dissabte, 16 de març de 2013

Itàlia: L'Esquerra, a la presidència de les dues cambres

La coalició d'esquerra dirigida per Pier Luigi Bersani ha aconseguit aquest dissabte les presidències de les dues cambres del parlament italià, sense aconseguir sortir del bloqueig polític, en no tenir una majoria absoluta al Senat. Una diputada d'esquerra, Laura Boldrini (foto), del Partit Demòcrata (PD), va ser escollida com a presidenta de la Cambra de Diputats, on el PD va obtenir la majoria absoluta en les eleccions de finals de febrer.

Boldrini va obtenir 327 vots (la majoria requerida era de 310 vots) en l'elecció que es va dur a terme l'endemà de la sessió inaugural del nou parlament italià.

Periodista i exvocera l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), Laura Boldrini, de 51 anys, havia estat designada candidata pel líder del Partit Demòcrata, Pier Luigi Bersani, que aspira a ser el futur cap de govern.

"Vaig passar tants anys defensant els drets dels febles a Itàlia, al món, una experiència que poso al servei d'aquesta Cambra (...). Penso en els que van perdre certesa i esperances", va declarar en el seu primer discurs.

Al Senat, va ser l'excap de la direcció nacional antimàfia Pietro Grasso qui va resultar elegit amb una majoria relativa que no garanteix a l'esquerra una majoria governamental.

Pietro Grasso, candidat del PD, va reunir 137 vots, és a dir 20 més que el seu adversari de dreta, el president sortint Renato Schifani, la candidatura va ser presentada pel Poble de la Llibertat (PDL) de Silvio Berlusconi. Els votants eren 313, el que fixava la majoria absoluta en 157.

Grasso, de 58 anys, va aconseguir 12 vots més que la coalició d'esquerra que havia presentat la seva candidatura, "Mai com avui el país ha necessitat respostes ràpides i eficaces en la mesura de la crisi social, econòmica i política que està vivint", va afirmar en el seu primer discurs.

Encara que la esquerra hagi conquistat la presidència d'ambdues càmeres, no disposa encara d'una majoria absoluta al Senat, indispensable per fer possible que el govern obtingui el vot de confiança necessari per entrar en funcions. A Itàlia, les dues cambres tenen un poder similar.

Bersani va buscar al senat el suport del Moviment cinc estrelles (M5S), que va cristal·litzar la votació contestatària a Itàlia, en arribar en tercera posició darrere de la coalició de dreta de Silvio Berlusconi.

Però el líder del M5S, Beppe Grillo, ha rebutjat diverses vegades els avenços de Bersani.

L'elecció dels presidents de les dues cambres possibilitarà però al cap d'Estat, el president de la República Giorgio Napolitano, iniciar oficialment, a partir de dimarts, les seves consultes amb els dirigents polítics per a la formació del nou govern.

Bersani espera obtenir un mandat de Napolitano per intentar formar un govern, però segons analistes seves possibilitats són molt poques.

Napolitano pot llavors oferir el mandat a una altra personalitat i proposar un govern de transició o tècnic, mentre es modifica la llei electoral que va conduir a l'actual bloqueig.

Tot esperant, el govern de Mario Monti maneja els assumptes corrents.

El RU va matar més de 20.000 pacients en hospitals, fins i tot de fam

La mort de més de 20.000 pacients -fins i tot de fam i set-, en els hospitals neoliberals britànics del govern de la seva Graciosa i decrèpita tirana, s'hauria evitat si els responsables de la sanitat pública i el poder polític haguessin atès a les alertes i denúncies sobre l'elevada taxa de defuncions en diversos centres al llarg de l'última dècada. Així ho ha denunciat el professor Brian Jarman, assessor del Govern i un dels responsables de la investigació de l'escàndol sobre les extremes negligències per part del personal mèdic, administratiu i els propis gestors del sistema, amb el resultat de tants homicidis en els quals està implicada tota la casta sanitària que ho sabia i ho va tolerar.

La dura crítica abocada aquest matí per sir Brian Jarman davant els micròfons de la ràdio BBC4 es produeix just un mes després que el primer ministre britànic, el baró David Cameron, entonés una hipòcrita disculpa pública per les males pràctiques, "veritablement espantoses" segons les seves paraules, que van definir de manera sistemàtica el funcionament d'almenys 14 hospitals de l'NHS (el sistema de salut pública, en les seves sigles angleses), amb especial afany en els centres del comtat de Stattfordshite (centre d'Anglaterra), on els pacients fins i tot es van veure privats d'aigua i aliments, i els índexs de mortalitat durant el període de 2005 a 2008 van superar les previsions estadístiques entre 400 i 1.200 persones.

Aquestes xifres inusualment elevades en Stattfordshire i altres hospitals de la geografia britànica porten 12 anys en el punt de mira de l'equip de Jarman, director de la unitat d'investigació de l'Imperial College de Londres que les registra a estadístiques amb caràcter mensual. El professor s'ha declarat frustrat per la nul·la reacció dels responsables del NHS davant les seves advertències sobre aquestes anomalies, que també assegura haver transmès sense èxit el 2010 al llavors ministre de Sanitat, el laborista Andy Burnham.

Si bé resulta impossible establir que milers de pacients haurien sobreviscut amb millor atenció i tractament, l'última investigació llançada per l'actual govern conservador de Cameron (després que sis anteriors es saldaran amb una simple crítica) sí que va confirmar que com menys van ser víctimes de una gestió que primava la consecució d'objectius econòmics per sobre de la qualitat del servei. "Aquests hospitals que de manera persistent han revelant elevadíssimes taxes de mortalitat al llarg d'almenys deu anys haurien d'haver estat investigats abans, perquè és més que probable que les haguéssim aturat", sosté el professor Jarman, expresident de l'Associació Mèdica Britànica.

Les seves paraules cobren especial ressonància quan els familiars dels pacients afectats segueixen reclamant una depuració de responsabilitats en el sistema públic de salut, enfront del mer catàleg de recomanacions per millorar els codis de conducta que ha publicat el govern de Cameron després de divulgar la tremebunda radiografia de les disfuncions del sistema sanitari. L'anunci que sir David Nicholson, màxim responsable de l'NHS i anteriorment de la qüestionada xarxa hospitalària de Staffordshire, no pretén abandonar el càrrec ha indignat els familiars d'unes víctimes de qui la mort potser era evitable.

Els bascos reclamen als carrers de Bilbo un nou model econòmic i social

La manifestació, amb el lema 'Euskal Herrian len etapa eskubide sozial duinak, (per un nou model social i econòmic), ha estat organitzada pels sindicats ELA, LAB, ESK, STEE-EILAS, EHNE, Hiru, CGT-LKN i CNT i mig centenar d'organitzacions socials, els mateixos grups que van convocar la vaga general del passat 26 de setembre a Hego Euskal Herria.

La marxa ha estat encapçalada pels secretaris generals d'ELA i LAB, Adolfo Muñoz i Ainhoa ​​Etxaide, respectivament, i en la mateixa han participat també treballadors d'empreses en problemes com Virtisu, les residències de Guipúscoa o Ciments Lemona.

En la intervenció final, Muñoz ha criticat durament el lehendakari, Iñigo Urkullu, per fer en el seu primer any el doble de retallades (1.150 milions) que Patxi López en tres anys i mig (620 milions) i ha assegurat que els pressupostos que ha presentat generaran més atur.

En concloure la manifestació, un grup de joves s'ha acostat a Sabin Etxea per realitzar una asseguda, on, segons testimonis, han estat colpejats per agents de l'Ertzaintza.

Xipre: una víctima propícia de la fallida grega i l'estratègia neoliberal

Les mesures draconianes dels usurers neoliberals de l'UE a Xipre i la fallida dels seus bancs són conseqüència directa i planejada des de Berlín i Brussel·les per eliminar un enemic incòmode -comunista- del govern de l'illa. Doncs els bancs xipriotes paguen ara la seva intensa relació i dependència amb els seus germans i veïns grecs, sotmesos a les mesures inútils i contraproduents que estan enfonsant en la misèria les classes treballadores i mitjanes d'Europa amb un xantatge atroç. I el més repugnant -i sempre silenciat- és que Mario Draghi (BCE) era el capo del banc sionista Goldman Sachs que, amb el coneixement d'Alemanya, va falsificar els comptes del PP grec (ND) perquè els seus diputats sumessin feixistes al parlament de Brussel·les. Ho sabien i ho premeditaren tot: des del IV Reich.

El president sortint de Xipre, el comunista Dimitris Christofias, va culpar la treu de deute grec de la situació en què es troba el país illenc, que ha sol·licitat un rescat a la Unió Europea per evitar el col · lapse financer.

En un discurs televisat en tot Xipre dos dies abans de les eleccions en què es va vèncer LNA dreta que avui ha signat un corralito i un impesto sdobre tots els comptes corrents per als xipriotes-que pagaran així els excessos de la banca neoliberal rescatada pels seus col · legues a Brussel · les i els governs del PP europeu-, Christofias va dir que el seu país "podria haver evitat la situació en què es troba avui" si no fos per les necessitats de recapitalització de la seva banca.

El president va recordar que la treu de deute duta a terme el passat any a Grècia va ser un dels factors que va provocar que els bancs xipriotes haguessin de sol·licitar suport estatal, el que al seu torn va fer que l'Estat hagués de demanar ajuda internacional.

Aquesta lleva ha costat a Xipre, molt exposat al deute grega, uns 4.500 milions d'euros, el que representa la quarta part del seu producte interior brut.

L'Executiu de Christofias, va sol·licitar el passat 25 de juny ajuda financera de la troica (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional), que ha fet tres visites oficials a l'illa per revisar el programa d'assistència amb les autoritats locals.

La credibilitat dels polítics feixistes del PP a la UE està sota zero. Van prometre que era impossible que Grècia fes un quitament del seu deute... i ja van dos, ens van jurar diverses vegades que ja havien trobat la solució definitiva establint fons de rescats immensos que als dos dies es veia que eren insuficients. I van jurar que els diners dels dipositants no es tocaria mai que estava plenament fora de perill... doncs que l'hi expliquin avui als xipriotes.

El problema de Xipre era molt senzill de solucionar. El preu a pagar per la UE, uns 17 mil milions d'euros, era relativament petit. Amb ell evitaves un possible foc del qual ningú parlava i compraves tranquil·litat per a la resta de l'Eurozona, simplement calia injectar els fons d'algun dels fons de rescat de la UE directament a la Banca Xipriota sense passar per l'Estat. Doncs no, han decidit estalviar-se uns milers de milions, que l'Estat de Xipre assumeixi part del rescat com a garant, uns 10 mil milions, i la resta, directament a càrrec dels ciutadans... pujades d'impostos i confiscació directa dels estalvis.

¿Fons de garantia dels dipòsits? Aquesta és la resposta de Dijsselbloem: Xipre és una "situació especial" i que la gran mida del seu sistema bancari va requerir un "programa específio". És a dir m'ho salt a la torera, i després ens parlen de seguretat jurídica per no tocar la llei dels desnonaments a Espanya. La veritat és aquests buròcrates i polítics tenen un parell de collons enormes i una hipocresia sense límits.

Avui els ciutadans de Xipre han vist com s'acaba d'imposar un impost extraordinari del 9,9% sobre els dipòsits de més de 100.000 euros i un de 6,75% per als de menys de 100 mil euros.

L'oposició, indignada


El líder del comunista Partit Progressista dels Treballadors (AKEL), Andros Kiprianou, ha qualificat de "neocolonial" l'actitud de la 'troica'. "Estan intentant imposar les seves opcions polítiques a Xipre, amb condicions per a la gent i per al país similars a les imposades a d'altres països del sud d'Europa". I ha responsabilitzat directament al nou president, el neoliberal Nicos Anastasiades, de les dures condicions d'aquest rescat.

També el socialista Moviment per Socialdemocràcia (EDEK) ha criticat a la UE, que "enterra el principi de la solidaritat comunitària", i el Govern per la seva "rendició incondicional" a les demandes de la 'troica'. "No tolerarem aquestes mesures sense precedents, catastròfiques, ni tampoc la humiliació de la República de Xipre i del seu poble", ha assenyalat l'EDEK en un comunicat.

Mentre, el Partit Democràtic (DIKO), soci de dretes al govern amb l'Unió Demòcrata neoliberal, el partit d'Anastasiades, s'ha mostrat més caut i no ha volgut expressar cap opinió fins que rebi tots els detalls sobre el rescat. No obstant això, sí que ha denunciat el "xantatge inacceptable" exercit des de certs àmbits de la UE perquè Xipre acceptés el rescat.

Bankia envia pel morro els clients menorquins a gestionar a Mallorca

En una mostra exemplar de la prepotència de la casta mafiosa bancària espanyola, recolzada pels capos als governs de Madrid i Palma, Bankia ha anunciat per carta als seus clients menorquins que tanca les tres sucursals que tenia a l'illa i que a partir d'ara els atendrà a Pollença (Mallorca). Bankia tenia dues sucursals a Maó i una a Ciutadella, que seran tancades el mes vinent. Les queixes a la Moncloa doncs Bauzá ja ha dit que ell cobra però que és un titella inútil i lladre que no fa res.

La incredulitat a Menorca ha crescut encara més quan s'ha sabut que en la carta es convida els clients de Bankia a visitar la sucursal de Pollença, com si no sapiguessin que hi ha la mar pel mig.

Després de les primeres reaccions de sorpresa Bankia ha insinuat que podria instal·lar un caixer automàtic a Maó, però desvinculat de cap oficina.

La PAH aplicarà una estratègia comuna per frenar els desnonaments

Advocats de les Plataformes d'Afectats per la Hipoteca (PAH) han començat avui a redactar un escrit estàndard que presentaran als jutjats per tal de frenar els desnonaments a l'empara de la sentència del Tribunal de Justícia de la UE que ha considerat irregulars els processos d'execució hipotecària a Espanya. "L'important és traduir aquesta sentència en fets concrets", ha destacat la portaveu d'aquesta plataforma Ada Colau, en la reunió amb advocats de la PAH de tot Espanya a Madrid.

Un dels advocats presents en aquesta reunió, Martí Batllori, ha exposat als periodistes que ara han de "plantejar tot tipus d'estratègies per entrar per la gran porta oberta pel tribunal europeu i exigir als jutges que es defensin els drets dels afectats "enfront dels de les entitats bancàries. "La idea és elaborar un document que puguin esgrimir tots els afectats a través dels seus advocats per paralitzar els alçaments, fent valer el dret que es declarin nul·les les clàusules abusives dels préstecs hipotecaris", ha precisat.

Però no només es tracta de frenar desnonaments sinó que també es van a dissenyar estratègies per tractar de reparar el dany causat a aquelles persones que ja han perdut casa.

La plataforma intentarà aconseguir la nul·litat d'aquests procediments amb caràcter retroactiu "i que les persones puguin ser compensades per aquest mal", recuperant l'habitatge i cancel·lant el seu deute. La idea és obtenir una compensació de l'Estat, demanant "per falta de transposició de la directiva comunitària per incompliment de la llei espanyola de la directiva".

Tanmateix, Ada Colau creu que la solució al drama dels desnonaments no està en els jutjats perquè si el que el tribunal europeu ha dit és que "la llei espanyola és il·legal, el que cal fer de manera urgent és canviar aquesta llei". Segons la seva opinió, el Govern està intentant "desvirtuar l'esperit de fons d'aquesta sentència", que el que ha fet és detectar "un problema greu estructural en el procediment" que causa "indefensió a les persones afectades".

"Voler limitar això que si d'un mes d'impagament es passi a tres mesos, o al percentatge de tipus d'interès per mora, això és escandalós, un insult als afectats i exigim (al Govern) que deixin de marejar la perdiu i escoltin als ciutadans", ha reblat Colau en criticar les mesures aprovades ahir en Consell de Ministres.

Per a la portaveu "és una vergonya que el Govern, un cop més, estigui atenent els interessos de les entitats financeres en lloc d'escoltar les demandes ciutadanes i acatar la sentència del tribunal europeu". Colau creu que és el moment d'aplicar les mesures de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que aquest col·lectiu va aconseguir presentar al Congrés amb el suport d'un milió i mig de signatures.

Tanmateix, s'ha observat que les mesures proposta en aquesta ILP són "de mínims" i no resoldrien el problema del tot, "però permetrien fer creu i ratlla i amb una llei que sigui justa podríem encarar els procediments futurs". Batllori també defensa que la sentència "posa la pilota a la teulada del Govern, que ha de fer una profunda reforma del sistema d'execució hipotecària", i també ha reclamat que aquest "canvi en profunditat" es faci en el sentit de la ILP.

En aquesta iniciativa, ha afegit, es proposa la dació en pagament per cancel·lar el deute i el lloguer social "per seguir mantenint un habitatge digne que és el que ens demana Europa i que és el que permet garantir que no s'aboqui a les persones a una situació d'exclusió social".

Els genocides de la dictadura Argentina, fans de Bergoglio

Els 44 repressors acusats per delictes de lesa humanitat comesos a La Perla van entrar a la sala exhibint en el seu pit una escarapel.la amb llaços grocs i blancs. "Bergoglio ha estat el seu pare espiritual després de (Raúl Francisco) Primatesta", va dir Hugo Vaca Narvaja.

Jorge Bergoglio té la seva afició: ahir els 44 repressors acusats per delictes de lesa humanitat comesos al camp de concentració de la Perla van entrar a la sala exhibint en el seu pit una escarapel.la amb llaços grocs i blancs: els colors del Vaticà. Imputats pel segrest, tortura i desaparició de centenars de persones, l'excap de Tercer Cos d'Exèrcit Luciano Benjamín Menéndez, Ernesto "Nap" Barreiro, Pere Vergés i la resta dels seus còmplices van inflar els seus pits sota dels seus vestits quan els fotògrafs els apuntar amb les seves càmeres: un hàbit -el de la foto diària- del qual s'han queixat sempre en aquest i en altres judicis, però que ahir els va servir per celebrar la seva alegria pel nomenament d'un papa feixista que va recolzar i va ser còmplice de la dictadura nazionalcatòlica.

"Jo penso que així es veu qui estan molt entusiasmats amb l'elecció d'aquest Papa", li va dir a Pàgina/12 Guillermo "Quito" Mariani: el capellà rebel que va ser trobat a la seva parròquia per publicar un llibre en què explicava, entre altres coses, els seus amors de joventut, i és un dels principals integrants del grup de cures tercermundistes de Còrdova, format per sacerdots dissidents, o que van deixar els hàbits per poder casar-se.

Per Mariani "això és el que van tractar de fer des d'un primer moment: afirmaven la seva repressió durant el cop militar motivant en una suposada defensa de la societat argentina, abans que res el diabòlic d'una infiltració comunista. Amb això van justificar tot el terrorisme d'Estat". Mariani ha apuntat que seria un error, de part del Bergoglio, insistir amb "el manteniment de la rectoria castrense".

Per la seva banda, Hugo Vaca Narvaja, un dels advocats querellants del megajuicio, va opinar que "Bergoglio ha estat el seu pare espiritual després de (Raúl Francisco) Primatesta, que estava en la cúspide i la resta combregava amb aquestes idees. Ells li van donar suport ideològic a la repressió. El terrorisme d'Estat suport: el civil, que els va donar la part econòmica, el militar, que va ser la mà d'obra que es va encarregar d'aniquilar, i l'ideològic-religiós, que els va donar l'empara espiritual perquè cometessin seus crims darrere de la defensa de la civilització occidental i cristiana".

Vaca Narvaja va afegir: "No em sorprèn per res això que ha passat avui. Ells esperen pronunciaments de Bergoglio i de l'Església que ell representa, atiant a la famosa reconciliació nacional".

Violadors ofesos

Durant tota la jornada d'ahir una supervivent, Patricia Astelarra, va donar un testimoni tan complet com punyent sobre els seus propis patiments i els de desenes de companys que va veure patir i morir a La Perla.

Un dels moments més tensos que es van viure va ser quan ella va denunciar les violacions i vexacions de les que havien estat objecte seves companyes i ella mateixa. "El capellà Magaldi -tal és el sobrenom del torturador Roberto Nicanor Mañay- em va vexar, tot i que jo estava embarassada de cinc mesos. Em despullar i em va lligar a un catre. Després de la tortura em va treure la bena i em va dir 'és perquè vegis el que et faré'. Les més jovenetes i bufones eren les que pitjor ho passaven. No només ens havien reduït a l'esclavitud. També a moltes a l'esclavitud sexual. Era un esport morbós que practicaven habitualment. Astelarra va assenyalar -a alguns amb el seu dit- als que va esmentar com "els principals violadors".

Va ser llavors quan va nomenar Ernesto "Nap" Barreiro, Hugo "Quequeque" Herrera, José "Chubi" López a qui, va dir, "li agradava cremar els pits de les seves víctimes amb cigarrets", a Jorge Exequiel "Rulo" Acosta, Héctor "Palito" Romero, i Roberto Nicanor Mañay. Dit això, desencaixat i furiós, el repressor Chubi López va començar a cridar-li "Mentidera!", per la qual cosa el jutge Jaime Díaz Gavier va ordenar a la policia que el tragués de la sala i el va expulsar de les audiències fins que ell "consideri necessari" que es presenti a la banqueta.

Astelarra considerat que "aquests delictes haurien de ser considerats d'ordre públic, perquè van ser comesos per funcionaris públics". A aquesta alçada de les coses, quedaven pocs repressors asseguts a les seves butaques encara exhibint, és clar, la insígnia amb els colors del Vaticà.

El saqueig de la CAM esquitxa Camps i Valcárcel

La Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM) no va caure per casualitat ni simples errors: la responsabilitat darrera recau sobre els polítics del PP que n’exerciren el control com a sàtrapes corruptes i, per damunt de tots, el president de Múrcia Ramón Luis Valcárcel, i l’expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps.

Aquests, juntament amb entitats de control com el Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) o l’Institut Valencià de Finances, també van ser informats puntualment de les irregularitats que s’hi estaven cometent i no van fer res per aturar-les.

De ser la quarta entitat financera de l’Estat i presentar beneficis, la CAM va passar de la nit al dia a ser intervinguda pel Banc d’Espanya, el 23 de juliol de 2011, i necessitar la injecció de 2.800 milions d’euros del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). Un any després, el Banc de Sabadell comprava l’entitat pel preu simbòlic d’un euro, convertint en paper mullat les quotes participatives amb què els antics gestors havien tret la caixa a Borsa i les accions preferents amb les quals enganyaren una part dels seus clients de tota la vida. Pel camí, acusacions de salaris desorbitats, viatges a destins exòtics i reunions en hotels de luxe, prejubilacions milionàries, condonació selectiva de crèdits i unes pèrdues ocultes de 4.587 milions d’euros.

Les indagacions per esclarir les responsabilitats polítiques, penals, econòmiques i financeres del saqueig de la CAM s’estan duent a terme des de diversos fronts. El judicial està encapçalat pel sumari que instrueix el magistrat de l’Audiència Nacional Javier López Bermúdez contra l’antiga cúpula de l’entitat d’estalvis. Però també hi ha oberta una comissió d’investigació a les Corts Valencianes on la majoria absoluta del PP no està podent evitar que la desfilada d’exalts càrrecs i exdirectius de la financera llançant pilotes fora apunte directament cap als responsables polítics que van propiciar-ne el nomenament.

De moment, el jutge López Bermúdez ha imputat cinc exdirectius de la CAM pels presumptes delictes d’estafa, apropiació indeguda, manipulació del preu de les coses i delicte societari. Es tracta de l’expresident del consell d’administració Modesto Crespo, l’exdirector general Roberto López Abad, qui fóra la seua successora en el càrrec María Dolores Amorós i els exdirectius Vicente Soriano i Teófilo Sogorb.

El jutge disposa de quatre informes que ratifiquen les irregularitats comeses en la caixa d’estalvis. El més contundent és el darrer del Banc d’Espanya, que acusa el consell d’administració de maniobrar per enriquir-se, emprar artificis comptables per falsejar els resultats amb l’objectiu d’emmascarar les pèrdues i amagar els riscos per enganyar, entre d’altres, els possibles inversors de la caixa.

Autovia financera del PP


L’advocat que lidera la demanda col·lectiva a l’Audiència Nacional és el murcià Diego de Ramón. Aquest lletrat porta denunciant el saqueig de la CAM davant els tribunals i les autoritats de control des de l’any 2006, molt abans de la caiguda de l’entitat. I no ha estat fins ara que el mal ja està consumat que els jutges se l’han començat a prendre seriosament.

Per exemple, l’any 2007 De Ramón va enviar una carta al llavors president de la CNMV Julio Segura advertint-lo de les irregularitats i les temeritats en la intenció de la caixa alacantina d’eixir a Borsa amb quotes participatives. L’operació va autoritzar-se i ara hi ha milers de persones entrampades que han vist com disminueix fins a zero el valor de la seua inversió a causa de l’ensulsiada.

Per a De Ramón, la caixa va preparar «una acció continuada i planificada» amb la venda de quotes participatives i participacions preferents. Dels set milions de clients que tenia, va escollir-ne «el perfil més baix», persones d’entre 60 i 80 anys i joves «amb escassa instrucció financera, que no podien valorar on s’estaven ficant».

L’advocat assegura que els informes que el jutge Bermúdez té en les seues mans només reflecteixen la punta de l’iceberg. Davant les Corts Valencianes ha manifestat que «encara no se sap res de la CAM» i que cal «un procés d’instrucció més complex, més profund, perquè quede neta de veritat».

La comissió de la vergonya

Segons l’opinió d’aquest lletrat, hi havia «un circuit, una autovia financera per a un determinat grup polític», apunta amb clara referència al Partit Popular, formada per la tríada «Banc de València, Bancaixa i la CAM», que són les tres entitats valencianes que han hagut de ser intervingudes per l’Estat. Diego de Ramon també ha demanat que s’investiguen els moviments de la caixa d’estalvis en paradisos fiscals, tots els préstecs concedits per més de 600.000 euros i la política de col·locació en l’obra social de la CAM a València i a Múrcia, on encara hi treballa un significatiu contingent de col·locats per la directiva anterior.

Japó produeix per primera vegada al món gas natural de l'hidrat de metà

La Corporació Nacional del Petroli, el Gas i els Metalls del Japó (JOGMEG) ha generat avui, per primera vegada al món, gas natural a partir de l'hidrat de metà sota el llit oceànic, segons una nota publicada a la web d'aquesta empresa.

"Encara que la primera prova de producció offshore no és de caràcter comercial sinó que és una operació experimental, d'una activitat en procés d'estudi, suposa un avanç enorme en la investigació i el desenvolupament de l'hidrat de metà com a font d'energia", assenyala el comunicat corporatiu.

L'Agència de Recursos Naturals i Energia del Japó ha precisat que la primera porció de gas natural va ser extreta al sud de l'illa de Honshu, a una profunditat de 1.300 metres, d'un camp les reserves d'hidrat de metà són equiparables al consum nacional del gas natural durant 14 anys. La producció industrial, segons les expectatives, podria començar en el transcurs dels propers cinc anys.

Les reserves d'hidrats de metà sota el llit oceànic al voltant de Japó són suficients per cobrir el consum intern del gas natural durant un segle, segons l'agència de notícies Kyodo.

El hidrat de metà és una espècie de gel que es forma en condicions d'alta pressió i baixa temperatura i conté molècules de metà i aigua. Aquest material, considerat una font d'energia de nova generació, es troba a una profunditat de més de 500 metres a les zones del permafrost i sota el llit oceànic.

La GC escorcolla l'Ajuntament de Calvià cercant expedients de la ràdio municipal

Un grup d'agents de la policia judicial de la Guardia Civil s'han presentat a primera hora del matí a l'Ajuntament de Calvià per a intervenir-hi els expedients relacionats amb l'adjudicació presumptament irregular de contractes per a l'explotació de la ràdio municipal durant el govern de Carlos Delgado (foto), actual conseller de Turisme i Esports balear.

Així ho han confirmat a Europa Press fonts del cas, que han precisat que l'escorcoll ha estat ordenat pel jutjat d'instrucció número 12 de Palma, al qual ha correspost la querella interposada recentment pel PSIB.

Al final de l'any passat, de fet, el grup socialista de Calvià ja va dir que hi podia haver indicis de delicte en els expedients de contractació per a atorgar la concessió de l'emissora durant el mandat de Delgado, al capdavant del municipi mallorquí del 2003 al 2007 i del 2007 al 2011.

CiU va demanar a Método 3 dades d'extreballadors i informes

La direcció general d'Administració de Seguretat, dependent de Felip Puig i ara de Espadaler (CiU), va obrir una investigació sobre dos antics empleats de Método 3 just el dia després que es produïssin les detencions ordenades per un jutjat de Barcelona per l'escàndol del espionatge polític. Aquesta investigació es va obrir en plena polèmica sobre quin cos policial havia de portar l'assumpte i després de la creació d'un gabinet del Govern per fixar l'estratègia política, judicial i policial.

Aquest organisme vol saber si els dos extreballadors havien realitzat informes per l'agència i si tenien el títol de detectiu.

L'Executiu de CiU va admetre que s'havia obert un expedient a la signatura de detectius per no haver lliurat el llibre de registre en finalitzar la seva activitat-l'empresa addueix que es va perdre en una inundació-i sobre qualsevol possible irregularitat administrativa, segons va explicar el propi conseller d'Interior, Ramon Espadaler.

Aquest expedient que es va obrir, sota la forma d'una "informació prèvia", amb número de registre IP-24/2013, també abastava, segons documentació a la qual ha tingut accés aquest diari, indagacions al voltant d'un dels detinguts per la gravació a La Camarga a Alícia Sánchez-Camacho, Alex Borreguero, ia un altre exempleat de l'àrea tècnica de Método 3, que no està inclòs en cap procediment.

Encara que formalment es tracta d'unes tasques inspectores de caràcter administratiu, la bateria d'informació que es reclama "al representant legal de Mètode 3" sobre aquestes dues persones aprofundeix en aspectes directament relacionats amb els informes, la majoria dels quals estan ja en poder del jutge i del Cos Nacional de Policia. Es reclamen dades molt precises.

"Quines són les tasques que desenvolupava a l'empresa amb una descripció el més detallada possible, indicant: si ha realitzat investigacions i quin tipus d'investigacions realitzava, és a dir, quins àmbits concrets arribaven seus treballs, si ha aportat i obtingut informació i proves en relació a investigacions que duia a terme i, per tant, en relació amb conductes o fets privats, si ha elaborat informes, en relació a les investigacions que realitzava". El document pregunta també pels "mitjans materials i tècnics" que utilitzaven els extreballadors per realitzar les seves tasques i si disposaven "d'habilitació per a l'exercici de la professió de detectiu privat".

Fonts de la conselleria d'Interior van confirmar ahir l'existència de les indagacions, encara que no les van qualificar d'investigació sinó de "sol·licitud d'informació". Segons aquestes fonts, es van comprovar els noms d'extreballadors de Método 3 que van aparèixer a la premsa i es va detectar que dos podien no tenir la titulació. "Estàvem obligats per llei", van dir aquestes fonts, que van negar amb aquest assumpte hagi hagut ànim d'ocultació. La conselleria d'Interior considera "necessari" que es detalli les activitats dels dos treballadors per saber quin tipus de tasques realitzaven a la signatura i si es procedia una sanció econòmica.

"Com es va creure que podia haver irregularitats, els demanem informació", van sentenciar les fonts consultades. La carta va ser redactada el dia 19 de febrer i enviada a la seu de Mètode 3 al dia següent, quan ja estava precintada pel jutjat instructor.

Método 3 atribueix a l'entorn de Camacho l'encàrrec de la gravació


L'advocat de Francisco Marco, amo de Método 3, Álvaro Amigó, ha assegurat que el seu client es va assabentar que s'havia gravat un dinar entre la líder del PP, Alícia Sánchez-Camacho, i l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola, Maria Victòria Álvarez, fa pocs dies i per la premsa i que quan va preguntar als seus antics treballadors qui havia encarregat la feina li van dir que era un favor demanat per l'entorn de la pròpia Camacho.