dimecres, 17 d’agost de 2011

Hugo Chávez anuncia la nacionalització de l'or

El president de Veneçuela, Hugo Chávez, ha anunciat que nacionalitzarà els jaciments d'or del país amb una llei que està preparant, i que utilitzarà el mineral per a la seva conversió en reserves internacionals: "Anem a nacionalitzar l'or i anem a convertir-lo, entre altres coses, en reserves internacionals", ha assegurat Chávez en una comunicació telefònica transmesa durant un acte militar de lliurament de 324 míssils i 25 tancs adquirits a Rússia.

Chávez ha indicat que prepara una normativa en el marc de la 'Ley Habilitante', que li atorga poders per governar per decret sense control del Parlament, "per començar a prendre la zona de l'or", i ha assegurat que espera comptar amb el suport de les Forces Armades.

"Tinc ja les lleis per reservar a l'Estat l'activitat d'exploració, explotació de l'or i totes les activitats connexes", ha assegurat.

A més, ha subratllat que Veneçuela ha incrementat les seves reserves internacionals, de les quals "prop de 12 o 13 mil milions" de dòlars són d'or. "Aquesta és una gran riquesa i una de les més grans del món", ha afegit.

Presència de màfies

El maig passat, Chávez va afirmar que la producció nacional d'or voreja en l'actualitat les 11 tones anuals i que una xifra similar surt de contraban cap a altres països.

"Hi ha un estimat de no menys 10 o 11 tones més que se'n van de contraban a les màfies" i davant d'això "l'Estat ha d'actuar", va dir llavors, a l'anunciar la seva intenció de formalitzar que l'or és un recurs "altament estratègic per el desenvolupament del país", i" buscar inversions per incrementar la producció, però amb una nova visió".

Segons xifres del Banc Central de Veneçuela (BCV), les reserves d'or de Veneçuela sumen en l'actualitat 364 tones.

El ministre d'Indústries Bàsiques i Mineria, José Khan, ha afirmat l'any passat que els plans governamentals apunten a elevar la producció anual del metall a 15 tones a partir de 2012.

La reindustrialització del sector que promou l'Executiu inclou, pel que fa a l'or, una tasca de repressió a la mineria il.legal, cosa que ha derivat en deportacions de miners procedents del Brasil, Colòmbia i Guaiana, principalment, que formen part de "màfies nacionals i transnacionals", segons Chávez.

Una resolució del Banc Central de Veneçuela (BCV) del 5 de maig de 2009 estableix que almenys el 70% de l'or extret legalment a Veneçuela ha de ser destinat al mercat intern i només el restant 30% pot ser exportat.

Del 70% que ha de quedar a Veneçuela, dues terceres parts ha de ser lliurat al BCV i el restant "al sector transformador nacional", detalla el text de la resolució anomenada "Normes sobre el règim de Comercialització d'Or i els seus Aliatges".

Rússia acusa Iúsxenko d'enganyar el tribunal

L'expresident d'Ucraïna, Víctor Iúsxenko, enganya al tribunal que jutja Iulia Timoshenko per frau, en negar la seva participació en la signatura dels contractes de gas amb Moscou, ha declarat avui un funcionari d'alt rang en el gabinet de la Presidència russa: "Iúsxenko enganya al tribunal... Quan va exercir la presidència d'Ucraïna va buscar obtenir dividends polítics i va proposar al president de Rússia, Dmitri Medvédev, signar entre ells dos l'acord sobre l'arranjament dels problemes de subministrament de gas", va dir el representant del Kremlin.

Medvédev va contestar llavors a Iúsxenko que la signatura d'aquests acords era de la incumbència dels seus governs.

"Més tard, en una conversa telefònica amb el seu homòleg rus, Iúsxenko va assegurar que confiava plenament en la primera ministra Iúlia Timoixenko, investida segons ell de tots els poders necessaris, i que donaria suport els acords signats amb Rússia", ha afegit la mateixa font.

Un tribunal d'Ucraïna investiga des de finals de juny a l'exprimera ministra ucraïnesa, Iúlia Timoixenko, per abús d'autoritat i malversació de fons. Timoixenko, posada sota arrest, és acusada d'abús de poder en haver signat el 2009 el contracte de subministrament de gas entre la ucraïnesa Naftogaz i la russa Gazprom.

Aquest dimecres, l'expresident Iúsxenko va prestar declaració com a testimoni en el "cas Timoixenko".

L'actual primer ministre d'Ucraïna, Mikola Azarov, va declarar a principis d'agost que Kíev estudiava rescindir per via judicial el contracte signat el 2009 amb Rússia. Segons la part ucraïnesa, el preu de gas que figura en aquest document és injust per a Ucraïna i ha de ser revisat.

Alexei Miller, cap del monopoli rus del gas, Gazprom, va declarar anteriorment que el preu del gas per Ucraïna podia ser revisat només en cas de fusionar-Gazprom amb la gasística estatal ucraïnesa Naftogaz.

Les autoritats ucraïneses, a més, insisteixen que els acords de gas no són vàlids per haver estat signats per Iúlia Timoixenko, que no tenia atribucions suficients per fer-ho.

La cosmogonia maia -com la sumeria i l'indoeuropea- va emergir del mar

Entre 1949 i 1952, el govern mexicà va finançar la primera gran campanya d'investigació de l'antiga ciutat maia de Palenque, una de les més grans del seu temps i a la qual la selva chiapaneca havia devorat. La campanya liderada per l'arqueòleg mexicà Alberto Ruz L'Huillier va obrir el camí als investigadors i va fer grans aportacions al coneixement d'una societat sorprenent i fascinant. Tant com "l'arbre de la vida" del rei Pakal (veure vídeo) que ningú pot deixar encara de confondre amb un pilot conduint sa nau espacial.

Durant aquesta primera empresa, Ruz L'Huillier va descobrir un dels temples més ben conservats de tota la civilització mesoamericana, el conegut com a Temple de les Inscripcions o de les Tres Creus. Aquest santuari de Palenque, a Chiapas, Yucatán, ha estat fonamental en l'estudi de la cosmogonia maia i la seva concepció religiosa del món, a més de fomentar el coneixement de l'escriptura maia.

Mig segle després del seu descobriment, aquest recinte religiós segueix millorant el nostre coneixement sobre una societat en què la percepció del temps va jugar un paper fonamental en la religiositat. Durant els primers estudis, aclaparats pels jeroglífics, altars i tombes, els investigadors van passar per alt la presència de fòssils marins en els temples.

Els resultats de l'estudi de peces fòssils marines trobades al mar permeten conèixer l'origen de les creences en un inframón aquàtic

Un grup multidisciplinari d'investigadors integrat per arqueòlegs, antropòlegs, físics i geòlegs, ha analitzat 31 peces fòssils aparegudes a Palenque. Les seves conclusions, publicades fa just un any, són extraordinàriament cridaneres, aquests fòssils marins es corresponen amb restes d'animals que van poblar Mesoamérica quan aquesta regió es trobava negada pel mar.

L'existència d'aquestes restes en un recinte templer té dues explicacions clares, segons els investigadors. D'una banda, mostra que els maies tenien un coneixement elevat del seu passat prehistòric, cosa que va d'acord amb l'estudi del temps, en què es van bolcar durant centúries i que els va permetre desenvolupar un dels més complets i exactes calendaris. D'altra banda, aquest coneixement s'entronca i s'entrellaça amb les seves pròpies creences, ja que per als maies l'Inframón estava relacionat amb l'aigua i la consciència d'aquest passat prehistòric va tenir una influència capital en el desenvolupament d'aquest dogma abissal.

El coneixement dels costums religioses maies també es va completar fa ara un any amb la publicació dels resultats d'una altra investigació impulsada a Guatemala. En el jaciment del Zotz, "ratpenat" en llengua maia, i situat proper a un altre dels grans nuclis maies, Tikal (amb la Piràmide dels nitxos), els arqueòlegs van trobar la tomba d'un antic rei maia, fundador de la dinastia que va convertir aquesta ciutat en una de les més importants de la regió.

La càmera en la qual van trobar la sepultura havia estat perfectament segellada durant més de 1.600 anys, la qual cosa permet estudiar els costums funeraris maies. La tomba "és com un dipòsit de riquesa amb tèxtils i articles comercials, i això és el sorprenent de l'assumpte", va afirmar Stephen Houston, director de l'excavació. La fossa també alberga els cadàvers de sis nens -com també a Palenque, amb cinc nois i una noia adolescents, de família noble-, alguns d'ells en edat lactant, que prova els sacrificis rituals efectuats durant els funerals.

Gorbatxov diu que sabia de la confabulació colpista però va preferir no actuar per evitar una guerra civil

L'expresident de la Unió Soviètica amb menys prestigi de l'història russa junt amb Ieltsin, Mikhaïl Gorbatxov, en vigílies del 20è aniversari de l'intent colpista de 1991, ha dit avui que estava al corrent dels plans de certes forces polítiques per donar un cop d'Estat, però va preferir no actuar per evitar una guerra civil: "Diuen que Gorbatxov ho sabia... És clar que sí... Molts del meu seguici em van advertir sobre els preparatius d'un cop. Però l'essencial consistia en evitar un bany de sang i una guerra civil", va revelar Gorbatxov en una roda de premsa dedicada als esdeveniments d'agost de 1991.


La reforma monetària de Gorbatxev va enfonsar l'URSS


El 22 de gener de 1991, es va posar en marxa la darrera reforma monetària de la Unió Soviètica, ideada per l'últim primer ministre de l'inepte Gorbatxev, Valentín Pavlov. Oficialment, el seu objectiu consistia a eliminar els rubles falsos que entraven des de l'estranger i retirar de la circulació l'excés de la massa monetària per combatre el dèficit del mercat de mercaderies, segons els pelegrins arguments de la propaganda Reagan-Thatcher-Wojtyla, però només van aconseguir enfonsar l'economia de l'URSS i repartir-se el negoci amb els amics. I en això estan encara.

Per a mitjans de 1990, el Govern de Gorbatxev va decidir "introduir elements de l'economia de mercat", en un experiment que, com era de preveure, va arruïnar l'economia dels més febles i va deixar l'URSS en mans dels nous oligarques, com era previst des de la City londinenca. Entre els programes de reformes proposats, el president Mikhaïl Gorbatxev es va decantar pel de l'Executiu, que va apostar per un procés de transició més prolongat, un sector públic predominant i un control més dur de l'economia per part de l'estat.

El 22 de gener de 1991, Gorbatxev va signar un decret pel qual es van retirar de la circulació els bitllets de 50 i 100 rubles expedits el 1961, i es va restringir a 500 rubles la quantia que "els particulars" podien retirar dels seus dipòsits bancaris.

El decret es va divulgar la nit del 22 de gener, quan la majoria dels bancs i comerços ja havien tancat, i va entrar en vigor a les 00.00 del 23 de gener. El termini disponible per canviar els bitllets que es canviaven pels nous va ser de tres dies, i l'import màxim bescanviable va ser de 1.000 rubles.

Tot i que el bescanvi es va realitzar també en els centres de treball i en les oficines de correu, de seguida van sorgir grans cues, sobretot en les caixes d'estalvi, donat el reduït termini per al canvi dels bitllets.

Segons les autoritats, l'objectiu de la dràstica mesura era combatre els anomenats "ingressos extres", provinents de l'economia submergida, el mercat negre i la corrupció i eliminar de la circulació bitllets falsos, per reduir d'aquesta manera la massa monetària i aturar la inflació.

L'autor de la reforma va ser l'últim primer ministre de l'URSS, Valentín Pavlov, que a l'agost de 1991 formaria part de la junta colpista que va intentar sense èxit posar fi a la Perestroika de Gorbatxov que portà el país a la fallida.

Pavlov havia argumentat -seguint les directrius del govern i contra la seva postura particular- la "necessitat" d'aquesta mesura per les grans quantitats de bitllets de 50 i 100 rubles presumptament concentrats en l'economia submergida i a l'estranger.

No obstant, la reforma a desgana de Pavlov, que tan sols 10 dies abans havia negat rotundament la seva possibilitat d'aplicació, va colpejar a desenes de milers de simples treballadors soviètics que tenien estalviat alguns diners, tant en els bancs, com "sota el matalàs". Molts van veure desaparèixer en qüestió de dies els seus estalvis de tota una vida.

Malgrat el caràcter dràstic de la reforma i el gran desgast que va suposar per les autoritats, el seu objectiu amb prou feines es va aconseguir, ja que la mesura va permetre retirar de la circulació 14.000 milions de rubles, aproximadament un 10,5% de la massa monetària i tan sols un 17,1% dels 81.500 milions de rubles que es preveien retirar.

El 2 d'abril de 1991, el Govern va anunciar una pujada dels preus dels aliments, el transport i els serveis d'habitatge, que es van disparar entre un 100% i un 300%. Segons va calcular a finals de l'any un grup d'experts, la reforma monetària que Gorbatxev imposà a Pavlov va provocar que el 1991 tanqués amb una alça de preus d'un preocupant 680%.

El resultat principal de la reforma va ser, al costat del acusat empobriment de la població i l'empitjorament de la crisi econòmica, la gran pèrdua de suports del Govern, que continuà amb el cop d'estat de Boris Ieltsin i la CIA, i la creació de la Rússia actual del nou partit dinàstic de Putin i Medvédev.

Segons l'opinió de nombrosos politòlegs i historiadors, les reformes polítiques i econòmiques dutes a terme el 1991 a la URSS, van avançar en gran mesura, com ja era previst, sa disolució, rubricada per votació unànime a la Duma, en aplicació del Dret a l'autodeterminació dels pobles reconegut a la Constitució democràtica soviètica. A les dictadures d'aparador, encara no ho és, com ja saben. Al Sudan, sí.

El cop de la CIA i Ieltsin

La versió oficial dels hereus del partit de Ieltsin, Medvèdev i Putin amb Rússia Unida, es que "l'autoproclamat Comitè Estatal per a la situació d'emergència (GKChP, sigla russa) integrat per uns membres del Comitè Central del Partit Comunista i del Govern i uns caps de l'Exèrcit i del KGB de l'URSS va intentar el 19 agost 1991 donar un cop de Estat i destituir Mijaíl Gorbachov del seu lloc de president de la Unió Soviètica".

"El 19 d'agost el GKChP va proclamar l'estat d'emergència i va introduir tropes a Moscou. Desenes de milers de persones es van llançar als carrers de Moscou i Leningrad (avui Sant Petersburg) per expressar la seva protesta. El 22 d'agost, el pla colpista va fracassar i els membres del GKChP van ser arrestats".

Segons Gorbatxov, aquesta situació va ser originada pels problemes en el Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) que va començar a actuar com un fre en el desenvolupament del país i necessitava ser reformat. Segons l'opinió de Gorbatxov, en aquest temps va fer falta democratitzar la URSS en comptes de destruir-la.

Avui dia, Rússia ha de seguir el camí de processos integracionistes, com ara la formació d'un espai econòmic únic que abasti a Rússia, Bielorússia, Ucraïna i Kazakhstan, assenyala Gorbatxov i afegeix que cal emprendre relleus a la cúpula dirigent del país. "El partit Rússia Unida ha de renunciar a les intencions de monopolitzar el poder, per no córrer el mateix destí que el PCUS. Les eleccions s'han de celebrar de manera honesta, sense recórrer al recurs administratiu", ha subratllat el primer i últim president de l'extinta URSS.

Ieltsin, el borratxo útil i el cop d'estat del 19 d'agost

El 12 de juliol de 1990, durant l'últim XXVIII Congrés del PCUS, Borís Ieltsin va criticar el Partit Comunista de l'URSS i al seu secretari general, Mikhaïl Gorbatxov, i va anunciar que abandonava el PCUS.

Al febrer de 1991, Borís Ieltsin, en una intervenció transmesa per la televisió, va criticar la política del govern de l'URSS i per primera vegada va exigir la dimissió de Mikhaïl Gorbatxov i la transmissió del poder el Consell de la Federació compost pels caps de les Repúbliques Socialistes soviètiques.

O guanyar o prendre el poder, tot s'hi val!

Un referèndum per a la conservació de la URSS va ser celebrat el 17 de març de 1991, amb la majoria de la població que va votar per la conservació de l'Unió, en nou de les quinze repúbliques.

El 12 de juny de 1991, en les primeres eleccions presidencials directes, i no entre els diputats electes de la Duma o cambra baixa russa, Borís Ieltsin va ser elegit president de Rússia al reunir un 57,30% de vots davant del 16,85% del seu principal rival, Nikolai Rykov, recolzat per les autoritats federals, mentre la propaganda i els suborns finançats per EUA i l'OTAN copaven tots els mitjans publicitaris, diaris i televisions amb la figura i la biografia feta a mida d'un Boris Ieltsin que ho prometia tot, a l'estil dels seus socis Reagan i Thatcher.

El 19 d'agost de 1991, Ieltsin va realitzar un cop d'estat. Mentre, pels mitjans occidentals s'acusava comunistes i/o "marxistes radicals" de la seva autoria, amb tota l'impunitat de saber que no hi havia cap mitjà per contrarestar la desinformació organitzada pel Pentàgon. El president de l'URSS, Mikhaïl Gorbatxov, va ser fet presoner a la seva residència d'estiu de Crimea, el que li va valer un desprestigi total i irrecuperable. Ieltsin, seguint el guió, va convocar manifestacions "populars" dels seus adictes, va convertir la Casa Blanca (l'edifici parlamentari) al centre d'un nou govern i va donar un discurs perfectament programat i amb la presència de tots els mitjans de propaganda occidentals des de la torreta d'un tanc. Malgrat l'evidència de qui donava el cop, els mitjans segueixen parlant dels "marxistes" i del PCUS.

A l'agost de 1991, Letònia i Estònia, amb el suport de l'OTAN que finança encara els seus règims neofeixistes, van declarar -unilateralment i sense cap referèndum- la restauració de la independència plena (seguint l'exemple de Lituània el 1990), mentre les altres 12 repúbliques continuaven discutint els models d'una Unió cada vegada més feble.

El dictador Ielstsin, cap de la màfia de totes les rússies

El 23 d'agost, Ieltsin va signar -ja com dictador- l'ordre sobre la dissolució del Partit Comunista de la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia, i el 6 de novembre, sobre la dissolució del Partit Comunista de la URSS. La Rússia de les màfies acabava de prendre el poder.

Després del cop d'estat atribuït per la propaganda als "marxistes radicals", dut a terme a l'agost de 1991, el president de l'URSS, Mikhaïl Gorbatxov, va començar a perdre el control sobre les Repúbliques Socialistes Soviètiques, desprestigiat per Ieltsin i assetjat també pels comunistes per la seva evident debilitat, inconseqüència i falta de criteri. Mentre EUA, l'OTAN i el mateix Ieltsin van facilitar la creació d'oligarquies en totes elles, els líders van concentrar a les seves mans el poder real abans d'organitzar cops d'estat o farses electorals disfressades de "revolucions de vellut", amb les portades dels mitjans aplaudint unànimement l'ofensiva del capitalisme contra els pobles i estats socialistes.

Lliurades a la seva sort en mans d'una oligarquia corrupta, finançada i preparada per EUA, els països del bloc comunista van ser, un darrere l'altre, desestabilitzats o directament agredits, com Romania, per complots minuciosament preparats des dels despatxos del Pentàgon i l'OTAN, i repartits, entre titulars de "democràcia" dels seus mitjans, a les màfies que ara els mantenen sota el dictadures neofeixistes i que els han robat fins als últims drets.

El 8 de desembre de 1991, els "líders" d'Ucraïna, Leonid Kravchuk, de Bielorússia (a la foto, a l'esquerra), Stanislav Xuixkevitx (al centre), i de Rússia, Borís Ieltsin van signar a Belovezhskaya Pushcha (Bielorússia ) l'acord sobre l'establiment de la Comunitat d'Estats Independents (CEI).

La repressió de Cameron aixeca protestes fins dels seus socis liberals

És proporcional condemnar algú a quatre anys de presó per incitar a Facebook a nous disturbis si ni tan sols va tenir èxit? Aquesta és la pregunta que experts legals i diversos diputats es plantegen en veu alta al Regne Unit, on a la política de duresa enarborada pel Govern neocon del baró Cameron li ha sortit un prominent crític: el seu propi soci de coalició. El que ha desfermat les alarmes ha estat la sentència per part de la cort de Chester contra Jordan Blackshaw, de 20 anys, i Perry Suttcliffe, de 22, a quatre anys de presó per admetre l'ús de Facebook per encoratjar les protestes. El ministre de Comunitats, el conservador Eric Pickles, ha defensat al programa Today de BBC Radio que seria equivocat si la gent rep només "una estirada d'orelles" per incitar uns disturbis. Ja són 1.733 detencions a Londres.

Crítiques liberals

Hores abans, el portaveu dels liberaldemòcrates en assumptes d'Interior, Tom Brake, denunciava que "si s'hagués comès la mateixa ofensa abans dels disturbis, no haurien rebut una sentència d'aquesta naturalesa". "Hauria d'haver una justícia restauradora, no una justícia de càstig", afegia.

Més contundent era la seva companya a la Cambra dels Lords, la baronessa Hamwee, que deia clarament que hauria d'haver "tolerància zero amb la tolerància zero", en referència al compromís del primer ministre britànic, David Cameron, de tenir "tolerància zero" amb els detinguts en els disturbis.

Una altra diputada liberal, Tessa Hunt ha dit simplement que els conservadors "han perdut la xaveta". En la mateixa línia, el diputat laborista Paul Flynn denunciava al seu bloc que el Govern està "tirant a les escombraries les regles per sentenciar".

Els tribunals britànics han rebut la instrucció del Govern de "considerar si els seus poders de càstig són suficients per tractar amb alguns casos sorgits en els desordres recents perquè remeteren aquests processos a tribunals superiors que poden imposar penes més dures.

Sentències desproprocionades

Advocats defensors i grups pro drets civils han criticat les sentències "desproporcionades" mentre les xifres oficials mostren que prop de 1.300 sospitosos han estat portats ja davant dels tribunals.

Per Andrew Neilson, director de campanyes de la Howard League per a la reforma penal, la sentència contra els dos joves per la seva missatge a Facebook "envia un missatge que hi haurà algunes molt males sentències que seran revertides en apel·lació".

"Això suposarà més càrrega en el sistena judicial, que ja està col.lapsat i això sense tenir en compte les pressions sobre les presons", ha advertit l'expert, que considera "comprensible" que es demana als tribunals que tractin els disturbis públics com un factor agreujant.

"No obstant, crec que el que no es resisteix és un altre element clau del sistema judicial, que és la proporcionalitat. Les sentències haurien de reflectir la serietat de l'ofensa", afegeix.

I és que una pena de quatre anys de presó com el cas d'aquests joves a Facebook en el sistema judicial britànic s'associa a delictes com agressions sexuals i robatoris amb violència.

Esdeveniments sense audiència

Així, Blackshaw i Suttcliffe, que no tenien antecedents, han rebut la sentència més dura emesa fins ara tot i que ni tan sols van participar personalment en cap disturbi i saqueig.

Blackshaw es va limitar a crear un esdeveniment a Facebook anomenat Destrossar en Northwitch Town en la nit del 8 d'agost però ningú va anar a més de la Policia, que estava seguint la pàgina, on s'establia com a punt de trobada un McDonalds.

Per la seva banda, Sutcliffe-Keenan va usar el seu compte a Facebook per dissenyar una pàgina titulada The Warrington Riots (Els disturbis de Warrington), cosa que a judici del tribunal va crear una onada de pànic a la localitat.

Quan es va despertar amb ressaca al dia següent, va eliminar la pàgina i es va disculpar dient que era un acudit. Tampoc ningú va acudir al punt de trobada.

No obstant això, per al jutge Elgan Edwards en ambdós casos es va tractar "d'un acte malèvol": "Això va ocórrer en un moment en què la bogeria col.lectiva s'havia estès pel país. La vostra conducta ha estat bastant desgraciada", els ha comentat el magistrat.

La Fiscalia de la Corona també ha justificat la sentència en què els actes dels acusats podrien haver ocasionat més desordres i ha recordat que s'ha tingut en compte la seva confessió i la seva bona conducta per no imposar-los la pena màxima de deu anys.

Els advocats dels acusats no comparteixen aquesta visió i han denunciat que les seves famílies estan "commocionades" per la duresa de la sentència i que apel·laran.

Onada d'apel·lacions

El prestigiós advocat criminalista John Cooper ha assegurat que les sentències emeses "excedeixen el màxim" i probablement serà revertides per la Cort d'Apel·lacions: "El que no podem fer en situacions com aquesta és llançar simplement el llibre de regles perquè hi hagi una opinió favoranble generalitzada", ha afegit.

En la mateixa línia, l'antic dirigent de l'Associació d'Advocats Criminalistes, Paul Mendell, ha advertit que "igual que la gent s'ha vist embolicada i han actuat de forma aliena al seu caràcter en els disturbis, hi ha un perill que els propis tribunals acabin en un diferent tipus d'histèria".

Mentrestant, els tribunals segueixen treballant a preu fet. La policia britànica ha acusat formalment a 1005 sospitosos per la seva implicació en els greus disturbis registrats a Londres la setmana passada, segons ha informat Scotland Yard.

El comissari en funcions de la Policia Metropolitana, Tim Godwin, ha assenyalat en un comunicat que amb aquest nombre de processats per la seva participació en diversos delictes a la capital s'ha arribat a "una fita significativa", després que els agents practiquessin 1733 detencions a Londres.

"Continuen les nostres investigacions incansables per trobar els responsables de la violència vergonyosa de la passada setmana", ha declarat Godwin i ha elogiat el "gran treball" que desenvolupen els agents dies i nit "per demanar el tipus de proves que han portat a aquests càrrecs", així com" la resposta del públic per aportar informació, que ha estat fantàstica".

Les entitats socials qualifiquen l'actuació del govern de “ineficient, injusta i desproporcionada”

La polèmica pel cobrament de la renda mínima ha reobert el debat sobre les prestacions per als col·lectius més vulnerables de la societat. En aquest context, la federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) proposa replantejar el dret a la “cobertura d'uns mínims per a tota la població, en compliment de la legislació vigent”. Així ho ha afirmat a través d'un comunicat, en què també ha assegurat que vincular el programa a una partida pressupostària “anul·la de facto el seu caràcter de dret subjectiu i posa en perill la subsistència de moltes persones”. La revisió del PIRMI, diuen, ha de ser conceptual i no merament econòmica. “Cal filar més prim, ajustar la resposta a les necessitats, diversificar els tipus d'ajuts i reforçar el seguiment individual”, conclouen.

ECAS es mostra d'acord amb el govern en la necessitat de combatre el frau, que també defensa l'oposició. Ara bé, les entitats consideren que la manera com s'ha intentat evitar-lo és “ineficient, injusta i desproporcionada”. “Convertir tots els perceptors de la Renda Mínima d'Inserció en sospitosos i posar en risc la seva subsistència reflecteix una gran manca de sensibilitat i alimenta l'estigmatització d'un col·lectiu que necessita tot el contrari”, afegeixen des de la federació.

Les entitats socials es queixen que la manera com s'ha fet el canvi en el pagament de la prestació -al mes d'agost i sense cap avís a aquestes organitzacions- “ha fet impossible atendre les incidències i consultes dels afectats”. ECAS agrupa 85 organitzacions sense afany de lucre que atenen 795.000 persones l'any, segons dades de la federació, i prioritzen el treball amb col·lectius en situació o risc d'exclusió. Per una altra banda, ECAS insta al govern a posar en marxa el grup de treball conjunt que les organitzacions i el Departament d'Economia i Ocupació van acordar crear al juliol.

França denega l'entrega a Espanya de Daniel Derguy

La justícia francesa ha rebutjat aquest dimecres l'entrega a Espanya de Daniel Derguy (foto), de nacionalitat francesa, arrestat el 6 de juliol a Cahors i reclamat per l'Audiència Nacional de Madrid per ser jutjat per una acció comesa el 1994. Fonts judicials han indicat que la sala d'instrucció del Tribunal d'Apel.lació d'Agen (sud de França) es va pronunciar en contra de l'execució de l'euroordre espanyola contra Derguy, el primer francès que va arribar a la cúpula d'ETA, "perquè una part dels fets que se li retreuen es van cometre en territori francès".

La Justícia espanyola, en resposta al Tribunal de Agen, havia precisat que el seu ordre es limitava a l'intent d'assassinat per l'enviament d'una carta bomba a l'empresa Pastes Arruabarrena, i no per la seva presumpta vinculació amb una furgoneta carregada d'explosius recuperada per la policia a la localitat barcelonina de Castelldefels al juliol de 1993.

Derguy, que estava en llibertat condicional des de març de 2008, va ser detingut el passat 6 de juliol a Cahors en una operació en què també van participar els serveis d'informació de la policia espanyola, i va ser posat en llibertat sota control judicial una setmana després.

Les fonts han precisat que l'home, de 50 anys d'edat, se li manté la llibertat condicional però se li ha aixecat el control judicial, l'objectiu era garantir la seva presentació en l'audiència.

Aquest control implicava que no podia sortir del territori francès i que tenia restriccions del seu desplaçament a diversos departaments del sud-oest del país, l'obligació de residir a Cahors (centre), on té domicili, i de fitxar a la comissaria allà.

En una entrevista difosa aquest dimecres pel diari gal Libération, Derguy, que va estar empresonat a França 12 anys per la seva implicació en l'organització terrorista, va afirmar que el seu lliurament a Espanya "hauria creat un precedent per a tots els militants de l'esquerra abertzale, susceptibles llavors de ser enviats a l'altre costat d'un dia per l'altre".

Després de complir la seva condemna de 12 anys, Derguy va quedar en llibertat el 14 de març de 2008. Va néixer el 2 de novembre de 1960 a la localitat francesa de Hasparren i va ser captat el 1987 per l'històric dirigent etarra Henri Parot.

Va ser detingut per primera vegada el gener de 1988 després de la localització d'una furgoneta carregada amb més de mil quilos d'explosius a Saint Pée sur Nivelle i condemnat a dos anys de presó, al desembre, per exercir de correu del llavors cap de logística José María Arregi Erostarbe, Fiti.

El 1996 va ser detingut una altra vegada com a membre del comando itinerant responsable de la campanya de atents a la costa de tres anys abans.

Hauria estat el primer francès lliurat a Espanya


Si la Justícia francesa s'hagués pronunciat a favor de l'execució de l'euroordre, s'hauria convertit en el primer ciutadà francès lliurat a Espanya amb un mandat d'arrest europeu.

En aquesta situació es troba ara l'exdirigent de Batasuna Aurore Martin, també de nacionalitat francesa, sobre la qual pesa un dictamen definitiu del Tribunal Suprem de França per ser lliurada a Espanya, on es la reclama per jutjar-lo per les seves activitats entre 2005 i 2008 en aquest partit il.legalitzat.

Martin fa mesos en la clandestinitat per evitar el seu arrest i quedar en mans de les autoritats espanyoles, encara que des de mitjans de juny ha fet diverses aparicions públiques.

Amnistia Internacional demana l'indult de Els 5, però els mitjans ho amaguen

Amnistia Internacional va exigir al Govern dels Estats Units que revisi els casos de cinc antiterroristes cubans presos en el veí país, per l'existència d'irregularitats en el procés judicial. En un informe, l'organització de defensa dels drets humans, va afirmar que s'han registrat inconsistències i greus dubtes sobre la justícia i imparcialitat del judici a què van ser sotmesos els denominats "Cinc" lluitadors antiterroristes.

AI va exposar que després d'analitzar el cas de manera detallada, conclou que és urgent que se'ls atorgui l'indult a Fernando González, Gerardo Hernández i Ramón Labañino, Antonio Guerrero i René González, qui compleixen condemnes des de 1998 que van des dels 15 anys fins doble cadena perpètua, per monitoritzar les activitats de grups violents que actuen des de Estats Units contra l'illa.

L'informe d'AI va ser presentat per Alfonso Anaya i Maricarmen Montes, del Servei Internacional Cristià de Solidaritat amb Amèrica Llatina i el Carib Monsenyor Óscar Arnulfo Romero, així com per Daniel Zapico, d'Amnistia Internacional, i Pedro Gellert, directiu del Moviment de Solidaritat amb Cuba a Mèxic.

Cal destacar que els defensors dels drets humans van expressar a més altres arguments sobre les il · legalitats en el cas de Els cinc i els maltractaments que reben a la presó, els quals inclouen la prohibició, de veure les seves dones.

El director de News of the World i Murdoch estaven al cas de les escoltes il·legals

Clive Goodman, periodista condemnat el 2007 per les escoltes del diari News of the World, diu en una carta que les escoltes eren generals i sabudes del magnat Rupert Murdoch i el seu fill James. La carta, feta pública ahir per The Guardian, fou escrita el 2007 pel periodista Clive Goodman, després de ser condemnat per haver punxat els telèfons de la casa reial britànica, i contradiu la família Murdoch i l'ex-director de News of the World, Andy Coulson, que deien que no n’estaven al cas.

Goodman també diu en aquesta carta que fins i tot es parlava de les escoltes il·legals durant les reunions del consell de redacció, i que el director, Andy Coulson, va prohibir de parlar-ne, en aquelles reunions, i que va oferir-li de mantenir-li el lloc de feina si no implicava el diari en el judici per les escoltes a la casa reial.

Coulson sempre ha negat que en sabés res, de les escoltes, i, després de dimitir per la condemna de Goodman, fou nomenat portaveu i assessor de comunicació del partit Conservador i del primer ministre, David Cameron, fins al gener.

Després d'Espanya, França també tanca les portes als treballadors romanesos

José Luis Forneo: Pocs dies després que la Brussel.les autoritzés l'aprovació de les mesures discriminatòries adoptades pel govern espanyol contra els treballadors romanesos, altres països de la Unió Europea han aprovat mesures similars. És el cas de França, la suposada pàtria de la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat, que ha limitat l'accés a romanesos i búlgars a llocs de treball del sector informàtic o la construcció.

Sembla que la mesura del govern francès s'emmarca en la política general de Sarkozy de limitar el flux d'immigrants, amb la vista posada a les eleccions presidencials que tindran lloc el proper any 2012.

El camí a la feina a Europa s'està omplint d'obstacles en els últims mesos, ja que a més d'Espanya i França, també Holanda ha decidit que romanesos i búlgars siguin tractats com qualsevol altre immigrant a l'hora de parlar de drets laborals. Per al gobieno holandès, que els romanesos siguin membres de la UE no compta molt, i el seu permís de treball dependrà, com per a la resta d'estrangers extracomunitaris, de condicions excepcionals.

D'acord al Tractat d'Adhesió signat per Romania i Bulgària el 2007, els països membres de l'UE podran disposar d'un període de transició en el qual cada estat pot limitar l'entrada de romanesos i búlgars en el seu mercat laboral. Fins ara les restriccions seguien en peu a Àustria, Bèlgica, Alemanya, Itàlia, Luxemburg, Anglaterra, Suïssa i Malta.

Es tracta d'una nova mostra de discriminació cap a Romania i Bulgària, als treballadors no se'ls respecta el dret comunitari a treballar en qualsevol país de la UE, institució que una altra vegada deixa clar que la defensa dels drets iguals per a tots els seus ciutadans no és la seva preferència, sinó més aviat la de les grans fortunes i empreses que precisament viuen a costa dels que treballen.