dimecres, 3 d’agost de 2011

La tv siriana transmet terribles escenes de terroristes armats llançant els cossos de soldats i policies torturats des d'un pont

Mentre algunes pàgines "anticapitalistes" es posen del costat dels 'rebels' sirians i libis, donant suport obertament a aquests bandits armats i mercenaris finançats per l'Aràbia Saudita i l'OTAN, la televisió siriana transmet terribles escenes de grups terroristes armats llançant els cossos de les víctimes, membres del exèrcit i les forces de policia, des d'un pont al riu Orontes a Hama. La televisió siriana va transmetre a la nit escenes de grups terroristes armats i encaputxats als carrers de la ciutat de Hama, mentre tallaven les carreteres, ocupaven les places públiques i agredien els dispositius de l'exèrcit, de policia i els ciutadans amb tot tipus d'armes, des de revòlvers i armes automàtiques a coets RPG avançats, i fins a armes blanques.

Les imatges van mostrar la presència d'un bon nombre de membres d'aquests grups terroristes armats als terrats dels edificis i balcons, obrint foc de les seves armes contra els elements de l'exèrcit, del manteniment de l'ordre i els ciutadans, mentre que altres cremaven pneumàtics i s'erigien barreres de formigó i els pals d'electricitat que van ser destruïts en diversos carrers principals.

Altres imágines mostraven a un gran nombre d'aquests grups armats traslladant els cossos dels màrtirs de l'exèrcit i el manteniment de l'ordre en un vehicle de manera impactant i terrible, i llançar-los des d'un pont al riu Orontes un darrere l'altre, després de matar-los i desfigurar-los i tacar els seus cossos d'una manera vergonyosa i incapaç de ser descrita per l'horror del crim, doncs alguns rostres i cossos estaven completament desfigurats.

Els grups terroristes armats havien atacat diverses comissaries i seus de la policia, de l'exèrcit i manteniment de l'ordre a la ciutat de Hama, on van procedir a robar el seu contingut i després cremar-les, a més de tallar els carrers principals i secundàris en Hama, per aïllar i interrompre la vida en ella amb el propòsit d'asfixiar a la ciutat. Aquests grups estan equipats amb armes automàtiques i coets RPG avançats, i continuen obrint el foc de manera intensa per intimidar a la gent a qui van imposar un toc de queda.
Eba Khatt & Mada Atfe

L'alcalde de Vilnius aixafa amb un blindat un mercedes aparcat al carril bici


L'alcalde de Vilnius, Arturas Zuokas, aixafa amb un blindat un mercedes aparcat al carril bici, li diu al propietari que no torni a fer-ho, recull els vidres i s'en va en bici...

L'alcalde de la capital de Lituània, Vilnius, ha estat filmat aixafant un cotxe que havia aparcat il.legalment en un carril bici a bord d'un vehicle blindat. "Això és el que succeirà si aparca el cotxe il.legalment", diu l'alcalde Arturas Zuokas, un àvid ciclista, en un vídeo penjat al lloc web de l'ajuntament de Vilnius.

L'escena va ser gravada aquest cap de setmana per a un programa suec anomenat '99 coses que vostè ha de fer abans de morir'. En el vídeo, l'alcalde Zuokas renya el propietari del cotxe, escombra els vidres trencats, es puja a una bicicleta i es marxa tranquil.lament.

"Cal tenir sentit de l'humor, i vaig pensar que aquesta seria una manera de cridar l'atenció sobre el fet que la ciutat té la intenció de ser proactiva en la lluita contra l'estacionament il.legal", assegura l'alcalde.

Des de la seva arribada a l'alcaldia, Zuokas ha emprès diversos programes per fomentar l'ús de la bicicleta entre els habitants de Vilnius, com la implantació de diversos carrils-bici, però, fins ara no havia optat per convèncer els seus conciutadans amb mètodes tan agosarats .

CCOO: la Generalitat retalla la protecció social de Renda Mínima amb l'excusa d'un suposat frau

Els Departaments d’Empresa i Ocupació i el de Benestar Social i Família enduriran les condicions d’accés a la Renda Mínima d'Inserció (RMI), d’acord amb allò que va establir la Llei 7/2011 de mesures fiscals i financeres, que CCOO ja va denunciar en el seu dia per vulnerar el requisit de dictamen per part del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, així com la resta d’espais de concertació social.

CCOO de Catalunya considera que darrera de la modificació dels requisits d’accés a la RMI s’amaga, únicament, l’objectiu d’estalvi econòmic que el mateix Govern reconeix quan insisteix en què s’estan produint desajustos en la RMI perquè està absorbint la problemàtica derivada del mercat de treball i del sistema de protecció social.

Tot i que responsables polítics afirmen que es pretén recuperar la funció original d’ajudar a persones amb greus dificultats econòmiques i socials sense fonts d’ingressos, el cert és que les necessitats socials i econòmiques de la ciutadania passen a un segon terme i pren protagonisme la reducció de la despesa per la via de que menys persones, per menys temps i en menor quantia percebin la RMI.

Així mateix, CCOO de Catalunya denunciem que el Govern pretengui fer creure a l’opinió pública que les persones en una situació de major vulnerabilitat social, com són els beneficiaris de la RMI, cometen frau per a aconseguir ajuts socials i que, per a poder lluitar contra les estafes es veu obligat a endurir les condicions d’accés i la protecció de la RMI.

Les noves condicions de residència per a ser beneficiari, que passen d’un a dos anys i exigència de romandre ininterrumpudament a Catalunya mentre es percep l’ajut, pot suposar que persones amb la mateixa necessitat assistencial rebin un tracte diferent per raó del seu origen. El risc d’exclusió social i econòmica de les persones immigrants és superior, ja que no tenen un coixí familiar ni social al país d’arribada.

L’únic sentit d’impedir l’accés a la RMI a les persones que han perdut la feina i han esgotat la protecció per atur, almenys durant els primers 6 mesos, només és denegar prestacions al major nombre de persones, ja que l’objectiu de la RMI no és altre que donar suport a totes les persones que el precisin per a atendre les necessitats bàsiques amb els recursos convenients per al seu manteniment. Així mateix, tot i recordar-se que la RMI ha d’afavorir la inserció o reinserció social i laboral, s’elimina la possibilitat de compatibilitzar temporalment part de la prestació amb un salari.

El fet de que el còmput d’ingressos màxims es retrotraigui a 12 mesos pot generar situacions de dificultat de subsistència extremes.

Limitar a un màxim de 60 mesos la percepció de la prestació en un moment com l’actual, amb escasses perspectives de recuperació de l’ocupació i amb un elevat nombre de persones amb més de 50 anys amb poques opcions de retorn al mercat de treball, pot fer difícil sobreviure dignament.

Fixar el Salari Mínim Interprofessional com a topall de la quantia de la RMI pot provocar situacions d’insuficiència econòmica d’unitats de convivència àmplies i amb dificultats socials.

La nova regulació de la RMI amplia la discrecionalitat del Govern, per una banda perquè condiciona l’aprovació d’expedients a la disponibilitat pressupostària, i per una altra perquè elimina el compromís de que anualment s’actualitzi la RMI amb l’IPC i s’estableix una condició indeterminada com és l’evolució de la situació econòmica general.

Per tant, des de CCOO de Catalunya rebutgem frontalment la forma com el Govern ha procedit a la reforma de la RMI, sense tenir en compte ni l’opinió dels Agents Socials, qui, conjuntament amb el Govern va crear el Programa de la RMI l’any 1990, ni les propostes de redisseny de la RMI que van sorgir de l’Acord Estratègic; ens oposem a una modificació que anteposa l’estalvi pressupostari al benestar de la ciutadania de Catalunya i denunciem que es pretengui traslladar la responsabilitat sobre l’excessiu cost dels ajuts socials en un moment crític de crisi econòmica i d’atur, a les persones que perceben prestacions acusant-les injustament de cometre frau.

La Llei del deute públic d'EUA pot generar una nova recessió mundial

L'acord aconseguit als EUA per elevar el sostre del deute públic pot provocar una nova recessió econòmica mundial, segons l'expert de la universitat d'Atenes, Yanis Varoufakis: "Penso que per al president Obama, especialment, això [l'acord aconseguit] significa una gran derrota que, lamentablement, obre la caixa de Pandora i generarà greus problemes per a l'economia mundial", va dir ahir Varoufakis. Segons Varoufakis, el problema del deute que oscil.la al voltant del 100% del PIB dels EUA, és un invent i prova d'això són les últimes licitacions dels bons de l'Estat nord-americà, en què el tipus d'interès va ser un de les més baixos dels últims deu anys.

Anteriorment, la Cambra de Representants i el Congrés dels EUA van votar per elevar el sostre del deute, proposta que suposa la reducció de les "despeses a discreció" del país en els pròxims deu anys en un bilió de dòlars.

Així mateix, es va acordar instituir una comissió integrada per representants de les dues cambres del Congrés, la qual buscarà mètodes per disminuir les despeses de l'Estat en altres 1,5 bilions de dòlars. A canvi, el sostre del deute s'elevarà en 2,1 bilions de dòlars.

Així doncs, "en les actuals circumstàncies, l'acord que de facto obliga l'Estat a reduir constantment la despesa pública sense augmentar els impostos per a les rendes més altes crearà les condicions per a una nova recessió als EUA i com a conseqüència, a la resta del món", va afirmar l'expert.

CCOO considera estacional la baixada de l'atur


Cristina Faciaben, secretària de Socioeconomia de CCOO de Catalunya, valora postivament el descens de l'atur durant el mes de juliol de 2011, tanmateix, la considera estacional i l'atribueix a el descens típic de la temporada d'estiu. Així mateix, CCOO considera crítica la situació dels joves en el mercat laboral, amb els índex d'ocupació més baixos de tota la Unió Europea. En aquest sentit, el sindicat llança una proposta de nou contracte per a joves.


Ja són 85 els ambulatoris que tancaran a Catalunya

L'abast de les retallades del Govern de la Generalitat és cada vegada més gran.El nombre de ambulatoris i centres d'atenció primària (CAP) que aquest estiu es veuran afectats pel tancament o la reducció horària va en augment i finalment seran 165.Encara que el Govern ofereix informació amb comptagotes i encara no ha facilitat el llistat definitiu, fonts del Departament de Salut van confirmar ahir a Públic que un total de 85 punts d'atenció primària de Catalunya tancaran durant el mes d'agost.I molts d'ells no tornaran a obrir a partir de setembre.

Al tancament d'aquests centres se suma la reducció horària en altres 80, el que significa que el 15% de l'atenció primària pateix algun tipus d'alteració aquest estiu.Així, dels 1.215 punts d'atenció que hi ha a Catalunya 375 CAP i 840 ambulatoris un total de 165 patiran algun tipus d'alteració.Ja sigui per tancament total o bé per la disminució del temps de consulta, molts veïns s'hauran de desplaçar fins a 30 quilòmetres per ser atesos en el centre més proper.Agost serà mal mes per posar-se malalt.

Salut també redueix l'horari de 80 punts d'atenció primària

La regió sanitària de Barcelona compta ja amb 40 centres sanitaris afectats.Salut ha decidit tancar 28 CAP i reduir l'horari de 12 més.Entre ells destaca el centre d'atenció primària del barri de Santfeliu, a l'Hospitalet de Llobregat, que ha tancat les portes fins el 12 de setembre complint amb les retallades del Govern.Allà uns 200 octogenaris s'han atrinxerat durant més d'una setmana per evitar el tancament del centre que els oferia cobertura sanitària.Els 7.000 veïns als quals atenia el CAP de Sanfeliu només compten amb dues línies d'autobús per accedir al centre sanitari més proper i el trajecte pot allargar més de dues hores ja que la freqüència de pas és de 25 minuts.Però nou dies amb les seves respectives nits de protesta no han servit per evitar el tancament.

La major part dels efectes del la tisorada del Govern se centren en la regió sanitària de Catalunya Central, on són 73 els ambulatoris que ja pateixen les retallades estivals.D'aquests, 40 han tancat ja les seves portes i 33 han reduït el seu horari.Són deu tancaments més que l'any passat, segons van explicar fonts de la Regió Sanitària de Catalunya Central.

Encara que en la regió sanitària del Pirineu i Aran només es tancaran 12 ambulatoris, els veïns són els que més patiran les conseqüències de les retallades.Llargues carreteres de corbes i difícil accés al transport públic és el que es trobaran els usuaris que tinguin una urgència, ja que el tancament afecta a petits municipis de muntanya i la distància fins al centre sanitari més proper arriba als 30 quilòmetres.

Quaranta centres resulten afectats a la regió sanitària de Barcelona

També tancaments definitius

Girona és la zona que menys retallades patirà aquest estiu, però "els tancaments arribaran a partir de setembre i seran permanents", avancen fonts de la regió sanitària gironina.A les retallades estacionals que afecten a 165 ambulatoris catalans s'haurà de sumar el pla de reordenació de l'atenció continuada, que preveu desenes de tancaments definitius en tot el territori.

En concret, el 60% de l'atenció primària es veurà afectada per les retallades del Govern a llarg termini.Dels 194 CAP que hi ha a Catalunya, un total de 22 s'eliminaran per sempre el seu servei d'urgències i altres 32 descentralitzaran la seva atenció, el que implica la desaparició física del centre i la implantació d'un servei a domicili.A més, 56 CAP patiran afectació horària i la majoria tancarà el seu servei d'urgències durant 12 hores, de 20:00-08:00.A aquestes xifres s'han d'afegir els centres que aquest estiu han tancat amb un pretext estacional però no tornaran a obrir al setembre.

Usuaris i veïns temen que els tancaments d'estiu siguin definitius

El president de la Generalitat, Artur Mas, va defensar ahir l'alternativa d'enviar un metge a domicili abans de mantenir oberts de manera permanent urgències que en alguns casos només atenen "dos o tres visites".I Salut va reiterar que "en època estival baixa el nombre de visites i reduir serveis és una bona mesura d'estalvi".Però usuaris i sindicats temen que els tancaments es prorroguin indefinidament.Per això les protestes s'estan estenent per tot el territori català.

Un altre aeroport sense vols: Vueling deixarà d'operar el 29-O a Ciudad Real

Després de l'AVE Toledo-Albacete, que és ara un voltor sense carronya gràcies als deliris PP-PSOE, ara és l'aeroport de Ciudad Real, una inversió de més de 1.100 milions d'euros, 400 dels quals van ser aportats per Caixa Castella-la Manxa (CCM), i d'amiguisme en què la caixa manxega va ser part del botí, que com el de Carlos Fabra a Castelló es queda compost i sense avions. Això malgrat haver subornat amb diners públics a companyies que es van anar sense tornar res. Però els que es van enriquir ja es van dur els beneficis, i no hi ha per ells responsabilitat en un règim governat per irresponsables, lladres i incompetents. El tema és llarg. I dolorós.

L'empresa, que actualment treballa amb rutes a Palma de Mallorca i a Barcelona, en ambdós casos els dimarts i els dissabtes, ha pres aquesta decisió atribuint la baixa rendibilitat "a l'alça del preu del combustible i l'estancament de l'economia espanyola".

La companyia aèria Vueling deixarà d'operar el 29 d'octubre proper a l'aeroport de Ciudad Real per la seva "baixa rendibilitat". El projecte es va aprovar el 2002, les obres van començar l'abril de 2004, es van demorar durant més de quatre anys i van costar 1.100 milions d'euros, 400 dels quals van ser aportats per Caixa Castella-la Manxa (CCM), presidida llavors pel socialista Juan Pedro Hernández Moltó i intervinguda després pel Banc d'Espanya després de trobar en els seus comptes un forat d'entre 3.000 i 4.000 milions d'euros.

L'empresa, que actualment treballa amb rutes a Palma de Mallorca ia Barcelona, ​​en ambdós casos els dimarts i els dissabtes, ha pres aquesta decisió atribuint la baixa rendibilitat "a l'alça del preu del combustible i l'estancament de l'economia espanyola".

Les mateixes fonts han indicat que fa dos mesos es va canviar la ruta que operava amb destinació a París per la de Palma buscant reorientar el negoci, però que el nou trajecte "tampoc ha donat resultats".

L'aeroport de Ciudad Real s'enfonsa després de dilapidar més de 1.000 milions

El març de l'any passat, tres mesos abans que presentés la suspensió de pagaments, el president de la Junta de Castella-la Manxa, José María Barreda (PSOE), es despenjava assegurant que el nou construït aeroport de Ciudad Real, l'anomenat aeroport Central, anava "a enlairar-se" més aviat que tard. L'optimisme no es quedava aquí. Barreda assegurava convençut que l'aeròdrom Ciudad tenia un "potencial enorme i que fins ara no s'ha pogut desenvolupar, entre altres coses perquè ni tan sols s'ha conclòs del tot".

El fet és que, per al març de 2010, data en què van ser fetes aquestes declaracions, l'aeroport de la ciutat manxega estava ja acabat i portava operant més d'un any. El primer vol comercial va ser el 20 de desembre de 2008 després d'una inauguració avortada dos mesos abans. L'aeroport, el primer privat d'Espanya per grans aeronaus, seria la porta de la Manxa al món i una econòmica-però llunyana-alternativa al congestionat Barajas. La distància entre tots dos, per carretera és d'uns 235 quilòmetres, que, per la A-4, es recorren en unes tres hores. Massa allunyat per competir. Els que van idear l'aeroport, un grup d'empresaris locals amb l'entusiasta ajuda dels polítics regionals, van pensar en posar una estació d'AVE al costat de la terminal perquè el trasllat dels passatgers des de Madrid fos ràpid.

Un aeroport car i innecessari

Els plans no van sortir. L'estació d'AVE mai es va construir. Barajas, per la seva banda, està congestionat, però no tant com per no poder aterrar-hi. L'aeroport madrileny té, a més, un parell d'avantatges amb les que no comptaven-o no van voler comptar-els pares de l'aeroport Central. D'una banda no és que estigui prop de la capital, és que està a la mateixa capital, dins del seu terme municipal a només 12 quilòmetres del passeig de la Castellana. De l'altra, com en tots els aeroports del món, el trànsit de Barajas es retroalimenta, és a dir, les nombroses connexions aèries amb què compta el converteixen en un aeroport molt atractiu per als viatgers que aspiren a optimitzar els temps de desplaçament.

No hi havia, per tant, necessitat d'un aeroport a 235 quilòmetres de Madrid per donar servei a una ciutat de 75.000 habitants perfectament comunicada, d'altra banda, a través del tren d'alta velocitat amb què compta des de 1992. Però tots els polítics locals, sense modificacions de partit, es van cegar amb el projecte.

El projecte es va aprovar el 2002, les obres van començar l'abril de 2004, es van demorar durant més de quatre anys i van costar 1.100 milions d'euros, 400 dels quals van ser aportats per Caixa Castella-la Manxa (CCM), presidida llavors pel socialista Juan Pedro Hernández Moltó i intervinguda després pel Banc d'Espanya després de trobar en els seus comptes un forat d'entre 3.000 i 4.000 milions d'euros.

La resta d'accionistes eren empresaris propers al poder que van invertir en el projecte amb diners prestats per la pròpia caixa. En alguns casos aquests diners tornava a ells mateixos via contractes de construcció del propi aeroport. Un negoci, literalment, rodó. El resultat final va ser un embull d'interessos entrecreuats, un cabdell de noms i empreses-relacionats tots amb la política i el sector de la construcció-molt difícil de desmanegat.

Amb tants diners públics en l'all dir que el de Ciudad Real era un aeroport privat era, si més no, arriscat. Potser ho sigui la seva titularitat en el registre mercantil, en la resta va ser producte de la imprevisió de polítics i empresaris propers a la política. No és casualitat que, encara avui, el primer creditor i accionista de l'empresa (68% de les accions) sigui la pròpia CCM, ja absorbida per Cajastur.

L'aeroport Central ha estat un negoci, sí, però no precisament per a la ciutat ni per a la província, que segueixen vivint a esquenes de l'única pista de quatre quilòmetres-longitud similar a les de Barajas-que té l'aeròdrom manxec. Els únics beneficiats van ser, per aquest ordre, els constructors i els polítics.

Els primers van donar un cop de pilota antològic al mig del no-res. Per construir es va haver de moure cinc milions de metres cúblicos de terra, emprar prop de 170.000 metres cúblicos de formigó, 390.000 tones d'aglomerat i canalitzar 190 quilòmetres de cablejat. Durant la construcció van arribar a treballar-hi fins a 3.500 persones, un megaprojecte desconegut a Ciudad Real per les seves faraòniques dimensions.

Els segons, a part de repartir favors a mansalva, porten anys fent demagògia amb la suposada riquesa i ocupació que l'aeroport crearia per a la zona i tractar de convertir aquesta demagògia en vots.

El dia de la inauguració, la primera aeronau en aterrar va ser un petit avió d'hèlices-un Dash 8 - procedent de Barcelona de la companyia Air Nostrum en què viatjaven 15 persones, totes pertanyents a diferents cases regionals de Castella-la Manxa en la Ciutat Comtal. La pista es va omplir de polítics que van rebre amb fervor als 15 passatgers del vol. Hi havia més gent esperant a la pista que baixant de l'avió. No era més que una bestreta del que hauria de venir. Obtingut el titular en premsa i les fotos de rigor, els polítics aviat es van esfumar, els constructors, fet el negoci, també.

Ni riquesa, ni ocupació, ni avions

A partir de 2009, les males notícies sobre l'aeroport Ciudad es van succeir a la premsa. Cap companyia aèria volia programar vols-hi, i si ho feien era previ pagament de generoses subvencions per part de les autoritats locals, entestades a tirar endavant l'invent a qualsevol preu sense importar que la desocupació a la província sigui un dels més alts de Espanya, amb una taxa que sobrepassa el 23% de la població activa.

Va començar amb 300 empleats que donarien servei a un creixent nombre de vols carregats de turistes provinents de tots els racons d'Espanya i, fins i tot, d'Europa. Des Ciudad Real es podria volar a Barcelona, ​​a París, a Londres, a les Balears ia les Canàries. Això per començar, després arribarien les aerolínies low-cost i convertirien el Central en una mena de hub alternatiu a Barajas, similar al que l'aeroport alemany de Hahn, situat a 120 quilòmetres de Frankfurt i centre d'operacions de Ryanair a Alemanya. Res d'això va succeir. Des de principis de 2009 els acomiadaments es van anar succeint amb una cadència regular pel fet que no hi havia treball per a gairebé ningú, ni a la terminal ni en les pistes.

A la direcció de l'aeroport li costava trobar aerolínies pel que es va tirar, un cop més, mà dels polítics i aquests, al seu torn, van recórrer a les arques públiques per omplir la pista d'avions, encara que fossin buits. Actualment, que una línia aèria operi un grapat de vols al Central costa més de dos milions d'euros. Això és el que va pactar fa uns mesos Vueling per obrir dues línies regulars: una a Barcelona i una altra a París.

Abans de l'aterratge de Vueling ja havien sortit de l'aeroport tres companyies: la inaugural, Air Nostrum, que opera els vols regionals d'Iberia, i les low-cost europees Air Berlin i Ryanair. La primera d'elles va arribar a treure a l'administració regional 350.000 euros en concepte de promoció turística per després deixar de volar pel que fa els diners es va esgotar. Ryanair va ser més pràctica. En no arribar a un conveni satisfactori interrompre els seus vols el mes de novembre passat per "incompliment d'acords comercials". La partida de la irlandesa, que operava tres vols setmanals a Londres, va impulsar a la Junta a aprovar un paquet d'ajuda a través d'un concurs públic al qual es podrien presentar les aerolínies interessades. Vueling va sortir guanyador d'aquest i es va emportar els diners.

La inevitable suspensió de pagaments

Amb o sense aerolínies, CR Aeroports, la societat propietària, va acabar suspenent pagaments el juny de l'any passat per no poder atendre els deutes que, per llavors, fregaven els 300 milions d'euros. Barreda es va afanyar a elaborar un pla de rescat consistent en la injecció en forma d'aval de 140 milions d'euros canalitzats a través de l'Empresa Pública de Gestió d'Infraestructures Aeroportuàries de Castella-la Manxa, creada a corre-cuita pel Govern regional una setmana després que el jutjat declarés el concurs de creditors.

El naixement d'aquesta empresa, creada a imatge i semblança d'AENA, va venir acompanyat d'un debat a cara de gos a les Corts regionals entre el PSOE i el PP. Els segons van abandonar el Ple quan es procedia a votar perquè no estaven d'acord amb la solució oferta per Barreda.

Els de Cospedal eren-i segueixen sent-partidaris d'expropiar als accionistes privats de l'aeroport, entre els quals hi ha el nucli d'empresaris proper a Barreda. Segons el PP la nòmina d'aquests empresaris estaria formada per Domingo Díaz de Mera, Santiago Mateu, Ignasi Vaixell i Román Sanahuja. Com es pot comprovar, a hores d'ara l'aeroport Central de Ciudad Real de privat li quedava més aviat poc.

L'entrada de Vueling i la injecció pública no han servit per frenar la irrefrenable decadència de l'aeroport. En els seus dos anys d'història dels passatgers han anat a menys. Va tancar 2009 amb un trànsit de 53.557 viatgers. Un any després aquesta xifra s'havia reduït gairebé un 40% fins als 33.520.

Els comptadíssims vols que s'enlairen i aterren a la seva pista no poden presumir de grans ocupacions. Les dades de desembre passat són alliçonadors. En la línia a Barcelona, ​​Vueling va transportar 1947 passatgers amb un 34% d'ocupació mitjana, molt poc per a rendibilitzar el vol. En la de París el panorama va ser encara més ombrívol, ja que en tot el mes només es va transportar 472 persones o, el que és el mateix, un 19% d'ocupació mitjana.

Tots entrarien en dos dels 18 avions de la sèrie Airbus-340-600 com els que Iberia utilitza en les rutes amb Amèrica, i encara sobrarien 212 places en el segon avió. En qualsevol altre aeroport, si no intervinguessin subvencions pel mig, les dues línies ja estarien tancades.

Com a conseqüència de tants disbarats acumulats durant tant de temps, a principis d'aquest mateix mes un jutjat de Ciudad Real va aprovar un expedient de regulació d'ocupació en virtut del qual l'aeròdrom es quedaria virtualment sense empleats. Dels 86 amb què comptava fins a aquesta setmana s'han quedat en només set, el just per atendre les 280 operacions mensuals de mitjana que les instal.lacions van tenir durant l'any 2010. A tall de comparació, l'aeroport de Salamanca, gestionat per AENA i no precisament molt concorregut, va tenir el 2009 una mica més de 1.000 operacions al mes de mitjana.

Aquest ERO, que s'ha aprofitat de les condicions que ofereix la reforma laboral de Zapatero, suposa el certificat de defunció definitiu de l'aeroport privat ja de gairebé tot menys de la irresponsabilitat política que ho va fer possible.

Les mateixes fonts han indicat que fa dos mesos es va canviar la ruta que operava amb destinació a París per la de Palma buscant reorientar el negoci, però que el nou trajecte "tampoc ha donat resultats".

Rússia: "L'escenari de Líbia" a Síria, pot resultar en una guerra total"

Si l'Occident segueix "l'escenari de Líbia" a Síria, podria desencadenar-se una guerra total, va dir el senador rus Mikhail Margelov, president de la Comissió d'Afers Internacionals de la Cambra Alta. Margelov afirmà que la ingerència militar estrangera en la situació a Síria no seria capaç de donar suport només a les forces democràtiques. Rússia creu que el president Bashar al-Assad no ha esgotat el seu potencial per canviar l'actual situació d'estancament d'una manera política. Moscou s'oposa a la ingerència en els assumptes interns de Síria.

137 dies de la guerra aèria a Líbia: 17.443 operacions de l'OTAN, amb 6590 missions d'atac

Durant les últimes 24 hores, l'OTAN va dur a terme les següents activitats relacionades amb l'operació unificada PROTECTOR: Operacions de Vol: Des del començament de l'operació de l'OTAN (31 de març de 2011, 06.00GMT) es van dur a terme un total de 17.443 sortides incloent-hi 6,590 d'atacs.

Sortides realitzades l'1 d'agost: 114. Atacs fets l'1 d'agost: 48

Detingut un exdirector de News of the World, "clau" en l'escàndol de les escoltes

Aquest dimarts l'escàndol de les escoltes del medi britànic News of the World té un nou capítol: Stuart Kuttner, exdirector i una "figura clau" de la polèmica, ha estat detingut a Londres, segons informa The Guardian. Kuttner, de 71 anys, i que és d'una vital importància com a testimoni en aquesta polèmica que ha suposat un cop dur per l'imperi de la comunicació de Rupert Murdoch, serà sotmès a un interrogatori després del que serà posat en llibertat sota fiança, segons aquest mateix mitjà.

En la detenció, en una estació policial del nord de la ciutat i en la qual havia estat citat, han participat tant els policies que porten a terme l'operació Weeting, centrada en les escoltes il.legals, com els que participen en l'operació Elveden, sobre els pagaments a agents a canvi d'informació.

Investigació oberta

Amb aquest arrest ja són onze els detinguts al Regne Unit pel cas de les escoltes, la majoria periodistes del dominical News of the World, clausurat el passat 10 de juliol pel seu propietari, Rupert Murdoch, arran de l'escàndol.

Entre els arrestats, que es troben en llibertat sota fiança, s'inclouen l'exdirectora del periòdic Rebekah Brooks, mà dreta de Murdoch en el Regne Unit, i l'exdirector Andy Coulson, fins al gener cap de premsa del primer ministre, David Cameron.

A més, dos comissaris cap de Scotland Yard, Paul Stephenson i John Yates, han dimitit per les seves connexions amb algun dels implicats en el cas.

La investigació policial sobre les escoltes abasta dos aspectes, les punxades de telèfons per obtenir exclusives-emmarcat en l'operació Weeting-i els suborns a la policia, objectiu de l'operació Elveden.

L'escàndol de les escoltes, que va esclatar el 2006, es va agreujar el mes passat al conèixer-se que a més de telèfons de famosos s'havien punxat els de familiars de soldats morts i víctimes d'assassinats cèlebres, entre altres.

Empresaris britànics busquen or enfonsat en un llac d'Alemanya a finals de la Segona Guerra Mundial

Empresaris britànics planegen cerca en el fons del llac Stolpsee (nord de Berlín) l'or enfonsat a finals de la Segona Guerra Mundial per ordres del Reichsmarschall de l'Alemanya nazi, Hermann Wilhelm Göring, va informar la premsa alemanya. Els empresaris britànics van trobar al arxiu federal de Coblenza (Koblenz) proves que a finals de la guerra van ser enfonsades 18 capses que contenien or i platí; ja un testimoni, Ekard Lietz, que afirma el fet: "Uns 20-30 homes molt prims, vestits amb roba dels camps de concentració, en sis viatges van llançar les caixes al llac", va afirmar Lietz, que va assegurar que els homes van ser afusellats a la vora del llac després que van llançar les caixes.

La font va afegir que el 1981, per ordres del Ministeri per a la Seguretat d'Estat de la RDA, les caixes van ser buscades però en el fons del llac no es va trobar res, i que els empresaris faran servir un submergible per a la recerca de l'or.

Continua la vaga d'ambulàncies

Els treballadors d'ambulàncies continuen amb la vaga indefinida sense que els usuaris no en pateixen les conseqüències. El servei d'urgències, sector que duu a terme la protesta, té establerts uns serveis mínims del 100%. Ara bé, a diferència de la vaga de quatre dies del juliol, aquest cop és menor el nombre de vehicles disponibles. La cobertura diària del Servei d'Emergències Mèdiques ha estat retallada en 935 hores i s'han reduït el nombre d'ambulàncies.

Demà, els sindicats UGT, CCOO i USOC tenen previst reunir-se per acordar les futures línies d'acció de la protesta. Des de CCOO, Jordi Venanci ha explicat que es podrien repetir actes similars al que dilluns va tenir lloc a l'aeroport del Prat, en què els treballadors aconsellaven als turistes que arribaven a Catalunya que no es posessin malalts durant la seva estada de vacances. Venanci ha dit que l'acció es podria tornar a fer al Prat, i també als aeroports de Lleida, Girona i Tarragona. A més, també es preveuen protestes en actes en què assisteixi el conseller de Salut, Boi Ruiz.

Divendres passat, la reunió entre sindicats i patronal al Departament d'Empreses i Ocupació va fracassar una vegada més. Segons explica CCOO, la patronal va "trencar la negociació sobre els punts més importants: la possibilitat d'esglaonar la retallada i la paralització dels ERO presentats". El mateix sindicat informa que, a Catalunya, més de dos mil treballadors d'ambulàncies s'han vist afectats per ERO o per l'aplicació de l'article 41 de l'Estatut dels treballadors, relatiu a la modificació substancial de les condicions de treball. D'aquests, per al voltant d'uns quatre-cents ja ha finalitzat el procés de negociació entre comitè i empresa.

El 70% dels homes espanyols comparteixen ADN amb Tutankamon

Fins al 70% dels homes espanyols i britànics i la meitat dels homes d'Europa occidental tenen parentiu amb el faraó egipci Tutankamon, segons un grup de genetistes a Suïssa. El centre genealògic de l'ADN iGENEA reconstruir el perfil d'ADN del faraó nen, que va arribar al tron ​​als nou anys, del seu pare Akhenaton i del seu avi Amenhotep III, basant-se en una pel.lícula realitzada per Discovery Channel.

Els resultats van mostrar que Tutankamon pertanyia a un perfil genètic, conegut com haplogrupo R1b1a2, al qual pertanyen més del 50% de tots els homes d'Europa occidental, el que indica que comparteixen un ancestre comú.

Entre els egipcis d'avui dia, aquest haplogrupo constitueix menys del 1%, segons iGENEA. "Va ser molt interessant descobrir que pertanyia a un grup genètic que es dóna a Europa. Hi havia molts possibles grups a Egipte al que podria pertànyer l'ADN", va dir Roman Scholz, director del centre iGENEA.

Al voltant d'un 70% dels espanyols i el 60% dels francesos també pertanyen al grup genètic del faraó que va governar Egipte fa més de 3.000 anys. "Creiem que l'ancestre comú vivia al Caucas fa uns 9.500 anys", va dir Scholz a Reuters.

L'investigador va estimar que la migració més primerenca del haplogrupo R1b1a2 a Europa va començar amb l'expansió de l'agricultura en el 7000 abans de Crist, segons iGENEA.

No obstant això, els genetistes no tenien clar com el llinatge va arribar a Egipte des de la seva regió d'origen. El centre està emprant ara proves d'ADN per buscar els parents vius més propers del faraó nen. "L'oferta només s'ha publicat durant tres dies, però hem vist molts interessos", va dir Scholz a Reuters.