Ashton: L'UE es prepara pel possible fi del bloqueig a Gaza

Fonts diplomàtiques europees aseguran tenir indicis que Israel alleugerirà les condicions del bloqueig a Gaza. S'esperen canvis en els pròxims dies. L'alta representant de la Unió Europea per a Afers Estrangers, Catherine Ashton, ha assegurat avui que els països comunitaris es preparen per a un possible fi del bloqueig a la Franja de Gaza, mentre fonts comunitàries van expressar la seva esperança que Israel suavitzi aquesta mesura. Foto: Boicot avui a la presència israeliana a la Red Innova a Madrid.

"Veurem el que podem fer per enviar-hi (a Gaza) un equip per donar suport el que, tant de bo, facin els israelians per a l'obertura de la frontera", va dir Ashton a l'entrada al Consell d'Exteriors de la UE a Luxemburg.

"És molt significatiu que ens disposem a donar suport a les possibilitats d'obertura dels accessos a Gaza", va assegurar. "Sé el imporant que seria que poguéssim obrir els accessos, perquè la gent normal pugui tenir una vida normal i perquè s'enforteixi la seguretat israeliana", va afegir.

Fonts diplomàtiques van assegurar a més a Luxemburg que Israel estaria disposat a suavitzar el bloqueig de la Franja. "Tenim indicis que estan disposats a alleugerir el bloqueig", va assegurar un diplomàtic en el marc del Consell de ministres d'Exteriors de la UE.

Segons aquestes informacions, Israel estaria disposat a obrir a les següents setmanes encara més el pas de Karni i més endavant potser també en de Kerem Shalom. De moment Israel únicament permet el transport de determinades mercaderies a través de determinats accessos.

També l'exprimer ministre britànic Tony Blair va expressar la seva esperança que en els propers dies es produeixin "canvis significants" dirigits a alleugerir el bloqueig del territori palestí dominat per l'organització Hamàs.

"Esperem canvis significativitat durant els pròxims dies", va assegurar a l'emissora BBC Blair, que divendres passat es va reunir amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu.

"La meva esperança és que un canvi en la manera com es realitza el bloqueig donin un impuls a tot el procés", va dir l'ex premier britànic, que es reunirà a Luxemburg amb els ministres d'Afers Exteriors europeus.

L'enviat del quartet format per la UE, Estats Units, l'ONU i Rússia va deixar clar que és necessària "una distinció clara i intel.ligent" sobre com operar el bloqueig.

"La distinció és (...) entre les mesures necessàries per frenar l'arribada d'armes a Gaza i permetre (l'arribada) de productes d'ús quotidià i reconstruir les infraestructures de Gaza", va dir Blair. "Espero que puguem elaborar aquesta distinció en els propers dies i obtenir un canvi en la política en el sentit que necessitem".

La UE se prepara para posible fin del bloqueo a Gaza, dice Ashton

Fuentes diplomáticas europeas aseuran tener indicios de que Israel aligerará las condiciones del bloqueo a Gaza. Se esperan cambios en los próximos días.

La alta representante de la Unión Europea para Asuntos Exteriores, Catherine Ashton, aseguró hoy que los países comunitarios se preparan para un posible fin del bloqueo a la Franja de Gaza, mientras fuentes comunitarias expresaron su esperanza de que Israel suavice esta medida.
Para leer más ir a enlace:

Noruega: Es decora el cotxe com policia Idioti

Només 800 corones noruegues (uns 124 $) s'ha gastat un noruec de 23 anys per convertir el seu automòbil en un peculiar cotxe patrulla. Al taller mecànic li van posar a la carrosseria exactament les mateixes ratlles blaves i vermelles que tenen els vehicles actuacions policials, només que una petita diferència crida l'atenció: En lloc de la inscripció habitual Policia, es llegeix IDIOTI. No hi ha cap llei que li ho impedeixi.

Dimecres passat, el bromista va ser detingut al centre de la ciutat: els policies van exigir que eliminés la decoració del seu automòbil i el van amenaçar amb treure-li les plaques del cotxe.

Van iniciar una discussió que va tenir com a resultat la frustració policíaca, ja que els oficials no van poder presentar al jove ni un article de la llei de trànsit que prohibís portar inscripcions en el seu automòbil.

UN COCHE de “POLICÍA” CON LA INSCRIPCIÓN “IDIOTI” CIRCULA EN NORUEGA

Tan sólo 800 coronas noruegas (unos 124 dólares) gastó un noruego de 23 años para convertir su automóvil en una peculiar patrulla.

En el taller mecánico le pusieron en la carrocería exactamente las mismas rayas azules y rojas que tienen los autos de la policía, solo que una pequeña diferencia llama la atención: en vez de la inscripción habitual POLITI, se lee IDIOTI.
Para leer más ir a enlace:

Soros: "Comença el segon acte de la crisi"

La crisi financera és lluny d'acabar i comença el segon acte del drama, indica el financer George Soros: "El col.lapse del sistema financer és real i la crisi està lluny d'acabar. De fet, només entrem en la fase dos, quan els mercats financers van començar a perdre confiança en la credibilitat dels deutors sobirans", va assenyalar Soros en una conferència de banquers a Viena.

El multimilionari, de 79 anys, destaca que la crisi actual és inquietantment semblant a la Gran Depressió de 1929, quan els Governs es veieren obligats a reduir els seus dèficits públics mentre la recuperació econòmica era feble.

En la seva opinió, la crisi del deute sobirà europea pot abastar a tot el món. "Grècia i l'euro han centrat les mirades quan el mercat ha començat a perdre la confiança en el deute sobirà, però els efectes se sentiran a tot el món", va afirmar.

Al mateix temps, el president del Banc Central Europeu, Jean-Claude Trichet, va afirmar que a Grècia i altres països de la Unió Europea han aparegut senyals encoratjadores de millora de la situació actual.

L'entitat financera va revisar lleugerament a l'alça de les previsions de creixement de la zona de l'euro per al 2010, encara que va reduir els seus pronòstics per al proper any.

L'entitat monetària preveu ara una reactivació del PIB el 2011 d'entre el 0,2 i el 2,2%, de manera que ha revisat a la baixa els seus pronòstics de març, quan augurava un creixement d'entre el 0,5 i el 2,5%. Aquesta revisió a la baixa "reflecteix principalment els pronòstics de demanda interna", va explicar Trichet.

La crisis financiera está lejos de terminar y comienza el segundo acto del drama, indica el financiero George Soros

"El colapso del sistema financiero es real y la crisis está lejos de terminar. De hecho, sólo entramos en la fase dos, cuando los mercados financieros comenzaron a perder confianza en la credibilidad de los deudores soberanos", señaló Soros en una conferencia de banqueros en Viena.
Para leer más ir a enlace:

Millet pagava a la fundació de CDC quan cobrava de Ferrovial

El Govern de CiU va eliminar l'interventor públic del consorci i Montull va assumir més poders. Diverses operacions similars es van produir del 2006 al 2008 entre el Palau i la Trias Fargas. Els documents incautats pels Mossos d'Esquadra revelen que els fons aportats per la constructora Ferrovial a l'entitat cultural per patrocini anaven a parar el mateix dia o mes a la Fundació Ramon Trias Fargas, actualment Catdem, de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Van ser diverses les operacions, segons ha pogut comprovar EL PERIÓDICO. Una prova en són els dietaris de la imputada Gemma Montull, exdirectora financera i filla de Jordi Montull, mà dreta de l'expresident de la institució, Fèlix Millet, però també estan en mans de la justícia les factures de la constructora, els comprovants dels xecs i els rebuts, així com apunts de la comptabilitat interna (llibre major). Les dates coincideixen, almenys, entre el 2005 i el 2008. La Fundació Trias Fargas va rebre entre el 1999 i el 2008 un total de 630.554 euros.

Fonts de CDC van recalcar ahir que el fet que el Palau s'esperés a rebre els diners de patrocinis per afrontar els seus compromisos, entre els quals s'inclouen els convenis amb la Fundació Trias Fargas, no implica cap relació de causa i efecte entre el pagament dels primers i el cobrament dels tercers.

El traspàs de diners del Palau a la fundació política, el pagament per part de la institució musical a empreses que també eren proveïdores de CDC i altres irregularitats de l'equip de Millet és el que ha originat la creació d'una comissió d'investigació al Parlament. La principal sospita es va disparar quan aquest diari va publicar que al despatx de Millet es va trobar un document que vinculava ingressos pendents per part de Ferrovial amb les obres de la L9 del metro i de la Ciutat de la Justícia de Barcelona. Aquestes obres van ser adjudicades pels governs de Jordi Pujol a unions temporals d'empreses participades per Ferrovial.

LES FACTURES

En els dietaris incautats a Gemma Montull consta que s'esperaven els diners del patrocini de Ferrovial (8,5 milions d'euros en 10 anys) per fer els pagaments a la Trias Fargas. Altres documents corroboren aquests traspassos i la immediatesa amb què s'efectuava el transvasament. Com a molt el mateix mes.

L'1 de febrer del 2008, l'Orfeó Català-Palau de la Música va girar una factura a Ferrovial de 180.303,63 € més IVA per l'ajuda a uns concerts. El 24 d'aquell mateix mes es va pagar 60.000 euros a la Trias Fargas amb un xec. La mateixa operació es va repetir al maig, encara que, en aquella ocasió, en la factura de Ferrovial es detalla en una anotació que part dels diners anaven a l'entitat de CDC i la rúbrica del rebut era de Daniel Osàcar, administrador de la Trias Fargas i responsable de finances de CDC. El 2006, es va fer el mateix al juliol. El Palau va cobrar una factura de 240.404 euros girada a Ferrovial el 24 d'aquell mes i el mateix dia es va fer un xec de 60.101 per a la Trias Fargas. El 2008, la quantitat abonada el 24 de juliol del 2008 a la Trias Fargas va ser de 90.151, quan tres dies abans, segons un dietari de Gemma Montull, Ferrovial havia desemborsat 244.010 euros.

MANIOBRES CONSENTIDES

La documentació del Consorci del Palau revela que Millet va maniobrar per guanyar poder en l'entitat participada per l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el Ministeri de Cultura i deslliurar-se de qualsevol control. Millet va demanar l'eliminació de la figura de l'interventor del consistori i, com que ningú s'hi va oposar, en menys d'un mes ho va aconseguir.

El llavors Govern de CiU va autoritzar la supressió de la figura de l'interventor, tal com passava en altres consorcis catalans. La primera vegada que l'expresident del Palau ho va plantejar va ser el 14 de febrer del 2002. Va ser l'estrena de Jordi Montull en un comitè executiu del consorci. La mà dreta de Millet va tenir veu però no vot. En aquella reunió, Millet va plantejar la possibilitat que les figures d'intervenció i secretaria tinguessin caràcter rotatori o que els dos càrrecs recaiguessin en la mateixa institució. El representant municipal, Jordi Martí, no es va oposar a aquesta proposta.

Un mes després, l'11 de març, el subdirector general de control de la Conselleria d'Economia, Josep M. Vilarrubí, va enviar una carta a Millet en la qual l'informava que es proposaria suprimir la figura de l'interventor i que «s'atorgava poders» a Montull, llavors director administratiu, i a una altra persona perquè pogués autoritzar despeses del consorci. No obstant, aquestes operacions sempre havien de comptar amb la firma conjunta de Millet, que, realment, era qui feia i desfeia a l'entitat. A la vegada, s'anul·laven els poders a favor de l'interventor delegat de l'Ajuntament de Barcelona.

L'endemà es va reunir la direcció del Consorci i va ratificar el canvi, encara que fins al 22 de març no es van atorgar els poders a Montull. El juliol del 2002 el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) recollia la modificació d'estatuts, però només reflectia que el Ministeri de Cultura entrava a formar part del consorci, en substitució de la Diputació de Barcelona.

La Generalitat reconeix que no sap on van anar a parar els diners del Palau de la Música
L'interventor general argumenta que només auditaven una part dels comptes

L'interventor general de la Generalitat, Josep Maria Portabella, ha reconegut que desconeix on van anar a parar els diners dels fons públics que Fèlix Millet va desviar del consorci de l'Orfeó Català-Palau de la Música. En la primera sessió de la comissió d'investigació del cas Palau, Portabella ha argumentat que l'Administració catalana només tenia accés a una part dels comptes de la institució (els referents al consorci del Palau), però ha assegurat que li consten un gran nombre d'obres i actuacions al Palau que van ser consignades en els pagaments, però que no van arribar mai a potar-se a terme.

"No sé on van anar aquests diners", ha admès obertament l'interventor general a preguntes dels grups del tripartit, que han volgut deixar patent la sospita que part d'aquests fons podrien haver acabat a les arques de fundacions polítiques. Precisament, CiU ha buscat l'efecte contrari i li ha preguntat a Portabella si podia descartar que Millet va donar diners a fundacions de partits. "En el consorci no s'ha trobat cap pagament de comissions d'obra pública a fundacions polítiques", ha puntualitzat Portabella, escudant-se en el fet que la Generalitat només tenia potestat per auditar els comptes del consorci del Palau, però no de la fundació, que és una entitat de caràcter privat.

"No puc afirmar ni negar que la fundació hagi finançat fundacions polítiques perquè és privada", ha dit Portabella, que ha exercit d'interventor de la Generalitat durant 20 anys. De fet, Portabella ha afirmat que l'"excés de càrrecs" de Millet, que dirigia el consorci, la fundació i l'associació de l'Orfeó Català, "va facilitar" el saqueig del Palau. "Indirectament, l'aura de confiança que tenia va fer més fàcil que actués sense control", ha explicat l'interventor. "Una auditoria no és una investigació judicial. Quan hi ha factures falses, normalment no es detecten", ha afegit.

La xifra de l'espoliació

En total, Portabella ha xifrat el desviament de fons públics del Consorci de l'Orfeó Català-Palau de la Música en 3.824.498 euros, una quantitat que va sortir de l'entitat mitjançant factures falses, contractes i pagaments a proveïdors que no van ser justificats mai. Aquesta xifra correspon només als fons públics que van sortir del consorci, als quals s'haurien de sumar els diners privats que van sortir irregularment de la fundació, que va ser auditada per Deloitte.

Abans de la primera compareixença, els grups del Govern i de l'oposició han tornat a enfrontar-se a compte de la necessitat que el conseller d'Economia, Antoni Castells, doni explicacions per l'operació urbanística per construir un hotel de luxe al costat del Palau. CiU, PPC i Ciutadans han sol·licitat aquesta compareixença, juntament amb la del conseller Joaquim Nadal, el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona Ramon Garcia-Bragado i l'exregidor del PSC Xavier Casas, actual president de GISA, l'empresa pública que gestiona l'obra pública de la Generalitat. El tripartit ha fet valer la seva majoria per vetar la petició, encara que ha insistit que no descarten proposar noves compareixences a mesura que avanci la comissió.

Les auditories més demolidores

L'informe pericial de la firma Deloitte va concretar la major part de les irregularitats, però no van poder amb tot. Durant les seves 89 pàgines, els experts van posar de manifest les diferents limitacions d'informació amb què es van trobar, que avui poden deixar també patents davant els partits. Les conclusions van ser demolidores: 20,5 milions d'euros de forat. En un altre dictamen sobre les obres de remodelació es van trobar anomalies per 9,6 milions.

Per curar-se en salut, el representant de Deloitte compareixerà acompanyat d'un advocat que li indicarà sobre quins aspectes és més prudent callar, tenint en compte que el procés judicial segueix obert. No en va, els advocats de Millet i Montull van voler aturar la seva compareixença al·legant que els pèrits tenen l'obligació legal de guardar reserva.

http://www.elperiodico.es/ca/noticias/politica/20100614/generalitat-reconeix-que-sap-van-anar-parar-els-diners-del-palau-musica/322510.shtml
http://www.elperiodico.es/ca/noticias/politica/20100614/les-auditories-mes-demolidores/321601.shtml

Veure també:
http://elcolomimissatger.blogspot.com/2010/06/millet-1972-pujol-banca-i-renta.html

EUA troba a l'Afganistan minerals per un bilió $

EUA va descobrir a l'Afganistan jaciments minerals per valor de gairebé un bilió de dòlars, prou per canviar d'arrel l'economia afganesa devastada per diverses dècades d'hostilitats i dependent avui del narcotràfic i l'ajuda internacional, escriu el diari The New York Times citant alts funcionaris del Govern nord-americà. Aquests dipòsits, desconeguts fins ara, inclouen tals quantitats de ferro, coure, or, cobalt i metalls industrials que l'Afganistan podria transformar-se en un dels centres més importants de la mineria global. Una memòria que circula al Pentàgon assenyala que l'Afganistan podria ser "l'Aràbia Saudita del liti", matèria primera que és clau a l'hora de produir piles per a portàtils i mòbils.

El general David H. Petraeus, cap del Comandament Central dels EUA, va manifestar que "hi ha un potencial espectacular". Jalil Jumriany, assessor del ministre afganès de Mineria, va assenyalar que aquestes reserves seran "l'espina dorsal de l'economia afganesa".

El producte intern brut (PIB) de l'Afganistan no sobrepassa els 12.000 milions de dòlars a dia d'avui.

No obstant això, funcionaris nord-americans reconeixen que les recentment descobertes riqueses minerals constitueixen una arma de doble tall. En lloc d'aportar la pau, podrien endurir la lluita dels talibans per recuperar el control del país i ampliar la de per si rampant corrupció en el Govern afganès. També temen que la Xina, àvida de recursos, intenti dominar el desenvolupament de la mineria afganesa per disgust dels EUA, que ja va realitzar grans inversions en aquesta regió.

Una altra dificultat rau en que l'Afganistan té molt poca experiència pel que fa a la indústria minera i la protecció mediambiental. Trigarà dècades a explotar a ple les seves riqueses i hi ha dubtes que sàpiga fer-ho d'una manera responsable en els plans social i ecològic.

EEUU descubre en Afganistán minerales por valor de un billón de dólares

EEUU descubrió en Afganistán yacimientos minerales por valor de casi un billón de dólares, lo suficiente para cambiar de raíz la economía afgana devastada por varias décadas de hostilidades y dependiente hoy del narcotráfico y la ayuda internacional, escribe el diario The New York Times citando a altos funcionarios del Gobierno estadounidense.
Para leer más ir a enlace:

Hiverns rigorosos seran habituals a Europa

Els hiverns com el de 2009-2010, que ha sigut sorprenentment fred i nevós, d'aquí a poc seran habituals a Europa, l'Est d'Àsia i Amèrica del Nord, afirma el doctor James Overland, de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) de EUA. Les fortes gelades de l'hivern de 2009-2010 van ser provocades per uns processos singulars que es desenvolupen a l'Àrtic, cita Overland al lloc web d'una conferència celebrada a Oslo, en la qual es van treure els resultats de l'Any Polar Internacional.

L'escalfament del clima a l'Àrtic impacta en la pressió atmosfèrica a la zona del Pol Nord i suscita el canvi de "rutes" dels vents al planeta. La progressiva reducció de les àrees de gels àrtics flotants també provoca notables transformacions en el sistema climàtic de la Terra.

Al lloc s'assenyala que l'escalfament del clima a l'Àrtic s'opera dues vegades més ràpid que a la resta del món. "Són canvis irreversibles", opina Overland.

Inviernos rigurosos y de mucha nieve serán habituales en Europa

Los inviernos como el de 2009-2010, que fue sorpresivamente frío y nevoso, dentro de poco serán habituales en Europa y el Este de Asia y América del Norte , afirma el doctor James Overland, de la Administración Nacional Oceánica y Atmosférica (NOAA) de EEUU.
Para leer más ir a enlace:

Els estudis en ratolins ajuden poc als humans

Experts metges afirmen que els resultats d'experiments realitzats en ratolins de laboratori poques vegades poden aplicar-se amb èxit als humans, revela avui la cadena CNN. Segons les dades oficials, tan sols un dels 250 medicaments provats en ratolins té efecte positiu sobre humans: "Moltes vegades totes aquestes notícies sensacionals poden alegrar tan sols als ratolins, ja que entre les proves de laboratori i la pràctica clínica ha una enorme distància", va destacar Louise Parker, farmacèutica cap de l'Hospital Massachusetts, un dels millors centres mèdics dels EUA .

Parker va citar d'exemple les eventuals vacunes contra càncer de mama que van ser provades amb èxit en ratolins, però no van tenir igual efecte en la pràctica hospitalària amb humans.

Els investigadors opten per ratolins i rates per realitzar els seus estudis perquè aquests animals són fàcils de criar, tenen una mida petita i viuen poc pel que permeten als metges observar les mutacions i la influència de tal o qual medicament.

No obstant això, aquestes avantatges els distingeixen dels humans, i tenen poca aplicació científica, va afirmar l'especialista nord-americà Raymond Dingledine de la Universitat Emory a afegir que els humans i els ratolins tenen sistemes immunes totalment diferents.

No obstant això, hi ha casos quan els rosegadors i els humans demostren una reacció semblant, el que en particular, va permetre la creació de fàrmacs que prevenen les convulsions epilèptiques i alleugen nerviosisme durant la síndrome d'estrès posttraumàtic.

L'escassetat de queviures afecta també a més de 500 ferits que romanen en diversos hospitals de la regió ia les forces de l'ordre enviades per restablir l'ordre. L'agència noticiosa 24.kg informar aquest dilluns que les terminals aèries de Oix i Dzhalal-Abad simplement no donen l'abast amb el volum d'ajuda humanitària que reben des d'altres províncies de Kirguizistan.

Els xocs interètnics van causar 94 morts i 1.274 ferits en Osh. A la regió de Dzhalal-Abad hi ha 24 víctimes mortals i 335 ferits, va comunicar avui Elena Bayalínova, portaveu del Ministeri kirguís de Sanitat.

Kirguizistan: Escassetat d'aliments a Oix

Quatre dies de violència interètnica que, segons les dades d'última hora, es van cobrar 118 morts i més de 1.600 ferits al sud de Kirguizistan, han generat una forta escassetat d'aliments a la ciutat de Osh, capital de la província homònima i principal focus de enfrontaments entre kirguisos i uzbeks que habiten a la zona. "Pràcticament no ens queda menjar, portem dos dies sense pa", va confessar una veïna de Oix. A la ciutat es reparteix periòdicament l'ajuda humanitària però la gent no sap on ni quan: "Ens fa por allunyar-nos de la casa perquè de tant en tant s'escolten trets", afegí.

L'escassetat de queviures afecta també a més de 500 ferits que romanen en diversos hospitals de la regió i a les forces de l'ordre enviades per restablir l'ordre. L'agència noticiosa 24.kg va informar dilluns que les terminals aèries de Oix i Dzhalal-Abad (o Jalalabad) simplement no donen l'abast amb el volum d'ajuda humanitària que reben des d'altres províncies de Kirguizistan.

Els xocs interètnics van causar 94 morts i 1.274 ferits en Osh. A la regió de Dzhalal-Abad hi ha 24 víctimes mortals i 335 ferits, ha comunicat avui Elena Bayalínova, portaveu del Ministeri kirguís de Sanitat.

Hay fuerte escasez de alimentos en Osh

Cuatro días de violencia interétnica que, según los datos de última hora, se cobraron 118 muertos y más de 1.600 heridos en el sur de Kirguizistán, generaron una fuerte escasez de alimentos en la ciudad de Osh, capital de la provincia homónima y principal foco de enfrentamientos entre kirguises y uzbecos que habitan en la zona.
Para leer más ir a enlace:

RPDC qualifica de "ignorant" el director de l'AIEA

La República Popular Democràtica de Corea (RPDC) va criticar dilluns els comentaris del director general de l'Agència Internacional d'Energia Atòmica (AIEA), Yukio Amano, en relació al tema nuclear de la península coreana. Una declaració publicada pel diari oficial nord-coreà Rodong Sinmun assenyalà que la demanda de Amano la setmana passada, en relació al fet que la RPDC ha de complir amb les seves obligacions sota el Tractat per a la No Proliferació d'armes nuclears (TNP), va ser "ignorant".

La declaració va indicar que la RPDC no és un membre de l'AIEA i ha renunciat al TNP, afegint de Pyongyang "no té cap obligació per obeir el TNP".

La declaració va afegir que la RPDC ha fet tot el possible per eradicar les armes nuclears de la península coreana, i que la tensa situació a la península és causa de la política anti RPDC dels Estats Units.

La declaració va cridar Amano a conèixer el concepte i història del tema nuclear i el procés de les converses a sis bandes. Aquestes involucren la RPDC, Corea del Sud, Xina, Estats Units, Rússia i Japó, i apunten a resoldre el tema nuclear a la península coreana.

RPDC condena comentarios de director general de la AIEA sobre tema nuclear

La República Popular Democrática de Corea (RPDC) criticó el lunes los comentarios del director general de la Agencia Internacional de Energía Atómica (AIEA), Yukio Amano, en relación al tema nuclear de la península coreana.

Una declaración publicada por el diario oficial norcoreano Rodong Sinmun señaló que la demanda de Amano la semana pasada en relación a que la RPDC debe cumplir con sus obligaciones bajo el Tratado para la No Proliferación de armas nucleares (TNP) fue "ignorante".
Para leer más ir a enlace:

Anàlisi de Xina: El tresor espanyol a prova

Diu l'agència oficial Xinhua: "El Tresor espanyol va superar la setmana passada una prova important, al posar gairebé 4.000 milions d'€ en bons a tres anys. Però serà al proper mes de juliol quan afronti l'examen decisiu, per calmar les pors dels mercats internacionals sobre la solvència del deute del país. La por dels inversors és si per llavors hi haurà diners suficients en les arques de l'Estat per fer front a un venciment superior a 24.000 milions d'€. Els analistes coincideixen que Espanya pot complir els seus compromisos de pagament però haurà d'oferir un tipus d'interès superior al de les emissions de deute d'altres països més solvents, com Alemanya, França o Regne Unit".

Dubtes sobre Espanya

El possible contagi de la crisi de Grècia, la incertesa que ha generat el pla d'ajust del govern per reduir el dèficit, juntament amb les recents rebaixes de ràting per part de les agències Fitch i Standard & Poor's i la creixent preocupació d'organismes internacionals com el Banc Mundial -que va arribar la setmana passada a qualificar la situació econòmica espanyola de "molt greu"- segueixen encarint el finançament de l'Estat.

La prima de risc del deute espanyol es va disparar el dimarts al nivell de fa 20 anys. El diferencial del bo a 10 anys pel que fa al Bund alemany va tocar màxims històrics de 215 punts bàsics, amb una rendibilitat del 4,58%. És a dir, a Espanya li costava finançar-se gairebé el doble que a Alemanya.

Espanya afrontarà un examen decisiu per recuperar la seva credibilitat en els mercats a finals de juliol quan vencen les lletres, bons i altres productes de deute per valor de 24.663.000 d'euros, la major concentració en el que queda d'any. L'Estat haurà llavors que refinançar les quantitats que en el seu moment li van deixar els inversors.

Aquest és un tràmit que el govern confia en poder complir sense problemes, com ja va passar al gener, quan el venciment del deute era encara més gran. El secretari d'Estat d'Economia, José Manuel Campa, rebutjava recentment amb un rotund "en absolut" la possibilitat que Espanya tingui problemes per fer front a aquests venciments.

No obstant això, els ingressos continuen sent molt inferiors a les despeses. Des de començament d'any, Espanya ha aconseguit emetre més de 90.000 milions d'€ de deute sense problemes, però encara ha de demanar al mercat al voltant de 120.000 milions d'€ més per cobrir les necessitats de finançament previstes per a 2010.

Alleujament per al Deute

El Tresor espanyol va aconseguir col locar amb èxit el dijous una emissió de bons a 3 anys per import de 3.903.000 d'€, prop del màxim de 4.000 milions que s'esperava. No obstant això, el tipus marginal ofert va ser del 3,39%, enfront del 2,03% de la subhasta d'abril, la qual cosa demostra que a Espanya li costa cada vegada més finançar el seu deute.

Malgrat l'augment del preu, el 50% de la demanda va provenir de l'exterior. Segons el Ministeri d'Economia i Hisenda, la subhasta de dijous suposa "un signe que els inversors continuen tenint molt interès en el deute públic espanyol".

La forta demanda en la subhasta va donar un respir al mercat de deute. La rendibilitat del bo espanyol a 10 anys va baixar al 4,510% i el diferencial respecte al Bund alemany es va estrènyer per sota dels 190 punts bàsics.

Fins ara, les subhastes del Tresor han transcorregut amb més demanda que oferta i a interessos històricament baixos, encara que la desconfiança dels mercats ja ha començat a passar factura. A finals d'abril es van subhastar lletres a 3 i 6 mesos amb interessos del 0,55% i del 0,76% respectivament, superiors als de març però molt inferiors als de principis de 2009, que sobrepassaven l'1%.

Borsa tanca millor setmana de l'any

L'alleujament que va suposar l'última subhasta va impulsar a la Borsa espanyola, que també es va veure recolzada per l'anunci del Banc Central Europeu (BCE) de mantenir les subhastes de liquiditat a tres mesos, davant les dificultats d'algunes entitats per aconseguir finançament.

"Hem decidit adoptar un procediment de subhasta a tipus fix amb adjudicació plena en les operacions de refinançament a tres mesos corresponents al 28 de juliol, 25 d'agost i 29 de setembre", l'anomenada barra lliure, va informar el president del BCE, Jean Claude Trichet, en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Govern d'autoritat monetària, en què es va decidir mantenir els tipus d'interès en el mínim històric de l'1%.

L'Ibex-35 es va revalorar un 7,15% del 7 al 11 d'aquest mes, la millor setmana de l'any, i va tancar a 9,560 punts. El sector financer, un dels més castigats en els últims mesos, va ser el principal motor de la renda variable.

La decisió del BCE de mantenir oberta l'aixeta de la liquiditat i els moviments corporatius entre bancs i caixes d'estalvis van tornar l'optimisme al parquet. A més de la possible fusió de Banc Sabadell i Banco Guipuzcoano, Bancaixa va acceptar integrar-se en Caja Madrid, creant així la primera caixa espanyola.

Per la seva banda, Banc Santander, el major banc d'Espanya, va assenyalar durant la seva junta d'accionistes de divendres que espera repetir el 2010 el benefici i el dividend assolits en l'exercici anterior. Les seves accions van recuperar a la setmana un 14%.

Espanya va aconseguir superar una setmana convulsa per al sector financer, però encara queda pendent la reforma del mercat de treball que tant reclamen des d'Europa. El focus d'atenció se situa ara en el Consell de Ministres extraordinari del 16 de juny, en què s'aprovarà el decret llei de reforma laboral davant la falta d'acord entre patronal i sindicats.

ANALISIS: El tesoro español se pone a prueba

El Tesoro español superó la semana pasada una prueba importante al colocar casi 4.000 millones de euros en bonos a tres años. Pero no será hasta el próximo mes de julio cuando afronte el examen decisivo para calmar los miedos de los mercados internacionales sobre la solvencia de la deuda del país.
Para leer más ir a enlace:

Ziugànov denuncia la "feixistització d'Europa"

Guennadi Ziugànov, cap del Partit Comunista rus, segona força de l'estat, ha dit que: "La decisió del parlament d'Hongria representa una nova etapa de la feixistització d'Europa". Ziugànov va comentar, a petició dels mitjans, la indignant decisió del parlament d'Hongria, que pràcticament equipara al comunisme amb el nazisme. Recordem que els diputats hongaresos van introduir la responsabilitat penal per la negació dels "crims del sistema comunista".

Foto: Visita Oficial del neonazi President de la República d'Hongria, László Sólyom, i Sra Erzsébet Sólyom. Madrid, 16 novembre 2009

La corresponent esmena en el codi penal va ser aprovada amb la majoria dels vots del governant partit neonazi "Fidesz". Anteriorment el parlament d'Hongria havia aprovat la responsabilitat penal per la negació de l'holocaust segons la versió sionista dels fets.

"Valoro la decisió del parlament d'Hongria com absolutament provocadora i indigna"- va subratllar Ziugànov. Aquests són els ecos de la "pesta bruna" que es va estendre per Europa en els anys 20 i 30. Llavors, en 23 països europeus havia règims feixistes o pro feixistes. Hongria va ser el primer còmplice de Hitler.

"Nosaltres no vam demanar a cap d'ells que vinguessin a la nostra terra. Van ser ells mateixos els que van arribar fins als murs del nostre Oriol, Moscou i Stalingrad, des d'on els vam enviar de tornada".

"Però segons sembla no vam aconseguir en el seu moment que tots entressin en raó. Avui els seus fills i néts aixequen les seves banderes. Aquesta votació és una absoluta provocació, humiliant per als nostres pares, artífexs de la Victòria".

"L'any del 65 aniversari de la Victòria, el valoro com el del retorn de la "pesta bruna", que torna de nou a estendre's per Europa de l'Est. Ahir els nazis desfilaven pels carrers de Riga, avui a Polònia prohibeixen els símbols soviètics, mentre a Hongria aixequen el cap dels descendents d'aquells que van assassinar a la població soviètica en els territoris ocupats, que van afusellar comunistes, els que en realitat van aixecar els camps de concentració. Són precisament ells, responsables de l'holocaust, els que aboquen ara llàgrimes de cocodril per les seves víctimes. Assistim a una doble substitució de valors".

"Anteriorment ja havien intentat colar una resolució similar a l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, a Estrasburg, però no van poder"- va recordar el líder del PCFR. "No obstant això, sí que ho van aconseguir a l'Assemblea Parlamentària de l'OSCE. Tenim davant nostre una nova etapa en la feixistització d'Europa".

"Però nosaltres, els comunistes, amb totes les forces d'esquerres, anem a lluitar conjuntament contra la "lepra bruna". Si no organitzem una lluita eficaç contra aquests pocavergonyes que han oblidat les lliçons de la història, les lliçons del segle XX, Europa pot esperar una nova i sagnant carnisseria"- ha dit Ziugànov.

Ziuganov: "la decisión del parlamento de Hungría representa una nueva etapa de la 'fascistización' de Europa"

G. Ziuganov comentó a petición de los medios la indignante decisión del parlamento de Hungría, que prácticamente equipara al comunismo con el nazismo.

Recordemos que los diputados húngaros introdujeron la responsabilidad penal por la negación de los “crímenes del sistema comunista”. La correspondiente enmienda en el código penal fue aprobada con la mayoría de los votos del gobernante partido conservador “Fidesz”. Anteriormente el parlamento de Hungría había aprobado la responsabilidad penal por la negación del holocausto.
Para leer más ir a enlace:

Negociacions per formar govern a Bèlgica

Després de la victòria dels independentistes flamencs ahir a Bèlgica, avui comencen unes negociacions que es preveuen llargues i complicades per formar nou govern. El partit independentista i conservador flamenc N-VA, dirigit per Bart de Wever (foto), va guanyar ahir en les eleccions federals i ha aconseguit 27 dels 150 escons del parlament belga. Ara, De Wever s'ha ofert a renunciar al càrrec de primer ministre i cedir-lo al dirigent socialista Elio di Rupo, de la llista francòfona més votada, a canvi que aquest emprengui una reforma d'estat que converteixi Bèlgica en una confederació entre Flandes i Valònia.

De Wever havia anunciat durant la campanya que optava per 'dissoldre' Bèlgica en una confederació d'estats en què flamencs i valons tinguessin totes les competències polítiques i econòmiques i que mantinguessin en comú poc més que la monarquia d'Albert II i Defensa. Però per aconseguir una reforma d'estat d'aquestes característiques, necessita desencallar les converses amb els francòfons i per això els ha estès la mà. I sembla que Di Rupo hi està disposats: 'Al Partit Socialista sempre hem estat preparats per dur a terme una reforma de l'estat i hem de tenir la valentia d'arribar a un acord equilibrat', va sentenciar el dirigent socialista enmig de l'ambient de celebració que es vivia a la seu del partit a Brussel·les. 'Per aconseguir-ho, cal que els francòfons facin un pas cap els flamencs, i els flamencs un pas cap a nosaltres', va afegir.

Les negociacions, doncs, és possible que s'allarguin més enllà de l'1 de juliol, quan Bèlgica ha de succeir a Espanya a la presidència rotatòria de la Unió Europea.

Els independentistes de la N-VA, partit relativament nou que en les eleccions anteriors es va presentar aliat amb la democràcia cristiana, sumaran 27 diputats, un més que no el partit socialista. La Nova Aliança Flamenca tindrà el grup majoritari tant de la cambra baixa com del senat, cosa que és una victòria històrica. A Flandes, on la victòria de la N-VA és incontestable, ocupen el segon lloc els democristians (CD&V;) del primer ministre sortint, Yves Leterme, que han aconseguit un 17,8% del sufragi. A Valònia els socialistes n'han aconseguit un 33,9% i han deixat els liberals del MR al segon lloc (26,4%). L'extrema dreta independentista del Vlaams Belang ha perdut vots, però encara tindrà 12 diputats. També s'han enfonsat els liberals de l'Open VLD, que l'electorat ha castigat per haver fet caure la coalició que governava l'estat en plena crisi de l'euro.

Dimiteix el cap militar de Corea per falsejar dades

El president dels Caps Conjunts de l'Estat Major de la República de Corea, general Lee Sang-eui, ha dimitit enmig de les crítiques que l'acusen de manipular un document, per demostrar que ell estava present en el centre de control i comandament militar, la nit del 26 de març, quan va passar l'incident en que el vaixell Cheonan es va enfonsar. Posteriorment Corea del Sud va responsabilitzar a la República Popular Democràtica de Corea (RPDC) d'haver-lo enfonsat amb un torpede, el que Corea del Nord va negar rotundament. Fidel Castro ha acusat a EUA de cercar una guerra entre les corees i haver enfonsat el vaixell sudcoreà.

Ofrece su retiro jefe militar de República de Corea luego de hundimiento de buque

El presidente de los Jefes Conjuntos del Estado Mayor de la República de Corea, general Lee Sang-eui, ofreció retirarse en medio de las críticas que lo señalan por un mal manejo en el caso del hundimiento de un buque, del que se ha responsabilizado a la República Popular Democrática de Corea (RPDC), informó hoy la agencia de noticias Yonhap.
Para leer más ir a enlace:

Greenpeace exigeix excloure BP dels índexs borsaris ètics

Greenpeace ha exigit a FTSE que exclogui a BP dels índexs borsaris ètics com FTSE4Good, dels que formen part empreses socialment i mediambientalment responsables, informa el diari "The Independent". La companyia forma part d'aquest índex pel seu progrés en gestió mediambiental i mesures per a la lluita contra el canvi climàtic, entre d'altres criteris. Així mateix, està inclosa en l'índex FTSE4Good Environmental Leaders Europe 40, que agrupa empreses europees amb pràctiques mediambientals destacades.

Per això, l'ONG reclama a FTSE Group que elimini d'aquests índexs a BP sense esperar a la propera revisió semestral dels mateixos, que tindrà lloc al setembre.

L'ONG Friends of the Earth també es mostra a favor de la mesura i considera que l'empresa mai va haver d'estar inclosa en ells, pel seu abandonament progressiu de la promoció de les energies renovables i el seu suport a l'extracció de petroli dels fons marins.

BP acaba de ser exclosa dels índexs de Sostenibilitat Dow Jones dels EUA, pels efectes a llarg termini en el medi ambient i la població local, així com la repercussió econòmica de l'explosió d'una les seves plataformes petrolíferes al Golf de Mèxic, que ha provocat la marea negres més gran de la història.

Greenpeace exige a FTSE que excluya a BP de sus índices bursátiles éticos

Greenpeace ha exigido a FTSE que excluya a BP de los índices bursátiles éticos como FTSE4Good, de los que forman parte empresas social y medioambientalmente responsables, informa el diario “The Independent”.

La compañía forma parte de ese índice por su progreso en gestión medioambiental y medidas para la lucha contra el cambio climático, entre otros criterios.
Pra leer más ir a enlace:

CCOO analitzà els Ensenyaments Artístics

El retard en l'elaboració i publicació dels reials decrets de continguts bàsics pel Ministeri d'Educació posa en perill la posada en marxa dels nous títols de Grau d'Ensenyaments Artístics. Organitzades per la Federació d'Ensenyament de CCOO els dies 11 i 12 es celebraren a Madrid les terceres jornades d'àmbit estatal sobre Ensenyaments Artístics Superiors en què s'han inscrit gairebé un centenar de professionals del sector. En la trobada s'analitzaren els reials decrets de continguts bàsics com el futur d'aquests ensenyaments a l'Espai Europeu de l'Educació Superior (EEES) i la seva problemàtica posada en marxa.

Després l'Acord de Bolonya, el 1999, es va iniciar un procés per incorporar els ensenyaments superiors a l'Espai Europeu de l'Educació Superior. Aquest procés es va formalitzar al publicar l'octubre de 2009 el Reial Decret d'ordenació d'aquests ensenyaments, que llavors considerem un avanç històric.

Lamentablement, el desenvolupament normatiu posterior està sent lent, el que posa en perill la incorporació dels Ensenyaments Artístics Superiors a l'Espai Europeu de l'Educació Superior. Aquesta problemàtica ja es va abordar en una jornada reivindicativa el passat 27 d'abril és en els centres d'Ensenyaments Artístics. Entre altres qüestions conflictives, destaquem:

1. Els requisits mínims dels centres regulats al febrer de 2010 no garanteixen les instal.lacions adequades ni els mitjans suficients que els Ensenyaments Artístics requereixen, en la mateixa línia de desregulació d'aquests temes en tots els ensenyaments. A més no tenen memòria econòmica i programes per a la seva causa compliment.

2. Els continguts bàsics dels Ensenyaments Artístics superiors han estat fixats pel Ministeri d'Educació en diversos reials decrets publicats en el BOE de 5 de juny, pel que sembla molt difícil que a hores d'ara les comunitats autònomes puguin desenvolupar els nous plans d'estudis de cara al proper curs, com es pretén, amb tot el que requereix la seva implantació: assignatures, horaris, plantilles docents, condicions de treball, espais, llocs escolars, exàmens d'ingrés, etc.

3. També desperta profunda inquietud el que no s'hagi previst un procediment d'acreditació dels títols de grau dels Ensenyaments Artístics, com el que, dins del marc europeu, exigeix l'ANECA per a tots els títols universitaris.

El Govern no ha fet els deures a temps i ara ens enfrontem al fet de no haver complert el calendari europeu i que haguem de recórrer a improvisacions i voluntarismes. Davant aquesta delicada situació, la Federació d'Ensenyament de CCOO torna a exigir al Govern ia les administracions educatives un compromís seriós amb els Ensenyaments Artístics, així com l'establiment d'estructures precises de gestió.

CCOO analizará en unas jornadas estatales la problemática aplicación de los decretos de contenidos de las Enseñanzas Artísticas

El retraso en la elaboración y publicación de los reales decretos de contenidos básicos por el Ministerio de Educación pone en peligro la puesta en marcha de los nuevos títulos de Grado de Enseñanzas Artísticas

Organizadas por la Federación de Enseñanza de CCOO los días 11 y 12 se celebrarán en Madrid las terceras jornadas de ámbito estatal sobre Enseñanzas Artísticas Superiores en las que se han inscrito casi un centenar de profesionales del sector. En el encuentro se analizarán los reales decretos de contenidos básicos como el futuro de estas enseñanzas en el Espacio Europeo de la Educación Superior (EEES) y su problemática puesta en marcha,
Para leer más ir a enlace:

IU rebutja la reforma laboral del PSOE

No ha fet més que arrencar la negociació política del decret de la reforma del mercat de treball, però aquesta vegada el Govern no ha trobat més rebuig frontal d'inici que el d'Esquerra Unida, que assumeix la posició dels sindicats. Amb la resta de partits no hi ha encara acords, ni compromís per convalidar el decret en el ple del Congrés del dia 22 de juny, però almenys no hi ha aquesta vegada rebuig exprés com va passar amb el de la retallada de la despesa social. Per això, aquesta vegada el Govern no els presenta un text tancat i ja aprovat, sinó que està disposat a arribar a un acord abans de dimecres. I no vol que una reforma que pot provocar una vaga general surti del Congrés només amb els vots del PSOE, entre altres coses perquè la reforma ha de transcendir aquesta legislatura.

L'Executiu creu possible comptar aquesta vegada amb els vots afirmatius de CiU, PNB i Coalició Canària i, a més, ha constatat la possibilitat que es sumi a l'acord ERC. Si fos així, l'Executiu comptaria amb un suport ampli davant les protestes.

De fet, el portaveu d'ERC al Congrés, Joan Ridao, va assegurar ahir que "la proposta del Govern és un punt de partida estimable, encara que no és una reforma revolucionària ni rupturista".

Ridao, que ja ha mantingut reunions amb el ministre de Treball, Celestino Corbacho, va qualificar de "avanç qualitatiu important" el document del Govern. Va citar expressament com a positiu que "amplia l'edat del contracte de formació de 21 a 24 anys, amb un cost zero per a les cotitzacions, i inclou el dret a l'atur fins ara inexistent; s'amplien també els títols acadèmics habilitats per a la contractació en pràctiques, així com la seva durada de quatre a cinc anys, i s'elabora un programa extraordinari d'ocupació per a joves, juntament amb les comunitats; es regula la fórmula coneguda com contracte alemany, que preveu una redistribució del treball, es fomenta el contracte indefinit amb 33 dies d'indemnització i es limita la contractació temporal a contractació per obra i servei, amb una durada de dos anys i indemnitzacions de 12 dies. A més, es mantenen totes les indemnitzacions per acomiadament i no es toca la causalitat. Pel que fa a la flexibilitat, introdueix més capacitat per a la negociació col.lectiva i reforça els serveis públics d'ocupació ".

Va explicar que els tres diputats d'ERC podrien votar a favor "si el PSOE no sucumbeix a les pressions de la dreta per endurir".

CiU és probablement el grup parlamentari que més ha defensat la necessitat de dur a terme una reforma laboral, i va arribar a pactar fa un any amb el PSOE una resolució després del debat de l'estat de la nació sobre la necessitat de canviar la regulació del mercat laboral , però els socialistes van trencar el pacte en poques hores. Ara el diputat de CiU Carles Campuzano ha mantingut trobades amb Corbacho i, tot i que encara no hi ha acords, en principi manté una posició favorable a la filosofia, a falta de conèixer els detalls del decret llei del Govern.

El diputat del PNB Emilio Olabarría ha mantingut també contactes amb Corbacho. Olabarría estudiava ahir amb els responsables del seu partit la posició que mantindrà en la negociació.

També la portaveu de Coalició Canària, Ana Oramas, ha expressat al Govern la seva disposició a pactar la reforma.

Amb el PP, el Govern ha tingut ja diversos contactes preliminars. El principal, la crida del president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, a Mariano Rajoy el dilluns per expressar el seu interès en comptar amb el suport del PP a la convalidació del decret. I el dijous a la tarda hi va haver una reunió més tècnica del ministre de Treball amb el responsable d'economia del PP, Cristóbal Montoro.

El PP sempre ha mantingut la necessitat de procedir a una reforma laboral i, de moment, no ha mostrat un rebuig a les posicions conegudes del Govern. Tot això a falta que Corbacho remetés ahir a la tarda a Montoro un nou document. A més dels contactes entre ambdós, han acordat reunir-se dimarts que ve, la vigília de la reunió del Consell de Ministres que ha d'aprovar el decret.

L'únic que ha mostrat un rebuig radical a la reforma és el diputat d'Esquerra Unida, Gaspar Llamazares, que va assumir ahir en roda de premsa la tesi dels sindicats. Així, es va pronunciar en termes durs contra el Govern i va parlar de "menú a la carta per la patronal i una dieta d'aprimament per als treballadors" que serà "inútil, injust i contraproduent" i provocarà una forta contestació social.

Llamazares va afegir que la reforma laboral forma part de la "full de ruta de l'ajust impost i tutelat" pels mercats i els organismes internacionals i es va mostrar convençut que després vindran altres "ajustos estructurals" com la implantació d'un sistema mixt (públic- privat) de pensions. Per això va considerar "inexorable" una vaga general.

El Gobierno sólo encuentra rechazo a la reforma en IU en el primer contacto

No ha hecho más que arrancar la negociación política del decreto de la reforma del mercado de trabajo, pero esta vez el Gobierno no ha encontrado más rechazo frontal de inicio que el de Izquierda Unida, que asume la posición de los sindicatos.

Con el resto de partidos no hay todavía acuerdos, ni mucho menos compromiso para convalidar el decreto en el pleno del Congreso del día 22 de junio, pero al menos no hay esta vez rechazo expreso como ocurrió con el del recorte del gasto social. Por eso, esta vez el Gobierno no les presenta un texto cerrado y ya aprobado, sino que está dispuesto a llegar a un acuerdo antes del miércoles. Y no quiere que una reforma que puede provocar una huelga general salga del Congreso solo con los votos del PSOE, entre otras cosas porque la reforma debe trascender esta legislatura.
Para leer más ir a enlace:

Futbol: Treball infantil i salaris de misèria

L'Aliança Juga Net demana a la FIFA i al sector de fabricació de pilotes de futbol que actuïn davant les pràctiques de treball infantil, ocupacions temporals i els salaris de misèria, tot i treballar 12-13 hores diàries, que pateixen els treballadors que es dediquen a cosir les pilotes de de la Copa del Món de futbol al Pakistan, Índia, Xina i Tailàndia. L'informe revela que els treballadors i treballadores que es dediquen a cosir les pilotes de futbol al Pakistan, Índia, Xina i Tailàndia segueixen sent objecte de alarmants violacions dels drets laborals. La investigació declara que el treball infantil continua existint en la indústria pakistanesa, a més de donar-se també a l'Índia i la Xina.

Al mateix temps que creix l'emoció pels propers Mundials de la FIFA a Sud-àfrica, està clar que una part de la Copa del Món no serà retransmesa per televisió. L'Aliança Juga Net ha sol.licitat a la FIFA que respongui a l'informe Missed the Goal for Workers: the Reality of Soccer Ball Stitchers, que va publicar el 7 de juny l'ONG International Labor Rights Forum (ILRF), ubicada als EUA.

Durant els 13 anys que han passat des que la indústria de pilotes de futbol signés el Tractat d'Atlanta es compromet a arreglar aquest sector, s'han anat posant en coneixement dels actors claus del sector - incloses les marques mundials i la FIFA - diversos informes regulars sobre les violacions dels drets humans que prevalen en l'àmbit de la fabricació de pilotes de futbol. Fa poc, el 2008, l'Aliança Juga Net, formada per la Campanya Juga Net (CCC), la Confederació Sindical Internacional (CSI) i la Federació Internacional dels Treballadors del Tèxtil, Vestuari i Cuir (FITTVC), va publicar els resultats d'una investigació duta a terme a la Xina, Índia i Tailàndia, en què els treballadors van informar que estaven rebent uns salaris per sota del mínim legal establert, tot i treballar 12-13 hores diàries. Els treballadors a domicili a l'Índia van informar que només estaven cobrant de l'ordre de US $ 0,35 per pilota, sense poder fabricar més que entre dos i quatre pilotes al dia.

"És inaudit que després de tots aquests anys, la misèria salarial i altres violacions dels drets laborals segueixin sent la norma en lloc de l'excepció en aquest sector", comentava Ineke Zeldenrust de la Campanya Roba Neta. "A mesura que els fans de tot el món s'emocionen amb els partits que s'acosten, el públic espera que la FIFA i la indústria de fabricació de pilotes de futbol es decideixin per fi a complir les seves promeses."

"La CSI ha convidat avui a la FIFA a discutir mesures concretes que puguin prendre per endreçar el sector. És escandalós que tants treballadors siguin objecte d'una explotació atroç en un sector que genera tantíssima riquesa. Esperem que la FIFA prengui la iniciativa per assegurar un tracte just per a aquests treballadors ", va dir Guy Ryder, Secretari General de la CSI.

Altres problemes que es posen en relleu en l'informe són la discriminació de gènere contra les treballadores a domicili, que són les que pitjors salaris reben, a més de veure's davant l'amenaça constant de perdre la feina per quedar embarassades, els horaris de treball excessius, com és el cas en una de les fàbriques xineses, on es va descobrir que els empleats treballaven fins a 21 hores al dia, sense tenir ni un sol dia de descans durant un mes sencer, i la manca d'aigua potable, instal.lacions d'assistència mèdica i fins i tot excusats, com es va descobrir en els centres de costura de l'Índia.

L'informe està disponible a:
http://cleanclothes.org/documents/ILRF_soccerball_report.pdf

Un informe revela prácticas de trabajo infantil, salarios de miseria y empleos temporales

La Alianza Juega Limpio solicita a la FIFA y al sector de fabricación de balones de fútbol que actúen ante las prácticas de trabajo infantil, empleos temporales y los salarios de miseria, a pesar de trabajar 12-13 horas diarias, que sufren los trabajadores que se dedican a coser los balones de de la Copa del Mundo de fútbol en Pakistán, India, China y Tailandia.
Para leer más ir a enlace:

Vila-real: Vilar exigeix la neteja de la sèquia

Manuel Vilar, Coordinador de EUPV a Vila-real, urgeix al consistori municipal a netejar la sèquia major, ja que arrossega molt detritus, que provoca males olors, a més de per ser un focus de mosquits arribat el estiu. Manuel Vilar assenyala, que arribada la temporada estival, la brutícia acumulada durant l'any pel canal: "Provoca olors difícilment suportables, i són molts els veïns i veïnes que es queixen d'aquesta situació de forma reiterada i comprensible". Un altre problema que assenyala, arribades aquestes dates, és l'eclosió dels ous de mosquit, que inunden el lloc, amb les molèsties que ocasionen, si no es fa res per evitar-ho.

Segons el parer del representant de EUPV, la neteja és necessària ja que el cabal arrossega fang, molses, matèria orgànica, a més d'escombraries que cauen i taponen moltes sortides: "Es tracta d'una via d'aigua que recull detritus i porqueries molt ràpidament, s'hauria de netejar assíduament, però això no passa".

El portaveu de la formació d'esquerres també apunta que en alguns trams les tanques es troben molt deteriorades, "amb el perill consegüent que algun vianant o nen caigui en el seu interior fent-se mal".

Albiol denuncia la persecució als inmigrants

La diputada autonòmica d’EUPV, Marina Albiol, ha qualificat de “persecució en tota regla” les detencions d’immigrants que es produïren ahir per part de la Policia Nacional mentre s’impartia un curs al CeiMigra, organitzat per la Conselleria de Solidaritat i Ciutadania. “La pressió policial sobre el col·lectiu immigrant arriba a extrems insostenibles. Exigim al Delegat de Govern que responga sobre aquesta actuació de la Policia Nacional que tracta als immigrants com si foren delinqüents”.

Esquerra Unida considera que aquestes detencions “no són lamentablement una novetat, més bé al contrari, perquè estem cansats d’escoltar les denuncies de les diverses associacions d’immigrants sobre aquest assetjament policial”, recorda Albiol.

La diputada subratlla que el Delegat de Govern haurà de donar compte d’aquestes detencions “i d’aquesta persecució a diferents barris de la ciutat. La Delegació de Govern ha de fer front a aquest problema d’una vegada per totes, intervenir per acabar amb aquesta pressió policial i sobretot ha de seure amb les associacions d’immigrants per escoltar la seua problemàtica i les seues propostes”.