divendres, 4 de maig de 2012

CGT exigeix a Madrid la llibertat de Laura, encara detinguda pel 29-M

Centenars de persones s'han concentrat aquest divendres davant la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Madrid per exigir la llibertat de la Secretària d'Organització de CGT de la Federació Local de Barcelona, ​​Laura Gómez, a la presó sense fiança des que el abril 24 va ser detinguda en plena via pública camí del seu treball pels Mossos d'Esquadra.

Durant la concentració s'han desplegat diverses pancartes i banderes de CGT i el crit més corejat ha estat "Laura llibertat", així com altres "li diuen democràcia i no ho és", "llibertat presos detinguts", "no estem tots, falten els presos".

Al final de la concentració, que ha durat una hora, s'ha donat lectura a un escrit en què s'exigeix ​​la llibertat de Laura Gómez i s'anuncia que continuaran les accions fins a la seva posada en llibertat. Amb posterioritat representants de CGT l'han lliurat en la Delegació del Govern català.

En un comunicat emès fa dies, el sindicat CGT qualificava de "desproporcionada" l'acusació dels càrrecs d'incendi, subsidiàriament de danys, coaccions, delicte de desordres públics i delicte contra els drets fonamentals que la jutge feia a la militant de la seva organització, quan el fet en què es basa l'acusació va ser una performance davant la Borsa de Barcelona, ​​que va consistir en la crema d'una caixa de cartró amb papers dins que simulaven bitllets.

Al matí es coneixia la notícia de la posada en llibertat sense fiança dels tres joves barcelonins que, igual que Laura, van ser detinguts en el marc de la vaga general del passat 29 de març, al matí i abans dels fets dels que s'els acusa. La CGT de Barcelona declara que "ens alegrem de la posada en llibertat dels tres companys detinguts el 29-M, Daniel, Ismael i Javier, el dia de la Vaga General, i a la vegada considerem que s'ha de posar també en llibertat a Laura Gómez ja que tampoc hi ha cap motiu perquè segueixi empresonada".

CiU, PSC, ICV-EUiA i ERC presentaran de nou al congrés el rescat dels peatges catalans

La mobilització ciutadana d'insubmissió als peatges va tenint cada vegada més resposta política. El parlament tornarà a presentar al congrés espanyol la proposició de llei per crear un fons estatal per al rescat selectiu o per a a subvenció dels peatges de les autopistes que ja es va presentar el 2008 però que no va arribar al debat final. Aquesta iniciativa es podria aprovar en el ple de la setmana que ve, a proposta dels portaveus de CiU, PSC, ICV-EUiA i ERC.

Amb aquesta proposició el parlament demana que es creï un fons estatal per dotar de recursos els programes que permetin fer l'homogeneïtzació i el rescat selectiu dels peatges i la seva subvenció per als usuaris habituals de les autopistes.

Catalunya ha de crear, si la proposició prosperés, un fons que es nodriria de les aportacions de l’estat i de la Generalitat. L’estat hi hauria de destinar el que recaptés de les empreses concessionàries amb l’impost de societats i l’impost sobre el valor afegit, i les comunitats, els recursos procedents dels impostos autonòmics sobre aquestes empreses. El fons també es nodriria de les dotacions anuals que els pressupostos estatals i autonòmics establissin i d’altres recursos provinents de les concessionàries. El repartiment territorial del fons s’hauria de fer d’acord amb el pes de la recaptació en cada comunitat respecte al conjunt de l’estat.

La proposició de llei sobre peatges, ja la van impulsar la a final del 2004 els cinc grups que aleshores integraven el Parlament (CiU, PSC-CpC, ERC, PPC i ICV-EUiA). El 18 de novembre de 2004 el ple va acordar per unanimitat enviar la proposta a la mesa del congrés, i el 9 de desembre de 2008 el ple del congrés va acordar per unanimitat tramitar-la. La iniciativa, però, no va arribar al debat final perquè les corts espanyoles es van dissoldre amb motiu de les últimes eleccions, de manera que va decaure.

Els sindicats d'ensenyament convoquen vaga el 22 de maig

Els sindicats d'ensenyament han arribat a una acord unitari per convocar una vaga del sector pel proper 22 de maig. Amb aquesta mesura, els sindicats volen mostrar la seva oposició a les retallades de CiU i PP, que qualifiquen "d'injustes i inútils" i que, adverteixen, afectaran en la qualitat de l'ensenyament públic a Catalunya.

Asseguren que l'augment d'hores de docència i l'augment de ràtio no només deixarà sense feina 2.800 mestres i professors sinó que empitjorarà les condicions de l'alumnat, a qui no es garantirà l'atenció personalitzada. Els sindicats fan una crida a la societat civil perquè se sumi a la manifestació del dia 22 i confien en què la protesta tingui també un abast estatal.

Marxa per la legalització del cultiu i consum de cànnabis

Els participants en la Marxa Mundial de la Marihuana, que a Espanya sortiran als carrers de Madrid la tarda de dissabte que ve, demanaran un any més la legalització del cànnabis i insistiran en que el seu cultiu "no és punible" quan és pel mateix consum. "Tots a Madrid per un canvi en la política de drogues. Perquè sigui més justa i eficaç", diu el cartell que convoca aquesta marxa que des de fa anys se celebra cada maig a desenes de països d'arreu del món. Foto: Manifestació celebrada a Madrid fa quatre anys per demanar l'eliminació de multes per tinença i consum de marihuana en llocs públics.

La Marxa, organitzada per l'Associació Madrilenya d'Estudis sobre el Cannabis (AMEC) i la Federació d'Associacions cannàbiques (FAC), sortirà a les 19 hores des de la cèntrica plaça de la Porta del Sol fins a la Plaça d'Orient sota el lema Conrea els teus drets.

El president de la FAC, Martín Barriuso, ha explicat que els assistents a la Marxa demanaran una vegada més la modificació de la Llei de Seguretat Ciutadana "perquè desapareguin les sancions per tinença i consum en llocs públics".

Segons Barriuso, també cal que s'estableixi "alguna quantitat mínima que una persona pugui portar a sobre" i poder eliminar les "elevadíssimes" multes que es paguen d'entre 300 i 30.000 euros, segons les quantitats decomissades, 450 o 500 euros de mitjana, depenent de les comunitats". "A Madrid, la multa mínima és de 1.500 euros i pot comportar la retirada del carnet de conduir, no sabem per què la Comunitat imposa una multa tan alta", ha assegurat el president de la FAC.

Clubs de cànnabis

Un altre assumpte que reclamen els consumidors de cànnabis és "que s'aclareixi la qüestió de l'autocultiu" o el dels "clubs socials de cànnabis". "Reclamem que siguin regulades les activitats dels clubs, que són entitats sense ànim de lucre que només cultiven marihuana per als seus socis", ha dit el president de la FAC, que recorda que "fa temps que els tribunals van deixar clar que aquests clubs no infringeixen el codi penal ".

En aquest sentit, Barriuso lamenta que es mantingui la incertesa davant la falta d'una legislació clara i assegura que la Federació dóna suport a una iniciativa del Parlament del País Basc relativa a la creació d'una ponència destinada a discutir i regular la legalització d'aquests clubs.

Els organitzadors de la Marxa Mundial de la Marihuana 2012 adverteixen a més de les "greus conseqüències socials i econòmiques" que genera la política global sobre drogues, "basada en la prohibició i plasmada en l'anomenada guerra contra la droga", que afecta especialment "a aquells països amb un sistema democràtic més vulnerable ", asseguren.

"És molt millor controlar que prohibir"


A Espanya, la setmana passada, la professora titular de dret penal especialitzada en criminalitat i droga Araceli Manjón va dir que la guerra contra les drogues ha fracassat i que l'única solució al problema és "la legalització controlada".

"És molt millor controlar que prohibir", va dir Manjón, penalista i ex magistrada suplent a l'Audiència Nacional que ha treballat per al Pla Nacional sobre Drogues, en parlar del seu llibre acabat de publicar La solució.

En el seu llibre, Manjón afirma que a Espanya és més fàcil per a un menor aconseguir drogues il·legals que tabac, que és més barat i humà el tractament que la presó, i que si la cocaïna fos legal no existiria el crac. Segons aquesta especialista, l'eradicació de cultius a Llatinoamèrica arruïna als camperols i danya inútilment el medi ambient, mentre que la prohibició permet un enriquiment enorme del crim organitzat.

El 56% d'habitants de Rasquera, un poble de Tarragona, va votar a favor de plantar marihuana en una consulta realitzada el passat 10 d'abril. El referèndum havia estat convocat per l'equip de govern municipal per aprovar (o no) un pla anticrisi, ja que implicava la creació de 40 llocs de treball.

La seva aprovació havia de permetre a l'ajuntament ingressar 1,3 milions en dos anys. No obstant això, perquè sortís endavant la plantació, era necessari el 75% dels vots. Van faltar gairebé 18 punts perquè així fos, de manera que de moment queda suspès.

Begudes energètiques i isotòniques danyen les dents

Les begudes energètiques i isotòniques danyen l'esmalt de les dents de les persones, especialment els joves que són més propensos a utilitzar-les, segons un estudi publicat a la revista General Dentistry. En el marc de l'investigació, els experts van analitzar 13 begudes isotòniques i 9 energètiques i van comprovar que els nivells d'acidesa variaven depenent de la beguda i el sabor.

Per determinar l'efecte que tenen aquests líquids sobre l'esmalt dental, els científics van col·locar mostres d'esmalt en cadascuna de les begudes durant 15 minuts i després les van submergir en saliva artificial durant dues hores. Aquest procediment es va repetir quatre vegades al dia durant cinc dies.

Després de cinc dies ja era evident l'erosió de l'esmalt. A més, es va comprovar que les begudes energètiques perjudicaven l'esmalt en major grau que les isotòniques.

Els experts adverteixen que els danys de l'esmalt dental són irreversibles i fan que les dents es tornin molt sensibles i més vulnerables davant les càries.

Miralles denuncia la "retallada de llibertats" patida pels estudiants que avui surten en llibertat

El coordinador general d’EUiA i diputat al Parlament de Catalunya, Jordi Miralles, ha declarat avui que és “una bona notícia” que l’Audiència Provincial de Barcelona hagi decretat la llibertat sense fiança per als tres estudiants detinguts el matí de la vaga general del 29-M -Isma, Dani i Javi-, que han estat 33 dies en presó preventiva. Miralles, que va visitar ahir l’Isma i en Dani a Quatre Camins juntament amb els també diputats d’ICV-EUiA Joan Herrera i Salvador Milà, ha explicat que ha estat la mare de l’Isma qui li ha comunicat la decisió de l’Audiència.

El dirigent d’esquerres ha volgut denunciar la “retallada de llibertats” que han patit aquest joves universitaris que van ser detinguts i empresonats “per exercir el dret de manifestació i el dret de vaga”. Així mateix, Miralles ha dit que el haver-los aplicat la presó preventiva és “l’expressió del tàndem repressiu que formen el ministre Fernández Díaz i el conseller Puig”.

En opinió del coordinador general d’EUiA, tot i “la voluntat d’estendre la por” dels responsables espanyol i català d’Interior, “el que està creixent és el compromís de la gent” en defensa dels drets i llibertats. Així, s’ha referit al “fracàs de Puig” ahir amb “l’exagerat dispositiu policial” en motiu de la cimera del Banc Central Europeu a Barcelona. Miralles ha ironitzat que el conseller va ser “el convocant” de la manifestació del 3 de maig i que la realitat demostra que “ha fracassat perquè la manifestació no va existir”.

D’altra banda, Miralles ha destacat que la decisió de l’Audiència de Barcelona “esmena la plana a la jutgessa, que sembla hagi seguit directrius polítiques enlloc d’atenir-se als fets i les proves”.

Finalment, el dirigent d’EUiA ha expressat el compromís de la formació de continuar treballant en la defensa dels drets i llibertats i en concret perquè la sindicalista Laura Gómez, de CGT, que encara és en presó preventiva, també surti en llibertat.

Llibertat sense fiança per als 3 estudiants detinguts el 29-M a Barcelona

L'Ismael, Daniel i Javier han estat 37 dies a la presó després dels disturbis de la vaga general del 29-M a Barcelona. Aquest divendres, hores després que acabés sense incidents la reunió del Banc Central Europeu, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha informat que el jutjat d'instrucció número 18 decretava la llibertat provisional sota fiança per a aquests tres estudiants. No obstant això, pocs minuts després anunciava que l'Audiència Provincial admetia el recurs presentat per les seves famílies i acordava la llibertat provisional sense fiança, invalidant així la interlocutòria judicial anterior.

Llibertat sense fiança per als 3 estudiants detinguts el 29-M a Barcelona

L'Ismael (a la foto amb la mare), Daniel i Javier han estat 37 dies a la presó després dels disturbis de la vaga general del 29-M a Barcelona. Aquest divendres, hores després que acabés sense incidents la reunió del Banc Central Europeu, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha informat que el jutjat d'instrucció número 18 decretava la llibertat provisional sota fiança per a aquests tres estudiants. No obstant això, pocs minuts després anunciava que l'Audiència Provincial admetia el recurs presentat per les seves famílies i acordava la llibertat provisional sense fiança, invalidant així la interlocutòria judicial anterior.

La jutge Carmen García Martínez havia acordat la llibertat sota fiança de 3.000 euros per a Javier Tadeo OV i de 6.000 euros per Ismael Benito i Daniel Ayysah respectivament. A més, com a mesura cautelar, també havia acordat que els tres joves s'havien de presentar davant els jutjats els dies 1 i 15 de cada mes.

Són estudiants sense recursos econòmics que els permetin fugir. A Ismael i Daniel els imputen delictes d'atemptats, desordres públics, resistència, danys, lesions, seguretat viària i tinença d'elements inflamable i explosius. El motiu per concedir-los la llibertat era que "tots dos joves són nacionals, amb família a Espanya, estudiants amb escassos recursos econòmics que els permetin refugiar-se i emprendre una nova vida en un altre país", assegurava la jutge, referint-se així al risc de fuga dels acusats.

En el cas de Javier, imputat per desordres públics, resistència, danys i seguretat viària, la posada en llibertat es basava en que "els ingressos derivats de la seva activitat laboral no semblen elevats, del que cal minimitzar les possibilitats de refugiar-se i emprendre una nova vida en un altre país", assenyalava Carmen García.

"Sento moltíssima alegria. M'està tremolant tot el cos. Només vull donar-li una gran abraçada al meu fill i estar amb ell", ha assegurat aquest divendres Isabel Altamirano, la mare d'Ismael. Dijous a la nit el seu advocat els va avisar que havien d'acudir a la Ciutat de la Justícia al matí de divendres. "Quan el recollim, ens l'emportarem a casa i estarem allà tot el cap de setmana. Vull tornar a la vida normal, sopar i estar tranquils. Portem trenta i pocs dies de malsons i ha estat una tortura psicològica", explica Isabel.

El seu marit porta tot el matí als jutjats i ja ha ingressat la fiança de 6.000 euros que havia imposat la jutge. "M'acaba de trucar i m'ha explicat que l'Audiència ha decretat llibertat sense fiança. Així que ara caldrà tornar a fer paperassa i reclamar els diners", explica la mare d'Ismael.

Quan el recollim, ens el portarem a casa i estarem allà tot el cap de semana


Els tres joves portaven un mes a la presó, tot i la manca d'antecedents i les cartes de suport de professors, degans i fins al rector de la UB. La jutge va mantenir l'ordre de presó provisional després del primer recurs presentat pels advocats de les dues famílies, que havien recorregut a l'Audiència Provincial de Barcelona, ​​que havia de pronunciar-se aquest setmana, com al final ha fet.

Dels 88 detinguts pels disturbis del 29-M -79 el dia de la vaga, sis el 19 d'abril i tres sindicalistes la setmana passada- només quatre estaven en presó preventiva. Es tractava de l'Isamel, Daniel i en Javier -tot i que van ser detinguts pel matí abans dels disturbis-, a més de la secretària d'organització de la CGT a Barcelona, ​​Laura Gómez, acusada d'haver fet una foguera davant de la Borsa de Barcelona. La resta, inclosos els acusats de cremar la cafeteria Starbucks, estan en llibertat sota fiança.

ICV-EUiA defensa la gestió pública de l'aigua i insta CiU a evitar l'externalització d'Aigües Ter-Llobregat

La regidora d'ICV-EUiA Alexandra Sevilla ha defensat la gestió pública de l'aigua i ha instat la Generalitat a evitar l'externalització de l'empresa Aigües Ter-Llobregat. ICV-EUiA també ha reivindicat al Ple municipal la posada en llibertat dels tres joves detinguts per la vaga general, el que s'ha produït aquest mateix matí.

La regidora de Medi Ambient i Sostenibilitat, Alexandra Sevilla, ha defensat la gestió pública de l'aigua davant de la possible externalització de serveis que fins ara ha ofert l'empresa Aigües Ter-Llobregat, adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. La regidora d'ICV-EUiA ha remarcat a través d'una moció aprovada en l'últim ple municipal que aquesta és "una decisió arbitrària" i sense cap rigor tècnic ni fonament econòmic, social o ambiental.

D'aquesta manera el Ple de l'Ajuntament de Santa Coloma s'ha adherit a la petició impulsada per la Plataforma Aigua és Vida i ha alertat que la privatització podria suposar un abús de mercat i que podria derivar en la pèrdua de qualitat en el servei d'aigua perquè s'encariria el cost i repercutiria en el rebut dels clients. A més, el text aprovat amb la signatura d'ICV-EUiA rebutja que el patrimoni de l'ens Ter-Llobregat pagat parcialment per Santa Coloma sigui transferit a la Generalitat sense haver consultat l'Ajuntament.

500.000 € ha costat -sols en policia- la festa del BCE a Barcelona

El conseller d'Interior, Felip Puig, ha quantificat entre 400.000 i 500.000 euros el cost del desplegament policíac dels Mossos d'Esquadra per la reunió del Banc Central Europeu (BCE) a Barcelona. En declaracions a Rac1, Puig l'ha considerat un 'import raonable' per a aquesta mena d'esdeveniments. També ha dit que els quatre mil cinc-cents mossos desplegats a la ciutat eren suficients per a garantir l'ordre públic i la seguretat ciutadana, i que té 'la impressió' que només amb la presència del cos català n'hi hauria hagut prou.

En aquest sentit, el conseller ha assegurat que ha buscat no entrar en conflicte amb el govern espanyol per aquesta qüestió i creu que s'ha resolt d'una 'manera adequada': els mossos s'han encarregat de l'ordre públic i la seguretat ciutadana i les forces de seguretat espanyoles, de la protecció de les personalitats i dels edificis on es feia la reunió.

'Si el dilema era una Barcelona 'rosa de foc', aldarulls, Starbuck's cremats i manifestacions o una ciutat raonablement segura i que la reunió es fes amb tranquil·litat, s'ha aconseguit el resultat buscat.'

Per la seva banda, el secretari de Seguretat espanyol, Ignacio Ulloa, ha assegurat que el dispositiu policíac conjunt entre la policia, la guàrdia civil i els mossos ha evitat que 'es rebentés' la reunió del BCE. 'Quan hi ha pressió i control, els violents no apareixen', ha manifestat en conferència de premsa referint-se als incidents de la vaga general del 29 de març a Barcelona.

Crítiques pel cost i la desproporció del blindatge policíac

Malgrat l'enorme desplegament policíac per carrers, places i sortides de metro del centre de Barcelona, arran de la reunió del Banc Central Europeu, i la manifestació d'estudiants universitaris en vaga, ahir no hi hagué incidents. Això sí, les crítiques per la desproporció i pel cost del desplegament de seguretat es van fer sentir força.

A la plaça de la Universitat, a la de Catalunya, al carrer de Pelai, a l'entrada de l'Hotel Arts, seu de la reunió del BCE, i al Palau Reial és on va haver-hi un desplegament de la policia més important.

La manifestació va procedir sense incidents notables, formada per milers d'estudiants que contestaven l'encariment de les taxes i la retallada de recursos a la universitat pública. Els mossos van controlar la capçalera i la cua de la manifestació i van modificar-ne el recorregut. Hi va haver moments de tensió entre agents i alguns manifestants, però no incidents importants.

Uns tres-cents manifestants van continuar després la protesta en direcció a la Facultat de Geografia i Història de la UB, al barri del Raval, però un centenar d'agents antiavalots del mossos els van impedir l'accés a la plaça de Catalunya.

ERC demana pel cost de la reunió i del dispositiu policíac

El diputat d'ERC Joan Tardà ha registrat un conjunt de preguntes adreçades al govern espanyol sobre el cost de la reunió del BCE i dels cossos de seguretat de l'estat mobilitzats per a garantir la seguretat de la trobada. Sobre seguretat i policia, ERC exigeix que es concreti quant ha costat la mobilització, l'allotjament i les dietes dels cossos de seguretat, quantes hores extres han fet i quant han cobrat per aquesta jornada. Els republicans també volen saber quines despeses –i de quina quantitat– ha assumit el BCE i quines la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona.

Més de vuit mil policies


A Barcelona hi havia ahir quatre mil cinc-cents mossos i tres mil cinc-cents agents de la policia espanyola i de la guàrdia civil, mil més que no els previstos. És el desplegament policíac més important fet a la ciutat des dels Jocs del 1992. Per la cimera del BCE, el govern espanyol també ha suspès, del 28 d'abril al 4 de maig, el Tractat de Schengen, sobre la lliure circulació de persones, béns i serveis pels països de la Unió Europea.

Barcelona ciutat policial


Un enorme desplegament policíac ocupa carrers, places i sortides de metro del centre de Barcelona, coincidint amb la celebració de la reunió del Banc Central Europeu i per la manifestació d'estudiants universitaris en vaga avui per protestar contra l'augment de les taxes i la retallada de recursos. La plaça Universitat, el carrer Pelai, la plaça de Catalunya, l'entrada de l'Hotel Arts, on es fa la reunió del BCE, i també el Palau Reial, són alguns dels llocs on hi ha un fort desplegament de la policia. El campus de la UPF, desallotjat.

/2012/05/barcelona-ciutat-policial.html

La València del PP més arruïnada que Grècia o Portugal

La precària situació financera de la Generalitat Valenciana després dels robatoris, prebendes, nepotismes i altres corrupteles del la màfia del PP li passa factura en els mercats a cost de tot Espanya. La segona comunitat més endeutada d'Espanya, aclaparada pels venciments de deute, va haver d'oferir aquest dijous uns tipus d'interès del 7% per a poder col·locar 500 milions d'euros en lletres a sis mesos entre inversors institucionals. Un tipus d'interès insostenible per a les finances valencianes, superior al de Grècia, Irlanda i Portugal, rescatats i intervinguts per la fallida.

Grècia va pagar el 10 d'abril un 4,55% al ​​mateix termini de venciment, Portugal, un 2,935% el dimecres d'aquesta setmana, i el deute irlandesa a sis mesos es negocia en el mercat secundari al 0,988%. El Tresor espanyol va col·locar títols a sis mesos el 27 d'abril al 1,6%.

El Govern valencià va fer l'operació a través de Bankia per refinançar un venciment que es complia aquest divendres, segons la informació, avançada per Reuters i confirmada per fonts de la Generalitat. A aquest venciment seguiran dos més al maig per imports de 500 milions, el dia 9, i 473 milions, el dia 27 d'aquest mes. La Generalitat ha de renovar, en total, al llarg de 2012, deute públic per uns 5.000 milions. Per fer-ho, amb el seu deute degradada al nivell de bo escombraries, ha advertit reiteradament que necessitarà l'ajuda de l'Executiu central.

L'última emissió de bons patriòtics (dirigida a ciutadans de la pròpia comunitat), que va tenir lloc a finals de 2011, va demostrar la poca confiança que desperta la Generalitat: aconseguir col · locar poc més de 1.000 milions, dels 1.800 previstos, a un interès del 5,5% que, sumant la comissió que van cobrar les entitats, va tenir un cost real proper al 8%.

Les fonts de la Generalitat consultades es van limitar a assenyalar que aquestes són les condicions que exigeix ​​el mercat i que, donat l'escenari, el veritablement greu hauria estat no aconseguir refinançar. La Comunitat Valenciana va tancar l'any 2011 com la segona més endeutada d'Espanya en valors absoluts (20.762.000 d'euros) i respecte al seu producte interior brut (21,5%), en ambdós casos per darrere de Catalunya, segons les dades del Banc d'Espanya.

La Generalitat s'ha convertit, en aquestes circumstàncies, en una de les autonomies que de forma més urgent han sol·licitat al Govern la posada en marxa dels anomenats hispabonos, que emesos de forma conjunta amb altres comunitats i amb l'aval estatal permetrien reduir els interessos cada vegada més prohibitius que ha d'assumir per refinançar.

Al desembre, l'Executiu ja va haver d'acudir al rescat de les finances valencianes per evitar l'impagament d'un crèdit de 123 milions amb el Deutsche Bank. La solució arbitrada llavors, segons va acabar explicant el conseller d'Hisenda, José Manuel Vela, va consistir en que Rajoy va avançar a València la mensualitat del finançament autonòmic que, en principi, havia de lliurar a finals de gener.

Des d'aleshores, el Govern que presideix Alberto Fabra (PP) ha recorregut el Govern per evitar la fallida. D'una banda, la Generalitat ha sol·licitat una línia de crèdit de 1.020 milions de l'Institut de Crèdit Oficial per fer front als venciments dels crèdits. Fonts de la Conselleria d'Hisenda expliquen que maig serà el mes més dur de l'exercici i que les obligacions previstes per al 2013 són inferiors a les d'aquest any, ja que és menor l'import dels crèdits que tenen venciment en aquest exercici.

A més d'aquesta línia amb l'ICO, la Generalitat ha sol · licitat al Ministeri d'Hisenda autorització per obtenir 4.069.000 d'euros en crèdits del pla de pagament als proveïdors. Una quantitat que gairebé duplica la sol · licitada per Andalusia, la segona regió que major quantitat ha sol·licitat per fer front al pagament dels seus proveïdors.

Abertis i CiU contra el poble: «En tenim un que no vol pagar! Baixeu i foteu-li!»


"Què vols, que te la xupi?", diu una veu en castellà. Parla el treballador d'un peatge, enregistrat en vídeo per un jove que va resultar increpat a la sortida de l'AP-7, a l'alçada de l'Escala, en negar-se a pagar en el marc de la campanya #novullpagar. A les imatges el jove insubmís manté la calma en tot moment. Davant la primera (i obscena) pregunta, el noi respon que "no fa falta" i demana al treballador que "posi el semàfor en verd".

"Estàs retenint tots els camions, tu tens la cara molt dura", talla el vigilant del peatge, i continua "tu tens la cara molt dura, si no tens diners no et compris aquest cotxe", li diu. "No es tracta de no poder pagar un cotxe...", respon el conductor. "Tu problemes no en tens, i si no en tens, no en gastis", el trepitja verbalment el treballador.

Per canviar de tema, el jove li demana que posi el semàfor en verd i rep un "doncs no" com a resposta. "Doncs trucaré als Mossos", amenaça el noi. "Truca, ja veuràs el que et diuen", li constesta el vigilant que, acte seguit, es dirigeix amb crits cap a la resta de vehicles: "Aquí en tenim un que no vol pagar! Que no puc fer res! Baixeu i foteu-li!". Se sent clarament com l'home anima la resta de conductors a agredir el jove.

Mentrestant, el 112 rep una trucada. "Bona tarda, miri, estic retingut en un peatge a la sortida d'Orriols, a l'Escala, per un personal d'Abertis que no em deixa passar". Per darrere el vigilant afegeix "No, si jo el deixo passar...". "Era per fer una denúncia", continua el noi sense fer-li cas, i va contestant a les preguntes de l'altra banda del telèfon: "... a l'AP-7... si... no, no, estic sortint en direcció a l'Escala...". En un moment de la conversa, es dirigeix al treballador per preguntar-li en quin número de sortida de peatge es troba. "No el saps? Doncs no te'l dic", li contesta.

La conversa acaba i el noi li comunica que es quedarà esperant als Mossos. "Me'n ric de tu, tu què ets, un polític frustrat?", el provoca el vigilant. "Va, marxa". El jove li demana de nou que posi el semàfor en verd i, davant una nova negativa, li insisteix que es quedarà allà fins que vinguin els Mossos. Acte seguit, el treballador del peatge el torna a amenaçar: "Ja veurà quan vinguin els camions..."

El conductor manté la calma i, fins i tot, li diu a l'home si vol cridar el seu responsable. "Aquí l'autoritat sóc jo", rep com a resposta. La situació es manté en la mateixa línia fins que el vigilant li torna a dir: "Te'n rius de mi? Ni intentis riure't de mi fent el paperet de "no-vull-pagar" i totes aquestes tonteries... tu véns aquí a riure't de la gent, veuràs quan el camió vingui".

La conversa s'interromp per una trucada. Són els Mossos. El noi l'agafa. "Sí? Hola... sí... jo mateix... acabo de trucar perquè no em volen posar el semàfor en verd i no vull passar... no vull fer cap infracció... sí... sí... Segur? Podré tenir el número de registre de la trucada?".

Acaba la conversa i el jove exclama un "bé, solucionat, ja he agafat el número de registre", i dirigint-se al vigilant li diu amablement: "vinga, bona tarda, gràcies".

Els laboristes britànics per davant en el recompte de les municipals

El Partit Laborista britànic obté un avanç davant els conservadors del primer ministre, David Cameron, i els liberaldemòcrates que formen la coalició de Govern, segons els resultats dels municipis en què ja ha finalitzat l'escrutini. En alguns llocs ni tan sols ha començat el recompte, però en 97 que ja l'han acabat, dels 181 municipis en joc a Anglaterra, Escòcia i Gal·les, els laboristes controlen 49 (han guanyat 21), els conservadors 26 (perden el control de 11), els liberaldemòcrates 3 (perden 1) i la resta és per a altres grups. Foto: Ed Miliband, David Cameron i Vince Cable.

Dels gairebé 5.000 regidors en disputa, els laboristes guanyen 457 per obtenir un total de 1.087, mentre que els tories perden 274-548 i els libdem han perdut 127 fins a quedar amb 212 regidors.

Amb aquests primers resultats, la projecció del suport que rebrien les principals formacions polítiques si es convoquessin ara unes eleccions generals és del 39% per als laboristes, el 31% per als tories i el 16% per al Partit Liberal Demòcrata de Nick Clegg.

Així, el suport al primer ministre britànic, David Cameron, pateix un cop dur, el que pot obligar fins i tot a fer un reajustament de Govern, segons experts.

En les últimes setmanes, la popularitat de Cameron ha disminuït per mesures que han causat una gran polèmica, com la decisió de rebaixar els impostos a les persones amb els majors ingressos.

A causa del complicat sistema de recompte, els resultats definitius no es coneixeran fins ben entrada aquesta tarda i en el cas de Londres no es començaran a comptar vots fins al matí d'avui, igual que a Escòcia.

S'espera que el resultat dels comicis per l'Alcaldia de Londres, que es disputen el conservador Boris Johnson i el laborista Ken Livingstone, es coneguin sobre la mitjanit, hora d'Euskal Herria.

El Partit Laborista, liderat per Ed Miliband, ha recuperat la segona ciutat del país Birmingham (centre d'Anglaterra), on no governava des de fa vuit anys.

En les eleccions municipals de Gran Bretanya és habitual que els partits al Govern pateixin un vot de càstig, però serà la dimensió de la derrota el que marqui el nivell de fracàs dels conservadors i els seus socis de coalició, els liberaldemòcrates.

En els actuals comicis s'elegeixen 5.000 regidors en 181 municipis, a més dels alcaldes de les ciutats angleses de Salford, Liverpool i Londres.

Quant a la participació, les dades que s'han revelat fins ara la situen, a nivell nacional, en un 32%, la més baixa des de 2000.

L'exprimer ministre de Gaddafi assegura també que el règim va finançar la campanya de Sarkozy

El que va ser primer ministre libi durant el règim de l'exdictador Muammar Al Gaddafi, al-Baghdadi al-Mahmoudi, i que es troba empresonat a Tunis, ha manifestat que el règim havia finançat la campanya de 2007 del candidat Nicolas Sarkozy, segons han manifestat aquest dijous a Tunísia seus advocats.

"Muammar Gaddafi, el seu règim i els responsables que treballaven amb ell van finançar la campanya electoral de Sarkozy el 2007", va dir a la premsa Beshir Esid, que va esmentar la suma d'uns 50 milions d'euros.

Segons aquest advocat, l'exprimer ministre libi afirma que "el tracte el va tancar Musa Kusa (ndlr: excap dels serveis d'informació exteriors) per instrucció de Gaddafi i ha assegurat que hi ha documents que proven la transacció".

Un altre advocat del Baghdadi al Mahmudi -de qui Trípoli demana l'extradició- va confirmar aquesta versió indicant que segons el seu client "el president francès estava darrere de la seva detenció" a Tunísia.

"El meu arrest i la meva detenció a Tunísia han estat instigats pel president francès perquè no es revelin els detalls sobre el finançament de la seva campanya el 2007", va dir a l'AFP l'advocat Mabruk Kurchid, citant les paraules del seu client hospitalitzat.

Aquestes declaracions es produeixen dies després que es conegués un document dels serveis secrets libis que prova que l'exdictador libi Muammar al-Gaddafi va finançar la campanya presidencial de Nicolas Sarkozy el 2007, publicat per Mediapart, un mitjà francès al que Sarkozy va amenaçar de portar als tribunals.

Un document prova que Gaddafi va acceptar finançar la campanya de Sarkozy el 2007

El diari digital Mediapart publicà aquest dissabte un document dels serveis secrets libis, datat el 2006, en el qual s'afirma que el coronel Muammar al-Gaddafi va donar el seu "acord de principi" per finançar la campanya presidencial de Nicolas Sarkozy el 2007. El paper, signat per l'excap dels serveis d'Intel·ligència libis Musa Kusa, afirma també que el líder libi va decidir el 2006 "ajudar a la campanya electoral de Sarkozy per un total de 50 milions d'euros".

Un forat negre devora un estel












La NASA ha captat la imatge "més directa" d'un forat supermassiu engolint a un estel que vagava massa a prop. Els experts han explicat que gràcies a aquesta imatge es pot ajudar a identificar les restes estel·lars que resulten d'aquests fenòmens. Al vídeo es pot veure "la resplendor del gas estel·lar caient al forat negre" i "la signatura espectral del gas expulsat, majoritàriament heli".

Els forats negres supermassius, amb un pes d'entre milions a milers de milions de vegades superior al del Sol, se situen en els centres de la majoria de les galàxies. Aquests cos es mantenen estàtics en el cosmos fins que algun cos, com ara un estel, s'acosta prou com per ser absorbit per la seva força gravitatòria i acabar destruït.

Segons informa la NASA, aquesta és la primera vegada que es pot identificar a la víctima del forat negre. Concretament, es tracta d'una estrella rica en gas heli i que es trobava en una galàxia a 2,7 milions d'anys llum de distància.

L'autor principal d'aquest treball, publicat a Nature, Suvi Gezari, ha indicat que "quan l'estrella està destrossada per les forces gravitacionals del forat negre, una part dels seus restes cau cap al forat negre, mentre que la resta s'expulsa a altes velocitats".

A la imatge es pot veure la resplendor del gas estel·lar caient al forat negre

Els astrònoms creuen que l'estrella engolida va ser girant al voltant del forat negre en una òrbita el·líptica, similar a l'òrbita allargada d'un cometa al voltant del Sol

En una de les seves aproximacions, l'estrella va ser despullada de la seva atmosfera per la poderosa gravetat del forat negre. Només el seu nucli es va mantenir intacte. El romanent estel · lar va continuar el seu viatge al voltant del forat negre, fins que es va aventurar encara més el monstre gegant, i es va enfrontar a la seva desaparició definitiva.

Malgrat el que es creu, Gezari ha assenyalat que aquests "trobades" propers són rars i ocorren aproximadament cada 100.000 anys. Per trobar aquest esdeveniment, l'equip de Gezari va haver observar centenars de milers de galàxies en llum ultraviolada amb el telescopi Pa-STARRS1, situat al cim del Haleakala (Hawaii).