dimarts, 31 d’agost de 2010

El Govern manté els privilegis de l'Església Catòlica

Després indagacions pròpies i donar-se a conèixer en els mitjans de comunicació la intenció del Govern d'aparcar la promulgació d'una Llei de Llibertat de Consciència i Religiosa, Europa Laica confirma les seves sospites que el Govern no vol modificar el marc actual de relacions entre l'Església Catòlica i l'Estat, i que, segons aquesta associació estatal, assegura el manteniment dels privilegis de l'Església Catòlica.

Europa Laica, associació laïcista implantada a tot l'Estat, s'ha posicionat des d'un primer moment a favor de la promulgació d'una nova Llei de Llibertat de Consciència, que estableixi l'autofinançament de les confessions religioses, la supressió de l'ensenyament de la religió de l'escola pública, l'eliminació dels símbols religiosos dels edificis públics, la substitució de les cerimònies d'Estat de caràcter catòlic per cerimònies civils, i la prohibició que els càrrecs públics vagin de manera oficial a actes religiosos, entre altres mesures.

No obstant això, per les informacions que aquesta associació tenia, amb el seu text el Govern no anava a atendre la majoria d'aquestes reivindicacions del moviment laïcista, ja que només anava a abordar la supressió dels símbols religiosos en els edificis de titularitat pública. El Govern només pretenia modificar l'actual marc legal, que garanteix el manteniment dels privilegis de la jerarquia catòlica, i anava a respectar els actuals Acords entre l'Estat espanyol i la Santa Seu de 1976 (que es fonamenten en el Concordat de 1953).

Europa Laica temia, a més, que la reforma que el govern volia emprendre fora a convertir al nostre país en un estat multi-confessional, on lluny d'eliminar els privilegis dels que gaudeix l'Església catòlica, l'Estat els s'estengués a la resta de confessions religioses , especialment les monoteistes (islàmica, evangèlica i jueva).

Sense aspecte de modificar l'actual marc legal, a dia d'avui, la realitat a Espanya està marcada per la ingerència de l'episcopat catòlic en les decisions que pren el Parlament, com recentment en relació a la interrupció voluntària de l'embaràs, per la tornada de molts nens i nenes a una escola amb un fort component confessional catòlic (en una situació no impensable a França, per exemple), o per actes com el recent funeral oficial de caràcter catòlic després de l'assassinat de dos guàrdies civils a l'Afganistan, entre d'altres.

Aquesta ingerència es posarà també de manifest, amb gran nitidesa, durant les properes visites del papa Benet XVI a Santiago de Compostela i Barcelona el novembre de 2010, ia Madrid a l'estiu de 2011. Segons el parer d'Europa Laica, aquestes visites també expliquen que el Govern hagi deixat en un calaix la promulgació d'una nova llei. Europa Laica, amb el concurs d'altres organitzacions socials, està organitzant una campanya i accions de protesta davant d'aquestes visites.

Per tot això, Europa Laica exigeix la derogació del Concordat de 1953, dels acords entre l'Estat Espanyol i la Santa Seu de 1976 i de la Llei de Llibertat Religiosa de 1980, en considerar que donen cobertura a l'aplicació de les normes morals de l'Església catòlica al conjunt de la ciutadania i institucions de l'Estat, vulnerant el mandat constitucional que cap religió tindrà caràcter estatal.

EUA se'n va d'Iraq amb els projectes socials pendents

EUA ha malbaratat 5.000 milions de dòlars destinats per a la reconstrucció de les instal.lacions del sector social a l'Iraq, va comunicar el diumenge l'agència Associated Press que cita una font de l'agència nord-americana d'auditoria fiscal que controla les despeses pressupostàries. Així, uns 40 milions van ser "enterrats" en la construcció d'una presó on mai va haver reclusos, 165 milions van ser gastats en un hospital infantil que segueix desert, i altres 100 milions de dòlars van ser invertits en una estació depuradora d'aigües residuals a Fal.luja que no funciona.

"Estats Units se'n va de l'Iraq deixant centenars de projectes sense realitzar. Ha estat malbaratador de 5.000 milions de dòlars dels contribuents nord-americans, gairebé un 10% (53.700 milions de $) del total gastat per reconstruir diferents instal.lacions a l'Iraq", escriu el reporter Kim Gamelan. És cert, diu el periodista, que també hi ha nombrosos exemples d'obres realitzades, com comissaries de policia, llocs fronterers, establiments públics i els serveis de seguretat iraquians creats amb ajuda dels assessors nord-americans: "Però segons els resultats d'auditories, fins i tot en moltes obres executades no van ser assolits els objectius traçats", comenta Gamelan.

L'última brigada de combat de les tropes nord-americanes va abandonar l'Iraq la nit del 18 al 19 d'agost. No obstant això, uns 50.000 soldats nord-americans romandran en aquest país fins a finals de 2011 per donar suport als soldats iraquians en cas necessari.

Segons estimacions del Pentàgon, des de l'inici de l'operació a l'Iraq, el 2003, l'Exèrcit nord-americà ha perdre 4.415 soldats.

10 experiments militars més escandalosos d'EUA

El lloc web Livescience ha publicat una llista amb el que serien els deu experiments militars més escandalosos en la història dels EUA. Per fabricar un "superguerrer", els nord-americans van utilitzar armes biològiques amb soldats i civils. Top 10: Radiació infraroja: Els ulls humans no poden veure els raigs infrarojos. No obstant això, durant la Segona Guerra Mundial la força naval nord-americana volia que els seus soldats trenquessin aquest límit. Per això, els científics van experimentar amb els soldats alimentant-los amb suplements de fetge de perca, i uns mesos després van aconseguir veure objectes situats a la zona infraroja.

L'exèrcit del Japó també es va endinsar en aquest terreny, aconseguint que un grup de pilots augmentessin la seva visió nocturna gairebé en un 100% a través de prendre una medicina dedicada a la impulsió de l'absorció de la vitamina A.

Top 9: Efectes de la radiació

Al final de la II Guerra Mundial, EUA es va convertir en el primer país del món en fabricar la bomba atòmica. Els científics volien saber què perills comportava el plutoni.

Les proves es van iniciar el 10 d'abril de 1945 amb la injecció del plutoni en la víctima d'un accident de cotxe, per veure quant temps trigava el cos humà en alliberar l'efecte radioactiu.

Totes les dades d'aquesta prova van ser publicats el 1995 pel Departament d'Energia.

Top 8: Resistència contra l'impacte

Abans d'enviar el primer home a l'espai exterior, la força aèria dels EUA ja havia començat les proves de la capacitat humana en la resistència contra l'impacte.

Els científics de la NASA van inventar un aparell que podia assumir l'impacte generat per la frenada brusca d'un coet a una velocitat de 640 km / h. El 1954, un cirurgià de la Força Aèria dels EUA, John Stapp, va acceptar voluntàriament ser el primer en experimentar aquesta prova, sotmetent-se a la mateixa fins a 29 vegades, durant les quals va haver de lluitar contra una força d'impacte equivalent a 35 vegades el seu pes.

En una ocasió la velocitat de l'aparell va superar fins i tot els 1.000 km / h. Al llarg d'aquests experiments, el cirurgià va patir contusions, costelles trencades, una nina fracturada en dues ocasions, pèrdua de empastaments dentals, i el trencament de vasos sanguinis en ambdós ulls que van acabar afectant de manera crònica la seva vista.

Top 7: Reacció a les armes biològiques

Entre 1954 i 1973, les forces de terra dels EUA van fer diverses proves sobre la reacció a les armes biològiques en uns 2.300 joves en un laboratori a l'estat de Maryland.

Segons diuen, uns dies després de la prova van tenir febre i dolors musculars. Afortunadament ningú va perdre la vida a causa d'aquest experiment.

Top 6: Caure des d'una gran alçada a gran velocitat

Per saber la possibilitat de sobreviure a un salt des d'una gran alçada, la Força Aèria dels EUA realitzar diverses proves en les dècades dels 50 i els 60 del segle passat.

El capità Joseph Kittinger va saltar des d'un globus aerostàtic a gran alçada i va aterrar al desert de l'estat de Nou Mèxic amb l'ajuda d'un paracaigudes. A cada experiment, es va elevar uns quilòmetres més que la vegada anterior.

L'alçada màxima a la qual va arribar va ser de 32.000 metres i la velocitat de la caiguda va arribar a assolir els 982 km / h. Durant la caiguda, Kittinger experimentar també temperatures de 34 graus sota zero.

Top 5: Bomba de lucinogen

Les drogues psicoactives, com la marihuana, l'LSD o la fenciclidina (PCP), no només han generat grans guanys, sinó que també han estat utilitzades com a armes biològiques per atacar l'exèrcit enemic.

Entre 1955 i 1972, un grup de soldats de les forces terrestres dels EUA van ser sotmesos a diversos experiments en l'estat de Maryland.

Posteriorment els científics nord-americans van inventar una bomba de lucinogen que podia dispersar bencilato de quinuclidinilo amb l'objectiu de perjudicar el sistema nerviós central i causar obstacles en el pensament, les emocions i el moviment.

Top 4: Guerra ABQ

Les amenaces de guerra química i biològica van portar al Departament de Defensa dels EUA a desenvolupar el "Projecte 112", durant el qual es van fumigar, entre els anys 1962 i 1973, diferents vaixells de guerra i als seus respectives tripulacions amb gas sarín i VX per posar a prova l'eficàcia dels procediments de descontaminació i les mesures de seguretat d'aleshores.

Aquest va ser només un dels molts experiments de guerra química duts a terme amb la participació de voluntaris des de la Segona Guerra Mundial.

Top 3: Visió fluoroscòpia

Encara que la majoria dels científics no creuen en la parapsicologia, el Pentàgon va gastar 20 milions de dòlars aproximadament entre 1972 i 1976 en aquest camp.

Els subjectes que van participar en el projecte van haver imaginar llocs que mai havien vist, com l'interior d'un aparell nuclear o la localització d'un magatzem de combustibles. Finalment a causa de diferències internes, els nord-americans van abandonar aquest estudi.

Top 2: Contra el somni

Si quedar adormits en la nostra activitat diària pot resultar perillós, a un soldat en combat pot costar la vida, per això, des de fa dècades els nord-americans van començar a estudiar l'ús d'estimulants com les amfetamines per mantenir el temps de vigília.

Més recentment, l'exèrcit nord-americà ha inventat una medicina que permet als soldats romandre desperts durant 40 hores continuades sense efectes adversos.

A més, l'Agència d'Investigació de Projectes Avançats de Defensa (DARPA, per les seves sigles en anglès) està fent una altra prova esperant mantenir l'entusiasme a través d'estimular el cervell amb ones electromagnètiques.

Top 1: Supersoldat

Si el projecte "Arma Interna" de la DARPA té èxit, el súper soldat deixarà de ser un somni. El Departament de Defensa dels EUA vol que els seus soldats compten amb característiques dels animals.

L'objecte és convertir als soldats a "homes que no moren" en qualsevol circumstància, inclosos el contagi de malalties infeccioses, la resistència contra els atacs químics i biològics i armes radioactives, la temperatura i l'altitud extremes i els ambients naturals més durs.

El problema de les nacions no reconegudes

Exactament fa dos anys al costat de les set nacions, als territoris o enclavaments parcialment reconeguts o no reconeguts per la comunitat internacional i que s'han proclamat independents es van afegir Abkhàzia i Ossètia del Sud. El 26 agost 2008 Rússia reconeixia oficialment la seva independència. Aquests països van passar a formar part del grup dels anomenats set bessons diferents, que ja des de fa més de mig segle ve augmentant amb sorprenent periodicitat. Per a ells, la nostra època de grans avenços i grans canvis ha generat mètodes específics per adaptar els estatuts de sobirania a les necessitats de cada cas. En majoria d'ells aquests mètodes funcionen i els països adquireixen una forma i un estatus d'estabilitat nacional, però en altres casos, no.

El problema és que aquesta espècie de comunitat de bessons desiguals es veu molt alterada per l'exemple de Kosovo i d'Abkhàzia. Per exemple, en el cas de Catalunya, i enmig de la crisi econòmica que assota a tots els països de la UE, s'han enardit els antics desitjos de separar d'Espanya.

Catalunya és la zona econòmicament més puixant d'aquesta nació i no està d'acord que la obliguin (el govern espanyol té un règim d'economia pressupostària) a finançar altres regions tradicionalment menys actives.


Pel que fa a Ossètia del Sud i Abkhàzia, aquest procés avui, a inicis del segle XXI, presenta uns clars tints de anacronisme, en el millor dels casos. Des de sempre ha hagut un substancial retard entre els progressos tècnics i científics i el desenvolupament polític i social. Això és inevitable, no es pot fer res, ja que és part de les lleis de la naturalesa de l'activitat humana. El curiós és que la distància entre els dos processos no disminueix, més aviat sembla augmentar amb el temps, i és estrany, perquè totes dues tendències van en la mateixa direcció i no en direccions oposades.

El més sorprenent del cas és que molts d'aquests pseudopaíses viuen, vénen funcionant aparentment sense grans problemes durant decennis. Però en aquest món dividit en blocs i en esferes d'influència ja no és possible que un país per separat mostri la iniciativa de reconèixer aquestes noves formacions sobiranes i els ajudi en el difícil període d'incubació cap l'estat de països de plens drets. Són temps molt delicats per aquestes nacions, on tots els processos relatius a la seva sobirania ia la seva identitat són tan inestables que es pot venir avall en qualsevol moment. Són països que han de ser posats en repòs (acudint a termes de l'obstetrícia) per evitar que pateixin un avortament com a tals.

Hi ha més territoris d'aquest tipus dels que podria semblar. I tots ells com a conjunt, i com a elements individuals, desestabilitzen el panorama legal internacional. Són una font de constants conflictes i guerres que comprometen l'estabilitat internacional i fins i tot acaben per resultar una càrrega per a aquells països que els han servit de suport en el sorgiment de la seva identitat nacional.

Això no és pas una acusació cap als pobles que intenten separar-se, o ho han fet ja, de la metròpoli o d'antics centres de poder. En realitat, no hi ha cap culpa en els seus desitjos de millorar les seves condicions de vida i de triar els seus propis destins. Senzillament, són víctimes de jocs polítics de gran abast que provoquen que pobles abans units es fragmenten i es separin (Iugoslàvia, anys 90), adquirint la independència i el reconeixement internacional, encara que sigui de forma parcial. En algunes ocasions, com en el cas de Kosovo, això passa saltant-se les normes i les resolucions de l'ONU. Pel que fa a Abkhàzia ia Ossètia del Sud, segons el punt de vista de Rússia, tot s'ha fet d'acord amb les lleis internacionals, encara que molts no estan d'acord amb aquesta opinió.

A dia d'avui, Kosovo ja ha estat reconegut per 69 països, mentre que Abkhàzia i Ossètia del Sud, només per quatre membres de l'ONU (Rússia, Nicaragua, Veneçuela i Nauru), més Transnístria.

El Dret Internacional no és un accelerador de partícules, ni tampoc és cirurgia a cor obert. Aquí és impossible, ia més no és necessària, la precisió matemàtica. De tot el seu arsenal, sempre es pot triar l'instrument legal més adequat a la situació geopolítica donada (històrica, diplomàtica, militar, territorial, etc.) Que, d'altra banda, sempre és mutable, mai és igual. El que comporta a múltiples interpretacions de moments i estats relatius.

A dia d'avui hi ha dues teories per al reconeixement de la sobirania de les nacions: la declarativa i la fundacional. Les dues són aplicables al cas de Kosovo, Abkhàzia i Ossètia del Sud. No obstant això, els racons legals són tan alambinats que un bon equip de juristes pot estirar o contreure fins a fer-los transparents o totalment foscos, segons la conveniència. El mateix, com demostren els debats a l'ONU, es pot dir de les resolucions d'aquesta organització.

Els partidaris de la sobirania declarativa estan convençuts que per a un ple reconeixement és necessari tenir un territori determinat, una població estable, un govern i una capacitat de relació clara a nivell d'estat amb altres països. Els partidaris de la teoria fundacional pensen que per ser considerats com a país únicament és necessari el reconeixement per altres països, n'hi ha prou amb un de sol. Aquesta postura va ser esmentada pel president rus, Dmitri Medvédev, per il.lustrar el cas d'Abkhàzia i Ossètia del Sud, tot i que cal puntualitzar que el president no és un dels seus defensors.

Entre els països parcialment reconeguts hi ha exemples de nacions de gran solera en la comunitat internacional amb molts anys de sobirania i fins i tot membres de l'ONU. Armènia, per exemple, encara no ha estat reconeguda per Pakistan (en senyal de suport a l'Azerbaidjan per la disputa de l'enclavament d'Alt Karabagh), Corea de Nord no ha estat reconeguda pel Japó, ni per Corea del Sud. Turquia no ha reconegut a Xipre encara, mentre que un total de 20 membres de l'ONU (tota la comunitat musulmana i alguns països africans) no consideren a Israel com un país legal. Hi ha altres casos de països que no han adquirit un ple reconeixement en el món: Taiwan, Alt Karabagh, Somàlia, Transdnistria, la República Turca de Xipre del Nord, l'Autoritat Nacional Palestina, la República Democràtica del Sàhara Occidental. Liechtenstein i la República Txeca i Eslovàquia no reconeixen mútuament a causa de disputes territorials en el si de les famílies nobiliàries d'aquests països.

La xifra de territoris amb moviments autonòmics i problemes de separatisme al món és increïblement gran. La major part dels quals es troben a Europa, amb un total de 28. L'extensió geogràfica abasta des d'Albània a Alemanya, passant per Bèlgica, Espanya, Portugal, França, Gran Bretanya, Suècia, Holanda, Finlàndia ...

Àfrica figura en la segona posició amb 24 focus separatistes, Àsia, a la tercera amb 20. A Amèrica Central i del Sud el nombre total arriba als 21 punts conflictius, i fins i tot a la zona del Carib hi ha qui estan desitjant separar-se de la metròpoli opressora.

Fins al 2009, a Rússia havia algunes repúbliques autònomes molt en desacord amb el seu estatus dins del si de la Federació de Rússia.

A La Haia té la seva seu l'anomenada Organització de les Nacions i Pobles no reconeguts (The Unrepresented Nations and Peoples Organization (UNPO), que uneix a totes les nacionalitats, d'alguna manera ofeses i perjudicades en la seva sobirania. Fins al 2009, a aquesta organització pertanyien les comunitats russes de Komi i Mari-El, fins al 2008, Txuvàixia, i Ingúixia i fins al 1998, Bashkiria. Afortunadament, això ja és cosa del passat.

Restaurants vindiquen les flors comestibles

Una trentena de restaurants de tot Catalunya, la majoria de Lleida, han començat aquest dilluns una protesta contra la normativa europea que prohibeix vendre pètals de flors com a aliment. Els cuiners es reivindicaran durant tota la setmana amb diverses jornades gastronòmiques, oferint un menú degustació a base de plats amb flors. Amb aquesta iniciativa, impulsada pel cuiner vallfogoní Enric Millà, els restaurants es volen solidaritzar amb els productors de flors comestibles, que van rebre el requeriment de la Generalitat perquè deixessin de vendre-les per al consum humà aquest mateix estiu.

La normativa europea inclou un ampli registre d'aliments tradicionals que es poden comercialitzar lliurement, ja que la seva seguretat està contrastada. En cas que es vulgui vendre qualsevol altre producte per a consum humà, l'interessat haurà de convèncer les autoritats que es compleixen tots els requisits per garantir la salut del consumidor. En el cas de les flors comestibles, la Unió Europea reclama que es facin uns estudis per tal de certificar que no tenen cap efecte secundari sobre les persones.

Enric Millà, del restaurant El Dien, és l'impulsor d'aquesta iniciativa, mentre Josep Pàmies, un conegut horticultor de Balaguer que té com a clients cuiners de reconegut prestigi com Ferran Adrià o Santi Santamaria, ha estat el primer productor de flors comestibles a denunciar que li ha arribat el requeriment de l'APS. Després de denunciar el seu cas, cuiners d'una trentena de restaurants catalans van decidir organitzar una jornada per fomentar el consum de flors, una acció que comença aquest dilluns i que durarà fins diumenge que ve.

Per la seva banda, els productors de flors comestibles han lamentat l'alt cost dels estudis, que s'escapen de les seves possibilitats econòmiques. També s'han mostrat crítics amb el criteri de la Unió Europea, que considera que algunes flors com la coliflor i el safrà sí que són aptes per al consum humà, mentre que d'altres queden excloses del registre.

Durant aquests set dies, els restaurants adherits a la iniciativa oferiran un menú degustació de plats elaborats amb flors comestibles o introduiran en la seva carta aquest tipus de plats. A més de fomentar el consum de flors, amb aquesta jornada els cuiners volen mostrar la seva solidaritat amb els productors com Pàmies.

Miralles: "Estem preparats i amb objectius clars"

El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, considera que la data de les properes eleccions no és un fet preocupant ja que la formació “ha fet els deures en el sí del govern, perquè estem preparats i perquè tenim uns objectius clars”. Miralles sí que ha remarcat, però, que en els propers comicis “Catalunya se la juga socialment i nacionalment” doncs no només s’ha decidir cap a on es va internament en l’àmbit social, econòmic i mediambiental, sinó que també s’ha de decidir quina és la relació que es vol mantenir amb Espanya.

Segons Miralles, en les pròximes eleccions “els catalans i les catalanes haurem de decidir quin model social volem, si donem continuïtat a les polítiques per a l’autonomia de les persones o retrocedim i tornem a la política de talonari i almoina del pujolisme; si volem més equitat o noves desigualtats, si volem una Catalunya més sostenible o retornem a la del ciment”, en clara referència als governs de CiU. Pel que fa als drets nacionals i les relacions amb l’estat, el dirigent d’EUiA ha defensat la reforma de la Constitució i ha recordat que “nosaltres sempre hem defensat l’autodeterminació, que vol dir el dret del poble a decidir”. En aquest sentit, ha optat per “una representació més àmplia del federalisme plurinacional” i ha advocat per a què ICV-EUiA sigui punt de trobada de “sindicalistes, activistes socials i federalistes”.

El també diputat al Parlament i vicepresident de la coalició ICV-EUiA ha recordat que una de les prioritats de la seva formació de cara a les properes setmanes és “contribuir a l’èxit” de la vaga general convocada pels sindicats pel pròxim 29 de setembre. En aquest sentit, Miralles aposta per “fer pinya amb joves, treballadors i pensionistes” perquè la reforma laboral impulsada pel Govern del PSOE afecta les relacions laborals i socials i a gran part de la ciutadania i això reclama “una resposta de solidaritat intergeneracional. Ningú n’està al marge”. Pel coordinador general d’EUiA “sobren motius” per aquesta vaga que va dirigida al PSOE, però també a CIU per ser “còmplice” de la reforma laboral amb la seva abstenció.

Solidaritat amb el poble sahrauí i els activistes canaris agredits

Miralles també ha denunciat la agressió que ha patit un grup d’activistes canaris en una manifestació pro sahrauí per part de la policia marroquina. El dirigent d’EUiA ha defensat “la causa justa” del poble sahrauí i el dret del mateix a “decidir lliurement el seu futur” i ha recordat que “Catalunya sempre ha tingut un especial sentiment solidari amb els homes i dones dels territoris ocupats del Sàhara Occidental i dels camps de refugiats”. Per aquest motiu, s’ha sumat a les demandes del grup parlamentari d’IU/ICV-EUiA i de l’europarlamentari Willy Meyer: “Volem explicacions del Govern espanyol i de la UE, que el ministre d’Afers Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, comparegui al Congrés i expliqui el perquè d’aquesta agressió i que es pronunciï sobre la repressió habitual que pateix el poble sahrauí”, ha dit Miralles, que també ha informat que Meyer demanarà aquesta mateixa setmana a l’alta representant de la UE per Afers Exteriors i Política de Seguretat, Catherine Ashton, que es pronunciï sobre aquest atac al dret de manifestació i que mostri la seva solidaritat amb el procés de descolonització del Sàhara Occidental.

Finalment, Miralles ha exigit mesures per impedir els atacs sistemàtics per part del regne del Marroc contra la població sahrauí i, en concret, ha demanat que la UE es replantegi l’estatut de relació amb el Marroc perquè “els drets humans estan per sobre de les relacions econòmiques”.

Herrera desafia Mas a explicar el seu projecte

Joan Herrera demana a Artur Mas que concreti si les polítiques que proposa per Catalunya són les mateixes retallades de drets socials a les que dóna suport a Madrid. El diputat d'ICV-EUiA i cap de llista a les eleccions al Parlament, Joan Herrera, ha anunciat que el combat de la crisi econòmica serà la "màxima prioritat" de la campanya electoral: "Volem garantir una sortida justa, solidària i sostenible de la crisi econòmica", ha assegurat Herrera en contraposició a les retallades socials.

En aquest sentit, el secretari general d'ICV ha recordat: "L'Artur Mas que diu que parla de crisi, el Mas que diu voler aixecar el país, és el mateix que dóna suport cada setmana a les retallades de drets socials en pensions, en matèria laboral, o en el decret de caixes". Per això, Herrera ha volgut preguntar al líder de la federació conservadora si "la política que ens proposa a Catalunya és la que està proclamant a Madrid amb el suport a totes les retallades de drets socials que ha plantejat Zapatero".

DATA ELECCIONS

Preguntat pels periodistes sobre la data de les eleccions, Herrera ha dit que a "ICV li és igual si són a l'octubre o al novembre, a ICV el que li importa són els pensionistes i els aturats a qui els retallen drets, que molta gent d'esquerres no es resigni, i que en definitiva hi hagi una nova majoria que permeti fer polítiques d'esquerres per eixamplar l'Estat del Benestar".

CONFLICTE DEL SÀHARA

Per altra banda, el portaveu d'ICV a Madrid també ha volgut fer declaracions en relació als maltractaments que han rebut ciutadans espanyols a mans de la policia marroquina i ha retret l'actitud del Govern espanyol "que lamentablement sempre deixa el tema del Sàhara per l'útlim". "És insòlit i inacceptable que després dels maltractaments que han rebut ciutadans espanyols, el govern espanyol no expressi cap queixa", ha afirmat Herrera a la vegada que ha demanat que es cridi a consultes l'ambaixador espanyol al Marroc.

Per tot això, Herrera ha dit que demanarà la compareixença del ministre d'Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, perquè doni explicacions sobre l'agressió i la detenció d'onze activistes espanyols pro-sahrauís a El Aaiún.

Cuba: Sense desnutrició infantil segons Unicef

UNICEF confirma que Cuba és l'únic país d'Amèrica Llatina i el Carib que ha eliminat la desnutrició infantil. L'existència en el món en desenvolupament de 146 milions de nens menors de cinc anys baixos de pes, contrasta amb la realitat dels infants cubans, reconeguts mundialment per estar aliens a aquest mal social. Aquestes preocupants xifres van aparèixer en un recent informe del Fons de les Nacions Unides per la Infància (UNICEF), sota el títol de Progrés per a la Infància, Un balanç sobre la nutrició, divulgat a la seu de l'ONU.

D'acord amb el document, els percentatges dels nens amb baix pes són de 28% a Àfrica Subsahariana, 17% a Orient Mitjà i Àfrica del Nord, 15% a Àsia oriental i el Pacífic, i set a Llatinoamèrica i el Carib.

La taula la completen Europa Central i de l'Est, amb el 5%, i altres països en desenvolupament, amb 27%.

Cuba no té aquests problemes, és l'únic país d'Amèrica Llatina i el Carib que ha eliminat la desnutrició infantil severa, gràcies als esforços del Govern per millorar l'alimentació del poble, especialment la d'aquells grups més vulnerables.
La crua realitat del món mostra que 852 milions de persones pateixen de fam i que 53 milions d'elles viuen a Amèrica Llatina. Només a Mèxic hi ha cinc milions 200 mil persones desnodrides i a Haití tres milions 800.000, mentre a tot el planeta moren de fam cada any més de cinc milions de nens.

D'acord amb estimacions de les Nacions Unides, no seria molt costós aconseguir salut i nutrició bàsica per a tots els habitants del Tercer Món.

N'hi hauria prou per assolir aquest objectiu 13 mil milions de dòlars anuals addicionals al que ara es destina, una xifra que mai s'ha aconseguit i que és minsa si es compara amb el milió de milions que cada any es destinen a publicitat comercial, els 400.000 milions en drogues estupefaents o fins i tot els vuit mil milions que es gasta en Estats Units en cosmètics.

Per satisfacció de Cuba, l'Organització de les Nacions Unides per l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) també ha reconegut que aquesta és la nació amb més avanços a Amèrica Llatina en la lluita contra la desnutrició.

L'Estat cubà garanteix una cistella bàsica alimentària que permet la nutrició de la seva població "almenys en els nivells bàsics-mitjançant la xarxa de distribució de productes normats.

De la mateixa manera, es duen a terme reajustaments econòmics en altres mercats i serveis locals per millorar l'alimentació del poble cubà i atenuar el dèficit alimentari.

Especialment es manté una constant vigilància sobre el suport dels nens, les nenes i adolescents. Així, l'atenció a la nutrició comença amb la promoció d'una millor i natural forma d'alimentació de l'espècie humana.

Des dels primers dies de nascuts els incalculables beneficis de la lactància materna justifiquen tots els esforços realitzats a Cuba en favor de la salut i el desenvolupament de la seva infància. Això li ha permès elevar els percentatges de nounats que mantenen fins al quart mes de vida la lactància exclusiva i que fins i tot continuen consumint llet materna, complementada amb altres aliments, fins als sis mesos d'edat.

Actualment el 99% dels nadons llicenciat de les maternitats amb lactància materna exclusiva, superior a la meta proposada, que és del 95%, segons dades oficials, en els quals s'indica que totes les províncies del país compleixen aquesta meta.

Malgrat les difícils condicions econòmiques travessades per la Illa, es vetlla per l'alimentació i nutrició dels infants mitjançant el lliurament diària d'un litre de llet fluïda a tots els nens de zero a set anys d'edat.

Se suma a això el lliurament d'altres aliments, per exemple compotes, sucs i viandes, que, en dependència de les disponibilitats econòmiques del país, es distribueixen equitativament en les edats més petites de la infància.

Fins als 13 anys d'edat es prioritza la distribució subsidiada de productes complementaris com el iogurt de soja i en situacions de desastres naturals es protegeix a la infància mitjançant l'entrega gratuïta d'aliments de primera necesidad.Los nens incorporats als Cercles Infantils (guarderies) ia les escoles primàries amb règim de seminternado reben, a més, el benefici del continu esforç per millorar la seva alimentació en quant a components dietètics lactis i proteics.

Amb el suport de la producció agrícola-encara en condicions de severa sequera-i una major importació d'aliments, s'aconsegueix un consum de nutrients per sobre de les normes establertes per la FAO.

A Cuba aquest indicador no és la mitjana fictici de sumar el consum alimentari dels rics i el dels famolencs.

Addicionalment, el consum social inclou el berenar escolar que es reparteix gratuïtament a centenars de milers d'estudiants i treballadors de l'educació, les quotes especials d'aliments a nens de fins a 15 anys i persones de més de 60 en les províncies orientals.

En aquesta llista estan contemplades les embarassades, mares lactants, ancians i discapacitats, el suplement alimentari per a petits amb baix pes i talla i el subministrament d'aliments a municipis de Pinar del Río, l'Havana ia la Illa de la Joventut.

Aquestes entitats van ser assotades l'any passat per huracans, mentre les províncies d'Holguín, Las Tunas i cinc municipis de Camaguey sofreixen actualment la sequera.

En aquest afany col el Programa Mundial d'Aliments (PMA), el qual contribueix a la millora de l'estat nutricional de la població més vulnerable a la regió oriental, on es beneficien més de 631 mil persones.

La cooperació del PMA amb Cuba data de 1963, quan aquesta agència va brindar assistència immediata a les víctimes de l'huracà Flora. Fins ara, ha consumat al país cinc projectes de desenvolupament i 14 operacions d'emergència.

Recentment, Cuba va passar de ser un país receptor a donant.

El tema de la desnutrició cobra gran importància en la campanya de l'ONU per aconseguir el 2015 les Metes de Desenvolupament del Mil lenni, adoptades en la Cimera de caps d'Estat i de Govern celebrada el 2000, i que tenen entre els seus objectius eliminar la pobresa extrema i la fam per a aquesta data.

Però els cubans afirmen que aquestes metes no li treuen el son a ningú, la pròpia ONU situa el país a l'avantguarda del compliment de tals reptes en matèria de desenvolupament humà.

No exempta de deficiències, dificultats i serioses limitacions per un bloqueig econòmic, comercial i financer imposat pels Estats Units fa més de quatre dècades, Cuba no mostra desesperants ni alarmants índexs de desnutrició infantil.

Cap dels 146 milions de nens menors de cinc anys baixos de pes que viuen avui al món és cubà.

"La ciutadania sancionarà la corrupció del PP"

La coordinadora d’Esquerra Unida creu que la “indignació democràtica” dels ciutadans i ciutadanes del País Valencià “sancionarà la corrupció del PP i les polítiques antisocials del PSOE”. Davant l’inici del curs polític que conclourà amb les eleccions autonòmiques i municipals del 22 de maig de 2011, Sanz afirma que “Esquerra Unida afronta el repte apassionant de representar l’oposició tant a la corrupció i el malbaratament del PP valencià com a les polítiques contra els treballadors del govern del PSOE. Ho fem amb bones expectatives, confirmades per totes les enquestes, que ens situen novament com a tercera força política i en clar ascens”, diu la coordinadora d’EUPV.

En eixe sentit, Marga Sanz considera que “setembre serà clau per posar les bases d’un canvi d’escenari polític que ha d’acabar amb el despropòsit de l’actual govern valencià i obligar a rectificar les seues polítiques al govern de Zapatero. Precisament, en l’última setmana del mes coincidiran dos fets especialment significatius: el 23 de setembre s’obrirà el judici oral contra Carlos Fabra, que representa la quintaessència dels problemes del PP amb la corrupció; i el 29 tindrà lloc la vaga general convocada pels sindicats contra la reforma laboral de Zapatero que abarateix i facilita l’acomiadament”.

La coordinadora d’EUPV reitera que la seua formació “va a bolcar-se en la preparació de la vaga general, de la qual serem un gran piquet polític, perquè els treballadors i treballadores ens juguem el futur. Després de la reforma laboral, vindrà la de les pensions i tal vegada noves retallades socials i el copagament sanitari en una dinàmica marcada pels interessos capitalistes que atempten contra les conquestes històriques de la classe obrera”, preveu Sanz.

“Iniciem un curs polític apassionant que ha d’acabar amb el despropòsit de l’actual govern valencià”, reconeix la coordinadora d’Esquerra Unida, qui confia en què “la indignació democràtica de la ciutadania valenciana sancionarà la corrupció i la nefasta gestió del PP a la Generalitat i també la traïció del PSOE als seus compromisos socials”.

EUPV reclama més geriàtrics públics

La diputada d’Esquerra Unida en Les Corts Valencianes, Marina Albiol, reclama a la Conselleria de Benestar Social la construcció de residències geriàtriques de gestió pública a les comarques de Castelló per a poder cobrir tota la demanda existent. Albiol recorda que a les comarques de Castelló només hi ha dues residències de gestió pública, una a Castelló i una Borriana, la resta són privades o concertades: “El dèficit de places geriàtriques públiques és alarmant i hi ha moltes famílies que no poden permetre’s el luxe de pagar els 1.500 euros que costa una plaça en un centre privat”.

Albiol creu que la política de privatització del PP fa que la situació sigue molt dolenta, “pràcticament totes les residències per a gent major han sigut privatitzades, i en aquests moments són gestionades per empreses privades, que per augmentar el benefici retallen en personal i en serveis”.

Segons la diputada d’esquerres l’opció de les residències públiques, gestionades públicament, directament per la Conselleria de Benestar Social és la millor opció, “cal evitar que siguen empreses privades les que gestionen les residències, perquè el benestar dels nostres majors ha de ser un dret i no un negoci”.

EUPV insta a condemnar la repressió al Sahara

Els diputats d’Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) han presentat en Les Corts una Proposició no de llei per instar el parlament valencià a condemnar “la brutal repressió policial contra els activistes pro-saharuis perpetrada per la policia marroquina”, segons ha explicat la diputada autonòmica d’EUPV Marina Albiol. “Els representants democràtics no podem incórrer en un silenci còmplice d’aquells estats o institucions autocràtiques que violen repetidament els drets humans i les garanties d’expressió”, ha remarcat Albiol.

Esquerra Unida del País Valencià ha anunciat la presentació d’una Proposició no de Llei en les Corts Valencianes perquè el parlament condemne, a ser possible de forma unànime, la violenta repressió policial perpetrada pel Marroc contra els activistes pro-saharuais de l’ONG canària SaharAcciones, esdevinguda el passat 28 d’agost. EUPV s’afegeix així a la iniciativa primerenca d’Izquierda Unida a nivell estatal per obligar l’Estat espanyol i les institucions autonòmiques a rebutjar l’autoritarisme del Marroc i “el fracàs de les polítiques” amb aquest país, segons paraules de l’eurodiputat Willy Meyer.

La diputada autonòmica Marina Albiol ha explicat que “Les Corts no poden quedar-se al marge del necessari recolzament institucional a tots aquells que mostren la seua solidaritat amb el poble saharaui en la seua lluita pel final de l’ocupació il·legal per part del Marroc dels territoris del Sàhara Occidental”. Albiol ha recordat el vincle “íntim” que uneix els valencians amb la causa saharaui, manifestat “de forma ininterrompuda i en múltiples fronts, des de les ONG valencianes a la xarxa de famílies que acullen xiquets cada estiu”, ha assenyalat Albiol.

La diputada autonòmica ha tornat a fer èmfasi en la terrible situació a què està sotmès el poble saharaui: “La postergació del referèndum i l’espoli dels seus recursos naturals”, ha dit.