Suspès l'acte en homenatge a Franco que s'havia de realitzar en un centre públic

L'empresa concessionària del recinte on s'havia de celebrar l'acte (adscrit al Ministeri d'Indústria) revoca la reserva realitzada per la Fundació Francisco Franco "donada l'alarma causada". I és que "se iba a liá un follón..." (APM!). Formen part de la cúpula de la fundació l'exministre franquista José Utrera-Molina, sogre d'Alberto Ruiz-Gallardón, un dels ministres de l'Opus Dei del PP, i l'advocat Luis Utrera-Molina, cunyat del mateix ministre de Justícia. Foto: Dos castrats criminals a Hendaia.

El Grup Husa ha informat que ha suspès "donada l'alarma causada" l'acte que tindria lloc al Palau de Congressos de Madrid, convocat per la feixista Fundació Francisco Franco per celebrar el 120 aniversari del naixement del dictador castrat. Fonts de l'empresa concessionària dels serveis que havien estat contractats del Palau de Congressos, Husa, han confirmat a la cancel·lació de l'esdeveniment previst per al 2 de desembre al recinte madrileny.

El sogre i el cunyat de Ruiz-Gallardón darrera "decretar l'estat de guerra" a Catalunya

Decretar "l'estat de guerra", destituir el "president-delinqüent" de la Generalitat i enviar l'Exèrcit "per apaivagar Barcelona". Aquestes són les mesures que proposa la Fundació Francisco Franco per posar fi al desafiament independentista d'Artur Mas a Catalunya. Formen part de la cúpula de la fundació l'exministre franquista José Utrera-Molina, sogre d'Alberto Ruiz-Gallardón, un dels ministres de l'Opus Dei del PP, i l'advocat Luis Utrera-Molina, cunyat del ministre de Justícia.

La FFF alerta en el seu últim editorial contra el "malson sobiranista", i es pregunta si, davant el risc de "desintegració" d'Espanya, "no hi ha espanyols capaços d'acudir en defensa seva, costi el que costi".

Els pares i el germà d'Enrique Crespo (PP) imputats per amagar que es van embutxacar 23 milions en loteria

A l'expresident de la Diputació de València i exalcalde de Manises, Enrique Crespo (PP), el jutge l'ha enxampat amb les mans a la massa, si per massa s'entenen els més de 22 milions d'euros que li van tocar en el segon premi de la loteria de Nadal de l'any passat. En estar processat pel saqueig d'Emarsa, Crespo va declarar a instàncies del jutge que només tenia un dècim. Ara el jutge ha imputat als pares i al seu germà per sospitar que van cobrar els 159 dècims de loteria i 193 participacions propietat de l'exdirigent del Partit Popular.

El jutjat d'Instrucció número 15 de València, que investiga el saqueig de l'empresa pública Emarsa per un forat de 25 milions en la gestió de la depuradora de Pinedo, la major de la Comunitat Valenciana, ha imputat als pares i el germà d'Enrique Crespo, expresident d'Emarsa i exvicepresident de la Diputació.

El jutge Vicente Ríos imputa als familiars de Crespo per un presumpte delicte d'insolvència de responsable delictiu, per eludir responsabilitats civils, en relació amb la investigació pel cobrament de diversos dècims i participacions de la loteria de Nadal de l'any passat. Crespo també està imputat en el cas Emarsa per un delicte de malversació de cabals públics continuat, un altre delicte continuat de falsedat documental i quatre delictes contra la hisenda pública, agreujats. El jutge li va imposar una fiança solidària de 25 milions d'euros.

Van cobrar més de 22 milions

Fa una mica més d'un mes, el jutge va acordar imputar en la causa al germà de Crespo, Carlos Crespo, després de rebre una denúncia de la fiscal, com a conseqüència de les actuacions realitzades pels jutjats d'Andorra, que van detectar ingressos en un compte que els dos germans tenien oberta al Principat, per import de 350.000 euros en uns vuit mesos.

A més, un informe aportat al jutjat revela que tant els pares com el germà de Crespo van cobrar 22.770.000 euros de la loteria de Nadal de 2011. Van rebre aquesta quantitat de 159 dècims de loteria i 193 participacions i ho van fer de manera "escalonada" i en diferents comptes, el que ha aixecat "sospites", segons considera el magistrat.

Sobre això, estima que els pares i el germà de Crespo van poder haver "cooperat" amb ell en el cobrament dels premis, propietat d'Enrique. L'objectiu era que l'expresident d'Emarsa eludís les responsabilitats civils que puguin derivar de la causa en què està imputat, i pel qual se li va requerir una fiança de 25 milions d'euros.

Va declarar posseir només 1/10

El matí del sorteig de Nadal de l'any passat l'ardor va poder amb la cautela i, amb gestos d'alegria, Crespo es va vanagloriar davant els mitjans de comunicació de posseir "bastants" dècims del segon premi -"més que el president de la Diputació", va dir eufòric, a qui li havien correspost 625.000 euros pels seus cinc dècims- sense mesurar la que se li venia a sobre.

Aquest mateix dia el jutge del cas Emarsa va dictar una providència perquè Crespo li aclarís en 24 hores quants dècims posseïa: "Només un", va ser la breu resposta de l'imputat, a qui el jutge li va imposar un mes després una fiança de 25 milions d'euros.

Acorralat per l'oposició davant l'evidència dels delictes comesos en la gestió de l'empresa Emarsa, Enrique Crespo es va veure obligat a dimitir de tots els seus càrrecs el passat febrer.

Netanyahu acomiada el seu conseller militar pel fracàs a Gaza

El primer ministre del règim sionista, Benyamin Netanyahu, va acomiadar ahir dimecres al seu conseller militar, el general Yohanan Locker, després del fracàs d'aquest règim en els seus atacs contra la franja de Gaza. Abbàs felicita Hanie per la victòria contra Israel.

Mentre les notícies revelen la insatisfacció dels israelians pel fracàs de Netanyahu a dirigir la invasió militar contra l'enclavament costaner, el seu despatx ha emès un comunicat en què anuncia que Eyal Zamir substituirà Locker.

Zamir ha estat designat com el nou conseller militar del primer ministre del règim de Tel Aviv alhora que dirigeix ​​a les forces terrestres de l'ex��rcit israelià.

Fins l'entrada en vigor d'un alto el foc entre el règim de Tel Aviv i el Moviment de Resistència Islàmica Palestina (Hamas), a les 19h00 GMT de la jornada de dimecres, 162 palestins han mort a la Franja de Gaza mentre que altres 1.300 van resultar ferits.

Abbàs felicita Hanie la victòria contra Israel

El president de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), Mahmud Abbàs, ha felicitat aquest dijous el primer ministre del Govern electe palestí, Ismail Hanie, per la seva victòria contra les agressions del règim d'Israel sobre la franja de Gaza.

Durant una conversa telefònica mantinguda amb Hanie, el president de l'ANP s'ha referit al cessament al foc assolit, ahir dimecres, entre el Moviment de la Resistència Islàmica Palestina (Hamas) i el règim de Tel Aviv i ha subratllat la importància de "aconseguir la treva i evitar els desastres de la guerra".

A més ha ressaltat la determinació i la resistència de la nació palestina davant els atacs israelians i ha expressat "la seva simpatia cap als màrtirs".

Des de l'inici de les ofensives brutals del règim de Tel Aviv fins al'entrada en vigor de l'esmentada treva, aconseguida amb la mediació d'Egipte, la xifra de les víctimes en l'enclavament costaner arribar als 162 morts i 1.300 ferits.

En aquest diàleg telefònic, Hanie, per la seva part ha expressat el seu suport a la sol · licitud de l'ANP perquè Palestina sigui un Estat observador no membre en l'Organització de les Nacions Unides (ONU), a presentar-se el proper 29 de novembre.

El setembre de l'any passat, Abbàs va presentar davant l'Assemblea General de l'ONU, una iniciativa de reconeixement d'un Estat palestí independent dins de les seves fronteres prèvies al 1967, amb la seva capital a Jerusalem Est (Al-Quds), però, aquesta iniciativa no va ser aprovada a causa del suport multilateral de Washington al règim d'Israel i les pressions que va exercir en el si de les Nacions Unides.

Llista d'espera de tres mesos per al diagnòstic

L'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha alertat que en la sanitat pública hi ha una llista d'espera d'uns tres mesos de mitjana per rebre un diagnòstic, és a dir, des que el pacient demana cita a l'especialista, es fa la prova corresponent i torna a la consulta per conèixer els resultats.

Així ho ha mostrat en el seu tercer estudi sobre les llistes d'espera en les diferents comunitats i que tenia com a objectiu conèixer els terminis d'accés a l'atenció especialitzada en cardiologia, cirurgia general, dermatologia, digestiu, ginecologia, neurologia, oftalmologia, otorinolaringologia, traumatologia i urologia, i les proves diagnòstiques com l'ecografia, l'electromiograma, l'endoscòpia, la ressonància magnètica i el TAC.

Per això, durant la primera quinzena de juny de 2012 es va visitar centres d'especialitats de 56 ciutats de les 17 comunitats autònomes recollint dades de 16.000 cites mèdiques d'aquests hospitals. D'aquesta manera, i recolzant-se en els resultats de dos estudis realitzats el 2004 i 2008, l'OCU ha mostrat que, tot i que la situació "ha millorat" a alguns llocs, les llistes d'espera continuen sent elevades.

En concret, actualment l'espera mitjana per visitar la primera vegada a l'especialista se situa en 47 dies, la segona vegada en 55 dies i la tercera vegada en 77 dies. Tot i això, segons ha avisat l'OCU, hi ha "grans diferències" entre comunitats ja que, per exemple, mentre que a Balears la cita de la primera visita triga a fer-se en uns 20 dies, a Canàries el temps d'espera és de 105 dies.

Entre les especialitats, cardiologia i neurologia són les que tenen més retard a la primera cita -56 i 55 de mitjana-. En la segona visita, neurologia també es manté al capdavant com la més lenta -66 dies des de la cita anterior-. Per contra, les consultes de traumatologia són les que tenen els temps d'espera més baixos -43 i 42 dies-.

Així mateix, respecte als temps mitjans d'espera en les cinc proves diagnòstiques triades per l'OCU, no existeixen "grans diferències", tot i que el temps mitjà se situa al voltant d'uns 54 dies. En aquest punt, Canàries torna a ocupar el cap del pilot dels "lents" amb 103 dies, seguida de Castella-la Manxa amb 82 dies i de Galícia amb 80 dies.

"Total i absoluta falta d'informació del Ministeri"

No obstant això, el "preocupant" per l'OCU és la tardança en les segones i terceres visites ja que és "més llarga". En aquest cas, l'estudi mostra que els ciutadans de les Canàries han d'esperar entre 118 dies i 140 dies per tornar a l'especialista, els gallecs entre 68 dies i 111 dies, i els extremenys uns 57 dies per anar a la segona consulta i uns 68 dies per anar a la tercera. Per contra, les regions que més ràpid donen la segona i tercera cita són Balears amb un temps mitjà de 40 i 47 dies, Múrcia amb 32 i 44 dies i Madrid amb 37 i 70 dies.

La normativa de temps màxims d'espera és "paper mullat"

"La tardança en les segones i terceres cites pot ser perquè en les dades del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i de les diferents comunitats no es reflecteixen aquestes llistes, pel que sembla que no els importa", ha denunciat la portaveu de l'OCU, Ileana Izverniceanu, per criticar la "total i absoluta falta d'informació" per part del departament que dirigeix ​​Ana Mato i de les comunitats i del poc "consens que hi ha a l'hora de mesurar els temps d'espera".

Prou Retallades crida a aturar el 25-N les polítiques de CiU i PP

La plataforma que aplega sindicats i desenes d'entitats socials reclama que s'aturin els desnonaments, la retirada de l'euro per recepta i s'implanti una fiscalitat "justa i progressiva" que gravi més les rendes del capital que les del treball, polítiques que tant CiU com el PP estan aplicant als governs català i espanyol.

La plataforma Prou Retallades, que agrupa des de sindicats com UGT i CCOO de Catalunya fins a entitats socials com la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) o la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública, entre moltes altres, s’ha pronunciat de cara a les eleccions al Parlament de diumenge fent una crida a la participació. El text, però, deixa clar que s’oposa a les polítiques que tant CiU com el PP estan aplicant als governs català i espanyol. En aquest sentit, el document, que porta per títol Volem decidir x una Catalunya social!, fa una crida a una participació massiva a les urnes per aturar el desmantallament de l’Estat del benestar.

A l’inici del manifest, es recorda que els comicis arribin en un context amb una crisi molt dura, com il·lustren els “prop de 900.000” aturats, les gairebé 100.000 llars catalanes sense cap ingrés, els 100 desnonaments diaris, “l’atac als serveis públics”, etc.

“Reclamen que Catalunya esdevingui un model de país per a Europa i el món, on els seus ciutadans i ciutadanes gaudeixin de drets socials i laborals, on es tinguin en compte les persones”, exposa el document que recalma “aturar de manera immediata el desmantellament de l’Estat del benestar”, implementar una “fiscalitat justa i progressiva que gravi més les rendes del capital que les del treball”, la retirada de l’euro per recepta i el “re-copagament” sanitari, la rebaixa de les ràtios d’alumnes per professors als centres educatius, la retirada dels increments de les taxes universitàries, l’aturada dels desnonaments i una aposta clara per les polítiques actives d’ocupació.

Prou Retallades considera que els vots han de “canalitzar el rebuig i la lluita contra les retallades socials i els atacs a l’Estat del benestar, els drets i la dignitat”.

PSOE i L'Esquerra Plural porten Gallardón al Constitucional

El PSOE, a més de recórrer al Tribunal Constitucional com ja va anunciar dimarts, ha registrat diverses iniciatives al Congrés dels Diputats per introduir exempcions al pagament, mentre que L'Esquerra Plural ha demanat a la Defensora del Poble que el denunciï. La portaveu de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), Iliana Izverniceanu, ha titllat de "recaptatòria i dissuasòria" la llei que augmenta les taxes judicials.

Per primera vegada els ciutadans, que fins ara estaven exempts, hauran de pagar taxes en els processos civils, contenciós-administratius i dels social. Recórrer una sentència costarà 800 euros; 1.200 si és en apel·lació davant el Tribunal Suprem.

Els socialistes han anunciat aquest dijous que emprendran una ofensiva judicial, parlamentària i ciutadana per obligar el president Mariano Rajoy a "rectificar" la nova llei de taxes judicials, perquè consideren que és la "pitjor" llei que ha aprovat el seu Govern.

Al front judicial, els socialistes van a recórrer al Tribunal Constitucional, en el Congrés han registrat aquest dijous una sèrie d'onze proposicions no de llei per excloure a diversos col·lectius del pagament de taxes, i al carrer estaran "amb els ciutadans en qualsevol iniciativa "que emprenguin:" Anem a denunciar contínuament els efectes nocius, l'impacte negatiu d'una llei que no té res a veure amb la crisi ni amb l'estalvi econòmic, és pura ideologia, de la pitjor ideologia de la dreta", ha advertit la portaveu del PSOE al Congrés, Soraya Rodríguez.

Al costat del registre de la cambra baixa, després de formalitzar la seva bateria d'iniciatives, Rodríguez ha asseverat que aquesta llei "ha de ser retirada pel president del Govern, perquè el ministre de Justícia (Alberto Ruiz-Gallardón) ha decidit que els drets dels ciutadans valen el que val la seva cartera".

L'Esquerra Plural insta a la Defensora del Poble a actuar

Per la seva banda, L'Esquerra Plural s'ha dirigit per escrit a la Defensora del Poble, Soledad Becerril, perquè presenti un recurs d'inconstitucionalitat contra les taxes judicials en deixar als ciutadans "sense tutela judicial efectiva", segons ha explicat el seu portaveu de Justícia, Gaspar Llamazares.

En una compareixença al Congrés, Llamazares ha assenyalat que la llei de taxes judicials és un "atracament judicial" que afectarà el 80% de la població, i ha exigit la paralització immediata pel "dany" que ocasiona.

De manera simultània, ha avançat Llamazares, l'Esquerra Plural remetrà una carta al grup socialista ia altres forces polítiques per oferir la signatura dels seus onze diputats de cara a la presentació del recurs davant del Tribunal Constitucional que ha plantejat el PSOE.

L'OCU qualifica de "recaptatòria i dissuasòria" la pujada de taxes

La portaveu de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), Iliana Izverniceanu, ha titllat de "recaptatòria i dissuasòria" la llei que augmenta les taxes judicials.

"No s'han pogut començar a cobrar perquè no hi ha formularis. Això va passar amb el copagament farmacèutic, els farmacèutics tampoc sabien quant podien cobrar depenent de la renda perquè no estava encara tot filat", ha ironitzat la portaveu de l'organització.

Per Izverniceanu, es tracta d'una "llei aberrant, perquè és recaptatòria i dissuasòria, no per l'incomplidor, sinó per a aquelles persones que veuen que els seus drets han estat vulnerats, conculcats i no li queden més remei que acudir a l'ordre jurisdiccional a defensar els seus drets".

Segons la portaveu de l'OCU, amb la pujada de taxes molts usuaris de classe mitjana optaran per no reclamar perquè "els costarà més el collar que el gos".

L'associació FACUA-Consumidors en Acció ha posat en marxa, a través de la seva pàgina web, una campanya de recollida de signatures contra la llei de taxes judicials per traslladar al Govern "l'opinió i el rebuig" dels ciutadans davant aquesta mesura, que considera anticonstitucional.

En una roda de premsa, el portaveu de FACUA, Rubén Sánchez, ha afirmat que la llei suposa "la incapacitat de molts ciutadans per acudir als tribunals de justícia per no poder assumir les taxes que s'imposen, que resulten totalment desproporcionades".

L'oposició i les associacions de consumidors han posat en marxa accions en contra de les noves taxes judicials que han entrat en vigor aquest dijous encara que no es començaran a cobrar de moment perquè no estan preparats els impresos.

El servent de l'Opus i retrògrad Gallardón titlla de "conservadors" a tota l'oposició i judicatura

El ministre de Justícia de l'Opus Dei i proclamat retrògrad i reaccionari, Alberto Ruiz-Gallardón, ha titllat avui de "conservadors" els que critiquen la seva llei de taxes judicials que instaura la justícia pels rics i l'injustícia i indefensió per a qui no pugui pagar-la, és a dir: les associacions de jutges, fiscals i advocats, tots els partits de l'oposició i els sindicats. Amb un cinisme delirant els ha acusat de voler mantenir "l'antic règim" (l'absolutisme monàrquic per més conya) en l'administració de justícia. El ministre nazicatòlic, per tant, no canviarà la llei, tot i l'allau de crítiques fins al seu galliner. El president del Consell General de l'Advocacia Espanyola, que representa més de 80 col·legis d'advocats del país, Carlos Carnicer, l'ha qualificat de "nyap legal". El president del Tribunal Suprem i del Consell del Poder Judicial, Gonzalo Moliner, la veu "difícilment explicable".

Entre elles, avui també s'han produït de barons del PP, com el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, que ha assenyalat que hi ha "determinades taxes" judicials que haurien "ser reconsiderades en el seu volum, import i quantia", o de els alts representants de la Justícia, com el president del Tribunal Suprem i del Consell del Poder Judicial, Gonzalo Moliner, que també veu "difícilment explicable" la norma.

"Estem sortint ara d'una llarga letargia que ha durat massa dècades de conformisme, de resignació. Aquest [el nou sistema de taxes] és un primer pas dins del canvi absolut que farem en l'administració de justícia parra que sigui allò que diu nostra Constitució, que resolgui els conflictes en temps, amb agilitat", ha afirmat Ruiz-Gallardón després d'un acte amb la comunitat hebrea sefardita a Madrid.

La justícia continua però revoltada amb la llei. Avui el president del Consell General de l'Advocacia Espanyola, que representa els més de 80 col·legis d'advocats del país, Carlos Carnicer, l'ha qualificat de "nyap legal" i creu que ha estat tramitada amb "precipitació i poca reflexió", per el que ha insistit en la necessitat que sigui el Tribunal Constitucional qui decideixi sobre ella.

El president de la Xunta, Alberto Nú��ez Feijóo (PP), tampoc ha ocultat el seu desacord amb la reforma del ministre de Justícia. "Estic convençut que en la pràctica judicial es podrà reflexionar sobre la proporcionalitat d'aquestes taxes", ha expressat Feijóo en la roda de premsa posterior al Consello de la Xunta, en què, després incidir que ell no és ministre i no té la "responsabilitat" de decidir sobre això, ha exposat la postura la Xunta després de "conversar i reflexionar" amb advocats, jutges i procuradors gallecs.

Nyap total del "nyap legal"

La llei ha entrat en vigor avui però les taxes no començaran a cobrar fins d'aquí a "tres o quatre setmanes", segons ha confirmat el subsecretari de Justícia, Juan Bravo. El ministeri, que va tramitar la llei a tota velocitat al Parlament (i es va guanyar amb això la plantada i la protesta de tota l'oposició) té d'endarrerir la seva aplicació perquè manca la regulació de la gestió del cobrament de taxes, que havia de elaborar Hisenda i no ha arribat a temps.

En ser preguntat per la marxa enrere en l'entrada en vigor prevista a la llei per no haver previst els impresos corresponents, el portaveu adjunt del PP, Rafael Hernando, ha respost: "Potser hem anat massa ràpid". Aquesta velocitat en la tramitació va ser denunciada amb una plantada per tots els altres grups a la Comissió de Justícia, enfront del PP que justificava llavors la urgència. A més, el diputat d'IU Gaspar Llamazares ha emplaçat a la Defensora del Poble a presentar recurs davant el Tribunal Constitucional contra el copagament de Gallardón.

Israel arresta a 55 palestins a Cisjordània enmig de la treva

Les forces de seguretat israelianes van arrestar aquest dimecres a 55 activistes socials palestins en els territoris ocupats de Cisjordània, hores després de l'alto el foc acordat entre el Moviment de Resistència Islàmica (Hamas) i el Govern de Tel Aviv, que va posar fi a vuit dies de mortals atacs israelians sobre la franja de Gaza. L'Exèrcit israelià va informar que les seves "forces" van detenir aquestes persones -incloent-hi funcionaris d'alt nivell de diversos moviments palestins i legisladors- després d'haver percebut un "augment de la violència" als territoris ocupats.

A través d'un comunicat, l'Exèrcit israelià va informar que les seves "forces" van detenir almenys a 55 persones, incloent funcionaris d'alt nivell de diversos moviments palestins, fins i tot alguns legisladors.

El text afegeix que el règim de Tel Aviv va fer els arrestos després d'haver percebut un "augment de violència" en els territoris ocupats.

"A la llum de les recents activitats terroristes i violentes a Samaria i Judea (Cisjordània) i com a part de l'intent de les forces de seguretat de restablir la calma a la zona, es va adoptar la decisió de dur a terme els arrestos", va assenyalar el document.

Segons el mateix Exèrcit sionista, els detinguts estaven afiliats a diferents "grups terroristes" i van ser arrestats en una operació conjunta entre organismes d'Intel · ligència interior, Policia i Policia de Fronteres.

Durant l'última setmana, s'han produït xocs en diferents localitats de Cisjordània, entre forces israelianes i joves palestins que protesten per la sagnant ofensiva militar contra la franja de Gaza.

Addicionalment, aquests arrestos es van desenvolupar just després que una bomba va esclatar en un autobús a Tel Aviv, provocant un mort i altres 25 ferits.

Dimarts passat, almenys quatre palestins van resultar ferits en enfrontaments entre ambdues parts, així com també el dia 18 de novembre una manifestació va ser reprimida violentament deixant un saldo de dos morts, quan soldats israelians van obrir foc contra els manifestants.

Un acord d'alto el foc, mediat per Egipte aquest dimecres, va posar fi a una ofensiva israeliana de vuit dies contra la assetjada Franja de Gaza, el balanç de víctimes va superar els 162 palestins morts i 1.300 ferits.

El Govern extremeny pagarà l'extra als seus empleats

El president del Govern d'Extremadura, José Antonio Monago, ha anunciat que els empleats públics de la Comunitat Autònoma extremenya cobraran finalment aquest any la paga extra de Nadal, amb els fons que la regió percebrà després d'una sentència del Tribunal Constitucional que dóna la raó al Executiu extremeny en l'impost que va establir sobre els dipòsits de les entitats de crèdit. La suspensió de la reunió PSE-PNB deixa en l'aire un acord similar a Euskadi.

Una sentència per la qual el Govern d'Extremadura rebrà uns 240 milions d'euros, dels que gastarà al voltant de 80 milions en restablir la paga extra de Nadal als empleats públics de la comunitat. Un mesura que afectarà els funcionaris, però no als alts càrrecs de l'administració, que seguiran sense cobrar la paga extra.

José Antonio Monago ha qualificat de "molt bona notícia" aquesta sentència, que dóna la raó a Extremadura davant un recurs que va presentar el Govern central del PP contra aquest impost extremeny, ja que segons ha destacat el president extremeny, els diners que arribarà a la regió es destinarà, a més de restablir la paga extra, a la dependència, l'ocupació, al pagament a proveïdors, ja alleujar el dèficit de la comunitat.

La suspensió de la reunió PSE-PNB deixa en l'aire un acord similar a Euskadi

El Govern de Patxi López ha decidit suspendre a última hora la trobada per preparar el traspàs de poders que tenia previst mantenir avui amb una delegació del PNB.

Mendia i Salinero han denunciat les informacions «esbiaixades» i les xifres «clarament incertes" que ha fet públiques el PNB en els mitjans de comunicació sobre diverses contractacions que podria fer el gabinet de López abans de deixar el poder.

Així mateix, no ha volgut aclarir quina postura prendrà Lakua en relació a si abonar o no la paga extra de desembre als 70.000 funcionaris de l'Administració Pública, qüestió que estaria avui sobre la taula en la reunió suspesa.

Un conseller del PP pescat 'in fraganti' filtrant informació judicial a Blasco

Vídeo que mostra la presumpta filtració d'un informe judicial a un diputat imputat del PP enmig d'un Ple de les Corts. En la sessió plenària del 20 de novembre passat, el conseller d'Hisenda, José Manuel Vela, va lliurar en mà a l'ex conseller Rafael Blasco (imputat dins d'una trama de robatori de les 'ajudes a la cooperació') un informe redactat per l'interventor general de la Generalitat que conté informació favorable a la situació judicial de Blasco, incorrent així en un possible delicte de revelació de secrets.

A més, s'hi afegeix la paradoxa gens ètica de què la Generalitat Valenciana PP és part denunciant dins del procés judicial contra el seu exportaveu.

Esquerra Unida ha exigit la dimissió del conseller Vela per aquests fets.

Treballadors de Telefónica fan una 'flashmob' pels vaguistes de fam

Un grup de treballadors de Telefónica es va aplegar ahir davant l'edifici on es fa el Móvil Forum Conference (un congrés internacional sobre telèfons mòbils organitzar per la mateixa companyia). En senyal de protesta van estar en silenci absolut uns deu minuts amb una bossa de roba al cap i, tot seguit, van envoltar l'edifici. Va ser una 'flashmob' organitzada pels treballadors de Telefónica per a fer costat als cinc treballadors en vaga de fam i al treballador acomiadat, Marcos Armenteros. És aquest acomiadament, improcedent, que ha motivat la vaga de fam de cinc companys seus.

En la 'flashmob' hi van participar dos vaguistes de fam i Armenteros. També alguns membres del moviment 15-M i de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca els van fer costat.

Els vaguistes ja fa disset dies que no mengen (des del 5 de novembre) per exigir la reincorporació del company acomiadat. I avui els treballadors faran una assemblea per a decidir accions futures. La plataforma de suport als vaguistes ha engegat la maquinària 2.0 perquè la xarxa també es faci ressò de la protesta, a través de Twitter i de Facebook, posem per cas.

Marcos Armenteros fou acomiadat l'any passat per haver acumulat un determinat nombre de baixes mèdiques, d'acord amb la reforma laboral del 2010. Segons que denuncia la plataforma de suport a Armenteros, la carta d'acomiadament deia: 'No sou rendible'. L'home va dur Telefónica als tribunals, i la jutgessa va dictar que l'acomiadament era nul, de manera que va ser readmès.

L'empresa va recórrer, pocs mesos després al TSJC. Aquest tribunal no va acceptar el recurs i tornà a donar la raó a Armenteros, però no va declarar l'acomiadament nul, sinó improcedent. Això permetia a l'empresa de decidir si recuperava el treballador o no. Des d'aleshores, Armenteros és desocupat, i ha deixat estar la via judicial, però, ensems amb quatre companys, va començar fa disset dies una de vaga de fam contra l'acomiadament.

Alexis Tsipras (Syriza) fa campanya per ICV-EUiA

Alexis Tsipras, màxim dirigent de la coalició grega d'esquerres Syriza, aterrarà avui a la campanya catalana per fer costat a ICV-EUiA. Aquest fet és un important reconeixement polític a la candidatura roig i verda, que espera poder presidir una alternativa d'esquerres. Tsipras i Herrera compartiran acte amb el diputat de l'Esquerra Plural, Joan Josep Nuet (EUiA), en un míting a les Cotxeres de Sants de Barcelona, avui.

Tant Syriza com ICV-EUiA proposen de renegociar el deute públic, perquè entenen que una bona part d'aquest deute és conseqüència d'haver privatitzat beneficis i socialitzat pèrdues, d'haver sanejat balanços de bancs i d'haver carregat sobre els ciutadans la majoria dels ajustaments.

Syriza va ser la segona força, a les últimes eleccions gregues, tot just amb dos punts per sota de Nova Democràcia (PP grec), el partit de l'actual primer ministre, Antonis Samaràs. L'èxit de Syriza es va basar en gran mesura en la seva capacitat d'aplegar el vot contrari a les mesures d'ajustament imposades per Brussel·les; això féu que també arreplegués molts vots socialistes i de moviments socials de protesta actius.

Joan Herrera, esmentant Alexis Tsipras, ha assegurat moltes vegades durant la campanya que el sud d'Europa s'hauria de plantar contra les exigències de Merkel, Rajoy i Mas, i deixar estar una austeritat dogmàtica que ha demostrat que no servia per crear llocs de feina i que empobria encara més la societat.

Torramadé extorquit per una assessora d'UDC que l'acusa d'assetjament

El president de la Diputació de Girona, Jaume Torramadé, ha interposat una denúncia davant els Mossos d'Esquadra assegurant que l'està extorquint una assessora de l'ens, Minerva Amador, qui l'acusa d'haver-la assetjat sexualment durant el sopar d'inici de campanya electoral el 8 de novembre passat. L'endemà, Amador va enviar un missatge a tots els membres de la formació 'democratacristiana' comunicant la seva renúncia a tots els seus càrrecs «per problemes laborals greus que m'impulsen a prendre una decisió d´aquest tipus». Tot un exemple de "cristians", com el model Duran-Lleida i Ortega: de concubina a presidenta, sense títol universitari i sense vergonya ambdós.

Torramadé no ha volgut fer declaracions més enllà de negar taxativament l´assetjament sexual.

La denúncia del també president d'Unió a les comarques de Girona es va interposar el passat divendres, 16 de novembre. En la mateixa, descriu que l'assessora de la Diputació va sol·licitar-li 50.000 euros a canvi de mantenir silenci i no denunciar el presumpte assetjament sexual del que hauria estat víctima durant el sopar, al qual van assistir-hi també regidors del grup municipal de CiU a l´Ajuntament de Salt.

El mateix divendres que Torramadé va denunciar Minerva Amador, aquesta es va reunir amb un funcionari de la Diputació i un assessor d'Unió al restaurant del Club de Tir Olímpic on l'advocat de Minerva Amador va presentar el document que havia redactat per tal de formalitzar un acord i percebre els 50.000 euros a canvi del silenci de l'assessora.

Makemake, el planeta nan menys conegut del sistema solar, no té atmosfera

El planeta nan del sistema solar menys conegut fins ara, Makemake, no té atmosfera, a diferència de Plutó, és una el·lipse amb uns eixos de 1.430 i 1.502 quilòmetres de longitud i la seva densitat es trobaria al voltant a 1,7 grams per centímetre cúbic. Va ser descobert el 2005 al cinturó de Kuiper, una regió d'objectes gelats situada més enllà de l'òrbita de Neptú.

Així ho publica en el seu últim número la revista Nature, que recull un estudi d'un equip de científics liderat per José Luis Ortiz, investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) a l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia.

El seu pas per davant d'una estrella molt feble, tapant la seva llum, el 23 abril 2011 va permetre als investigadors determinar amb precisió la seva mida, forma i albedo (fracció de llum reflectida).

Els investigadors del CSIC van aplicar una nova tècnica desenvolupada per ells per predir ocultacions i mobilitzar una xarxa de 16 telescopis a l'hemisferi sud per aconseguir els resultats que ara es publiquen.

Makemake, més brillant que Plutó

Amb aquesta tècnica, l'equip de científics va aconseguir descartar també l'existència al seu voltant de satèl·lits de més de 200 quilòmetres de diàmetre i va determinar que l'albedo (percentatge de radiació reflectida) de Makemake (77%) és superior al de Plutó (52% ), però inferior al d'Eris (96%), amb una atmosfera es va condensar en la superfície, cobrint de gel.

L'albedo de Makemake seria coherent amb l'existència d'una atmosfera parcial que hagués col·lapsat sobre la superfície i produït els dos tipus de terreny, segons indiquen dades tèrmics. "Hi ha la possibilitat que pugui albergar zones on es formi una atmosfera local", destaca el director de la investigació.

Ortiz explica que tot el descobert és consistent amb la idea que l'atmosfera de Plutó es produeix per mecanismes de sublimació del gel de la superfície i fa pensar que Makemake "podria desenvolupar una atmosfera similar a la de Plutó quan s'acosti al seu periheli, és a dir, quan en seguir la seva òrbita molt el·líptica arribi al punt de màxima aproximació al sol".

Makemake, descobert el 2005

Makemake gira entorn del Sol i va ser descobert en 2005 pel que es coneix com el cinturó de Kuiper, una regió d'objectes gelats situada més enllà de l'òrbita de Neptú.

"Atès que amb prou feines coneixíem res de Makemake, i no esperem que hi hagi una missió espacial a aquest planeta nan en moltes dècades, ens bolquem a buscar i observar potencials ocultacions per aquest cos", explica Ortiz en un comunicat del CSIC.

"Però predir i observar una ocultació per un objecte transneptunià és una tasca immensa, de manera extraordinàriament petits que són els seus diàmetres angulars i perquè les seves òrbites no es coneixen bé, ni tenim posicions de les estrelles catalogades amb la suficient exactitud. En alguns sentits, és com encertar a una mosca a uns 50 quilòmetres de distància amb un làser mica més ample que la mosca", destaca l'investigador del CSIC.