 8.000 persones. Alguns dels participants van expressar el seu malestar amb pintades amb missatges com "Assassins" en algunes de les sucursals de bancs com BBK i La Caixa situades als carrers per les quals va transcórrer la manifestació.

La Plataforma Stop Desnonaments fa una crida a la ciutadania per unir forces


La protesta va ser convocada per diversos col·lectius socials, entre ells, Stop Desnonaments Biscaia, i va ser secundada per diversos partits, encara que no es va veure a dirigent polític.

Sota una pertinaç pluja, la marxa va partir dels jutjats de Barakaldo. Durant el recorregut de la manifestació, en què no es van registrar incidents, es van escoltar crits com "Amaia, et recordem", "No és un suïcidi, és un homicidi", "Això és terrorisme d'Estat i dels banquers", "Cap desnonament sense resposta" i "No és una crisi, és una estafa".

Algunes persones van pintar amb aerosols de color vermell i negre els finestrals de diverses sucursals bancàries. En una oficina de La Caixa, situada al Passeig dels Furs, van escriure "hiltzaileak": "assassins" i "culpables", "banquers assassins". Al final de la marxa, es va llegir un manifest en el qual es va denunciar que el cas de Egaña "no és una casualitat, sinó una conseqüència de les retallades socials que generen precarietat i exclusió social".

També es va fer una crida per seguir la mobilització en els propers dies per tal de frenar els desallotjaments d'habitatges i protestar contra les retallades i la precarietat laboral.

"Cansament davant aquesta barbàrie"

Aquest mateix dissabte al matí, la Plataforma Stop Desnonaments Bizkaia ha emès un comunicat en què demana "que la mort de Amaia no quedi impune".

Nombroses sucursals d'entitats bancàries basques s'han llevat aquest matí amb pintades en euskera i castellà en les que se les responsabilitza de la mort d'aquesta dona i se les titlla de "hiltzaileak" (assassins), així com es reclama que no s'executin més desnonaments.

Stop Desnonaments ha demanat "respectar el dolor" de la família de la víctima i ha instat "als polítics a que, de forma immediata, estableixin una moratòria perquè no s'executi ni un desnonament" més.

Així mateix, Uriarte ha valorat que després de la mort d'Amaia Egaña "el poble ha mostrat la seva repulsa i cansament davant aquesta barbàrie".

Per això, ha fet "una crida a la ciutadania per unir forces, ara més que mai per la memòria d'Amaia".

El SUP pagarà i defensarà als policies que es neguin a desnonar

José Manuel Sánchez Fornet, secretari general del Sindicat Unificat de Policies (SUP), ha manifestat que aquesta organització donarà suport als policies que es neguin a participar en desnonaments i que els defensaran jurídicament. "El company que es negui a realitzar un desnonament tindrà garantit el sou i la millor defensa jurídica pel SUP, sigui o no afiliat", ha escrit en el seu compte personal de Twitter, hores després del suïcidi a Barakaldo d'una dona quan anava a perdre el seu pis.

José Manuel #14-17N: El company que es negui a realitzar un desnonament tindrà garantit el sou i la millor defensa jurídica pel SUP, sigui o no afiliat.

La mort d'Amaia Egaña-el segon cas de mort per suïcidi davant un desnonament en 20 dies a Espanya-ha provocat una cadena de reaccions polítiques, amb el Govern convocant reunions urgents i l'oposició demanant que s'aturi l'execució de les sentències per desnonament.

Sánchez Fornet (conegut entre altres declaracions pel "donem suport que la policia no porti identificació davant organitzacions violentes. Llenya i punt") s'ha sumat al debat.

En el seu compte personal de Twitter, demana suports per per un "company" que s'enfronta a un desnonament en un acte dilluns, anima a sumar-se a la vaga general del 14 de novembre (demana "aturar la nació" i "obligar el Govern a ajudar els més pobres") i comenta que la situació es" ganes de sortir a la serra i organitzar banda contra esots mafiosos".

I ho fa, segons escriu seguidament, sabent les repercussions que pugui tenir el director adjunt operatiu de la policia, "el director general i el ministeri".

Grècia podria fer fallida el 16-N

Grècia podria anunciar la fallida divendres, segons 'The Financial Times'. El 16 de novembre vencen els bons del Govern grec valorats en 5.000 milions d'euros en mans del Banc Central Europeu (BCE). El país no disposa dels fons per pagar, mentre el BCE s'ha negat a diferir el pagament, segons va comentar un alt funcionari de la institució financera.

Així, el banc europeu tracta de pressionar els altres dos creditors internacionals, la Comissió Europea i el FMI, per arribar a un acord sobre els paràmetres necessaris per reduir el deute grec. Això permetria proporcionar a Grècia el proper tram d'ajuda tan esperat, que constitueix 31.500 milions d'euros.

Aquest tram havia de ser lliurat el juny passat, però el procés es va aturar a causa de la incapacitat d'Atenes per complir amb els requisits dels prestadors internacionals de reducció del dèficit pressupostari i el deute nacional.

No obstant això, la decisió del lliurament del següent tram, que s'esperava prendre dilluns, probablement es retardi fins al 26 de novembre, quan els ministres de finances de l'eurozona rebin l'informe final de la Troica sobre el compliment de les condicions de finançament per part de Grècia, ha informat un dels funcionaris europeus a l'agència de notícies Bloomberg.

Mentrestant, el dijous, enmig de les protestes populars, el Parlament de Grècia va ratificar els pressupostos per al període 2013-2016, que preveuen una reducció de 13.500 milions d'euros a canvi d'un altre tram d'ajuda de 31.500 milions d'euros de la UE i l'FMI.

El nou projecte de pressupost inclou un paquet de mesures per reduir el dèficit públic: augmentar l'edat de jubilació de 65 a 67 anys, reduir els salaris públics, pensions i indemnitzacions, i reduir les despeses en salut, educació i defensa.

D'aquesta manera els polítics grecs han complert una de les dues tasques principals. Diumenge a la nit està prevista la votació dels pressupostos detallats per a l'any 2013, que inclouen bona part de les noves retallades exigits pels creditors internacionals.

Martin Schulz demana "no sacrificar Europa als mercats"

Els governs han d'actuar amb decisió per evitar que els avenços socials a Europa es sacrifiquin al "dictat dels mercats", va reclamar a Berlín el president del Parlament Europeu, Martin Schulz (SPD). En un discurs en dependències del Parlament alemany amb motiu de l'aniversari de la caiguda del Mur de Berlín, el polític socialdemòcrata alemany va alertar contra el risc que la crisi converteixi Europa en "una democràcia conforme als mercats".

Schulz ha criticat que es deixi cada vegada més de costat als parlaments nacionals i al propi Parlament Europeu i va demanar als governants "deixar de donar voltes" per definir una política a llarg termini contra la crisi.

Europa necessita solucions supranacionals en àmbits com "la regulació dels mercats financers, les relacions comercials transcontinentals, el canvi climàtic, la seguretat internacional i la lluita contra la fam al món", va afegir.

Schulz va recordar el començament de la unitat europea com a conseqüència de les catàstrofes de la Segona Guerra. "Hauria espantar que avui torni a parlar d'una 'generació perduda' a ​​Europa", va alertar en referència a Grècia ia Espanya, on "gairebé la meitat dels joves estan sense feina i molts més estan atrapats en una espiral fatal de pràctiques i contractes temporals". "Això porta a la decepció, a la frustració, a la ràbia. I soscava la confiança en les nostres institucions democràtiques", va concloure.

El "Discurs sobre Europa" recorda cada 9 de novembre la caiguda del Mur de Berlín com a pas definitiu a una Europa sense divisions. El primer a participar en la iniciativa va ser el president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, el 2010. El va succeir el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso.