dilluns, 24 de desembre de 2012

La Guàrdia Civil diu haver perdut proves contra Cervera

Totes les imatges que va gravar la Guàrdia Civil durant el dispositiu de vigilància de la muralla de Pamplona on va ser detingut el passat 9 de desembre el ara exdiputat del PP Santiago Cervera han desaparegut. Una "ficada de pota", justifiquen fonts de l'Institut Armat que ha tirat en orris bona part del treball recopilat per la Guàrdia Civil durant diversos dies de vigilància. "Difícilment es podran recuperar alguns fragments", afegeixen.

Un error, o una imprudència, ha fet que el disc dur en què es van gravar totes les imatges del dispositiu de vigilància muntat per la Guàrdia Civil hagi estat formatat, de manera que s'ha perdut una de les principals proves del que ha passat al voltant del punt exacte de la muralla de Pamplona en què, a través d'un correu electrònic anònim, es va demanar al president de Caja Navarra, José Antonio Asiaín, el pagament de 25.000 euros.

Una extorsió que Asiaín va denunciar immediatament a la Guàrdia Civil i que tenia per objecte comprar el silenci del suposat confident al voltant d'unes informacions de rellevància judicial en què se l'acusava d'haver facturat importants quantitats de Caja Navarra a través del seu fill per la seva activitat al seu despatx d'advocat.

Els diners havia de ser dipositat el 7 de desembre en un punt proper al Club Natació de Pamplona en què, l'endemà passat, es va presentar, de nit, l'expresident del Partit Popular de Navarra, Santiago Cervera. Durant diversos dies, el dispositiu de vigilància de la Guàrdia Civil va gravar i registrar els moviments de tots els ciutadans que van transitar per aquest enclavament de la ciutat en unes cintes el visionat podria haver estat clau per a la investigació que instrueix el jutge titular del jutjat número dos de la ciutat.

Un material que, d'altra banda, ha requerit el mateix jutge i que podria avalar la tesi esgrimida pel mateix Cervera que va passar per aquest punt en diverses ocasions abans de ser finalment detingut en la nit del diumenge dia 9.

Cervera va anar a recollir el sobre abillat amb "gorra i bufanda"

Es van coneixent més detalls sobre el cas del suposat xantatge protagonitzat pel ja ex diputat del PP, Santiago Cervera. Aquest dimarts la premsa publica el correu electrònic anònim que va rebre Cervera sobre una informació rellevant sobre Caja Navarra i la resposta que aquest va donar a aquest correu.

Segons es desprèn de la lectura dels correus electrònics, Cervera qüestionar el sistema de recollida que se li oferia per accedir a una suposada informació relacionada amb Caja Navarra i va reclamar al seu torn un sistema de lliurament de la documentació més directe i discret.

Habemus Mas del mateix

El president ha pres possessió del seu càrrec destacant el plus de «legitimitat» que aporta el pacte amb ERC. Joan Herrera: 'És impossible sumar-se a l'acord de CiU i ERC'. Ciutadans i CUP no envien cap representant a la presa de possessió d´Artur Mas. El PP escridassat i la Tobarra representant d'un govern de maleducats i pocasoltes que no ha aplaudit al nou President. Foto: La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, posant la medalla de president a Artur Mas.

Artur Mas ha pres possessió del càrrec de president de la Generalitat aquest dilluns, tot just un mes després de les eleccions al Parlament. Durant el seu llarg discurs, Mas ha demanat a l'Estat que "no posi portes al camp" ni "reixes" a la voluntat dels catalans de decidir lliurement el seu futur. Fins i tot s'ha adreçat diverses vegades de manera directa al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que ha estat el representant del govern espanyol al Palau de la Generalitat. Mas ha destacat també l'acord de governabilitat entre CiU i ERC , ja que aporta "estabilitat" i "legitimitat" al procés de transició nacional i ha demanat que es jutgi aquest pacte en funció dels resultats.

A les 12 del matí d'aquest 24 de desembre, Artur Mas ha pres possessió del càrrec de president de la Generalitat per segona vegada a la seva vida. També per segona vegada ha estat Núria de Gispert qui, com a presidenta del Parlament ha llegit el reial decret estatal que nomena el líder de CiU com a president de Catalunya. En la cerimònia del prometatge del càrrec, Mas ha promès mostrar fidelitat al Rei i a la Constitució "amb plena fidelitat al poble de Catalunya".

La confrontació entre Catalunya i Espanya ha centrat bona part del discurs del president. De fet, ha advertit que el rumb que porten avui els dos governs porta a la "col·lisió", fet que Mas ha demanat que "s'eviti", perquè no seria positiu per ningú. Tot i això, ha insistit en la seva voluntat de canviar el rumb de la política catalana per prosseguir el camí de la transició nacional perquè, si no, "Catalunya estarà a la deriva, i quan estàs a la deriva el més probable és que acabis contra les roques".

Per evitar la confrontació i el conflicte, el president de la Generalitat ha reclamat al govern espanyol que respecti la voluntat del poble de Catalunya, expressada en les urnes el passat 25 de novembre. En aquest sentit, ha instat l'executiu espanyol a "no posar portes al camp ni reixes a la voluntat del poble de decidir el seu futur". El president s'ha adreçat en diverses ocasions al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que ha estat el màxim representant del govern espanyol en la cerimònia de presa de possessió.

La democràcia és el valor universal sobre el que Catalunya cimentarà el seu futur, ha explicat Mas durant el discurs. Un valor que confia que també guiï l'acció del govern espanyol.

Joan Herrera: 'És impossible sumar-se a l'acord de CiU i ERC'

Joan Herrera (ICV-EUiA) considera "impossible" que la coalició es pugui sumar a l'acord de CiU i ERC tal i com reclamen contínuament els seus líders: "Quan diuen que es sumem i es parteix de la base d'una retallada de 4.000 MEUR, la resposta és no", ha deixat clar Herrera. Ara bé, ha assegurat que sí que s'asseuran a discutir sobre el dret a decidir, una matèria que, al seu parer, s'hauria d'haver deixat al marge del Govern. Herrera ha constatat que Mas ha justificat excessivament la legitimitat del seu acord amb ERC durant el seu discurs de presa de possessió. Segons ell, si ho fa tant és perquè "està en fals" després de perdre 12 diputats.

Herrera ha lamentat que Mas apostés per anar contra corrent en matèria nacional durant el seu discurs de presa de possessió, però en canvi no fes el mateix pel que fa al full de ruta econòmic. "Ha parlat de la fractura social i ha oblidat que les seves polítiques són un dels factors essencials perquè la fractura hi sigui", s'ha queixat.

Precisament per això, ha descartat sumar-se a l'acord entre CiU i ERC, assegurant que és "impossible" en matèria econòmica. "Quan ens diuen que ens sumem però parteix de la base d'una retallada de 4.000 MEUR, la resposta és no", ha indicat.

"Si volen una majoria àmplia, el primer que han de fer és reorientar la política econòmica", ha continuat Herrera, que sí que s'ha mostrat disposar a dialogar sobre el dret a decidir, tot i que ha lamentat que CiU i ERC l'hagin "reduït" amb el seu acord de govern en lloc d'eixamplar-lo. Segons ell, les crides a sumar-se que fa Mas són "retòriques", ja que el president ha rebutjat totes les propostes que ha fet ICV per canviar les polítiques econòmiques. "Mai hem tingut un president amb tant poques idees per treure'ns de la crisi", s'ha queixat.

Herrera ha opinat que Mas està potser "en fals" després de perdre 12 diputats si tanta necessitat té de justificar la legitimitat de l'acord CiU-ERC.

Ciutadans i CUP no envien cap representant a la presa de possessió d´Artur Mas

Ciutadans no ha enviat cap representant del partit a la presa de possessió d'Artur Mas com a president de la Generalitat. El president de C's, Albert Rivera, acompanyat pel portaveu, Jordi Cañas, i la portaveu adjunta, Carina Mejías, ho ha justificat en roda de premsa afirmant que el president de la Generalitat "està traspassant totes les línies vermelles contra la convivència i l'Estat de Dret" i que "una cosa fonamental que diuen l'Estatut i la Constitució: que el president de la Generalitat és el màxim representant ordinari de l'Estat a Catalunya i, per tant, ha de servir i ha de ser part de l'Estat, perquè Catalunya i la Generalitat formen part de l'Estat, també".

La CUP-AE no assisteix a l´acte de presa de possessió d´Artur Mas

La Candidatura d'Unitat Popular-Alternativa d'Esquerres no ha assistit aquest dilluns tampoc a l'acte de presa de possessió d'Artur Mas com a president de la Generalitat. La CUP ha informat via Twitter que tindran "com a pràctica habitual" el fet de no assistir a "actes protocol·laris i institucionals".

Afegeixen que aquest és el motiu pel qual cap dels seus representants ha estat present a l'acte de presa de possessió. A banda de la CUP, Ciutadans tampoc ha acudit al Palau de la Generalitat. El seu president, Albert Rivera, ho ha justificat assegurant que Artur Mas ha traspassat les "línies vermelles" de la "convivència".

El PP escridassat i la Tobarra representant d'un govern de maleducats


Montoro ha estat el màxim representant del govern espanyol en l'acte de presa de possessió d'Artur Mas com a president de la Generalitat que s'ha celebrat aquest dilluns al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

En finalitzar l'acte, el ministre ha destacat en una conversa informal amb periodistes que el discurs de Mas havia tingut una part "important" sobre economia i que amb això es quedava. De fet, el ministre ha incidit en què el primer ha de ser l'economia i ha considerat que actualment "l'ordre dels factors sí que altera el producte".

Per a Montoro, la solució a la situació actual no passa per flexibilitzar el dèficit perquè ha dit que l'important és que els mercats tinguin confiança en els països i governs i això, segons ell, no se soluciona flexibilitzant el dèficit. En aquest sentit, ha assegurat que el govern espanyol no deixarà caure cap comunitat autònoma i que per això facilitarà liquiditat a les que ho demanin.

En matèria sobiranista, ha assegurat que el govern espanyol "no vol ni desitja" un xoc amb Catalunya. Ho ha dit després que Mas admetés que Espanya i Catalunya són dos vaixells que "van cap a la colisió" i que cal procurar evitar un xoc.

El ministre ha entrat al Saló Sant Jordi acompanyat de la presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sànchez Camacho, i ha seguit l'acte des de la primera fila assegut al costat de la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna Tobarra -l'única que no ha aplaudit al nou President Mas-, i l'expresident de la Generalitat col.locat de senador José Montilla.

El Govern sirià atribueix la matança d'Helfaya als mercenaris de l'OTAN

El Govern de Síria s'ha desmarcat aquest dilluns de la mort de desenes de persones que feien cua per comprar pa a la localitat de Helfaya, a l'oest del país, i culpa de la massacre a les bandes de terroristes islàmics finançats per l'OTAN i els règims tirànics del Golf.

Entre 60 i 100 persones que feien cua per comprar pa en un forn de Helfaya, a la província de Hama, van morir a causa d'un bombardeig realitzat per la Força Aèria de Síria, segons les fonts de l'oposició citades diumenge a la premsa occidental.

El règim va desmentir avui aquesta versió a través de l'agència de notícies oficiosa Sana i va afirmar que les víctimes en Helfaya són resultat d'un atac d'insurgents que van gravar en un vídeo les seves pròpies malifetes per després atribuir a l'Exèrcit regular.

El comunicat reconeix que les tropes governamentals realment participar en un enfrontament en Helfaya però només per frenar els terroristes.

Troben mort l'excap de gabinet de Torramadé

Joan Jordà i Avellana (foto), qui va ser el cap de gabinet de Jaume Torramadé en la primera etapa com a alcalde de Salt, va morir dissabte al matí després de caure al buit a un hotel de Tarragona. Jordà, nascut a Banyoles el 1965, va ser trobat mort a les 10 del matí.

Segons la investigació policial, s´hauria tret la vida quan suposadament va prendre la decisió de tirar-se pel balcó d´una de les habitacions de l´hotel Astari. L´allotjament turístic es troba al carrer Via Augusta de la capital del Tarragonès, just a tocar del mar, i es tracta d´un edifici d´entre quatre i cinc plantes.

Els forenses van practicar l´autòpsia al cos per concretar la causa de la mort. Joan Jordà, que actualment habitava a un nucli del municipi de Fontcoberta, al Pla de l´Estany, amb la seva dona i les seves tres filles, va deixar una nota escrita.

El vincle de Jordà amb la política va començar de ben jove, quan a l´any 1987 va formar part de la llista de la Plataforma Progressista de Banyoles –liderada per Joan Solana– pels comicis municipals, ocupant una de les posicions suplents d´aquesta candidatura. Una dècada més tard, el 1996, Joan Jordà va fer campanya per Convergència i Unió en les eleccions generals. Va anar de suplent de Salvador Carrera, que estava de número dos a la llista del Senat per a la circumscripció de Girona.

L´any 1999, quan la candidatura de CiU encapçalada per Torramadé va guanyar les municipals a Salt, Jordà es va convertir en adjunt del gabinet d´alcaldia de l´Ajuntament. Al cap de poc temps però, a principis del 2010, Joan Jordà ja va passar a ocupar el càrrec de cap del gabinet d´alcaldia al consistori de Salt, per substituir Albert Colomer –qui fins aleshores exercia el càrrec–. Llavors, Colomer es va convertir en l´adjunt, després de sortir a la llum pública la seva relació amb el cas Treball.

Així, entre els anys 2000 i 2007, Jordà va esdevenir la mà dreta de Torramadé durant els dos primers mandats en què aquest va ser alcalde de la població. Un període en el qual es van tirar endavant projectes d´envergadura, com va ser el centre comercial Espai Gironès, la factoria cultural de la Coma Cros, o la reforma del mercat de la vila, i desenvolupaments urbanístics al barri de la Massana i al voltant de l´hospital Santa Caterina.

Jordà i Torramadé van mantenir una estreta relació, mentre el primer va ser cap de gabinet i el segon alcalde de Salt. Ambdós van estar en els càrrecs fins al 2007, quan el PSC va guanyar les eleccions. Torramadé va destacar en més d´una ocasió el «gran esperit de treball» de Jordà, en els pràcticament vuit anys que va ser cap de gabinet de l´Ajuntament. Tot i que, després de la derrota electoral de l´any 2007, es va produir un distanciament entre Jaume Torramadé i Joan Jordà.

Jordà, a més de la carrera política, es dedicava al sector turístic amb la seva pròpia empresa establerta també a territori gironí.

UDC destitueix Jaume Torramadé de la presidència del partit a Girona

UDC ha destituït Jaume Torramadé de la presidència del partit a Girona. Després de l'intent de Torramadé de recuperar les funcions com a president de la Diputació de Girona -d'on s'havia apartat temporalment arran de les denúncies creuades amb una assessora-, el Comitè Executiu de la Intercomarcal s'ha reunit d'urgència aquest matí. El PSC revela l'existència de més informes encarregats per Torramadé per 16.000 €.

Torramadé va pagar 20.000 euros públics al seu advocat


El president de la Diputació de Girona, Jaume Torramadé (UDC), va consultar des de l'ens i amb diners públics a l'advocat que l'assessorava en el cas del presumpte assetjament sexual a l'extreballadora Minerva Amador uns pocs dies abans de plegar i quan les denúncies ja s'havien fet públiques. Des de presidència es van pagar 20.000 euros a l'advocat Rafael Entrena, que ha admès que va ajudar Torramadé durant el procés de negociació amb Amador que va acabar amb una denúncia per suposada extorsió contra la d'assetjament de la treballadora, que ha estat confirmada per testimonis obligant a Torremadé a deixar el càrrec tot i que contuinua cobrant vora 30.000 euros per no fer res i ser imputat.

L'atac a les pensions. Una altra vegada

Vicenç Navarro: Aquest article denuncia, una vegada més, la campanya de reducció de les pensions públiques sostinguda mitjançant arguments que no tenen validesa científica.
Hi ha la impressió generalitzada en cercles econòmics, financers, polítics i mediàtics (fins i tot acadèmics) d'aquest país que les pensions a Espanya són molt generoses i que permeten a la gent gran tenir uns percentatges de pobresa per sota dels de la població en general. Tal percepció, però, és errònia.

Vegem les dades. I el més cridaner és que, si no fos per les pensions públiques de vellesa, el 64% dels ancians en aquest país serien pobres. La Seguretat Social és el programa antipobresa més important d'Espanya, tot i que no es percebi com a tal. D'aquí la seva enorme popularitat. Qualsevol govern que ja ha intentat i/o aconseguit una reducció de les pensions ha pagat un cost polític elevat. Tot i això, intents de reduir les pensions (tant la seva quantitat per pensionista com el percentatge de la població anciana coberta pel sistema públic de pensions) continuen havent, més durant els períodes conservadors i liberals que en èpoques progressistes.

En general, els partits de dretes són més favorables a reduir les pensions que els partits d'esquerra, tot i que hem vist governs d'esquerra que, subjectes a pressions internacionals, ho han fet també. Un exemple d'això va ser el retard de l'edat de jubilació dels 65 als 67 anys realitzat pel govern Zapatero, decisió presa en resposta a les pressions del Banc Central Europeu, de la Comissió Europea i del Fons Monetari Internacional, l'anomenada "troica", que és la veu del capital financer (que inclou la banca, els fons d'alt risc -hedge funds en anglès- i les companyies d'assegurances, entre d'altres)

Aquest capital financer ha estat sempre la major força política (la seva influència sobre els partits, sobre els mitjans d'informació i sobre l'Estat és enorme) favorable a la reducció de les pensions públiques i la seva privatització, ja que els fons de pensions públics són els fons que gestionen en qualsevol país la major quantitat de diners, sent així una enorme llaminadura per als bancs i companyies d'assegurances, que representen els eixos d'aquesta capital financer.

L'últim informe de l'OCDE (el funcionariat pertany també a la sensibilitat ultraliberal) sobre les pensions en els països membres d'aquesta comunitat (Perspectives de les pensions a l'OCDE 2012) explicita clarament que una mesura que els governs haurien de prendre urgentment és la privatització de les pensions públiques. També, amb la característica ignorància de les dades que fa qüestionables cadascuna de les seves asseveracions, l'informe repeteix els arguments que una vegada i una altra s'han demostrat erronis per l'evidència existent.

Així, es presenta l'argument que-segons els seus càlculs-la despesa pública en pensions a Espanya arribarà a ser un 15% del PIB l'any 2050, la qual cosa fa insostenible aquest sistema de pensions, sense aclarir per què això és insostenible. Predeciblemente, es proposen reduccions ja ara (veure les dades que mostren l'error de tal supòsit en Estan en perill les pensions públiques? Les preguntes que tots ens fem. Les respostes que sempre ens oculten. Vicenç Navarro, Juan Torres i Alberto Garzón. Attac, 2010). Una postura idèntica apareix en l'article de Guillermo de la Dehesa El País "Pensions i solidaritat intergeneracional" (14/12/12). Guillermo de la Dehesa és fins i tot més alarmista i prediu que per al 2050, la despesa en pensions serà 18% del PIB qual cosa assumeix és insostenible, sense aclarir per què és insostenible.

Miri com es miri, les pensions són baixes. Quan s'estandarditzen les pensions per anys treballats, es pot veure que la capacitat adquisitiva de les pensions és baixa, arribant al límit de misèria a les pensions no contributives. Això és una de les causes que la pobresa entre els ancians hagi estat major i no menor que entre la resta de la població. Segons l'OCDE, durant els anys 2000-2010, el percentatge de pobres entre la gent gran era un 23%, un percentatge més gran que l'existent entre la població en general (un 14%) i molt superior al percentatge de pobres entre persones grans en la mitjana dels països de l'OCDE (14%).

Les mesures preses pel govern Rajoy no han impedit que la disminució de la capacitat adquisitiva de la població anciana causa de l'augment dels preus (que és més gran que el creixement de les pensions) afectés d'una manera molt notable aquest percentatge, incrementant.

Ara bé, l'enorme augment de la pobresa ens la població en general ocorregut durant la crisi explica que el percentatge de la pobresa entre els ancians, que s'ha mantingut molt alt, sigui menor ara que la mitjana de la pobresa resultat del creixement espectacular de la pobresa en la població no anciana. Aquesta és l'explicació del que està passant. No és que la situació entre la gent gran estigui millorant, sinó que la població de tots els altres grups està empitjorant dramàticament.

El "Paradise" de la Jonquera desallotjat per amenaça de bomba

Els Mossos d'Esquadra han desallotjat el macro prostíbul "Paradise" de la Jonquera (Girona) i han acordonat la zona després que cinc persones armades amb fusells i encaputxats han aparcat davant de l'establiment un cotxe i han advertit que contenia explosius segons han informat fonts dels Mossos.

Pel que sembla, els cinc homes haurien arribat al lloc en dos cotxes, un Opel Astra que han deixat aparcat i que seria el que contindria els explosius, i un Porsche, amb el qual han fugit del lloc.

La policia ha desallotjat unes 70 persones que es trobaven en aquell moment al prostíbul i al restaurant continu, segons les mateixes fonts pròximes a la investigació.

A més de diversos cotxes dels Mossos, ha acudit al lloc una unitat especialitzada en la desactivació d'explosius.

Fa uns quinze dies, un motorista va llançar dos artefactes explosius contra el mateix prostíbul, dels que va esclatar un.