dissabte, 31 de desembre de 2011

Gaspar Llamazares: "Que Rajoy no s'amagui"

El diputat d'Izquierda Unida, Gaspar Llamazares, ha demanat a Mariano Rajoy que "no s'amagui" i que comparegui "urgentment al Congrés per explicar l'ajust i la glaciació interminable". Llamazares, que ha fet aquestes declaracions a través del seu compte a Twitter, ha afegit que "ara és el propi govern el que parla d'herència catastròfica per justificar l'ajust i estimular la voracitat dels mercats".

El diputat d'IU s'ha referit així al fet que Mariano Rajoy no hagi comparegut per anunciar les mesures d'ajust i hagi recorregut a quatre membres del seu executiu. Llamazares ha qualificat les raons del PP de "mentides" i "eufemismes". "Torna la funesta herència del passat i el recàrrec temporal de la solidaritat", ha lamentat.

Cop de mercat

El diputat ha denunciat el "cop de mercat" d '"ajust interminable i congelacions", dins del "diktat dels mercats a la carta del BCE". "Primer ens congelen els nostres drets, després ve l'amputació i, a poc a poc, els nostres cossos-nostra societat és només un monyó deforme", ha advertit.

Davant d'això, Llamazares ha cridat a l'esquerra a "superar la resignació i la renúncia, però també els dogmes, les sectes i les capelles irreconciliables", per "dissentir, recuperar-se, reaccionar, resistir, rebel·lar-se, reconstruir la democràcia, refundar l'esquerra, tot al 2012".

Dos terços de l'ajuda exterior dels EUA és realment d'ajuda militar

Quan alguns nord-americans es queixen que l'ajuda externa està perdent diners dels contribuents a l'estranger que podrien ser d'un millor ús a la llar, no s'adonen que la versió actual de l'ajuda exterior no és el que solia ser. En diuen la Pentàgonització de l'ajuda exterior dels EUA. Fins fa uns anys, el Departament d'Estat era el principal organisme del govern dels EUA a l'hora de repartir l'ajuda estrangera. Però a partir del segon mandat de la presidència de George W. Bush's, i continuant amb l'administració d'Obama, el Departament de Defensa ha superat el Departament d'Estat en el suport a les iniciatives d'estrangers, la majoria dels quals s'han orientat a les militars.

Durant els últims dos anys, el Pentàgon ha donat 10.000 milions $ més que el Departament d'Estat per a projectes d'ajuda estrangera. Més 17.000 milions $, que els funcionaris de Defensa donen cada any per invertir a l'exterior en formació militar i de la policia, l'assistència antinarcòtics, les activitats de "lluita contra el terrorisme" i els projectes "d'infraestructura", entre d'altres programes.

Entre les despeses incloses en la recentment aprovada Llei d'autorització de 2012 de la Defensa Nacional hi han 1.100.000.000 $ per al govern del Pakistan per presumptes esforços contra l'insurgència i 415 milions per dos programes coneguts eufemísticament com el Fons d'iniciativa del Comandament de Combat i del Fons de resposta del Comandament d'Emergència. Traduït a l'anglès de tots els dies, significa que aquests diners poden ser lliurats pels comandaments dels EUA.

El jutge Castro ajorna fins al 25 de febrer la declaració d'Iñaki Urdangarin

El jutge del cas Palma Arena, José Castro, ha decidit ajornar fins al pròxim 25 de febrer la declaració com a imputat del duc de Palma, Iñaki Urdangarin, que inicialment havia estat citat per al 6 de febrer. El magistrat ha atès les peticions d'ajornaments formulades avui per diversos lletrats que al·legaven que en les jornades assenyalades per a la declaració dels seus representats tenien fixats prèviament altres compromisos judicials. Urdangarin, investigat al voltant del suposat ús irregular de fons públics per part de l'Institut Nóos quan ell era el seu president, haurà de comparèixer davant del jutge el 25 de febrer a les 09:00 hores.

Les declaracions de la resta d'imputats en aquest sumari, la peça 25 del cas Palma Arena, també han estat ajornades, de manera que el soci del duc de Palma en Nóos, Diego Torres, serà interrogat en dependències judicials el 11 de febrer, també dissabte, a les 09:00 hores, i no el pròxim 5 de gener com s'havia fixat en principi.

Aquest mateix dia declararan Ana M. Tejeiro, Marco Antonio Tejeiro, Miguel Tejeiro i Salvador Trinxet, tots ells persones vinculades a l'Institut Nóos quan aquesta entitat va obtenir fons públics per serveis prestats per encàrrec dels governs de Balears i el País Valencià.

Una setmana després, el 18 de febrer, han de declarar l'exdirector general d'Esports del Govern, José Luis "Pepote" Ballester, l'exdirector de la Fundació Illesport, Gonzalo Bernal, i l'exgerent de l'Institut Balear de Turisme (Ibatur) Juan Carlos Alía.

Tres dissabtes per declarar

El jutge justifica en la seva resolució l'elecció de tres dissabtes com dies de declaració en la dificultat d'escollir jornades de dilluns a divendres en què els nombrosos lletrats personats en la causa no tinguin altres compromisos i recorda que la llei d'enjudiciament criminal assenyala que "tots els dies i hores de l'any són hàbils per a la instrucció de causes criminals".

A més, Castro aclareix que en dates anteriors seria impossible fixar les declaracions perquè el dia 9 de gener comença el primer dels judicis del cas Palma Arena, en què participen tant els fiscals anticorrupció com alguns lletrats també personats en la peça sobre l'Institut Nóos.

La de Urdangarin, que haurà de respondre sobre l'execució de l'acordat amb els governs balear i valencià, sobre la destinació dels fons públics que va rebre Nóos i sobre el seu tractament fiscal, serà l'última de les declaracions previstes per Castro.

En el seu acte d'aquest dissabte, fet públic pel Tribunal Superior de Justícia de Balears, el jutge dóna un termini de tres dies als lletrats personats en la causa perquè l'informin de tots els compromisos professionals inexcusables que tinguin en els pròxims cinc mesos i els exhorta a que "els redueixin al mínim".

"S'anuncia que, un cop aquest jutjat estigui en possessió d'aquestes dades es reservarà com a mínim la totalitat d'un mes, també el més proper i amb igual possibilitat habilitadora, per accelerar i, en la mesura del possible, ultimar la instrucció", afegeix Castro en la seva resolució.

Miralles: "El discurs de Mas mostra un fals penediment pels errors comesos"

El coordinador general d’EUiA i vicepresident del grup parlamentari d’ICV-EUiA, Jordi Miralles, ha valorat avui que el discurs de cap d’any del president de la Generalitat ha estat “farcit de paraules grandiloqüents però buides de contingut i de proposta per fer front a la crisi”. Per a Miralles, Mas mostra “un fals penediment” respecte els errors comesos pel Govern de CiU en el seu primer any, “quan s’atreveix a dir que el camí elegit és el correcte”.

Segons el dirigent d’EUiA, amb aquesta actitud el cap de l’Executiu català “menysté una vegada més les persones afectades per les seves retallades: la gran majoria de la ciutadania” perquè, en paraules de Miralles: “Es nega a escoltar el clam de milers de catalans i catalanes que cada dia protesten per les seves polítiques injustes i que demanen canvis”.

Així, Miralles ha instat Mas a “treure’s els taps de les orelles” i fer cas del que li està dient la gent. “El president hauria d’aplicar-se les seves recomanacions, igual que adverteix Rajoy que tot i tenir majoria absoluta li convé escoltar les reivindicacions de Catalunya pel que fa al finançament, el Govern de CiU hauria de tenir en compte el rebuig social que generen les seves polítiques i rectificar enlloc de persistir”.

El diputat d’esquerres també ha recordat que en el seu discurs d’ara fa un any, “Mas es va comprometre a crear ocupació i a tenir especial cura dels més febles” mentre en el discurs d’enguany “ho ha passat per alt perquè el seu és el govern dels incompliments”.

Chávez: 'Ja em van acusant de que jo vaig acusant, i jo només vaig fer una reflexió'





El president de Veneçuela, Hugo Chávez, es va manifestar sorprès pel ressò enorme que ha provocat la seva reflexió sobre les possibles teories de la procedència del càncer dels líders sud-americans. El mandatari veneçolà va recordar que només es va fer una pregunta: "Serà possible que el càncer pugui ser una malaltia induïda, produïda?" i els mitjans a sou de l'OTAN, després de desestimar els seus comentaris, la van transformar en una acusació: "Ja em van acusant de que jo vaig acusant. Jo no vaig acusar a ningú, jo només vaig fer una reflexió perquè em sembla molt estrany... Alguns es donen per al·ludits. No els sembla estrany que en menys de dos anys ens hagi donat càncer a Lugo, a la presidenta Dilma, a mi, l'ex president Lula i ara a Cristina?", va dir Chávez.

"Acusar seria una irresponsabilitat"

Chávez, que ha rebut durant aquest any un tractament contra el càncer, va fer el comentari després que sortís a la llum la informació que la presidenta de l'Argentina, Cristina Fernández de Kirchner, serà operada a causa d'un tumor a la glàndula tiroide.

El líder veneçolà va qualificar aquesta seqüència com "una cosa molt difícil d'explicar a hores d'ara" i com un fet "molt, molt, molt estrany". "No sé, però amb els avenços científics que hi ha ara hi ha qui tenen, potser, possibilitat de fer-ho", va dir.

"Hugo Chávez culpa EUA del càncer que pateix", "Chávez acusa EUA d'induir càncer en líders regionals", titulars d'aquest tipus van envair de sobte la premsa mundial. La portaveu del Departament d'Estat, Victòria Nuland, va qualificar de "horribles i reprensibles" els comentaris que Chávez va fer després de conèixer el diagnòstic del càncer de Fernández de Kirchner.

Chávez insisteix, al seu torn, en què no acusa ningú perquè no pot, "seria una irresponsabilitat", recordant que només ha fet una reflexió lògica.

"Un es posa a investigar i aconsegueix coses"

El president veneçolà va comentar que hi ha evidències que EUA ja ha usat armes biològiques i això no es pot negar. "S'ha comprovat que els Estats Units va llançar a Cuba una epidèmia de dengue hemorràgic" que va causar milers de morts, va dir Chávez i va recordar en aquest context el cas de centenars de guatemalencs subjectes a experiments amb sífilis per part d'EUA en la dècada dels 40.

"Un es posa a investigar i aconsegueix coses, experiments, i qui fan els experiments, els països més desenvolupats, i un d'ells, és EUA", va dir Chávez

El president va afegir que li van mostrar un cable de WikiLeaks que revela l'interès de Washington en la vida personal de Cristina Fernández de Kirchner. "Un cable d'aquests de WikiLeaks que va sortir fa uns dos anys enviat des del Departament d'Estat de Washington a l'ambaixada dels EUA a Buenos Aires, signat per Clinton l'ambaixador d'allà, preguntant assumptes com aquests: 'necessitem saber aquí a Washington de la presidenta Cristina ", va comentar Chávez, preguntant-se per què la Casa Blanca ha de preocupar-se pels assumptes personals dels presidents.

"No és això per sospitar ..., ara ells allà es van donar per al · ludits [...] però bé, nosaltres derrotarem fins al càncer, no ens pararà ningú", va subratllar Chávez i va advertir als seus parells d'Equador, Bolívia i Nicaragua : Rafael Correa, Evo Morales i Daniel Ortega que es cuidin.

"Si us plau Evo [Morales] cuida't, si us plau Daniel [Ortega] cuida't, si us plau [Rafael] Correa cuida't, perquè això és molt estrany", va insistir.

Cayo Lara titlla de "injustes i inútils" les retallades del PP

El coordinador federal d'Izquierda Unida, Cayo Lara, ha fet aquesta tarda una primera valoració d'urgència de les retallades aprovats hores abans pel Consell de Ministres, que va titllar de "injustos i inútils". Sobre les modificacions en l'Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF) va destacar que, malgrat els canvis, "les rendes dels treballadors seguiran més gravades que les del capital. Rajoy no compleix "amb les seves promeses en campanya i en la investidura quan va dir que la seva prioritat era crear ocupació ja que aquest ajust" només servirà per destruir llocs de treball".

Lara ha advertit en una roda de premsa al Congrés que el president del Govern, Mariano Rajoy, ha començat per "no complir" amb el que va prometre en la recent campanya electoral del 20-N i en el seu discurs d'investidura quan va assegurar que la seva prioritat era la creació d'ocupació. Va recordar que els ajustos decidits ara, que suposaran una reducció de la despesa de 8.900 milions d'euros, "només serviran per destruir llocs de treball".

Pel president portaveu del grup parlamentari d'IU al Congrés, el Govern ha aconseguit que "les rebaixes del mes de gener s'avancin a desembre". Segons la seva opinió, l'Executiu de Rajoy fa una aposta "seguidista" de les polítiques del Govern socialista de "retallada després retallada" només amb vista a reduir el dèficit, tot i haver-se demostrat que generen "més crisi i més atur".

Va detallar que la congelació del salari mínim interprofessional (SMI) o dels sous dels empleats públics suposa en realitat "una retallada perquè l'augment dels preus amb la inflació els afectarà negativament".

Ha recordat que el "ja de per si baix SMI afecta el càlcul de les beques, les rendes d'inserció o els salaris i programes socials", i congelar "perjudica els interessos de diversos milions de treballadors, els sectors més vulnerables".

A més, Lara ha advertit que ni el Govern anterior ni aquest del PP han complert amb el que defensa la Carta Social Europea, segons la qual "el SMI hauria de suposar el 60% del salari mitjà dels països de la UE, és a dir, 1026 euros", quan a Espanya, amb 641 euros, se situa molt lluny d'aquesta xifra.

Ha valorat la "retallada indirecte" que ara s'afegeix a la retallada salarial que els empleats públics ja van tenir l'any passat, en augmentar el seu horari de treball de 35 a 37,5 hores setmanals, i ha criticat que es deixi la taxa de reposició en només un de cada deu professors o professionals sanitaris que es jubilin.

Lara va valorar que això últim suposarà un menyscabament del públic, un increment de les llistes d'espera en els hospitals i de la massificació a les aules i, per tant, un desviament de pacients i alumnes al sector privat "que és un dels grans objectius del Govern del PP". A més, el baix reemplaçament d'inspectors de l'Agència Tributària limitarà la lluita contra el frau fiscal.

El màxim responsable d'IU també s'ha referit a la "insuficient pujada de les pensions" i ha censurat que només sigui de l'1 per cent, perquè el Govern ha calculat un IPC "de manera poc creïble i amb una previsió molt interessada".

Cayo Lara va denunciar la contradicció de les primeres mesures del Govern en matèria impositiva, ja que els populars van votar sempre quan estaven a l'oposició únicament per reduir el dèficit sense augmentar els ingressos fiscals. No obstant això, ha insistit que, amb la pujada de l'IRPF, "es grava més a les rendes del treball que a les del capital, no es graven els beneficis de les empreses, no es toquen les SICAV i no es lluita contra el frau. Els treballadors seguiran pagant quatre vegades més impostos que les rendes del capital".

Per al coordinador federal d'IU "resulta especialment curiós" que el PP hagi votat sempre al Parlament contra les propostes d'IU de lluitar contra el dèficit públic per la via d'incrementar els ingressos fiscals, mentre ara justifica les seves mesures fiscals assegurant que són "necessàries, eficaces i equitatives".

Ha recordat que aquestes mesures, d'haver-se fet bé, haurien estalviat molt patiment, reduït el dèficit i suposat menys interessos pel deute d'haver-se aplicat quan el dèficit era del 11,2% sobre el PIB, quan va començar la crisi, i no ara que , segons el avançat pel Govern de la dreta, quedarà en el 8% en aquest 2011.

Lara va desqualificar que es congeli durant un any l'aplicació de la Llei de Dependència i va suggerir que es podrien haver retallat altres partides, com la destinada a l'Església, de la qual va dir que és la institució que més subvencions rep de l'Estat.

A preguntes dels periodistes, va assegurar que no criticaria la reducció de les subvencions a les formacions polítiques i als agents socials sempre que es faci "de manera proporcionada i proporcional". Va recordar, però, en relació al que va passar amb algunes formacions polítiques que "hi ha qui han tingut moltes excepcions bancàries i fins finançament irregular", cosa que no ha li ha passat a IU.

Bahrain: Repressió amb gasos dins de les cases

Mentre el feixisme internacional centra els seus atacs a Síria i l'Iran, ahir a la nit es van produir noves escenes de repressió de la dictadura monàrquica feudal contra el poble de Bahrain, en les que actuen forces d'Arabia Saudí. Molts d'ells no estaven als carrers, estaven a l'interior de casa seva, empenyent les tovalloles mullades sota les portes i els racons i esquerdes de les finestres i els ventiladors per aturar l'entrada de gasos lacrimògens. Els que van protestar van ser colpejats abans de tornar a casa. Les forces de seguretat els van seguir i van començar a omplir de gas barris sencers. Foto: Nens afectats pels gasos lacrimògens de la nit anterior a Bahrain.

Un testimoni, e qui del nom i ubicació són retinguts per a la seva seguretat, va escriure: "D'aquí a casa meva! La meva família i jo amb prou feines podem respirar! Ens hem tancat a la meva cambra... Els meus pares són amb tos i ofecs. El meu pare em va dir "si em moro aquesta nit, és perquè ens van matar amb aquests gasos".

"Jo ni tan sols vaig anar a una protesta, però aquí estic inhalant gasos tòxics", diu un testimoni presencial de Sitra, a Bahrain.

El PP de Cabanes (Castelló) gasta 18.000 € en un projecte de Cabanes de l'Alt Empordà (Girona)

El ridícul més gran de la història: El PP de Cabanes de la Plana Alta (Castelló), presenta un projecte per restaurar el calvari en base a un ajut Ministerial per Cabanes de l’Alt Empordà (Girona). Units pel Poble demana responsabilitats al PP per haver-se gastat més de 18.000 euros en un projecte del qual no va signar-se el conveni amb el Ministeri de Foment. El PP s'ha gastat 18.000 euros -en propietats de l'esglèsia- que no podrà recuperar. Foto: Francisco Vicente Artola Escuriola, l'alcalde del PP que no coneix ni el seu poble.

En el ple ordinari d’agost, el PP presentava, sense haver passat per cap comissió informativa, el projecte de restauració de l’església del calvari de Cabanes amb una proposta de conveni amb el Ministeri de Foment, segons la qual s’havia aconseguit un ajut per aquest fi. Tot i les preguntes formulades per Units pel Poble, ja que era el primer cop que es tenia notícia del fet, cap membre del PP va poder explicar res de com s’havia obtingut l’ajut.

Hi havia ja alguna cosa que no quadrava, ja que el projecte s’havia presentat com “restauració de l’antiga església del cementeri (Calvari)”, quan res tenia a veure el cementeri amb el calvari, i el cementeri no tenia cap església.

Enlloc de donar cap explicació més, les regidores de "cultura i turisme" -que no saben llegir ni on és el seu poble- van fer un 'preciós i místic' reportatge fotogràfic en el calvari, als peus del crist crucificat: http://www.cabanes.es/es/node/755.

En el ple d’octubre, al veure que no s’havia rebut cap resposta per escrit tal i com es van comprometre, es va tornar a fer les mateixes preguntes, i davant la insuficient informació aportada, Units pel Poble va revisar tot l’expedient municipal.

I realment va ser sorprenent, en primer lloc perquè aquesta ajut eixia per una esmena als pressupostos generals de l’Estat per a 2011 presentada pel grup parlamentari al Congrés d’ERC-IU-ICV-EUiA, i concedida. Informació que es va ocultar en tot moment.

En segon lloc, el Conveni és Ajuntament-Estat, i el projecte “falsifica la realitat” dient que és titularitat municipal l’església del Calvari, quant sols ho és a efectes cadastrals, i per això s’ha hagut de signar un acord amb l’església.

En tercer lloc, perquè el Ministeri informa que hi ha un ajut per restaurar l’església del cementeri, i l’ajuntament, al no haver cap església al cementeri, presenta el projecte per restaurar l’església del calvari “perquè és el que més s’assembla”.

En tota la magra correspondència Ajuntament-Ministeri que consta a l’expedient (i que per tant, és la única oficial i contrastable), l’ajuntament no mostra en cap moment la sorpresa per aquest ajut, ni la qüestiona, i el Ministeri sols informa que hi ha un termini per presentar el projecte o si no, es perdrà l’ajut.

Què pinten ERC-IU-ICV-EUiA demanant restaurar l’església del cementeri en un poble que no té església al cementeri? Això, es veu, no tenen capacitat de pensar-ho.

Aquests dubtes, van ser exposats en el plenari d’ahir, i l’alcalde, i els regidors del PP amb competències en la matèria, van confessar que no havien estudiat l’expedient ni el projecte (malgrat haver-ho votat, fer-se les fotos i ser un assumpte que es reiterava en cada plenari).

Segons van explicar ahir, el projecte ha costat més de 18.000 euros, i en cas que el Ministeri no signe el Conveni, que encara no ho ha fet, es perdrien aquests diners. La part més delirant va ser quant des d’Units pel Poble, es va explicar que sols entrant en el Google, es veia clarament que tot havia estat un error de comunicació del Ministeri de Foment, ja que a:
http://www.congreso.es/docu/comisiones/presup/TOMO-VIII-2125-2458.pdf
(pàgina 202), apareixen les esmenes als pressupostos generals de l’Estat presentats per ERC per a les comarques de Girona (on està Cabanes de l’Alt Empordà). O a la nota de premsa:
http://www.esquerra.cat/actualitat/esquerra-aconsegueix-que-saprovin-44-esmenes-per-valor-de-10-5-milions-en-els-pressupostos

Un gest que en sols un minut a Units pel Poble li deixava veure que havia estat un error del Ministeri, i que corresponia a l’altre Cabanes gironí, una cosa tant simple que en cap moment se li va ocurrir als tècnics municipals: reben una comunicació del Ministeri dient que tenen un ajut per restaurar l’església del cementeri, i automàticament fan un projecte per restaurar l’església del calvari.

Què haguera passat si l’ajut fora per restaurar la plaça de bous monumental, que tampoc tenim? Enlloc d’assessorar-se, hagueren presentat un projecte per restaurar la placeta de les flors? O si ens aplega un ajut per a remodelar l’estació de l’AVE? Hagueren presentat un projecte per remodelar la parada del bus?

Davant l’espantós ridícul, des d’Units es vam demanar es depuren responsabilitats, ja que el Ministeri no va a signar aquest conveni ( entre altres perquè Cabanes de l’Alt Empordà acabarà demanant explicacions i es descobrirà la mentida), i perquè s’hagen perdut aquests més de 18.000 euros. Si els regidors del PP enlloc de preocupar-se més per les fotos, es preocuparen mínimament del què voten, hagueren pogut descobrir l’embolic.

Segons Units pel Poble: "La tàctica emprada ara per l’alcalde -d’intentar desviar la responsabilitat a l’anterior alcalde del PP i al Ministeri-, és una eixida cap avant carregada de covardia, ja que qui va votar i aprovar el projecte va ser l’actual equip de govern, el qual va reconèixer en el darrer ple que ni s’havien mirat el projecte que van aprovar, i això té una responsabilitat política molt greu".

"Units pel poble, sols mirant un cop el projecte, va poder detectar un greu error que ni els tècnics municipals van advertir, fet que també demostra la incompetència de qui va gestionar l’expedient. Ara desmarcar-se del que ells van aprovar, no té nom".

La virreina del Govern espanyol a Catalunya, contra el català i la immersió lingüística

La fins ara diputada del PP María de los Llanos de Luna serà la 'virreïna' de Rajoy. S'ha negat a utilitzar el català al Parlament i només ha fet les intervencions en castellà. També ha atacat la immersió lingüística. És funcionària del Cos Superior de Tècnics de l'Administració de la Seguretat Social -no se sap si a dit o per oposició restringida- i Lletrada de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i durant els anys 2003 i 2004 va ser col.locada de sotsdelegada del Govern espanyol a BCN. Però és coneguda, sobretot entre els mitjans de la Brunete Mediàtica, per la seva actitud davant del català, llengua que s'ha negat a utilitzar en les seves intervencions al Parlament. Malgrat tot, la virreina de Rajoy al Principat té el nivell C de català segons un altre titolet.

Amb l'argument que és una defensora del 'bilingüisme' -la fal·làcia utilitzada habitualment per aquelles persones reàcies a usar per desconeixement o altres motius la llengua del país- De los Llanos de Luna només ha intervingut en castellà al Parlament. Aquest fet l'ha convertit en una Pilar Primo per alguns mitjans madrilenys. La fins ara diputada i ara col.locada de virreina va protagonitzar un llarg reportatge al diari ABC el proppassat novembre sota el títol Los irreductibles del español.

El rotatiu li donava veu, juntament amb la seva companya de partit Maria José García i els de C's Carmen de Rivera i Jordi Cañas, perquè són els quatre parlamentaris monolingües castellans al Parlament. El reportatge, que emprava el to de No-Do franquista molt propi de la Brunete quan parla d'aquest tema, assegurava que els quatre "han lluitat perquè consti en acte que les seves intervencions són exclusivament en castellà".

Maria de Llanos de Luna ha fet diverses declaracions atacant la immersió lingüística a l'escola. En l'esmentat reportatge deia que "lamentablement, als menors se'ls inculca que només tenen futur si estudien en català".

Crítiques de SI

Les crítiques més contundents al seu nomenament han arribat des de Solidaritat Catalana per la Independència (SI). El diputat gironí Toni Strubell ha assegurat que "aquesta senyora només pot fer d'emissaria dels interessos colonials espanyols a Catalunya, un paper que té molt més a veure amb el saqueig econòmic i el desmantellament polític i institucional de la nostra nació que amb una tasca de convivència i progrés".

El PP projecta un "parc temàtic catòlic" a Mallorca

Una empresa argentina vol construir al municipi de ses Salines un parc temàtic de "contingut catòlic". L’aprovació definitiva està en mans del Consell de Mallorca, però ja hi ha qui veu com el vessant ultrareligiós del president José Ramón Bauzá comença a fer-se notar. La decisió d’autoritzar la construcció d’un PortAventura de contingut catòlic a Ses Salines està en mans del Consell de Mallorca, presidit per Maria Salom (PP). Els promotors del projecte –l’empresa Sigma– disposen ja des de l’estiu passat del beneplàcit de l’Ajuntament de ses Salines, governat per una coalició entre el PP i Convergència per les Illes (CxI) –hereva de l’extinta UM–, que dóna suport a la creació del parc temàtic Terra Santa.

La societat que l’impulsa –de titularitat argentina– preveu una inversió de 20 milions d’euros. Aquest complex pretén «donar a conèixer els secrets del món cristià, jueu, romà i àrab, així com aprendre sobre l’origen de l’espiritualitat», han informat portaveus de Sigma.

Amb el vistiplau municipal, ara la pilota és en mans del Consell de Mallorca. El parc temàtic s’ubicaria en els terrenys on ara se situa el jardí botànic Botanicactus, a la sortida de la localitat en direcció a Santanyí. L’ens insular, per autoritzar el projecte, haurà de modificar prèviament el Pla territorial de Mallorca (PTM). La zona proposada disposa d’uns 152.000 metres quadrats i gaudeix dels dels anys vuitanta d’una declaració d’interès general, fet que pot facilitar la instal·lació d’aquest complex i la concessió de les llicències pertinents. L’alcalde, Bartomeu Lladonet (CxI), sosté que «la iniciativa té tot el nostre suport» i confia que el Consell de Mallorca no hi posi impediments.

L’alcalde esgrimeix que «en utilitzar-se la mateixa superfície que ara ocupa el Botanicactus, no hi haurà més consum de territori, i això és un fet positiu». Lladonet destaca la importància d’aquesta inversió milionària en temps de crisi econòmica com l’actual, que «fomentarà el turisme a la nostra zona però sobretot afavorirà la desestacionalizació turística». El batle creu que «durant les festes de Nadal i de Pasqua és quan hi haurà més visites, i això ens ajudarà a millorar la nostra oferta durant els mesos de menor activitat turística a la zona».

Poc amor pot provocar la mort sobtada femenina

Un estudi realitzat per la Universitat de Tufts, Massachusetts, afirma que les dones que tenen relacions sexuals molt ocasionalment són més propenses a morir sobtadament. Segons aquesta investigació, el sexe regular es troba en la categoria d'exercicis cardiovasculars, que redueixen el risc de patir un atac cardíac.

La manca de vivències amatories, prenent en compte un al mes -poc iogar ja de per si-, augmentaria les probabilitats en un 3.5% de patir d'un atac fulminant o un altre tipus de mort sobtada, segons els especialistes. Ioguin*, senyores i senyors, que és doncs cosa, a més de divertida, sana.

El text complet del treball va ser publicat a la revista The Journal of the American Medical Association.

*De Iogar (del sans. Yug: Unió): Folgar (respirar relaxada i joiosament), especialment en lo sexual.

L'arma secreta de l'URSS: El 1K17 "Stiletto", un tanc amb canons làser

A principis dels anys vuitanta els serveis secrets dels Estats Units (CIA) estaven molt alarmats doncs els soviètics (suposadament endarrerits tecnològicament) estaven desenvolupant un carro de combat amb canons làser. El 1K17 "Stiletto" era un carro que portava una torre amb els canons/projectors làser, va començar a construir-se el prototip el 1990 i la seva entrada en servei per a l'exèrcit Roig es programà per a l'any 1992. Els desenvolupadors de la idea van rebre diversos premis durant les seves investigacions en ser tan punteres en aquest camp.

Encara que el sistema no era més que un intent molt avançat tecnològicament per suprimir els objectius òptics i electrònics de les armes occidentals, la tecnologia usada era un feix de làser. Això feia que els soviètics estiguessin més d'una dècada per davant en aquest camp.

La fi de la URSS va acabar amb el projecte. La manca d'un pressupost elevat per al nou exèrcit Rus va suspendre molts programes, entre ells els més cars, entre els quals es trobava aquest. Es conserva el prototip al Museu de Tecnologia Militar, prop de Moscou.

Urdangarin ja era un penques de solter

La Casa Reial sabia, des d’abans que la infanta Cristina es casés amb Iñaki Urdangarin, que al futur duc de Palma se l’havia de lligar curt; que, en relació amb els diners, els seus principis ètics no s’ajustaven als del ciutadà normal. I ho sabia perquè va haver d’intervenir per tapar una filtració que havia fet aflorar una llonganissa de deutes que l’aleshores jugador d’handbol de l’FC Barcelona tenia amb l’Ajuntament de la ciutat, i que ascendia a 476.310 pessetes (prop de 3.000 euros). Il.lustració: Pierino.

Més enllà de la xifra, el que posava en relleu era una manera de ser i de fer. L’home no pagava res: ni els impostos de circulació del seu cotxe esportiu i de la seva moto de gran cilindrada (no els havia pagat des del 1993), ni els IBI del seu pis i de l’aparcament (devia els de 1996 i 1997) ni les multes de trànsit, que no eren poques: 19, la major part per aparcar la moto indegudament.

L’afer va passar pràcticament desapercebut. Tot va començar a la fi d’agost de 1997, quan un anònim «Comitè Anticorrupció» va enviar la documentació sobre els deutes municipals d’Urdangarin a la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). Faltava poc més d’un mes per al casament reial (va tenir lloc a la Catedral de Barcelona el 4 d’octubre) i ja hi havia un petit moviment ciutadà disconforme amb el fet que el consistori hagués de pagar una part del festí (en forma d’hores extres de Guàrdia Urbana i de personal de neteja). Amb més raó, doncs, tractant-se d’un morós. De seguida van saltar les alarmes a La Zarzuela.

Urdangarin va córrer a liquidar el deute, mentre la Casa Reial s’afanyava a esmorteir l’impacte del dossier, que al començament de setembre arribava a les redaccions de diversos mitjans. Els qui finalment van donar la notícia ho van fer invertint els conceptes: ja no era l’Urdangarin galtes que arrossegava cinc anys d’impagaments, sinó l’Urdangarin responsable que es posava al dia d’alguns tributs endarrerits. Només EL TRIANGLE li va dedicar una doble pàgina i una portada contundent: «Iñaki I, el rei de les multes» (núm. 360), que reproduïm.

Els sous d'alguns directors de la crisi a Espanya: Rato, 2'34 milions; Adolf Todó, 1'55 milions d'€

El president de Bankia i abans de Caja Madrid, Rodrigo Rato (PP), ha percebut aquest any 2,34 milions d'euros en retribucions, segons consta en la informació sobre els salaris de l'alta direcció que ha difós la seva entitat per imperatiu del Banc d'Espanya. El president de Catalunya Caixa, Adolf Todó, cobra 1,55 milions d'euros bruts a l'any, dels quals 812.000 corresponen al seu sou base; el director general d'Unnim, Jordi Mestres, percep 963.540 euros bruts anuals. Todó percep 812.000 euros de sou i 11.000 euros en dietes, i 579.000 a un pla d'estalvis.

Pel que fa el director general, Jaume Massana, cobra 866.000 euros, dels quals 609.000 euros corresponen al seu sou, 11.000 a dietes i 186.000 a un pla d'estalvis, entre d'altres assegurances. Dels 963.540 euros que cobra Jordi Mestres, 540.000 euros corresponen al seu sou i la resta a altres partides.

L'organisme supervisor havia donat de termini fins avui a les entitats financeres que han rebut ajuts públics per a publicar les remuneracions dels directius i consellers, pel que fa a BFA-Bankia, BMN, Banca Cívica, Caixa Espanya-Caja Duero, la BBK, CatalunyaCaixa, UNNIM, i Novagalicia.

Segons la informació difosa per BFA-Bankia, Rato va percebre una remuneració total de 2,34 milions d'euros, mentre que el conseller delegat, Francisco Verdú, que es va incorporar ja entrat l'any, va percebre 1.570.000, encara que el seu salari anual és de 2,26 milions.

El que va ser vicepresident de Bankia fins a la seva dimissió fa unes setmanes, José Luis Olivas, va comptar el 2011 amb un salari de 1,62 milions, dels quals la meitat aproximadament procedeix de Bancaixa, entitat de la qual segueix sent president.

Jose Manuel Fernández Norniella, el quart conseller de Bankia amb funcions executives, va percebre aquest any una remuneració total de 725.000 euros.

Adolf Todó i Rovira (La Bauma, Castellbell i el Vilar, c. 1956) és un economista i empresari català. Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en Economia per la University of California San Diego (USA), així com professor d'ESADE -l'escola empresarial dels jesuïtes- com Urdangarín, el seu soci Diego Torres i mig govern de CiU.

Des d'octubre de 1995 fins a febrer de 2008 va ser el director general de Caixa Manresa. Des d'aquesta data 'assolí' la direcció general de Caixa Catalunya, i des de l'1 de juliol de 2010 la direcció general de CatalunyaCaixa, entitat producte de la fusió de Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa, enfonsades per la gestió dels seus directius i la sociovergència corrupte del cas Pretòria, el cas del Port i tants d'altres coneguts i sota investigació.