Contra l'atac de la censura, l'editorial Txalaparta posarà gratuïtament a internet el llibre "Manual del torturador español", de Xabier Makazaga. El tir per la culata, per
Xabier Makazaga: L'atac censurador el va iniciar el diari El Mundo que va treure a la llum els meus dos llibres sobre la tortura publicats per l'editorial Txalaparta, especialment l'últim,
Manual del torturador español, per denunciar que eren a diverses biblioteques públiques d'Euskal Herria.
Immediatament, el portaveu d'Interior del PP a la Cambra de Gasteiz, Carlos Urquijo, ha instat la consellera de Cultura, Blanca Urgell, a retirar el llibre d'aquestes biblioteques. I l'última notícia sobre això ha estat que l'alcaldessa de Basauri, del PSE, l'ha fet ja retirar de la biblioteca municipal, i que Urquijo segueix amb la seva particular creuada, reclamant que els alcaldes de PNB i EA facin el mateix, ja que segons ell: «Gairebé és un manual de l'organització terrorista per justificar després els atemptats i els atacs a les Forces de Seguretat de l'Estat». Ni més ni menys.
Als negacionistes de la tortura els encanta parlar de supòsits manuals d'ETA, siguin aquests per denunciar falses tortures, o com en aquest cas, per justificar els seus atemptats. Això sí, ja fa un any que es va publicar el meu llibre i per descomptat no han presentat cap denúncia judicial contra aquest. Ni crec que la vagin a presentar mai, perquè no els convé entrar a discutir el que realment afirmo en l'assaig, que està rigorosament documentat i argumentat, sinó desqualificar sense més. Per això, a falta d'arguments, un cop més es serveixen d'acusacions sense cap base: «És un libel», ha de retirar-se per no donar «oxigen» i «alè» a ETA...
En el meu llibre, vaig desmuntar per complet aquest muntatge dels manuals per denunciar falses tortures, mostrant que l'havien copiat a les autoritats nord-americanes que van utilitzar la mateixa fal.làcia per fer front a l'escàndol de les tortures a Guantánamo i Abu Ghraib. I no ha estat ni molt menys l'únic que han copiat als nord-americans, pel que fa a la tortura, ja que els principals mètodes emprats pels torturadors espanyols són idèntics als dels famosos manuals de la CIA.
D'aquí la meva afirmació que no és l'actuació dels que denuncien tortures sinó la dels torturadors espanyols la que és de manual, més exactament, del manual de la CIA. I el dels seus còmplices és un manual negacionista, perquè segueixen estrictament la consigna de silenciar completament gairebé totes les denúncies de tortures i negar en rodó les més escandaloses i flagrants, com les de Portu i Sarasola.
Precisament, la desvergonyida actitud que van mantenir no pocs periodistes i polítics en aquest cas, donant-se a la tasca d'assenyalar els casos en què sí que es pot i, en conseqüència, s'ha de torturar un detingut, va ser una clara mostra de que, d'ara endavant, les autoritats espanyoles, seguint com sempre a les nord-americanes, al mateix temps que dediquen tota mena de mitjans a ocultar la tortura, també han de dedicar cada vegada més mitjans a justificar-la.
Davant d'això, res millor que difondre els contundents arguments que va desenvolupar el recordat periodista Javier Ortiz a "Tortura i doble moral": «La tortura és un viatge moral sense retorn. No es pot travessar aquesta frontera amb pretensions d'excepcionalitat... La societat que accepta la tortura com a excepció deixa la determinació de l'excepcionalitat en mans dels torturadors i els seus caps ... Per això -insisteixo- avalar la tortura en algun cas equival a avalar-la en qualsevol».