dijous, 18 de novembre de 2010

Els comptes dels Montilla i Mas: Viure del conte i del morro!

Després d'haver votat al Parlament autonòmic a favor de la congelació dels sous dels diputats el 2008, el president de la Generalitat, José Montilla, va decidir pujar-se el sou, que passà de 167.324 euros anuals a 169.446 euros, és a dir, gairebé el doble del que cobra el president José Luis Rodríguez Zapatero (91.982 euros). Els ingressos d'Ana Hernàndez Bonacio, sa dona, segons publicà El País, com a diputada de la Diputació de Barcelona l'any 2008 van ascendir a 94.300 euros, i més de 33.000 euros en dietes per assistir a alguns dels organismes de què forma part.

Ara José Montilla ingressa a l'any 144.030 euros bruts, s'ha rebaixat un 15% per la crisi..., que se sàpiga, però no hi ha dades sobre patrimoni -a part d'una luxosa mansió comprada nova-.

Mai està qui està a tot arreu (Nusquam est qui ubique est)

Ana Hernàndez Bonacio, sense cap títol universitari, però esposa del President de la Generalitat José Montilla, té els càrrecs de:

* Regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament de Sant Just Desvern.

* 1ª Tinent d’Alcalde de l'Ajuntament de Sant Just Desvern.

* Presidenta de PROMUSA.

- Presidenta de PROECSA.

* Gerent del Consorci de la Colonia Güell.

* Consellera del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat de la Diputació de Barcelona.

* Consellera de Foment de Ciutat Vella de la Diputació de Barcelona.

* Consellera del Tunel del Cadí, Concessionaria S.A.

* Consellera de la Comissió Catalana de Trànsit i Segureta Viària.

* Consellera del Barri de la Mina.

* Delegada de L’Area d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona.

* Consellera de La Caixa (¡!).

* Consellera del Consell Comarcal del Baix Llobregat.

* Vocal del Consorci Sanitari Integral.

* Vocal de la Fundació Caviga.

* Consellera de L’Area de Salut de L’Area Metropolitana de Barcelona (¡¡!!).

Herrera i els comptes clars

Herrera descriu clarament el seu patrimoni: Ha de pagar 159.000 euros d'hipoteca. Té 7.014 euros en el compte d'estalvi, un dipòsit fix de 32.000 euros, un compte corrent de 7.000 euros i un cotxe valorat en 18.000 euros. Albert Rivera també revela el seu capital. Mas es nega a fer-ho públic ja que que tan sols ho farà al Parlament. Montilla ho declararà quan li pregunti un periodista. Sánchez-Camacho només ha confessat el valor cadastral del seu pis: 115.000 euros.

El cap de llista d'ICV, Joan Herrera, va proposar dimecres que la resta dels candidats facin públic el seu patrimoni abans del 28 de novembre per contenir el mal que han fet els casos de corrupció. Té un pis a la rambla de Poblenou, pel qual, a mitges amb la seva parella, va pagar 159.000 euros. Encara en deu 76.817. Té un Renault Scénic i dues bicicletes. També ha explicat l'estat dels seus comptes. Té 39.000 euros a termini fix i, en una altra llibreta, 7.000 euros més, dels quals 3.000 els té compromesos per als cèlebres bons del conseller Antoni Castells.

Però no tots els candidats han accedit a fer públic el seu patrimoni. Mas ha rebutjat la proposta al·legant: "El meu patrimoni es comunica al Parlament. Si els partits decidissin fer-ho públic, no hi tindria inconvenient. No sóc dels que es presenten pelats com una rata. N'hi ha que resulta que mai tenen després d'anys en la primera línia de la política amb bon sou. O són uns malgastadors o no diuen la veritat".

Bé, si papà Mas va ser conegut per amagar a Liechtenstein uns 500 milions d'euros sense pagar a hisenda, la rata, en tot cas, no té res de pobre. I amb els comptes bruts de CiU i 25 anys de pujolisme corrupte i generalitzat, malament hauria d'haver invertit per no ser propietari d'una molt considerable fortuna.

Per la seva part, Montilla no ha descartat, quan ell ho cregui oportú, no quan ho demani un mitjà de comunicació, fer públic el seu patrimoni. Quan l'acabi de pulir, o camuflar o de comptar, no ho ha aclarit.

La candidata del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, només ha revelat el valor cadastral del seu pis, 115.000 euros, sense dir on és el pis i de quin any el cadastre. El seu mentor, Aleix Vidal-Quadras, hereu de la banca que es va fer d'or amb el tràfic d'esclaus, podria pujar-li el sou, de totes maneres...

El candidat d'ERC, Joan Puigcercós, deia que ho faria en els pròxims dies, però davant del rebombori ha accelerat la declaració: El líder d'Esquerra Republicana, Joan Puigcercós, posseeix un pis al barri barceloní de Sants que encara va comprar en pessetes. Li va costar 18 milions, 108.000 euros al canvi. El candidat republicà té encara una hipoteca sobre aquest immoble per la qual paga 700 euros al mes. L'acabarà de pagar d'aquí a sis anys, coincidint amb el vintè aniversari del seu fill. D'altra banda, Puigcercós és propietari d'un Renault Scenic i d'un compte d'estalvis amb entre 10.000 i 12.000 euros. També té, però, un altre compte on se li ingressa el sou de diputat i de president del grup parlamentari, de 102.000 euros anuals.

A aquesta quantitat se li ha de descomptar el 30% que dóna al partit, el que s'anomena la carta financera d'ERC.

I per últim, el candidat de C's, Albert Ribera, ha confessat en una entrevista a Rac1 el seu patrimoni, dos pisos que encara està pagant, un cotxe que té a mitges amb la seva dona, uns 4.000 euros aproximadament al compte corrent, així com els bons que ha comprat del seu mateix partit.

I aquests són els salaris mínims a Europa: Mirin bé Irlanda, Luxemburg i Bèlgica...

Els irlandesos rebutgen l'ajut de Brussel.les

"Prefereixo seguir sent pobre que convertir-me en lacai de Brussel.les". Aquesta frase resumeix el sentiment de l'irlandès del carrer que, orgullós d'una independència que li va costar aconseguir, considera una "humiliació" que l'illa hagi de buscar la seva salvació a l'UE i fugir així d'un dèficit públic abismal: "No hem lluitat contra els britànics per renunciar ara a la nostra independència davant els nous amos de l'Imperi de Brussel.les", s'esplaia Sean, recolzat a la barra d'un pub dublinès.

Per a aquest irlandès de 54 anys: "L'última ofensa al valent poble d'aquest país és anar a pidolar a Brussel.les: Si us plau, senyor, poden donar-me una mica més?".

Protegir la sobirania "a qualsevol preu"

Irat, Sean recorda que els seus avantpassats "van morir" per alliberar Irlanda del jou britànic, en referència a les revoltes contra la potència colonial que es van succeir des del segle XVII fins a 1922, quan Irlanda va aconseguir la independència definitiva de Londres.

"Això serà la fi de la República independent d'Irlanda", sentencia Adam, de 42 anys, que s'acosta per intervenir en la conversa.

"Salvem la poca dignitat que ens queda, protegim la nostra sobirania a qualsevol preu. Prefereixo seguir sent pobra a convertir-me en lacai de Brussel", llança Adam, les paraules són corejades per sís dels seus veïns de barra.

En aquest punt intervé Dave, un de trenta anys que apuntala les seves paraules amb el seu índex amenaçant: "si aquest país vol conservar una unça d'autoestima, nosaltres mateixos hem de prendre les decisions difícils. Si no, Europa i el FMI tallaran les prestacions socials, les pensions , la sanitat ...".

"Nosaltres mateixos ens hem posat en aquesta situació. És el nostre problema ja nosaltres correspon arreglar", li talla la seva núvia, Niamh, una pelirroga amb bucles, de 23 anys.

La pedra en la qual la UE ha ensopegat dues vegades

En aquesta Irlanda del euroescepticisme, la perspectiva de deure la seva salvació a Brussel es percep cada vegada més com una humiliació suprema. Els irlandesos han rebutjat ja dos tractats europeus-el de Niça el 2001 i el de Lisboa el 2008 - per considerar que trepitjaven la seva sobirania. En ambdues ocasions, van forçar a la UE a organitzar nous referèndums per poder tirar endavant els textos normatius dels Vint.

Per als irlandesos, qualsevol tipus d'imposició europea sobre els seus assumptes interns es considera malèfica. "Si Brussel es queden amb els cordons de la borsa, podem apostar que decidiran com gastar els diners", assegura Pete, que ha fet una parada a la taverna de camí al seu treball.

El debat s'ha apoderat de tots els fòrums de discussió d'Irlanda, inclosos els del diari The Irish Times. Segons un sondeig informal realitzat per aquest diari, més de la meitat de les persones que han respost a l'enquesta (51%) s'oposen a un eventual pla d'ajuda de la UE.

Bufetades també per als bancs

"No necessitem cedir la nostra sobirania a homes de vestit i corbata, sense nom, que no han estat elegits, de Brussel.les o voltants", escriu, per exemple, John Noel en el fòrum digital del diari.

El descontentament és encara més intens perquè les desenes de milers de milions d'euros que Brussel.les podria enviar acabarien en les caixes fortes dels bancs irlandesos, als quals el Govern de Dublín ja ha lliurat 50.000 milions d'euros per tractar d'evitar la seva fallida.

"El problema no és d'on venen els diners, sinó què es va a fer-ne. Hauríem d'haver deixat enfonsar als bancs", opina un taxista de Dublín, que ha parat a prendre una Guinness.

"Si Irlanda rep els diners i l'hi dóna immediatament als bancs una altra vegada, la gent va a indigestes. Odiem als bancs, sabem que són necessaris, però els menyspreem", conclou Andrew abans de demanar una altra pinta de cervesa.

El desglaç àrtic amenaça amb hiverns gelats

La pujada de temperatures a l'Àrtic amenaça de provocar hiverns extremadament freds a Europa i el nord d'Àsia, assenyala un article publicat a la revista Journal of Geophysical Research. Els autors de l'article -Vladimir Petoukhov, de l'Institut d'estudis climàtics de Potsdam, i Vladimir Semenov, de la Universitat de Kiel, a Alemanya- afirmen que una contracció anòmala de la superfície glacera en els mars de Barentsz i Kara "pot triplicar la probabilitat de temporades hivernals de fort fred", com la registrada en el límit de 2005 i 2006 quan les temperatures a Sibèria es van mantenir gairebé deu graus per sota de la norma.

Aquests hiverns severs "no es contradiuen amb el panorama de l'escalfament global sinó que més aviat el completen", opina Petoukhov. Una simulació realitzada per ambdós investigadors va demostrar que "la reacció del vent i de la temperatura de l'aire als canvis en el casquet glacial no és lineal: a mesura que es va reduint la superfície glacial, els hiverns poden tornar-se més càlids, després més freds i després més càlids altra vegada".

Kirguizistan: Comença la farsa de judici contra Bakíev

Un total de 28 persones, entre elles l'expresident de Kirguizistan, Kurmanbek Bakíev, actualment refugiat a Minsk i cinc familiars seus buscats per la Justícia kirguís, arran les revoltes i cop d'estat organitzats per l'ingerència d'EUA i Rússia contra el govern, l'abril passat, figuren ara com acusats en un procés judicial militar de dubtosa legitimitat que es va iniciar aquest dimecres a la capital Bishkek.

El Tribunal Militar de la Guarnició de Bishkek va decidir celebrar la vista al Palau d'Esports davant el gran nombre d'implicats. Són gairebé 600 participants entre fiscals, defensors, testimonis i familiars de les víctimes.

Al voltant de 90 persones -moltes d'elles policies- van morir i unes 1.500 van resultar ferides a la capital kirguís després que els cossos de seguretat van intentar desallotjar el passat 7 d'abril la seu del Govern ocupada per manifestants encapçalats per Roza Otunbayeva, exambaixadora als EUA i Canadà. L'assalt a la residència governamental i els disturbis que el van seguir van provocar la fugida del president Bakíev i i la presa del poder pels colpistes.

El mes inquietant és que a les darreres eleccions el partit guanyador és el del president derrocat, i amb només un 8% dels vots, amb una abstenció superior al 55%, el que deixa al país en un equilibri molt precari.

Durant la lectura dels noms de inculpats, a l'inici del procés, els familiars de les víctimes van exigir revelar també els respectius domicilis, per a "cremar les seves cases", així com prohibir que els ex alts càrrecs del règim de Bakíev es presentin a la sala en el seu uniforme militar, "tacat de sang".

Civit: "El PP és cada vegada més racista"

Mercè Civit, candidata d’ICV-EUiA per a les pròximes eleccions catalanes, ha exigit a Viladecans a la presidenta del PPC, Alicia Sánchez Camacho, la retirada del joc presentat pels joves del partit i un canvi de posició davant del fet migratori: “Denunciem l’actitud cada vegada més racista i xenòfoba del PP”, i també ha retret al PP que vulgui dividir els treballadors i treballadores, perquè: “És català qui viu i treballa a Catalunya”.

“Catalunya ha estat sempre i segueix sent un poble de cohesió, d’integració i de convivència”, ha remarcat la també diputada al Parlament.

Civit, que ha estat durant tot el matí d’avui a Viladecans, acompanyada de la regidora d’ICV-EUiA a la ciutat, Idoia Baixench, explicant les propostes de la coalició a la ciutadania i lliurant material al mercat, on ICV-EUiA ha muntat un estand, ha expressat que el Baix Llobregat ha de fer front a la crisi provocada per les polítiques neolliberals de la dreta dirigint les inversions i els beneficis de les empreses a la innovació i la investigació i desenvolupament, enlloc de fer-ho cap a l’especulació, i potenciant la indústria consolidada a la comarca com la metal•lúrgica i l’automobilística. “ICV-EUiA proposa un canvi de model productiu, un fort Estat de Benestar, i la creació d’ocupació en serveis d’atenció a les persones, educació i sanitat”, ha afegit la candidata

Per la seva banda, Baixench ha volgut destacar també la bona gestió del Govern d’Entesa dels últims set anys. La regidora ha explicat que “amb el Govern d’Entesa, a Viladecans, s’han fet quatre escoles bressol municipals, que no s’havien fet en 23 anys, tres escoles de primària i que està en projecte el nou hospital de la ciutat, el qual ICV-EUiA vol que es tiri endavant i que no aturi un canvi cap a la dreta de CiU.

Al seu pas per Viladecans, Civit també ha visitat l’Àrea de Serveis d’Atenció a la Persona de l’Ajuntament de Viladecans, on s’ha trobat amb la seva presidenta, Gisela Navarro, i diversos centres de serveis socials dels barris.

CCOO: "Si algú ha de reclamar a CajaSur és la societat contra el capítol"

El sindicat Comfia CCOO-A considerar que CajaSur "no pertanyia al capítol de l'Església, sinó a la societat", de manera que ha apuntat que "si algú hagués de esgrimir qualsevol tipus de reclamació hauria de ser el conjunt de ciutadans contra els que han actuat de manera irresponsable fins al punt d'aconseguir que CajaSur passés a mans privades".

Fonts de Comfia CCOO-A han indicat que CajaSur "no era de l'Església" i van mostrar la seva "sorpresa" pel fet que "el salt en el buit que alguns van donar el passat 21 de maig sense xarxa, per considerar que en l'escenari d'intervenció anaven a poder reclamar no se sap ben bé quins drets de presumpta propietat sobre alguna cosa que conceptualment era de tots els cordovesos i de tots els andalusos".

Van lamentar que juntament amb aquests "altres van col.laborar perquè aquells donessin aquest salt al buit per considerar que era millor exposar a la plantilla al risc d'un major trauma en l'ocupació abans de renunciar als seus privilegis".

"Els que hauran de donar explicacions sobre com CajaSur ha acabat sent un banc en el que plantegen un pla d'ajust superior al que ja estava limitat al maig són el Capítol eclesiàstic i el sindicat Aspromonte", van afegir fonts de CCOO-A.

EUA investiga les 300 fallides bancàries arreu l'estat

La Corporació Federal d'Assegurances de Dipòsits (FDIC en anglès) ha posat en marxa al voltant de 50 investigacions criminals a ex executius i empleats de bancs dels EUA, els quals van fer fallida durant la crisi financera: "Anticipem els resultats de les nostres investigacions, encara que no podem predir quan un cas en particular arribarà a una etapa en què la revelació de dades seria apropiada", va dir el vice Inspector General, Fred W. Gibson. Va declinar però, revelar els noms de les persones o bancs sota investigació.

Les investigacions estan buscant condemnar les presumptes imprudències, frau i altres conductes criminals dels bancs i institucions financeres fallides, de totes les mides, en ciutats per tots els EUA.

L'agència també va autoritzar més de 80 demandes civils en contra de directors i oficials dels bancs trencats, buscant recuperar més de 2.000 milions de dòlars.

El nombre de demandes civils, que va ser ubicat anteriorment a 50, buscant més de mil milions de dòlars, s'ha incrementat substancialment des del mes d'octubre.

Com la FDIC és receptora dels bancs en fallida, ha d'utilitzar la seva assegurança de dipòsits per finançar el cost de la fallida dels bancs. L'agència té tres anys des de la fallida d'un banc per presentar una demanda.

Des del començament del 2008, més de 300 bancs i institucions d'estalvis han estat tancades per la FDIC. S'espera que el nombre d'investigacions criminals i civils augmenti en el futur.

CCOO: "És prioritaria la millora del poder adquisitiu dels salaris"

El diferencial de preus de l'economia basca i espanyola amb l'Unió Europea acumula un saldo negatiu de més de 10 punts des de 1.996, amb el consegüent perjudici en la capacitat de competir de la nostra economia. CCOO d'Euskadi anunciava el passat mes de juny que l'efecte de l'augment del tipus impositiu de l'IVA tiraria dels preus cap amunt i els seus efectes es deixaria notar des de la tardor.

El sindicat denunciava que la inflació basca i espanyola creixia més que la mitjana de l'UE en l'últim any, presentant una evolució que no s'ajusta a la crisi per la que travessem. Per això calcularen que l'augment del nivell de preus aconseguiria, a finals de l'any 2010, un nivell proper al 2%".

Els auguris s'estan complint i, per tant, CCOO considera prioritari mantenir la millora del poder adquisitiu dels salaris basada en previsions d'inflació més reals que les que ens van fer creure a finals del passat exercici (1%).

El sindicat denuncia el descontrol dels preus de manera que la inflació afecta negativament al poder de compra dels ciutadans en general a la vegada que posa en evidència les dificultats de les persones per mantenir el poder adquisitiu, en especial de les persones desocupades i les que tenen rendes baixes, de manera que en la nostra opinió és necessari posar en marxa mesures per facilitar el crèdit a les empreses i garantir el poder adquisitiu dels salaris. La falta del desitjable control en els preus repercuteix també negativament sobre el cost de les prestacions públiques (pensions, prestacions per atur, assistència sanitària i serveis socials), que incrementen la despesa pública total sense millorar el poder adquisitiu dels beneficiaris.

L'índex general de preus, a més, oculta importants diferències per grups de productes, que perjudiquen en major mesura a les persones amb menor renda. L'increment dels preus del transport (6,7%) i habitatge (5,0%), supera àmpliament l'índex general, demostrant, una altra vegada més, la manca de control en el preu d'aquests productes bàsics.

L'evolució dels salaris en la negociació ha estat continguda durant el 2010. Però el diferencial de preus de l'economia basca i espanyola amb la Unió Europea acumula un saldo negatiu de més de 10 punts des de 1.996, amb el consegüent perjudici en la capacitat de competir de la nostra economia. Alhora, CCOO denuncia la resistència d'algunes empreses a assumir els seus compromisos, que es tradueix en un deteriorament de les condicions salarials pactades. Per frenar la pèrdua del poder adquisitiu dels salaris, CCOO insisteix en la importància de les clàusules de revisió salarial en els convenis.

Albiol reclama el pagament als jutjats de pau

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, considera que el Consell està ofegant als jutjats de pau, amb mesos d'endarreriment en el cobrament de sous i menys recursos materials per afrontar el seu treball. La diputada exigeix al Consell que pague els sous endarrerits als secretaris dels jutjats de pau de menys de 7000 habitants: “És una
autèntica vergonya que alguns d'ells porten un any sense cobrar”.
Recorda la situació del secretari del jutjat de pau de Moncofa, completament deixat de banda per la Generalitat Valenciana i amb any i mig de sou pendent de cobrar.

“La majoria d'aquests sous no son gens elevats, pocs passen de 1000 euros mensuals, i la majoria cobren molt menys, dependent de la població que atenen”, assegura Albiol, “són quantitats molt menudes, el Consell no hauria de tindre cap problema en pagar, simplement falta la voluntat i el compromís per part de la Generalitat d’oferir un servei adequat en els jutjats de pau”.

La representant d'esquerres considera que els sous no són l'única àrea a la que el consell ha passat les tisores, altres partides tremendament necessàries com el servei de taxis, correus, material d'oficina indispensable per a complir amb el treball diàriament, també estan sofrint la manca d'inversió per part del Consell. “El Partit Popular està literalment ofegant els jutjats de pau”, assegura.

La representant d'esquerres finalitza afirmant que el Consell, “prefereix estalviar retallant els recursos d'un servei essencial per a molts pobles i molt proper a la ciutadania, com són els jutjats de pau, mentre que la ment del president Camps planeja una nova iniciativa ruïnosa com és Mundo Ferrari, que costarà milions d'euros als valencians, sense cap profit”.

Pugen un 71% els projectes a dit i sense concurs públic

Marina Albiol denuncia que en els pressupostos de la Generalitat per al 2011 pugen un 71% els recursos destinats a projectes que s'atorguen sense concurs públic, alhora que els que segueixen una convocatòria oberta baixen un 40%. "De nou veiem les intencions clares d'aquest Consell de lliurar projectes a qui li interessa, sense les garanties democràtiques", va afirmar Albiol sobre això.

I alhora ha criticat que les pròximes comptes autonòmics "deixin la porta oberta a l'arbitrarietat", la diputada autonòmica va carregar contra el conseller de Solidaritat i Ciutadania, Rafael Blasco, de qui va dir que serà "qui tingui la potestat per repartir els diners". Albiol va denunciar a més que el percentatge per a cooperació "tampoc complirà el 0,7%, baixarà respecte a aquest any i es queda rà en un vergonyós 0,18%".

Miralles: "Les eleccions són expressió de la lluita de classes"

El tercer a la llista d’ICV- EUiA a les eleccions i coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, ha demanat el “compromís i la unitat” d’acció de la gent treballadora d’esquerres davant els comicis del 28-N. Unes eleccions que, segons Miralles: “Són una nova expressió de la lluita de classes a la qual no es pot renunciar”, encara que algunes persones d’esquerres puguin estar “desconcertades o cabrejades”.

Miralles ho ha dit durant la presentació de les propostes d’ICV-EUiA als sindicalistes de la construcció en un acte al centre cívic La Barceloneta.

El coordinador general d’EUiA ha recordat que el resultat de les eleccions no només determinarà qui governa Catalunya durant els propers 4 anys sinó també “el futur de diverses generacions”. En aquest sentit, Miralles ha recordat que les principals reformes que es requerien per superar la crisi econòmica “les han fet caminar però en contra dels qui no han provocat la crisi”, i ha alertat que si la dreta conservadora de CiU guanya a Catalunya, la següent parada serà una majoria conservadora de Mariano Rajoy a Madrid.

Per això, el número 3 d’ICV-EUiA a les eleccions ha demanat als assistents que fins a les eleccions es converteixen “en piquets informatius de la coalició a casa, al barri, a la feina i entre els amics”. Per Miralles, “si la gent treballadora va a votar, l’esquerra guanya” i ha recordat que després del 28-N només hi ha dos escenaris possibles: “ o una nova majoria d’esquerres, o ve la dreta”.

A l’acte també han intervingut el coordinador de l’assemblea d’EUiA del sector de la construcció, Alfredo Cabeza, i el secretari general de la Federació de la Construcció i la Fusta de CCOO i candidat, Miguel Peláez.

Carreras denuncia l'endeutament de Castelló

La coordinadora local d'EUPV, Carmen Carreras, considera que “el pagament per part de l’Ajuntament de Castelló dels estudis previs del TRAM, i el conseqüent augment del deute d’un consistori ja ofegat econòmicament, és una mostra més de la morositat de la Generalitat amb els projectes que afecten a Castelló”.

La coordinadora critica que l'ajuntament haja de demanar un crèdit de 280.000 euros per a finançar els estudis de viabilitat del traçat del TRAM al centre del casc urbà de la ciutat: “No entenem perquè ha d’assumir aquesta despesa el consistori local, la responsabilitat del pagament dels estudis és del Consell”, i continua recriminant, “esta és una prova més que per al Consell, Castelló és l'últim de la fila”.

La representant d'esquerres a Castelló planteja que en l'actualitat s'han portat endavant 300 km del TRAM entre Castelló, València i Alacant i que d'aquest total només 1,5 km han estat a Castelló. “Lamentem que dels 169 milions destinats a Castelló la Generalitat no haja pagat ni els 15 milions de l'eix nord (UJI- Grau- Benicàssim) i ara l'ajuntament s'ha de tornar a endeutar”.

Carreras afegeix: “Ara només ens faltava que la línia 2 (Castelló- Almassora- Vila-real- Borriana) passe a gestió privada com s'ha anunciat recentment. Aquesta es la prova d’un Consell arruïnat per las seua incompetència econòmica, que té que regalar a l’empresa privada el transport públic de Castelló”.

Carreras finalitza recriminant la falta de serietat del Consell a l'hora de complir els seus compromisos econòmics amb les inversions a Castelló: “La falta d’implicació del govern de Camps amenaça amb ofegar econòmicament l’ajuntament, ja amb 100 milions de deute”, i demana “major contundència al PP de Castelló a l’hora de defensar els interessos de la ciutat”.

Torró denuncia les contractacions a dit de Cotino

El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, demana al conseller Juan Cotino, a la Comissió de Medi Ambient de Les Corts Valencianes, que oferisca informació detallada sobre aquestes contractacions de la pròpia Conselleria i de les empreses o entitats públiques dependents d’aquesta: “La conselleria ja té més personal externalitzat que funcionaris. Les subcontractacions s’han convertit en un costum i casos com el de VAERSA, clamen al cel”, critica.

Esquerra Unida ha arreplegat les nombroses denuncies sindicals sobre aquesta qüestió, “sobre la cessió irregular de treballadors, la no creació de places públiques perquè es cobreix el treball amb subcontractats, sobre la xarxa de clientelisme, la contractació a dit, i sobre un llarg etcètera més que cal una explicació completa del conseller Cotino, la qual ens ha estat negada fins ara”.

Torró a més recorda que existeixen ja sancions de la pròpia Inspecció de Treball respecte les externalitzacions i privatitzacions de Vaersa: “Aquesta empresa pública de la Generalitat, dedicada a la preservació mediambiental, arrossega i incrementa, legislatura rere legislatura, un greu problema de precarització laboral, fruit de greus infraccions en la contractació del seu personal i ja és hora que el Consell done la cara i oferisca explicacions en Les Corts Valencianes”, reclama.

CCOO Correos per l'equiparació de laborals i funcionaris

CCOO ha presentat al Congrés dels Diputats una esmena que té com a finalitat el reconeixement del dret del personal laboral de Correus a la mobilitat dins de les Administracions Públiques, en similars termes al dret recollit per al personal funcionari. Per adherir-se a l'esmena:

Amb l'acceptació d'aquesta esmena aconseguiríem seguir trencant barreres a favor de la convergència de drets i obrir una via més a la promoció i carrera professional del personal laboral.

Adhereix-te a l'esmena, per fer força en el tràmit de la Llei. Participa enviant com més aviat millor l'adhesió i la fitxa adjunta a:

CCOO Correos
Angel Baixeras s/n porta H, 3ª planta.
08070- Barcelona

Protestes a Cantabria

Els sindicats CCOO i CGT han convocat als aproximadament 600 treballadors de Correus a la regió a concentrar aquest dijous per expressar el seu rebuig al projecte de Llei Postal-el conegut com a "apagada" postal-que fixa el marc legal per a la liberalització del sector l'1 de gener de 2011, i al "desmantellament" d'aquesta empresa pública. La protesta serà a les 13 hores a la plaça Alfons XIII.
Els treballadors de Correus es mobilitzen matí en contra de l'
Ampliar foto

La concentració, convocada a la mateixa hora a tot el territori espanyol sota el lema 'El 18 de novembre, parem Correus', finalitzarà al voltant de les 14 hores amb el lliurament d'un manifest a la Delegació del Govern a Cantàbria.
Per la convergència i igualtat de drets
CCOO "El teu sindicat".

ICV-EUiA amb Gràcia

La diputada i candidata d’ICV-EUiA Mercè Civit, la també candidata i responsable de Pau i Solidaritat d’EUiA, Àngels Tomàs, i la diputada i segona d’ICV-EUiA, Dolors Camats, totes veïnes gracienques, van intervenir a l’acte de campanya que es va celebrar al seu barri, Gràcia. Mercè Civit va exposar que, davant la crisi econòmica, política i institucional que vivim, la coalició té respostes d’esquerres per donar sortides progressistes i solidàries, i per que la crisi no la paguin els treballadors i treballadores.

Així, la diputada i candidata va arremetre contra la reforma laboral, la congelació de les pensions, la retallada de drets laborals i el no desplegament de la Llei de la Dependència, mesures propiciades pel govern del PSOE, i va recordar que ICV-EUiA hem dit ‘no’ i hem estat al costat dels sindicats a la vaga general del 29-S, a més d’apostar per un canvi de model productiu.

D’altra banda, Civit va destacar l’empremta que ha deixat la coalició roig i verda en el Govern d’Entesa de la Generalitat, sobretot pel que fa a les polítiques socials i a la recuperació de la memòria democràtica. La diputada i candidata va senyalar, així mateix, que ICV-EUiA s’ha caracteritzat en la seva tasca de govern per la defensa de l’estat de benestar i del que és públic i va instar a fer front als mercats amb “més organització social, més sindicalisme i més política”, per acabar demanant als presents que s’impliquin i demanin el vot per a la coalició: “per aconseguir un altre govern d’esquerres, perquè el poble català s’ho mereix”.

Àngels Tomàs es va centrar en l’avenç que s’ha assolit en les polítiques de gènere durant les legislatures del govern d’esquerres a Catalunya i va cridar a treballar per a què no hi hagi un pas enrere en els drets de les dones.

La clausura va anar a càrrec de la portaveu del grup parlamentari d’ICV-EUiA, Dolors Camats, qui va animar la militància de la coalició a continuar ‘arremantgant-se’ en els temps diofícils: “Som la gent que no ens en podem estar de fer política, en el món de la solidaritat, del sindicalisme, del feminisme, de les activitats per canviar el món”, va assegurar Camats.

Entre els assistents a l’acte hi eren els actuals consellers de Districte de la coalició, David Companyon (Educació i Solidaritat) i Roger Amigó (Medi Ambient i Mobilitat), i els d’anteriors períodes, Eusebi Barbet i Jordi Altarriba, així com la coordinadora d’EUiA de Barcelona i delegada de Salut a l’Ajuntament de la ciutat, Isabel Ribas, i la responsable de la Secretaria de la Dona de CCOO de Catalunya, Rosa Bofill.