dimarts, 2 de juliol de 2013

Rigau es col.loca un 'assessor' sense experiència laboral per 4.000 € mes

CiU ha defensat la contractació del president de la JNC de CiU a Girona, Pol Xart, com a 'asessor' de la consellera d'Ensenyament de l'Opus Dei, Irene Rigau. El fitxatge és com a assessor de polítiques educatives comparades, tot i que el jove no té experiència en el sector però el salari serà de prop de 4.000 euros mensuals.

De fet, segons consta al currículum que ell mateix ha penjat a Linkedin, aquest noi de 24 anys llicenciat en Ciències Polítiques per la UPF ha treballat dos mesos com a assessor comercial de National-Nederlanden, a més de ser becari del Parlament de Catalunya.

"Els criteris -de contractació- que té el Govern són sempre de professionalitat i, a més, en els casos com aquest, de responsabilitat eventual, la llei permet discrecionalitat en la designació", ha afirmat el conseller de la Presidència i bocamoll oficial, Francesc Homs, després del Consell Executiu.

Segons la resolució d'Educació, Xart tindrà una retribució equivalent al grup A de personal funcionari, nivell de destinació 26, amb un complement específic 23.016,24 euros anuals. Això significa que el salari serà de prop de 4.000 euros mensuals.

CiU vol aplicar una taxa per finançar el cinema dels amics

La Generalitat de CiU està avaluant la possibilitat d'aplicar una taxa per finançar la indústria del cinema català, que podria ser de 6 a 10 euros l'any per família -encara que no vagi al cinema ni s'ho pugui pagar-, segons ha anunciat avui alegrement la presidenta de 'l'Acadèmia del Cinema Català', Isona Passola.

Passola ha dibuixat avui, la vigília de la Festa d'Estiu del cinema català, una situació de la cinematografia catalana "molt difícil" i que "passa per una de les etapes pitjors que hem viscut". Segons Passola, la recaptació d'aquesta taxa permetria, en paraules dels tècnics de la Generalitat, "refundar" el cinema català, i facilitaria comptar amb un "sector potent" de col·locats a dit com és habitual entre amiguets.

Preguntada sobre les possibilitats d'aplicació d'aquesta taxa del cinema, Passola ha assegurat: "podria ser un impost per veure la televisió pública, com passa en altres països europeus, per aparell televisiu o una taxa per l'accés a internet", com si no es pagués l'internet més car ja d'Europa i taxes per tota la resta, com a Europa i més, però amb salaris africans. No obstant això, creu que "no s'aplicarà sobre les entrades de taquilla, com passa a França, perquè vivim en un moment de recessió a les sales", i clar, el que va al cinema i paga no ha de pagar per veure cinema, sinó qui no va. És que la 'intel·lectualitat' dominant és clarivident.

Passola no ha pogut oferir "més informació", ja que "la iniciativa correspon a l'administració pública, en aquest cas la Generalitat" de CiU. Segons les dades facilitades per l'Acadèmia, a Catalunya s'han gravat o estan en procés de rodatge 34 llargmetratges i 15 documentals, unes xifres que a final d'any seran "lleugerament inferiors a les de l'any passat" i sobre les que no ha donat dades d'audiència i "resultats".

No obstant això, per Passola és més preocupant que de les pel · lícules que s'estan rodant "només hi ha sis que passen d'un milió d'euros de pressupost, el que significa que ens estem situant en uns estàndards allunyats del cinema europeu", sense comptar Romania o Hongria i altres que no són europeus per la senyora i on el cinema es el paga qui ho fa i cobra.

La productora cinematogràfica ha informat que "l'Acadèmia del Cinema Català ha estat admesa com a nou membre de la FAN of Europe, la xarxa d'acadèmies de cinema europea vinculada a l'Acadèmia del Cinema Europeu (EFA). Un club selecte de gent molt llesta.

Un jutge de Madrid mor d'un infart als jutjats sense rebre assistència

Un jutge ha mort avui d'un infart als jutjats del social de Madrid després de no haver rebut assistència mèdica, el que ha causat un gran malestar judicial per les males condicions de l'edifici en el qual es troba el jutjat i per la tardança de l'ambulància d'emergències del Madrid d'Ana Botella, que fumar espera a Eurovegas.

De fet, el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha expressat la seva "preocupació per les circumstàncies que, segons les informacions rebudes, s'han produït en el lamentable fet succeït a la seu judicial".

La víctima és el magistrat titular del Jutjat del Social nombre 25 de Madrid, Ángel Luis del Olmo Torres, de 58 anys, que va patir un infart a la seu dels jutjats socials situats al carrer de la Princesa número 3, en la madrilenya plaça de les Galledes. Fonts jurídiques han informat a Efe que els jutges, magistrats i empleats d'aquest edifici judicial, dependent de la Comunitat de Madrid, han expressat el seu profund malestar pels fets, ja que en aquestes instal·lacions no hi ha personal sanitari ni desfibril·ladors per fer front a aquestes situacions, com obliga la normativa.

A més d'aquestes condicions de l'edifici, es dóna la circumstància que, segons les fonts consultades per Efe, l'ambulància d'emergència que ha anat a atendre al jutge infartat ha trigat a arribar uns 40 minuts, de manera que quan l'equip es va presentar finalment als jutjats el magistrat ja era mort.

Tant el president del Tribunal Suprem i del CGPJ, Gonzalo Moliner, com el del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, Francisco Javier Vieira, han lamentat la pèrdua del magistrat i han expressat el seu condol a la família del mort.

El lacai de l'OTAN a l'Iraq, El Baradei, encapçala la recontrarevolució egípcia

El 'Front del 30 de juny', format per diversos grups opositors egipcis, ha elegit aquest dimarts a Mohammad El Baradei, exdirector general de l'Agència Internacional d'Energia Atòmica (AIEA) i també premi Nobel de la Pau de l'OTAN, que ara dirigeix l'oposició recontrarevolucionària i antiislamista a Egipte, per negociar la transició amb l'Exèrcit, que cobra dels EUA milions de dòlars cada any i d'això viu des que van assassinar Gamal Abdel Nasser i Anuar al-Sadat.

Foto: El senador nord-americà Joseph Lieberman (d) conversa amb el director general de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (IOEA), Mohamed El Baradei, durant la 44 Conferència de Seguretat de Munic, Alemanya, amb la participació de prop de 250 personalitats, entre elles el secretari general de l'OTAN, Jaap de Hoop Scheffer, i uns 40 ministres d'Exteriors i de Defensa.

Segons aquest 'Front del 30 de juny' liderat per El Baradei amb la campanya propagandística 'Tamarrud' (Rebelión, en àrab), ja s'han recollit 22 milions de signatures de no se sap qui a favor de la renúncia de Mursi a una elecció anticipada. Segons un comunicat emès per aquesta agrupació recentment formada per la CIA i el MI6, "a partir d'ara Al-Baradei serà el portaveu del front i tindrà la responsabilitat de garantir les demandes del poble egipci i dissenyar un escenari que condueixi a la completa posada en marxa d'un full de ruta per a la transició política".

Al-Baradei, l'egipci més conegut a nivell internacional gràcies a la publicitat de EUA i els seus socis neoliberals europeus, es va presentar com a candidat a les eleccions egípcies de 2011, comicis que van tenir lloc després de l'enderrocament de l'exdictador egipci Hosni Mubarak, però després d'una derrota estrepitosa que el va relegar als últims llocs, "va renunciar" criticant suposades irregularitats en les eleccions presidencials i la manipulació per part del consell militar que governava el país aleshores, com és habitual en els guions de la CIA.

Egipte està profundament dividit en diversos grups d'oposició que acusen Mursi -cap dels islamistes Germans Musulmans que financen els sunnites Wahhabis de Arábia Saudita, Qatar i els EAU aliats de l'OTAN- de tractar de monopolitzar el poder, incomplir les promeses electorals i trair els ideals de la revolució de 2011. Els partidaris afirmen que Mursi està netejant les institucions del país de la corrupció -encapçalada per la cúpula militar- i necessita temps per materialitzar els ideals de la revolució.

El "Full de ruta" inspirada per la CIA a l'Exèrcit per suspendre el Govern d'Egipte


En cas de no arribar a un acord entre l'oposició i el Govern del Caire, l'Exèrcit posarà en marxa el pla del 'full de ruta' dictat per la Obama per suspendre la Constitució i dissoldre l'actual Parlament liderat pel president egipci, Mohammad Mursi.

Diversos ferits en xoc armat a Egipte


Diverses persones han resultats ferides aquest dimarts en els enfrontaments registrats entre els opositors i simpatitzants del president d'Egipte, Mohammad Mursi, a la ciutat capitalina del Caire ia la ciutat del nord de Banha.

Qui té por dels Germans Musulmans?


Els Germans Musulmans van sortir insatisfets de la cita amb el vicepresident egipci, Omar Suleiman, però el govern va accedir a aixecar aviat l'estat d'excepció i crear un comitè per reformar la Constitució. Encara que les manifestacions en contra del president Hosni Mubarak continuen als carrers, la polseguera aixecada a Egipte pel xoc violent dels seus opositors i els seus partidaris va començar a assentar-se aquest diumenge (2011.02.06).

Els testimonis contradiuen als Mossos sobre el menor agredit a Tarragona durant la vaga del 14-N

Els quatre testimonis que han declarat davant del jutge neguen la versió dels Mossos sobre el cop de porra que va ferir el menor de 13 anys durant la vaga general del passat 14 de novembre. Segons ha explicat avui l'advocat de la família del nen agredit, els quatre testimonis que van declarar dilluns davant del jutge van contradir, en les seves declaracions, la versió policial. El vídeo que ja vam publicar llavors, també desmenteix la versió de les forces repressives.

Els Mossos van obrir un expedient informatiu per aclarir els fets i en un comunicat informaven que "el rebot de la defensa en la motxilla d'un perseguit ha tocat el cap d'un menor que estava darrere i fora de la visió de l'agent actuant". No obstant això, el jove a qui perseguien els agents va declarar que no havia notat cap cop a la motxilla. La noia que anava al costat del nen tampoc va veure aquesta successió de fets, si bé tots dos van coincidir a descriure la situació com a caòtica.

El mes d'abril passat van declarar tres agents dels Mossos implicats en els fets i en la posterior agressió a una noia, també menor d'edat, que els va recriminar que haguessin picat un nen sense motiu.

La família del menor estudia ampliar la denúncia per denegació d'auxili després de saber-se que la dona que va trucar a l'ambulància ho va fer per pròpia iniciativa, ja que ningú oferia ajuda.


Ferits i càrregues del feixisme CiU-PP a Tarragona


Agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra han fet càrregues davant del Corte Inglés de Tarragona amb ferits —un menor— i alguns imputats. Foto: Nen de 10 anys ferit a les càrregues indiscriminades al Corte Inglés de la fatxenda franquista a Tarragona. Foto: Jordi Castro.

Els pares del nen agredit a Tarragona denunciaran els Mossos d’Esquadra


Els pares del nen que ha estat ferit avui en unes càrregues policials a Tarragona han explicat a delCamp.cat la història dels aldarulls relacionats amb la vaga general. El nen i els pares participaven en la manifestació que recorria els carrers de Tarragona de manera pacífica, però s’han trobat enmig d’una càrrega dels antiavalots dels Mossos d’Esquadra. Segons explica la mare, després de diverses corredisses s’han trobat al centre de la càrrega i un dels agents ha colpejat al nen. Un dels familiars ha destacat que els agents no anaven identificats.

El jutge tanca la causa contra la tia, el pare i l'àvia de Letizia

El Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Cangas d'Onís ha decretat el sobreseïment provisional de les diligències per un presumpte delicte d'aixecament de béns respecte a la tia, el pare i l'àvia de Letizia Ortiz, María del Henar Ortiz Álvarez, Jesús Ortiz Álvarez i María del Carmen Álvarez del Valle, respectivament, "per no aparèixer degudament justificada la perpetració del delicte".

L'àvia, el pare i la tia paterna de Letizia Ortiz havien estat imputats per un suposat delicte d'insolvència punible per aixecament de béns a causa d'un deute contret, per un import superior als 20.000 euros, per Henar Ortiz Álvarez, la germana del progenitor de la princesa d'Astúries. Ara el jutge ha decidit aparcar la causa.

El procés es va emprendre arran de la denúncia plantejada per un particular, qui reclama a Henar Ortiz el pagament d'una mica més de 20.000 euros. Aquest deute hauria estat contret per la tia de Letizia quan Henar regentava una petita botiga de regals i records a Cangas de Onís. Després de la denúncia, la fiscalia va investigar el cas i va determinar que Henar, però a més també la seva mare i el seu germà, podrien haver incorregut en ocultació de béns per no afrontar els dèbits contrets per la primera.

La sospita de la fiscalia és que els imputats haurien tractat d'evitar l'embargament d'alguns béns familiars per fer front al deute, entre ells, la casa rural de Sardeu, a Ribadesella, on habita l'àvia de la princesa i mare d'Henar des que es va jubilar a la ràdio asturiana, on va exercir com a locutora i informadora durant dècades.

El delicte d'insolvència punible es produeix per l'incompliment del deure del deutor, qui ha de respondre amb tots els seus béns presents o futurs en cas de no afrontar les seves obligacions. De ser condemnats, la pena podria oscil · lar entre un i quatre anys de presó i una multa, a determinar pel jutge, d'entre 12 i 24 mesos

Henar Ortiz (Oviedo, 1956) va obrir la seva botiga Art i Decoració Henar a Cangas d'Onís en 2000, quatre anys després d'haver-se mudat a aquest municipi dels Pics d'Europa, en què també va residir una germana i la seva neboda Erica, ambdues ja mortes. La botiga era un petit establiment de regals, records turístics i decoració al costat de la plaça del mercat, al centre de la població.

El local només obria, normalment, els diumenges, coincidint amb la celebració setmanal del popular mercat de la localitat, i en època turística. De forma permanent exhibia un número de telèfon mòbil a la porta. En el negoci també venia roba, artesania i objectes decoratius. A la taula central, també s'exhibien alguns llibres.

La botiga va anar fent amb modèstia, però va patir dues contratemps que la van situar en dificultats de continuïtat. Primer va ser una caiguda de la propietària mentre realitzava una pintura decorativa, el que va obligar a suspendre temporalment l'activitat a causa de sengles fractures de coxis i d'una vèrtebra. I a l'hivern de 2004, la botiga va resultar danyada per unes inundacions.

A partir d'aquests fets, i coincidint amb la celebritat de la família des que al maig d'aquest any la seva neboda Letizia Ortiz contragués matrimoni amb el Príncep d'Astúries, Felip de Borbó, Henar Ortiz va tancar el negoci.

Magdalena Álvarez, imputada per la jutge Alaya

La jutge instructora del cas dels ERO fraudulents, Mercedes Alaya, ha decidit imputar l'exconsellera d'Hisenda Magdalena Álvarez (PSOE) en un acte que ha donat a conèixer aquest dimarts. Magdalena Álvarez, actualment vicepresidenta del Banc Europeu d'Inversions, va ser consellera d'Economia i Hisenda entre 1994 i 2004, durant el mandat presidencial de Manuel Chaves i ministra de Foment amb Rodríguez Zapatero.

En l'acte judicial, la instructora imputa també al que era viceconseller José Salgueiro -conseller durant dos mesos i mig en presentar Magdalena Álvarez a les eleccions generals, sent posteriorment ministra de Foment- quan van succeir els fets que està investigant. Salgueiro va presidir l'empresa pública ferroviària Renfe quan Magdalena Álvarez va exercir de ministra al Govern de Rodríguez Zapatero.

L'últim dels imputats coneguts en l'acte d'aquest dimarts és l'ex interventor general de la Junta d'Andalusia, Manuel Gómez Martínez, que en la seva declaració parlamentària de l'estiu passat a la comissió d'investigació va fer recompte dels informes d'advertència adreçats a la Conselleria d'Economia. Alaya ha citat a Gómez a declarar per al pròxim 25 de juliol.

En un acte que està sent notificat a les parts la jutge Mercedes Alaya ha imputat una vintena d'alts càrrecs de la Junta d'Andalusia. Fonts judicials han indicat que també han imputat diversos secretrarios generals tècnics de la Conselleria d'Ocupació i ha citat a declarar l'advocat Carlos Leal per dijous que ve.

La Fiscalia s'oposa a l'indult d'un excàrrec d'UDC pel cas Pallerols

El fiscal s'ha oposat a la petició d'indult que l'exsecretari d'organització del partit de Duran Lleida (UDC) Vicenç Gavaldà, condemnat en el cas Pallerols, va interposar per evitar la pena d'un any i 15 dies de presó pels delictes de frau de subvencions i falsedat documental pel que va ser condemnat amb l'empresari andorrà Fidel Pallerols i l'exdirector general d'Ocupació de la Generalitat Lluís Gavaldà.

Segons han explicat a Europa Press fonts judicials, l'indult és "un remei extraordinari" per satisfer les exigències de la justícia material quan la justícia formal resultant de l'aplicació ordinària de la llei ha resultat deficient, i en aquest cas, no s'observa cap circumstància excepcional, sigui personal, laboral o familiar.

La utilització de l'indult "ha de ser limitada i cautelosa per no provocar greus pertorbacions de l'ordenament jurídic", i només qüestions de justícia, equitat o utilitat pública justifiquen la seva atribució.

Entre els arguments que ha presentat Gavaldà per sol·licitar l'indult, consta el dilatat lapse de temps transcorregut -fruit dels problemes i dilacions plantejats pels governs de CiU-, el fet d'haver pagat de forma íntegra les responsabilitats civils i la denegació dels beneficis de suspensió condicional de pena sol.licitats pels corruptes i negats pel jutjat.

Per al fiscal, cap d'aquests dos fets justifica l'indult, ja que el lapse de temps es va reflectir en la sentència amb l'atenuant de dilacions indegudes, el que va comportar una rebaixa de la pena de presó, i la satisfacció de les responsabilitats civils també es va recollir amb l'atenuant de reparació del dany. Per tant, la legalitat penal ja ha aconseguit conciliar aquests fets amb la justícia formal mitjançant l'aplicació d'atenuants, i "resulta innecessari" acudir a l'excepcional remei de l'indult per esmenar una suposada injustícia material.

L'Audiència prepara l'indult de Pallerols i dos excàrrecs d'Unió

L'Audiència de Barcelona ha confirmat avui la resolució en la que va obligar a l'empresari andorrà Fidel Pallerols i als excàrrecs d'UDC Lluís i Vicente Gavaldà a ingressar a la presó per complir les penes de fins a un any i mig de presó que se'ls van imposar per frau en subvencions, però els dóna un termini de cinc dies perquè acreditin haver sol·licitat davant el Ministeri de Justícia de l'Opus Dei una petició d'indult, el que implicarà la suspensió de la pena a l'espera que el PP indulti als seus socis de feixisme a Catalunya.


L'Estat va perdre 5,1 milions d'euros pel 'cas Pallerols'


Tancar el cas Pallerols 13 anys després li ha costat a Unió Democràtica de Catalunya (UDC) 388.000 euros. L'acord entre la Fiscalia i els quatre acusats de la trama de finançament il·legal del partit "democristià" i el Ministeri Públic els permet fins i tot evitar la presó. Per la butxaca del contribuent, però, els tripijocs del Departament de Treball de la Generalitat entre 1994 i 1999 amb els cursos de formació per a aturats van tenir un cost molt superior: 5,1 milions d'euros, que és el que la Unió Europea va comprometre del Fons Social Europeu per cofinançar el projecte.

"La retallada de recursos públics encobreix la privatització de l'educació"

El debat sobre el servei públic de l'educació està al roig viu. L'envit per retallar les beques mitjançant l'augment de la nota per rebre realitzat pel ministre Wert ho ha posat roent. El professor Vicenç Navarro, catedràtic de Polítiques Públiques a la Universitat Pompeu Fabra i professor de Public Policy a The Johns Hopkins University, parla sense pèls a la llengua: "La retallada de recursos públics encobreix la privatització de l'educació".

- ¿Què opina de l'acusació realitzada pels professors de privatització encoberta basant-se en la retallada de recursos a l'educació pública per empitjorar la seva qualitat i justificar l'augment de la privada?

- Porten raó. Estem veient, tant en sanitat com en educació, un deteriorament de la qualitat causa de la retallada de recursos públics que respon a un projecte de donar més projecció i protagonisme als sectors privats. L'evidència d'això és aclaparadora.

- ¿Què opina del model educatiu espanyol?

- Finlàndia té la millor escola europea, el fill del banquer i el fill de l'empleat de la banca comparteixen escola. És una situació impensable a Espanya on el banquer envia el seu fill a la privada i l'empleat de la banca el porta la pública. Els països que combinen ambdós sistemes, reprodueixen una educació classista que divideix els ciutadans des de la seva infància en ciutadans de primera i de segona categoria.

Hem d'anar a un sistema públic educatiu únic i multiclassista que reprodueixi la diversitat social. L'escola és el gresol de la societat del futur, i ha de ser un element d'integració i desenvolupament d'una consciència ciutadana en comptes de reproduir l'estructura social del país. Les escoles privades estan més desenvolupades en els països del sud d'Europa on les forces conservadores han tingut més força, no és casualitat.

- ¿Cal canviar el model?

- Sí, no veig justificació per al manteniment del sistema. La divisió per classe social del sistema educatiu està molt accentuada a Espanya. Hem d'anar, cada vegada més, a un sistema públic únic amb una assignació dels recursos en funció de les necessitats educatives de cada alumne. No és just el que les escoles privades tinguin més recursos (sumant els públics i els privats) que les escoles públiques. Com tampoc ho és el que les privades tinguin la seva pròpia autonomia sense respondre a la normativa educativa, incloent el contingut curricular establert per les autoritats públiques.

- És correcta el finançament de l'educació privada amb fons públics, com succeeix amb la concertada?

- El concert és un subsidi a la privada, i és una situació errònia i injusta. En el camí d'assolir un sistema únic públic s'ha de donar prioritat a les escoles públiques disminuint la mida de la privada concertada. La concertada ha d'estar totalment integrada a la pública, cosa que no passa a Espanya.

Avui fa 136 anys va nàixer Hermann Hesse, El Llop Estepari

El 2 de Juliol de 1877 naixia Hermann Hesse, premi Nobel de literatura al 1946 i un dels autors alemanys de més renom i influència internacional. Hesse, nascut a Calw, al sud d'Alemanya, va patir molt durant la seva vida. Va ser amenaçat i acusat de traïdor degut a la seva ideologia pacifista i reconciliadora enmig de l'Alemania Nazi quan Hesse va lluitar pels drets civils i també pels jueus. Hesse va crear el seu model de societat ideal -una 'república dels savis'- a la seva última novel·la "El joc de les granisses", entre les més famoses: Peter Camenzind, Demian, Siddharta, El llop estepari, Narziss i Goldmund o el recull de "Contes meravellosos".

Hesse és un dels autors més populars de la llengua alemanya, tot i que va ser ignorat durant molt de temps. Quan els alemanys es refereixen a alguna cosa que no té valor el comparen amb un test. Així ho va fer amb Hermann Hesse el 1962 el diari Die Zeit en la seva nota necrològica a la mort de l'escriptor, d'una apoplexia, als 85 anys. Segons el rotatiu germànic, amb Hesse "ja no es podia guanyar ni un test". Però el temps mateix va ser l'encarregat de castigar Die Zeit. Actualment, Hesse ocupa un lloc en totes les biblioteques. Els seus llibres tenen un tiratge de 125 milions d'exemplars a tot el món i s'han traduït a 60 idiomes.

Hermann Hesse va saber des de petit que volia ser escriptor, però els seus pares no estaven d'acord. El seu desig era que Hesse fos religiós, com ho eren ells. El seu pare va treballar com a missioner a l'Índia abans que ell naixés, i la seva mare era filla d'un missioner. El 2 juliol 1877 va portar al món a Hermann a Calw, prop de Stuttgart i d'on neix el Danubi de l'unió de dos rierols. Hesse va créixer en una llar molt devot. Els seus pares el van enviar el 1891 al seminari del convent protestant de Maulbronn, del qual es va escapar després d'uns mesos perquè no podia suportar l'educació religiosa.

"Poeta o res"


La decisió de Hermann Hesse ja era clara en aquests dies. Volia "ser poeta o, si no, res". El seu camí cap a l'escriptura va ser una odissea. Va passar per diverses escoles. No s'adaptava. Durant una fase depressiva, als quinze anys, va intentar suïcidar-se. Va treballar en un taller de construcció de maquinàries, en una fàbrica de rellotges de campanar i en llibreries.

La recerca de la pròpia identitat i el difícil procés de realització personal van ser temes que Hesse va desenvolupar més tard en les seves novel·les. Les seves històries estaven travessades d'al · lusions a experiències viscudes, d'autoanàlisi, de descobriments poètics. El biògraf de Hesse, Gunnar Decker, explica així l'interès que desperta l'obra de Hesse a tot el món: "Té a veure amb temes com l'autonomia i la religiositat, un concepte de religiositat que no és militant ni missioner, sinó obert a altres conceptes de vida, a altres plantejaments. Temes molt urgents en el món àrab".

El 1904, Hesse va aconseguir el seu primer èxit literari amb "Peter Camenzind". Tot d'una podia viure del que escrivia. Es va casar amb la fotògrafa Maria Bernoulli, es va mudar a Constança i va tenir fills. Però la comoditat i la seguretat de la vida en família no eren per a ell. Es van transformar en una tortura. El seu matrimoni va fracassar, però no va ser l'últim.

Hesse va abandonar la casa de camp a la vora del Llac Constança per conèixer el món. Va viatjar a Sri Lanka ia Indonèsia, viatges que van influir més tard en les seves obres. Per exemple, en la seva novel.la "Siddhartha, un poema hindú", sobre el Budha Gautama i el naixement del budisme, l'única religió atea, com remarcà Nietszche. Després del seu retorn d'Àsia, Hesse es va mudar a Suïssa i el 1914, al començament de la Primera Guerra Mundial, es va oferir voluntàriament com a soldat, però va ser declarat no apte per un problema en la vista. En lloc de barallar al front, Hesse va ajudar a presoners alemanys a Berna.

De soldat voluntari a detractor de la guerra


Hermann Hesse va ser, però, un detractor de la guerra. Al començament de la Primera Guerra Mundial va intentar en un article del diari suís Neue Zürcher Zeitung titulat "Amics, no en aquest to", apel·lar als intel·lectuals alemanys a ocupar menys de la polèmica nacionalista ia demostrar més humanitat. El resultat va ser l'assetjament, l'odi i la burla. Aquesta crítica i la guerra van commocionar a Hesse. A això es van sumar problemes personals. El seu pare mor, el seu fill menor es malalta greument, i Hermann Hesse s'enfonsa en una crisi personal. El 1917 busca ajuda professional, i sublima la seva trobada amb la psicoanàlisi en una novel·la -Demian- sota el pseudònim d'Emil Sinclair.

El primer matrimoni de Hesse va fracassar, amb la qual cosa va deixar la seva família i va començar una nova vida. En la seva nova llar-en Ticino, Suïssa-van sorgir algunes de les seves obres més importants, com El llop estepari i Narcís i Goldmund. El 1924 va adoptar la nacionalitat suïssa i es va casar amb Ruth Wenger, de la qual es va separar tres anys més tard. La seva tercera dona, la historiadora Ninon Dolbin, es va casar amb ell el 1931 i va romandre amb l'escriptor fins a la mort de Hesse.

Hesse, enemic del nazisme


La presa del poder per part dels nazis a Alemanya va ser motiu de rebuig i preocupació per Hermann Hesse. Durant el transcurs de la guerra, Hesse va recolzar als refugiats alemanys del règim nazi, com Thomas Mann o Berthold Brecht, oferint asil. I va ser també durant la Segona Guerra Mundial que va crear la seva última gran obra, "El joc de abaloris", a la qual deu, en part, el Premi Nobel de Literatura, que li va ser atorgat el 1946 per "la inspiració de la seva obra poètica, que en el seu desenvolupament audaç i profund representa ideals de l'humanisme clàssic, així com del gran art de l'estil", segons va argumentar el jurat. Després de la fi de la Segona Guerra Mundial, es va llegir molt a Hesse en una Alemanya que reflexionava i buscava nova orientació.

En morir Hesse el 1962 a casa de Montagnola, Suïssa, la popularitat dels seus llibres-coronada pel Premi Nobel-semblava haver-se esfumat. Els crítics de Hesse asseguraven que els seus relats eren tot just una col·lecció de kitsch de baix nivell. Però el moviment hippie als EUA va influir en que es tornés a llegir la seva obra. Els hippies es veien reflectits en els seus personatges, dividits entre la seva vida com a artistes i com a individus d'una societat burgesa. Així com Harry Haller, el protagonista de "El llop estepari", que va ser un boom de vendes a tot el món i no ha deixat de ser-ho fins avui.

L'editorial alemanya Suhrkamp, ​​que publica gran part de les obres de Hesse, va escriure el 2005 en homenatge a Hermann Hesse al diari Die Zeit: "L'editorial Suhrkamp no ha guanyat amb ningú més testos que amb Hermann Hesse".

Tropes israelianes atropellen i maten un jove palestí

Durant els enfrontaments entre soldats israelians i joves palestins registrats a primeres hores d'aquest dimarts a la ciutat de Dura (Hebron), a Cisjordània, un vehicle de l'exèrcit israelià va envestir i va atropellar deliberadament al jove Muatazz Idreis Sharawnah, de 19 anys, que va resultar greument ferit, segons una font de seguretat palestina. Més tard, el jove, va ser traslladat a l'hospital estatal d'Al-Jalil, on, aquest matí, els metges han declarat a Sharawnah mort.

D'acord amb testimonis vilatans, les forces israelianes van tancar el pas de la Mitja Lluna Roja Palestina per impedir que aquest servei d'emergència atengués a Sharawnah.

El noi mort estudiava a l'acadèmia militar de l'Autoritat Palestina a la ciutat de Ariha (Jericó).

Desenes de demandes han estat presentades davant la policia i l'exèrcit israelians pels nombrosos incidents similars al d'avui, però no hi ha hagut cap reacció al respecte.

Condemnats sis funcionaris de presó per maltractament a presos després d'un motí a Barcelona

L'Audiència de Barcelona ha condemnat a sis funcionaris de presons, entre ells l'exsubdirector mèdic de la presó de Quatre Camins de la Roca del Vallès (foto) Xavier Martínez Redondo, per maltractar i lesionar diversos reclusos després d'un motí en aquest centre penitenciari el 30 abril de 2004. Als altres cinc funcionaris, jutjats pels mateixos delictes, els condemna a penes d'entre 4 mesos i un any de presó.

En la sentència dictada per la Secció Cinquena de l'Audiència, el tribunal imposa la màxima pena a Xavier Martínez, a qui condemna a tres anys i mig de presó com a autor de set delictes d'atemptat contra la integritat moral i set faltes de lesions ( sis mesos per cada delicte), a més de 14 anys d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic.

El tribunal, que ha aplicat en tots els casos l'atenuant de dilació indeguda en la tramitació del procés judicial, no ha considerat que els fets siguin constitutius d'un delicte de tortura, com sol · licitar la fiscalia, que va acusar l'ex subdirector mèdic de la presó d'infligir tortures a diversos presos després del motí per "castigar" o sostreure'ls informació.

Tres dels nou funcionaris que van ser jutjats per maltractar a onze interns durant el seu trasllat a altres centres un cop sufocat el motí del 30 d'abril del 2004 han estat absolts, mentre que els jutges han dictat el pagament d'indemnitzacions menors-d'entre 250 i 750 euros-als interns maltractats, de les quals haurà de respondre la Generalitat com a responsable civil subsidiària.

Desgovern a la presó

El tribunal explica en la seva sentència que no té dubte que "el centre penitenciari va patir un desgovern, on els funcionaris van prendre bàsicament les regnes i en aquesta posició de força, anul·lat el director del centre i sense impediments dels comandaments intermedis que s'hi trobaven, van realitzar el passadís als interns que anaven a traslladar", que van rebre cops, insults i vexacions.

Segons la sentència, aquesta acció "comporta el delicte d'atemptat contra la integritat moral, ja que la durada d'aquest passadís no va ser excessiva, no va tenir caràcter permanent, el resultat lesiu no va ser greu i resposta, que no ho justifica, a una alteració de els funcionaris pels greus incidents ocorreguts unes hores abans".

El tribunal ha rebutjat la tesi del ministeri públic que aquests maltractaments fossin tortures i tinguessin la finalitat d'obtenir informació dels agredits sobre la possible participació d'altres interns en aquests altercats.

Durant el judici, l'exdirector de Serveis Penitenciaris de la Generalitat Albert Batlle ja va admetre "conductes irregulars" en el trasllat dels presos amotinats i va reconèixer que es va produir una entrada "indiscriminada" de funcionaris fora de servei, sense el seu permís, ja que es va trencar la cadena de comandament.

Després del motí i els altercats amb els reclusos, la Generalitat va encarregar una investigació reservada que va concloure que hi va haver "conductes irregulars" i va descriure una "entrada indiscriminada" de prop de 200 funcionaris que estaven fora de servei.

En el motí de 2004 a la presó de Quatre Camins, que es va prolongar durant unes tres hores, els reclusos van ferir el subdirector del centre i van prendre com a ostatge un funcionari.

Quan els Mossos van sufocar el motí, els responsables penitenciaris van decidir traslladar de presó a una quinzena de reclusos, als quals van atribuir el motí. En aquest trasllat és quan els funcionaris van fer un "passadís" per insultar i agredir els reclusos.

La UE gasta deu vegades més diners per vaca que per cada jove desocupat

Qualsevol que analitzi per primera vegada les conclusions d'una cimera europea pensarà que, entre tota aquesta feixuga verborrea burocràtica, s'amaga l'esforç definitiu contra els mals de la crisi. No només per la decidida presa de posició de l'anomenat Consell Europeu, sinó també perquè els que la signen són gens menys que els líders de la UE. Però tot és fullaraca quan se sap que Europa gasta avui deu vegades més en les seves vaques (12,7 euros de mitjana) que en els seus joves (1,26 euros).

Per això, bones notícies per als més de set milions de joves aturats europeus, 945.000 al nostre país en 2012, perquè els Merkel, Hollande, Cameron o Rajoy prometre al sanedrí celebrat la setmana passada que "la UE mobilitzarà tots els instruments disponibles per recolzar l'ocupació juvenil".

Amb un pressupost de gairebé un bilió d'euros per als pròxims set anys (2014-2020), i gairebé 55.000 milions sense gastar del període anterior, un s'imagina que, quan Europa compromet "tots els instruments", no hi ha muntanya prou alta ni vall prou profund.

Però poc triga un en adonar-se que les conclusions d'una cimera no són motiu per destapar el xampany. Primer perquè, com queda clar unes línies més avall, aquesta totalitat de recursos es redueix a una llista de promeses per detallar i altres encaixades després de costoses negociacions, com els 6.000 milions que s'han promès avançar al 2014 i 2015 per lluitar contra l'atur juvenil. Una quantitat ben generosa, pensarà un mirant seu compte, però no tant quan es reparteix entre 28 països en set anys. Espanya es durà 1.900 milions, o el que és el mateix, menys de 2.000 euros per jove aturat, cosa que obligarà el Govern a obrar el miracle dels pans i els peixos.

Una xifra que no sembla tan voluminosa quan es compara amb els milers de milions d'euros que ha gastat la UE en les bancs (concretar la factura pot donar mals de cap), o es pensa que Europa gasta avui deu vegades més en les seves vaques ( 12,7 euros de mitjana) que en els seus joves (1,26 euros), segons dades d'Eurostat. Més encara quan un recorda que, per finançar apropiadament la Garantia Juvenil, la mesura estrella pilotada des de Brussel, l'Organització Internacional de Treball estima que es necessitarien 21.000 milions d'euros.

L'optimisme segueix desinflant quan es fa recompte de la pila de cims de fogueig dedicades a l'ocupació juvenil, que ja van arrencar al gener de 2012, o les iniciatives dedicades al tema que agafen pols en el núvol comunitària, com la infrasubvencionada Iniciativa d'Oportunitats per a la Joventut, o EURES, la xarxa per a la mobilitat dels que busquen una ocupació a Europa.

Suspens en tots els tests de credibilitat


I, sobretot, quan tira la mirada enrere, un s'adona que la UE ha suspès tots els tests de credibilitat que ha encarat en l'últim any i mig, retardant, aigualint, o fins i tot arraconant propostes anunciades a bombo i platerets de matinada pels jerarques europeus, com la unió bancària o el Pacte pel Creixement, com va reconèixer el mateix president del Parlament Europeu, Martin Schulz.

Vol dir això que la cornucòpia europea es quedarà en paraules, paraules i més paraules? Probablement una mica arribarà del mannà europeu, però la cascada de diners no serà suficient per un problema que té tants orígens com propostes de solució. Perquè, com succeeix amb el futbol i els aficionats, o les obres i els pensionistes, no hi ha res que atregui més als analistes que un problema complex per oferir la seva bala de plata.

La silenciada lluita de classes

Vicenç Navarro: Aquest article analitza l'impacte que les polítiques públiques neoliberals han tingut en la distribució de les rendes a Espanya, mostrant que les rendes derivades del capital han crescut desorbitadament a costa de les rendes del treball. L'article assenyala com aquesta realitat és amagada pel silenci en la narrativa dels establishments polítics i mediàtics, que veten l'ús de categories analítiques com a classe social i lluita de classes.

Existeix la lluita de classes? En realitat, molts es preguntaran fins i tot si hi ha classes socials. Alguns columnistes ultraliberals que gaudeixen de grans caixes de ressonància en els mitjans públics i privats de Catalunya fins i tot han arribat a ridiculitzar el mer concepte de classe social. En realitat, termes com burgesia, petita burgesia o classe treballadora gairebé mai apareixen a les pàgines dels mitjans de major difusió. L'únic terme que s'utilitza en aquests mitjans és el de classe mitjana, on, segons sembla, la majoria de la ciutadania es troba.

En aquesta estructura social, la població es divideix en rics, classe mitjana i pobres. Aquesta definició de l'estructura social reflecteix, per cert, l'enorme influència a Espanya de la cultura dominant als EUA, on termes com burgesia o classe treballadora mai s'utilitzen. Són part del llenguatge prohibit. En aquell país, el terme classe mitjana s'utilitza per definir classe treballadora. La americanització de la cultura política i mediàtica d'Espanya (fenomen massiu que considero molt preocupant) es tradueix, així, en l'americanització del llenguatge.

I en aquest nou llenguatge, el concepte de lluita de classes apareix també a Espanya com antiquat. Ja ningú l'utilitza. Per què? Per la mateixa raó per la qual està en la pràctica prohibit als EUA. L'enorme influència de la classe dominant, és a dir, de la classe capitalista (terme que és considerat més que antiquat, es defineix gairebé com a blasfem) apareix en una cultura en què el llenguatge de classes i lluita de classes no existeix. Aquest és un dels majors indicadors d'aquell domini de classe. El simple concepte de classe desapareix. I això és el que està passant al nostre país.

I, no obstant, continua existint el que Noam Chomsky, en la introducció al llibre ha alternatives. Propostes per crear ocupació i benestar a Espanya (de Vicenç Navarro, Juan Torres i Alberto Garzón) ha definit encertadament com la guerra de classes unilateral, és a dir, l'agressivitat que es veu i es palpa en bases diàries de la classe capitalista en contra d' la classe treballadora i de les classes mitjanes, que juntes sumen la gran majoria de la població, les classes populars.

És el que en llenguatge anglosaxó radical (l'Occupy Wall Street Movement) s'anomena la lluita de l'1% de la població (els súper rics, que juntament amb un altre 9% constitueixen els establishments financers, empresarials-de les grans corporacions-, mediàtics i polítics que dominen les institucions mal anomenades representatives del país) contra la gran majoria de la població. En aquesta "guerra de classes", la lluita de la burgesia en contra de la classe obrera s'ha ampliat i redefinit per passar a ser la lluita d'una minoria-les elits financeres i de les grans corporacions que controlen l'activitat econòmica del país- ajudada per les elits mediàtiques i polítiques, davant la gran majoria de la població (el 90%).

No hi ha manera més fàcil de demostrar que Espanya té classes socials de mirar al nostre voltant, observant on viu la gent, com viu i quan mor. Agafin vostès un taxi i condueixin pels barris de Barcelona. Veuran vostès que hi ha clarament barris burgesos, barris petitburgesos, barris de classe mitjana i barris de classe treballadora, que al seu torn poden diferenciar entre classe treballadora qualificada i classe treballadora no qualificada.

Veuran fàcilment que no és cert que tots els barcelonins visquem en barris de classe mitjana. I veuran també com el tipus de comerç va orientat a diferents classes socials. I si miren les taxes de mortalitat veuran que segueixen un gradient segons la seva classe social, de manera que a Espanya un burgès, com a mitjana, viu deu anys més (sí, deu anys més) que un treballador no qualificat en atur crònic.

Hi ha lluita de classes?

Una manera fàcil de veure-ho és analitzar la distribució de les rendes a l'Estat espanyol avui. Aquestes, les rendes del país, deriven bé de posseir capital (tal com accions bancàries o altres béns que generen diners) o del treball, és a dir, dels salaris i altres rendes associades al treball. La gran majoria de la ciutadania aconsegueix seves rendes a partir del seu treball. Només una minoria (molt minoria) deriva seves rendes del capital.

Doncs bé, analitzem com han anat evolucionant aquests dos tipus de rendes a Espanya. Si les rendes estiguessin distribuïdes proporcionalment a com es distribueix la població, les rendes del capital serien un percentatge del total de rendes molt baix, ja que els capitalistes -que obtenen les seves rendes de la propietat del capital- són un sector molt petit de la població.

Però en realitat, a causa de la mala distribució de les rendes a favor del capital (és a dir, dels capitalistes) a costa del món del treball (inclòs vostè lector i jo, ja que dedueixo que els capitalistes no em llegeixen), observem com les rendes del capital van assolir més del 40% de les rendes totals. I les rendes del treball oscil·lar al voltant d'un 50% (hi ha un 10% que procedeix d'altres fonts) durant els últims trenta anys.

Aquesta xifra ja li dóna a vostè una idea de qui té més poder a Espanya. Per cert, que Espanya és un dels països de la UE-15 on les rendes del capital són més altes, i per tant on les rendes del treball són més baixes. El poder del capital sobre l'Estat explica que les rendes del capital es gravessin molt menys que les rendes del treball. Fins i tot el Banc Central Europeu (que és una institució de les més conservadores que hi ha al establishment conservador que governa l'Eurozona) ha indicat que els beneficis de les grans empreses a Espanya són massa alts en comparació amb altres països de l'Eurozona.

Però, per si fos poc, les polítiques neoliberals (que són les polítiques promogudes pel capital en els mitjans i en les institucions anomenades democràtiques) han anat accentuant encara més aquesta polarització, de manera que aquest any les rendes del capital, per primera vegada des que es recullen dades sobre la distribució de les rendes, han estat més (46%) que les rendes del treball (45%). La situació no podia haver anat millor per als capitalistes.

Encara que vostè no ho sabrà ja que no apareixerà en els mitjans de major difusió, on usar la paraula "capitalista" és antiquat, i parlar de "lluita de classes" és "demagògic". S'adona vostè, lector, del significat que té que un llenguatge se li forci i margini perquè aparegui com antiquat? I mentrestant la lluita de classes ha arribat a un nivell d'hostilitat sense precedents. Excepte en la mal anomenada Guerra Civil, que va ser una lluita de classes de primera magnitud, realitzada per mitjans militars, no havíem vist una lluita amb semblant agressivitat. Portada a terme ara pel govern més reaccionari que Espanya (veure "El govern Rajoy, el més reaccionari de l'eurozona", El Plural, 01.07.13) ha tingut des de l'establiment de la democràcia, s'estan retallant drets laborals, socials, civils i polítics amb una hostilitat que justifica la definició de "guerra de classes" que utilitza Chomsky.

L'única alternativa a aquesta situació és que aquesta guerra sigui bilateral i que la majoria de la ciutadania, que deriva les seves rendes del treball, es rebel·li per tots mitjans (sempre que no siguin violents) per tal d'aturar/revertir aquella agressivitat. Mai oblidem el que se'ns vol fer oblidar: que Franco va morir al llit però la dictadura va morir al carrer. Avui estem al final del període que es va iniciar amb aquella Transició de la dictadura a la democràcia, una Transició profundament inmodèlica que ens va donar una democràcia profundament limitada i un benestar molt insuficient.

Avui es requereix una segona Transició que permeti el pas a una democràcia completa ia un benestar social que respongui a les necessitats de les classes populars (que són la gran majoria de la ciutadania), revertint i canviant l'enorme concentració de les rendes i de la riquesa a Espanya que estan corrompent la democràcia subdesenvolupada que existeix en aquest país.

El PP destrueix el registre d'entrades a Gènova que li va demanar el jutge Ruz

El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz no podrà tenir accés als registres de visites de la seu central del PP, al carrer de Gènova 13 de Madrid per a la investigació dels anomenats papers de Bárcenas. La formació conservadora ha informat al magistrat que aquests llibres de visites es destrueixen tots els mesos en compliment de la legislació de protecció de dades, de manera que el cap de seguretat del partit no disposa d'aquests registres, van informar fonts judicials.

El passat 31 de maig, Ruz va emetre un auto -resolució raonada- en què ordenava la pràctica d'una sèrie de diligències d'investigació sobre la comptabilitat secreta de l'extresorer del PP després d'haver interrogat els empresaris que hi figuren com a suposats donants de fons opacs.

Un dels tràmits consistia en demanar al cap de seguretat del PP "informació dels registres d'entrada en el període 2001 a 2008" dels empresaris Alfonso García Pozuelo, Juan Miguel Villar Mir, José Luis Sánchez Domínguez (Sando), José María Major orella (FCC), Manuel Contreras (Azvi), Luis Fernando del Rivero (Sacyr Vallermoso), Juan Manuel Fernández Rubio i Antonio Vilela Jerez.

La intenció del jutge Ruz era confrontar els registres d'entrada a Gènova 13 amb les dates en què l'extresorer popular, des de dijous passat a la presó, va anotar els supòsits ingressos dels empresaris. La setmana passada, el magistrat va emetre una providència -resolució per a assumptes secundaris que no requereix fonamentació jurídica- per reclamar al PP aquests llibres de visites. No obstant això, la resposta que va obtenir va ser que aquests registres no existeixen perquè es destrueixen tots els mesos, afirmen fonts judicials

Un informe revela despeses i viatges «sense objectius» de l'exconseller Iñaki Prego

Un informe encarregat a una consultoria externa revela viatges a Suïssa i Xile sense que se sàpiguen els seus objectius, així com un avançament de salari de 123.000 euros i l'ús d'un vehicle d'alta gamma per cost de 71.000 euros, segons informa el diari 'El Correu'.

Viatges a Suïssa i Xile per motius i objectius «desconeguts»; elevats contractes amb consultores externes, el treball ha estat «limitat» o «nul» a Metro Bilbao, un avançament de salari de 123.000 euros, o 71.000 euros de factura en l'ús d'un 'BMW Sèrie 5', són algunes de les despeses que preveu l'informe encarregat per la Diputació de Biscaia a la consultora J & A Garrigues sobre la gestió de l'exconseller de Metro Bilbao Iñaki Prego.

Segons informa 'El Correo', el document va ser presentat divendres passat al Consell d'Administració de l'entitat pública va servir de base jurídica perquè els seus membres acabessin votant a favor d'una iniciativa que exigeix ​​a Prego la devolució dels 183.000 euros que va percebre suposadament en concepte de bonus per objectius. Un plus que va ser cobrat de forma irregular, segons el parer dels experts de J & A Garrigues, segons informen les mateixes fonts.

Metro Bilbao va disposar per Prego d'un 'BMW Sèrie 5', un ús que va costar a les arques públiques més de 48.000 euros. A això han de sumar-se els 23.173 euros que l'exconseller de Metro Bilbao va girar a nom de l'entitat pública per despeses de gasolina i peatges.

L'informe revela que el directiu donostiarra, la residència es situava fora de Bizkaia, gaudia de «la particularitat en exclusiva, a diferència de la resta de personal, de l'abonament de despeses de quilometratge des del seu habitatge habitual al lloc de treball i viceversa», un condició que va ser acordada durant la signatura del seu contracte el 2010 amb l'aleshores conseller de Transports de Lakua, Ernesto Gasco.

En l'acord figurava un sou de 119.636 euros, però un annex recollia diversos incentius i beneficis, declarats nuls de drets per la consultoria, ja que els estatuts de Metro Bilbao recullen «única i taxativament la possibilitat que el conseller delegat percebi una retribució fixa anual, igual al salari brut del director general, més un 20%».

135.000 euros en viatges al Brasil


L'informe dedica també un apartat als viatges realitzats per Prego i membres de la direcció. Durant tres anys de mandat del PSE a Lakua, es van comptabilitzar quatre desplaçaments al Brasil, dues a Suïssa i un a Xile, amb càrrec als pressupostos de l'entitat.

Prego intentar promocionar el coneixement del suburbà vizcaino al Brasil i una de les seves apostes estrella era exportar «el saber fer de Metre Bilbao» a altres models ferroviaris del món. Estava convençut que això suposaria una fiable font d'ingressos.

Tres desplazaminetos van anar a Salvador de Bahia (gener, març i abril de 2012) i un, el primer, a Rio de Janeiro (2011). També es va contractar el servei d'un despatx d'advocats, el cost va ascendir fins als 60.000 euros. A això se sumen les despeses de desplaçament, allotjament i altres que van sumar 71.783. És a dir, les arques de Metro Bilbao van pagar gairebé 135.000 euros «sense que s'hagi aconseguit cap contracte».

L'informe revela, així mateix, dos viatges a Suïssa, per cost 6.322 euros. Segons 'El Correo', el primer va ser a Lausanne, i en el segon, realizlado a Ginebra, va estar acompanyat per Ernesto Gasco, encara que «es desconeixen els motius del viatge».

La mateixa conclusió treu l'informe del seu viatge a Xile, on es va desplaçar vint dies abans de ser cessat del seu càrrec i quan ja havia estat dictada la sentència que anul·lava el seu nomenament al capdavant del Consorci de Transports de Bizkaia. El cost de l'expedició va ascendir als 9.137 euros.

Els Mossos marxen a peu contra les retallades de CiU

Una desena d'agents, representants de diferents sindicats dels Mossos d'Esquadra, han començat una marxa a peu des de Bàscara fins a Barcelona per protestar contra les retallades al cos per part de CiU i la manca de material necessari. Aquesta és la segona marxa reivindicativa que protagonitzen i reconeixen que, un any més tard de la primera, la situació ha empitjorat i que es troben amb una "paret" cada vegada que volen negociar millores amb el Departament d'Interior. Els agents denuncien que els falten efectius, material i vehicles i que, per això, la seguretat pública "no està garantida". Van sortir ahir el matí i pensen arribar divendres a Barcelona. Dormiran a fora d'algunes comissaries.

Membres dels sindicats SME-CCOO, el Col·lectiu Autònom de Treballadors (CAT) dels Mossos i del Sindicat de Policies de Catalunya (SPC) van començar la segona marxa a peu contra les retallades. El portaveu del SME-CCOO, Toni Castejón, va explicar que havien escollit sortir des d'aquest municipi perquè els seus veïns han estat durant setmanes protestant fins a aconseguir que els camions no passin per l'N-II. Castejón va afegir que "han demostrat que amb la lluita i picant pedra poden aconseguir fer canviar d'idea els polítics".

Per endavant, els queden cinc jornades per recórrer a peu els més de 130 quilòmetres que separen aquesta població de l'Alt Empordà de la capital catalana. Pel camí, pararan a dormir a comissaries de Girona, Santa Coloma de Farners, Blanes i Arenys de Mar. El portaveu del SME-CCOO va explicar que "portem sacs i tot preparat per dormir a fora".

En la primera edició de la marxa reivindicativa -que van fer de Girona a Barcelona-, els agents van intentar dormir a dins les comissaries però, finalment, no van obtenir autorització del Departament d'Interior i van passar la nit a fora dels edificis.

Un cop arribin divendres a Barcelona, els diferents sindicats han organitzat una taula rodona per parlar sobre seguretat pública al local del sindicat SPC, a la qual han convidat els diputats de tots els partits que formen part de la comissió d'Interior. Fins al moment, ICV, PSC i C's han confirmat assistència.

"Estem pitjor que fa un any"

Durant el trajecte, els agents llueixen armilles on es poden llegir lemes en contra de les retallades. Segons va reconèixer el portaveu del SME-CCOO, un any després de la primera marxa reivindicativa la situació "ha anat a pitjor". Castejón va denunciar que continua faltant material, que hi ha agents que han d'agafar els seus cotxes particulars per fer alguns serveis urgents perquè manquen cotxes policials i que no reben formació. A tot això, s'hi suma el fet que han tornat a perdre una paga extra i se'ls ha retallat el sou.
Castejón també va explicar que Interior encara no ha esmenat l'error que ha fet que, segons calcula el sindicat, uns 600 agents hagin cobrat 500 euros menys de la nòmina del juny.

El líder sindical va afirmar que "és un error molt greu que s'hauria d'haver solucionat el mateix dia que es va produir" i va remarcar que aquest és el tercer error d'aquestes característiques que succeeix en dos anys.

Els sindicats denuncien que amb el nou conseller, Ramon Espadaler, no han millorat les relacions i que es troben "amb una paret" cada vegada que volen negociar millores. Castejón va ressaltar que "de vegades no són aspectes econòmics i és una vergonya que no ens vulguin escoltar".

Els agents esperen que, un cop arribin a Barcelona, se'ls sumin altres companys. Segons va ressaltar Castejón "volem que es vegi que estem molt cabrejats i que és indignant la situació que vivim com a treballadors i com a ciutadans".

Rússia perd tres satèl·lits GLONASS per la fallada del coet Protó

El llançador Protó-M que havia de col·locar en òrbita tres satèl·lits del sistema rus de navegació i posicionament GLONASS va caure aquest matí a la base espacial de Baikonur (al Kazakhstan) en el primer minut després de l'enlairament.

Segons dades preliminars, l'accident es va produir per fallada dels propulsors del coet portador, va comunicar l'agència espacial russa Roscosmos.

Les restes del coet van caure a uns 2,5 quilòmetres de la plataforma de llançament sense causar víctimes ni destruccions, va precisar un portaveu de l'entitat.