dissabte, 12 d’octubre de 2013

Vicenç Navarro: Quina recuperació econòmica?

Aquest article critica l'eufòria existent tant en el establishment europeu com en l'espanyol i català que promociona la percepció que Europa, Espanya i Catalunya estan sortint de la recessió, mostrant aquest suposat èxit com a resultat de l'eficàcia de les polítiques d'austeritat. L'article mostra l'error de tals suposats.

Existeix avui un ambient d'eufòria en els cercles econòmics i financers i, per tant, també en els cercles polítics de major pes en el establishment espanyol, basat en la percepció que l'Eurozona –com a col·lectivitat econòmica i monetària- s'està recuperant i, com a part d'aquesta recuperació, l'economia espanyola també està sortint del clot.

Les veus optimistes en l'Eurozona són abundants entre aquelles autoritats que han pressionat més per les polítiques d'austeritat (és a dir, retallades de despesa pública –incloent el social-, disminució de les pensions i reducció dels salaris), i que veuen aquesta suposada recuperació com a prova de la saviesa de les polítiques que, per cert, han estat imposades a les poblacions dels països de l'Eurozona (i dic imposades perquè en cap d'aquests països els partits governants que les duen a terme tenien tals polítiques al seu programa electoral).

Hi ha múltiples exemples d'aquestes autoritats i el seu optimisme. El Sr. José Manuel Durão Barroso, un home de dretes, President de la Comissió Europea, va declarar el passat 11 de setembre que “les últimes dades econòmiques mostren que els sacrificis realitzats fins ara estan donant els seus fruits”.

El Sr. Wolfgang Schäuble, Ministre de Finances del govern alemany i un dels arquitectes i inspiradors d'aquestes polítiques d'austeritat a nivell europeu, també celebra a les pàgines del Financial Estafis la recuperació econòmica, escrivint que “el que estem ara veient és el que ja vam dir que ocorreria. Les polítiques fiscals i les reformes estructurals estan portant-nos a aquesta recuperació, havent sembrat les bases per a un creixement econòmic estable” (FT. “Ignori the doomsayers: Europe is being fixed”. 16.09.13).

Per al Sr. Ministre alemany, una política fiscal correcta és posar com a objectiu central de la política governamental baixar el dèficit i el deute públic a força de retallades i més retallades de la despesa pública, i per reformes estructurals necessàries entén el debilitament del món del treball per permetre la reducció dels salaris, polítiques totes elles promogudes pel govern alemany, pel Consell Europeu, per la Comissió Europea, pel Banc Central Europeu, i pel govern espanyol. En realitat, el Sr. Luis de Guindos, Ministre d'Economia i Competitivitat, també ha declarat al Financial Estafis que “Espanya ja comença a veure el fruit de les nostres polítiques” (FT., 04.09.13).

Aquesta percepció de recuperació i aquest optimisme apareixen no solament entre les dretes, sinó també en amplis sectors de les esquerres. Per exemple, a Catalunya, el catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep Oliver Alonso, un dels economistes més influents a les àrees econòmiques del Partit Socialista de Catalunya (el PSC) i que va ser assessor econòmic del govern del Tripartit, i que ha estat una de les veus més insistents a dur a terme tals polítiques, promogudes pel govern alemany (va celebrar la victòria de la candidata Merkel com un bon indicador per al futur de l'Eurozona), ha indicat, en una entrevista televisiva en la cadena de televisió pública del govern de la Generalitat de Catalunya, Tv3, que l'economia espanyola creixerà el proper any fiscal un 1,3%, una estimació major que la projectada pel govern Rajoy, que és un 0,7%, i això, de nou, com a resultat de les mesures d'austeritat i reformes del mercat laboral que ha estat proposant.

Mirem les dades: on està la recuperació, i d'on deriva, si és que existeix?

Martin Wolf, el comentarista en cap d'economia del Financial Estafis, fa una crítica devastadora d'aquest fals optimisme, crítica que no ha aparegut en els nostres majors mitjans.

Per entendre el que està ocorrent cal entendre a on ens han portat les polítiques d'austeritat i reformes estructurals als països de l'Eurozona. I les dades mostren aquesta realitat. Com bé assenyala Martin Wolf, el PIB de l'Eurozona ha baixat un 13% respecte a la seva tendència prèvia a la crisi (a Espanya aquest baixó ha estat de 7,5% respecte al seu bec pre-crisi; a Portugal un 7,6%; a Irlanda un 8,4%; a Itàlia un 8,8%; i a Grècia un 23,4%).

Aquests percentatges de pèrdua de riquesa són enormes, causats en gran part per aquelles polítiques que podrien haver-se previngut si s'haguessin desenvolupat polítiques d'expansió de signe oposat, com va ocórrer en crisis financeres i econòmiques anteriors, tals com el New Deal, a EUA (amb el President Roosevelt), i en el període post II Guerra Mundial a Europa amb el Pla Marshall. L'haver dut a terme polítiques de signe contrari ha contribuït en gran manera a aquest baixó tan notable.

Una conseqüència d'aquelles polítiques ha estat un enorme creixement de la desocupació, un gran baixó dels salaris i una gran reducció de la demanda. La desocupació en l'Eurozona ha pujat a un 12% (a Espanya a un 26,3%; a Grècia a un 27,9%; a Portugal a un 16,5%; a Irlanda a un 13,8%; i a Itàlia a un 12%).

I en la majoria d'aquests països, la desocupació entre els joves doblega aquestes xifres. (És interessant subratllar que les mateixes veus que assenyalen que les pensions no es podran pagar perquè hi ha massa ancians i pocs joves, recolzen polítiques que creen una gran desocupació entre els joves –un 56% a Espanya, mostrant que el major problema per a la sostenibilitat de les pensions no és l'escassetat de joves, sinó l'escassetat de llocs de treball per als joves i la precarietat i baixos salaris d'aquests joves).

La justificació econòmica per dur a terme les polítiques de clar tall neoliberal (austeritat més baixos salaris) era incrementar la competitivitat i exportar més, i amb això estimular l'economia. És la mateixa política que es va seguir a Amèrica Llatina en els anys noranta, fins que van ser interrompudes per governs d'esquerra, amb programes expansius que van permetre a aquells països sortir de la crisi.

Però, com bé assenyala Martin Wolf, Irlanda ha recuperat la seva competitivitat i les seves exportacions han augmentat considerablement. I en canvi, el seu creixement econòmic està estancat, i això resultat de l'estancament del major motor econòmic i de producció d'ocupació, que és la demanda domèstica, determinada pel nivell salarial, la taxa d'ocupació i la despesa pública. Tret que aquestes tres variables millorin, les economies no es recuperaran.

El famós “miracle alemany” que s'atribueix erròniament a les reformes Schröder, va tenir poc que veure amb el suposat èxit d'aquelles reformes. De nou, quan aquestes reformes es van realitzar, Alemanya tenia una lleugera recessió, no la depressió que existeix ara als països perifèrics. I Alemanya no tenia cap problema a finançar-se. Els països perifèrics estan en depressió, i a causa de la negativa del Banc Central Europeu a protegir als Estats enfront de l'especulació financera, comprant bons públics, aquests països no poden sortir de la crisi amb les mesures que va dur a terme aquell govern.

Comparar la situació d'Alemanya dels anys 2000 amb la dels països PIGS és, com bé subratlla Martin Wolf, un absurd. Aquests països no poden sortir de la crisi a força d'exportacions. I Espanya és un exemple d'això. Les exportacions han pujat i pujat i l'economia està estancada, doncs el major problema econòmic d'aquests països és la falta de demanda domèstica, que està relacionada amb l'enorme deterioració del mercat de treball, creat precisament per les reformes neoliberals.

Per aquest motiu el major problema que existeix en l'Eurozona, i molt especialment als països de la perifèria, sigui la desocupació (al com ara s'afegeix el descens de la població que treballa, i el descens dels salaris). Aquests són els problemes econòmics (a més de socials i humans) que avui existeixen i que les polítiques que s'estan duent a terme estan empitjorant. El bajísimo creixement econòmic que es preveu és insignificant per resoldre aquells problemes.

Aquesta és la realitat ignorada, quan no ocultada, en els centres on tal saviesa convencional es reprodueix.

Els mateixos feixistes de sempre no aconsegueixen entrar a Sants

Aquest 12 i 13 d'octubre les ciutats de Barcelona i Tarragona són l'escenari de manifestacions i celebracions del franquisme reaccionari, moltes d'elles marcades per la presència de grups nazis. La resposta per part dels moviments socials no s'ha fet esperar i s'han convocat diverses concentracions per impedir que els grups ultres prenguin places i carrers. Des de la Directa han fet un seguiment minut a minut i donen els detalls a través de l'etiqueta #12ODirecta. Fotos: La concentració antifeixista talla aquest matí la carretera de Sants. Vista general dels feixistes a la Pl. Catalunya.

La mateixa plaça el 11-O de l'any passat, 2012, clamant per l'independència. No hi ha color.


14.07 h. Segons la Guàrdia Urbana, a la plaça de Catalunya hi ha reunits fins a 30.000 participants en la concentració.

13:49 h La manifestació antifeixista arriba a la plaça de Sants. Ara es farà un dinar popular i continuaran les activitats de rebuig a la presència ultradretana a Montjuïc.

Escassa assistència en la manifestació feixista a Montjuïc. Entre els manifestants, un dels assaltants a Blanquerna, Pedro Chaparro.

Poc més d'un centenar d'individus convocadet per la plataforma d'extrema dreta España en Marcha s'ha concentrat a la plaça d'Espanya de Barcelona per anar cap a la plaça de Sant Jordi de Montjuïc amb motiu del 12-O.
13:26 h Unes 300 persones han cantat el Cara al Sol i han corejat Adolf Hitler a la plaça de Catalunya.

13:22 h El nombre de manifestants a l'acte unionista que han liderat avui el Partit Popular i Ciutadans a plaça Catalunya és similar al que hi havia en el tram de plaça Catalunya-passeig de Gràcia de la Via Catalana. Es tractava d'un dels 778 trams de 500 metres que dibuixaven el traçat des de la Catalunya Nord i fins a Vinaròs. En aquella ocasió el centre de la plaça Catalunya va quedar ple i pràcticament tot el passeig de Gràcia era ple des de Diagonal i fins a la ronda Universitat. La Guàrdia Urbana les ha xifrat en 30.000 persones.

13:14 h La manifestació antifeixista de plaça de la Universitat ara circula pel carrer Aribau en direcció a l'avinguda Roma, per dirigir-se, de nou, al barri de Sants. Són unes 2.000 persones.

12:58 h A plaça de la Universitat es manté la concentració de centenars d'antifeixistes. Alguns espanyolistes provinents de plaça de Catalunya passen pel lateral i es desfermen moments d'insults i escridassades. No va a més.

12:53 h Després dels discursos alguns manifestants comencen a abandonar la plaça Catalunya. Josep Anglada (Plataforma per Catalunya) es fa un bany de masses parlant amb la gent concentrada. En el moment culminant de la mobilització, la superfície de plaça de Catalunya que ocupaven els unionistes era molt similar a la de l'any passat, malgrat haver desplegat dues banderes gegantines que omplien centenars de metres quadrats.

12:26 h La manifestació d'España en Marcha aplega unes 300 persones, amb dos grans blocs de Democracia Nacional i Alianza Nacional. Comencen a pujar per l'avinguda de Maria Cristina en direcció a la plaça de Sant Jordi, a la muntanya de Montjuïc. Duen dos cordons laterals d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra. La pancarta diu "Contra el separatismo siempre unionistas".

12:12 h Tota la part central de la plaça de Catalunya ja és plena de gom a gom de manifestants. El lateral Besòs de la plaça també és força ple, però no el lateral muntanya ni el lateral del carrer Fontanella. Una trentena d'autocars que han portat manifestants estan aparcats al carrer Pau Claris. Els militants ultres del Casal Tramuntana són al centre de la plaça, barrejats entre els militants de Ciutadans i del Partit Popular.

12:06 h A la plaça de Catalunya, des de la megafonia, fan sonar la cançó "Barcelona tiene poder", de Peret. Han col·locat una bandera espanyola i una senyera gegants a tot el lateral muntanya de la plaça. Mentrestant, a la plaça de la Universitat, agents de la Brimo fan escorcolls a les boques de metro. L'ARRO vigila la plaça de Catalunya.

12:01 h Arriben a plaça d'Espanya els tres autocars d'España en Marcha provinents de Madrid i Castella. Els ovacionen el centenar de persones que n'esperaven l'arribada. Duen moltes banderes preconstitucionals i nazis. També hi ha banderes d'Alianza Nacional, el partit on militava l'assassí de Guillem Agulló.

11:59 h Un dels manifestants que més s'exhibeix al passeig de Gràcia és el conegut advocat Josep Maria Fuster Fabra, que porta una bandera espanyola amb un toro lligada al coll.

11:55 h Les marxes antifeixistes de Sants i plaça de la Universitat s'uneixen. S'incrementa la tensió amb topades amb militants espanyolistes que passen per la plaça. Moltes furgonetes de la Brigada Mòbil avancen per la Gran Via.

11:49 h Un motorista, amb samarreta d'España 2000 i bandera espanyola, es creua amb la manifestació antifeixista i començar a insultar, just a la confluència del carrer Aragó amb Muntaner. Diversos manifestants l'han tirat de la moto i l'han fet fora de la calçada. Ara és en un bar. Vuit furgonetes de la Brigada Mòbil a pocs metres. Agents de paisà estan filmant tot el que passa.

11:36 h La columna del Casal Tramuntana i la capçalera oficial de la marxa del Movimiento Cívico 12 de Octubre es troben a la confluència del carrer Aragó i el passeig de Gràcia. Ambdues pancartes encapçalen la protesta en aquest punt. La pancarta dels neonazis s'ubica just al darrere de la capçalera oficial de la marxa més moderada, que es manifesta rere una pancarta on es llegeix "Sin ley no hay democracia". Entre ambdós grups apleguen unes 1.500 persones en aquests moments. Un dels crits més corejats és "Mas, Junqueras, no hay fronteras".

11:22 h La mobilització antifeixista de Sants aplega centenars de manifestants i ara envolta l'Estació de Sants, passant pel parc de l'Espanya Industrial. Després enfilarà l'avinguda Roma fins arribar a la plaça de la Universitat, on s'ajuntarà amb la concentració convocada per la Plataforma Antifeixista.

11:16 h La manifestació organitzada pel Casal Tramuntana surt del metro a l'estació de Diagonal i baixa pel passeig de Gràcia per arribar fins a la plaça de Catalunya. Duen una pancarta on es pot llegir "L'Espanya catalana en lluita per la terra".

11:06 h A la plaça d'Espanya més de 200 ultradretans, principalment de Democracia Nacional. Entre ells, n'hi ha dos dels que van ser detinguts per atacar la llibreria Blanquerna de Madrid, Pedro Chaparro i Paula Mijares. Diuen amb un megàfon que tres autobusos provinents de Madrid han d'arribar en breu i aleshores començarà la marxa.

11:03 h La manifestació del Casal Tramuntana es retira dels carrers del Clot. El centenar d'activistes ultres entren a l'estació de metro de l'Hospital de Sant Pau per dirigir-se a la manifestació unionista de la plaça de Catalunya, juntament amb PP i Ciutadans.

10:56 h El Casal Tramuntana comença una manifestació pel carrer Dos de Maig del barri del Clot. Més de 100 persones amb crits a favor d'Espanya i Catalunya. Hi ha el regidor de PxC de l'Hospitalet, Alberto Sánchez. Des d'alguns balcons els insulten amb crits de "fills de puta" i nombrosos xiulets.

10:47 h Els militants ultradretans concentrats davant del Casal Tramuntana del Clot duen banderes espanyoles sense simbologia i algunes senyeres. També fan onejar ensenyes de la Creu de Sant Jordi. Són més d'un centenar i criden "Viva España" i "Som l'Espanya catalana".

10:42 h Treballadors que estan en plantilla a la seu del PP del carrer Urgell de Barcelona ara mateix a la plaça Catalunya. Diuen que no són voluntaris sinó que avui la direcció del partit els ha fet treballar en l'organització de l'acte unionista.

10:39 h La concentració antifeixista de Sants esdevé manifestació i comença a caminar per l'avinguda de Sant Antoni i el carrer Galileu.

10:31 h La plaça de Catalunya es prepara per a la gran concentració espanyolista liderada per Ciutadans i el PP, però amb la presència també destacada de PxC, Casal Tramuntana, Falange i España 2000. De fet, un dels organitzadors que ja és a l'escenari és un conegut militant exfalangista. L'operatiu policial de la plaça el coordina el sotsinspector Jordi Arasa de la unitat ARRO Barcelona. El PP i Ciutadans també han organitzat un equip de seguretat i control de més de 200 persones.

10:29 h A la plaça d'Espanya ja sumen un centenar les persones concentrades. Grups de falangistes i neonazis es van aplegant prop de les Torres Venecianes.

10:22 h Els autobusos de feixistes provinents de Madrid i Saragossa acaben de creuar la comarca del Segrià, van escortats, al davant, per una unitat de furgonetes antiavalots dels Mossos. Al Casal Tramuntana hi ha una quarantena de persones concentrades a la porta, al carrer Independència 333.

10:16 h A la concentració de plaça de Sants hi ha tota la junta de les associacions de veïns i veïnes de Sants i la Bordeta, així com la presidenta del Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. També hi hia membres del CSA Can Vies, Casal Independentista Jaume Compte, Can Batlló, Ateneu Llibertari de Sants, Centre Social de Sants, Espai Obert, així com d'una vintena d'altres entitats.

10:09 h La plataforma antirepressiva Rereguarda en Moviment ha activat un equip de seguiment legal per a la jornada d'avui. Qualsevol incidència sobre detencions, identificacions o persones ferides la podeu comunicar al número de telèfon que han habilitat per a les urgències 689 819 905 o a través del twitter @rereguarda.

10:05 h La concentració antifeixista de plaça de Sants talla la carretera de Sants mentre es crida "No passaran" i es desplega una pancarta amb el lema "Feixisme, ni a Sants ni enlloc". Són més de 500 persones les concentrades ara tallant el carrer i enmig de la plaça.

9:59 h Fonts properes als grups d'ultradreta que convoquen la marxa des de plaça d'Espanya fins a Montjuïc asseguren que un autocar provinent de Madrid està retingut, hores d'ara, per agents de la policia nacional espanyola a un peatge de l'autopista en direcció a Barcelona, pocs quilòmetres després de Saragossa.

9:57 h A la plaça de Sants ara s'escolten crits de "No passaran, no passaran". A un centenar de metres, a l'avinguda de Sant Antoni, cinc furgonetes de la Brigada Mòbil i una ambulància s'ho miren des de la distància. Gran quantitat de policies de paisà desplegats per tot el barri.

9:38 h La nit prèvia al 12 d'octubre ha estat tranquila, malgrat l'aparició de pintades amb esvàstiques i simbologia ultradretana. A Pineda han boicotejat un mural d'Arran i la CUP, a Canet, un mural de l'ANC i, a Calella, una estelada. A l'avinguda Mistral i al carrer Espronceda de Barcelona, segons han relatat testimonis presencials, s'ha vist de matinada grups d'entre sis i vuit joves amb simbologia neonazi cridant i amenaçant les vianants. Moltes enganxines del Casal Tramuntana a diversos vagons dels combois de la L4 del Metro. També ha aparegut una creu esvàstica dibuixada amb retolador a la façana del Casal Independentista de Sants Jaume Compte.

9:33 h A l'hotel Plaza, de la plaça d'Espanya de Barcelona, s'ha vist el primer grup de neonazis que participaran a la marxa ultra. L'inici de l'acte és previst a les 11 i, hores d'ara, un ampli desplegament d'antiavalots s'estèn per l'avinguda de Maria Cristina, just a sota de les Torres Venecianes de la Fira de Barcelona.

9:29 h Unes 500 persones s'apleguen, hores d'ara, a la plaça de Sants. Han estat convocades per una assemblea d'entitats del barri que, des del passat diumenge, va decidir que s'interposaria "per impedir la presència del discurs neonazi" als carrers santsencs, tal i com pretenia la plataforma España en Marcha. Han preparat un esmorzar i han desplegat una gran pancarta antifeixista sobre el monument al ciclisme de la plaça.

Mas el nazicatòlic que financia a l'Opus Dei i roba l'escola pública s'excusa amb més mentides

La presència d'Artur Mas, a l'acte de beatificació de 522 feixistes i assasssins del Vaticà demà a Tarragona ha estat excusada pel feixista que financia a l'Opus Dei i té el gabinet ple de beats i prostitutes dient que els qui seran beatificats eren 'víctimes innocents', quan les úniques víctimes van ser les del poble republicà, a qui els feixistes robaren drets i vida. Amb l'estupidesa Mas demostra no sols que és un feixista hipòcrita i demagog sinó un mentider, ignorant i perfecte idiota. Diu que aquells assassinats de feixistes, que atacaren i feren les llistes dels afussellats casa per casa, s'han de condemnar de la mateixa manera que l'afusellament de l'ex-president Lluís Companys. I a sobre, el molt subnormal pretén distingir entre "motius polítics i religiosos", com si la religió catòlica no fos la base fonamental del feixisme criminal.

Mas ha assegurat que, 'Tot i que hi ha persones que ho han criticat, jo aquest diumenge aniré a Tarragona a la beatificació de 522 persones, la majoria mài rtirs de l'església que també van ser víctimes innocents', va dir Mas en el lliurament dels premis de la Cambra de Comerç de Tàrrega. 'No van ser víctimes de violència masclista com l'Alba ni els van matar per ser catalanistes com Companys, sinó que van patir un altre tipus de violència només per les seves creences religioses', va afegir.

Víctimes del franquisme exigeixen que el Vaticà demani perdó per la seva complicitat

La Plataforma per una Comissió de la Veritat dirigeix una carta al capo Vaticà Bergoglio sol·licitant que demani perdó als espanyols per la complicitat eclesiàstica amb la dictadura, recolzi la cerca de debò i justícia i suprimeixi la beatificació de 522 feixistes prevista per al diumenge.

Vicenç Navarro: L'Església va ser botxí, no víctima


Aquest article critica l'argumentació que han donat les autoritats eclesiàstiques de l'Església Catòlica per definir la beatificació de 522 “màrtirs” com un acte no polític. L'article assenyala que, en contra d'aquest argument, tal beatificació és un acte profundament polític i ofensiu a tota persona amb sensibilitat democràtica.

Berlusconi tria servir a la comunitat abans que la presó

Silvio Berlusconi no complirà amb la seva "promesa" d'anar a la presó després de la condemna per frau fiscal en el cas Mediaset i ha sol·licitat aquest divendres commutar la pena per serveis a la comunitat. El Dorian Grey de plàstic va ser sentenciat a quatre anys de presó encara que només haurà de complir un, però va utilitzar la presó per pressionar patèticament al primer ministre, Enrico Letta, i al president de la República, Giorgio Napolità, i forçar que se li concedís l'indult.

Aquesta era el seu xantatge per evitar que caigués el Govern d'aliança PD i PdL, però el mafiós s'ha quedat solament. Creia que entre reixes s'hauria convertit en el màrtir que sempre ha volgut vendre i hauria mobilitzat més que mai a l'electorat de feixistes però ni Letta ni Napolità, ni encara els seus partidaris -farts de la covardia i repugnància del vell tarado- van cedir al magnat, ni el seu partit li va recolzar en el moment decisiu, quan va voler donar la punyalada final a l'Executiu, per la qual cosa no li ha quedat més remei que fer marxa enrere de nou i baixar-se els pantalons bruts de covard davant Itàlia i el món.

I una vegada que no hi ha molt pel que pressionar, els advocats del madelman s'han posat d'acord per presentar la seva sol·licitud en el Tribunal de Milà: "Entre nosaltres no hi ha hagut ni una sola diferència sobre l'estratègia que havíem d'adoptar", han assegurat en un comunicat els tres defensors de Berlusconi, Niccolò Ghedini, Piero Longo i Franco Coppi, contradient a els qui parlen de diferències entre ells a l'hora d'enfrontar-se a la sentència Mediaset.

Diverses ONG i fundacions han mostrat ja en públic la seva predisposició a acollir-li però en la majoria dels casos és una trucada per mostrar-li els efectes negatius de la seva política en el terreny social i posar-li enfront de la paredassa de la ciutadania, afarta d'un xulo i proxeneta mafiós repulsiu.

Qui sap si el monigote arribaria a acceptar treballar per al capellà Don Mazzi, fundador de l'ONG Exodus i que ja ha donat ocupació a Lele Mora, exagente televisiu, exdefraudador del fisc i exproxeneta de Arcore.

En una entrevista amb Radi 24 ahir es va mostrar "encantat" amb la idea. "Així ens tornem a veure, és un amic", va dir. Mora va explicar que "per llei no puc relacionar-me amb persones amb antecedents o condemnats però ja ha passat en altres ocasions en els serveis socials. A Do Mazzi tampoc li desagrada la idea: "M'encantaria tenir-ho amb nosaltres, no ho dic amb maldat sinó perquè així podrà treballar en la seva redempció. M'agradaria ser jo el que ho desperti als matins i li demani que faci el llit, que fes petits treballs manuals començant per la neteja del bany, com feia quan tenia 15 anys i no tenia tot al que està habituat ara".

El PP contracta interins suspensos i omple l'ensenyament d'idiotes feixistes

Els nous i controvertits requisits que la Conselleria d'Educació de Madrid va imposar per aconseguir una vacant d'interí en la Comunitat, han complert amb els mals presagis que s'esperava d'ells: omplir l'ensenyament públic de icorte nazi està 'tirant' d'opositors -opusitorios subnormales- que ni tan sols van treure en l'examen més d'un 2 de puntuació però que, en tenir el títol d'anglès -estant en la llista d'aquesta especialitat-, són acceptats com a professors de Primària abans que els opositors que van aprovar aquest examen però no pertanyen a la ventrada feixista i tarada de ppros beneits.

El passat mes de juliol, la Conselleria i les organitzacions sindicals van haver de reunir-se en taula sectorial per debatre la regulació de les llistes extraordinàries d'interins. Una reunió en la qual no es van canviar ni els barems ni els requisits que ja havien portat anteriorment als sindicats a presentar un recurs pel nou decret de la Comunitat que deixava al carrer a 8.000 professors.

I és que, amb aquestes noves premisses que la Conselleria havia fixat, no es van aconseguir ocupar les places vacants i, fins i tot, amb el nou sistema creat el passat mes de juliol sembla que tampoc es va trobar la solució justa. La Consellera d'Educació, Lucía Figar, va proposar llavors un nou procediment de 3 blocs per triar als professors que cobririen les places ofertes per a aquest nou curs.

No obstant això, va ser una mesura improvisada i en la qual no es va tenir en compte als sindicats. Ni les anteriors premisses , ni les noves han aconseguit cobrir les vacants d'interinitat necessàries dels col·legis de Madrid ja que en la Comunitat existeixen dos tipus de centres: els bilingües i aquells que contracten a especialistes per a classes i tutories. Amb aquesta nova regulació, en comptes de contractar a aquelles persones que estan en la llista de primària, "utilitzen la d'anglès per contractar", ha explicat a Públic Héctor Adusuar, secretari d'Educació Pública no Universitària de CCOO a Madrid.

"Aquestes persones no tenen experiència docent i en comptes d'utilitzar les llistes de mestres, que estan plenes de gent amb molta experiència docent, mèrits i han aprovat l'oposició, utilitzen la d'especialitat d'anglès amb persones que en l'examen no arriben a un 0,5 de puntuació de l'examen ", ha explicat Adsuar.

"La regulació de les llistes tapa la reconversió de plantilla i les retallades", explica CCOO

"No estem en contra d'aquestes persones perquè ells no tenen la culpa", ha recalcat el secretari, "però és un tema sagnant que el que fa és tapar amb una cortina de fum les accions de la Conselleria que són la reconversió de plantilla i les retallades. A nivell de gestió, és un error".

Per aquesta raó, el sindicat CCOO va decidir portar dijous passat davant la Defensora del Poble les denúncies concretes d'interins que estan sofrint els resultats del nou Decret aprovat per Lucía Figar. L'organització sindical ja havia presentat la seva queixa com a associació però en aquesta ocasió volien portar "noms i cognoms" dels afectats no solament per aquest fet, sinó també per aquells professors que s'han vist expulsats del sistema educatiu per raons d'antiguitat.

Santiago Agustín Ruiz, professor en la Facultat de Formació del Professorat en la UAM, va denunciar a Públic aquest fet. "Entenc que defensar la qualitat de l'escola pública no és només demanar que hi hagi més treballadors o que cobrin més", ha expressat Agustín, "sinó també assegurar-nos que estan preparats".

El professor de la UAM es refereix al fet que per presentar-se per l'especialitat d'Inglés solament sigui necessari un nivell B2 -First Certificate- d'aquest idioma. "Est és un nivell que no t'habilita per donar una classe bilingüe. És el moment de valorar si en un país en el qual els diplomats o graduats en magisteri no saben anglès, és possible crear un sistema bilingüe del no-res", ha sentenciat.

"Les llistes d'anglès s'acaben perquè els estan cridant para tot", explica UGT "El que finalment ha ocorregut és que s'han posat a la venda titulacions 'express' i la CAM s'ha dedicat a contractar a qualsevol persona que la presentés, encara que en les proves tingués un 0", ha explicat Santiago Agustín. "Ara tenim a persones amb el First Certificate i l'especialitat en idioma estranger donant suposades classes en anglès de matèries que han mostrat no conèixer, o almenys no prou, com per obtenir ni tan sols un 1 sobre 10 en la fase d'oposició", ha aclarit.