dimarts, 18 de gener de 2011

Cronologia de la revolta popular de Tunísia


17 desembre 2010: Mohamed Bouazizi, un jove venedor de fruites i verdures ambulant protesta perquè la policia li confisca la mercaderia. En demanar autorització per seguir amb la venda ambulant i que li tornin les seves mercaderies a l'ajuntament i la delegació del govern, és insultat. S'immola llavors pegant-se foc davant la mateixa delegació del govern. A la protesta d'altres petits comerciants s'uneixen joves que denuncien la manca de llocs de treball i comencen a manifestar-se.

19 desembre 2010: Les manifestacions de Sidi Bouzid (foto) van sent cada vegada més grans i la policia utilitza gasos lacrimògens. Es deté a desenes de persones.

22 desembre 2010: Houcine Neji, un jove de 24 anys, s'immola electrocutat. No volia "més misèria, ni més atur".

24 desembre 2010: El moviment guanya Couziane, a 240 km. al sud de Tunísia, on la policia dispara amb foc real als joves que es manifesten pel dret al treball en Menzel Bouzayane (a 60 km de Sidi Bouzid) i moren dues persones.

27 desembre: El moviment de protesta arriba a la capital. Un miler de joves universitaris en atur es manifesten per primera vegada pels carrers i són dispersats a cops de porra. Els testimonis informen d'una dotzena de ferits.

28 de desembre: Ben Alí denuncia una "instrumentalització política". "Que una minoria d'extremistes i agitadors a sou d'estranys i contra els interessos del seu país recorri a la violència i provoqui disturbis al carrer (...) és inacceptable", diu el president Ben Ali en el seu discurs per televisió per primera vegada des de que els problemes van començar.

29 de desembre: El cap d'Estat porta a terme una reorganització del gabinet parcial i nomena un nou ministre de Joventut i Esports.

5 gener 2011: Mohamed Bouazizi, l'home que es va immolar a Sidi Bouzid mor a l'hospital.

6 de gener: Milers d'advocats es declaren en vaga per protestar contra la repressió policial, mentre les protestes contra l'escassetat de llocs de treball qualificats i les barreres a les llibertats civils continua, i segueixen les protestes. S'endureix la censura i diversos blocaires són detinguts per dissidents.

9 de gener: Les autoritats informen que el dia abans s'havien produït 14 morts després dels enfrontaments entre manifestants i la policia en Thale, Kasserine i Regueb: "El missatge ha estat rebut. Anem a examinar el que cal examinar, anem a corregir el que ha de ser corregit, però la violència és una línia vermella", va dir el llavors ministre de Comunicacions, Samir Labib, portaveu del govern.

10 de gener: Ben Ali intervé per segona vegada a la televisió i denuncia els "actes terroristes", que ell atribueix a "elements estrangers". També promet 300.000 nous llocs de treball en dos anys. El govern tunisià dóna l'ordre de tancar totes les escoles i universitats en el país fins a nou avís.

11 de gener: Les protestes i la violència guanyen els voltants de Tunísia al crit de "Ben Ali, no tenim por". Samir Labib, portaveu del govern, va informar de 21 morts des que van començar els problemes: "Totes les xifres barrejades per la televisió i les agències que parlen 40-50 (morts) són completament falses", afegeix. Segons la Federació Internacional dels Drets Humans (FIDH), el nombre de morts en els disturbis a Tunísia és d'almenys 35. Altres mitjans locals parlen de fins 78.

Michèle Alliot-Marie, ministra d'afers exteriors i França escandalitza al món proposant "cooperar en seguretat" amb les autoritats tunisianes: "Oferim l'experiència, reconeguda mundialment, de les nostres forces de seguretat portar a la resolució de situacions de seguretat d'aquest tipus. Oferim als dos països [Algèria, Tunísia] en el marc de la nostra cooperació, que el dret de manifestació pugui ser compatible amb la seguretat".

12 de gener: El cap de l'Estat dimiteix al ministre de l'Interior, Rafiq Belhaj Kacem. S'imposa el toc de queda a la capital i els seus suburbis.

13 de gener: Ben Ali anuncia per televisió que no es presentarà a la reelecció el 2014, ordena a la policia no utilitzar les seves armes i promet la llibertat de premsa. El seu discurs dóna lloc a una explosió d'alegria a la capital. A França, on viu a l'exili el representant de l'oposició, Moncef Marzouki, es parla d'un centenar de morts des de l'inici dels esdeveniments.

14 de gener: Nova manifestació a Tunísia per exigir la sortida immediata de Ben Ali. Al voltant de les 15:15 (París), el Cap d'Estat anuncia la destitució del govern i la celebració d'eleccions parlamentàries anticipades en el termini de sis mesos. Tres quarts d'hora més tard, es declara l'estat d'emergència i s'imposa el toc de queda a tot el país. Dues hores i mitja més tard, el primer ministre Mohammad Ghannouchi, anuncia que Ben Ali és temporalment incapaç d'exercir les seves funcions i assumeix el comandament de president interí fins a les noves eleccions. De fet, Ben Ali ha sortit de Tunísia en secret (amb 1'5 tones d'or robades del Banc de Tunísia, segons filtracions del servei secret francès, a part de la fortuna a Dubai).

15 de gener: Aràbia Saudita confirma poc abans de la mitjanit, hora de París, que Zine El Abidine Ben Ali i la seva família estan en el seu territori per període indefinit. Fi de la primera fase de la Revolució del gessamí.

El president del Parlament de Tunísia, Fouad Mebazaa, és declarat president interí per decisió del Consell Constitucional, eliminant així tota possibilitat d'un retorn a la cap d'Estat Zine El Abidine Ben Ali, fugit a l'Aràbia Saudita.

Darrers esdeveniments:

Mohamed Ghannouchi, com a president interí, anuncià l'alliberament de tots els presos de consciència, la "llibertat total d'informació", l'aixecament de la prohibició de les activitats de totes les ONG, inclosa la Lliga Tunisiana de Drets Humans, i la legalització de la de tots els partits polítics que ho demanin.

Nomena també un govern provisional del que formaven part tres líders de l'oposició, sis ex ministres del règim anterior com a responsable de la transició fins a les pròximes eleccions. Els tres ministres de l'associació Central de Tunísia UGTT renuncien a formar part del mateix a petició de la seva organització, que no reconeix al nou govern, del qual formarien part al costat de polítics oposats a l'antic règim com Nejb Chedid, líder històric del Partit Democràtic Progressista (PDP formació de l'oposició legal més radical) Ahmed Ibrahim, líder del Ettajdid (Renaixement, excomunista) i Mustapha Ben Jafar que encapçala el Front Democràtic per al Treball i les Llibertats (FDTL) al costat de ministres de l'anterior gabinet.

Per al oponent històric de Tunísia, Marzouki "es tracta d'una farsa, "i una "falsa obertura" que es mantinguin en el poder ministres del deposat president Ben Ali. Diversos centenars de persones es van manifestar ahir i avui a Tunis, la capital, i a províncies per demanar l'exclusió del nou govern dels polítics vinculats a l'antic règim i partit. A aquestes hores, les manifestacions segueixen ...

La policia reprimeix durament les protestes dels tunisians


La Policia ha reprimit amb duresa a un miler de tunisians que s'han manifestat aquest dimarts a l'avinguda principal del centre de la capital, Tunis, contra el nou Govern d'unitat, anunciat arran de la marxa de l'expresident Zine bin Abidine Ben Ali, i després de demanar a els manifestants que es dispersessin.

Al capdavant d'aquesta manifestació hi havia el líder islamista, Sadok Chourou, antic president del moviment islamista tunisià prohibit Ennahdha i alliberat a l'octubre de 2010, després de passar 20 anys a la presó: "El nou Govern no representa el poble i ha de caure", ha assegurat Chourou.

I és que el nou Executiu està format per tres líders de l'oposició legal, però també per sis antics ministres del règim de Ben Ali. Dels 19 membres del nou Gabinet, 12 pertanyen a la Reagrupació Constitucional Democràtica (RCD), el partit "socialista" en el poder del deposat president, integrat, com el PSOE, a la Internacional Socialdemócrata.

La Policia ha acabat llançant gasos lacrimògens contra desenes de manifestants en diferents punts de la capital per dissoldre la concentració. Els manifestants, que al principi eren només un centenar, s'han dispersat pels carrers adjacents perseguits per desenes d'agents policials, que han carregat també amb porres, encara que no s'han escoltat trets.

Protestes generalitzades en altres punts

Al mateix temps, en altres punts de la capital, una vintena de protestes i concentracions espontànies contra el nou Govern han estat dissoltes igualment per les forces antidisturbis, han indicat habitants de diversos barris.

Un grup de centenars de manifestants s'ha concentrat davant les portes de la catedral de Tunísia, al final de l'avinguda de Burguiba i la policia ha carregat igualment sobre ells. En aquests moments, el caos torna a regnar al centre de la ciutat, on núvols de gasos lacrimògens s'observen en diverses zones, sobrevolades per helicòpters policials.

Nombroses pàgines d'internet i xarxes socials han cridat avui als tunisians a manifestar contra la presència de membres de l'RCD, el partit del president fugit. Els centenars de persones que intenten manifestar-se per la capital criden consignes contra el nou Govern i demanen la dissolució de l'RCD.

Els partits d'oposició il legal, principalment islamistes i comunistes, han criticat també aquest dijous durament la composició de l'Executiu de transició i han convocat igualment a manifestar-se als tunisians.

"Podem viure només amb pa i aigua, però no amb l'RCD", cridaven els manifestants. "Nosaltres volem un govern que representi de veritat al poble i no aquest govern criminal que vol robar al poble", ha explicat un manifestant.
També en altres ciutats del país

Però no només a la capital hi ha hagut concentracions. També en altres ciutats de la província, milers de tunisians han protestat contra el nou Govern.

Al voltant de 5.000 persones s'han manifestat a Sfax (centre-est) per la imposició de l'RCD. També milers de manifestants s'han concentrat a Sidi Bouzid (centre-oest), lloc on va sorgir a mitjans de desembre la revolta popular contra Ben Ali.

Una altra protesta similar ha reunit un miler de persones en Regueb, a 37 quilòmetres de Sidi Bouzid. I unes 500 persones s'han concentrat en Kasserine, un altre dels bastions de l'anomenada "Revolució del Jasmine".

Mesures per tornar la calma


Les revoltes es succeeixen després que el nou Govern d'unitat anunciat avui mesures per intentar tornar la calma a Tunísia i alleujar la tensió, com la liberalització dels presos i la legalització dels partits polítics.

Pel que fa a les presidencials "previstes dins de sis mesos, un dels portaveus del moviment islamista tunisià Ennahda ha anunciat a París que" no presentarà candidat", però que si que participaran en les legislatives, perquè consideren que "no hi haurà transició democràtica sense Ennahda".

Mentrestant, el preu de diversos productes bàsics de consum, com les fruites i verdures, ha augmentat a causa del desproveïment. La presència militar continua sent notable al voltant de la popular avinguda de Habib Burguiba i els principals carrers del centre de la ciutat.

Enfrontaments entre militars i els partidaris de Ben Ali


Així mateix, els enfrontaments entre els militars i les milícies partidàries del president fugat, Zine el Abidine Ben Ali, van continuar en la nit de dilluns sota el toc de queda a Tunísia, on el nou Govern d'unitat anunciar una amnistia i la legalització dels partits polítics.

Vidres medievals per estudiar la superfície de Mart (vídeo en cast.)


Per fer preses fotogràfiques a Mart, els científics britànics pensen utilitzar vidres medievals per la seva resistència als raigs ultraviolats, que seran col.locats en el vehicle marcià que serà enviat al planeta el 2018.

Cayo Lara insta als partits a exposar el programa sobre pensions

El coordinador federal d'Izquierda Unida, Cayo Lara titlla de "barbaritat" que es pretengui elevar de 35 a 41 els anys que han de cotitzar per tenir dret a la pensió màxima perquè "si fa així ningú a Espanya podrà aconseguir perquè haurà de treballar des dels 24 als 65 sense perdre un sol dia". També ha instat als partits a exposar el seu programa sobre pensions i a obrí un debat públic.

Cayo Lara ha denunciat que "la reforma de les pensions no estava en els programes electorals dels partits polítics, ni en el del partit que sustenta al Govern, ni en el dels altres. Per tant, des d'IU entenem que, per parlar d'aquesta reforma que ara volen aplicar amb urgència, és fonamental que abans s'incorpori a les propostes dels partits polítics de cara a les següents eleccions generals. D'aquesta forma podria haver un debat real i els votants podran prendre nota".

Acompanyat pel secretari federal de Comunicació, Gregorio Gordo, Lara ha precisat que ningú del Govern no s'ha posat en contacte fins ara amb cap membre de la seva formació per abordar la negociació d'un suposat pacte sobre el sistema de pensions, en contra del anunciat la setmana passada des de Moncloa.

Va ratificar que aquest debat s'està donant en "el moment més inoportú de la història" i s'hauria de parlar d'això "quan passi la crisi i hi hagi una situació de normalitat laboral en aquest país".

El màxim responsable d'Izquierda Unida ha assegurat que la seva formació "no estarà en cap pacte social que augmenti l'edat de jubilació o que suposi retallades actuals o futurs a les pensions. Per IU, és una 'línia vermella' elevar els 65 anys legals de jubilació, és una 'línia vermella' augmentar el període de càlcul i és una 'línia vermella' pujar fins a 41 anys el període d'anys de cotització per tenir la pensió màxima com planteja el Govern. No queden més buits per a la negociació perquè aquests són els tres eixos fonamentals que ha plantejat el Govern".

En la seva opinió, aquesta proposta per elevar de 35 a 41 anys el període de cotització que dóna dret a la pensió màxima "és una barbaritat" i va advertir que, en aquest cas, "una persona hauria d'entrar a treballar als 24 anys i estar treballant fins als 65 anys sense perdre un sol dia per poder tenir una pensió màxima. Si es fa així ningú tindrà a Espanya d'aquí a uns anys la pensió màxima en funció de les seves cotitzacions".

"Des d'Izquierda Unida seguim pensant que hi ha recursos suficients per no haver de tocar a la baixa el sistema de pensions d'aquest país. Les dades ens diuen que el 2010 s'ha tancat amb més de 10.000 milions de superàvit en els comptes de la Seguretat Social, i es podrien ingressar més recursos si tornéssim al nivell d'ocupació que teníem l'any 2008, abans de començar la crisi". També s'avançaria "equiparant el salari de les dones al dels homes i si els becaris que ara treballen en condicions precàries comencessin a cotitzar a la Seguretat Social".

Cayo Lara considera que els objectius "únics i exclusius del Govern" pel que fa a la reforma del sistema de pensions són "aconseguir més recursos per pagar el deute dels bancs i les caixes, i enfortir els plans privats de pensions".

Empreses d'inversió excloses del Fons Noruec de Pensions

Presenten el llistat de les empreses d'inversió excloses del Fons Noruec de Pensions per diferents raons ètiques i comercials: Per producció d'armes que a través del seu ús normal pugui violar els principis humanitaris fonamentals: Lluita contra les mines terrestres personals: Tecnologies d'Enginyeria de Mèxic. Producció de municions de dispersió: Alliant Techsystems Inc, General Dynamics Corporation, L3 Communications Holdings Inc, Lockheed Martin Corp, Raytheon Co, Corporació Poongsan, Corporació Hanwha, Textron Inc

Per producció d'armes nuclears
- BAE Systems Plc (31 de desembre de 2005) Sistemes
- Boeing Co (31 de desembre de 2005)
- EADS Co (31 de desembre de 2005)
- EADS BV Finances (31 de desembre de 2005)
- Finmeccanica Eng A. (31 de desembre de 2005)
- Honeywell International Inc (31 de desembre de 2005)
- Northrop Grumman Corp (31 de desembre de 2005)
- Safran SA. (31 de desembre de 2005)
- Gen Corp Inc (31 de desembre de 2007)
- Serco Group Plc. (31 de desembre de 2007)

Per venda d'armes i material militar a Birmània
- Grup Dongfeng Motor Co Ltd (28 de febrer de 2009)

Per producció de tabac
- Alliance One International Inc (31 de desembre de 2009)
- Altria Group Inc (31 de desembre de 2009)
- British American Tobacco BHD (31 de desembre de 2009)
- British American Tobacco plc. (31 de desembre de 2009)
- Gudang pt Garam Tbk. (31 de desembre de 2009)
- Imperial Tobacco Group Plc. (31 de desembre de 2009)
- ITC Ltd (31 de desembre de 2009)
- Japan Inc Tabac (31 de desembre de 2009)
- KT & G Corporation (31 de desembre de 2009)
- Lorillard Inc (31 de desembre de 2009)
- Philip Morris International Inc (31 de desembre de 2009)
- Philip Morris Cr ASSOC. (31 de desembre de 2009)
- Reynolds American Inc (31 de desembre de 2009)
- Souza Cruz SA (31 de desembre de 2009)
- Match AB de Suècia (31 de desembre de 2009)
- VA Corp universal (31 de desembre de 2009)
- Vector Group Ltd (31 de desembre de 2009)

Per accions o omissions que constitueixin un risc inacceptable per al Fons: Greus o sistemàtiques violacions dels drets humans:
- Wal-Mart Stores Inc (31 de maig de 2006)
- Wal-Mart de Mèxic SA de CV (31 de maig de 2006)

Greus danys ambientals
- El coure Freeport McMoRan & Gold Inc (31 de maig de 2006)
- Vedanta Resources Plc. (31 d'octubre de 2007)
- Sterlite Industries Ltd (31 d'octubre de 2007)
- Madrás empresa d'alumini (31 d'octubre de 2007)
- Rio Tinto Ltd (30 de juny de 2008)
- Rio Tinto Plc. (30 de juny de 2008)
- Barrick Corp Or (30 de novembre de 2008)
Norilsk Nickel (31 d'octubre de 2009) -
- Samling Global Ltd (23 d'agost de 2010)

Per greus violacions de normes ètiques fonamentals
- Elbit Systems Ltd (31 d'agost de 2009)

Per greus violacions dels drets de les persones en situacions de guerra o de conflicte
- Inversions d'Àfrica Israel Ltd i Danya Cebus Ltd

Llista detallada i documentació a:
http://www.regjeringen.no/en/dep/fin/Selected-topics/the-government-pension-fund/responsible-investments/companies-excluded-from-the-investment-u.html?id=447122

Iran: Drons d'EUA abatuts fora de l'espai aeri iranià

Avions no tripulats (drons) d'EUA van ser abatuts per foc antiaeri del Cos de Guàrdies Revolucionaris Islàmics al golf, fora de l'espai aeri iranià, ha dit el Cap d'Estat Major Adjunt de les Forces Armades iranianes, el general Rashid Gulamali, citat per l'agència de notícies iraniana Fars.

Per ara, les restes s'han trobat a l'Iran", va dir Rashid.

Segons l'agència de notícies Fars, els fragments d'UAV seran presentats als representants dels mitjans de comunicació en els propers dies.

A principis de gener, el comandant de la Guàrdia Aeroespacial del Cos de la Revolució Islàmica, el general de brigada Amir Ali Hadzhirzadeh, va dir que dos avions van ser abatuts sobre el Golf Pèrsic. Però, no va esmentar cap lloc específic on van ser derribats, o el moment d'aquests incidents.

Els Estats Units solen utilitzar avions per atacar objectius a l'Afganistan i Pakistan. El 2005, el ministre iranià d'Intel.ligència Ali Yunesi va parlar sobre el fet que Washington utilitza avions no tripulats per vigilar les instal.lacions nuclears de l'Iran.

La secretària de Millet confirma els contactes amb el tresorer de CDC i Ferrovial

L'exsecretària de Fèlix Millet, Elisabeth Barberà, assegurà ahir dilluns que no li va estranyar que un dia l'expresident del Palau de la Música li donés quatre sobres amb gairebé 900.000 euros en metàl·lic per guardar a la caixa forta de l'entitat. Barberà ha explicat al jutge que el moviment de diners era habitual i constant, ja que Millet havia estat administrador immobiliari i gestionava grans quantitats econòmiques en metàl·lic. A més, ha dit que l'antic tresorer de CDC, Carles Torrent, mort el 2005, mantenia converses esporàdiques, en persona i per carta, amb Millet.

En canvi, no coneixia el substitut de Torrent, Daniel Osàcar. Barberà ha negat que conegués el desfalc de Millet i Montull.

Barberà declarà durant una hora i mitja com a imputada. Ja ho havia fet com a testimoni i durant un judici laboral pel seu acomiadament del Palau. Aquest cop, ha ratificat el que va dir com a testimoni i s'ha exculpat de tota responsabilitat en el frau comès pels seus caps, que ha assegurat que desconeixia. Ella no portava directament la comptabilitat del Palau, segons el seu advocat, Sergi Mercé, però sí que anotava detalladament totes les entrades i sortides de diners en efectiu de la caixa forta del despatx de Millet, de la qual tenia la clau.

Per això, ha dit que no li estranyava que arribessin gairebé 900.000 euros en efectiu repartits en quatre sobres de mans de Millet. De fet, cada mes ella preparava diversos sobres que sumaven entre 40.000 i 50.000 euros per a despeses suposadament personals de Millet, com pagaments a les seves filles i la seva dona, al jardiner o als masovers, entre d'altres, a més de sis o set hipoteques. Barberà ha recordat que ella era secretària personal de Millet durant els últims 30 anys, fins i tot abans que dirigís el Palau, i que tots els moviments d'entrada i sortida de la caixa eren per ordre de Millet, donant per suposat que eren despeses personals.

El lletrat de l'exsecretària ha considerat 'sorprenent' la imputació de la fiscalia per 'col·laboració' en els delictes de Millet i Montull, i ha assegurat que ella mai va cobrar cap complement del sou en efectiu, no es va beneficiar del frau i fins i tot n'ha sortit perjudicada, perquè va ser acomiadada. 'Era impossible que s'adonés' del frau, ha dit. A més, ha recordat que hi havia dues secretàries més a les ordres de Millet. Per això, demanarà el sobreseïment de la causa contra la seva clienta.

Barberà ha explicat que la relació entre Millet i Torrent era esporàdica, però seguida, i que es feia a través de cartes o mitjançant trobades en persona. En canvi, ha dit que va conèixer l'existència d'Osàcar, el substitut de Torrent, a través de la premsa, quan va esclatar el cas. Però tampoc ha sabut explicar les anotacions que feien referència a un tal 'Daniel' en les llibretes de comptabilitat, i que podrien fer referència a Osàcar.

Igualment, ha dit que tenia relació habitual amb Pedro Buenaventura, responsable de Ferrovial, el principal patró de la Fundació del Palau. Millet també tenia relació amb Esteve Escuer, regidor de L'Ametlla del Vallès, on viu Millet i on tenia negocis, però ha dit que desconeixia la relació entre els dos.

La d'aquest dilluns pot haver estat una de les últimes diligències del cas que farà el jutge Juli Solaz, que en pocs dies serà nomenat magistrat de la secció 22 de l'Audiència de Barcelona. Ara el cas queda a l'espera del canvi de jutge i de si s'accepta la separació de la causa referent al possible finançament irregular de CDC.

Miralles: "Cap pas enrere, ni en autogovern ni en competències"

El coordinador general d’EUiA i diputat rebutja l’harmonització i les retallades de l’estat de les autonomies que apunten PSOE i PP i considera superada l’etapa de la descentralització: “Ara cal ser valents i distribuir el poder”

El coordinador general d’EUiA i diputat, Jordi Miralles, ha dit que “sota cap concepte es pot justificar una retallada de l’autogovern de Catalunya”, en al·lusió a les declaracions provinents tant del PP com PSOE que responsabilitzen del dèficit econòmic a les comunitat autònomes. “Retallar l’autogovern és retallar la democràcia”, ha afirmat Miralles al temps que ha defensat en nom d’EUiA “no donar cap pas enrere, ni en l’autogovern de Catalunya ni en competències”.

En aquesta línia ha afegit que “cal desenvolupar les competències tot i la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, digui el que digui l’ex president ‘popular’ José Maria Aznar de manera molt barroera o el president Zapatero en entrevistes concedides a mitjans estrangers”.

El dirigent d’EUiA i diputat ha insistit que l’Estat espanyol és “plurinacional” i que després de 30 anys d’avenços en la descentralització “ara és el moment de ser valents i passar a la distribució del poder”, i ha rebutjat tant l’harmonització que proposa el govern del PSOE –a qui ha demanat que reconegui l’estat plurinacional- com les retallades involutives que desitja la dreta. Miralles ha plantejat també que en els casos que es produeixen duplicitats entre administracions cal resoldre en favor d’aquells qui tenen les competències” i ha posat d’exemple Cultura, qüestionant l’existència del ministeri quan les competències estan traspassades a les comunitats autònomes.

Miralles creu que “des d’una visió xata de reducció dels instruments d’intervenció de l’estat, volen introduir per la porta del darrera la retallada de l’autogovern i de les competències”. Així, ha preguntat el PP i la seva presidenta a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, “quins presidents de comunitats autònomes del seu partit poden assumir i fer seves les declaracions d’Aznar?”.

Davant d’aquestes posicions, el dirigent d’EUiA ha apostat per “impulsar el desplegament de l’autogovern –amb la màxima unitat de les forces polítiques catalanes- i donar passes endavant cap a la federalització”.

“Mas ha optat per tenir un Govern real i un Govern a l’ombra”

En referència a l’estructura de Govern que Mas presentarà en el Ple del Parlament de dimecres, el coordinador general d’EUiA i diputat d’ICV-EUiA ha dit que el president de la Generalitat “ha optat per tenir un Govern real i un Govern a l’ombra”. Miralles s’ha interrogat respecte a “què suposa el consell assessor del Govern al capdavant del qual està Salvador Alemany, que diu que les informacions que elabori han de ser secretes”. I ha afegit: “No hi ha interessos de qui està al capdavant d’Abertis? Quina Comissió parlamentària controlarà Salvador Alemany i el Consell assessor del Govern? On està el control democràtic d’aquest Consell Assessor?Aquest Govern a l’ombra en l’àmbit econòmic assumirà els dictats del que representa: els mercats”, ha destacat el líder d’EUiA.

D’altra banda, Miralles ha preguntat què suposa que s’hagi escollit a Duran i Lleida com a negociador amb el Govern espanyol quan no forma part de l’executiu català i quan l’Estatut estableix que s’ha de negociar de Govern a Govern. En aquest sentit, Miralles ha preguntat si Duran i Lleida compareixerà al Parlament a explicar com impulsar l’autogovern de Catalunya i les negociacions amb el Govern i les institucions espanyoles. “O és que opta, no pel Govern de Catalunya sinó pel Govern del partit, el d’Unió Democràtica?”, ha advertit.

“Sembla que Mas enlloc d’anar a buscar el Govern dels millors ha anat a buscar el Govern dels poderosos i un Govern a l’ombra que no passa pel control parlamentari”, ha conclòs Miralles.

Gomà: "ICV-EUiA és el “contrapunt” a la “desorientació, el pessimisme i el desànim del PSC”

El president del grup municipal d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, ha assegurat que “ICV-EUiA és el contrapunt” a la situació de “desorientació, pessimisme i desànim” que viu avui el PSC, immers en un procés de primàries “inèdit a quatre mesos de les eleccions”, i que ha considerat un mer “mecanisme de gestió d’un projecte en crisi”.

Gomà ha insistit que es tracta d’un procés “absolutament desconnectat de la realitat de la ciutat”, per la qual cosa ha reclamat que conclogui “el més aviat possible”.

Per l’alcaldable d’ICV-EUiA, “les properes eleccions no seran les del canvi o la continuïtat”, sinó que plantejaran la disjuntiva entre “els cants de sirena de la dreta, al servei de la defensa dels interessos dels poderosos”, o una sociovergència que seria, per a Gomà, “un greu error polític dels socialistes”. Davant d’aquests escenaris, ha defensat un “govern plural d’esquerres profundament repensat”, al qual ICV-EUiA pot aportar la seva visió “optimista, confiada i compromesa”.

“És impossible que ningú es plantegi governar en solitari”, ha advertit Gomà, convençut que a Barcelona “hi ha espais polítics molt consolidats”, i que el 22 de maig tornarà a visualitzar-se aquest “ampli pluralisme”. “Ningú no podrà governar sol, i CiU només podrà fer-ho amb el PP”, ha assegurat Gomà, considerant que un govern de dreta a la ciutat “contradiria l’àmplia majoria social progressista de Barcelona”.

Ecobús, un mitjà de transport ecològic inventat a Rússia

S'espera que aviat els Ecobusos substituiran els autobusos en les rutes del centre de Moscou.

2010: Màxim històric pel comerç d'armes

Les exportacions mundials d'armament van aconseguir el seu màxim històric el 2010, ha declarat el director del Centre d'Anàlisi del Comerç Mundial d'Armes (CACMA), Igor Korótchenko: "Segons dades que disposa el CACMA, les exportacions mundials d'armament van totalitzar 71.700 milions de dòlars el 2010, un índex rècord en el període posterior a la Guerra Freda", va assenyalar.

Segons la seva opinió, aquest alt índex és perquè la crisi econòmica de 2008-2009 va obligar a ajornar molts subministraments d'armament que van ser completats precisament el 2010.

D'acord amb el Servei Federal de Cooperació Tècnic-Militar de Rússia, les vendes d'armament i material bèl.lic rus van superar 10.000 milions de dòlars l'any passat.

Amb tot, Rússia és només el segon exportador d'armes al món. El primer lloc ocupa Estats Units, de qui els subministraments van arribar als 28.340.000.000 de dòlars el 2010.

El tercer lloc correspon a Alemanya (6.260 milions $) seguida de França (4.260.000 $) i el Regne Unit (3.980 milions $). La llista dels deu principals exportadors d'armament la completen Itàlia, Israel, Suècia, Xina i Espanya.

Xina vol el iuan com a divisa internacional

El president xinès, Hu Jintao, ha declarat que la Xina aspira a convertir gradualment el iuan en una de les divises mundials, en qualificar l'existent sistema monetari internacional, amb el paper dominant del dòlar, com un "producte del passat". Xina tracta de convertir el iuan en una de les monedes internacionals però serà "un procés bastant prolongat", ha indicat Hu Jintao i ha afegit que per realitzar-la Xina fa servir el iuan en operacions de comerç exterior i inversions directes estrangeres, mesures que promouen "un ràpid augment de transaccions d'aquest tipus perquè corresponen a les demandes del mercat".

Hu Jintao ha assenyalat que el paper dominant del dòlar en el sistema monetari internacional càrrega amb responsabilitat complementària a EUA.

"La política monetària nord-americana té important influència global en la liquiditat i fluxos de capitals pel que la liquiditat del dòlar nord-americà ha de romandre a nivell raonable i estable", va dir.

Així mateix, el president xinès va destacar que "últimament el sistema financer mundial ha estat incapaç de lluitar contra desafiaments i reptes vinculats amb àmplia activitat financera", mentre que els instituts financers internacionals no han pogut reaccionar bé al nou paper que adquireixen els països en desenvolupament en matèria d'economia i finances".

El passat 15 de desembre, la Borsa Interbancària de Divises de Moscou (MICEX, sigles en anglès) va començar transaccions entre el ruble i el iuan.

Bancs de Rússia i la Xina, inclosos 'El meu Banc', VTB, Banc Vostochny, el Banc de la Xina i el també xinès ICBC, van participar en la primera ronda de transaccions, mentre que 30 bancs més, principalment de les regions russes de Sibèria i del Extrem Orient, van expressar interès a participar en la compra-venda d'aquestes divises.

Abans, el passat mes de novembre, Borsa de Valors de Xangai va posar en marxa les transaccions entre el iuan i el ruble.

EUPV presenta una proposició contra més prospeccions petrolíferes

Margarita Sanz Alonso, Lluís Torró Gil i Marina Albiol Guzmán, diputats d’EUPV han presentat una Proposició no de llei a Les Corts sobre les prospeccions petrolíferes: "La Mediterrània és un mar tancat amb un equilibri ambiental molt fràgil on les prospeccions petrolíferes suposen un risc inadmissible. Els perills de vessaments que comporten no justifiquen en absolut aquestes activitats, menys encara quan l’experiència demostra que seran infructuoses amb tota probabilitat".

"Els exemples més propers desaconsellen aquestes prospeccions; sense anar molt lluny, la Mediterrània tarraconense ha patit divuit vessaments provocats per Repsol. A la contaminació derivada d’aquesta agressió ambiental s’afegeix que, en tots els casos, les despeses han estat assumides amb diners públics. La Llei de Responsabilitat Ambiental exclou els vessaments en considerar-los com a mers ‘accidents’, i malgrat que Repsol ha tingut 14 sancions en 5 anys, les multes són molt petites i no dissuasòries. Per tant, a les companyies encarregades de les prospeccions petrolíferes les resulta més barat contaminar i pagar multes, que mai no han superat els cent mil euros".

"La fragilitat del medi ambient a la Mediterrània indica que cal aplicar al màxim el principi de precaució, especialment atenent als riscs que els probables vessaments suposen, en especial sobre la pradera de Posidònia. Recentment, però, els mitjans de comunicació s’han fet ressò de l’autorització del Govern d’Espanya a buscar petroli en la costa valenciana, fet que ha alçat la veu en contra de les forces polítiques valencianes".

Així, EU a les Corts Valencianes insta el Consell: "A posicionar-se en contra de qualsevol prospecció petrolífera en les costes valencianes i a traslladar aquest requeriment al Govern d’Espanya, per tal que el recolze. EU insta tambéel Govern d’Espanya perquè no concesdisca més llicències per a aquest tipus de prospeccions i revoque les llicències a prospeccions petrolíferes en les costes valencianes concedides fins el moment".

Sagués: “Cal mantenir els programes d’atenció a les persones”

El Grup Municipal d’ICV-EUiA demana a l’alcalde la convocatòria d’un Plenari extraordinari del Consorci Badalona Sud, obert a les entitats implicades, per tal d’informar de les retallades econòmiques que els governs preveuen fer, per tal de prendre una posició davant el fet i les seves repercussions en els programes previstos i en el futur del propi Consorci Badalona Sud.

“És inacceptable que davant l’augment de les necessitats socials es respongui amb una disminució de l’aportació de les administracions públiques i no es plantegi cap alternativa, ICV-EUiA defensem que cal mantenir els programes d’atenció a les persones”, afirma el cap de llista a les properes municipals, Carles Sagués.

És important que les entitats i associacions implicades en la tasca social a la zona sud de la nostra ciutat coneguin, de primera mà, les previsions del Consorci per als propers anys i, a la vegada, que les puguin valorar i expressar la seva opinió.

Segons el president del Grup Municipal “Cal que el govern de la nostra ciutat aposti de forma decidida per les polítiques socials i, en aquest cas, que reclami amb tota la fermesa que el govern de la Generalitat en faci el mateix”.

EUPV qualifica de “barbaritat” la querella a la ministra Sinde pel Cabanyal

El candidat d’EUPV a l’Alcaldia de València, Amadeu Sanchis, ha mostrat la seua incredulitat davant aquesta querella presentada per la Generalitat i l’Ajuntament de València contra la Ministra de Cultura, a qui acusen de prevaricació per haver dictat l’ordre que paralitzà el pla del Cabanyal: “Des de fa un any la única cosa que s’ha fet des de l’equip de govern municipal ha estat bordejar la legalitat, així com intentar incomplir la llei, com es va demostrar els dies 6 i 8 d’abril de l’any passat”.

Sanchis considera que la querella demostra “la nul·la capacitat de l’Ajuntament i la Generalitat de solucionar els problemes del barri del Cabanyal i unir esforços per a la seua urgent rehabilitació i recuperació social. Aquesta lamentable decisió no sols judicialitza encara més el conflicte, sinó que deixa ben a les clares que des del PP no es té cap intenció de negociar, ni consensuar cap eixida que no siga la seua, és a dir, enderrocar el barri”, lamenta.

Esquerra Unida es reaferma en la necessitat de recuperar el barri “a través d’una rehabilitació integral que salve l’entramat arquitectònic i patrimonial del barri, així com una urgent inversió pública generadora de llocs de treball i que allunyen els nivells de marginalitat actualment existents”.

Un banquer suís revela a Wikileaks comptes de 2000 evasors

El fundador del portal WikiLeaks, Julian Assange, en llibertat condicional arran del seu procés d'extradició a Suècia, ha rebut aquest dilluns de mans d'un banquer suís dos discos compactes amb els detalls dels comptes bancaris de 2.000 personalitats riques i famoses sospitoses de evasió fiscal. En una roda de premsa a Londres, Rudolf Elmer, que va ser acomiadat del banc privat Julius Baer el 2002 ha lliurat els discos a Assange abans de tornar a Suïssa, on serà sotmès a judici acusat de robar informació d'un banc i violar les regles del secret bancari.

Si bé no ha facilitat noms, Elmer ha afirmat que els discos compactes té informació d'una quarantena polítics i que els titulars dels comptes procedeixen de "tot arreu" del món.

Elmer, ex executiu del Julius Baer Bank, un dels principals bancs de Suïssa, va dir que volia donar a conèixer la informació per educar a la societat.

"Jo crec com banquer que tinc el dret de plantar-me si hi ha alguna cosa que està malament", ha ressaltat el banquer.

"Estic en contra del sistema. Sé com funciona el sistema i conec el dia a dia del negoci. Des d'aquest punt de vista, volia fer saber a la societat el que jo sé", ha puntualitzat.

En dues setmanes a internet

El fundador del portal ha dit avui que els noms dels titulars dels comptes bancaris seran publicats al web de WikiLeaks en dues setmanes, una vegada verificades totes les dades. És clar que Elmer és un "denunciant de bona fe", de manera que "tinc el deure de donar-li suport en això", ha afegit Assange.

El director de WikiLeaks compleix una llibertat sota fiança i condicional arran d'una sol licitud d'extradició sol.licitada el mes passat per Suècia, país que li vol interrogar per suposats delictes d'agressió sexual comesos el passat agost en aquest país.

Els discos contenen els noms, transaccions i detalls dels comptes corrents de prop de 2.000 clients de bancs, entre els que apareixen importants homes de negocis, artistes i polítics, que van enviar els seus diners a l'estranger per obtenir beneficis fiscals, ha indicat el diari suís.