dijous, 3 de gener de 2013

ICV-EUiA demana aturar la privatització d’ATLL

La portaveu d’ICV-EUiA Dolors Camats anuncia que han demanat les compareixences dels consellers de Territori i Sostenibilitat actual i anterior, Santi Vila i Lluís Recoder, de Mas-Colell, dels directors de l’ACA i ATLL i del president de l’Àrea Metropolitana, Xavier Trias, per explicar els processos de privatització de l’aigua.

ICV-EUiA ha demanat que s’aturi el procés de privatització d’Aigües Ter-Llobregat, arran de les informacions que qüestionen l’adjudicació d’ATLL a l’empresa privada Acciona. Camats ha dit que aquest conflicte “és una baralla de llops on els ciutadans en som els corders i el més perjudicats” ha il·lustrat Camats per denunciar “un joc d’interessos econòmics evidents” entre aquestes empreses i el Govern de la Generalitat.

“En cap dels objectius d’aquests agents s’està buscant donar una millor servei ni una millor qualitat en el servei públic d’aigua” ha explicat Camats i ha afegit que “lluny de servir l’interès dels ciutadans i ciutadanes, el que vol la Generalitat és treure’n una part per eixugar els seus deutes i netejar els seus balanços”.

Camats ha anunciat que a més d’aturar el procés, ICV-EUiA ha demanat les compareixences dels consellers actual i anterior de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder i Santi Vila, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell i les dels directors d’ATLL i de l’ACA. També ha anunciat que han demanat la compareixença del president de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Xavier Trias, perquè expliqui el procés de privatització del cicle de l’aigua a l’àrea Metropolitana de Barcelona, en aquest cas, a favor d’Agbar.

Dolors Camats també ha recordat que ICV-EUiA ja va denunciar que en aquest procés de privatització la Generalitat assumia el deute d’aquestes empreses, sanejant els comptes d’aquestes empreses. A més, Camats ha insistit en què aquest acord els ha permès apujar el cànon del preu de l’aigua. “Aquesta és una operació de gran envergadura que s’ha fet amb total opacitat i que s’ha fet mentre el Govern estava en funcions i en campanya electoral” ha recordat la portaveu ecosocialista.

“Les xifres d’atur són fruit d’una política d’austeritat catastròfica”

Dolors Camats també ha valorat les xifres d’atur publicades aquest matí que, tot i indicar una lleugera millora en les xifres d’atur al mes de desembre, les xifres anuals confirmen que hi ha 32.000 persones aturades més a Catalunya que l’any passat. "Aquestes xifres d'atur són fruit d'una política d'austeritat catastròfica" ha denunciat Camats, que ha indicat que "el principal problema no és el deute ni el dèficit, sinó que tenim menys gent treballant, menys població activa, i sobretot, menys gent que busca feina o que han hagut de marxar del país”.

Camats també ha aprofitat la ocasió per demanar que el nou conseller d’Ocupació, Felip Puig, valori aquestes xifres “perquè CiU ha sigut un dels més entusiastes defensors d’una reforma laboral que només ha precaritzat el mercat de treball i els salaris dels treballadors i que ha tingut efectes catastròfics”.

Un altre home es cala foc a Vélez-Màlaga, el segon en 24 hores

Un home de 63 anys està en estat crític, amb cremades de tercer grau després de calar-se foc sota un pont al municipi malagueny de Vélez-Màlaga. Durant la inspecció ocular a la zona els agents de la Policia Nacional que l'han socorregut han trobat un recipient amb accelerant.

Els fets s'han produït cap a les 13.30 hores quan s'ha rebut una trucada a la Sala del 091 de la Comissaria de Vélez-Màlaga, en què un ciutadà informava que hi havia un cotxe cremant sota un pont de l'autovia a la urbanització Baviera Golf de l'esmentada localitat, i que l'ocupant també s'havia calat foc.

Immediatament, segons ha informat la Policia Nacional en un comunicat, es van desplaçar fins al lloc diverses dotacions policials que van constatar que a la zona, en un carril apartat sense circulació ni sortida, a uns metres del vehicle que continuava cremant, hi havia una persona semiinconscient que presentava cremades en el seu cos.

Els agents van socórrer l'home, a qui van tranquil·litzar i ajudant-se dels extintors oficials van apagar l'incendi del cotxe. A més, van avisar els serveis sanitaris d'emergències i bombers que van atendre i van traslladar la víctima en helicòpter fins a l'hospital Carlos Haya de Màlaga, on, segons han informat a Europa Press fonts d'aquest, es troba ingressat a l'Àrea de Crítics d'Urgències amb més del 75% de la superfície corporal cremada.

Un home es crema davant un hospital a Málaga

Un home de 57 anys s'ha cremat aquesta tarda a les portes de l'hospital Carlos Haya de Màlaga, on ha estat posteriorment ingressat pels sanitaris que l'han atès, han informat fonts del servei d'emergències 112 Andalusia i del centre hospitalari.

Un poble de Ciudad Real farà una consulta per ser d'Andalusia

L'Ajuntament de Solana del Pino (Ciudad Real) consultarà als seus veïns (510 habitants) si volen que el poble deixi de pertànyer a Castella-la Manxa i passi a dependre d'Andalusia, de la qual la separen tot just 15 quilòmetres, per fugir de la corrupció del PP que l'ha enfonsat en la misèria. L'alcaldessa del PSOE ha explicat que van descobrir que s'havia pagat una operació quirúrgica a un militant del PP i que part dels diners de l'Ajuntament havia estat destinat a un fons d'inversió per l'anterior corporació nazionalcatòlica del PP.

Així ho ha assenyalat avui l'alcaldessa de la localitat, Julia Duque (PSOE), que ha insistit que aquesta proposta és una "mostra de protesta, un toc d'atenció" pel tracte que estan rebent del Govern castellà-manxec.

Duc ha recordat que hi ha, almenys, dos precedents d'aquest tipus a Espanya però no ha establert una data concreta per a la celebració d'aquesta consulta. Segons ha remarcat, l'Ajuntament, que en aquests moments no té ni secretari, haurà d'estudiar totes les qüestions legals per dur a terme una actuació que "els ciutadans em demanen pel carrer", segons ha explicat Duque.

L'alcaldessa ha insistit en la difícil situació econòmica per la qual travessa l'Ajuntament pels impagaments de la Junta de Comunitats de la tirana Cospedal "la bien pagá" que, segons ha donat a conèixer aquesta mateixa, els deu 321.000 euros, el 80% del Pressupost municipal anual, seguint la política del PP d'ofegar econòmicament l'enemic per acusar-lo després de la seva pròpia incompetència.

Duque, que ha estat acompanyada en la roda de premsa per la secretària provincial d'Organització del PSOE, Blanca Fernández, ha negat també que tal com assegura el Govern regional, en un comunicat, s'hagi pagat la major part del deute.

En aquest sentit, ha remarcat que només han rebut, en aquesta setmana, uns 21.000 euros del servei d'ajuda a domicili. Duc ha recordat que, quan va arribar a l'Ajuntament, fa cinc anys i mig, allò era "un veritable desastre", sense diners, sense documentació, sense llibre de registre, "irregularitats que van ser posades de manifestos en una auditoria del Tribunal de Comptes".

Entre les actuacions de l'anterior equip de Govern del PP, Duc ha assenyalat que van descobrir que s'havia pagat una operació quirúrgica a un militant d'aquest partit i que part dels diners de l'Ajuntament havia estat destinat a un fons d'inversió.

CiU vol acomiadar més de 20.000 treballadors públics

Artur Mas planeja fer fora 20.000 empleats laborals i interins al 2013 i CCOO respon que la mesura aniria en contra de la consolidació de les tant esmentades "estructures d'estat" i manifesta la seva “total i absoluta repulsa a qualsevol mesura que impliqui l’acomiadament de treballadors i el deteriorament del Servei Públic”. Gràfic: Espanya a la cua en funcionaris per habitant a Europa, amb Dinamarca al cap amb el triple.

La Generalitat de CiU i ERC "a l'oposició" estudia acomiadar 20.000 treballadors públics, corresponents a personal interí i laboral, per reduir de forma dràstica les despeses del Govern davant la perspectiva d’un altre any negre per a les arques públiques. La notícia, que no ha estat confirmada per la Generalitat i està signada a La Razón per Toni Bolaño –secretari de Comunicació del Govern català en l’era Montilla i persona estretament vinculada al PSC-, ja ha provocat temors en els sindicats, que han començat a reaccionar amb indignació. En un comunicat, CCOO ha manifestat la seva “total i absoluta repulsa a qualsevol mesura que impliqui l’acomiadament de treballadors i el deteriorament del Servei Públic”.

El sindicat subratlla que l’apripament de l’administració pública, els acomiadaments massius o la privatització de serveis públics –com ara la polèmica operació amb ATLL- no ajuden a construir les tan esmentades “estructures d’estat”, a banda de “colpejar brutalment els drets dels treballadors i dels ciutadans”. CCOO també afegeix que l’hipotètic acomiadament de 20.000 treballadors públics tindria un “impacte brutal” sobre l’economia catalana, afectant “com sempre” els més “desprotegits”, en concret personal “interí i laboral, la majoria amb salaris molt baixos”.

Finalment, CCOO considera que tot plegat posa en evidencia la poca eficàcia de les “mesures preses amb anterioritat”, com ara la rebaixa del 15% del sou –i de la jornada laboral- del personal interí. L’organització de treballadors conclou reclamant que es paralitzi “qualsevol mesura que pugui retallar els drets socials i els laborals” i demana la convocatòria urgent de la Mesa General d’empleats públics.

La informació de La Razón assegura que la Generalitat es planteja l’acomiadament de 20.000 empleats públics i que aquesta seria la posició defensada pel conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell. Dins l’administració hi hauria una pugna amb Joana Ortega, vicepresidenta, que defensaria una negociació amb els sindicats per retallar el nombre d’acomiadaments a un màxim de la meitat.

Una altra de les opcions, sempre segons la versió de Bolaño, seria prejubilar els treballadors de més de 60 anys i amb 38 de cotitzats. Una de les coses que, tot i que no té confirmació oficial, ja està damunt la taula és la retirada, de nou, d’una de les pagues dels treballadors públics, apuntada la setmana passada per Joana Ortega.

Batasuna es dissol a França

El partit de l'esquerra independentista basca Batasuna ha anunciat que es dissol a França. Batasuna fou il·legalitzat a l'estat espanyol, però a l’estat francès era legal. Foto: Maite Goienetxe i Jean-Claude Agerre han donat a conèixer a Baiona la decisió de Batasuna d'autodissoldre's, onze anys després de la seva constitució.

L'anunci de dissolució l'han fet dos membres de la formació, Maite Goyenetxe i Jean-Claude Aguerre, en una conferència de premsa a Baiona, a Lapurdi (Euskadi Nord). Justament fa pocs dies que la dirigent de Batasuna a l’estat francès Aurore Martin va sortir d'una presó espanyola després d’haver pagat una fiança de 15.000 euros.

Els portaveus de Batasuna han emmarcat la decisió en la fi d'un cicle polític a Euskal Herria i en la necessitat d'adaptar a la nova fase oberta, que segons ell requereix de nous instruments. Han recordat que en els últims mesos s'han donat en el si de l'esquerra abertzale diferents passos, com la desaparició de Segi i la dissolució d'Askatasuna, i s'han situat en «aquesta mateixa lògica» l'autodissolució de Batasuna.

Goienetxe i Agerre han destacat que Batasuna es va crear l'any 2001, quan l'esquerra abertzale va decidir organitzar-se a nivell nacional en el conjunt d'Euskal Herria per tal de desenvolupar una estratègia de construcció nacional i poc després de la ruptura del procés iniciat amb l'Acord de Lizarra-Garazi.

«Crèiem, i creiem encara, que la construcció d'una estratègia nacional global requereix del coneixement mutu i de la posada en comú d'anàlisis polítiques, partint de la realitat de cada territori», han subratllat.

Citat com a testimoni en el cas Nóos un nebot de Urdangarin

El jutge que instrueix el cas Nóos de suposada corrupció ha citat a declarar com a testimoni a Jan Guy Urdangarin, nebot d'Iñaki Urdangarin, el 16 de gener a les 10.30 hores, així com a d'altres tres testimonis més i l'exsecretària general tècnica del Govern Jane King que declararà com a imputada.

En un acte dictat avui, el titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma, José Castro, cita a quatre testimonis en el marc del cas Nóos, que investiga la presumpta desviació a l'Institut Nóos, presidit per Urdangarin i Diego Torres, d'uns 5,8 milions d'euros de diners públics de les comunitats de Balears i València, entre 2004 i 2007, i que és una peça separada del cas Palma Arena.

A més del nebot del duc de Palma, els altres testimonis citats pel jutge Castro són Roger Olivares, Alejandro Suja i la exjefa de Gabinet de l'expresident Jaume Matas, Dulce Olivares, ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Balears en un comunicat.

El jutge ha de decidir sobre la petició de fiança de la Fiscalia


Quant a King, l'ex alt càrrec ja va ser citada com a imputada per Castro el 28 de novembre per declarar el desembre en el marc d'una altra peça del Palma Arena, el cas Over, però la seva compareixença es va posposar a petició dels seus advocats.

En el marc del cas Nóos, Castro té pendent adoptar una decisió en relació a la petició d'una fiança de responsabilitat civil per Iñaki Urdangarin i el seu exsoci Torres, formulada per la fiscalia anticorrupció i per l'acusació particular del sindicat Manos Limpias, per una quantia de 8,2 milions, i per l'Advocacia de la Comunitat Autònoma Balear, per una quantitat de 3,5 milions.

Tant el fiscal com l'acusació exercida pel sindicat feixista Manos Limpias han demanat que se citi a Jan Guy Urdangarin, després que una testimoni que ha declarat avui dimarts a Barcelona davant el jutge hagi admès que no havia fet cap tasca per l'entramat de empreses de l'Institut Nóos, tot i que la van donar d'alta a la Seguretat Social. La testimoni ha confessat que qui va contactar amb ella va ser el nebot d'Iñaki Urdangarin.

Detingut per atracament el Rei... negre

La Policia Nacional ha detingut al 'Rei Baltasar' de la Cavalcada popular de Carabanchel. Es tracta de Gamou Dieng, un senegalès de 25 anys que va arribar a Espanya en piragua. Primer va recalar a Tenerife, fins que va arribar a Madrid, on porta dos anys fent de 'Rei Mag'.

Fonts policials han indicat que Dieng té diversos antecedents per delictes contra la propietat intel·lectual («manter»), però l'arrest més greu es va produir el 11 de desembre, per un presumpte robatori amb violència que instrueix el jutjat número 35 de Madrid. Pel que sembla, va ser detingut per un policia fora de servei que va presenciar com donava una tirada a la bossa d'una dona.

Es troba internat al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) d'Aluche. Es preveu que sigui expulsat d'Espanya aviat. Li consta un decret d'expulsió en vigor fins al 2014.

L'Associació de Veïns de Carabanchel li mostra el seu suport i sol·licita la seva posada en llibertat, «perquè pugui desfilar també aquest any pels carrers del seu barri» i per això s'han dirigit per escrit a la Delegació del Govern.

Imputat l'alcalde de Santiago a l'operació Pokémon

El Jutjat d'Instrucció número 1 de Lugo ha imputat en l'operació Pokémon a l'actual alcalde de Santiago, Àngel Currás (PP), que va accedir al càrrec l'abril del 2012 en substitució de Gerardo Conde Rosegui (PP), acusat de frau fiscal. El regidor haurà de declarar davant la magistrada el 17 de gener al matí. També compareixerà, en qualitat d'imputat, el seu actual cap de gabinet, Francisco Castro aplegui.

Currás, en principi, no planejava fer pública fins demà aquesta informació. Tanmateix, acaba de convocar una roda de premsa per aquesta tarda (17.30). A més, ha posat en coneixement del valencià del president de la Xunta i del Partit Popular de Galícia, Alberto Núñez Feijoo, la postura sobre això no ha transcendit.

El PP gallec obliga a dimitir a aquells càrrecs imputats amb mesures cautelars, les quals, de moment, no han estat imposades al investigat. Així ho va fer, per exemple, en el cas de l'exalcalde de Boqueixón, Adolfo Gacio, a qui va forçar a deixar el càrrec al setembre, també implicat en el cas Pokémon.

Tercer alcalde imputat

Currás és el tercer alcalde gallec imputat en aquesta investigació d'una trama de corrupció. Els primers van ser els d'Ourense, Francisco Rodríguez (PSOE), i el citat de Boqueixón del PP. Tots dos van dimitir dels seus càrrecs i en el cas de la ciutat d'As Burgas la imputació es va dur també per davant el pacte de govern entre socialistes i nacionalistes. Posteriorment, la jutge de Lugo Pilar de Lara també va imputar en la causa al regidor lugués, José López Orozco (PSOE), que es va negar a dimitir, cosa que també va fer que els socialistes passessin a governar a la ciutat en minoria.

La imputació de Currás arriba després que abans ho fos la regidora compostel d'Educació, Rebeca Domínguez (PP). Es dóna la circumstància que va ser després de la seva declaració, el passat dia 20, quan la jutge va emetre un ofici sol·licitant nombrosa documentació al Concello de Santiago per buscar possibles favors de l'Ajuntament a empreses del grup Vendex, que és el centre de la investigació del cas.

Investigació centrada en la regidoria d'Educació

A més, la investigació de l'operació Pokémon a Santiago se centra de moment en la regidoria d'Educació, la qual dirigia l'ara alcalde abans de substituir en el lloc a Gerardo Conde Rosegui quan l'exregidor va deixar el lloc per la seva imputació en un delicte fiscal per defraudar l'IVA de la venda d'uns habitatges que va construir la seva promotora. Currás va ser estranyament dur amb la regidora que va substituir en Educació quan Rebeca Domínguez va ser imputada, ja que es va afanyar a anunciar que hauria de dimitir si es confirmava l'acusació contra ella.

Al Concello de Santiago també estan imputats dos funcionaris en l'operació Pokémon. Un del servei de contractació i l'altre és el cap del departament d'Educació.

Israel completa la barrera de 230 km a la frontera amb Egipte

Un portaveu del primer ministre del règim sionista, Benyamin Netanyahu, ha anunciat que el règim terrorista de Tel Aviv ha completat la part principal d'una tanca de filferro de pues de cinc metres d'altura, al llarg de la frontera amb Egipte. Maniobres israelianes obliguen a 500 palestins a abandonar casa seva.

Funcionaris israelians al·leguen que la tanca, equipada amb sistemes de seguretat moderns, està dissenyada per evitar infiltracions des de la Península del Sinaí des d'Egipte a l'interior de l'estat il·legal d'Israel.

Així mateix, el criminal Netanyahu va viatjar a la zona sud per assistir a una cerimònia amb motiu de la finalització del segment de 230 km de la tanca.

El passat 27 de desembre, l'exèrcit israelià va anunciar el desplegament d'una tercera brigada a la ciutat d'Eilat, situada a l'extrem nord del Mar Roig, al llarg de la frontera amb Egipte.

L'agost de 2012, el règim sionista va enviar tropes al Sinaí afirmant que havia traslladat a les seves forces a l'interior del territori egipci per tal de fer front als grups armats i el flux d'immigrants africans als territoris robats als palestins.

Maniobres israelians obliguen a 500 palestins a abandonar casa seva

Més de 500 palestins es van veure obligats dimecres a abandonar les seves llars a causa de l'inici d'unes maniobres de l'exèrcit del règim criminal d'Israel a la regió ocupada de la Vall del Jordà, situat al nord de Cisjordània.

D'acord amb alguns testimonis presencials, els mercenaris sionistes van obligar als residents d'aquesta zona a abandonar casa.

Aref Daraqame, un funcionari de l'ajuntament de l'esmentada regió, en declarar que aquest exercici militar va obligar a més de 400 dones, nens i ancians, a abandonar casa seva, ha posat èmfasi que aquest es podria dur a terme "en un altre lloc".

"Unes 75 famílies palestines van rebre la setmana passada l'ordre d'abandonar casa seva abans de l'inici d'aquestes maniobres de 24 hores de durada", va explicar.

D'altra banda, el governador palestí de la Vall del Jordà, Majid al-Feitani, a més de criticar el desallotjament forçós dels residents palestins de Wadi al-malah, va dir: "És inacceptable, fins i tot encara que sigui per 24 hores".

Suspenen els pagaments amb targeta de crèdit al Vaticà per mafiós

Tots els pagaments amb targeta de crèdit al Vaticà han estat suspesos des de l'1 de gener perquè l'Església catòlica no respecta les normes internacionals contra el blanqueig de diners de la màfia i el narcotràfic. El banc central italià ha ordenat al Deutsche Bank Itàlia, l'entitat que gestiona el pagament amb targetes de crèdit en el territori del capo de la màfia vaticana, que desactivi tots els terminals. Foto: Ratzinger i Xavier Echevarría, prelat de l'Opus Dei, la secta que domina el Vaticà amb els jesuïtes.

En conseqüència, els cèlebres museus del Vaticà, que el 2011 van rebre cinc milions de visites que es van gastar més de 91 milions d'euros, demanen ara el pagament en efectiu, explica el diari La Repubblica.

Segons fonts del Banc d'Itàlia citades per la premsa, el Vaticà encara no aplica les normes internacionals contra el blanqueig de diners, de manera que Deutsche Bank Itàlia, un banc que es regeix pel dret italià, no pot operar en el seu territori.

La mesura afecta no només als museus, incloent la Capella Sixtina, sinó també a la farmàcia del Vaticà, l'Oficina Filatèlica i Numismàtica i algunes altres botigues que ara només accepten diners en efectiu, xecs i la targeta de crèdit del banc del Vaticà.

Sota el pontificat de Benet XVI, el Vaticà s'ha compromès a fer més transparents les seves finances, sobretot les del seu banc, l'Institut per a les Obres de Religió (IOR), per on havia transitat diners d'activitats criminals.

L'assassí de Víctor Jara resideix als EUA des de 1990

La Justícia xilena va iniciar la comanda d'extradició a Estats Units de l'oficial retirat de l'Exèrcit Pedro Barrientos Núñez (foto), processat la setmana passada com a autor material de l'assassinat del cantautor Víctor Jara, ocorreguda el 1973. Barrientos es troba vivint a Florida des de l'any 1990.

El jutge de la causa, Miguel Vásquez, que divendres va processar Barrientos i Hugo Sánchez, com a autors materials de l'homicidi, i sis ex oficials en qualitat de còmplices, va informar sobre l'inici dels tràmits d'extradició perquè es completi el més ràpid possible l'ordre de captura de tots els inculpats.

"L'extradició s'està sol·licitant, es faran els tràmits pertinents a la Cort Suprema per complir el procediment i s'està decretant la comanda d'extradició", va explicar el magistrat, citat pel diari online estatal La Nació.

El jutge va precisar que "el sentit de la comanda d'extradició és accelerar l'ordre emesa divendres passat", quan Vásquez va demanar la captura internacional de Barrientos.

A més de Barrientos i Sánchez, el processament recau sobre els ex oficials Roberto Soupe, Raúl Jofré, Edwin Dimter, Nelson Hasse, Luis Bethke i Jorge Smith, en qualitat de còmplices.

De tots ells, quatre estan detinguts al Batalló de Policia Militar del Comando de Telecomunicacions a la comuna de Peñalolén, un està internat en una clínica psiquiàtrica i els altres dos estan fugits.

Jara va ser detingut el 12 de setembre de 1973, un dia després del cop de Pinochet, al costat de centenars d'alumnes, treballadors i professors a la Universitat Tècnica de l'Estat (UTE), l'actual Universitat de Santiago (USACH), en la qual es exercia com a docent.

Tots van ser portats a l'Estadi Nacional, habilitat com a centre de detenció. Aquí, Jara va ser reconegut pels militars, separat dels altres presoners i sotmès per diversos dies a tortures, entre elles cremades amb cigarrets, simulacres d'afusellaments i la fractura de les mans amb cops de culata.

El 16 de setembre l'estadi va ser buidat de presoners, amb excepció del cantautor i de Littré Quiroga Carvajal, que va ser director de l'Empresa de Ferrocarrils de l'Estat durant el govern de Salvador Allende (1970-73). Els dos van ser portats a un subterrani del recinte i cosits a trets.

Jara va rebre 44 impactes de bala i tenia nombrosos ossos fracturats, segons va determinar l'informe de l'autòpsia que se li va practicar després que el seu cos es trobi en la part posterior del Cementiri General de Santiago, on havia estat llançat pels militars.

Acciona contra la Generalitat per la 'falsa' venda d'ATLL

Acciona ha anunciat una batalla legal per retenir la concessió d'Aigües del Ter Llobregat (ATLL). Així ho ha comunicat en un fet rellevant a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) després que ahir es fes públic que la Generalitat revocava l'adjudicació al consorci liderat pels Entrecanales sis dies després d'haver cobrat 298 milions d'euros, corresponents al primer pagament. ICV-EUiA demana la compareixença al Parlament de Recoder, Vila i Mas-Colell.

"Els serveis jurídics del consorci estan preparant les accions que procedeixin en dret per defensar els seus legítims interessos", assenyala el comunicat que també avança que Acciona, el banc brasiler BTG Pactual i la resta dels perjudicats estan estudiant possibles "danys i perjudicis" que podrien derivar d'aquesta situació.

Portaveus de la conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, que va ser la que va signar la privatització, s'han limitat a assenyalar que "estem estudiant" les conseqüències legals de la resolució de l'organisme administratiu de Recursos Contractuals de la Generalitat, que depèn de la conselleria de Presidència, i que és la que va dictar ahir que l'única oferta vàlida era la que liderava Agbar.

La Generalitat va optar per donar la concessió malgrat el recurs que havia presentat Agbar per les seves necessitats de caixa. Necessitava ingressar els 298 milions per pagar la nòmina dels seus funcionaris. Ho va fer un govern en funcions i dividit. L'exconseller de Territori, Lluís Recoder, apostava per Acciona, mentre que des de Presidència es preferia l'alternativa d'Agbar. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que podria haver fet d'àrbitre es va rentar les mans i va assenyalar en privat que li era igual mentre que el primer pagament de als 995 milions arribés abans del 31 de desembre, per poder comptabilitzar l'operació com reducció del dèficit del 2012.

Al final, la Generalitat va pensar que la solució s'acontentaria a tots: Acciona pagaria, Agbar seria el guanyador, els funcionaris cobrarien les seves nòmines de desembre i Mas-Colell tindria el seu apunt comptable. La realitat és més complexa i augura una dura batalla legal entre Agbar, que defensa la validesa tècnica de la seva oferta, Acciona, que vol fer valer la decisió presa per l'administració i la Generalitat, que no voldrà pagar més per desdir-se fora de temps.

Concurs mal dissenyat

En mitjans legals de Barcelona s'apunta avui que el problema és que el disseny del concurs ha estat molt deficient i precipitat, de manera que s'ha trencat el principi de seguretat jurídica que ha de marcar qualsevol concessió administrativa. A aquest mal disseny s'ha sumat problemes de divisió interna al propi govern català.

Artur Mas va definir el seu govern com a "business friendly" quan va arribar a la presidència de la Generalitat fa dos anys. L'escàndol que ha provocat aquest canvi d'opinió en la flor i nata del capitalisme madrileny és monumental i costarà que es recuperi la imatge de l'administració catalana.

Precedent

No és el primer cas de girs inexplicables en material concessional. Catalunya ja va viure un cas similar l'abril de l'any passat. Llavors un consorci liderat per Ferrovial va guanyar un concurs per gestionar la dessaladora del Prat. L'endemà passat el concurs va ser cancel·lat sense més explicacions sis dies després, al·legant que Agbar havia fet l'oferta més barata. Com era un contracte de només 300.000 euros, els Del Pino el van deixar passar. Però era el precedent d'una conducta erràtica que ara ha portat a l'actual conflicte.

ICV-EUiA demana la compareixença al Parlament de Recoder, Vila i Mas-Colell

Segons ha declarat la portaveu parlamentària, Dolors Camats, ICV-EUiA ha demanat la compareixença al Parlament dels consellers implicats en la privatització d'ATLL perquè donin explicacions sobre el procés d'adjudicació a Acciona que s'ha vist aturat per una resolució de l'Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC). ICV-EUiA vol que compareguin Lluís Recoder i Santi Vila, consellers entrant i sortint de Territori i Sostenibilitat, i el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell així com els directors de les entitats que relacionades, ACA, ATLL i AMB.

Camats ha qualificat la privatització com una "una baralla de llops" i critica que s'hagi dut a terme amb el govern en funcions.

ERC arrabassa al PSC un senador i Ciutadans podria guanyar un altre

Els resultats electorals del 25-N modifiquen el mapa dels senadors catalans per designació autonòmica, de manera que ERC pren al PSC un dels dos senadors que tenia i Ciutadans podria entrar per primera vegada a l'inútil institució estatal plena de vividors endollats si així ho decideix la Mesa del Parlament. A Catalunya li corresponen vuit senadors per designació autonòmica, que els partits es distribueixen en proporció al seu nombre de diputats al Parlament: CiU (4), PSC (2), PPC (1), ICV-EUiA (1).

Després de les eleccions del passat 25-N, ERC aconsegueix representació al Senat al prendre-li un representant al PSC, mentre que Ciutadans podria entrar a la cambra alta per primera vegada a costa de CiU, que es quedaria amb tres.

Que Ciutadans entri al Senat depèn del mètode que la Mesa del Parlament aprovi per fer el repartiment, si, com històricament ha estat més habitual, s'utilitza el càlcul denominat de "resta més", el partit d'Albert Rivera aconseguiria representació. Però si per contra s'opta per l'altre possible, la llei d'Hondt, Ciutadans quedaria fora i CiU mantindria els seus 4 senadors ja que aquest sistema afavoreix els partits majoritaris, l'escenari que les fonts parlamentàries consultades per Efe veuen com més plausible.

Amb un acord entre CiU i ERC, socis parlamentaris aquesta legislatura, seria suficient perquè s'apliqués el sistema que assegura als nacionalistes mantenir els quatre representants al Senat en detriment de Ciutadans. "Ens temem que s'exclogui Ciutadans amb un pacte CiU-ERC, a qui no els interessa que hi hagi una veu catalana diferent al Senat. Plantejarem a tots els partits que més pluralitat és millor, però ja ho vam intentar amb la Mesa, on no vam obtenir representació", ha dit el coordinador del grup de Ciutadans al Parlament, José Manuel Villegas.

Els grups parlamentaris tenen un termini de 30 dies des de la constitució de la Mesa -el 17 de desembre- per presentar els seus candidats proposats, que després han de ser votats en ple parlamentari.

Així, la designació dels senadors serà una de les primeres decisions del Parlament de la X legislatura, que començarà les sessions ordinàries a la setmana del 14 de gener.

Dels senadors actuals, continuaran segur en el seu càrrec la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, i per ICV-EUiA ho farà l'exconseller Joan Saura, segons han confirmat a Efe fonts d'aquests partits.

El PSC, que perd un senador, no ha decidit encara de manera oficial si continua l'expresident català José Montilla o l'exalcaldessa de Salt (Girona) Iolanda Pineda, encara que molt probablement seguirà en el càrrec el primer, segons han explicat fonts socialistes.

ERC tampoc ha decidit encara qui serà el seu senador proposat, mentre que CiU i Ciutadans estan a l'espera de saber quin mètode tria la Taula per al repartiment d'escons, ja que d'això depèn que el primer perdi o no un representant en favor del segon.

Fins ara, els diputats de CiU al Senat per designació del Parlament són Coralí Cunyat, Joan Maria Roig, Jordi Vilajoana, i Eva Parera, aquesta última membre d'Unió.

CiU proposarà l'exconseller de Benestar Social i Família Josep Lluís Cleries com a senador en lloc de l'actual portaveu del partit a la cambra alta, Jordi Vilajoana, que entrarà al Govern com a secretari general de la Presidència de la Generalitat.

Els senadors es trien per dues vies, l'elecció directa i l'autonòmica, a cada autonomia li correspon un senador més un altre per cada milió d'habitants i els partits poden presentar candidats que siguin o no diputats al Parlament.

Tres dels cinc joves de Oarsoaldea condemnats pel Suprem decideixen amagar-se

Xabier Lujanbio, Maitane Linazasoro i Arkaitz Anza, tres dels cinc joves d'Errenteria torturats i condemnats a sis anys i mig de presó pel Tribunal Suprem franquista per pertànyer a Segi han anunciat a través d'un vídeo la seva intenció d'ocultar-se per prosseguir amb la seva militància política. Foto: Maitane Linazasoro, Xabier Lujanbio, Iosu Arruabarrena, Arkaitz Antza i Aitor Franco, en l'entrevista que van concedir a GARA quan estaven a l'espera de la sentència del Suprem.

Xabier Lujanbio, Maitane Linazasoro i Arkaitz Anza han pres aquesta decisió per prosseguir amb la seva tasca política, segons explica el primer. Denuncien que han estat condemnats per la seva militància política i pel treball que van desenvolupar en l'organització juvenil Segi, subratllen que la decisió es basa únicament en declaracions obtingudes sota tortura i per això entenen que «la millor resposta" que poden donar és seguir amb aquesta tasca política. Per això, han optat per amagar-se.

Els tres joves agraeixen expressen el seu agraïment a totes les persones que els han donat suport en els últims mesos i en especial a aquelles famílies que els han obert les portes de casa seva.

Lujanbio, Linazasoro i Anza van ser condemnats al costat de Aitor Alberdi i Aitor Franco, mentre que Iosu Arruabarrena va ser absolt.

La Fiscalia denuncia al PP gallec per prevaricació massiva

El fiscal en cap d'Ourense, Florentino Delgado, ha denunciat l'expresident de la Diputació, José Luis Baltar (PP), per un delicte continuat de prevaricació en la contractació de personal. L'escrit d'acusació va ser presentat davant el Deganat dels Jutjats d'Ourense el 28 de desembre i roman a l'espera que se li assigni un jutjat que investigui els endolls massius -més de 300 ineptes feixistes- realitzats pel capo del PP gallec. Foto: Dos cacics feixistes del PP gallec, Núñez i Baltar.

El fiscal en cap Orense va assumir la investigació dels contractes indiscriminats després d'una denúncia del PSOE. Els socialistes van portar al exbarón a la fiscalia per presumptes delictes de prevaricació, tràfic d'influències i malversació de fons públics. En aquesta denúncia detallen que el cacic Orense endollar, almenys, a 115 persones en els dies previs a l'últim congrés provincial del PP celebrat el gener de 2010. En aquest congrés el seu fill, José Manuel Baltar, va aconseguir el 63% dels vots i va succeir al seu pare en el càrrec després d'enfrontar al candidat impulsat per Rajoy i Feijóo, que van intentar desallotjar durant dues dècades sense èxit-pel suport del criminal Fraga Iribarne-i jubilat fa un any després d'estar al capdavant de la Diputació d'Ourense.

El PSOE assegura que hi ha més de 300 persones col · locades a dit que tenen relació familiar o orgànica amb el Partit Popular. Baltar va reconèixer en públic ser un "cacic bo" que col · locava a amics i familiars en l'organisme públic, fortament endeutat. En un dinar homenatge després de la seva jubilació, pagada a escot pels empleats endollats, el exbarón va arribar a cridar durant el seu discurs "vosaltres sou els meus treballadors, no els treballadors de la Diputació".

El mateix fill de exbarón i actual president de l'organisme provincial, Manuel Baltar, reconeix els endolls massius del seu pare en la memòria justificativa de l'ERO públic presentat fa unes setmanes. En el document ratificat amb la seva signatura explica que "subsisteix un relativament elevat volum de treballadors laborals indefinits de caràcter no fix, que no van obtenir aquest estatus mitjançant la superació d'un procés selectiu reglamentari, sinó per la indeguda aplicació de contractacions temporals no justificades". Baltar fill detalla que els 32 acomiadats ocupen "places la creació no va respondre a la planificació regular de les necessitats".

El passat mes de juny la Fiscalia Anticorrupció va rebre a la seva seu central de Madrid centenars de documents, alguns d'ells de caràcter oficial, que acreditarien una suposada cadena d'irregularitats amb les quals el exbarón hauria forjat el seu poder. El fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, anunciava dies després que el EL PAIS revelés l'existència de la documentació, que la investigació era arxivada "per ser poc precisa". La fiscalia Ourense reobre ara el cas.

Baltar va controlar el partit amb mà dura durant dues dècades. Va arribar a posar en perill la majoria parlamentària de l'expresident de la Xunta de Galícia, Manuel Fraga, tancant a sis diputats del PP Orense en un pis del centre d'Ourense. Els diputats van amenaçar amb escindir dels Populars gallecs si Fraga no accedia a les demandes orgàniques de Baltar pare. I Fraga va cedir.

La situació de la classe treballadora a Espanya empitjora

Vicenç Navarro: Aquest article fa un breu resum de l'informe sobre la situació de la població treballadora a Espanya amb dades comparatives amb altres països d'un nivell de desenvolupament econòmic. Els salaris baixos (la franja inferior de la població ocupada) a Espanya són més baixos (un 79%) que els salaris més baixos dels EUA, que és al seu torn, un dels països analitzats on els salaris baixos són més baixos.

L'Institut de Política Econòmica (The Economic Policy Institute) dels EUA és un dels centres d'anàlisis econòmiques més rigorosos existents en aquell país. Els seus informes tenen gran impacte en l'establishment polític del govern federal. I els seus treballs tenen gran ressonància en els majors mitjans d'informació nord-americans. Publica cada dos anys l'informe The State of Working America, en què analitza la situació de la població treballadora als EUA. És, sense cap dubte, l'estudi més elaborat i detallat del mercat laboral així com de les condicions del treball als EUA.

Inclou també dades internacionals que permeten comparar la situació de la població treballadora, no només als EUA, sinó també en els països de la UE-15 i també a Canadà, a Austràlia, al Japó, a Noruega ia Suïssa, països tots ells de un nivell de desenvolupament econòmic que els EUA. Seria de desitjar que aquest informe es traduís a l'espanyol ja té gran quantitat d'informació rellevant per a Espanya. És avui dia l'estudi més detallat que existeix de la situació laboral i social de la població ocupada en aquells països, inclosa Espanya, i molt en particular de les seves classes treballadores, permetent comparacions de gran interès.

Mostra per exemple que els salaris baixos (la franja inferior de la població ocupada) a Espanya són més baixos (un 79%) que els salaris més baixos dels EUA, que és al seu torn, un dels països analitzats on els salaris baixos són més baixos. La decil inferior de la població ocupada té un salari mitjà que és el 47% del salari mitjà als EUA. A Espanya és el 60%.

Aquesta és una de les causes que pobresa relativa (que és la meitat de la renda mitjana del país) sigui, tant als EUA com a Espanya, de les més altes (14% a Espanya, 15,7% als EUA) d'aquells països. La situació és fins i tot pitjor entre els infants. La pobresa infantil és un 23,1% als EUA i 17,1% a Espanya, sent aquests dos països els que mostren major pobresa infantil.

El fet que la pobresa sigui major als EUA que a Espanya tot i que els salaris més baixos siguin més baixos a Espanya que als EUA es deu, en gran part, al fet que hi ha més persones empleades als EUA que a Espanya, i això es deu, també, en part, al fet que l'ocupació pública (ocupació finançat amb fons públics) és més gran als EUA que a Espanya, dada que sorprendrà a molta gent a Espanya, on la saviesa convencional econòmica, de tarannà liberal, està sistemàticament equivocada i creu que l'ocupació pública al nostre país està sobredimensionat. L'Estat federal dels EUA, és un dels ocupadors públics més important d'aquells països, resultat de l'enorme extensió de les seves forces armades i també de la gran extensió de la població reclusa. Si aquestes sectors de la població ocupada no estiguin empleats, la desocupació als EUA seria molt més elevat que l'avui existent (7,7%).

Malgrat aquests intervencions públiques, el fet és que la pobresa dels EUA és, juntament amb la d'Espanya, de les més elevades avui en aquell grup de països, i això es deu, a més de la pobresa dels salaris en ambdós països, a l'escassa capacitat redistributiva dels seus estats. Així als EUA, el 27% de la població seria pobra sinó intervingués l'Estat federal i estatal (equivalent aquest últim l'autonòmic a Espanya). Un cop aquest Estat intervé, la pobresa baixa a un 17,3%, és a dir una baixada de 9,7 punts.

A Espanya, aquesta reducció és una mica més gran. A causa de la intervenció de l'Estat, la pobresa baixa 13,2 punts, sent una de les reduccions més limitades i més baixes, al costat de la dels EUA, entre els països estudiats. Com a punt de comparació, l'Estat francès redueix la pobresa 25,4 punts, Alemanya 23,6 punts, Finlàndia 22,1 punts, i així un llarga llista. L'Estat redistribueix molt poc tant als EUA com a Espanya. Per aquesta raó són els països més desiguals dins del grup de països analitzats.

L'Estat nord-americà i l'Estat espanyol es caracteritzen per, a més de ser poc redistributius, tenir escassa sensibilitat social. Els seus despeses públiques socials com a percentatge del PIB (22% Espanya, 18% EUA) són dels més baixos de la llista d'estats analitzats. França i Suècia, per l'altra banda, són els Estats que tenen majors salaris i major impacte redistributiu dels seus estats, així com major despesa pública social.

La situació s'està empitjorant

Avui, la situació de la classe treballadora espanyola s'està empitjorant resultat de les polítiques iniciades pel govern Zapatero i accentuades molt més pel govern Rajoy, i que inclouen unes reformes laborals que tenen com a objectiu la reducció dels salaris i unes polítiques d'austeritat que estan retallant la despesa pública social, incrementant fins i tot més la seva regressivitat i escassa vocació redistributiva. Aquestes polítiques s'estan promovent per augmentar la "competitivitat" de l'economia espanyola i poder estimular les exportacions que suposadament trauran a Espanya de la crisi.

Tal argument, àmpliament acceptat també per la saviesa convencional econòmica neoliberal, oblida que durant aquests anys de crisi les exportacions espanyoles han anat augmentant al mateix temps que els salaris han anat baixant sense que això hagi repercutit en revifar i estimular l'economia. I això com a conseqüència que la recessió existent a Espanya es deu precisament a l'escassa capacitat adquisitiva de la població (resultat de la baixada dels salaris) ia la reducció de la despesa pública (que contribueix al descens de la necessària demanda).

La saviesa convencional que sempre reprodueix la visió dels grups poderosos (tant en les esferes econòmiques i financeres, com en les culturals i mediàtiques) que dominen la vida política i mediàtica del país, està profundament equivocada.