dijous, 8 de juliol de 2010

Clar que sí: Ho volem tot!




La dinastia Carceller

El 13 setembre 1940 Ramón Serrano Súñer part cap a Alemanya acompanyat d'una sèrie de persones inclinades a favor del nacionalsocialisme, en aquest seguici figura Demetrio Carceller Segura, juntament amb Miguel Primo de Rivera, Dionisio Ridruejo, Antonio Tovar, Manuel Falcó i Miguel Mora Figueroa. Aquesta comissió analitza les intencions alemanyes de suplantar la influència que França i Anglaterra exercien a Espanya, assenyalant que Espanya no havia lluitat per escapar a una dependència i venir ara a caure en una altra.

La seva opinió influeix en l'entrevista entre Serrano Súñer i Von Ribbentrop, celebrada el 27 de setembre, que conclou amb la no adhesió d'Espanya al Pacte Tripartit.

José Ramón Villanueva Herrero: La dinastia Carceller: Durant els durs anys del franquisme, en la immediata postguerra, hi va haver dos de Terol que van tenir un paper rellevant en la política de la dictadura ja que tots dos van ser ministres del règim: un va ser José Ibáñez Martín, responsable del Ministeri d'Educació Nacional entre 1939-1952, i l'altre, possiblement menys conegut, va ser Demetrio Carceller Segura (1894-1968), nascut a Las Parras de Castellote i que va ocupar la cartera de ministre d'Indústria i Comerç entre octubre de 1940 i juliol de 1945. A aquest em referiré tot seguit.

Demetrio Carceller era fill d'una família camperola que, com tantes altres, va emigrar des de les terres Terol a Catalunya a la recerca d'un futur millor. Establerts a Terrassa, passats els anys Demetri va arribar a ser enginyer tèxtil en aquesta industriosa ciutat catalana. Durant els anys de la II República, va iniciar la seva marxa política a les files de la dreta feixista, raó per la qual va col.laborar amb José Antonio Primo de Rivera en la fundació de Falange Española (1933).

Iniciada la Guerra Civil, va aconseguir, igual que Ibáñez Martín, evadir-se de la zona lleial a la República i arribar a la zona rebel, on va participar en la acabada de crear Comissió d'Indústria i Comerç de la Junta de Defensa de Burgos.

Carceller, en aquell temps amb importants interessos vinculats als negocis petrolífers des de la fundació de CAMPSA (1927) i CEPSA (1929), va tenir un paper decisiu ("intervenció capital", segons Ramon Garriga), per aconseguir els vitals subministraments de carburant que precisaven els revoltats per a les seves tropes en els primers instants de la contesa, abans que rebessin el massiu suport procedent de les potències feixistes, és a dir, de l'Alemanya de Hitler i de la Itàlia de Mussolini. Tal és així que els contactes del de Terol, Carceller, van fer que la multinacional petroliera americana Standard Oil (propietat dels Rockefeller banquers i sionistes) subministrés de forma immediata aquests als generals Mola i Franco, caps visibles de la revolta lliberticida contra la República.

Durant la Guerra Civil, Carceller, a qui ja es començava a conèixer com "el cervell econòmic de la Falange", va anar guanyant prestigi i poder polític en la jerarquia franquista. Conclosa aquesta i en ple deliri filonazi, Carceller va formar part de la nodrida delegació que, sota el comandament de Serrano Suñer, va viatjar a Berlín el setembre de 1940 amb el propòsit d'acordar l'entrada de l'Espanya franquista a la guerra mundial al costat de les potències de l'Eix.

Carceller havia rebut el mandat de Franco d'estudiar els mètodes posats en pràctica per l'Alemanya nazi per obtenir dos productes que el règim considerava vitals en la depauperada Espanya de postguerra: la fabricació de gasolina sintètica i d'adobs químics, raó per la qual el de Terol efectuar diverses reunions amb tècnics alemanys i va tractar amb els jerarques nazis importants temes econòmics.

L'estrella de Carceller era ascendent i un sentiment d'admiració cap al polític s'estenia entre la delegació espanyola enviada a Berlín, fins al punt que alguns volien veure en ell "un mag de l'obra de reconstrucció econòmica d'Espanya". Però l'objectiu últim que amb això es pretenia no era altre que servir als fins d'un quimèric expansionisme "imperial", airejat pel franquisme a recer de la seva oberta alineació amb l'Alemanya nazi, la mateixa que estava esquinçant a la vella Europa. De fet, es pensava que si l'Espanya franquista resolia el problema de l'autoabastiment de gasolina i fertilitzants, podria jugar un "paper decisiu" en la guerra i el consegüent repartiment d'un botí colonial que s'intuïa pròxim.

En tornar de Berlín, Franco, que confiava plenament en els plans econòmics de Carceller, el va nomenar ministre d'Indústria i Comerç (17 octubre 1940), amb la qual cosa deixava en mans del falangista de Las Parras de Castellote la immensa tasca de reconstruir la economia d'aquella trista Espanya de la postguerra, sumida en la misèria i la repressió, i la primera baula va ser la creació de l'Institut Nacional d'Indústria (INI), el setembre de 1941.

La gestió del flamant ministre, company al Govern del seu paisà Ibáñez Martín, es va caracteritzar en un primer moment pel seu entusiasme germanòfil. Convençut com estava de la imminent victòria del III Reich, era de l'opinió que calia ajudar a l'Alemanya nazi en tot el possible, subministrant tot el que demanés (sobretot ferro i wolframi per la seva indústria bèl.lica), sense exigir, com a contrapartida a penes res, la qual cosa es resumia amb total nitidesa en una frase del mateix Carceller: "A l'hora de la victòria veurà Hitler qui han estat els seus veritables amics, i rebrem el premi que ens hem merescut".

Però la realitat va ser ben diferent: La gestió de Carceller va propiciar els desastrosos balanços comercials hispano-alemanys de 1940, 1941 i 1942. No va ser fins a finals de 1942 quan l'astut Carceller va percebre que la guerra canviava de signe després de les derrotes nazis de l'Alamein i Stalingrad, i per això va mudar el seu inicial servilisme pronazi per una major pressió econòmica sobre Alemanya sota el lema de "Et donaré el que em demanes, si rebo allò que necessito".

Va ser llavors quan va intentar desenvolupar, amb tecnologia alemanya, els projectes per a l'elaboració de gasolina sintètica i adobs químics, a partir de pissarres bituminoses i lignits de baixa qualitat. En aquest context cal situar la creació el novembre de 1942, dins de l'INI, de l'Empresa Nacional Calvo Sotelo de Combustibles Líquids i Lubricants, per tal d'explotar les conques de Puertollano i Terol i la producció, segons el règim havia de cobrir el 25-30% de consum nacional, ja que es pensava en produir mensualment la irreal xifra de 10.000 Tm. de gasolina sintètica.

De Carceller hem d'assenyalar igualment que va ser el primer ministre de Franco que va tornar l'esquena a l'Alemanya nazi, quan va percebre la futura derrota d'aquesta i va jugar, fins al seu cessament el 18 de juliol de 1945, la carta del triomf aliat ja que pensava que els capitalistes de tot el món, entre ells els nous rics sorgits a l'empara del franquisme, com era el seu cas, havien de ser "bons amics" per fer front a l'enemic que s'entreveia en l'horitzó en cas d'una victòria soviètica a la Guerra Mundial una vegada abatuda l'Alemanya hitleriana.

Continuant amb la trajectòria política del ministre de Terol, Demetrio Carceller, diguem que, quan Franco el va cessar com a ministre d'Indústria i Comerç, el 18 de juliol de 1945, després de quatre anys i mig en el càrrec,era ja un dels homes més rics d'Espanya, ja que quan va deixar el gabinet comptava ja amb una immensa fortuna.

Segons dades aportades per l'eminent historiador Josep Fontana, en el VII Congrés de l'Associació d'Història Econòmica celebrat a Saragossa el setembre de 2001 sobre el tema "L'economia del primer franquisme", l'enginyer falangista va acumular la seva fortuna com a conseqüència de que "cap els negocis, empreses, indústries, comerços, permisos d'importació, d'explotació, negocis bancaris, establiments d'indústries o la seva ampliació, o de comerç, ni una sola activitat industrial, comercial o de la banca espanyoles, podia realitzar-se sense comptar amb el beneplàcit del senyor Demetrio Carceller". Per les seves mans van passar "milers i milers de milions de pessetes", però no sense deixar "peatge", de manera que a Carceller se li ha considerat l'iniciador de la corrupció a gran escala generada pel franquisme, el qual ja posseïa una fortuna considerable derivada dels seus negocis de refinació de petroli quan va ser nomenat ministre el 1940.

Una anècdota curiosa d'aquesta època de ministre reflecteix el peculiar caràcter de Carceller. Una vegada, parlant amb l'agregat comercial dels Estats Units, li va preguntar com podria obtenir un cotxe Buick de l'últim model que acabava de sortir de fàbrica. L'americà, amablement, li va contestar que ell s'encarregaria de que el ministre tingués el vehicle que tant desitjava. "Accepto -va respondre Carceller-, però res de regals. El vull pagar".

Van passar unes setmanes i el mateix diplomàtic es va presentar per anunciar: "Senyor ministre: a la porta del Ministeri hi ha el Buick que vostè desitjava. Li suggereixo un passeig a prova". Carceller va abandonar tots els assumptes i va pujar al cotxe. Acabada la prova i encantadíssima del seu Buick, va dir al nord-americà: "M'ha de dir el que li dec, doncs quedem que ho volia pagar". "M'ha de donar 500 pessetes", va replicar el nord-americà, en indicar un preu simbòlic amb el qual desitjava congraciar-se amb el ministre Carceller. Tot seguit, aquest va treure la cartera i va allargar un bitllet de 1.000 pessetes. "No tinc canvi", es va excusar el ianqui. "No importa -va respondre el ministre-, quedeu-vos amb les 500 pessetes i envieu-me un altre Buick", va ser la resposta del ministre.

Així va ser com es va assentar la dinastia Carceller, una dinastia de gran poder econòmic que ha anat creixent, any rere any, fins a l'actualitat. D'aquesta manera, el patrimoni del polític i empresari, fonamentat inicialment en els negocis petrolífers (CAMPSA, CEPSA), energètics (Hidrocantábrico) i financers (Banc Herrero), va ser continuat pel seu fill Demetri Carceller Coll, mitjançant el control de la indústria cervesera Damm, de la qual era president i el principal accionista, així com des de la presidència del Banc Comercial Transatlàntic (Bancotrans), del qual era propietari del 11% de les seves accions, o la seva participació en Sevillana d'Electricitat, empresa vinculada a Endesa.

Però l'expansió de la dinastia Carceller va arribar al seu zenit de la mà de Demetrio Carceller Arce, el "nietísimo" del ministre de Las Parras de Castellote i que, a data d'avui, és una de les fortunes més potents d'Espanya. El seu immens patrimoni s'estén des de les seves participacions en la Borsa (que superen els 1.000 milions d'euros), fins a un ampli conglomerat d'empreses: La família Carceller estén el seu poder econòmic per tot un holding empresarial del qual formen part la Societat Anònima Damm (president i màxim accionista amb el 23% del capital de la cervesera), així com empreses del sector petrolífer i energètic com Disa Corporació Petrolífera, que controla la distribució de carburants a les illes Canàries, on es troba domiciliada per qüestions fiscals, així com CEPSA , Repsol, Atlàntica Petrogas, Unión Fenosa, Gas Natural o Hidrocantábrico.

El empori s'estén igualment al sector de les empreses constructores i immobiliàries: Demetrio Carceller Arce és propietari del 6,04% de les accions de Sacyr-Vallehermoso i va ser un dels impulsors de l'assalt protagonitzat per aquesta constructora per fer-se amb el control del BBVA, a més, és membre dels consells d'administració de diverses indústries del sector alimentari com és el cas de Ebre-Puleva i, fins i tot d'altres empreses diverses com la dedicada a la producció de pintures CIN-Valentine.

Certament, ningú sap amb certesa la quantia del patrimoni de Demetrio Carceller Arce, cap visible de la fortuna amassada per la família del polític d'origen en Terol. El seu nét, auster, discret, allunyat sempre dels mitjans de comunicació, profundament arrelat amb el més selecte de la burgesia espanyola, tot i tenir la seva residència a Londres, és el símbol d'una família poderosa que ha passat durant molts anys desapercebuda per al conjunt de la societat, que desconeix la seva trajectòria i el poder econòmic acumulat des dels temps del seu avi, aquell antic enginyer tèxtil embarcat més tard en negocis petrolífers, ministre franquista d'Indústria i Comerç, en els anys més durs d'aquella Espanya trista, famolenca, autàrquica i víctima de la repressió per part dels vencedors d'una tràgica guerra civil, mentre que els addictes al règim creixien en la política i l'economia del franquisme.

Aquesta és la breu història d'una família, de la dinastia Carceller, una família que no va patir els rigors de l'Espanya del racionament i la pobresa, que es va enriquir l'empara de la dictadura franquista i que avui és una de les majors fortunes a la Espanya democràtica, una família que, de ben segur, tampoc patirà els efectes de la crisi econòmica global. Així és la vida, així és la història dels poderosos.

Demetrio Carceller Coll, en recerca i captura

L'Agència Tributària ha realitzat deu registres en empreses i domicilis particulars de Madrid, Barcelona i Sevilla, dins de l'operació 'Pinta'. L'investigació tracta de demostrar la residència real i efectiva a Espanya de l'empresari, Demetrio Carceller Coll, una de les més grans fortunes de l'estat, que portava deslocalitzat 15 anys. El octogenari Carceller Coll simulava residir fora, en concret, a Portugal per evitar pagar a Hisenda a la qual podria haver amagat 500 milions d'euros.

Donada la seva avançada edat, estava pràcticament retirat encara que la major part del patrimoni familiar figura encara al seu nom. El negoci el porta el seu fill, Demetri Carceller Arce, que és conseller de Sacyr, Gas Natural, Ebre i CLH.

El fill és a més president de la petrolera Disa i la cervesera Damm, i no està sent, de moment, objecte de la investigació.

En els registres han participat 40 agents de la Guàrdia Civil, juntament amb inspectors d'Hisenda i altres funcionaris de l'Agència Tributària coordinats per la Fiscalia Especial contra la Corrupció.

Accions espanyoles en paradisos fiscals


L'objecte de les actuacions ha consistit a demostrar la titularitat real de paquets accionarials de societats espanyoles, titularitat emmascarada darrere d'estructures fiduciàries creades en territoris off-shore o paradisos fiscals.

La valoració d'aquests paquets accionarials s'estima en més de 500 milions d'euros, que el jutge ha ordenat immobilitzar com a mesura cautelar.

La investigació ha constatat que s'han utilitzat comptes oberts a l'estranger a nom de societats opaques radicades en paradisos fiscals operades des d'un banc establert a Espanya.

Carceller Coll va ser fins a finals dels anys vuitanta president del Banc Comercial Transatlàntic (Bancotrans) i el seu pare, Demetrio Carceller Segura, va ser ministre de 1940 a 1945, durant els primers anys del règim franquista.

http://kyriathadassa.blogia.com/2009/112201-la-dinastia-carceller.php

Grècia: "Que la plutocràcia pagui la crisi!"

Milers de persones han protagonitzat aquest dijous una vaga general a Grècia, en protesta per la reforma del sistema de jubilacions que va ser aprovada dimecres al Parlament d'Atenes, la qual forma part de les polèmiques mesures d'austeritat que impulsa l'Estat per enfrontar la greus crisi econòmica. L'atur generalitzat ha afectat a tots els sectors de transport del país, així com a l'àrea d'informació ja que els periodistes es van sumar a les protestes contra el projecte que fixa l'edat mínima per a les jubilacions en 65 anys, adoptada la nit de dimecres al Parlament.

El transport marítim, ferroviari i aeronàutic es va paralitzar per hores, i paral.lela a aquesta vaga, en un barri veí es va desenvolupar una altra concentració organitzada pel front sindical del ultraortodox Partit Comunista (PAME, per les seves sigles), i exigien "que la plutocràcia pagui la crisi".

Els dos sindicats més importants de Grècia (GSEE del sector privat i Adedy dels funcionaris públics), van convocar a la manifestació que va ser complerta per milers al centre de la capital reclamant "altres solucions" i demanant la renúncia del Govern.

Les dues manifestacions tenien com a lloc de trobada comú les afores del Parlament, ubicat diversos centenars de metres de distància des d'on es trobaven.

Aquesta és la sisena vaga general que es realitza des de febrer d'aquest any i protesta contra el projecte d'establir en 65 anys l'edat mínima de jubilació.

Les convocatòries van afectar a gran part de la població, ja que en vista de la paralització de les vies de transport, com a mínim 80 enllaços aeris nacionals i internacionals van haver de ser cancel lats degut a la vaga de 4 hores dels controladors aeris i una altra de 24 hores del personal d'aviació civil.

Així mateix, les embarcacions tampoc van partir dels ports i van romandre incòlumes en els molls. Les companyies marítimes per la seva banda, van notificar als usuaris i turistes que pretenien viatjar a les illes, que només podrien fer-ho el divendres.

Pel que fa al transport terrestre, els trens i autobusos urbans de la capital van córrer amb la mateixa sort i es van veure afectats per la paralització.

L'atur d'activitats també va perjudicar a l'administració pública, hospitals i empreses públiques, així com als mitjans de comunicació, perquè fins i tot el gremi de periodistes es va sumar a la vaga.

El Parlament grec va adoptar les disposicions del projecte en la nit de dimecres ia més va aprovar una retallada mitjana de 7 per cent de l'import de les pensions.

El Govern socialista de Grècia es va comprometre amb els seus socis de la Zona Euro i davant el Fons Monetari Internacional (FMI) a assumir un fort ajust a canvi d'un paquet de 110 mil milions d'euros en tres anys per salvar la nació de la fallida , en vista de la gran deute públic i el dèficit fiscal que porta a sobre.

La RFA, Deutsche Bank i Josef Ackermann còmplices de Bush i la crisi

El banc alemany Deutsche Bank, dirigit pel suïs amic de Merkel i els Bush, Josef Ackermann, ha informat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), mitjançant un comunicat oficial, que modifica les previsions sobre l'economia espanyola, en particular sobre les posicions curtes de diverses empreses de la Borsa espanyola. Des d'aquest dimarts, l'entitat germànica ha rectificat els seus càlculs, que fa uns mesos eren molt negatius cap a les nostres empreses, i assegura que tot es va deure a "un problema en el càlcul de l'agregació de totes les taules del grup", segons es pot llegir en el comunicat a la CNMV.

El cert és que la campanya orquestada per anglosaxons i alemanys contra Espanya, Grècia i Portugal és una bona mostra de que els interesos i diners dels rics mouen als funcionaris corruptes i polítics feixistes que controlen les cancelleries europees.

Josef Ackermann estava reunit amb els banquers americans a New York, segons va reconeixer, el dia en que la crisi -per ells organitzada- va fer petar Lehman Brothers, qualificada amb triple A -la més alta- per les mateixes agències i bancs que van falsejar les dades de Bulgària, Letònia o la Grècia del Partit neocon de Karamanlis. Les sospites sobre el paper del banquer suïs en la trama creixen i esquitxen clarament els governs corruptes de Kohl i sa secretària, Àngela Merkel, devota cristiana i declarada sionista.

Deutsche Bank variarà, diu, la seva aposta sobre les cotitzacions de quatre empreses molt importants en l'IBEX 35 com BBVA, Grifrols, Gamesa i Banc Popular. La seva participació en posicions a curt termini en aquests quatre valors, apostant per la seva baixada en borsa, queden a nivells inferiors al 0,2%.

Amb això, s'han de disipar els dubtes sobre la nostra economia, que mesos enrere van provocar la premsa alemanya i anglosaxona, i ha d'ajudar a l'èxit de l'emissió de deute espanyol.

Nova normativa

La rectificació de Deutsche Bank, i el posterior comunicat a la Comissió, no és casual.

A finals del passat mes de maig, els rumors promoguts per la premsa germànica d'un possible rescat econòmic a Espanya, similar al que va demanar Grècia, i la constatació que el banc alemany tenia grans quantitats de diners en apostes contra valors de l'IBEX, va fer que CNMV prenguès cartes en l'assumpte.

El 27 de maig de 2010, la Comissió espanyola va decidir modificar el règim sobre comunicacions de les posicions curtes i obligar a totes les entitats que vulguin invertir en valors espanyols a la "comunicació a la CNMV sobre totes les posicions curtes individuals que excedeixin del 0,2% del capital".

Amb la comunicació han de explicar-se els detalls tècnics d'aquestes previsions i les apostes de l'inversor.

Sembla que el banc alemany ha hagut de "revisar bé" les anteriors posicions curtes de l'economia espanyola.

Les males notícies no vénen soles


Aquesta no ha estat l'única notícia sobre el Deutsche Bank en aquests dies. La Fiscalia alemanya investiga al banc alemany per possible frau fiscal en la negociació amb drets d'emissió.

La primera informació respecte a aquesta investigació, per part del fiscal superior Günter Wittig, la va publicar el diari germànic Sueddeutsche Zeitung, el qual va informar sobre converses telefòniques entre empleats del Deutsche Bank on advertien de les indagacions de la Fiscalia.

La Fiscalia de Frankfurt estudia obrir una investigació sobre espionatge a Deutsche Bank


El primer banc alemany per actius, el Deutsche Bank, ha acomiadat dos directius per estar suposadament implicats en un cas d'espionatge, que ja estudia la Fiscalia de Frankfurt per sol.licitud de les autoritats de protecció de dades de l'Estat de Hesse, on rau la entitat de crèdit.

El banc alemany no ha realitzat cap comentari sobre aquesta informació i ha assegurat que està a l'espera dels resultats de la seva pròpia recerca. Segons una font esmentada per Reuters, els primers damnificats per l'operació han estat el cap de relacions amb els inversors, Wolfram Schmitt, i el seu cap de seguretat a Alemanya, Rafael Schenz, que ja no treballen al banc.

Per la seva banda, la portaveu de la Fiscalia, Doris Möller-Scheuer, ha dit que, de moment, estudia si inicia les investigacions i prendrà una decisió d'aquí a unes tres setmanes. A més, ha assegurat que l'institut de crèdit coopera amb les autoritats competents.

L'autoritat governamental competent (Regierungspräsidium Darmstadt) va informar el passat dijous al Deutsche Bank que estudia si s'ha produït una infracció de la llei federal de protecció sobre dades en dos casos i que a més ha demanat a la Fiscalia que estudiï si és necessari iniciar un procés d'investigació, ha explicat la font.

Espionatge al director d'Operacions

Prèviament, diversos mitjans de comunicació van informar que la Fiscalia investiga el possible espionatge al director d'Operacions Hermann-Josef Lamberti i l'accionista crític Michael Bohndorf.

Les autoritats governamentals competents han posat en marxa la prossecució per via penal en ambdós casos perquè l'estudi d'un informe del Deutsche Bank es desprèn que hi ha indicis de delicte.

Un escrit del Ministeri de l'Interior de l'Estat de Hessen, a qui va tenir accés el diari "Handelsblatt", indica el mateix.

La investigació interna va començar al maig

A finals del passat mes de maig el Deutsche Bank va reconèixer possibles violacions de la seguretat del banc per la qual cosa va iniciar una investigació interna i va acomiadar al llavors cap de Seguretat a Alemanya Rafael Schenz i al responsable de la divisió de Relacions amb l'inversor Wolfram Schmitt.

Les investigacions de la Fiscalia de Frankfurt es dirigeixen contra els serveis de seguretat que tots dos van encarregar i que suposadament van traspassar els límits de les ordres que van rebre, segons els mitjans.

No obstant això, la Fiscalia va refusar donar detalls del procediment fins que determini si va a obrir un procés d'investigació.

http://www.rtve.es/noticias/20090721/fiscalia-francfort-estudia-abrir-investigacion-sobre-espionaje-deutsche-bank/285873.shtml

http://lacasaeuropa.blogspot.com/2010/05/mes-proves-de-la-conspiracio-entre.html

Moldàvia: Ghimpu, el més maco i més feixista!

El president interí de República Moldàvia va mostrant les seves veritables intencions i acaba d'anunciar que no donarà suport al seu soci Marian Lupu a la candidatura a la presidència del país, en les eleccions de la pròxima tardor. De les seves declaracions s'infereix que Ghimpu, que va arribar a la presidència interina amb l'acord que el candidat de la coalició "Aliança per a la Integració Europea", a la presidència en les eleccions, seria Marian Lupu, ha agafat afecte al tron i sembla que es resistirà a abandonar-lo.

"A Lupu ja no li vaig a sostenir-lo per les presidencials", va declarar el passat 30 de juny sense més explicacions. També va afirmar que tampoc havia de sostenir l'altre gran personatge polític de la coalició, l'actual primer ministre, Vlad Filat. En aquest cas les seves paraules van ser les següents: "Però, potser Filat és més guapo que jo?".

Com es veu, les explicacions i arguments del president interí per explicar les seves accions són il.lustratives de la seva forma d'entendre la política: En el poc temps que porta a la presidència ha demostrat amb claredat el seu caràcter feixista sense escrúpol algun.

Tot i que quan es va formar la coalició dels partits perdedors de les eleccions del passat juny, per evitar que el Partit dels Comunistes continués en el govern (coartant així el desenvolupament econòmic i social de República Moldàvia), es va pactar el repartiment del poder entre els diferents grups d'interessos, oferint el govern a Filat i la futura presidència de la República a Marian Lupu, les coses sembla que estan canviant a la coalició.

En l'actualitat, sembla que ja hi ha dos candidats a la presidència de la República: Marian Lupu, del Partit Demòcrata, i Vlad Filat, del Partit Liberal Demòcrata (diferents sigles per al mateix afany de saqueig). A més sembla postular-se la candidatura de Ghimpu, que ha pres recentment, aprofitant-se de la seva passatgera presidència interina, decisions tendents a rehabilitar el feixisme i atacar els comunistes, sense dubtar envers això manipular els fets històrics.

En l'última reunió del Parlament moldau el Partit dels Comunistes van intentar introduir en l'ordre del dia la proposta que Marian Ghimpu dimitís com a Cap d'Estat Interí, per les seves últimes accions, en què ha homenatjat els actes feixistes contra el poble moldau durant la Segona Guerra Mundial i ha menyspreat els esforços del poble i l'exèrcit soviètic en l'alliberament del país, de les urpes nazis i del feixisme romanès, al costat de la de tota Europa.

La ruptura de la coalició, una cosa previsible des de la seva formació, sembla doncs imminent. I és que els partits que la formen tenen un únic punt en comú: el desig d'enriquir-se i beneficiar-se el més possible del saqueig dels recursos del poble moldau.

http://www.jurnalul.ro/stire-externe/moldova-mihai-ghimpu-nu-l-mai-sustine-pe-lupu-la-presedintie-candideaza-548306.html

Índia porta tropes a la capital del Caixmir

El Govern de l'Índia està portant unitats militars a la capital de l'estat de Jammu i Caixmir, Shrinagar, escenari de desordres públics arran del presumpte assassinat d'un jove de 17 anys per agents de l'ordre. Funcionaris de l'Administració fan èmfasi en que els militars s'abstindran d'entrar en els barris cèntrics de Shrinagar, on multituds de joves calen foc a edificis públics i llancen pedres contra els policies. Al mateix temps, confien que la presència militar contribuirà a refredar els ànims. Els disturbis, que es van desencadenar dimarts, ja s'han cobrar diverses víctimes mortals, entre elles, una dona i dos adolescents. Almenys 90 persones van resultar ferides.

Mentrestant, els Serveis de Fronteres de l'Índia i el Pakistan es van acusar mútuament d'un tiroteig a la línia divisòria que travessa Caixmir, territori que Nova Delhi i Islamabad disputen des de 1947. Comandaments militars citats per la cadena de televisió NDTV afirmen que un soldat indi va morir ahir a la nit a causa de les bales disparades des del costat pakistanès.

Militars indis adverteixen que més de 2.000 rebels pakistanesos preparen la invasió de Jammu i Caixmir

El passat 29 de març, Índia va denunciar la preparació d'una incursió en el seu territori per part de més de 2.000 insurgents procedents de camps d'entrenament en el territori pakistanès, va declarar el general de brigada indi, Gurjit Singh.

"Entre 2.000 i 2.500 rebels procedents de camps d'entrenament al Pakistan estan preparats per envair Jammu i Caixmir", va assenyalar el general en mostrar als periodistes l'arsenal dels insurgents (armes, municions, telèfons per satèl.lit i dispositius de navegació) confiscat durant l'últim operatiu especial al Caixmir.

El conflicte armat de Jammu i Caixmir causa cada vegada menys víctimes. Segons l'Institut d'Estudis sobre Conflictes, amb seu a Delhi, l'any passat el conflicte va costar la vida a 74 persones, inclosos 44 guerrillers, mentre que el 2001 el balanç de morts havia ser superior a 4.500 persones (entre elles, 2.900 rebels).

Com a regla general, els insurgents intensifiquen les seves accions en l'època del desglaç de les zones muntanyoses.

La disputa territorial entre l'Índia i el Pakistan, per l'antic principat de Caixmir, es remunta a 1947 quan, després de independitzar-se, el territori que es coneixia com el Raj Britànic, es va dividir entre l'Índia i el Pakistan, d'acord amb les religions majoritàries.

El maharajà de Caixmir, l'hindú Hari Singh, va decidir integrar la seva principat a l'Índia, la qual cosa va causar protestes entre la majoria islàmica local. El conflicte del Caixmir ha desembocat en dues de les tres guerres indi-pakistanesos.

Actualment, el territori no té fronteres oficials, i és una línia de control la que separa els exèrcits d'ambdós països.
http://sp.rian.ru/onlinenews/20100329/125669885.html

Romero: "El moviment republicà supera el 50%"

Coneix vostè personalment al Rei?: A.R.: Sí, hem parlat diverses vegades. Converses molt simpàtiques, hem parlat de llebrers, ha contat acudits molt actuals. Per exemple, hi ha una anècdota curiosa en un dinar que vam tenir a Estrasburg. Estava Joan de Arespacochaga, que va ser l'últim alcalde de Madrid abans de la democràcia i senador del PP, que formava part de la delegació del Consell d'Europa i estàvem un reduït grup de diputats, no més de dotze, que representàvem el Parlament espanyol: Miguel Ángel Martínez, Roca, Anasagasti, Loyola de Palacio i jo.

Vam tenir un dinar molt íntima amb el Rei i la Reina. I diu el rei 'la gent parla de solidaritat nord i sud, però jo on sigui que vaig el que em pregunten és quant em vens, quant petroli et compro, quanta agricultura em deixes entrar al teu país, importa el comercial, més que el solidari'. Això ho deia el Rei com una opinió sobre el que s'estava celebrant, que eren unes jornades sobre la relació Nord-Sud.

I va dir Joan de Arespacochaga. 'Majestat, el capitalisme no té entranyes'. I li dic jo, 'ha vist vostè que qui ha dit això ha estat un senador del PP? Si ho dic jo, que sóc l'únic roig que hi ha aquí tindria algun sentit, i alguna coherència ideològica ... 'Però sí, he parlat amb el Rei, li he dit que sóc republicà, he parlat amb la Reina també, en més d'una ocasió, i amb el Príncep.

Ara que no està en primera línia política, el seu afany prioritari és el retorn de la Tercera República ...

He defensat sempre la República. És molt senzill, l'Estat no pot heretar-se com un mas. No cal ser d'esquerres per ser republicà. El mateix que tries l'alcalde del teu poble tries el president del teu país, si ets demòcrata. Al món hi ha 200 estats amb seient propi a les Nacions Unides i no arriben a 20 les monarquies. Tenen els dies comptats. Són restes feudals, antics. Jo sóc el coordinador de la Xarxa de Municipis i Càrrecs Públics per la Tercera República, encapçalo aquest moviment perquè crec que ha arribat el moment de realitzar un procés constituent.

Aquest procés, a dia d'avui, tal com està aquest país, amb la unanimitat almenys mediàtica que desperta la figura del Rei, sembla molt llunyà. No obstant això vostè diu que no, que és qüestió de pocs anys.

La Tercera República és molt a prop a Espanya perquè ja hi ha sectors de la dreta que l'estan plantejant. S'han fet dues enquestes, una s'ha fet pública i una altra no. La del diari 'Público' informava que la joventut entre 16 i 36 anys suspèn a la institució monàrquica i es proclama republicana. La joventut no està d'acord amb la Monarquia. Hi ha un blindatge mediàtic que no es correspon amb Internet, on el moviment republicà és majoritari.

La paraula 'República' ha guanyat en una votació realitzada per l'Instituto Cervantes i han fet un sabotatge amb els resultats. Han quedat en ridícul. La gent ha vist que aquest model està esgotat, que la República s'acosta, que la crisi no és només econòmica i social, sinó també política i institucional, que aquesta Monarquia amb la llei electoral i el bipartidisme té els dies comptats.

La successió crearà una situació de adveniment de la Tercera República, semblant a les repúbliques europees del nostre entorn. No és veritat que la Monarquia garanteixi la unitat d'Espanya. La monarquia belga no garanteix la unitat de Bèlgica.

Dues enquestes, diuen que una va ser censurada.

Sí. Una va ser realitzada per un sector dels empresaris de Madrid que va comprovar un creixement de l'opinió republicana espectacular. Fins i tot el Grup Prisa, que blinda a la Corona de manera especial i al Rei el tracta entre cotons, reconeixia en una crònica que analitzant totes les enquestes que s'havien fet, el moviment republicà havia avançat a Espanya 12 punts. Una cosa espectacular.

ACCEPTEM que hi ha un avanç dels sentiments republicans, però tot i així, la Monarquia està molt consolidada a Espanya. Quins factors haurien de donar-se perquè es produeixi l'adveniment de la Tercera República?

El moviment republicà, amb molt pocs mitjans, supera el 50% de l'opinió pública. La gent es declara 'joancarlista', no monàrquica. Jo crec que el que passarà és que la gent no va a acceptar a Felip com a hereu.

PER què?

El Rei s'ha forjat una imatge de que ha aconseguit aturar un cop d'estat i ha salvat la Constitució i la democràcia al país. Perquè no s'ha investigat a fons aquest cop d'estat. Hi ha llibres que plantegen la implicació de Juan Carlos en el seu desenvolupament, o que fins i tot els colpistes no anaven a neutralitzar-lo i (Alfonso) Armada estava esperant les seves ordres per formar un govern de gestió.

El Rei va tenir unes implicacions en el cop que no estan aclarides, però en fi, la campanya mediàtica que va salvar a Espanya d'una dictadura de nou li ha fet crear simpatia en sectors republicans d'esquerres i de progrés. Però Felip no ha guanyat res. L'Estat no pot heretar-se com si fos un mas. Som demòcrates.

La Monarquia no té sentit en democràcia. Després, el Tribunal Constitucional ha donat un cop amb l'estatut català al federalisme, i Espanya ha de ser una república federal i solidària, i en aquest terreny té cada vegada més partidaris. Jo crec que quan s'obrin camins per tenir més presència en els mitjans de comunicació.

El món de la cultura ja es declara obertament republicà, tenim un dèficit en el moviment sindical de debat republicà i tenim un gran dèficit en els mitjans de comunicació. A les universitats, tots els actes que fem Julio Anguita o jo, s'abarroten de xavals que parlen de la República. Estem molt a prop...

COM s'articula el procés legal i administratiu que ha posat en marxa la Xarxa de Municipis i Càrrecs Públics per la Tercera República.

Ja hem portat a les Corts el projecte amb una primera declaració signada per 10 ajuntaments, ara estem entre 25 i 30 ajuntaments. La propera tardor anirem a Madrid, dipositarem les actes i tindrem el debat obert, està cada vegada més a prop.

¿S'atreveix a posar data?

Els propers cinc anys seran clau perquè s'obri el debat republicà. Ja està en l'agenda política i no ho havia estat en 30 anys de democràcia. No era qüestió prioritària per a cap partit. La gent es manifesta republicana, porta banderes republicanes. Abans es veien una o dues, ara són milers a les manifestacions. Les persones i càrrecs públics que es declaren republicans estan envaint tots els camps. L'altre dia em van explicar que fins Ana Rosa Quintana es va declarar a favor de la República en un dels seus programes. Gent de la cultura, de la televisió, de la política... és que monàrquica es declara poca gent a Espanya.

L'U.E. i el discurs fatxenda sobre pensions


Seguint el seu discurs ja vell, fals i demagògic, que amaga el frau fiscal generalitzat, els paradisos fiscals, les Sicav i la corrupció institucionalitzada de l'U.E., a part d'arguments demogràfics que els fets proven que són estúpids, la Comissió Europea suggereix retardar progressivament l'edat de jubilació a l'UE fins als 70 anys el 2060: "Per evitar la fallida dels sistemes de pensions i garantir la sostenibilitat de les finances públiques", doncs "els problemes s'han agreujat com a conseqüència de la crisi", organitzada pels mateixos corruptes que la volen superar esclavitzant la classe treballadora. Vídeo: Manifestació, el 23 febrer, contra el "pensionazo".

"Garantir que el temps de jubilació no continuï augmentant en comparació amb el temps passat treballant contribuiria a l'adequació i la sostenibilitat de les pensions. Això significa augmentar l'edat en que un deixa de treballar i percep una pensió", afirma l'Executiu comunitari en un document de consulta.

"Augmentar les vides laborals per reflectir els continus augments en esperança de vida al llarg del temps generarà un doble dividend: més qualitat de vida i pensions més sostenibles", assegura Brussel.les.

En els últims mesos, diversos Estats membres han retardat l'edat de jubilació i altres planegen fer-ho. Alemanya, Països Baixos i Dinamarca l'han situat en 67 anys i Regne Unit a 68. A Espanya, el Govern ha proposat també passar dels 65 als 67 anys.

Augment de l'esperança de vida

Durant els darrers 50 anys, l'esperança de vida a la UE ha augmentat de mitjana 5 anys. D'acord amb les últimes projeccions demogràfiques, d'aquí a 2060 podria produir-se un nou increment al voltant de 7 anys.

"Si continua la tendència actual, la situació és insostenible"

Si a això se sumen les baixes taxes de fertilitat que es registren en els Estats membres, el resultat és que la taxa de dependència es duplicarà: mentre que ara hi ha quatre persones en edat de treballar per cada major de 65 anys, el 2060 només hi haurà dues persones en edat de treballar per cada major de 65 anys, segons les dades de Brussel.les.

"Si continuen les tendències actuals, la situació és insostenible. Llevat que les persones, en la mesura en què viuen més temps, també es quedin més temps en el mercat de treball, o bé la quantia de les pensions patirà o bé es produirà un augment insostenible en la despesa per pensions", alerta el document.

Repte demogràfic

"L'impacte d'aquest repte demogràfic, que ha resultat agreujat per la crisi, tendirà a reduir el creixement econòmic i augmentar la pressió sobre les finances públiques", ressalta la Comissió.

En l'actualitat, l'edat real de jubilació a la UE se situa de mitjana en 61,4 anys. Espanya està lleugerament per sobre de la mitjana comunitària, en 62,6 anys.

D'acord amb els càlculs de Brussel.les, perquè la taxa de dependència es mantingui estable, l'edat de jubilació mitjana a la UE hauria de retardar fins 67 anys en 2040 i tres anys entre 2040 i 2060.

El comissari europeu d'Ocupació i Afers Socials, Laszlo Andor, afirma que davant la pressió financera que pateixen alguns Estats membres, l'ideal no és "prendre mesures d'emergència" sinó posar en marxa mesures "a llarg termini".

La millor solució davant els desafiaments demogràfics i econòmics als quals s'enfronten els Estats membres és, segons ell, posar en marxa "un pla d'ajust a llarg termini que tingui en compte les actuals tendències" d'envelliment de la població i de participació en el mercat laboral.

Andor admet, però, que l'informe de la CE "s'inclina per una vida laboral més llarga", ja que cal afrontar el següent dilema: "O es treballa durant més temps, o augmenten significativament les contribucions".

Segons el comissari, els Estats membres haurien de centrar-se en "augmentar la participació de la població de major edat en el mercat laboral".

El professor Vicenç Navarro, entre altres, va publicar un clar article on tira per terra les mentides de la patronal i els seu lobby del PP europeu, en catellà per que tothom ho entengui:
http://www.vnavarro.org/index.php?p=4334⟨=CA

L'UE aprova limitar les primes als banquers

El ple del Parlament Europeu ha ratificat el seu acord amb els governs de la UE per limitar a partir del proper mes de gener les primes que reben els banquers i per imposar el 2012 a les entitats financeres més grans requisits de capital. Així, des del gener del proper any, només un 30% de les bonificacions als banquers podran paga-se en efectiu -un 20% en el cas de les més grans-, i almenys la meitat d'aquests fons hauran de pagar-se com a capital contingent, és a dir, diners als que pugui recórrer l'entitat en cas de dificultats.

Amb 620 vots a favor, 27 en contra i 35 abstencions, els eurodiputats han recolzat un text que ja compta amb el vistiplau dels Estats membres, pel que la seva entrada en vigor està garantida.

Prima ajornada segons els resultats


A més, el pagament d'entre el 40 i el 60% de les primes s'haurà d'ajornar almenys tres anys i el banc podrà recuperar-les en cas que les inversions no tinguin els resultats esperats.

L'acord obligarà també a vincular la quantia de les bonificacions als salaris i cobrirà els pagaments en forma de fons de pensions fent-los dependre de la situació dels bancs per evitar que els directius puguin sortir d'una entitat en crisi amb grans sumes per a la seva retirada .

Les noves normes s'introduiran limitacions específiques per als bancs rescatats amb fons públics i establiran que el reemborsament de les ajudes ha de ser la prioritat.
Riscos excessius

"Dos anys després de la crisi financera global, aquestes noves normes transformaran la cultura de les primes i posaran fi als incentius que porten als directius dels bancs a prendre riscos excessius", ha assenyalat la responsable del dossier a l'Eurocambra, la laborista britànica Arlene McCarthy.

Per a la ponent, una "cultura de primes d'alt risc ia curt termini danya l'economia i són els contribuents els que acaben per pagar". "Ja que els bancs no han aconseguit introduir reformes, som nosaltres els que fem el treball per ells", ha assenyalat.

En el mateix paquet legislatiu, la UE ha aprovat imposar requisits de capital més estrictes als bancs, per garantir que disposen de liquiditat i que no es repeteixi la situació de la crisi financera.

Segons diversos estudis que cita el Parlament Europeu, les noves normes permetran que els bancs mantinguin entre tres i quatre vegades més capital que en l'actualitat. Aquests requisits s'aplicaran, com a molt tard, a partir de l'1 de gener de 2012.

L'hereva, el president, el ministre i sa senyora

Liliane Bettencourt, hereva de l'imperi L'Oreal, va realitzar suposadament una donació il.legal de 150.000 euros el 2007 per finançar la campanya de Nicolas Sarkozy, segons l'ex comptable de la magnat. Sarkozy ho nega. Les acusacions de Claire T., l'ex comptable de Bettencourt, afirmen que Sarkozy ja va rebre diners de l'Oreal en els seus temps com a alcalde de la localitat de Neuilly-sur-Seine, entre 1982 i 2002, on a més viu Bettencourt, la qual cosa ha estat desmentit per la presidència francesa. "Nicolas Sarkozy també va rebre el seu sobre(...), la qual cosa succeïa normalment després del menjar, això ho sabia tot el món", va afirmar l'ex comptable.

Més enllà dels límits legals

Més endavant Claire T., en declaracions publicades pel diari d'Internet MediaPart, assegura que el març de 2007, Patrice de Maistre, l'home que gestiona la fortuna de l'hereva, li va demanar que retirés del banc 150.000 euros, la qual cosa va ser rebutjat per ella pel fet que la disponibilitat màxima era de 50.000 euros a la setmana. Claire T. compte que llavors Maistre es va irritar i li va dir: "Mira, això és per finançar la campanya presidencial de Sarkozy (...) i 50.000 euros no és suficient".

Les lleis franceses limiten les donacions particulars per a campanyes electorals a 4.600 euros (sempre que es paguin amb xec o transferència en línia, per identificar el remitent), mentre que les donacions en efectiu no poden superar els 150 euros. L'ex comptable afirma que li va donar 50.000 euros a Bettencourt i després va veure com un empleat seu li donava aquesta quantitat a Maistre. A més, segons la seva versió, els altres 100.000 euros van ser retirats més tard per Maistre d'un banc suís de l'hereva.

Ministre del Treball en la mira

Però també estaria implicat en l'assumpte l'actual ministre del Treball, Eric Woerth (foto), que llavors era el responsable econòmic de la campanya de Sarkozy. Claire T. va explicar que Maistre li va entregar aquesta quantitat "discretament" a Woerth durant "un sopar que va ser molt ràpida". Woerth està acusat de tenir un conflicte d'interessos, ja que es troba personalment molt a prop de Bettencourt i els seus socis pel fet que la seva dona fins fa poc treballava per l'hereva, ocupant-se de les inversions dels dividends de l'Oreal.

L'Oreal, segons la premsa francesa, va evadir impostos en els temps de Woerth al comandament del Ministeri de Pressupostos, la cartera va ocupar fins a principis d'aquest any. El ministre va ser avisat per part de la fiscalia del frau de Bettencourt i el Ministeri, però, no va actuar. El ministre s'ha defensat diverses vegades d'aquesta acusació dient que ell mai es fica personalment en aquest assumpte.

Aquesta informació va sortir a la llum després que fa diverses setmanes es descobrissin unes gravacions secretes amb 21 hores de converses entre Bettencourt i els seus amics i assessors. Les gravacions van ser fetes per l'ex comptable de la magnat i publicades per MediaPart. Abans de ser entrevistada per MediaPart, Claire T. va ser interrogada per la policia durant diversos dies.

Fins al moment els implicats directes en el cas s'han declarat innocents i el govern parla de caça de bruixes a propòsit de la reforma de les pensions que ha plantejat Woerth.

Camats: "El debat de la pancarta és fora de lloc"

La portaveu del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Dolors Camats, ha celebrat que la setmana que ve arribi al Ple del Parlament el projecte de llei del Govern per incrementar l'IRPF a les rendes més elevades, que es tramitarà per la via ràpida amb el procediment de lectura única i s'aprovarà així de manera immediata. Camats ha volgut remarcar una vegada més que aquesta mesura evita que l'ajust pressupostari recaigui exclusivament sobre la gent més vulnerable.

"Catalunya ha marcat un canvi en la dinàmica fiscal de rebaixes de la resta de l'Estat", ha dit alhora que ha posat de manifest que la situació que pateixen les Administracions públiques és conseqüència de les polítiques de regals fiscals que fins ara s'han estat duent a terme també des de Madrid. La mesura, que es començarà a aplicar a partir del 2011, afectarà a les rendes de més de 120.000 euros.

HOMENATGE A ANTONI FARRÉS


Durant la roda de premsa al Parlament, Camats també ha mostrat la seva satisfacció perquè el pròxim ple retrà homenatge al primer alcalde de la democràcia a Sabadell, Antoni Farrés, que va liderar la ciutat des del 1979 fins el 1999 darrera les sigles del PSUC. Francesc Baltasar en nom d'ICV-EUiA i com a excompany de Farrés serà l'encarregat de llegir l'homenatge en una mostra d'agraïment a tota la seva tasca.

LA POLÈMICA SOBRE LES PANCARTES "FORA DE LLOC"


Per altra banda i preguntada pels periodistes, Camats també ha lamentat que el debat sobre la manifestació del 10-J giri al voltant de la pancarta i no sobre la quantitat de gent que cal sumar. "Lamentem que a quatre dies de la mani estem discutint com ens hi hem de col·locar. Ens sap greu que el debat estigui tan fora de lloc", ha afirmat mentre ha dit que la coalició el que vol és "una manifestació unitària on tothom s'hi senti còmode".

En aquest sentit, Camats s'ha compromès a continuar treballant com fins ara per tal d'arribar al consens mentre ha avançat que el portaveu d'IU al Congrés, Gaspar Llamazares assistirà a la manifestació en la delegació de la coalició que portarà el lema "Nosaltres decidim. Som una Nació. Volem tot l'Estatut".

Udalbiltza: El tribunal limita el dret a la defensa

Els processats en la causa contra Udalbiltza han denunciat que el seu dret a la defensa es veurà "retallat significativament" després de la decisió del tribunal que els va a jutjar de no admetre les proves documentals i pericials demanades i limitar dràsticament el nombre de testimonis. 22 ciutadans i ciutadanes basques s'asseuran a la banqueta de l'Audiència Nacional espanyola a partir del proper 15 de juliol i s'enfrontaran a penes d'entre deu i quinze anys de presó. El tribunal només ha admès 20 dels 140 testimonis proposats per la defensa. Ha negat així la presència de representants de càrrecs municipals, de diferents partits polítics, que pretenien explicar com es va crear Udalbiltza des de bases plurals i democràtiques.

També ha vetat a representants d'agents socials, culturals, educatius o esportius, que pretenien donar compte del treball conjunt realitzat amb Udalbiltza, com Euskaltzaindia, Ikastola Elkarteak, Kontseilua, Elhuyar Fundazioa, AEK, UEU, Esait, Ikas Pilota, EHKME (Euskal Herriko Klimatologi eta Meteorologia Elkartea), Gerediaga Elkartea i Orreaga Kultur Elkartea, entre altres.

Tampoc podran testificar zuberotarras que pretenien explicar el projecte de desenvolupament econòmic i social "Zuberoa Garatzen", ni personalitats de la cultura basca que anaven a exposar les raons i la manera en que van sol.licitar la tramitació del EHNA.

El tribunal no ha admès a testimonis de l'àmbit internacional com Pete Ziortza (ex senador per Idaho), Verena Graf (secretària general de la Lliga pels Drets i l'Alliberament dels Pobles), Lloyd Quino (parlamentari de l'SNP escocès), Johan Mikkel Sara (vicepresident del Parlament sami), el sacerdot irlandès Alec Reid i representants de les Euskal Etxea de Llatinoamèrica, entre d'altres, la comesa era explicar les relacions establertes amb Udalbiltza.

"Un despropòsit més"

A més, el tribunal no ha admès cap prova documental de les 165 sol.licitades, i ha rebutjat les dues proves pericials que havia demanat la defensa dels encausats, que consistien en informes elaborats per qualificats professors i catedràtics de la UPV sobre "Antecedents i processos de creació d'organismes supramunicipals i col.laboració transfronterera a Euskal Herria "i sobre" Qüestions relatives al Consorci i Udalbiltza".

Els processats consideren que la decisió del tribunal és "un despropòsit més en la llarga cadena que va arrencar fa ja més de set anys" amb l'operació contra la institució nacional basca i que "acabarà amb la celebració d'un judici que mai va haver celebrar".

Creuen que la decisió judicial, que és ferma, a més de "entorpir greument les nostres possibilitats de defensar el que és de públic coneixement a Euskal Herria, va impedirà mostrar diferents aspectes del treball de Udalbiltza.

Euzkadi amb Catalunya el dissabte al carrer

L'esquerra abertzale, EA i Alternatiba han animat a la ciutadania a anar a la manifestació que dissabte recorrerà Donostia per mostrar el seu suport al poble català i per reivindicar al mateix temps els drets que corresponen a Euskal Herria. Aralar: "Una manifestació pel dret a decidir requeria d'una preparació en profunditat". Niko Moreno, Marian Beitialarrangoitia (esquerra abertzale), Iñaki Agirrezabalaga, Ricardo Burutaran (EA), Amaia Agirresarobe i Ander Rodríguez (Alternatiba) van compareixe ahir en Donostia per fer una crida a la ciutadania basca que acudeixi dissabte a la manifestació que recorrerà Donostia sota el lema "Nazioa Vergara. Autodeterminazioa", a partir de les 17.30 des de l'Antic.

Els convocants situen la mobilització en el context polític marcat per la decisió del Tribunal Constitucional espanyol de retallar més l'Estatut, però a més de reclamar el respecte a la voluntat de la ciutadania catalana i mostrar la seva solidaritat, volen dotar d'identitat pròpia a la marxa de Donostia i convertir-la en altaveu per expressar les aspiracions nacionals d'Euskal Herria.

L'esquerra abertzale, EA i Alternatiba han denunciat en la seva compareixença que "les ànsies d'autodeterminació" de la societat basca "no caben a la Constitució espanyola" i que, l'Estat espanyol, "és igual quin partit governi, no té la més mínima voluntat política per permetre que la ciutadania basca decideixi el seu futur".

Aquesta manca de voluntat és, segons ell, "la que ha fet que l'Estatut català hagi arribat al mateix port que totes i cadascuna de les iniciatives que han sorgit a Euskal Herria, el port de la negació i la incomprensió".

Davant d'això, han subratllat que "no es poden posar portes al camp" i que "el dret que la ciutadania catalana i basca tenen de decidir lliurement sobre el seu futur no té marxa enrere".

Enviaran una delegació a Barcelona

Per això, les organitzacions convocants creuen que, "més enllà de la mera crítica", a la decisió del Constitucional i "més enllà dels interessos partidistes", la millor manera de mostrar el seu suport i solidaritat amb el poble català és "reivindicar també des Euskal Herria els drets que ens corresponen com a poble".

Alternatiba, EA i l'esquerra abertzale, que enviaran una delegació a la manifestació de Barcelona, s'han mostrat convençuts que, a més de les seves bases socials, dissabte també estaran a Donostia les de "altres agents socials que consideren adequat anar a Barcelona a donar suport batalles legítimes i properes però alienes i es neguen a participar en iniciatives que els comprometen amb vista a la seva pròpia base social".

En la compareixença no han volgut entrar en polèmiques en ser preguntats sobre el desmarcatge d'Aralar de la convocatòria i han reiterat la seva "voluntat de sumar".

"Com més siguem en una causa comuna, millor", han assenyalat.

IU: Una Refundació per a una (R)evolució


Eloy Pardo, Delegat a l'Assemblea de Refundació d'IU: "En els últims temps, s'havia escoltat amb massa freqüència la paraula "refundació" lligada a la paraula comunisme, amb tristos resultats ideològics per als deutors de les combatives idees de Karl Marx a Europa. Refundar el comunisme, sota paradigmes forçats per un adoctrinament i fustigador postmodernisme (a bojos com Zizek ja ningú els pren seriosament), no sembla una idea reeixida. Redundar en el comunisme, en el seu sentit més emancipador i evolucionat, sí. La Crisi: Vídeo fet pels camarades del PCPE de Palència.

Després dels col.lapses dels països socialistes -via cops d'Estat, exitosa propaganda occidental i errors interns-, existia la nerviosa necessitat de creure que era necessari refundar allò que, deien, era dolent d'arrel, erroni en els seus diagnòstics, utòpic i bell en les idees, però fracassat en la realitat. Fins i tot Itàlia va fundar un partit anomenat Riffondazzione Comunista, se suposava que amb aquest mateix ànim. Avui és una formació extraparlamentària.

La popularitzada paraula era controvertida. Però no del tot inaplicable, perquè IU, que no és una formació comunista, havia sens dubte de generar una refundació per tornar a guanyar el paper protagonista que tant necessita la societat i les classes treballadores espanyoles i del Sud d'Europa.

IU és un conjunt d'idees lligades a l'esquerra radical -la del PCE no "refundat" entre elles- que, segons es va decidir al seu dia, eren més representatives de la realitat ideològica de l'esquerra ibèrica, de l'espanyola concretament i potser també de la portuguesa. La fórmula si necessitava un xut d'energia, no un canvi de 360 graus producte d'una catarsi total. Res en els programes d'IU va ser mai reprotxable, des del punt de vista dels principis bàsics de l'emancipació. Però faltava refundar aquesta energia i plantejar les coses clares, precisament ara que tanta falta fa escoltar una veu que planti cara.

Amb els seus més i els seus menys, IU ha perviscut gairebé un quart de segle en la consciència col.lectiva espanyola, sabedora que hi ha una opció més enllà del bipartidisme i els interessos de les tres burgesies (basca, catalana i madrilenya). Tots van apostar el passat 26 de juny per que IU arribi finalment lluny, d'acord amb l'esperit aglutinador escoltat a Fuenlabrada (Madrid), amb prop de 1.000 delegats, un 40% dels mateixos no militants d'IU però sí pròxims a enriquir la seva visió i treballar per auparla per sobre de la fruita podrida que mana a tot l'Estat (es van sentir veus fins d'associacions de consumidors, que reforcen el quòrum del malestar laboral en el si de la classe obrera).

La personalitat clara, potser com Allende, de Cayo Lara s'apunta un altre èxit

IU havia tocat fons, amb un únic diputat el 2006, víctima d'una llei electoral excloent i de les coses mal fetes per les seves disputes internes (no resoltes en molts casos, però soldades per les tremendes circumstàncies externes que fonamenten més que mai la necessitat d'ajuntar políticament als qui apostin per superar l'actual inacció -millor dit col.laboració- del Govern davant els cops econòmics).

Necessitava començar a refundar-se, sí. Però amb l'objectiu no tant de superar aquestes divisions internes que tant agraden mediàticament, sinó de ser la urgent arma carregada d'idees que requereix la classe treballadora a Espanya, profundament depauperada pel mercat laboral i arrossegada per uns partits polítics enfangats en terribles casos de corrupció, misèria ideològica i personal, i cegament lliurats al poder financer (pitjor encara que l'econòmic).

L'agenda durant aquests anys de Govern de Zapatero l'han marcat el FMI i la Unió Europea, en el terreny de les polítiques econòmiques (incloses les guerres post-colonials i imperialistes dels nord-americans) i el PP i l'Església, en el terreny cultural.

S'entén que hi ha un brou de cultiu de profund descontentament de les masses votants del PSOE, traïdes punt per punt en les seves expectatives socials, eliminades certes avantatges "a la sueca", aconseguides per a la conciliació familiar i la igualtat home-dona, i per no tocar absolutament el santificat mercat laboral neoliberal. IU sap que pot pescar en caladors de votants i, alhora, obrir l'organització a moviments socials o de pensament que treballen amb dades i informació que el poder vol amagar.

Cayo Lara va fer un gest de complicitat unitari a ICV, advertint contra una escissió en aquest àrea, en el que va suposar un dels moviments menys esperats però segurament encertats (si és que ICV entén la jugada) del primer acte d'una Refundació que vol aprofundir en el seu republicanisme tricolor i el seu discurs internacional, aglutinador de països i continents. Tractar d'obrir camí en aquest sud d'Europa cap a socialisme del segle XXI, en suma, enllumenat d'una veritable democràcia política, econòmica i financera.

Es va convidar a l'excepcional Samir Amin, un avesat crític de les falàcies de l'economia liberal i es va fer un minut d'homenatge al desaparegut escriptor comunista portuguès i amic d'IU José Saramago, de qui el retrat va presidir el dia. Això va suposar una clara aposta per les idees, la cultura i l'estudi d'aquesta "desconeguda" IU, que tant es trobava a faltar en els discursos públics de la federació.

I finalment es va fer un clar crida al anticapitalisme.


L'endemà, l'escenificació d'unitat al centre de Madrid van donar la idea del que ha de ser aquest refundació si vol collir èxits ràpids enmig d'aquesta tempestuosa crisi financera i econòmica que ens amenaça.

Els afusellaments feixistes al Camp de la Bota

La Plataforma contra la Impunitat organitza un nou acte per denunciar els crims del franquisme i els 1.717 afusellats al Camp de la Bota. El dimarts 13 de juliol divulgarà com es va exercir la repressió al Besòs i la dimensió del afusellaments feixistes. Durant l’acte, es projectaran el curtmetratge Els anys del silenci, de Marcel Leal, i el documental Els afusellats del Fòrum, de Francesc Abad. A continuació, hi haurà una xerrada amb els autors i amb Jordi Vilalta, coordinador del refugi antiaeri de placeta Macià (RapM), d'Adrià de Besòs.

Roda de premsa: Afussellaments feixistes al Camp de la Bota i la repressió al Besòs, a l'Ateneu Adrianenc, C/Andreu Vidal, 7, Adrià de Besòs, Dimarts, 13 de juliol, a les.18.30h.

L’acte és previ a l’homenatge que es farà el 17 de juliol, a les 19h30, als 1.717 afusellats al Camp de la Bota. En aquest homenatge, s’encendran espelmes en record a les víctimes, i es faran lectures i actuacions teatrals i musicals.

L’acte és previ a l’homenatge que es farà el 17 de juliol, a les 19h30, als 1.717 afusellats al Camp de la Bota. En aquest homenatge, s’encendran espelmes en record a les víctimes, i es faran lectures i actuacions teatrals i musicals.

Amb el lema “Investigar els crims contra la humanitat no és delicte”, la Plataforma contra la Impunitat vol deixar en evidència els mecanismes que fan servir els tribunals per impedir qualsevol investigació criminal del franquisme. La Plataforma aplega representants de la societat civil i de les associacions per la memòria històrica. Hi participen persones de diverses edats i procedència, unides amb l’objectiu de denunciar la situació de desemparament de les víctimes.

EUiA St. Adrià celebra el seu sopar d’estiu.

Com ja és habitual per aquestes dates, EUiA St. Adrià celebra el seu tradicional sopar d’estiu. Amb la intenció de retrobar-se amb totes aquelles persones que d’una forma o altre han coincidit en els diferents àmbits en els que la formació socio-política treballa a la ciutat, divendres 9 de juliol, a la Pça. Guillermo Vidaña tindrà lloc aquest sopar.

En aquesta ocasió comptaran amb la presència de Mercè Civit, diputada al Parlament de Catalunya, i el coordinador local, Gregorio Belmonte, aprofitarà per acomiadar el curs, fer una salutació especial a totes aquelles persones que s’han incorporat a la formació al llarg de l’any i encoratjar als homes i dones d’EUiA a sumar-se a l’acció al setembre, primer a la festa Major, però també a la preparació de la vaga general del 29-S i a les eleccions autonòmiques previstes pel darrer trimestre de l’any.

Albiol: "El PP sols vol fer calaix amb l'educació"

Marina Albiol, diputada d'EUPV, considera molt preocupant la situació per a l’educació pública, si finalment la Conselleria d'Educació dona el vist i plau a la CEU Cardenal Herrera, de caràcter privat, a l'hora d'impartir medicina a Castelló, mentre que la UJI ha d'esperar un any, per falta d'inversió de la Generalitat. La portaveu d'EUPV a les comarques de Castelló argumenta que, després que l’ANECA haja aprovat el pla d’estudis de medicina, que el Consell done llum verda a la CEU: “No sorprendria en absolut, per previsible, tothom ho espera, l'educació baix el Partit Popular s'està convertint no en un dret, sinó en un espai on el sector educatiu privat fa calaix”.

I afegeix, “ara queda ben clar, l'origen de la falta de finançament a l'universitat pública de Castelló”, comenta Albiol, “permetre a la CEU ser la primera en impartir la titulació de medicina i quedar-se amb aquest mercat verge en exclusiva a les nostres comarques”.

La representant d'esquerres considera intolerable la situació de l'educació publica baix el regnat del Conseller Font de Mora, “mes preocupat en ajudar a fer diners a l'empresa privada que en potenciar el sector públic universitari” i li recorda que l'única que garanteix la igualtat d'oportunitats, independentment del nivell econòmic, és la pública. “El Partit Popular està construint una universitat per a rics, a
on els fills dels treballadors i treballadores no puguen accedir”.

“El PP és actualment un topo dels interessos privats dintre de les institucions públiques”, acusa la portaveu d'EUPV, “ha ocorregut el previsible, la privada guanya, la publica perd, pura lògica del PP en contra dels interessos generals de la ciutadania”.

"El PP usa el TC per frenar el que no pot guanyar"

La responsable de l´Àrea de la Dona d´EUiA i diputada al Parlament de Catalunya, Mercè Civit, ha declarat que “una vegada més el PP intenta frenar a través del Tribunal Constitucional el que no ha pogut guanyar a les urnes, primer amb l´Estatut i ara amb la Llei d´avortament", davant la decisió de l´Alt Tribunal d´admetre a tràmit les al.legacions del partit de la dreta a la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i d´Interrupció Voluntària de l´Embaràs. Civit considera que “el TC torna a demostrar la seva politització, en aquest cas passant per sobre del dret de les dones a decidir sobre el propi cos i de la decisió majoritària del Congrés dels Diputats, que va aprovar la reforma de la Llei d´avortament”.

Civit ha fet arribar el seu suport a l´Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears i a la Campanya pel Dret a l´Avortament Lliure i Gratuït, organitzacions amb qui ha col.laborat des del seu càrrec institucional durant tot el procés d´elaboració de la Llei d´avortament.

Els amics de Camps al TSJV encenen fogueres

El Tribunal Superior de Justícia de València, el dels amics de Camps, assegurà que el jutjat d'Oriola no havia ordenat la detenció del president de la Diputació d'Alacant, José Joaquín Ripoll. A més, afegeix que tampoc ha acordat la seva citació judicial ni la seva imputació: "S'ha de remarcar que no hi ha resolució judicial, ni de forma expressa ni encara tàcita, per la qual s'hagi ordenat la detenció de cap persona. De la mateixa manera, no s'ha acordat la citació judicial ni imputació judicial respecte de cap de les persones , excepte les que el mes de maig de 2007 van ser objecte de detenció policial i posada a disposició judicial". Bé, doncs algú no en té ni idea o menteix, donat que:

A les 12.00 hores d'aquest migdia, Ripoll ha assegurat davant els mitjans de comunicació que la Policia es va presentar al seu domicili amb el secretari judicial i que li van donar una citació per a aquest dijous davant el jutge, 8 de juliol a les 14 hores.

En aquesta citació, es manifesta que "en virtut del que s'ha acordat en el Jutjat de Primera instància número tres d'Oriola (Alacant), en el procediment de diligències prèvies 851/07, per la present se li comunica que haurà de personar el dia 08/07 -2010 a les 14 hores a la referida seu judicial, per a ser escoltat en declaració". El TSJV ignora els procediments judicials habituals? O pretén ajudar als amics del PP ha encendre una bona foguera de les seves per amagar la ferum, com sol i vé fent des de fa dècades?

La Fiscalia empara els registres domiciliaris


La Fiscalia ha ratificat el comunicat del TSJV però ha aclarit que a la 'Operació Brugal' desenvolupada aquest dimecres contra una presumpta trama de corrupció a Alacant no hi va haver, com a tals, ordres de detenció a Ripoll, i altres deu persones, sinó un manament judicial que empara tant els registres domiciliaris com la presa de declaració dels afectats.

Fonts fiscals han assenyalat que l'operació desenvolupada dimarts està emparada totalment pel manament del jutge d'Oriola que, en un document de gairebé una vintena de folis sotmès al secret sumarial, va autoritzar els registres i també que "s'acompanyés" a les persones afectades per tal de prendre'ls declaració.

De forma individualitzada, el jutge va indicar a la Policia els domicilis i les seus socials que calia registrar. A més, va autoritzar la policia a prendre "les mesures necessàries" per a realitzar aquestes diligències.

En principi, es va especular amb el Jutjat la possibilitat d'ordenar detencions, tot i que Anticorrupció es va oposar a aquesta possibilitat i va apostar pel que finalment es va produir, és a dir, registres en dependències que podien estar afectades per la trama i la presa de declaració dels seus responsables. Això és el que va passar amb Ripoll, segons les mateixes fonts, que després de ser preguntat a la Comissaria va quedar en llibertat.

Tres regidors declararan aquest divendres

Per la seva banda, el TSJV adverteix que, atesa la situació processal de les presents diligències, "no hi ha autorització expressa ni tàcita a l'Oficina Judicial, Ministeri Fiscal ni Policia Judicial, entesos en un sentit ampli, a proporcionar informació sobre aquestes actuacions per evident risc de desvirtuar el secret de les mateixes i el respecte que s'ha d'observar als drets i garanties constitucional i legalment establerts, que es reconeixen als afectats per aquestes actuacions".

L'alcaldessa d'Oriola (Alacant), Mónica Lorente, també ha assenyalat aquest dimecres en una entrevista a Onda Cero que els tres regidors del municipi detinguts, Manuel Abadia -regidor de Serveis i Infraestructures Urbanes-, Antonio Rodríguez Múrcia -delegat de Serveis i Infraestructures de Pedanies-, i Ginés Sánchez -responsable de Qualitat Mediambiental-, i posats en llibertat després de declarar, hauran de prestar declaració divendres al jutjat d'instrucció número 3 d'Oriola.

L'operació policial portada a terme a l'Ajuntament d'Oriola (Orihuela, Alacant) el dimarts, ordenada per la Fiscalia Anticorrupció, s'ha saldat amb un total de 19 registres efectuats i la detenció d'onze persones, que hauran de comparèixer en els pròxims dies davant el titular del jutjat d'instrucció número 3 d'Oriola, encarregat del cas, segons ha informat en un comunicat la Policia.

Marga Sanz: "La solidaritat de Rajoy i Camps amb Ripoll és pròpia d’aquells que comparteixen els mateixos problemes de corrupció”


La coordinadora d’EUPV afirma que el silenci en públic del president del PP davant la detenció de Ripoll “és insuportable i deshonrós”.

La coordinadora d’EUPV i diputada autonòmica ha manifestat que el president del PP, Mariano Rajoy: “Té un seriós problema perquè no és capaç d’afrontar les situacions de casos de corrupció que esguitxen el seu partit, com tampoc de practicar una depuració urgent i absolutament necessària, la qual hauria de passar per eliminar ja, de la primera filera del PP a gent no sols com Ripoll, sinó també a Fabra i a Camps”.

Sanz ha assenyalat que el PP: “Ja no té cap credibilitat. Si Rajoy no desmenteix el recolzament que Ripoll ha assegurat que li ha donat en privat, dona per bones les seues manifestacions i es fa còmplice de la seua actuació”. Avui mateix Rajoy, però, reafirmava recolzar els imputats del seu partit.

Per a Esquerra Unida, Ripoll: “No té altra eixida que la seua dimissió, després d’embrutar les institucions de les què forma part. Si Rajoy i Camps li mostren el seu recolzament, no podem més que pensar que és perquè comparteixen els mateixos problemes amb la corrupció”.

Camps financia el nazionalcatolicisme

La coordinadora d’EUPV i diputada autonòmica Marga Sanz acusa al conseller de: “Creure’s una espècie de Messies, salvador d’ànimes, que amb la seua incontinència verbal sols fa que intoxicar l’opinió pública, seguint els dictàmens de la jerarquia de l’església catòlica contra l’avortament”. Sanz a més afirma que Cotino: ”No té absolutament cap potestat per a demanar al Tribunal Constitucional que frene o no una llei. Sols busca intervenir a través de la seua doctrina ultracatòlica i, per damunt de tot, cercenar les llibertats i els drets de les dones a decidir sobre el seu cos”.

La dirigent d’esquerres considera que el govern del PP al País Valencià: “Busca per damunt de tot cercenar les llibertats i els drets de les dones a decidir sobre el seu cos. Primer ho feren amb la ultraconservadora llei de protecció a la maternitat, i ara ho continuen fent amb pronunciaments com els de Cotino, qui intervé en l’escena pública amb un pronunciament que no li competeix fer de cap de les maneres”.

EUPV denuncia la “intromissió constant, marcada pels rosaris” del Consell en la Llei de Salut Sexual i Reproductiva

El Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV) publica avui la concessió d’una sèrie de subvencions al programa de suport de la maternitat Primer Dies, valorades en un total de 300.000 euros i destinades a associacions pro vida, congregacions de monges i fundacions: “Es tracta de l’ofensiva més que clara d’un Consell absolutament contrari al dret de les dones a decidir sobre la seua maternitat i el seu cos”, manifesta la coordinadora d’EUPV, Marga Sanz. La dirigent d’esquerres a més subratlla que hui al DOCV també apareix la resolució de l’Agència Valenciana de la Salut per la qual es designa els comitès clínics per a la interrupció de l’embaràs.

“El PP valencià s’ha erigit, com fa en altres comunitats espanyoles, en un clar opositor al dret a la interrupció de l’embaràs, i aquestes mesures que pren no són més que el boicot a la nova llei que permet la llibertat de les dones a decidir”, ha criticat Sanz.

La diputada d’esquerres ha assenyalat, a més, que l’import d’aquestes subvencions, “és escandalós i podríem perfectament parlar de malbaratament de diners públics. El repartiment d’aquesta quantitat entre associacions pro vida, congregacions religioses i fundacions és una mostra clara de com és mou el Consell: A ritme de rosari”, manifesta.