dimecres, 16 de juny de 2010

Israel planeja atacar Gaza a l'agost

Enmig d'un nou focus de tensió regional, i amb l'Iran rebutjant les sancions de l'ONU, el president Ahmadinejad va afirmar aquest diumenge que Israel planeja atacar Gaza durant el mes del dejuni sagrat islàmic o Ramadà, que aquest any comença a mitjans de l'agost. Iran acusa a Israel de planificar un "massiu atac" contra la Franja de Gaza, i va advertir que, de concretar-se aquesta ofensiva, s'encetaria "una tempesta de còlera a la regió que arrasarà l'Estat jueu".

El president de l'Iran, Mahmud Ahmadinejad, en fer aquesta declaració, va afegir que el seu país té "informacions precises" sobre aquest pla per part d'Israel.

En una entrevista exclusiva concedida a la televisió estatal, el president iranià va lloar la postura del Brasil i Turquia en la polèmica nuclear i va ressaltar que les dues nacions han demostrat que es pot fer front als Estats Units, un país que, segons ell, "està a la vora del col.lapse".

"Tenim dades concretes que abans de l'assumpte de la flota, planejaven atacar per segona vegada Gaza durant el mes de Ramadà per recuperar-se dels fracassos passats. Ara aquest pla ha quedat malmès encara que ells segueixen amb la seva maldat, que no els va a salvar", va afirmar.

El líder iranià va tornar a qüestionar l'Holocaust i va recalcar que l'Estat jueu ha iniciat el camí cap a la seva total desaparició. "Ara, el món sencer dubtarà de l'ocupació israeliana de Palestina, que s'ha prolongat durant més de 60 anys", va subratllar.

El mandatari va ser especialment dur amb el Consell de Seguretat de Nacions Unides, a qui va acusar de ser un instrument en mans dels països "arrogants".

Ahmadinejad va posar de relleu la contradicció que en la seva opinió suposa el fet que l'ONU hagi sancionat l'Iran "per res" i obviar la condemna a Israel pel seu cruent assalt a la flota que tractava de trencar el bloqueig a què està sotmesa la franja de Gaza des de fa tres anys.

"Aquest Consell (de Seguretat) no va reaccionar contra l'atac als vaixells d'ajuda humanitària en aigües internacionals, però sí va aprovar una nova resolució contra l'Iran quan no hi ha hagut cap novetat sobre el seu cas nuclear", va dir.

"Després d'aquesta resolució, el Consell de Seguretat ha perdut la seva credibilitat i s'ha convertit en una eina opressiva en mans dels grans poders", va afirmar.


Ahmadinejad també va dedicar una gran part de la seva entrevista a elogiar l'anomenada "declaració de Teheran", signada el passat 17 de maig al costat del seu col.lega brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, i el primer ministre turc, Recep Tayeb Erdogan.

El document pretenia avançar en la polèmica que l'Iran manté amb la comunitat internacional, a causa de les sospites que aixeca el seu programa nuclear, proposant recuperar, però amb noves condicions, un intercanvi de combustible atòmic que Teheran ja havia rebutjat mesos abans.

Segons Ahmadinejad, aquesta declaració és una mostra més de que el món està canviant i s'enfronta a una nova era que quedarà marcada per un altre tipus de relacions entre països.

Ahmadinejad va assegurar que Erdogan li havia confessat que el president nord-americà, Barack Obama "li havia cridat i l'havia suplicat durant hores perquè votés en blanc com anava a fer el Líban".

El brutal atac israelià contra una flota internacional amb ajuda humanitària per a Gaza, que va causar al meyns 10 morts (ó 19) i desenes de ferits, va provocar una forta tensió regional i va obrir una nova crisi entre Israel i l'eix Iran-Turquia.

La nova massacre jueva va rebre una forta i unànime condemna internacional, tant d'amics com d'enemics de l'Estat jueu.

En aquest escenari, l'anunci de l'enviament de dos vaixells iranians amb ajuda solidària, i el seu intent de trencar el bloqueig israelià que regeix a Gaza, genera una nova tensió regional i la possibilitat que l'episodi desencadeni una nova escalada militar entre l'Iran i Israel.


Israel planea atacar Gaza en agosto

En medio de un nuevo foco de tensión regional, y con Irán rechazando las sanciones de la ONU, el presidente Ahmadineyad, afirmó este domingo que Israel planea atacar Gaza durante el próximo mes del ayuno sagrado islámico o Ramadán, que este año comienza a mediados de agosto.
Para leer más ir a enlace:

Cançó del funcionari: L'eurovisió censurada


Feia dies que la cercavem i l'hem trobada: La cançó de l'estiu per la dècada miserable, interpretada per una magnífica Mari Carmen Martínez, que canta des de l'ànima dels/es funcionaris/es i treballadors/es en general. Aquesta lletra sí hauria guanyat a Europa.

La redacció de Sírius va a mastegar la "deforma laboral" (a llegir més) i, després, ja veurem que fem. Mentrestant, a coro, per que surti bé a la vaga general: ¡Algo sencillito, algo baratito sigue buscando, ese funcionario, pa ir a veranear! ¡Algo pequeñito, algo baratito...
Matías Vallés: La reforma laboral, en síntesi. Article 1. L'edat de jubilació es fixa en 132 anys. Si el treballador morís abans -un dels fraus més freqüents en l'absentisme laboral-, el temps no complert serà acumulat sobre els seus hereus.

Article 2. La baixa laboral per malaltia només es concedirà a partir d'una pèrdua acreditada de dos litres de sang per hora. En cas de patir un infart en el lloc de treball, l'empleat serà reanimat pels seus companys, amb crits com ara "Ànims, Paco, que només és una sufocació", acompanyats de tranquil·litzadors copets a l'esquena.

Article 3. Es manté íntegrament la indemnització de 45 dies per any treballat, per considerar-se un dret inalienable, però aquesta quantitat serà abonada a partir d'ara pel treballador a la seva empresa, en compensació per la formació i tracte rebuts.

Article 4. Una vegada que s'hagi desprès de tota la seva plantilla, una empresa podrà acomiadar també els treballadors d'altres empreses sense relació amb la seva, per agilitzar així els fluxos del mercat laboral.

Article 5. El salari mínim interprofessional assolirà la seva definició més exacta, un euro al mes. El salari màxim serà el botí.

Article 6. Es mantenen sense variació els drets a vacances, que seran gaudits cada any per un deu per cent de la plantilla després de l'oportú sorteig, a fi de preservar la productivitat.

Article 7. L'arbitratge en cas de conflicte entre treballador i empresa serà resolt setmanalment en el programa "Sálvame de luxe", per defugir els retards de les tramitacions judicials.

Article 8. Les pensions per a jubilats tindran bidet i habitacions d'un mínim de sis metres quadrats.

Article 9. Seran acomiadats tots els treballadors que escriguin articles estúpids ridiculitzant una reforma laboral valenta, a la qual mai s'haurien atrevit els governs del Generalísimo Franco. Signat: José Rockefeller, ministre de Treball.

Demostrada la política bruta del R.U.


El partit republicà per la reunificació d'Irlanda, Sinn F��in ("Nosaltres Sols"), va declarar-se ahir satisfet per les conclusions del dossier Saville, que confirma que va ser l'exèrcit qui va disparar el primer tret, en una de les jornades més sagnants i controvertides dels anys de violència al nord d'Irlanda. El 30 de gener de 1972 l'exèrcit britànic va matar a Derry (Irlanda) catorze manifestants innocents del moviment pels drets civils. Els familiars de les víctimes van dir que feia dècades que esperaven sentir la veritat i han demanat un procés judicial als responsables de la matança.

Tony Doherty, fill d'una de les víctimes del Bloody Sunday va dir a SkyNews que aquest dossier era una rehabilitació de les víctimes: 'S'ha proclamat a tot el món que els morts i ferits d'aquell dia, manifestants pels drets civils, eren tots innocents.'

'Els fets ocorreguts durant el Bloody Sunday són ara prou clars... Els paracaigudistes britànics van anar a Derry i van matar catorze manifestants pels drets civils i en van ferir tretze més. Anaven desarmats, no eren una amenaça, sinó completament innocents', diu el Sinn Féin en un comunicat a la seva pàgina web. Segons aquest mateix comunicat, 'el dossier Saville ha llençat a les escombraries de la història les mentides del dictamen Widgery' (investigació oficial redactada poc després dels fets).

Cinc mil manifestants es van concentrar ahir a la tarda a Derry per celebrar la publicació del dossier. Davant la casa gran de Derry el vice-primer ministre del nord d'Irlanda i dirigent del Sinn Féin, Martin McGuinness, va dir que el seu país havia viscut el procés de pau 'més reeixit del planeta', però que una de les principals dificultats havia estat, precisament, la incapacitat de revisar el passat i de demanar perdó.

I el president del Sinn Féin, Gerry Adams, va recordar que 'les famílies dels morts i dels ferits havien lluitat trenta-vuit anys per la veritat i per la justícia, perquè el govern britànic posés fi a la seva política d'encobriment i d'ocultació'.

El primer ministre britànic, David Cameron, demana perdó

El primer ministre britànic, David Cameron, va demanar perdó ahir pels fets del Bloody Sunday, després de fer-se públic el dossier Saville, que exposa els resultats i les conclusions de la investigació dirigida pel l'ex-jutge de l'Alt Tribunal, Lord Saville. La investigació, començada fa dotze anys, va ser encarregada pel primer ministre d'aleshores, Tony Blair

David Cameron va subratllar que l'actuació 'injustificada i injustificable de l'exèrcit no es podia mitigar de cap manera'; que no es podia defensar la feina de l'exèrcit britànic al nord d'Irlanda defensant allò que era indefensable. I és que la investigació constata que els soldats de l'exèrcit britànic van perdre el control de la situació amb el primer tret: 'Hi va haver una pèrdua general, i greu, de la disciplina dels soldats.'

Segons el dossier, cap dels morts 'no era una amenaça de mort o de ferides greus' per a l'exèrcit; i l'actuació dels soldats britànics va tesar encara més les difícils relacions entre republicans i unionistes. 'Els fets del Bloody Sunday van enfortir l'IRA, van acréixer el ressentiment nacionalista i l'hostilitat contra l'exèrcit i van agreujar el conflicte violent dels anys següents. També diu que alguns soldats implicats en el Bloody Sunday del 1972 'van testimoniar deliberadament en fals per justificar el foc'.

D'acord amb la investigació, tot i que hi havia armes de foc entre els manifestants, cap de les víctimes no en portava, i totes eren innocents. A més, considera provat que l'exèrcit va disparar conta alguns dels manifestants quan assistien un altre ferit o quan ja eren a terra. També fa esment del rol de l'actual vice-primer ministre del nord d'Irlanda, aleshores membre actiu de l'IRA, Martin McGuiness, que anava 'probablement armat amb una pistola', però que no es pot provar que disparés. En tot cas, McGuiness, 'no va fer cap acció que donés peu a cap dels soldats a obrir foc'.

Abacus se suma al boicot a Israel

La cooperativa Abacus, una de les principals cadenes de llibres, juguets i paperia de Catalunya, s'ha sumat al boicot a l'Estat d'Israel amb la retirada del joc Rummikub [foto] dels prestatges de les seves botigues. El Rummikub és un joc de taula fabricat per la companyia israeliana Lemada Light Industries que es ven a més de 50 països. Des de la seva creació, a la dècada de 1930, se n'han venut més de 50 milions d'unitats. La decisió arriba poc després del sagnant assalt a la humanitària Flotilla de la Llibertat.

En declaracions al diari El País, Quim Sicília, responsable de l'àrea de participació de la cooperativa, ha manifestat que observen el que passa i han de ser "sensibles a la situació social". Un cop s'han esgotat les existències de Rummikub d'Abacus, la cooperativa ha rescindit el contracte amb Hasbro, la multinacional nord-americana que el distribueix per Espanya. Com a alternativa, a partir d'ara els consumidors poden adquirir el Rummi, una imitació fabricada a la Xina.

Els col·lectius propalestins de Catalunya han celebrat la decisió d'Abacus, ja que, entre d'altres mesures, promouen el boicot a les exportacions israelianes com a mesura de pressió a l'Estat hebreu perquè canviï la seva política envers Palestina. En aquest sentit, Boicot Preventiu recalca que diversos activistes havien realitzat accions de pressió a Abacus perquè eliminés els productes d'Israel de les botigues.

Emirats Àrabs i la seva impunitat masclista

El tribunal d'Abu Dhabi va condemnar a un any de presó a una dona d'aquest emirat que va denunciar ser violada per sis homes. A la noia li van imputar relació sexual extramarital. L'incident es va produir el 2 de maig últim. La noia de 18 anys va acceptar tenir contacte íntim amb un amic en el seu cotxe. Però l'home després va convidar a unir-se a cinc amics seus: quatre ciutadans dels Emirats Àrabs i un iraquià, els que la van violar, segons la denúncia. Després d'una confirmació rebuda de metges forenses, als sis es va formular l'acusació de la violació.

En el procés els homes ho van negar tot. A la noia li van imputar relació sexual extramarital practicada per acord mutu. L'advocat i els parents de la noia no van estar presents en el procés.

En l'audiència del 25 de maig, la noia va retirar la seva denúncia, va declarar que ningú l'havia violat i que no havia tingut contacte íntim amb cap d'aquests sis homes.

Però entrevistada per periodistes va reconèixer que ho va fer per evitar el càstig que suposa una relació sexual extramarital.

El diari The National, propietat del Govern d'Abu Dhabi, va escriure que de provar que una dona va tenir aquesta relació, la pot esperar càstig corporal, uns fuetades, i llargs anys de presó, fins i tot de per vida. "Els costums tradicionalistes sovint converteixen la víctima de la violència sexual a la culpable", va escriure el rotatiu en un editorial del 18 de maig dedicat al tema de tracte injust a les víctimes de la violació.

El tribunal va retirar els càrrecs formulats contra l'home de 19 anys, un policia militar, que va convidar a la noia a fer passeig en cotxe i després va tenir contacte íntim amb ella. Però el va condemnar a un any de presó per relació sexual extramarital. L'acusació de la violació va ser retirada també als altres cinc homes. Dos van ser condemnats a tres mesos de presó per haver passat estona tot sol amb una dona. A altres dos els van multar per cinc mil dirhams (1,4 mil dòlars) per haver violat normes de la moral pública.

El 2006, una dona que va patir violació en grup a l'Aràbia Saudita va rebre 200 fuetades i sis mesos de presó per haver infringit la llei que prohibeix reunir a soles als homes i les dones no units per llaços matrimonials.


Mujer que denunció ser violada pasará un año en cárcel en Emiratos Árabes

El tribunal de Abu Dhabi condenó a un año de prisión a una habitante de ese Emirato que denunció ser violada por seis hombres. A la muchacha le imputaron relación sexual extramarital, informó hoy el corresponsal de RIA Novosti.

El incidente se produjo el 2 de mayo último. La muchacha de 18 años aceptó tener contacto íntimo con un amigo en su auto. Pero el hombre luego invitó a unirse a cinco amigos suyos: cuatro ciudadanos de Emiratos Árabes y un iraquí, los que la violaron, según la denuncia.

Empreses locals explotaran el major jaciment de gas del món a l'Iran

El Govern iranià va pactar avui amb diverses empreses nacionals la fase final de l'explotació del jaciment South Pars, la major reserva del món de gas natural, per una suma de 21.000 milions de dòlars, informà l'agència de notícies oficial IRNA. El president iranià, Mahmud Ahmadinejad, va qualificar el tancament del contracte com un "nou capítol en la història de la indústria petroliera de l'Iran", i va destacar el fet que l'explotació del South Pars es realitzarà emprant tecnologies iranianes.

Ahmadinejad va censurar a les empreses estrangeres que "van incomplir les seves obligacions respecte a l'explotació del jaciment", i va anticipar que les obres poden finalitzar abans del termini previst, sempre que es faci un ús correcte del potencial nacional.

South Pars és el major jaciment de gas natural al món, amb una reserva de 14 bilions de metres cúbics. Al dia d'avui, estan concloses les obres de les 10 fases d'explotació, amb una capacitat prevista d'uns 1.000 milions peus cúbics diaris de gas cadascuna.

El gas iranià serà transportat per gasoducte des del jaciment fins a Turquia, per a la posterior venda al consumidor europeu. La canonada, de 1850 quilòmetres de longitud, partirà de la ciutat de Asaluyeh, al sud del país, i s'estendrà fins a la localitat de Bazargan, a la frontera turca.

Iran preveu finalitzar la construcció del gasoducte en 2013.


Empresas iraníes explotarán el mayor yacimiento de gas del mundo en el territorio de Irán

El Gobierno iraní pactó hoy con varias empresas nacionales la fase final de la explotación del yacimiento South Pars, la mayor reserva del mundo de gas natural, por un monto de 21.000 millones de dólares, informó la agencia de noticias oficial Irna.
Para leer más ir a enlace:

Natur System, Osácar i els regals a CDC

Els responsables de Natur System són incapaços d'aclarir perquè el nom de la companyia apareix a l'agenda de Gemma Montull, vinculada a cobraments per l'adjudicació d'obres públiques. La Fundació del Palau va pagar prop d'un milió per les obres de la casa de Millet a l'Ametlla del Vallès. La segona sessió de la comissió d'investigació que pretén aclarir les relacions entre el Palau de la Música i el finançament de CDC ha servit perquè els responsables de la companyia Natur System, que va reformar l'edifici modernista, neguessin haver finançat el partit dirigit per Artur Mas, però amb donacions a sa Fundació de 20.000€.

La comissió parlamentària d'aquest dimarts també ha permès confirmar el pagament de les obres de la casa de Fèlix Millet a l'Ametlla del Vallès per part de la Fundació del Palau.

Abans de la primera declaració del dia, els grups que donen suport al Govern han tornat a rebutjar la compareixença del conseller Antoni Castells i del regidor de l'Ajuntament de Barcelona Ramón García-Bragado. Javier Lacambra, representant de la companyia Triobra, ha admès que va facturar prop d'un milió al Palau per les obres d'ampliació de la casa de Millet a l'Ametlla.

Pel que fa a Natur System, l'empresa que va reformar el Palau el 1999, han comparegut el gerent i el responsable de la companyia, Roger i Josep Valsells, respectivament. Ambdós han negat haver finançat irregularment CDC a través del Palau, però no han estat capaços d'aclarir perquè Natur System apareix a l'agenda de Gemma Montull vinculada a cobraments per l'adjudicació d'obres públiques.

Natur System va tenir com a apoderat Daniel Osàcar, actual responsable de finances de CDC i administrador de la Fundació Catdem (l'antiga Trias Fargas), a través de la qual se sospita que van efectuar-se els pagaments irregulars. A més a més, la companyia va realitzar un donatiu de 20.000€ a la fundació convergent, però els seus responsables l'han volgut desvincular de la tasca realitzada al Palau.

Josep Valsells ha assegurat que la firma ha treballat per l'administració pública tant durant els governs de CiU com amb el tripartit, però no han pogut concretat quins projectes els han encarregat darrerament. Valsells també ha afegit que entre les seves adjudicacions no hi ha ni la línia 9 del metro ni la Ciutat de la Justícia. Aquests dos són, precisament, els projectes encarregats a Ferrovial amb els quals s'hauria finançat CDC, sempre amb el filtre del Palau, i on Gemma Montull cita també Natur System.

D'altra banda, el Parlament ha demanat que l'exfactòtum del Palau, Fèlix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull, compareguin a la comissió el proper 28 de juny. Ambdós tenen el dret de no declarar, però si no s'hi presenten cometran un delicte de desobediència.

Apuntant a García-Bragado

Acorralada per l'oposició, la directora general de Patrimoni, Immaculada Turu, va llançar el nom de Ramon García-Bragado. L'avui tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona va ser l'ideòleg, com a secretari general de Presidència el 2005, de l'operació per requalificar l'ús de diversos edificis públics i construir un hotel de luxe al costat del Palau. Turu ho va afirmar sense dubtar al matí i Joan Llinares ho va confirmar a la tarda.

Va ser la intervenció més tensa de tota la jornada, i es va convertir en un intercanvi d'andanades entre els grups (de l'oposició, però també en part d'ERC i ICV) i Turu per l'abast del conveni firmat entre el Palau i el departament d'Economia.

Va intentar convèncer que el conveni no era un conveni, sinó un «protocol d'intencions» que no comportava ni drets ni obligacions. No va ser gaire convincent i la seva homòloga de Dret i Entitats Jurídiques la va desmentir a la tarda.

Ramon García-Bragado i Acín


Ramon García-Bragado i Acín és responsable de la Secretaria General de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. També és professor associat en l'Àrea de Dret Administratiu a la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona.
Fins fa poc era gerent municipal d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona i també va ocupar el càrrec de conseller delegat del projecte 22@. Anteriorment, García-Bragado va ser director general de Localret i en aquest càrrec va codirigir l'elaboració del pla estratègic per a la societat de la informació, Catalunya en xarxa.


Tinent d’alcalde d’Urbanisme, Infraestructures, Habitatge i Règim interior a l’Ajuntament de Barcelona. Del 1999 al 2004 va ser gerent d’Urbanisme a l’Ajuntament de Barcelona, abans de passar a ocupar els càrrecs de secretari general de la Presidència de la Generalitat i secretari de Govern del mateix organisme. Entre el 1988 i el 1994 va ocupar la secretaria tècnica de l’Institut Municipal de Promoció Urbanística durant el període de construcció de les infraestructures dels Jocs Olímpics, i posteriorment va ser subdirector de Barcelona Regional.

Natur System reconeix una donació de 20.000 euros a la Fundació Trias Fargas per "motius personals"
L'empresa que va rehabilitar el Palau confirma que el tresorer de CDC va mantenir poders després de jubilar-se

L'empresa Natur System, responsable de les obres de rehabilitació del Palau de la Música, ha reconegut que va donar 20.000 euros a la fundació de CDC, la Trias Fargas, el setembre del 2005 per "motius personals". No obstant, el fundador de la companyia, Josep Valsells, no ha concretat aquestes motivacions, a preguntes dels grups durant la segona jornada de compareixences en la comissió d'investigació del cas Millet. Valsells ha negat qualsevol vinculació entre aquesta aportació i el fet que el tresorer de Convergència, Daniel Osàcar, formés part del consell d'administració de Natur System.

En aquest sentit, Valsells ha confirmat que Osàcar es va jubilar l'any 2000, però va mantenir "poders de gestió" fins al 2006. En concret, figurava com a administrador de l'empresa. Malgrat això, segons Valsells, el responsable de finances de CDC mai va fer ús d'aquests poders, que va acabar perdent el 2006 com a resultat d'una renovació de la cúpula de la firma. "No considerem que fos urgent revocar-li els poders a Osàcar", ha justificat Valsells, que ha deixat clar que sempre va saber que era militant de CDC, però que les seves funcions en aquest partit es van realitzar en tot moment al marge de Natur System.

CiU ha remarcat en el seu interrogatori a Valsells que Osàcar està jubilat des del 2000, encara que ha obviat la relació administrativa que va seguir mantenint amb Natur System fins al 2006. Per la seva part, el tripartit ha volgut deixar en l'aire la idea que el responsable de finances de CDC va influir, per exemple, en l'adjudicació de diverses obres públiques a aquesta empresa. Valsells s'ha escudat en el fet que van ser "moltes" les obres realitzades per a l'Administració catalana per evitar citar-ne algunes. "Sempre hem mantingut una relació fluida amb la Generalitat, amb CiU i amb el tripartit", ha subratllat.

Treballs per a l'Administració catalana


Natur System ha treballat per al Palau de la Música (va restaurar la façana amb la col·laboració de Copisa) i també per a l'Administració autonòmica. En els documents incautats pels Mossos a la seu de la institució hi consta el suposat pagament de 120.202 euros a Natur System, segons una anotació manuscrita trobada al diari personal de l'exdirectora financera del Palau, Gemma Montull. "No sabem res d'això", han manifestat els responsables de l'empresa, que també han negat al Parlament qualsevol relació amb els pagaments de Ferrovial que Fèlix Millet va vincular a la Trias Fargas.

Abans de Natur System, els partits han escoltat les explicacions del representant de l'empresa Triobra, Javier Lacambra, qui ha confirmat que va fer obres a la casa de Millet a compte del Palau de la Música. Ha explicat que sempre els arribaven factures amb membret del Palau, en els quals fixaven com a concepte "allò que ordenava Jordi Montull".

OCDE i FAO alerten de pujades de preus

L'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i l'Organització de Nacions Unides per a l'Agricultura i Alimentació (FAO) en un informe conjunt presentat avui a Roma van pronosticar la pujada dels preus mundials dels productes agrícoles bàsics en la pròxima dècada. A l'informe "Perspectives agrícoles OCDE-FAO 2010-1919" s'assenyala que els preus mitjans del blat i els cereals secundaris augmentaran un 15-40% (ajustats a la inflació), en comparació amb el nivell de 1997-2006, els de els olis vegetals, més del 40%, i els dels productes lactis, un 16-45%.

En opinió dels experts de l'OCDE i la FAO, la pujada dels preus dels productes de ramaderia serà menys marcada gràcies a un ràpid augment de la productivitat del treball en la branca, tot i que la demanda mundial de la carn creix més ràpid que la d'altres productes de l'agro.

La contínua expansió de la producció de biocombustibles suposarà també una demanda addicional de blat, cereals secundaris, olis vegetals i sucre, s'assenyala.

Es pronostica un creixement més lent de la producció agrícola general que en els deu anys anteriors. Però el seu volum ha d'augmentar un 70% per satisfer la demanda global el 2050, s'indica.

Segons experts, el Brasil serà el productor agrícola líder: fins 2019 augmentarà el volum de la seva producció més del 40%. S'estima que a Rússia, la Xina, l'Índia i Ucraïna es registri l'increment de més del 20%.

L'informe diu que encara que el món produeix prou per alimentar la seva població, els recents augments de preus i la crisi econòmica van provocar l'augment de la fam al planeta. Actualment, prop de 1.000 milions de persones experimenten fam i desnutrició. En relació amb això, els autors de l'informe indiquen que cal organitzar un eficaç sistema de comerç, garantir una competència equitativa i l'arribada de queviures a les zones on s'experimenta la seva deficiència.

En la presentació de l'informe a Roma el secretari general de l'OCDE, Ángel Gurría, va dir: "El sector agrícola ha mostrat la seva capacitat de resistència als recents vaivens de preus i la crisi econòmica. En conjunt, les perspectives d'aquest any són moderadament més positives que en anys recents. Però des d'ara, els Governs han de posar en pràctica mesures per garantir que els productors compten amb les eines per fer front als riscos futurs, com contractes de producció, sistemes d'assegurances i mercats de futurs".

El director general de la FAO, Jacques Diouf, al seu torn va declarar que "el paper dels països en desenvolupament en els mercats internacionals creix de forma ràpida, i en augmentar el seu impacte, les seves polítiques condicionen cada vegada més al mercat mundial".


OCDE y FAO pronostican aumento de precios mundiales de los productos agrícolas

La Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico (OCDE) y la Organización de Naciones Unidas para la Agricultura y Alimentación (FAO) en un informe conjunto presentado hoy en Roma pronosticaron la subida de los precios mundiales de los productos agrícolas básicos en la próxima década.

Israel frenarà l'arribada d'ajuda a Gaza

Tot i la forta condemna per part de la comunitat internacional després de l'atac israelià a la flotilla humanitària, Israel continua la seva assetjar per frenar tota ajuda possible per al poble de Gaza. Diverses nacions com l'Iran, el Líban, Alemanya, entre altres ja han anunciat l'enviament de noves naus a partir d'aquesta setmana per portar aliments i estris als palestins. Per al Govern israelià les embarcacions no "porten ajuda" sinó "provocacions terroristes".

A poc més de dues setmanes de passat l'atac israelià a la Flotilla de la Llibertat on van morir segons xifres oficials noves activitats, mentre que altres 30 van resultar ferits, el Govern d'Israel va advertir que no ha canviat la seva política i que està alerta per frenar la arribada de noves flotilles que intentin portar ajuda al poble de Gaza.

"El Govern no ha canviat la seva política... Totes les agències i ministeris estan en alerta i segueixen de prop els esdeveniments" per frenar l'arribada de noves naus, va assenyalar el portaveu del Ministeri d'Exteriors israelià, Andy David.

L'enviament de noves embarcacions a la Franja de Gaza anirà de la mà de l'Iran, país que ha anunciat que enviarà dos vaixells carregats amb ajuda humanitària recollida per la Mitja Lluna Roja (moviment internacional de la Creu Roja a la República islàmica).

La primera nau iraniana va partir aquest dilluns i es preveu que la segona embarcació podria emprendre viatge per aquest cap de setmana.

Així mateix, el Líban ha anunciat també l'enviament d'una nau, noliejada pel Moviment Gaza Lliure i l'organització Reporters sense Fronteres, que podria partir aquesta mateixa setmana per a Gaza, ciutat que viu des de fa tres anys un fort bloqueig econòmic imposat per Israel i Egipte, que ha generat una forta crisi als palestins.

El moviment islamista xiïta libanès Hezbol.là també està organitzant una flota amb el suport de Síria, segons va informar un diari israelià.

Sota aquest sentit d'enviar noves naus a Gaza per trencar amb el cèrcol econòmic que manté Israel al poble palestí, el portaveu israelià d'Exteriors va dir que "el fet que hi hagi flotilles enviades per Hezbol.là i l'Iran demostra que es tracta d'provocacions terroristes, d'un esforç coordinat de les organitzacions gihadistes i no d'iniciatives humanitàries".

"És lamentable que hi hagi pacifistes genuïns" que estan sent enganyats per les "organitzacions radicals" que impulsen les flotilles, va afegir David.

Per al proper 12 de setembre el moviment Viva Palestina (amb seus a Regne Unit, Turquia, Estats Units, Malàisia i Líban) i el Comitè Internacional per Trencar el Bloqueig a Gaza, ha anunciat la sortida per a la data abans esmentada d'un comboi terrestre i un marítim per enviar ajuda als palestins.

El carregament per terra partirà de Londres i travessarà Europa, Turquia i Síria recollint al seu pas cotxes, camions i voluntaris amb l'objectiu d'arribar als 500 vehicles, que tractaran d'entrar a Gaza per Rafah, a la frontera amb Egipte.

Per la seva banda, el comboi marítim pretén arribar a les seixanta embarcacions, que s'uniran a la flota inicial durant les seves parades en diversos ports del Mediterrani.

Amb intencions d'ajudar a Gaza, Alemanya diu present també, de manera que l'organització Judische Stimmen (Veu Jueva) ha anunciat l'enviament d'un vaixell amb passatgers israelians amb ajuda escolar i instruments musicals per als nens palestins.

Israel ha demanat als països de la Unió Europea (UE) que impedeixin la sortida des dels seus ports als vaixells que busquen ajudar al poble de Gaza i així trencar el bloqueig econòmic d'Israel, que té com a finalitat asfixiar al moviment islamista Hamàs.

A la matinada del passat 31 de maig, forces israelianes van assaltar la Flotilla de la Llibertat que portava aliments, estris, ajudes mèdiques i materials per a la construcció de Gaza, ja que estructures com hospitals i escoles han quedat enderrocades o en molt mal estat després dels atacs de 2008 i 2009 a través de l'operació Plom Fos.

En aquesta operació les forces d'Israel van deixar a més de mil 400 palestins morts i cinc mil ferits, la majoria civils, a més de milers d'habitatges i edificis públics destruïts.


Israel advierte frenar llegada de nueva flotilla humanitaria a Gaza

Pese a la fuerte condena por parte de la comunidad internacional tras el ataque israelí a la flotilla humanitaria, Israel continúa su asedió para frenar toda ayuda posible para el pueblo de Gaza. Varias naciones como Irán, el Líbano, Alemania, entre otras ya han anunciado el envío de nuevas naves a partir de esta semana para llevar alimentos y enseres a los palestinos. Para el Gobierno israelí las embarcaciones no "llevan ayuda" sino "provocaciones terroristas".
Para leer más ir a enlace:

De retalls, crisi i subvencions a l'església

Luís Ángel Aguilar Montero: Fa només 4 dies que el nostre president del Govern Rodriguez Zapatero va mantenir una trobada privada al Vaticà amb el Pastor alemany Joseph Ratzinger, curiosa i excepcionalment al mateix temps que amb el primer ministre italià Silvio Berlusconi. Sembla que entre els temes tractats hi havia el avantprojecte de reforma de la "Llei de llibertat religiosa i de consciència" que-encara que sense pressa-prepara ja l'executiu espanyol. El que no ha transcendit és que ZP li hagi comunicat al Papa que ja és hora d'anar retallant les prerrogatives amb la seva Església, ja que sense això-voler la igualtat sense tocar els privilegis-la susdita llei no deixa de ser una grollera mentida.

Tampoc es va saber que li hagi denunciat el concordat vigent-acords Església Estat, per ser més exactes-que són la mare dels ous i no "Pascual" precisament.

En temps de crisi, tisorades, decretazos i reformes laborals, on al govern no li tremola la mà per retallar drets socials i ficar la mà a la butxaca dels pensionistes, dependents i jubilats / es, ja hem suggerit tot un paquet fiscal que demostra que amb una fiscalitat progressiva que faci pagar més a qui més té i guanya i amb la recuperació de determinats impostos com a Patrimoni o successions, més algun que altre als beneficis i la riquesa en general, no caldria tocar ni pensions, ni despesa social.

També hem apuntat ia altres formes de racionalitzar la despesa com era, retallar els gens transparents despeses de la Casa Reial, o reduir enormement el boig despesa militar (que d'això a la taca, amb els tigres "made in Albacete" i la seva escola de pilots de l'OTAN, sabem bastant), inclosa la retirada de les nostres tropes de l'Afganistan.

Però avui ves per on se'ns ocorre que-arran d'aquesta "santa" visita-per què no retallar aquest import de subvencions a l'Església Catòlica (6.800 milions € en 2009) que, ja el 1979 es va comprometre-en els esmentats Acords amb la Santa Seu-, al seu autofinançament en 4 anys?

Encara que a algú pugui semblar un contrasentit que el sotasignat vagi contra la seva Església, és que per més INRI, ha estat un representant del seu partit, Gaspar Llamazares, el que ha preguntat al govern quant ens van a costar els pròxims viatges del Papa a Espanya , però el Parlament s'ha quedat sense saber-ho. Això sí que ens hem assabentat que el viatge per les "Jornades Mundials de Joventut 2011, que Monsenyor Rouco va definir com" esdeveniment d'escala mundial ", ha estat declarat per aquest govern suposadament aconfessional i laic" esdeveniment d'excepcional interès públic "per així poder incloure en els pressupostos generals de l'Estat una generosa subvenció-pot ser que de 25 milions d'euros-i permetre que grans empreses com Santander, Telefónica o El Corte Anglès, gaudeixin d'exempcions fiscals de fins a un 80%, just ara que parlem de la necessitat de recaptar fons per a les arques públiques.

Algú s'ha parat a pensar perquè fa ja diversos mesos que els altre temps vociferants jerarques ultraconservadors de la meva estimada església catòlica ja no es manifesten, ni surten al carrer, ni llancen les seves incendiàries proclames contra el govern de ZP?
Luís Ángel Aguilar Montero és Coordinador Provincial d'IU

El PP margina la Jaume I per les privades

Marina Albiol, diputada d'EUPV, afirma que si finalment l’any que ve la Universitat Jaume I no té els estudis de Medicina i Infermeria, Font de Mora “haurà de donar explicacions serioses”. Albiol critica que altres universitats privades estiguen rebent diners públics “sense cap problema i aproven els seus plans d'estudis amb el vist i plau del conseller”.

Esquerra Unida critica durament l’actuació de la Conselleria d’Educació i considera que l’únic culpable i responsable de que la universitat pública de Castelló no impartisca el curs que ve Ciències de la Salut, és el conseller Font de Mora. “Si finalment l’any que ve la UJI no té aquests estudis, Font de Mora haurà de donar explicacions serioses. Aquest és un atac a l’educació pública per part del PP que no pot quedar indemne”, afirma.

La diputada d’esquerres considera “intolerable que la UJI es trobe sense medicina aquest any i haja de regatejar per infermeria amb el conseller Font de Mora com si fora un mercat”. Al parer de la diputada, Font de Mora ha fet tot el possible per deixar fora la UJI, “arribant a límits escandalosos, negant el finançament necessari, mentre altres universitats privades, com el CEU i la VIU, estant rebent diners públics sense cap problema i aproven els seus plans d’estudis amb el vist i plau del conseller”.

El PP deixa Vila-real sense piscina pública

Manuel Vilar, coordinador Local d'EUPV de Vila-real, critica que el Partit Popular no haja fet res per reformar les obsoletes instal.lacions de la piscina del Termet i molts usuaris hauran d’anar a Castelló, a la salera per fer natació. Vilar considera intolerable la falta de previsió de l’equip de govern del Partit Popular que la piscina del Termet de la Mare de Déu de Gràcia no estiga oberta aquest estiu.

Al parer del portaveu de la formació d’esquerres a Vila-real el govern de Vila-real “ha tingut temps de sobra per a fer les reformes necessàries, però ha preferit no fer res, fins que hi ha aplegat l’estiu i s’han adonat que no compleix les condicions necessàries”.

El portaveu d’esquerra Unida a Vila-real considera insuficient les alternatives proposades pel regidor d’esports: “Les opcions són dues pistes a la piscina privada del Club de Tenis, la piscina coberta municipal que ja es troba saturada en aquests moments, o anar-se'n a la Salera de Castelló, i tot per la imprevisió del Partit Popular”.

Vilar critica que mentre “gasten els diners de la ciutadania en bons sous cada mes, el PP no té per a adequar la piscina i tots i totes puguem gaudir d’aquesta instal.lació aquesta temporada estival”.

BCN: Homenatge i debat sobre la crisi

El dijous 17 de juny, a les 19 h, es retrà un homenatge a la figura de Manola Rodríguez Lázaro sota el nom de "Amb la Manola bateguem cap al futur". "La Manola", com era coneguda, va destacar per la seva intensa trajectòria política i sindical i el seu compromís amb els drets de les treballadores i els treballadors, la llibertat i la democràcia. L'homenatge està organitzat per la Fundació Pere Ardiaca, CCOO de Catalunya, el PCC, Ca la Dona, EUiA i l'Associació Dones del 36. Amb el suport del Memorial Democràtic, C/Via Laietana, 69, BCN. D'altre banda, a les 19'30 al Centre Cívic de Can Borrell, acte públic: "Davant la crisi defensem els drets socials", amb les diputades d'ICV-EUiA, Laura Massana i Mercè Civit.

PCPC Gramenet: Situació a Grècia

Dijous, 17 de juny, a les 19'30h., al local del PCPC, C/Balldovina, 28 baixos, a Coloma de Gramenet: Xerrada i col.loqui sobre la Situació a Grècia i resposta del moviment obrer, amb la presència d'un membre del PAME, sindicat grec comunista.