divendres, 1 d’abril de 2011

Malgrat les matances imperials, els mercenaris monàrquics retrocedeixen a Líbia

Les tropes de l'exèrcit lleials al govern libi van reprendre ahir el control de l'enclavament petrolier de Ras Lanuf (centre-nord) i defensen ara la ciutat de Brega (nord-est), amb el que han forçat els mercenaris a replegar-se cap a Bengasi. El govern libi informà dijous que la contraofensiva va incloure "ferotges combats" entorn de Brega, un altre important nucli petroler a la franja costanera de l'orient, després de reconquerir Ras Lanuf i Es Sider.

Forces monàrquiques van començar a retrocedir dimecres passat i van abandonar l'urbs de Bin Jawad, tot i comptar amb el suport dels diaris bombardejos indiscriminats ara liderats per l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN).

Els adversaris de Gaddafi van avançar uns 20 quilòmetres més enllà de Bin Jawad dilluns passat i van arribar a ocupar el llogaret de Nawfaliya, però la forta resistència de les forces regulars els va obligar a les últimes hores a cedir terreny a l'est.

Res Lanuf, a més de 200 quilòmetres a l'est de Sirte, la terra natal de Gaddafi, té el principal port petrolier del país i ha canviat de control en quatre ocasions en poc més d'un mes, en el context del conflicte.

Mitjans noticiosos en Bengasi, la segona ciutat de Líbia convertida en capital de la revolta, han indicat que l'artilleria pesada de les tropes governamentals va fer sortir en desbandada als alçats, els qui encara controlen Zueitina, a l'est de Brega.

Mentrestant, Misrata, l'últim bastió rebel a l'oest de Líbia, segueix sotmesa als enfrontaments entre partidaris i detractors de Gaddafi, el Govern va denunciar desenes de morts civils a causa de les agressió militar que en principi van encapçalar Estats Units, França i el Regne Unit que només en un edifici assolit a Trípoli van causar més de 40 morts denunciats pel nunci vaticà i que ara sí que accepta investigar l'ONU.

No obstant el nombre de civils morts ha d'incloure, segons altres agències, un hospital enfonsat per les bombes "humanitàries" i pujarien en total a no menys de 114.

L'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) va assumir dijous passat el comandament ple dels atacs contra Líbia, després de completar 12 dies de l'agressió imperialista -qualificada de "croada", per Hugo Chávez, Vladímir Putin i el propi Gaddafi- i encapçalada pels Estats Units, França i el Regne Unit contra la nació del nord d'Àfrica.

També Espanya, una vegada més, participa en el genocidi amb la tranquilitat de saber-se impune als crims de guerra que jutja el Tribunal feixista de la Haia.

Altre sentència immoral pel blanqueig de capitals a Màlaga

L'impunitat dels grans lladres a Espanya deixa la judicatura sota sospita altre cop més i mostra clarament que la "justícia" és una qüestió d'amics, influències i corrupció generalitzats. El cas Balena Blanca, la major investigació per blanqueig de capitals seguida fins ara per la justícia espanyola, s'ha saldat amb penes d'escassa rellevància i la condemna de només cinc dels 19 processats. El tribunal ha anul.lat, contra el criteri del fiscal, les escoltes telefòniques practicades durant la investigació i segons la sentència de l'Audiència Provincial de Màlaga, el principal acusat Fernando del Valle, ha estat condemnat a sis anys i tres mesos de presó per un delicte de blanqueig de capitals i un altre contra la Hisenda Pública i al pagament d'una multa de 3,4 milions d'euros.

La fiscalia demanava per a Del Valle una pena de 30 anys en considerar que el seu despatx d'advocats a Marbella era l'epicentre des del qual es van constituir societats i negocis per blanquejar els diners d'organitzacions criminals relacionades amb el tràfic de droga. Al costat de Del Valle han estat condemnades quatre persones més a penes que oscil.len entre un i tres anys de presó també per blanqueig de capitals.

A més de les escoltes finalemente anul.lades, el judici ha estat envoltat d'una gran polèmica per la desaparició de diversos volums de la instrucció, que van aparèixer posteriorment entre altres del cas Malaia, el que va portar a les defenses a demanar la nul.litat del judici.

El fiscal considera que les escoltes telefòniques, denunciades també per Horacio Oliva, van ser vàlides perquè, va dir, Del Valle no és un advocat que es dediqui a la defensa jurídica dels seus clients, sinó a crear empreses per "amagar" l'origen dels seus inversions . Per exercir aquesta activitat, ha recordat López Caballero, "és indiferent la condició d'advocat".

La vista va tornar a tenir un altre protagonista absent, el jutge Torres, la labor va ser durament criticada per l'advocat José Carlos Aguilera, defensor d'un dels notaris acusats. Aguilera va acusar el magistrat instructor de Balena Blanca i Malaia de "posar de moda la confiscació massiva de documents".

El 58,4% dels espanyols són antisionistes, molt per sobre de la mitjana europea

"No s'estan fent els deures i la conseqüència és un perillós creixement de l'antisemitisme i l'odi racial a Espanya", es queixen la Federació de Comunitats Jueves d'Espanya i el "Moviment contra la Intolerància". El desvergonyiment d'El País és jugar a la confusió de hebreu amb jueu (religió-ètnia) i antisionista-antifeixista vs antisemita, com vénen fent els seus mitjans publicitaris. Un detallat informe presentat avui a Madrid no deixa cap dubte: Espanya figura al capdavant de l'Unió Europea en actes violents i manifestacions d'odi racial i de menyspreu "als jueus", com a conseqüència òbvia de la seva política feixista a Palestina.

Els resultats d'una enquesta encarregada la tardor passada pel Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació: El 58,4% de la població espanyola opina que "els jueus tenen molt poder perquè controlen l'economia i els mitjans de comunicació", i més d'un terç (34,6%) té una opinió desfavorable o totalment desfavorable d'aquesta comunitat religiosa, que a Espanya tot just suma 40.000 persones. L'estudi es va realitzar sobre 1.012 entrevistes a ciutadans majors de 15 anys.

Aquestes dades del (molt tendenciosament) titulat "Informe sobre Antisemitisme a Espanya 2010" avalen altres d'una enquesta oficial entre escolars realitzada fa un lustre, segons la qual una mica més de la meitat dels estudiants no voldria tenir un noi "jueu" com company de pupitre tot i no poder reconèixer físicament.

"Curiosament", explica El País, és l'extrema dreta la que menys rebuig té per les comunitats jueves (un 34%), enfront del 37,7% entre persones que es declaren de centre esquerra. "Si aquestes dades són correctes, Espanya seria un cas únic a Europa, i el país té un veritable problema", va destacar el president de la Federació de Comunitats Jueves d'Espanya (FCJE), Jacobo Israel Garzón, abans de reconèixer que són els sionistes els que són un problema.

El responsable del "Moviment contra la Intolerància"-una cosa així com Mans Netes, el "sindicat" sense sindicats-, Esteban Ibarra, va subratllar al seu costat aquesta percepció, amb una queixa severa davant el Govern, per no haver executat el compromís de reformar el Codi Penal per castigar la incitació i apologia de l'odi racial o antisemita en les seves diverses manifestacions, confonent de nou molt perillosament antisionisme amb antisemitisme, quan són els àrabs els únics semites demostrats fins ara. El mandat de la Comissió Europea per reformar l'article 510 del Codi Penal pel que fa a aquests temes va concloure el 28 de novembre passat, sense haver-se complert Espanya.

Lògicament, "l'extrema dreta -el feixisme- té una opinió més favorable dels jueus (34%) que el centre esquerra (37,7%), i la simpatia cap als jueus a l'extrema dreta (4,9 en l'escala de 0 a 10) és superior a la de la mitjana de la població (4,6)".

Dos terços (62,2%) dels 58,4% que opinen que "els jueus tenen molt poder perquè controlen l'economia i els mitjans de comunicació", són universitaris. El percentatge puja fins al 70% entre els que afirmen "tenir interès per la política". És a dir, "els més antisemites són suposadament els més formats i informats", es lamenta Jacobo Israel tossut en el seu autisme.

Jutges per la Democràcia vol reformar la llei hipotecària i que la casa saldi el deute

La casa ha de saldar el deute hipotecari amb el banc. Aquesta és la premissa sobre la qual part l'associació valenciana Jutges per la Democràcia per advocar per una reforma del Codi Civil a qui consideren "injust". En aquests termes s'expressa des de l'associació el seu portaveu Joaquim Bosch, que sosté que "els bancs no poden pretendre seguir obtenint beneficis a costa d'un endeutament de per vida dels seus clients, com succeeix en molts casos".

Els jutges progressistes sostenen que els bancs han d'assumir les seves responsabilitats sobre la crisi econòmica i financera per la que travessa el país. I sostenen que la dació de l'habitatge com a pagament de la hipoteca ha de ser considerat com un pagament "just", independentment de com puguin arribar a fluctuar les taxacions i els valors dels habitatges en el mercat en situació de bonança o de crisi. Ja que, segons exposen, "el banc va acceptar una taxació i en funció a ella, va concedir una hipoteca. Per tant, aquesta hipoteca val el que val l'habitatge. No hi ha per què pagar més i endeutar al màxim a una família que ja ha perdut la seva llar", sosté Bosch.

No obstant això, els magistrats no posen aquí el fre. "També caldria considerar que el nou text legal, ja reformat, tingués un caràcter retroactiu. Per aconseguir compensar els ciutadans que ja es troben en una situació desesperada", sosté.

Una interpretació flexible


La llei hipotecària espanyola és flexible. En opinió dels magistrats, el Codi Civil espanyol no parla de la dació en pagament com a mode extintiu de les obligacions, encara que dóna per suposada la institució en els articles 1.521 i 1.636, en tractar dels retractes, i en algunes altres disposicions.

En aquest cas es recull la figura de la dació en pagament com a mètode de saldar la hipoteca però defensa que el banc pugui perseguir i embargar béns i comptes fins que quedi totalment liquidat el préstec hipotecari si a la subhasta de l'habitatge el preu que s'ha pagat per ella no ha aconseguit saldar, en totalitat, el deute contret amb el banc. "Una situació molt injusta per l'hipotecat" subratlla el magistrat Bosch.

Així la llei, els tribunals poden donar la raó o no, i els bancs leguen actuar emparats per la llei que els permet el cobrament de la totalitat del préstec i els seus interessos. No obstant això, la condició social i la sensibilitat cap a una situació de crisi fa que els magistrats emetin sentències favorables cap als afectats.

Al gener, l'Audiència de Navarra va dictar, contra tot pronòstic, una sentència en la qual va considerar tornar al banc un pis hipotecat com cancel.lació d'una hipoteca. El jutge va argumentar que la causa de la crisi econòmica ve donada per "la mala gestió del sistema financer i les hipoteques escombraries". Aquesta sentència va ser l'inici d'un debat que ja ha arribat al Congrés.

Al febrer, els grups parlamentaris de PSOE i PP van confirmar en el Ple el seu rebuig a tramitar una proposició de llei d'ERC, IU i ICV-EUiA que reclamava canviar la legislació hipotecària. No obstant això, el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, en un compromís establert amb Joan Ridao (ERC) va accedir aquesta passada setmana que el Congrés estudiï la dació del pis a canvi de saldar el deute hipotecari amb el banc al complet.

Aquesta nova actitud del Govern va sorprendre fins a la pròpia ministra d'Economia, Elena Salgado, que ja s'ha avançat a advertir que aquest tipus de mesura suposaria un perill per al sistema financer espanyol, és a dir, els banquers.

Rodolfo Benito: 'Les mesures de l'UE per sortir de la crisi ataquen els drets dels treballadors'

Rodolfo Benito, secretari confederal d'Estudis de CCOO ha recordat que els sindicats estan recollint signatures per a la iniciativa legislativa popular (ILP) amb la qual pretenen modificar la reforma laboral que "afavoreix la temporalitat, l'acomiadament lliure i no soluciona l'atur". En la seva intervenció, Rodolfo Benito, ha analitzat l'actualitat sindical Així, s'ha referit a la política econòmica i social de la Unió Europea, basada en les retallades socials i laborals, l'estat de la reforma de la negociació col.lectiva o la campanya de recollida de signatures per a l'aprovació de la ILP.

Per Benito, resulta primordial que des de l'Unió Europea es aposti per una política econòmica i social que incentivi el desenvolupament econòmic i solucioni el greu problema de la desocupació, que els seus objectius siguin millorar la competitivitat i la productivitat fomentant l'educació, la recerca i la innovació . "Les mesures que s'estan adoptant des de la UE per sortir de la crisi, com el Pacte per l'Euro o el Pla de Governança Econòmica, ataquen els drets dels treballadors i són radicalment oposades als plantejaments del moviment sindical", ha afirmat.

En aquest sentit, el secretari d'Estudis confederal ha criticat l'actitud dels governs de França i Alemanya que busquen un interès nacional més que el comunitari i ha valorat que ha de ser el Banc Central Europeu l'encarregat de gestionar els deutes dels països comunitaris.

Negociació col.lectiva i ILP

Un altre dels temes en què ha fet especial èmfasi Rodolfo Benito és la situació de la reforma de la negociació col.lectiva, destacant que les principals premisses sobre les quals s'ha de basar l'acord han de ser: enfortir tant els convenis sectorials com els d'empresa, una major consulta als agents sindicals en temes de flexibilitat interna i potenciar l'entesa entre empresa i treballador sense haver de recórrer al conflicte extrajudicial. "Des de CCOO s'espera arribar a un acord en el mes d'abril, sempre que la CEOE flexibilitzi algunes posicions", va assenyalar.

Rodolfo Benito finalitzar la seva intervenció recordant la campanya de recollida de signatures que estan realitzant CCOO i UGT per l'aprovació de la iniciativa legislativa popular (ILP) pel Parlament. "La reforma laboral afavoreix la temporalitat, l'acomiadament lliure i no soluciona l'atur. Hem d'obrir un debat per renovar les relacions laborals en aquest país" ha destacat.

Brussel.les proposa una normativa comuna sobre hipoteques a Europa

La Comissió Europea vol estabilitzar el sector hipotecari. El seu objectiu és que els preus no es sobreescalfin i que es redueixin els impagaments i els embargaments. Per això ha proposat establir una normativa europea comuna que podrien reduir els impagaments fins 1.931.000 euros, estima l'organisme. L'euríbor tanca març en el 1,924% i encareix les hipoteques mitjanes uns 600 euros a l'any

"Es necessita un paquet de mesures per garantir el préstec responsable a l'Unió Europea. Això minimitzarà els perjudicis als consumidors, especialment als que tinguin baix nivell de cultura econòmica o baix la ingressos", diu un document publicat per l'executiu comunitari.

La reflexió no pot ser més apropiada per al cas espanyol, el dia que conclou un mes de març negre en el que l'increment de les hipoteques es refereix. Amb l'euríbor (l'índex de referència per a la majoria dels préstecs per a la compra d'habitatge) fregant el 2% d'interès, la hipoteca mitjana a Espanya s'encarirà al voltant de 600 euros anuals.

EUA: Els funcionaris de Ohio esclaus sense dret a vaga

La dreta d'Ohio ha aprovat el que portava preparant des de feia setmanes, una llei promulgada pels congressistes republicans, que despulla als seus 350.000 funcionaris públics, entre altres coses,del dret de vaga. La nova normativa, promulgada pels senadors a mitjans d'aquest mes, va ser ratificada per la Cambra Baixa el passat dimecres. Limita la negociació al tema salarial, exclou tot allò relacionat amb els plans de salut o les pensions i supedita el procés a l'autoritat dels responsables locals que tindran l'última paraula. La llei prohibeix fer vaga als membres dels sindicats de funcionaris.

Centenars de manifestants es van ajuntar davant del Capitoli de Columbus, la capital, per protestar pel que consideren com un atac directe als seus drets. Molts no s'ho podien creure. "Això afectarà a la meva família i a l'Estat de forma molt negativa", va declarar un dels manifestants, Leo Geiger, inspector del clavegueram de la ciutat.

El governador republicà, John Kasich, tenia previst signar la llei ahir. Els sindicats encara poden recórrer a una demanda popular si, en 90 dies després de la signatura, aconsegueixen ajuntar 231.148 signatures per incloure la revocació de la mesura entre els temes que es podran presentar als votants de la cita electoral de novembre.

La decisió d'Ohio és més significativa que la que va prendre Wisconsin fa unes setmanes. És un estat amb un perfil similar però més gran, un bastió dels sindicats i, sobretot, ara que es comença a parlar de les presidencials de 2012, un swing state, un estat que vota alternativament demòcrata o republicà. La llei també s'aplica, contràriament a la de Wisconsin, a policies i bombers.

Els republicans van esgrimir el mateix argument en què s'ha emparat el governador de Wisconsin, el dèficit pressupostari (8.000 milions de dòlars) i la necessitat de retalls salvatges. Washington ha mantingut un perfil baix en tota aquesta batalla.

Ohio és només un dels fronts de l'ofensiva republicana contra els sindicats. A Wisconsin els conservadors es van apuntar una mica en aprovar una mesura semblant, després de setmanes de tensió i enfrontaments. La llei està, però, de moment en l'aire. El passat dia 18, un jutge local suspendre temporalment la llei antisindicatos, promulgada pel governador Scott Walker, per determinar si en la votació, que els conservadors van convocar sense avisar, no es va violar un procediment legislatiu que podria complicar, però sens dubte no evitar , l'aplicació de la mesura.

Negociació col.lectiva

A la ciutat de Concord (New Hampshire) es van viure ahir escenes semblants a les d'Ohio i Wisconsin després que la Cambra Baixa local aprovés una mesura que també limita el dret a la negociació col.lectiva dels seus 70.000 funcionaris. La mesura encara ha de rebre l'aprovació del Senat i en aquest cas s'enfronta a l'oposició del seu governador, el demòcrata John Lynch.

Roses reb l'olivera mil.lenària que en Joan Pous donà al poble

El veí de Roses Miquel Pous, va fer ahir donació d'una olivera mil·lenària existent en una finca de la seva propietat, a favor de l'Ajuntament de Roses. L'olivera, situada al carrer Andorra de la urbanització del Mas Oliva de la població, serà traslladada properament a la Ciutadella perquè veïns i visitants del municipi en puguin gaudir. Fer donació d'aquesta olivera mil·lenària en favor del poble de Roses era un desig de Juan Pous i Danés, pare de l'actual donant, que morí l'any passat als 103 anys d'edat. Amb la signatura del conveni de donació que es va fer efectiva ahir a l'Ajuntament de Roses, Miquel Pous compleix i honora els desitjos del seu pare.

D'acord amb el conveni signat, l'Ajuntament durà a terme properament els treballs de trasplantament i trasllat de l'olivera fins a la Ciutadella de Roses, des d'on en tindrà cura, per tal que tot el municipi pugui gaudir-ne.

En agraïment per aquest acte altruista, el consistori col·locarà una placa al peu de l'olivera on es farà constar que ha estat cedida per desig d'en Juan Pous i Danés.

Els 'bonus' i sous milionaris de la banca es controlaran per llei malgrat el PP i CiU

El Ple del Congrés dels Diputats ha aprovat definitivament la nova llei sobre intermediaris financers que faculta la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) perquè, tal com ja fa el Banc d'Espanya amb la banca, pugui "exigir" a les societats d'inversió que "limitin la remuneració variable" en forma de percentatge dels ingressos nets totals quan això "no sigui compatible" amb el manteniment d'una base de capital sòlida. Com poden veure a l'imatge, els directius espanyols -que tan bé ens han portat fins a la crisi- són, a més, els millors pagats del món!

Ambdós organismes poden recopilar informació sobre el nombre de persones en cada entitat de crèdit i empreses d'inversió amb remuneracions "d'almenys un milió d'euros" i transmetre aquesta informació tant a l'Autoritat Bancària Europea (EBA) com a l'Autoritat Europea de Valors i Mercats (ESMA).

Aquestes mesures s'inclouen en un paquet de sis esmenes incloses pel PSOE en el tràmit al Senat per garantir la "coherència" de les polítiques de remuneració amb una "gestió del risc prudent i eficaç", i que a la cambra baixa han comptat amb el suport de tots els grups excepte el PP, que s'ha abstingut, i CiU, que ha votat en contra.

El popular Álvaro Nadal ha remarcat que la norma té un caràcter "tècnic, menor i virtual" i suposa un "exercici incomprensible", ja que el que de veritat haurà de complir la banca espanyola són les exigències de l'últim decret de reforçament de capital, que la seva formació rebutja perquè va a "alentir el creixement econòmic", frenar el crèdit i deixar en debilitat a la banca espanyola, abocant-la a la nacionalització.

CiU denuncia que no s'ha comptat amb ells


En aquest sentit, ha denunciat que s'hagi "canviat el peu" als processos d'integració ja empresos i autoritzats, amb conseqüències que han quedat clares en la ruptura de l'acord per constituir Banc base, que suposarà que el Fons de Reestructuració Ordenada bancària ( FROB) haurà de fer una aportació "un 10% superior" a la estimada inicialment.

El portaveu econòmic de CiU, Josep Sánchez Llibre, la formació sí va donar suport fa unes setmanes el decret de recapitalització, ha expressat el seu rebuig a les modificacions del Senat amb l'excusa d'haver-se plantejat "de manera precipitada i amagat" i sense buscar el consens amb la resta de grups.

ICV-EUiA aplaudeix aquest "primer pas"

El socialista Manel Mas ha afirmat que la norma, que adapta una directiva comunitària sobre entitats financeres, fa èmfasi en tallar la "desregulació" del sistema que va estar en l'origen de la crisi, i ha explicat que les esmenes socialistes al Senat fan èmfasi en el reforçament de la solvència i "garanteixen la coherència" de les polítiques de remuneracions d'alts càrrecs perquè el sistema financer "no pot tornar a escapar de les mans".

La diputada d'ICV-EUiA, Núria Buenaventura, ha aplaudit la norma com un "primer pas", encara que ha assegurat que hagués preferit que fos "més estricta en la regulació dels 'bonus', arribant a prohibir del tot algunes pràctiques.

Completar les modificacions de la LES

Els nous canvis legals completen els ja inclosos en la Llei d'economia sostenible, que va entrar en vigor el passat 28 de febrer, i que permet que el Banc d'Espanya pugui exigir a les entitats financeres que apliquin polítiques de retribució que garanteixin una actuació prudent. De passada, planteja que la CNMV pugui exigir a les empreses d'inversió que utilitzin "beneficis nets" per reforçar la seva base de capital. En les dades sobre les remuneracions s'especificarà l'àmbit de negoci implicat i els principals components del sou, els incentius, les primes a llarg termini i la contribució a la pensió. No obstant això, cal que aquesta informació es recopilarà i utilitzarà "sempre de manera agregada i en compliment amb la normativa de protecció de dades".

EUiA s'adhereix a la Declaració per la Pau i la Democràcia a Euzkadi

Dimecres es va presentar al Col·legi de Periodistes de Catalunya la Declaració per la Pau i la Democràcia al País Basc. El manifest, que s’ha gestat arran del procés que ha dut a la il·legalització de l’organització de l’esquerra ‘abertzale’ Sortu, compta amb el suport d’EUiA i està avalat per 150 signatures inicials corresponents a una amplia representació, significada i transversal, de l’àmbit sociopolític, cultural i intel·lectual de Catalunya.

Entre les persones signants hi ha Arcadi Oliveres, professor a la UAB i membre del moviment pacifista, August Gil Matamala, advocat i expresident de l’ Associació Europea d’Advocats Demòcrates; Gemma Calvet, advocada; Josep-Lluis Carod Rovira, ex vicepresident de la Generalitat; Francesc Tubau, professor i membre de la Plataforma Aturem la Guerra; José Luis Gordillo, professor de la UB; Rafael Grasa, professor a la UAB; Marion Hohn, advocada i presidenta de l'Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans; els músics Lluis Llach i Antoni Ros Marbà; els diputats d’ICV-EUiA Salvador Milà, Joan Boada, Jaume Bosch I Hortènsia Grau; la metgessa i diputada de Ciutadans pel Canvi, Carme Valls i Llobet, i les actrius Sílvia Bel, Ariadna Gil i Carme Sansa, entre d’altres.

Per part d’Esquerra Unida i Alternativa han signat el manifest Jordi Miralles, coordinador general de la formació i diputat al Parlament de Catalunya, Àngels Tomás, responsable de Solidaritat, Pau i Moviments Socials, i Francesc Matas, membre de la Comissió Permanent (a la fotografia, els tres en una recent reunió amb representants de l'esquerra 'abertzale').

CiU crea un alt càrrec i treu 10 treballadors a la presó de Ponent

Els treballadors del Centre Penitenciari de Ponent s'han manifestat aquest dimecres al matí davant la presó per protestar contra la reducció de plantilla que està fent el departament de Justícia. De moment, denuncien, ja s'han perdut 2 llocs de feina i calculen que es quedaran sense 8 treballadors més abans de finals d'any. El delegat de CCOO, Joan Pedrós, diu estar "indignat" perquè mentre fan gent fora, han creat un alt càrrec que "no ha existit mai" sense donar-los cap explicació. Pedrós considera que aquesta decisió "és una provocació", ja que hi ha àrees que només tenen el 60% dels treballadors necessaris i quan al Centre Penitenciari de Ponent caldria augmentar la plantilla total un terç.

Això passa el mateix dia que el govern de Mas anuncia la desaparició de càrrecs mitjans i un canvi de destí que hom interpreta com un càstic cap a funcionaris amb ideologia d'esquerres que seran marginats per després, a l'empar dels seus mitjans de distorsió, sustituir-los a dit pels amics i fer demagogia sobre l'afebliment de la despesa.

Una seixantena de treballadors del Centre Penitenciari de Ponent han reclamat al Departament de Justícia i, per extensió, a la Generalitat, que no redueixin la plantilla de la presó, que actualment compta amb 470 treballadors per 1.200 interns.

Pedrós reconeix ser conscient que actualment no es pot demanar l'augment que necessiten, que se situaria en un terç més de la plantilla actual però no accepta tampoc que es vulguin suprimir 10 llocs de treball fins a finals d'any, 2 dels quals ja s'han quedat vacants, mentre creen alts càrrecs com ara un subdirector de Tractament al Centre Obert de Lleida, un càrrec que mai ha existit i que respondria, en aquest període d'austeritat, a "possibles amiguismes o tractes de favor".

Ràtios molt precàries


Els treballadors reconeixen estar "indignats" i demanen a l'administració que no sigui tan cínica i provocadora. "Estem fins als nassos" asseguren que s'acomiadi a treballadors, no es supleixin les places d'aquells que marxen o es jubilen i que, a sobre, es creïn nous alts càrrecs.

Aquestes retallades de personal, denuncien, fan impossible el compliment del mandat constitucional de reinserció i rehabilitació de la població reclusa ja que recorden que estan treballant amb unes ràtios molt precàries. L'àrea de tractament només disposa d'un 60% del personal necessari per treballar de forma òptima, expliquen, i l'àrea d'interior està sota mínims, amb mòduls de 150 interns que només disposen de 2 funcionaris de vigilància quan hi hauria d'haver entre 3 i 4. A tot això, cal afegir-hi la massificació de presos ja que en aquests moments la població reclusa és de 1.200 interns.

L'energia nuclear no té res de "barata"

"Les vuit mentides del lobby de l'energia nuclear", enumera en un dels seus pamflets l'Institut de Medi Ambient de Munic, encapçalant la llista: "L'ús de l'energia atòmica garanteix un subministrament elèctric barat". "Sense subvencions", replica el centre Munic, "el quilowatt d'electricitat atòmica costaria dos euros l'hora". A tall de comparació, l'Agència Federal de Xarxes, responsable xarxa elèctrica alemanya, calcula que una llar mitjana paga avui al país 23,42 cèntims per el quilowatt/hora.

L'energia nuclear és barata, diu una de les premisses fonamentals que parla a favor d'aquesta font. Les organitzacions ecologistes i els desastres com Txernòbil o Fukushima llancen, però, altres xifres. Només a Alemanya, entre 1950 i 2010 l'energia nuclear li ha costat a les arques de l'Estat 204.000 milions d'euros, indica un informe presentat recentment per Greenpeace. Durant els propers 12 anys, i encara que no es dugui a terme la planejada prolongació de la vida de les plantes atòmiques, aquesta consumirà 100.000 milions d'euros públics més.

La companyia energètica RWE i el Fòrum Alemany de l'Energia Atòmica qualifiquen l'estudi de poc seriós. A aquestes xifres arriben els ecologistes perquè s'inclouen en la suma no només el finançament directe al sector per part d'organismes governamentals, sinó també la participació de la butxaca del contribuent en el manteniment dels dipòsits de residus nuclears, sobretot d'alguns en crítiques condicions que requereixen constants inversions, les rebaixes impositives a les companyies energètiques i el resultat de la manca de competitivitat en aquest mercat, que també es reflecteix en les factures.

No hi ha asseguradora en el món que respongui en cas d'accident nuclear.No hi ha asseguradora en el món que respongui en cas d'accident nuclear.

Sense assegurança

"Greenpeace utilitza dades confuses que tenen com a únic objectiu apuntalar les seves velles teories i notes de premsa", opina el Fòrum Alemany de l'Energia Atòmica. I això malgrat que l'organització mediambiental reconeix, amb tot, haver deixat costos fora del seu informe. "El preu d'una catàstrofe nuclear", apunta l'expert en temes energètics Andree Böhling, "és impossible de calcular".

El preu d'una catàstrofe nuclear és tan impossible de calcular que no existeixen asseguradores en el món que acceptin respondre davant seu. Després de Fukushima, la política es planteja la possibilitat de convertir l'assegurança de les centrals atòmiques en obligatori. Però, mentrestant, són els diners públic el que corre al rescat en cas de necessitat. Al cap i a la fi, els moments d'emergència no són propicis al repartiment de despeses.

Fins a dos bilions de iens haurà d'assumir en crèdits l'operadora de Fukushima, Tepco, per afrontar el pagament dels treballs en la seva danyada central i el cost del subministrament elèctric que no pot prestar. Entitats japoneses estudien la possibilitat de concedir aquests fons. En qualsevol altre lloc, la companyia ho tindrà difícil per accedir-hi: la seva credibilitat es troba al nivell del sòl. També Tòquio es planteja donar-li suport financer, i fins i tot s'especula amb la possibilitat de nacionalitzar Tepco, cosa que, tenint en compte la situació de l'empresa, cal dubtar que pogués ser positiva per a les arques públiques.

Un quart de segle després, les rodalies de Txernòbil segueixen sent una zona muerta.Un quart de segle després, les rodalies de Txernòbil segueixen sent una zona morta.

Milions d'anys

El problema dels desastres nuclears és que són de gegantines dimensions seus i conseqüències persisteixen a llarguíssim termini. 25 anys després de l'accident de Txernòbil, el reactor danyat es troba en una zona deserta a la qual només s'accedeix amb permís especial. La cúpula que el cobreix ha de ser renovada, amb el cost conseqüent. La radioactivitat en les regions properes segueix provocant malalties i deformacions en els nadons, i encara contamina la terra, l'aigua i els productes agrícoles. Un final per això no es preveu fins d'aquí a milions d'anys.

Un sector agropecuari que ha de suspendre indefinidament la seva activitat. Mà d'obra constantment afectada de pneumònies, migranyes, càncers i altres mals. Nens vinguts al món amb discapacitats que els acompanyaran tota la vida. Al costat del drama humà, el cop econòmic és un del que cap consorci energètic pot realment fer-se càrrec. Llavors només queda l'Estat. I al final, torna a valdre la vella regla: mentre que els beneficis es privatitzen, les pèrdues es fan públiques.

EUiA denuncia que el Govern cedeixi als promotors l’adjudicació dels pisos socials

EUiA, a través de la seva Àrea d’Habitatge, denuncia la decisió del Govern de la Generalitat de cedir a promotors immobiliaris l’adjudicació dels pisos protegits, eliminant així els sortejos que actualment realitzen els ajuntaments. El secretari d’Habitatge de la Generalitat, Carles Sala, ha comunicat recentment que els ajuntaments deixaran de gestionar el registre sol•licitants de vivenda de protecció oficial, mitjançant el qual s’aplica el mecanisme d’adjudicació dels pisos socials, i que seran els promotors els que es facin càrrec de la gestió de les llistes.

D’aquesta manera, s’eliminaran les mesures impulsades per l’anterior Govern d’esquerres, el qual va crear el registre de sol•licitants d’habitatge protegit per fer que l’accés a l’habitatge protegit fos el més transparent possible, per conèixer la demanda d’habitatge protegit, i va crear establir marc jurídic per l’adjudicació dels habitatges.

Actualment, el registre compta amb 90.000 persones inscrites que sol•liciten una vivenda protegida. És imprescindible figurar en aquesta base de dades per a optar a un pis protegit. Els promotors poden adjudicar un 30% dels pisos de VPO que construeixen però el 70% restant s’ha de concedir mitjançant un sorteig que gestionin els ajuntaments o directament la Generalitat.

Des de l’Àrea d’Habitatge s’afirma que les conseqüències que tindran els canvis legislatius sobre la política de vivenda que vol aplicar el nou Govern de CiU aquest mateix any és que s’adjudicaran els pisos a les persones de més poder adquisitiu, amb el que es vulnerarà el dret a l’habitatge. També es denuncia que es tornarà a la situació, anterior al Govern de l’Entesa ,d’adjudicacions a dit i que es privatitza la funció de l’Administració de garantir un procés d’adjudicació d’habitatges protegits igual per tothom, públic i transparent.