dilluns, 27 de gener de 2014

Alberto Garzón encapçalarà una campanya per una "revolució democràtica i social"

Izquierda Unida (IU) pansa a l'ofensiva i va a engegar una campanya per tot l'Estat cridant a una "revolució democràtica i social" i per un "procés constituent". La iniciativa porta el segell del diputat Alberto Garzón, que ha suspès la seva agenda i s'ha posat a disposició de la Federació per liderar-la, i està plasmada en un document basi que ha estat aprovat aquesta mateixa tarda per unanimitat per la Comissió Executiva d'IU.

Aquest document, al que ha tingut accés Públic, ha estat presentat per Garzón i el coordinador de la Presidència, José Luis Centella, als 35 membres de l'Executiva. Conté quatre eixos principals generals que són 'Estatus del càrrec públic'; 'Participació civil, transparència i democràcia participativa'; 'Procediment electoral'; i 'Democràcia en la paraula. El dret a la no desinformació i contra l'acumulació i monopolització de mitjans'. I a partir d'aquí, es desenvolupen una sèrie de conceptes que pretenen despertar el debat en la societat.

Fonts d'IU han explicat que "l'objectiu és portar el debat sobre les regles democràtiques a tots els punts de l'Estat". El contingut estarà a la disposició dels moviments socials i de tota la ciutadania perquè pugui participar, bé de forma presencial en els diferents actes que es vagin organitzant, bé a través d'internet, i realitzar les seves aportacions.

Les propostes que vagin sorgint s'incorporaran a l'agenda política d'IU i es transformaran en iniciatives parlamentàries. A més dels actes de campanya que pugui encapçalar Garzón, IU preveu convocar una jornada amb experts i moviments socials a Madrid i que tindrà rèpliques en totes les federacions d'IU.

Alberto Garzón encabezará una campaña para una "revolución democrática y social"


Izquierda Unida (IU) pasa a la ofensiva y va a poner en marcha una campaña por todo el Estado llamando a una "revolución democrática y social" y por un "proceso constituyente". La iniciativa lleva el sello del diputado Alberto Garzón, que ha suspendido su agenda y se ha puesto a disposición de la Federación para liderarla, y está plasmada en un documento base que ha sido aprobado esta misma tarde por unanimidad por la Comisión Ejecutiva de IU.

Cospedal haurà de readmetre als 672 funcionaris que va acomiadar en 2012

El TSJ de Castella-la Manxa estima els recursos dels sindicats i conclou que la Junta del PP de la feixista Cospedal no va respectar el dret a la negociació col·lectiva dels treballadors. La sentència obliga al Govern de la cortesana a restituir les 672 places d'interins que va destruir a l'agost de 2012, així com a readmetre a tots els que per la seva decisió arbitrària van ser acomiadats i pagar -amb diners públics i no del que roba- les costes de judici.

La Junta de Castella-la Manxa que presideix la número dos del PP, María Dolores de Cospedal, "va violar" el dret a la llibertat sindical recollit en la Constitució i va vulnerar el dret a la negociació col·lectiva dels seus propis treballadors públics. Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat el Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Manxa (TSJCM), que en una contundent sentència ha obligat al Govern regional a restituir les 672 places d'interins que va destruir a l'agost de 2012, així com a readmetre a tots els que per la seva decisió van ser acomiadats.

En la sentència el TSJCM arremet contra el paper que va mantenir la Junta de Cospedal en la reunió del 20 d'agost d'aquest any entre el director general de la Funció Pública del PP, Juan Manuel de la Fuente, i els sindicats. En l'ordre del dia d'aquella taula sectorial dels funcionaris estava la negociació de la Relació de Llocs de treball de l'administració regional.

A la trobada, la Direcció general de la Funció Pública va portar un esborrany que contemplava la supressió de 672 llocs de treball públic a Castella-la Manxa. Al final de la reunió, aquest esborrany es va convertir en text definitiu sense que es toqués ni una sola coma.

Doncs bé, l'Alt Tribunal dóna la raó als sindicats UGT i STAS Intersindical, que van recórrer la decisió de la Junta. Explica que "les circumstàncies en què es va desenvolupar la sessió de la taula negociadora, en la qual hauria d'abordar-se una qüestió de la transcendència i envergadura de la qual es tractava", com el documentat "minvament efectiu" de la possibilitat dels sindicats "d'al·legar sobre aspectes objecto de la negociació i d'exposar raons que poguessin ser escoltades i valorades per l'Administració, posen de manifest l'absència d'una real negociació amb possibilitat de ser eficaç".

A això se li afegeix, segons els cinc membres del tribunal, "la falta absoluta d'acord en cap extrem com a resultat d'aquesta reunió negociadora", i la publicació de l'esmentada modificació de la Relació de Llocs de treball després de finalitzada la reunió, "amb uns textos prèviament remesos per a la seva publicació i signats pel titular de l'òrgan competent" i el TSJCM considera en definitiva que van ser "adoptats amb anterioritat a la iniciació del procés negociador".

La Sala contenciosa administrativa que ha redactat la sentència conclou així que es va produir una "infracció de l'exercici de la facultat negociadora dels sindicats", la qual cosa "implica una violació del dret a la llibertat sindical" que consagra l'article 28 de la Constitució.

La Junta haurà d'assumir les costes


Per això declara nul·les les disposicions recorregudes pels sindicats i, a més, condemna a la Junta a "reposar als funcionaris afectats per motiu de les disposicions anul·lades en els llocs de treball que venien ocupant". Segons els sindicats consultats per aquest diari, els interins afectats serien uns 400, ja que la resta de places si bé figuraven en la Relació de Llocs de treball estaven vacants.

El Govern de Cospedal haurà d'ara readmetre'ls "amb el reconeixement de tots els drets professionals i econòmics que corresponguin". És a dir, que l'administració castellà manxega haurà de pagar als funcionaris que va acomiadar el que haguessin cobrat de no haver-se produït el seu cessament. Així mateix, el TSJCM imposa les costes dels processos a la Junta.

Cospedal deberá readmitir a los 672 funcionarios que despidió en 2012


El TSJ de Castilla-La Mancha estima los recursos de los sindicatos y concluye que la Junta del PP de la fascista Cospedal no respetó el derecho a la negociación colectiva de los trabajadores. La sentencia obliga al Gobierno de la cortesana a restituir las 672 plazas de interinos que destruyó en agosto de 2012, así como a readmitir a todos los que por su decisión arbitraria fueron despedidos y pagar -con dinero público y no de lo que roba- las costas de juicio.

Les víctimes espanyoles de nazis i franquistes, excloses en el dia de l'Holocaust

El PP dels franquistes al govern ha impedit entrar als representants de la Plataforma per la Comissió de la Veritat sobre els crims del franquisme a l'acte celebrat en el Senat, malgrat estar convidats per IU. En la hipòcrita comèdia de nazis i genocides no va haver-hi condemna a l'aliança de Franco i aquesta derechona criminal espanyola amb Hitler, ni una paraula en record dels milers de republicans espanyols que van passar pels camps de treballas forçats i de concentració nazis o de les víctimes de Guernica i Barcelona... Només obscena hipocresia feixista.

Ni han pogut entrar els representants de la Plataforma per la Comissió de la Veritat sobre els crims del franquisme, malgrat estar convidats per IU, ni s'ha condemnat els crims d'Hitler a Espanya, ni tampoc hi ha hagut paraules en record dels prop de 7.000 espanyols que van morir en camps de concentració nazis. Est és el balanç que deixa l'acte celebrat aquest dilluns en el Senat en commemoració del Dia de l'Holocaust i la prevenció dels crims contra la humanitat. Un acte que organitza la casa Sefarad a Espanya i que ha oblidat per complet a les víctimes del nazisme, i els seus aliats, a Espanya.

"És una situació kafkiana. Resulta que la casa Sefarad organitza un acte en el Senat, símbol de la sobirania popular espanyola, i no permeten l'entrada als representants de les víctimes del nazisme a Espanya i, a més, no es pronuncia ni una sola paraula en el seu record", denuncia el senador d'Esquerra Unida Jesús Iglesias, qui havia convidat a l'acte a tres representants de la Plataforma per la Comissió de la Veritat sobre els crims del franquisme.

Aquests tres representants de la Plataforma, que figuraven en la llista de convidats, han estat vetats a última hora per la Casa Sefarad, organitzadora de l'acte i responsable última d'admetre o no als convidats proposats. Segons la versió del senador Iglesias, el motiu de la seva exclusió ha estat que en els minuts previs al començament de l'acte s'han desplegat en els voltants del Senat una pancarta amb fotos de víctimes del franquisme per "deixar patent la seva discriminació".

"Quan he tingut coneixement del fet, he cridat a protocol i m'han comunicat que si casa Sefarat es negava a permetre'ls l'entrada, ells no podien fer gens", ha explicat Iglesias, que assenyala que aquesta situació de conflicte d'interessos ha de conduir a la reflexió que "no es pot concedir l'exclusivitat en l'organització d'aquest acte a la Casa Sefarad" perquè "no representa a les milers de víctimes espanyoles que també van sofrir les conseqüències del nazisme".

Dos tipus de víctimes


Per a la Plataforma per la Comissió de la Veritat sobre els crims del franquisme, l'exclusió de tres dels seus representants a l'acte en l'últim moment, així com el fet que en la cerimònia no es pronunciï ni una paraula en record de les víctimes de la Legió Còndor, ni dels espanyols que van passar pels camps de concentració nazis, torna a demostrar que "per als actuals responsables polítics dels poders de l'Estat segueix havent-hi dos tipus de víctimes, unes amb tots els drets i unes altres, sense cap", denuncien en un comunicat.

"Resulta especialment dolorós per a les víctimes del franquisme que els responsables polítics d'aquest acte, que homenatja a les víctimes de l'holocaust i té com a principi la prevenció dels crims contra la humanitat, eludeixi denunciar aquests mateixos crims comesos pel franquisme, uns crims que com els de desaparició forçosa i nens robats, encara segueixen sense tenir una resposta per part de l'estat espanyol", prossegueix el comunicat.

Las víctimas españolas de nazis y franquistas, excluidas en el día del Holocausto


El PP de los franquistas en el gobierno ha impedido entrar a los representantes de la Plataforma por la Comisión de la Verdad sobre los crímenes del franquismo al acto celebrado en el Senado, pese a estar invitados por IU. En la hipócrita comedia de nazis y genocidas no hubo condena a la alianza de Franco y esa derechona criminal española con Hitler, ni una palabra en recuerdo de los miles de republicanos españoles que pasaron por los campos de concentración nazis o de las víctimas de Gernika... Sólo obscena hipocresía fascista.

El PP ha arxivat el 80% de les 4.000 denúncies de nens robats


Així ho ha denunciat l'Associació Nacional d'Afectats per Adopcions Irregulars (Anadir) que s'han concentrat enfront de la seu de la Fiscalia General de l'Estat. Protesten per la passivitat dels tribunals i del Govern feixista a l'hora d'investigar delictes en els quals hi ha implicats familiars del propi govern i d'alts càrrecs del PP, com el pare de Mayor Oreja o l'oncle ginecòleg d'Ana Botella.

El PP ha archivado el 80% de las 4.000 denuncias de niños robados


Así lo ha denunciado la Asociación Nacional de Afectados por Adopciones Irregulares (Anadir) que se han concentrado frente a la sede de la Fiscalía General del Estado. Protestan por la pasividad de los tribunales y del Gobierno fascista a la hora de investigar delitos en los están implicados familiares del propio gobierno y de altos cargos del PP, como el padre de Mayor Oreja o el tio ginecólogo de Ana Botella.

El PP ha arxivat el 80% de les 4.000 denúncies de nens robats

Així ho ha denunciat l'Associació Nacional d'Afectats per Adopcions Irregulars (Anadir) que s'han concentrat enfront de la seu de la Fiscalia General de l'Estat. Protesten per la passivitat dels tribunals i del Govern feixista a l'hora d'investigar delictes en els quals hi ha implicats familiars del propi govern i d'alts càrrecs del PP, com el pare de Mayor Oreja o l'oncle ginecòleg d'Ana Botella.

Quan es compleixen tres anys de la primera querella conjunta presentada davant la Fiscalia General de l'Estat per casos de nens robats, l'Associació Nacional d'Afectats per Adopcions Irregulars (Anadir) ha lamentat que de les prop de 4.000 denúncies ja s'han arxivat el 80%.

Desenes d'afectats per casos de nens arrabassats als seus pares i lliurats a altres famílies per a la seva adopció s'han concentrat enfront de la seu de la Fiscalia General de l'Estat i han denunciat la passivitat dels tribunals i del Govern en l'esclariment d'aquestes situacions.

"El balanç d'aquests tres anys és que el Govern no té cap interès en què s'investiguin aquests casos, s'han posat unes quatre mil denúncies i el 80% estan arxivades per falta de proves o per prescripció del delicte", ha explicat el president de Anadir, Antonio Barroso.

Els afectats asseguren que van a seguir lluitant fins que trobin als seus familiars i, en cas que s'arxivin els seus casos, anuncien que acudiran fins al Tribunal d'Estrasburg. "Demanem als ciutadans que ens recolzin per exigir al Govern que es mantinguin les recerques, encara que de moment el que apreciem és falta d'interès", afegeix Barroso.

Ha explicat que l'oficina habilitada en el Ministeri de Justícia per registrar dades sobre aquestes situacions i facilitar les recerques "és inoperant" i "amb prou feines té casos acumulats". "Tampoc s'ha complert el compromís del fiscal general de l'Estat d'emetre a les fiscalies provincials una circular perquè tinguessin un criteri unificat; cada fiscalia té el seu i depèn de la zona on posin la denúncia, el teu cas s'investiga o s'arxiva directament", ha assenyalat.

Els manifestants, amb cartells penjats amb les dades del seu fill o germà desapareguts, han corejat lemes com a "Justícia, ja", "No estan morts, els han robat", "On estan els nostres fills?". Entre els concentrats, també es trobaven membres de la plataforma Adoptados.org, constituïda per persones adoptades a Espanya, que han reclamat canvis en el model de legislació respecte a la protecció de menors.

"Ningú garanteix que sigui net el procés d'adopció a Espanya, no es comprova si som adoptables, existeix una desprotecció absoluta", ha denunciat Santiago González, responsable d'aquesta plataforma.

El PP ha archivado el 80% de las 4.000 denuncias de niños robados


Así lo ha denunciado la Asociación Nacional de Afectados por Adopciones Irregulares (Anadir) que se han concentrado frente a la sede de la Fiscalía General del Estado. Protestan por la pasividad de los tribunales y del Gobierno fascista a la hora de investigar delitos en los están implicados familiares del propio gobierno y de altos cargos del PP, como el padre de Mayor Oreja o el tio ginecólogo de Ana Botella.

Vicenç Navarro: Les incoherències (que alguns diran hipocresia) de l'Estat espanyol

Aquest article critica la mesura adoptada pel govern espanyol negant l'accés a la sanitat pública als espanyols que deixen el país per falta de treball, mostrant la seva incoherència amb el seu supòsit superpatriotisme.
Acaba d'ocórrer un fet a Espanya que mostra la incoherència (i alguns diran hipocresia) de les quals són capaces les forces conservadores i neoliberals que governen Espanya.

M'explicaré. Una de les característiques que s'atribueixen aquestes forces polítiques és la de ser portadores d'un profund patriotisme, com a hereves de les dretes (en realitat ultraderechas en l'espectre polític europeu) que van guanyar una guerra i van imposar la imatge de ser elles les autèntiques forces espanyoles que van defensar a la Pàtria enfront dels enemics que l'amenaçaven, des de fora i/o des de dins d'ella.

Un mer coneixement d'aquest passat mostra, no solament la falsedat d'aquesta postura, sinó la realitat de la seva impostura. El cop militar contra la República, recolzat pel poder nazi alemany i el feixista italià (sense els quals mai hagués guanyat la guerra), era un cop contra la majoria de la població espanyola, en defensa dels interessos econòmics, financers, culturals i religiosos d'una minoria que, freturosa de capacitat intel·lectual de convenciment, va obtenir el seu poder a força d'una enorme repressió.

La dictadura que va existir a Espanya des de 1939 fins a 1978 va ser de les més cruels que van existir a Europa en aquell període. Per cada assassinat polític que va cometre Mussolini, Franco va cometre 10.000. En realitat, Franco va ser el personatge que va liderar el règim que va assassinar a més espanyols al segle XX. Va ser un assassí, a més d'un criminal de guerra, que el seu poder encara perdura, com ho testifica que encara no s'hagi portat davant els tribunals als responsables d'aquells crims.

L'enorme provincianisme i ignorància dels seus successors –que és la dreta actual- fa que no s'adonin que són la “vergonya d'Europa”. La “marca” Espanya és l'Espanya vergonyosa d'un Estat ultraconservador amb tics reaccionaris, que continua danyant amb les seves polítiques a la majoria de la població espanyola i a la imatge d'Espanya en l'exterior. I tot això, enarborant la bandera espanyola.

El comportament incoherent dels superpatriotes


La qual cosa em porta a discutir el fet al que feia referència al principi de l'article. A la fi d'any, el cap de l'Estat espanyol (superpatriota nº 1) feia el mateix discurs laudatorio de la Pàtria única i indissoluble, emfatitzant la importància d'acatar la Constitució, celebrant a la família com el centre de la vida emotiva dels espanyols, amb un missatge afectuós cap als quals s'han hagut d'anar d'Espanya per raons econòmiques (la qual cosa vol dir que es van anar perquè no trobaven treball).

Però, gairebé al mateix temps, amb ple silenci i traïdoria, amb l'intent de passar desapercebut, el seu govern, dirigit pel Sr. Rajoy, el superpatriota nº 2 (que també va fer referència a la Pàtria, a la santedat de la Constitució, a la família i als quals han d'anar-se), va publicar una norma en el BOE, el Butlletí Oficial de l'Estat, en la qual, als espanyols que havien d'anar-se, se'ls privava d'uns drets, drets garantits, per cert, per la Constitució. Segons aquest “document sagrat”, tot espanyol té dret a la sanitat.

Doncs bé, aquesta norma del BOE indica que els espanyols que emigren (i la majoria ho fa perquè no troba treball) deixaran de tenir dret d'accés a la sanitat espanyola. En altres paraules, deixaran de ser espanyols. O l'altra manera d'interpretar-ho és que la Constitució és un paper mullat, sense cap valor, precisament ho contrario del que ara sostenen els superpatriotas per no permetre el dret a decidir de Catalunya.

Aquesta política és profundament injusta. Significa, en realitat, un atac als espanyols per part del seu Estat i del seu govern, que no hauria de deixar-se sense denúncia. S'ha arribat a l'altre extrem del que hauria de fer-se.

En realitat, va anar un govern conservador, el del Sr. Adolfo Suárez, ja en època democràtica, el que en els anys setanta va decretar que tot espanyol que per necessitats laborals hagués de prendre la nacionalitat d'un altre país, mantindria la nacionalitat espanyola. Aquest decret, a més d'humà, era un decret patriòtic, doncs ajudava a l'onada de treballadors espanyols que van haver d'anar-se a treballar a Europa, a mantenir la seva nacionalitat. Aquesta va ser una de les causes que no solament la població espanyola no descendís, sinó que dites treballadores poguessin reintegrar-se a Espanya de nou.

Va ser una gran sorpresa i una gran vergonya que el govern de Felipe González anul·lés aquest dret, penalitzant als obrers espanyols, que en perdre la nacionalitat espanyola es van haver de quedar als països on havien aconseguit la nacionalitat. El govern que suposadament estava del costat dels treballadors, els va negar la seva pàtria quan més la necessitaven.

Però la norma aprovada pel govern superpatriota del Sr. Rajoy va fins i tot més enllà. L'Estat espanyol els indica que, en la pràctica, deixaran de ser espanyols, sense poder comptar amb els beneficis de l'Estat espanyol. A més d'insensibilitat humana i de comportament anticonstitucional (els garanteixo que el superpatriota nº 3, el Tribunal Constitucional, no dirà ni piulo sobre aquest escàndol.

Aquest tribunal no permet el dret a decidir al poble català perquè, segons tal Tribunal, aquest dret priva la unitat de drets dels espanyols). Els asseguro que aquest mateix Tribunal Constitucional no dirà gens d'aquesta mesura que estableix una desunió dels espanyols, entre espanyols de primera (els que tenen treball a Espanya) i espanyols de segona (els que han d'anar-se d'Espanya per trobar treball). Seria de desitjar que el dia que governin les esquerres, anul·lin aquesta mesura antiespañola, discriminatòria.

És més, haurien de fer, com bé va fer el govern Suárez, que els drets que atorga la nacionalitat espanyola no puguin perdre's, i que, aquells que per raons laborals (per no poder trobar treball al seu propi país) hagin de prendre la nacionalitat del país que els ofereix treball no perdin la nacionalitat espanyola. A aquests espanyols cal recolzar-los i mostrar-los que Espanya sempre els acollirà, una actitud que, per cert, l'Estat espanyol gairebé mai ha tingut.

A aquells espanyols que van haver d'exiliar-se per causes polítiques (la diàspora republicana) mai se'ls va reconèixer i va agrair el seu servei i lluita per la llibertat i la democràcia, mai se'ls va homenatjar, mai se'ls va ajudar, i van morir (entre ells familiars meus) amb ple oblit per part de l'Estat espanyol.

Ara, una altra diàspora està ocorrent, per causes econòmiques, que hagués de generar una resposta diferent a la qual sempre va caracteritzar a l'Estat espanyol, un dels Estats més insensibles a les necessitats de la ciutadania existents en la UE-15, com ho mostra la falta d'atenció que ha mostrat als quals van haver d'anar-se d'Espanya, bé per raons polítiques, bé per raons econòmiques al llarg de la seva història.

Vicenç Navarro: Las incoherencias (que algunos llamarán hipocresía) del Estado español

Este artículo critica la medida adoptada por el gobierno español negando el acceso a la sanidad pública a los españoles que dejan el país por falta de trabajo, mostrando su incoherencia con su supuesto superpatriotismo.
Acaba de ocurrir un hecho en España que muestra la incoherencia (y algunos dirán hipocresía) de las cuales son capaces las fuerzas conservadoras y neoliberales que gobiernan España.

Vicenç Navarro: El que no es diu sobre les causes de la Gran Recessió

Aquest article assenyala que la causa més important de la Gran Recessió ha estat l'enorme concentració de les rendes que ha ocorregut com a conseqüència de l'aplicació de les polítiques neoliberals des dels anys 80. Malgrat l'enorme evidència que existeix sobre aquest fet, els majors mitjans d'informació han silenciat o ignorat aquesta realitat.
El títol d'aquest article podrà sorprendre al lector, doncs s'ha escrit tant sobre les causes de les crisis que semblaria que ja tot s'ha dit o escrit. Doncs no, no tot s'ha dit o publicat. En realitat, molt poc s'ha dit o publicat en els majors fórums d'informació i persuasió sobre les causes reals del que s'ha nomenat la Gran Recessió. Espero que al final de l'article s'entengui per què s'ha parlat molt poc d'això.

Vicenç Navarro: Lo que no se dice sobre las causas de la Gran Recesión

Rússia exigeix el tancament immediat de Guantánamo

Després del recent viatge de la seva delegació a Guantánamo, Rússia insisteix que aquest centre de detenció il·legal nord-americà sigui tancat al més aviat possible a causa de "les greus violacions dels drets humans que es cometen allí", ha declarat el comissari per als drets humans de la cancelleria russa, Konstantín Dolgov.

“La visita ha reafirmat la nostra postura que aquesta presó, si pot cridar-se així, aquest calabós ha de ser tancat al més aviat possible. És un centre en el qual es cometen greus atropellaments als drets humans fonamentals. Té actualment 155 reclusos que segueixen sense tenir accés a un judici just”, denuncia Dolgov.

Segons el diplomàtic, les autoritats nord-americanes van assegurar a la delegació russa que l'Administració actual té la ferma intenció de tancar el centre i passar pàgina abans que finalitzi el mandat presidencial de Barack Obama. No obstant això, el Govern nord-americà hauria d'accelerar el tancament, va opinar Dolgov, al temps de recordar que la majoria dels presos, entre els quals es troba un ciutadà rus, van ser detinguts a Afganistan i Pakistan.

“La lluita antiterrorista s'ha de dur a terme des del respecte als principis fonamentals del dret internacional. No és una exigència nostra, sinó una clàusula presenta en totes i cadascuna de les resolució del Consell de Seguretat de l'ONU”, ha recalcat.

La delegació interministerial russa va viatjar a Guantánamo el passat 17 de gener. Durant la visita, Konstantín Dolgov i altres membres de l'equip es van entrevistar amb el ciutadà rus Ravil Mingazov reclòs a la presó des de fa més d'una dècada. Segons el diplomàtic, el Ministeri d'Exteriors de Rússia continuarà amb l'esforç per aconseguir l'alliberament i el respecte als drets de l'únic pres rus de Guantánamo.

Rusia exige el cierre inmediato de Guantánamo

Tras el reciente viaje de su delegación a Guantánamo, Rusia insiste en que este centro de detención ilegal estadounidense sea cerrado lo antes posible debido a "las graves violaciones de los derechos humanos que se cometen allí", ha declarado el comisario para los derechos humanos de la cancillería rusa, Konstantín Dolgov.

EUA va pagar al govern de Polònia 15 milions de dòlars per la presó secreta de la CIA


El govern d'EUA va pagar al govern feixista dels germans Kaczinsky a Polònia 15 milions de dòlars per mantenir al seu territori una presó secreta i il.legal de la CIA, revela el diari nord-americà The Washington Post citant un exagent anònim de l'Agència Central d'Intel·ligència.

EEUU pagó al gobierno de Polonia 15 millones de dólares por la cárcel secreta de la CIA


El gobierno de EEUU pagó al gobierno fascista de los hermanos Kaczinsky en Polonia 15 millones de dólares para tener en su territorio una cárcel secreta e ilegal de la CIA, revela el diario estadounidense The Washington Post citando un exagente anónimo de la Agencia Central de Inteligencia.

Correos rep la quarta multa milionària per pràctiques anticompetencia

Correos, en mans d'un altre incompetent i corrupte col·locat a dit pel feixista Rajoy, ha tornat a rebre una multa milionària de 8,17 milions per abús de posició de domini, per pràctiques il·legals contra la competència i realitzar descomptes desmesurats als amics feixistes, i ja suma quatre multes mentre retalla salaris i plantilla.

La Comissió Nacional de Mercats i Competència (CNMC), presidida per José Marín Cremada i que ha imposat la sanció, assenyala que la companyia de capital públic ha aplicat a clients importants descomptes més elevats dels quals ofereix als operadors alternatius que utilitzen la xarxa postal a pesar que contracten serveis similars.

Altres tres multes des de 2010

La multa a Correos arriba dos anys després que Unipost denunciés l'abús de domini de la companyia postal. Però no és el primer rapapolvo que rep per part dels organismes regulatoris. La primera sanció va arribar en 2010, quan Correos va haver de fer front a una multa d'import similar: 8,1 milions. Un any després, va rebre un nou toc d'atenció per les seves pràctiques empresarials, però llavors la sanció va ser de 4,8 milions. A l'abril de 2013, la companyia postal va haver de fer front a un altre pagament de 3,3 milions.

Competència de Unipost

Malgrat el procés de liberalització iniciat amb les directives de 1997, 2002 i 2008, Correus té un volum de facturació més de 10 vegades major que el seu principal competidor, Unipost. Precisament, aquesta altra companyia del sector travessa un dels seus perores moments. El passat 9 de gener, Raventós i Deutsche Post van rescatar in extremis a Unipost amb una ampliació de capital de tres milions per pagar les nòmines de gener dels 2.600 treballadors i les retribucions pendents amb els proveïdors.

Mentre, el major operador postal privat -que compta amb nombrosos accionistes entre els mateixos directius del PP en Correus que desvien negoci i enfonsen el públic amb les seves polítiques fraudulentes i il·legals- ha proposat als seus treballadors un ajust salarial i una reducció de plantilla, per la qual cosa els treballadors s'han declarat en vaga.

Correos recibe la cuarta multa millonaria por prácticas anticompetencia


Correos, en manos de otro incompetente y corrupto colocado a dedo por el fascista Rajoy, ha vuelto a recibir una multa millonaria de 8,17 millones por abuso de posición de dominio, por prácticas ilegales contra la competencia y realizar descuentos desmedidos a los amigos del fascio, y ya suma cuatro multas mientras recorta salarios y plantilla.

L'investigació científica a Portugal en temps de retallades neoliberals

Reaccionant a les acusacions que el govern està desinvertint en la recerca i ciència, Nuno Crato, Ministre de l'Educació i Ciència de Portugal, va destacar la setmana passada al Parlament que l'aposta de la política de ciència és per a la "gran qualitat" i que també depèn dels “esforços dels científics, que amb l'alta qualitat del seu treball, van aconseguir obtenir fons europeus".

Les xifres mostren que fins al 2009, i sota el govern socialista de José Sócrates, els diners pressupostats per a la Fundació per a la Ciència i la Tecnologia (FCT) havia estat augmentant. El pic dels diners pressupostats anualment va ser aconseguit en 2009, amb 639 milions d'euros. Però hi ha una diferència entre els diners pressupostats i els diners gastats. El tros més gran de diners gastats per la FCT va ser en el 2010, amb 469 milions d'euros gastats (3 milions més que en el 2009). En els anys següents, la FCT va gastar el màxim del seu pressupost: 410 milions d'euros gastats en 2011, 416 milions en 2012 i 424 milions en 2013. Per 2014, el pressupost proposat és de 436 milions d'euros.

El que és realment gràfic és que els diners pressupostats han baixat des de 2009. Els diners que prové del Pressupost General de l'Estat també han baixat. I que, des de 2011, els diners de gasto s'han mantingut, tot i que és menor que en els anys anteriors. La setmana passada, els talls han guanyat visibilitat: Es va saber que 5.190 candidats no han rebut beques individuals de doctorat i post doctorat de la FCT. Del 2012 al 2013, el número de beques de doctorats va baixar gairebé el 40%. I el de beques post doctorals va caure encara més, arribant a un tall del 65%.

Sofia Aboim, de l'Institut de Ciências Sociais de la Universidade de Lisboa, observa l'èxode de persones del món de la recerca: "les universitats no tenen la capacitat per contractar. Els investigadors no poden comptar amb un sistema que s'ha caracteritzat per la precarietat. Molts contractes es van acabar, van acabar moltes beques. Encara no s'ha notat, però ja hi ha un nombre significatiu de gent que es va anar i això redueix la qualitat del treball que fem".

Crato va refutar aquesta tesi i va mostrar els seus números: 2.300 projectes en execució amb finançament de 280 milions d'euros; un augment del 43,9% per al finançament de les unitats de recerca, on es troben 1.500 investigadors; més de 10.000 investigadors recolzats anualment. En relació amb els 5.190 candidats sense beca, el ministre però no va reaccionar.

Ciències socials llançades a l'infern


Nuno Crato diu també que hi ha aproximadament un 30% de les beques assignades a les ciències socials, rebutjant qualsevol discriminació. Aquesta declaració ha de veure's a la llum de les recents acusacions sobre que les ciències socials i humanes han estat particularment afectades. Al principi del seu mandat, la nova gestió de la FCT va anunciar que l'àrea de les ciències socials i humanes estava "sobre finançada", fent témer a Moisés Martins, del Centre de Estudos de Comunicação e Sociedade de la Universidade do Minho, "l'exclusió de les anomenades ciències suaus, en nom d'una ideologia utilitària, mercantilista i productivista”, com es va fer durant els temps de la dictadura.

En els últims anys es va encongir el nombre de beques de doctorat i pos doctorats en ciències socials (en 2013 només el 30% de les beques de doctorat i post doctorats van ser concedides, la qual cosa equival, respectivament, a 90 i 66 beques). També s'espera que baixi el pressupost dels centres de recerca que al llarg d'aquest any estan en procés d'avaluació.

Mercantilitzaciò de la ciència


"És molt difícil parlar quan no volen sentir-nos" es va queixar el ministre. "Estem mantenint Portugal en les grans organitzacions europees, amb deutes que van venir del passat i que tenen costos per la FCT," va dir, justificant la destinació d'una part del finançament de la FCT. També es va referir a la caiguda del producte intern brut en ciència reflecteix un "col·lapse de la inversió de les empreses". El Ministre va comentar així el descens d'aquest indicador que mostra els esforços del país esforço en la ciència, i inclou fons públics i privats. Aconseguit el bec en 2009 (1,64%) i, des de llavors, ha estat en descens, sent d'1,50% en 2012.

Boaventura Sousa Santos del Centre de Estudos Sociais de la Universidade de Coimbra ho anomena "Concepció mercantilista de la ciència". Què significa això?: "La FCT segueix el model neoliberal de la ciència, un model que pretén vincular la recerca i la Universitat a les necessitats del mercat. És una forma miope de mirar la ciència".

Mathias Eistrup
Corresponsal Portugal
La investigación científica en Portugal en los tiempos de crisis

Reaccionando a las acusaciones de que el gobierno está descuidando en la investigación y ciencia, Nuno Crato, Ministro de la Educación y Ciencia de Portugal, destacó la semana pasada en el Parlamento que la apuesta de la política de ciencia es para la "gran calidad" que también depende de los “esfuerzos de los científicos, que con la alta calidad de su trabajo, lograron obtener fondos europeos".

L'hereu Oriol Pujol 'Zumosol' i la colla de sangoneres

Oriol Pujol Ferrusola coneixia bé el sumari del cas ITV quan va declarar com imputat l'abril passat. Durant el seu interrogatori, l'ex número dos de CDC manifestà al jutge en sis ocasions que havia llegit la causa, la qual cosa li va permetre recordar noms, analitzar decisions i descobrir sobrenoms: “M'he assabentat pel sumari que em diuen Zumosol [en al·lusió al seu rol protector com el cosí de l'anunci]”, explica el diputat a la seva declaració, remesa a les parts fa uns dies.

Pujol està imputat per tràfic d'influències. Segons els investigadors, va pressionar a un alt càrrec de la Generalitat (Enric Colet) per posar com a mediador en el sector de les ITV a un home de la seva confiança, Josep Tous. “Va intervenir en el nomenament del senyor Tous?”, pregunta el fiscal. “No. Em vaig assabentar a posteriori. No vaig parlar amb Colet perquè el nomenés”. El fiscal vol saber llavors per què, segons es desprèn de les converses telefòniques intervingudes, Tous “reporta” directament amb Pujol. “És president de la sectorial [d'Indústria de CDC] i jo secretari general adjunt, i em manté al dia”, diu.

El gruix de la declaració versa sobre les relacions de Pujol amb la resta d'implicats. Entre ells, l'empresari Sergi Alsina. “Un bon amic”, defineix Pujol, qui admet que parlaven sovint sobre el sector de les ITV. Segons els investigadors, la trama va pretendre tombar una adjudicació d'estacions del tripartit per aconseguir una altra de forma irregular. El diputat nacionalista reconeix davant el jutge que Alsina “té un encàrrec professional per part d'operadors del sector” per “impulsar un nou mapa” que procuri “eliminar inseguretat jurídica en el sector”. Un encàrrec de l'empresari Ricard Puignou.

Quan Pujol va declarar, la unitat de Vigilància Duanera encara no havia analitzat centenars de correus electrònics trobats en el registre dels habitatges dels implicats. En ells, queda en evidència que Puignou va pagar a Alsina perquè “pressionés” a Pujol i orientés el seu vot en relació amb la Llei de Seguretat Industrial, aprovada en 2008. La Fiscalia sosté que, a canvi de donar el seu vot, Pujol va demanar a la trama 30.000 euros. Per aquest motiu li acusi, també, d'un delicte de suborn. El TSJC, que investiga el cas, ha de decidir si li cita a declarar com imputat també per aquest delicte.

Pujol va posar la mà en el foc pel seu amic, amb el qual comparteix vacances en la Cerdanya. “Alsina no ha fet prevaler la relació d'amistat per a temes professionals”, diu Pujol. Encara que Alsina ha pagat a l'esposa de Pujol diverses quantitats per assessorament i fins i tot l'ha tingut com a empleada. Un d'aquests pagaments —200.000 euros en 2011— correspon a la reconversió de Sharp. Els ingressos de l'empresari en aquesta operació (i en la de Ficosa i Yamaha) van ascendir a 6,9 milions, que va aconseguir, en part, amb els “consells” del seu amic Pujol.

La defensa dels treballs de la seva dona és tancada. Preguntat sobre l'empresa Avima Projectes —que va facturar treballs a Alta Partners, l'empresa de Alsina—, Pujol contesta que “es dedica a assessorament empresarial (...), la meva dona té la llicenciatura de Dret i Esade, i un ventall de sectors als quals oferir serveis”.

La trama va crear una empresa (Upprime Energy), suposadament per fer-se amb futures adjudicacions de forma opaca. En aquesta societat anava a tenir una “participació indirecta” Pujol. Aquest ho nega, encara que admet que el seu advocat Modest Llopis i Alsina van participar en la constitució de la mateixa. “Sap si el van designar [a l'advocat] per crear Upprime perquè era l'advocat de Zumosol i Zumosol és vostè?”, pregunta el fiscal. “No ho sabia”, replica Pujol.

Els seus contactes amb el sector de les ITV estan justificats, diu, per el “interès polític” que suscitava l'assumpte. Aquest interès va ser advertit per Alsina. “A la fi de 2010, m'adverteix de la situació del sector”. “Molts operadors s'han dirigit a mi (…) per parlar de la problemàtica del sector, per traslladar-me les seves preocupacions o per resoldre la conflictivitat del sector”.

Un d'aquestes trobades marca una fita en el cas ITV. És el sopar del 27 de juliol de 2011, on van assistir Alsina, Oriol Pujol, Xavier Pujol (Ficosa), Pedro Navarrete (expresident de Sony) —tots ells al costat de les seves esposes—, i l'empresari Sergio Pastor, autor del sobrenom Zumosol. La fiscalia creu que allí es va forjar l'acord per incorporar a Pujol al projecte de Upprime; així, Pujol podria “lucrarse” després de prestar el seu “pes polític” a la trama. I posa com a prova un sms escrit l'endemà per Alsina a una tercera persona: “Oriol i jo molt il·lusionats amb el projecte junts. Una abraçada”.

“Quin sentit té aquesta il·lusió del senyor Alsina?”, pregunta el jutge. “Solament ho puc situar en el terreny d'una il·lusió que no és solament de Alsina, sinó una preocupació del Govern i del grup parlamentari perquè Ficosa tiri endavant amb el màxim d'activitat i ocupació de la planta a Viladecavalls i que va comprar Sony”, relata Pujol. Abans, sobre el sopar, el diputat va dir: “No ens coneixíem i Alsina pensava que era interessant. No tenia més sentit que est. No es va parlar de les ITV. Ni d'empreses i constitució de societats”.

L'hereu Oriol Pujol, Zumosol y la panda de sanguijuelas


Oriol Pujol Ferrusola conocía bien el sumario del caso ITV cuando declaró como imputado el pasado abril. Durante su interrogatorio, el ex número dos de Convergència manifiesta al juez en seis ocasiones que ha leído la causa, lo que le ha permitido recordar nombres, analizar decisiones y descubrir apodos. “Me he enterado por el sumario de que me llaman Zumosol [en alusión a su rol protector como el primo del anuncio]”, explica el diputado en su declaración, remitida a las partes hace unos días

El TSJC rebutja obrir a Oriol Pujol una peça separada per suborn en les ITV


El magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Enric Anglada ha denegat la petició del ministeri fiscal per investigar al diputat autonòmic Oriol Pujol per suborn en una peça separada del caso ITV, en entendre que podria tractar-se d'una mateixa "activitat delictiva continuada".

El TSJC rechaza abrir a Oriol Pujol una pieza separada por cohecho en las ITV


El magistrado del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC) Enric Anglada ha denegado la petición del ministerio fiscal para investigar al diputado autonómico Oriol Pujol por cohecho en una pieza separada del caso ITV, al entender que podría tratarse de una misma "actividad delictiva continuada".

El fiscal acusa a Oriol Pujol de "trair l'interès públic en el seu benefici"


La Fiscalia Anticorrupció acusa al diputat de CiU i fill de l'expresindent Jordi Pujol, Oriol Pujol Ferrusola, de "trair l'interès públic" en benefici propi, en aprofitar el seu càrrec per afavorir a la trama corrupta de les ITV, que al seu torn el "recompensava" amb pagaments a través de l'empresa de la seva esposa, Anna Vidal. En el seu escrit remès al TSJC, el fiscal Fernando Maldonado exposa els indicis que li porten a demanar la imputació per suborn d'Oriol Pujol, que segons la seva tesi va rebre pagaments de la trama a través de factures que la seva esposa va girar a la societat d'un dels empresaris imputats "per serveis aparentment prestats".

Qui és el xoriço del PP que ha robat la Cibeles?

En paral·lel a les perquisicions oficials de l'Ajuntament de Madrid, tan meticuloses com lentes, la presidenta regional del PP, Esperanza Aguirre, ha llançat una recerca política per esbrinar el parador del quadre d'Antonio de Felipe desaparegut de l'Ajuntament, i si algun dels infinits lladres i xoriços del PP de la seva confiança està darrere del robatori.

“Però on està el quadre?”, coincideixen diverses fonts que pregunta Espe la lladre, després que en la reunió de la Junta Directiva Regional del PP madrileny del passat dimecres anés tema de conversa preferent.

Segons fonts de confiança de la presidenta, Aguirre, a la qual sempre obsessiona la seva imatge, va quedar molt tocada quan es va descobrir el calat de la trama corrupta Gürtel entre la seva gent, i està obsessionada perquè no es repeteix un cas com el del seu fidel exconseller Alberto López Vell per poder així seguir qualificant-ho d'aïllat.

“Esperanza ha donat ordre que el quadre ha d'aparèixer”, s'assegura en despatxos municipals. “Aguirre ha cridat a tota Espanya i part de l'estranger”, afegeix un edil. I, a qui no ha cridat Aguirre, li ha cridat Beltrán Gutiérrez, gerent del PP madrileny i de la màxima confiança de la presidenta. El repartiment de funcions té una altra explicació: darrere d'aquest incident està la batalla política a mort entre els alts càrrecs endollats del PP madrileny.

Fins i tot des del mateix inici de la història: Antonio de Felipe va cedir a l'Ajuntament un quadre del carro de la deessa Cibeles tirat per vaques després d'una exposició en 1996. Segons el director del centre Casa de Vaques —depenent de la Junta de Retir— entre 1998 i 2005, Francisco Javier Ramírez Car, l'obra va estar penjada en diversos despatxos i va acabar en 2003 en el de la llavors edil, Elena González Moñux. Ramírez és ara director de l'Institut Regional de Realojamiento i Integració Social i va sortir de Retir per les seves bregues amb Moñux.

La regidor, que és viceconsejera de Justícia des de 2012, assegura que el quadre li horroritzava i que ho va perdre de vista en mudar-se de districte en 2007 a Fuencarral-El Pardo. No obstant això, el seu successor en Retir, Luis Asúa (ja pràcticament fora de la política), diu que ella mateixa li va cridar per demanar-li que li enviés el quadre a Fuencarral. Allí no està, com ha constatat l'actual regidor, José Antonio González de la Rosa.

Per què aquest sobtat interès pel quadre tants anys després? Ramírez, molt amic de l'artista, va cridar a Retir per transmetre l'interès d'est a comptar amb la seva obra cedida a l'Ajuntament per a una antològica que està preparant a València. Amb la mediació de Ramírez, el pintor va sol·licitar, entre uns altres, el quadre ara desaparegut. Va ser llavors, just abans de Nadal, quan es va posar potes enlaire la Junta de Retir per trobar-ho. Sense èxit.

Ha estat la pròpia Aguirre la que, molt alterada, ha inquirit a Moñux pel quadre. La viceconsejera és persona de la seva confiança des que fa anys en els inicis de la seva carrera política, estava molt lligada a Alberto Ruiz-Gallardón. Però, obertes ja les hostilitats entre el llavors alcalde de Madrid i la llavors presidenta regional, Moñux va canviar de bàndol i Aguirre la va acollir amb els braços oberts. “Al principi, Esperanza et dóna tota la confiança del món; però ara s'ha adonat que potser es va equivocar”, assegura un alt càrrec molt crític amb la gestió de Moñux.

Aquesta, no obstant això, nega per activa i per passiva tenir res a veure amb la desaparició del quadre i posa en dubte que li hagi de preguntar a ella i no al seu successor. Est replica que hi ha diversos funcionaris municipals que poden testificar que Moñux es va portar el quadre quan es va anar a Fuencarral. Pot ser que el quadre simplement s'hagi extraviat en algun traster? Malgrat el seu relatiu valor (12.000 euros), l'obra no va ser inclosa en l'inventari municipal quan la va donar l'artista.

¿Quién es el chorizo del PP que robó la Cibeles?


En paralelo a las pesquisas oficiales del Ayuntamiento de Madrid, tan meticulosas como lentas, la presidenta regional del Partido Popular, Esperanza Aguirre, ha lanzado una investigación política para averiguar el paradero del cuadro de Antonio de Felipe desaparecido del Ayuntamiento, y si alguno de los infinitos ladrones y mangantes del PP de su confianza está detrás del robo.

Trias renuncia a multar als ‘sense sostre’

L'Ajuntament de feixistes de Barcelona ha arribat per fi a la conclusió que la política nazi de multar a les persones sense sostre arruïnades pels seus socis criminals en administracions i banca no serveix de gens, així que les sancions que tramiten les seves lacayos de la Guàrdia Urbana es queden en un calaix: “Abans ens arribaven desenes de multes a la setmana i ara solament arriben 4 o 5 al mes”, celebra Ferran Busquets, responsable de la Fundació Arrels, una de les entitats que més esforços destina als sense sostre. L'ordenança indecent dels nazicatólicos sobre "civisme", es va aprovar en 2006 a proposta del PSC i amb els vots a favor de CiU i ERC, la burgesia hipòcrita catalana.

Les xifres de l'entitat, que és la més representativa de Barcelona, no deixen espai per al dubte. En 2011 van arribar a la seva bústia 1.056 multes per a les persones que estan empadronades en la fundació, és a dir, que no tenen on dormir. En 2012 la xifra va baixar fins a les 208 sancions i en 2013 es va quedar en 82. “Teníem una voluntària que l'única cosa que feia en tot el dia era introduir les multes en la base de dades”, recorda Busquets.

El total de persones sense recursos sancionades per la Guàrdia Urbana ha de ser major, ja que Arrels no representa a totes les persones sense sostre, però les seves xifres són molt significatives. Solament durant l'any passat va atendre a més d'1.300 persones. Segons la seva experiència, “és gairebé impossible que s'arribin a cobrar aquestes multes i a més creen un problema per a l'afectat ja que sap que si aconsegueix sortir de la seva situació actual haurà d'afrontar-les”.

Al gener de 2012, la Síndica de Barcelona, María Assumpció Vilà, ja va criticar la política de sancions contra aquest col·lectiu i va assegurar que tenen una repercussió “negativa i que en molts casos solament busquen tenir un efecte intimidador sense tenir en compte la falta d'alternatives”.

Algunes de les persones sense llar van arribar a acumular desenes de multes per imports impossibles d'afrontar. Aquests casos van provocar les queixes d'ICV-EUiA, que en el primer ple després de la denúncia de la Síndica va demanar que es deixés de sancionar a les persones sense recursos. La seva proposta no va aconseguir suficients suports, però el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Joaquim Forn, es va comprometre en el ple a revisar el redactat de l'ordenança de civisme en el punt que prohibeix dormir al carrer.

Sense fer soroll i sense modificar ni una sola coma del redactat, els canvis s'han aplicat. “Va ser positiu que llancéssim l'avís”, valora la Síndica. “És un canvi positiu, perquè és clar que multar a persones sense ingressos no serveix de res. Ningú està al carrer per la seva voluntat”, va continuar.

Però ni Busquets ni Vilà consideren que el conflicte de les multes estigui solucionat. Des del seu punt de vista, ha arribat l'hora de canviar l'ordenança. “Ja fa vuit anys de l'aprovació de l'ordenança de civisme i crec que estem tots d'acord en què les coses han canviat molt. És el moment de revisar-la”, adverteix Vilà.

L'ordenança de civisme, que regula l'espai públic, es va aprovar en 2006 a proposta del PSC i amb els vots a favor de CiU i ERC. El text va provocar moltes crítiques ja que obria la possibilitat de sancionar, entre altres activitats, la mendicitat i la prostitució. En 2005, abans de l'aprovació d'aquesta ordenança, les sancions que arribaven a la bústia de Arrels eren sol 17. Busquets va explicar que la multa que més els arribava era per dormir en la via pública, orinar o beure alcohol, encara que també per fer un ús inadequat del mobiliari urbà o per vendre coses. “Em sembla fantàstic que em multin a mi per orinar o beure alcohol en la via pública, però no té sentit que sancionin a una persona que viu al carrer”, va considerar Busquets.

El canvi de llei estalviaria a més molta burocràcia, segons Busquets. Actualment, el procediment és que la Guàrdia Urbana segueix multant en aplicació de l'ordenança de civisme i són els serveis socials els que avisen que les persones sancionades no tenen recursos. A partir d'aquesta gestió es retira la multa.

Fonts municipals van explicar que les sancions es retiren “a canvi que la persones multades realitzin plans de treball” i van afegir que aquesta negociació facilita el treball dels assistents socials, com a moneda de canvi per convèncer-los que acceptin els recursos públics.

“Em preocupa què passa amb les persones que no tenen cap entitat darrere que els faci la gestió”, va advertir Busquets. Per culpa de la crisi, el nombre de persones que viuen al carrer s'ha disparat un 43% en els últims cinc anys. Actualment, hi ha unes 500 persones dormint en campaments més o menys organitzats i unes 870 més al carrer i unes 1.500 dormint en albergs o hostals subvencionats per les Administracions.

Trias renuncia a multar a los ‘sin techo’


El Ayuntamiento de fascistas de Barcelona ha llegado al fin a la conclusión de que la política nazi de multar a las personas sin techo arruinadas por sus socios criminales en administraciones y banca no sirve de nada, así que las sanciones que tramitan sus lacayos de la Guardia Urbana se quedan en un cajón: “Antes nos llegaban decenas de multas a la semana y ahora solo llegan 4 o 5 al mes”, celebra Ferran Busquets, responsable de la Fundación Arrels, una de las entidades que más esfuerzos destina a los sin techo. La ordenanza indecente de los nazicatólicos sobre "civismo", se aprobó en 2006 a propuesta del PSC y con los votos a favor de CiU y ERC, la burguesía hipócrita catalana.

Trias no dedicarà cap carrer al feixista Samaranch

L'alcalde de Barcelona ha decidit finalment no dedicar cap carrer al feixista Juan Antonio Samaranch, informa la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes que ha rebut resposta a la carta que van enviar entitats ciutadanes el mes de novembre proppassat demanant que no posés el nom de qui va ser la mà de Franco i procurador de les corts franquistes, a cap carrer de la ciutat. El batlle, Xavier Trias (CiU), va recollir la proposta i va defensar-la, però l'allau de crítiques ha acabat fent que aturés la proposta del franquisme català.