17 desembre 2010: Mohamed Bouazizi, un jove venedor de fruites i verdures ambulant protesta perquè la policia li confisca la mercaderia. En demanar autorització per seguir amb la venda ambulant i que li tornin les seves mercaderies a l'ajuntament i la delegació del govern, és insultat. S'immola llavors pegant-se foc davant la mateixa delegació del govern. A la protesta d'altres petits comerciants s'uneixen joves que denuncien la manca de llocs de treball i comencen a manifestar-se.
19 desembre 2010: Les manifestacions de Sidi Bouzid (foto) van sent cada vegada més grans i la policia utilitza gasos lacrimògens. Es deté a desenes de persones.
22 desembre 2010: Houcine Neji, un jove de 24 anys, s'immola electrocutat. No volia "més misèria, ni més atur".
24 desembre 2010: El moviment guanya Couziane, a 240 km. al sud de Tunísia, on la policia dispara amb foc real als joves que es manifesten pel dret al treball en Menzel Bouzayane (a 60 km de Sidi Bouzid) i moren dues persones.
27 desembre: El moviment de protesta arriba a la capital. Un miler de joves universitaris en atur es manifesten per primera vegada pels carrers i són dispersats a cops de porra. Els testimonis informen d'una dotzena de ferits.
28 de desembre: Ben Alí denuncia una "instrumentalització política". "Que una minoria d'extremistes i agitadors a sou d'estranys i contra els interessos del seu país recorri a la violència i provoqui disturbis al carrer (...) és inacceptable", diu el president Ben Ali en el seu discurs per televisió per primera vegada des de que els problemes van començar.
29 de desembre: El cap d'Estat porta a terme una reorganització del gabinet parcial i nomena un nou ministre de Joventut i Esports.
5 gener 2011: Mohamed Bouazizi, l'home que es va immolar a Sidi Bouzid mor a l'hospital.
6 de gener: Milers d'advocats es declaren en vaga per protestar contra la repressió policial, mentre les protestes contra l'escassetat de llocs de treball qualificats i les barreres a les llibertats civils continua, i segueixen les protestes. S'endureix la censura i diversos blocaires són detinguts per dissidents.
9 de gener: Les autoritats informen que el dia abans s'havien produït 14 morts després dels enfrontaments entre manifestants i la policia en Thale, Kasserine i Regueb: "El missatge ha estat rebut. Anem a examinar el que cal examinar, anem a corregir el que ha de ser corregit, però la violència és una línia vermella", va dir el llavors ministre de Comunicacions, Samir Labib, portaveu del govern.
10 de gener: Ben Ali intervé per segona vegada a la televisió i denuncia els "actes terroristes", que ell atribueix a "elements estrangers". També promet 300.000 nous llocs de treball en dos anys. El govern tunisià dóna l'ordre de tancar totes les escoles i universitats en el país fins a nou avís.
11 de gener: Les protestes i la violència guanyen els voltants de Tunísia al crit de "Ben Ali, no tenim por". Samir Labib, portaveu del govern, va informar de 21 morts des que van començar els problemes: "Totes les xifres barrejades per la televisió i les agències que parlen 40-50 (morts) són completament falses", afegeix. Segons la Federació Internacional dels Drets Humans (FIDH), el nombre de morts en els disturbis a Tunísia és d'almenys 35. Altres mitjans locals parlen de fins 78.
Michèle Alliot-Marie, ministra d'afers exteriors i França escandalitza al món proposant "cooperar en seguretat" amb les autoritats tunisianes: "Oferim l'experiència, reconeguda mundialment, de les nostres forces de seguretat portar a la resolució de situacions de seguretat d'aquest tipus. Oferim als dos països [Algèria, Tunísia] en el marc de la nostra cooperació, que el dret de manifestació pugui ser compatible amb la seguretat".
12 de gener: El cap de l'Estat dimiteix al ministre de l'Interior, Rafiq Belhaj Kacem. S'imposa el toc de queda a la capital i els seus suburbis.
13 de gener: Ben Ali anuncia per televisió que no es presentarà a la reelecció el 2014, ordena a la policia no utilitzar les seves armes i promet la llibertat de premsa. El seu discurs dóna lloc a una explosió d'alegria a la capital. A França, on viu a l'exili el representant de l'oposició, Moncef Marzouki, es parla d'un centenar de morts des de l'inici dels esdeveniments.
14 de gener: Nova manifestació a Tunísia per exigir la sortida immediata de Ben Ali. Al voltant de les 15:15 (París), el Cap d'Estat anuncia la destitució del govern i la celebració d'eleccions parlamentàries anticipades en el termini de sis mesos. Tres quarts d'hora més tard, es declara l'estat d'emergència i s'imposa el toc de queda a tot el país. Dues hores i mitja més tard, el primer ministre Mohammad Ghannouchi, anuncia que Ben Ali és temporalment incapaç d'exercir les seves funcions i assumeix el comandament de president interí fins a les noves eleccions. De fet, Ben Ali ha sortit de Tunísia en secret (amb 1'5 tones d'or robades del Banc de Tunísia, segons filtracions del servei secret francès, a part de la fortuna a Dubai).
15 de gener: Aràbia Saudita confirma poc abans de la mitjanit, hora de París, que Zine El Abidine Ben Ali i la seva família estan en el seu territori per període indefinit. Fi de la primera fase de la Revolució del gessamí.
El president del Parlament de Tunísia, Fouad Mebazaa, és declarat president interí per decisió del Consell Constitucional, eliminant així tota possibilitat d'un retorn a la cap d'Estat Zine El Abidine Ben Ali, fugit a l'Aràbia Saudita.
Darrers esdeveniments:
Mohamed Ghannouchi, com a president interí, anuncià l'alliberament de tots els presos de consciència, la "llibertat total d'informació", l'aixecament de la prohibició de les activitats de totes les ONG, inclosa la Lliga Tunisiana de Drets Humans, i la legalització de la de tots els partits polítics que ho demanin.
Nomena també un govern provisional del que formaven part tres líders de l'oposició, sis ex ministres del règim anterior com a responsable de la transició fins a les pròximes eleccions. Els tres ministres de l'associació Central de Tunísia UGTT renuncien a formar part del mateix a petició de la seva organització, que no reconeix al nou govern, del qual formarien part al costat de polítics oposats a l'antic règim com Nejb Chedid, líder històric del Partit Democràtic Progressista (PDP formació de l'oposició legal més radical) Ahmed Ibrahim, líder del Ettajdid (Renaixement, excomunista) i Mustapha Ben Jafar que encapçala el Front Democràtic per al Treball i les Llibertats (FDTL) al costat de ministres de l'anterior gabinet.
Per al oponent històric de Tunísia, Marzouki "es tracta d'una farsa, "i una "falsa obertura" que es mantinguin en el poder ministres del deposat president Ben Ali. Diversos centenars de persones es van manifestar ahir i avui a Tunis, la capital, i a províncies per demanar l'exclusió del nou govern dels polítics vinculats a l'antic règim i partit. A aquestes hores, les manifestacions segueixen ...
