diumenge, 2 de desembre de 2012

Veïns de Sabadell escridassen Bustos al jutjat

El batlle de Sabadell, Manuel Bustos (PSC), declara avui citat pel jutge que investiga el cas Mercuri sobre presumpta corrupció urbanística. En l'arribada al jutjat hi ha hagut tensió entre un grup de veïns que l'escridassava i un altre que l'ovacionava. Bustos ha promès una declaració llarga per demostrar tant la seva innocència com la honestedat del seu mandat al capdavant del consistori: 'Mai he cobrat cap comissió ni tinc res a veure amb cap trama de corrupció', ha declarat a la premsa abans d'entrar al jutjat.

Bustos és acusat de trafic d'influències i d'omissió del deure de perseguir delictes. Ara per ara no ha estat pas encausat pel delicte de suborn. També han estat encausats en la trama vallesana el seu germà, Francisco Bustos, regidor d'Espai Públic, i l'esposa del batlle, Montserrat Costa; la batllessa de Montcada i Reixac, María Elena Pérez, i el tinent batlle de Sabadell Joan Manau.

L'alcaldessa de Montcada i Reixac ja va declarar ahir i va dir que no havia contractat mai ningú il·legalment a l'ajuntament. És en relació amb aquesta qüestió que també s'investiga el secretari d'organització del PSC, Daniel Fernández, a qui el partit ha suspès temporalment el càrrec. La fiscalia sospita que Fernández va recomanar la col·locació de Llumà, i que el procés de contractació fou irregular.

La dona de Bustos, que també és cap de gabinet de la batllia de Sabadell, Montserrat Costa, ja ha declarat al jutjat aquesta nit passada. Ha dit 'Jo personalment, i tots nosaltres, tenim la consciència molt tranquil·la'.

Divendres, Bustos va fer públics els justificants del pagament de 27 multes interposades a la seva família des de mitjans de 2006, per demostrar que "mai" ha demanat al cap de la Policia Local que les eliminés.

El cap de la policia nega haver perdonat multes a la família Bustos

El cap de la policia local de Sabadell, Josep Miquel Duran, ha reiterat la seva innocència després de sortir de declara al jutjat que porta la investigació del cas 'Mercuri' i ha dit que cap de les preguntes de l'interrogatori ha estat sobre les multes de trànsit que suposadament havia perdonat als familiars de l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos. Duran ha lamentat un secret de sumari que no li permet de moment donar la seva versió, una cosa que s'ha compromès a fer "de seguida que pugui" perquè el seu càrrec l'obliga per respecte "a la resta de policies i de ciutadans"

Un mínim de 120.000 euros de comissió

La Fiscalia Anticorrupció ha acusat els implicats en la trama de corrupció urbanística de Sabadell d'exigir com a condició "sine qua non" 120.000 euros com a dipòsit a fons perdut per accedir amb avantatge a les contractacions públiques. Aquesta quantitat, que podia variar en funció del pressupost de la construcció, es repartia entre funcionaris i polítics involucrats en els fets, segons sosté la Fiscalia. A més, un cop finalitzada l'obra les dues parts tenien un pacte implícit i emparaulat l'entrega en un despatx d'advocats d'un 3% del pressupost final en diner negre. Les investigacions del cas 'Mercuri' van començar el 2010.

La Fiscalia Anticorrupció desconeix, però, si aquestes quantitats es col·locaven en comptes legals, si es repartia o es blanquejava Fins ara, els delictes dels quals acusa la Fiscalia als detinguts i imputats són prevaricació, suborn, tràfic d'influències, falsificació documental, infidelitat en la custòdia de documents, negociacions i activitats prohibides a funcionaris públics i omissió del deure d'impedir delictes o de promoure la seva persecució.

El PP perdona l'IBI a les empreses estrangeres

El Govern de lladres i mentiders de Mariano Rajoy eximirà de pagar l'IBI del 3% a les empreses estrangeres que no resideixin a Espanya segons una esmena que introduirà el PP al projecte de llei de mesures tributàries que s'està tramitant al Senat, mentre diu que no hi han diners per complir la llei i revaloritzar les pensions com va prometre reiterada i hipòcritament abans de les eleccions.

El text original contemplava un gravamen especial sobre els béns immobles per "les entitats no residents que siguin propietàries o posseeixin a Espanya, per qualsevol títol, béns immobles o drets reals d'ús o gaudi sobre aquests". En la nova redacció del PP el gravamen passa a referir-se només a "les entitats residents en un país o territori que tinguin la consideració de paradís fiscal", de manera que la resta queden exemptes de pagament.

D'altra banda, el PP ha introduït via esmena els canvis previstos en la reforma del lloguer per a les Societats Cotitzades d'Inversió Immobiliària (Socimi), de manera que aquests entrin en vigor l'1 de gener i no es demorin pel tràmit parlamentari d'aquesta reforma.

Entre aquests canvis, destaca l'establiment d'una tributació a tipus zero per a aquestes entitats respecte de les rendes i d'un gravamen especial del 19% sobre els dividends distribuïts a aquells socis amb una participació de, com a mínim, el 5% de l'entitat. El PP ja està preparant la fugida dels seus ministres a les multinacionals agraïdes ...

El nazi de l'Opus Dei Fernández Díaz és a Israel de visita i negocis foscos amb el règim criminal sionista

El ministre espanyol de l'Interior de l'Opus Dei, el declarat nazicatòlic supernumerari Jorge Fernández Díaz (PP), comença avui una visita de vacances pagades pels pensionistes i que ell diu de "treball" de dos dies a Israel amb una visita a les estafes turístics per "creients" i una entrevista de negocis amb el ministre de Defensa Civil i Rereguarda, Avi Dichter, i amb el viceministre d'Exteriors, Dani Ayalo amb el que abordarà temes relacionats amb "la seguretat d'Israel i la situació del terrorisme internacional gihadista", el mateix terrorisme que l'OTAN i Israel financen a Síria, Egipte, Líbia, Afganistan, l'Iraq o Tunísia.

La reunió amb qui va ser cap del servei secret israelià Shabak entre 2000 i 2005 tindrà lloc a última hora de la tarda a Tel Aviv, va confirmar el portaveu de Dichter, Nissan Zeevi.

Tots dos ministres, va explicar, tenen previst signar un memoràndum d'entesa en l'àmbit de la protecció civil que establirà les bases per a una futura cooperació en situacions d'emergència però que "per ara no conté cap mecanisme pràctic".

Fernández Díaz, que va arribar a Israel el divendres i ha dedicat el cap de setmana a recórrer alguns dels "llocs sants per al cristianisme", és a dir, estafes turístics per golafre i també per "estrènyer la col·laboració bilateral en temes de seguretat interior" amb el règim terrorista d'Israel.

"És una visita que servirà per enfortir l'excel·lent col·laboració entre els dos ministeris i els cossos policials dels dos països", va reconèixer Natan Rotenberg, cap de Relacions Internacionals del Ministeri israelià de Seguretat Pública.

El titular d'aquesta cartera, Itzhak Aharonovitch, va estar a Madrid el passat mes de març i li va estendre al seu col·lega la invitació dins dels marcs de diàleg que mantenen els dos governs des de fa molts anys.

Segons Rotenberg, la cooperació bilateral en el camp de la seguretat interior va rebre un fort impuls el 2007 amb la signatura d'un acord que va obrir les vies de cooperació a tots els nivells i estrats: "Aquest any es va formar un grup de treball policial conjunt que es reuneix anualment, un cop a Espanya i una altra a Israel per tractar temes d'interès comú".

"Tenim acords amb molts països però a la part operativa, Espanya és un dels més importants", va subratllar el funcionari israelià.

Fernández Díaz ha visitat Israel en nombroses ocasions tant a títol privat com de diputat a costa de l'erari públic, s'entrevistarà demà amb Aharonovitch després d'una visita al Museu de l'Holocaust de Jerusalem i d'una altra reunió amb el viceministre d'Exteriors, Dani Ayalon.

Amb aquest últim abordarà assumptes relacionats amb la seguretat d'Israel i la situació del "terrorisme internacional gihadista", el mateix que l'OTAN i Israel financen a Síria, Egipte, Líbia, Afganistan, l'Iraq o Tunísia.

Israel roba els impostos palestins després de la votació de l'ONU

El règim terrorista d'Israel ha anunciat avui que es quedarà els impostos que recapta en nom de l'Autoritat Palestina, en resposta al reconeixement de Palestina com a membre observador a les Nacions Unides. L'anunci va ser realitzat pel ministre de Finances sionista, Yuval Steinitz. Els diners confiscat puja a uns 460 milions de shekels (uns 120 milions de dòlars).

D'altra banda, tot i les crítiques internacionals que va desencadenar l'anunci de construir 3.000 nous habitatges en assentaments, el primer ministre del règim colonialista, Benjamin Netanyahu, no pensa rectificar.

"Estem construint a Jerusalem i ho seguirem fent en tots els llocs d'interès estratègic en el mapa israelià", ha dit Netanyahu durant la sessió setmanal del govern amb l'arrogància criminal que la cooperació submisa de l'OTAN i els EUA li confereixen.

Hores després que les Nacions Unides reconeguessin Palestina com a membre amb estatus d'observador, Israel va anunciar la construcció de 3.000 nous habitatges a Jerusalem Est i Cisjordània, en territoris robats durant la Guerra dels Sis Dies, el 1967.

Goldman Sachs: un banc sionista i criminal que governa l'Europa neofeixista

L'elecció del nou president del Banc d'Anglaterra ha revifat les evidències de conspiració oligàrquica que giren al voltant de Goldman Sachs, principal protagonista de la crisi-estafa neoliberal. I és que el lobby per excel·lència de la política i economia dels Estats Units està aprofitant l'estafa europea per llançar els seus tentacles cap al Vell Continent. Un, pot ser casualitat, dues coincidència... però a partir del tercer lacai de Goldman que arriba a un alt càrrec de poder posat a dit per la cúpula dirigent feixista del PP europeu les suspicàcies entre propis i estranys passen a ser evidències i obvietats, fins al punt que la premsa parla de "el govern de Goldman Sachs a Europa".

Raons no falten per sospitar quan ja són diversos casos que compleixen aquesta regla.

Mark Carney, el canadenc que s'ha posat al capdavant de la política monetària del Regne Unit, ha dedicat tretze anys de la seva vida al banc d'inversió en les oficines de Londres, Nova York, Tòquio i Toronto. Entre altres càrrecs va ocupar la codirecció de departament de risc sobirà, el que no deixa de ser irònic tenint en compte que la crisi europea ve donada per aquí i que, per més inri, Goldman Sachs ha contribuït de manera activa a la generació de la mateixa ajudant precisament a Grècia a ocultar el seu dèficit.

I més significativa és que Carney no es trobava en la línia successòria del BOE. No obstant això, l'esclat de l'escàndol de la manipulació del Libor per part de Barclays -que comprà el Lehman on "treballava" el ministre franquista De Guindos- va arribar aquest estiu en un moment molt oportú per treure de la cursa l'hereu natural de Merving King, el subgovernador Paul Tucker, que es va veure esquitxat pel frau donada la seva proximitat als directius implicats.

Hi ha qui diu que les casualitats no existeixen. Però en els últims dos anys el Vell Continent no guanya per sorpreses. No en va, no ho va ser menys l'arribada de Mario Draghi, també ex Goldman -i factotum de l'engany dels feixistes grecs en els seus comptes que Draghi va donar per bons-, a la butaca del Banc Central Europeu des d'on s'ha convertit en l'home més poderós d'Europa. No estava en l'agenda d'Angela Merkel que l'italià arribés a regir la política monetària de l'Eurozona, saltant-se el pacte no oficial de l'alternança del poder entre Alemanya i França.

Però el llavors president del Bundesbank, Axel Weber, va deixar plantada a la cancellera per "motius personals" per acabar al capdavant d'UBS i la seva altra carta, l'economista en cap de la institució, Juergen Stark, va fer el mateix. Va ser un accident o potser no?

I és que els indicis que donen ales a la teoria de la conspiració són molts. Si s'agafa el mapa de poder a Europa, hi ha diversos destacats dirigents que han servit a les files de Goldman Sachs. Des del president del Centre d'Estudis Financers de Alemanya, Otmar Issing, passant pel francès Antonio Borges, que fins aquesta setmana ha estat director del departament europeu de l'FMI, el director de l'Oficina de Deute de Grècia, Petros Christodoulou, fins arribar al primer ministre italià, Mario Monti, posat a dit des de Brussel·les el novembre de 2011 després de la dimissió de Berlusconi.

Però en el desenvolupament de la crisi europea també han intervingut altres exgoldmans, com Lucas Papademos, que va liderar el govern d'unitat nacional a Grècia entre 2011 i 2012 fins a l'arribada de Antonis Samaras el mes de juny o Peter Sutherland fiscal general d'Irlanda, que va ser una veu destacada durant el rescat del país.

De fet, en les tertúlies econòmics financers hi elaborada tota una teoria que responsabilitza Goldman de la crisi financera del 2008 i de la de deute que va esclatar amb tota la seva esplendor el 2010 i que arriba als nostres dies. Asseguren que el banc d'inversió és un dels grans beneficiats d'ambdues hecatombes. No en va, la dona del Cèsar no només ha de ser honrada, sinó semblar-ho i s'estima que l'entitat nord-americana va guanyar més de 4.000 milions de dòlars en operacions que han desembocat en el desastre actual.

És més, tant Draghi, com Monti, les mateixes persones que ara s'erigeixen com els salvadors de la Unió, van treballar, el primer com a vicepresident per Europa i el segon com a assessor en el mateix període en què Goldman va ajudar a Atenes a falsejar les comptes que han provocat el col·lapse de deute de l'Eurozona.

De fet, el propi Lloyd Blankfein, CEO i president de Goldman Sachs, ha deixat en premsa perles com: "fem el treball de Déu", o "els nostres professionals han de seguir fent el que fan. No estic disposat a posar límits a la seva ambició".

Tot un entramat estretament lligat al poder polític i econòmic mundial que fa un any el periodista de Le Monde March Roche, va posar sobre el paper en el seu llibre El Banc. Com Goldman Sachs dirigeix ​​el món i pel qual va guanyar el premi al Millor Llibre Econòmic, una mena de Pulitzer financer de França.

Quí són Goldman Sachs i JP Morgan?

Sorprenentment, en aquestes alçades de la crisi, ningú ha fet res per reformar el sector de les agències de qualificació de risc, controlat, en un curiós oligopoli, per les nord-americanes Standard and Poor's i Moody's, i la francesa Fitch IBCA. Ni sembla, pels efectes dels seus vaticinis sobre l'economia espanyola, que hagin perdut quelcom de la seva dubtosa credibilitat...

El por qué Samuel Goldman gobierna Europa y para quien

La crisis es muy fácil de entender: Quien gobierna Europa es el Partido Popular europeo, es decir, el capital blanco y negro, los bancos públicos y los paraísos de piratas, encabezado por Merkel, Sarkozy y Cameron, Berlusconi -ahora Monti, un asalariado de Goldman Sachs-, Papademos (otro de Goldman ...), el BCE (más Goldman ...) y el FMI (Sarkozy )....

Protestes contra el frau de les preferents

Més de 20 ciutats espanyoles van ser ahir dissabte escenari de massives protestes en contra del frau de les participacions preferents i les mesures del pla de rescat aprovat per la Comissió Europea. Sota el lema "Si Europa és de veritat, ens ha d'escoltar", més de 31.500 persones afectades per les preferentsc i convocades per l'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (Adicae) van sortir als carrers per denunciar el creixent descrèdit dels governants -ineptes i corruptes- de la Unió Europea davant la ciutadania.

"Avui s'ha posat de manifest que els ciutadans i els consumidors estan farts que totes les mesures en aquesta crisi siguin dictades pel sector financer", va declarar el president d'Adicae i ha afirmat que l'associació denunciarà a la Comissió Europea per imposar treus de fins al 70% dels estalvis als afectats per les preferents.

Pardos va criticar les mesures legislatives de sanejament del sistema bancari adoptades des de 2008 que al seu judici han fet cas omís a trobar una solució digna als consumidors que pateixen problemes bancaris i només s'ha dedicat a salvar el sistema financer.

Adicae seguirà manifestant durant tot el mes de desembre, segons va declarar Pardos, amb l'objectiu de trobar solucions "efectives i reals" al frau massiu que va permetre una primera recapitalització de la banca a Espanya i va afectar més d'un milió de famílies, de les quals, la meitat corren actualment el risc de perdre la meitat dels seus estalvis.

PxC: Esquitxats per la corrupció malgrat no haver governat mai

Malgrat el racista i neonazi PxC no ha accedit encara a cap mena de càrrec de govern ni a nivell municipal, tot i la seva setantena de regidors, ni està representat a nivell supramunicipal, el PxC ha tornat a superar-se amb el cas Mercuri: sense haver accedit a cap càrrec de gestió en la seva història, ja té simpatitzants esquitxats per la corrupció.

Les últimes aparicions públiques d’una dels 12 detinguts en aquesta operació van servir per mostrar la seva adhesió a PxC, tal com va recordar l’Actual de Castellar del Vallès: Sandra Roig, exregidora del PP en aquella localitat, es va passar a principis del 2010 a PxC, un fet que la formació va publicitar àmpliament, inclús divulgant la fotografia de la trànsfuga amb Anglada que encapçala aquest post. En una nota de premsa que es reprodueix, el partit va arribar a lloar les “mans netes” de l’ara acusada d’un delicte contra l’administració pública perquè va donar el seu sou com a regidora a una protectora d’animals. Ella mateixa va explicar en un vídeo perquè es passava a PxC. Ara Roig està des de divendres en llibertat amb càrrecs després de declarar davant del jutge que investiga el cas.

Distanciament recent i precipitat de PxC vers Roig

Populisme, doncs. Però també oportunisme: un cop més, PxC ha tirat la pedra i amagat la mà. El partit s’ha afanyat a recordar que, malgrat que el 2010 va anunciar que Roig seria la candidata ultradretana a l’alcaldia de Castellar, finalment no va anar a les llistes de PxC en aquell municipi, que va encapçalar Fuensanta López. “Es va apropar i al final no ho vam veure clar, per això no la vam admetre, ni d’afiliada ni de candidata”, ha declarat ara el secretari d’organització del partit i regidor a Sant Boi de Llobregat, David Parada.

La gesticulació de PxC per allunyar-se de Roig és gran però ben recent. En efecte, el partit ha esborrat qualsevol referència a la trànsfuga detinguda de la seva plana web oficial, com es pot veure a la captura de pantalla que adjunto a sota. Però ho ha fet fa tan sols pocs dies. L’historial de Google els delata: encara el 22 de novembre d’enguany, el cercador va registrar que pxcatalunya.com encara exhibia la nota de premsa informant de l’adhesió de Roig al partit populista i oportunista.

468 indults en 11 mesos de Rajoy

Tràfic de drogues, robatoris amb violència, lesions que causen greu deformitat, estafes, prevaricació, malversació, homicidis, abusos sexuals, tortures, coacció per la prostitució ... Pràcticament tots els delictes han estat en algun moment perdonats totalment o parcialment pel Govern. Durant 2012, el que dirigeix ​​Mariano Rajoy ha concedit, fins al passat 25 de novembre, 468 indults.

Un nombre similar al d'altres anys i altres executius. El de José Luis Rodríguez Zapatero, per exemple, va perdonar a menys en 2011 (301) però el 2007 va aprovar la mesura de gràcia per 521 condemnats.

No hi ha diferències significatives en funció del color del partit en el poder. Tots indulten i cap dóna explicacions ni argumenta les raons que han conduït a cada perdó. La llei que el regula, de 1870, no els obliga-fixa, per contra, una facultat que s'exerceix sense retre comptes a ningú-i tampoc ho fan per iniciativa pròpia. L'opacitat és total. Només l'Executiu de torn sap per què perdona en uns casos i en altres no, i no hi ha manera de controlar aquesta decisió.

Dels indults d'aquest any, 434 han estat aprovats pel Ministeri de Justícia i altres 34 pel de Defensa (relatius a penes per deserció). El delicte pel qual més s'ha indultat és, de lluny, el de tràfic de drogues (193, el 41%). El segueixen els robatoris (59), les estafes, apropiacions indegudes i falsedats (56), les lesions (42), els atemptats contra l'autoritat (24), els furts (11), la prevaricació i altres delictes contra l'Administració Pública ( 9), els delictes contra el medi ambient (9), i els homicidis imprudents o en grau de temptativa (7).

Els indults més polèmics del 2012


A més dels casos dels Mossos d'Esquadra indultats pel Govern ha hagut altres casos polèmics aquest any:

Cas Treball: Josep Maria Servitje (exalt càrrec d'Unió Democràtica de Catalunya) i Víctor Manuel Lorenzo (empresari). Desviar fons mitjançant l'encàrrec d'informes inútils. L'indult no va comptar amb l'informe favorable del tribunal sentenciador.

Iak 42. Els militars José Ramón Ramírez i Miguel Ángel Sáez havien estat condemnats per falsejar la identitat de 30 dels 66 morts en l'accident.

Prevaricació urbanística. Tomás Gómez Raval (exalcalde del PP de Abdalajís, Màlaga), i els regidors del seu partit María Teresa Taula Pernia, Fermín Muñoz Armero i Antonio Pérez Postigo van ser condemnats per donar llicències il · legals sabent que ho eren.

Permisos falsos. Constancio Alvarado, exsecretari de la subdelegació del Govern a Càceres, José Manuel Sánchez Donoso i Luis Carrer Fernández havien estat condemnats el 2010 per vendre permisos falsos a immigrants. Les quantitats pagades per aquests a canvi dels papers arribaven als 3.000 euros.

Estafa i falsedat. Miguel Escudero Arias-Dávila va ser indultat després de ser condemnat per l'Audiència Provincial de Madrid com a autor d'un delicte continuat de falsedat en document mercantil en concurs amb un delicte d'estafa.

Aquestes són les xifres totals. Per poder fer una valoració real de qui s'indulta més, caldria comparar amb el nombre de condemnats per cada delicte. Els indults per prevaricació no són molts (sis en 2012), però tampoc ho són els condemnats per aquesta infracció. El 2011, per exemple, hi va haver només 33. El percentatge de perdonats es presumeix molt alt, encara que aquestes xifres no puguin comparar perquè els indultats han estat sentenciats en anys diferents.

En qualsevol cas, són aquests perdons a polítics, banquers i empresaris... els que solen ser interpretats com una fórmula que utilitza el Govern perquè els poderosos no compleixin les penes. L'última d'aquestes ofenses ha estat el recent perdó a quatre mossos d'Esquadra condemnats per tortures, que ha indignat de tal forma als jutges que gairebé 200 han signat aquesta setmana un document en el qual acusen l'Executiu de dinamitar la divisió de poders amb una decisió "abusiva" i "èticament inassumible". El tribunal sentenciador en aquest cas, l'Audiència de Barcelona, ​​s'havia pronunciat en contra de l'indult.

El text dels jutges-signat pels magistrats del Suprem Perfecte Andrés Ibáñez i Joaquín Giménez i per la vocal del Consell General del Poder Judicial Margarita Robles-acusava al Govern de burlar-se de la justícia en un delicte tan greu com el de les tortures. El debat ha arribat a posar en dubte la pròpia figura de l'indult. "És una espècie de justícia paral·lela, senyorial, per privilegiats", opina el diputat d'Izquierda Unida Gaspar Llamazares.

"Un residu del passat amb què el Govern degrada la justícia convertint-la en dues: una per als seus amics, als quals eximeix de complir la llei, i una altra per als altres, que sí que estan sotmesos als tribunals. L'indult hauria de desaparèixer o quedar, en tot cas, com una cosa molt residual que s'apliqui en molt pocs casos, de manera argumentada i amb un control extern".

El Grup d'Estudis de Política Criminal, format per més de 180 juristes, qüestiona també l'existència d'una figura "anterior a la revolució liberal que es vincula al dret de gràcia del monarca" i parla dels problemes que planteja en una societat democràtica basada en la separació de poders i la sobirania popular. Proposen, en tot cas, com Llamazares, que els indults hagin motivar i que hi hagi algun tipus de control jurisdiccional d'aquestes decisions.