Aquest últim va ser el tema número 1, ja que consolidar una bona entesa entre aquests dos països és vital per futur de tot l'entramat geopolític de la regió i, per projecció, del món.
La delegació pakistanesa va estar encapçalada pel general Ashfaq Pervez Kiyani, flamant cap de l'Estat Major General de l'Exèrcit pakistanès i figura clau al Pakistan, possiblement, d'un major pes polític que el president i el primer ministre, que va estar acompanyat pel titular de Defensa , Ahmed Mukhtar, i el ministre d'Afers Exteriors, Sha Mehmood Qureshi.
EUA i el Pakistan sostenen el que s'ha anomenat diàleg estratègic des de fa dos anys, des que Barack Obama va ocupar la butaca presidencial. Alts càrrecs militars dels EUA han realitzat visites oficials regulars a Islamabad (i també a Nova Delhi). Les recents converses a Washington culminen aquest procés.
Totes aquestes anades i vingudes tenen l'origen en el començament del mandat d'Obama. El president nord-americà va posar tots els recursos necessaris per elaborar una estratègia efectiva en la llavors vessant prioritària de la seva política exterior. Això es va traduir en un notable augment del contingent militar dels EUA a l'Afganistan. Aquests eren els fets, les aparences. Els objectius de llarg abast, en aquell moment, eren desconeguts.
Ara ja no ho són. El mandatari nord-americà vol retirar les seves tropes. Vol que sigui l'Afganistan el que carregui amb les conseqüències de la guerra. Que el caos i la tragèdia sigui responsabilitat d'aquest país i, per efectes col.laterals, dels seus països veïns, als quals es pot incloure a Rússia i la Xina. EUA augmentarà dràsticament les seves tropes a l'Afganistan, llançarà una àmplia ofensiva de càstig, per retirar aquí a un any i tres o quatre mesos si no passa res estrany.
D'aquesta manera, Afganistan, Pakistan ja saben qui ets. Rebran una herència de guerra constant contra l'extremisme, el terrorisme i les màfies, amb l'agreujant de la seva situació de països pobres, amb un poder dèbil i desestructurat, incapaç de controlar tota la geografia nacional.
El diàleg estratègic celebrat a Washington no va ser més que una negociació sobre els guanys del Pakistan, sobre les despulles que li quedaran, després de la retirada de les tropes dels EUA.
Recordem que el Pakistan sempre va estar en contra de la intervenció dels EUA i l'OTAN a l'Afganistan en resposta als atacs terroristes de l'S-11. Però ningú el va atendre. És més, es van sentir fins i tot amenaces de bombardejar Islamabad no deixant pedra sobre pedra en cas de Pakistan es negués a donar suport a aquella campanya. Però això ja va ser fa molt ...
Avui, no és que el Pakistan estigui encantat amb les perspectives que se li presenten. Si, aquesta vegada la seva opinió ha estat considerada, però ... La delegació pakistanesa va portar a Washington una àmplia llista de 56 pàgines amb tot el que necessitaria el país per sobreviure després de la retirada del contingent militar dels EUA. De facto, és una factura per uns 35.000 milions de dòlars per la participació pakistanesa a la guerra, incloses les recents operacions militars contra els seus propis extremistes que estaven a la rereguarda de la guerrilla talibans afganesa.
Durant tots aquests anys, els EUA han estat destinant recursos per a Islamabad, recursos que eren préstecs amb interessos. En aquest sentit, un dels punts importants de les converses va ser la possibilitat de condonar aquest deute. Un altre dels temes que van interessar al Pakistan va ser la possibilitat de signar un tractat de desenvolupament d'un programa d'energia nuclear amb els EUA, com el que els nord-americans tenen subscrit amb l'Índia.
El nom de l'Índia va sonar amb freqüència durant la trobada. Islamabad espera que Washington recolzi la seva postura en el diàleg amb l'Índia, inclòs el contenciós territorial per l'antic principat de Caixmir, de població majoritàriament musulmana, que pertany actualment a l'Índia. Així mateix, el Pakistan també vol que els EUA impedeixi a la Índia reforçar la seva influència a l'Afganistan.
Hi va haver peticions de menor importància que ja han estat satisfetes: un pla d'ajuda financera a cinc anys per un valor de US $ 7.500 milions, el pagament dels US $ 1.000 milions assignats per a la lluita contra els guerrillers i que encara no han estat transferits, altres US $ 125 milions per al desenvolupament de l'energia no atòmica.
Una gota al mar, per a un país com el Pakistan que viu a la vora de la catàstrofe econòmica. Una suma ridícula que no l'ajudarà a controlar la situació després de la retirada del contingent nord-americà.
Per descomptat, tots els assumptes relacionats amb l'Índia van quedar sense solució. Són temes delicats i amb massa arestes. Pel que fa a l'estratègia dels EUA a l'Afganistan, cal assenyalar que, en aquesta ocasió i sense que serveixi de precedent, el Pakistan i l'Índia coincideixen en el seu rebuig, encara que per motius diferents. Aquesta estratègia preveu retornar el poder a l'Afganistan els enemics jurats de Kabul, els talibans, que aparentment s'han civilitzat i estan disposats a canviar les seves formes de comportament. Potser, aquesta sigui una decisió lògica, però suposa un obstacle per a la Índia, perquè afavoreix el creixement de la influència del Pakistan en aquesta zona. Islamabad, per la seva banda, amb aquesta mesura, pot veure enfortit el moviment talibà al seu país.
Resulta paradoxal, però els arquitectes del moviment talibans van ser forces de seguretat i militars pakistanesos ... Ara, és possible que tant Kabul com Islamabad hagin d'establir llaços d'amistat amb els talibans, en comptes d'esforçar-se per controlar les seves accions.
Però en terra de ningú hi ha la Índia. Ells no tenen cap moviment talibà i, però, han estat objecte de diversos atemptats terroristes de grups arribats de Pakistan. Només en la darrera massacre de Bombai, al novembre de 2008, van morir 188 persones.
Índia ha fet diversos intents d'explicar a la nova Administració dels EUA que la seva estratègia és incorrecta i que seria necessari aplicar una altra política. En va. El govern de Barack Obama sempre ha escoltat amb atenció aquestes objeccions, però els EUA no vol continuar la guerra a l'Afganistan, ja no pot controlar el país i, de passada, al Pakistan. És cert que no va ser el seu gabinet el que va iniciar aquesta guerra, sinó el de Bush, i que l'escenari de la retirada de l'Afganistan no és el millor possible. D'aquesta manera, els EUA empitjora la situació i les seves relacions amb el Pakistan, l'Índia, la Xina i amb gairebé tots els països de la regió. Que a Obama no li quedi més remei és poc consol, per a ell i, sobretot, per als altres.
El caos tras la retirada de las tropas de EEUU de Afganistán
EEUU y Pakistán mantuvieron una ronda de encuentros a nivel de ministros la semana pasada en Washington.
A primera vista, las conversaciones se caracterizaron por su tono amistoso, relajado y la buena sintonía política... Como siempre en estos casos, cualquier parecido con la realidad hubiera sido pura coincidencia, porque la capital de los Estados Unidos fue el escenario de tensas negociaciones sobre asuntos muy delicados, de trascendencia global.
Y es que la agenda real de las reuniones no invitaba al relax: el circuito del opio y heroína, con su mayor suministrador mundial, Afganistán, y sus permeables países fronterizos; la presencia rusa en Asia Central y el futuro de las relaciones entre EEUU e India. Este último fue el tema número uno, ya que cimentar un buen entendimiento entre estos dos países es vital para futuro de todo el entramado geopolítico de la región y, por proyección, del mundo.
Para leer más ir a enlace: