divendres, 22 d’abril de 2011

Badalona: Germà Marista Lucio Zudaire, exercint d'abusador sense penediment i "sentint-se net" del que ell va embrutar

Qui escriu publicà al seu bloc la seva desagradable experiència en els Germans Maristes de Badalona amb el "germà" Gaudencio, enmig de les denúncies internacionals sobre abusos per membres de l'església catòlica per tots els punts del globus, des dels Estats Units fins a Xile, i des d'Àustria o Alemanya fins a Itàlia i Espanya. No obstant aix��, Sírius ja es va fer ressò de l'estranyesa que a Europa causava el silenci sobre els mateixos individus que havien abusat durant anys dels seus alumnes i que-curiosament-només durant el seu pas per Espanya no havien estat denunciats. Amb una excepció, la d'un alumne alemany dels jesuïtes que denunciava la seva terrible vivència en aquest centre "exemplar".

Tal hipocresia em va empènyer a explicar la meva experiència i la d'algun altre conegut, molt més desafortunat. Tot i que, per a un crio de 13 anys que tot ho absorbeix, aquell glop va marcar -òbviament- un abans i després en la credulitat i el naixement d'una actitud crítica amb alló fins llavors tolerat com creences i des de llavors vist clarament com engany, manipulació, mentida i falsedat d'una organització decadent, degradada i plena de vicis i immoralitat.

Ha passat algun temps, sense que pel que sembla succeís res. Però ha succeït. En l'interí, dos exalumnes de l'escola Champagnat es van posar en l'obra de desemmascarar a qui havia abusat d'ells. Ignoro si una cosa va ser conseqüència o fruit de l'altra, en tot cas, la meva solidaritat amb els valents que, tot i el poder d'aquestes institucions en aquest país que mai va deixar de ser nazionalcatólic, s'enfronten a la seva corrupció públicament.

Per al passat dimarts un grup d'exalumnes convocà una manifestació davant l'escola, exigint: "Donar a conèixer els casos d'abusos sexuals comesos per l'Hno Lucio Zudaire de la congregació Marista. Demanar explicacions i responsabilitats de el perquè van permetre els seus superiors, coneixent els fets, mantenir-lo com a Director de l'Alberg Marista de Planoles". El proper 28 d'abril, convocada altre manifestació a les 19:00, davant de les portes de l'escola Marista Champagnat de Badalona, C/ Ignasi Iglesias cantonada C/ Dos de Maig.

Sobre aquest "germà" Lucio Zudaire deia en fb la senyora Carmen G. B.: "Fa poc he sabut que el fill d'una amiga va estar abusat als Maristes de Badalona. Ell i altres companys més... d'aixó fa temps, pero ha estat ara que els nois són adults que ho han confessat. El capellà que els va abusar, se sent perdonat i no li fa mal la conciència. Els que eren nens aleshores, encara ara no poden dormir…".

I afegeix: "El nóm del capellà marista és vox populi: Hermano Lucio! Corren videos per internet, videos que possen la pell de gallina en el que dos dels abusats li demanen raons… I ell diu que se sent net, que ja fa molt temps d'aixó, i que Déu el va perdonar. Que sent molt que els nois encara tinguin malsons, pero que ell no!"

I "Don Hilario", director de l'escola privada INSTITUCIÓN ESCOLAR SANTA ROSA de Santa Coloma de Gramenet i que ja és mort, als seixanta, m'acariciava sota les faldilletes mentre jo, innocent, li anava dient la lliçó apresa. Recordo que jo pensava: Quan m'estima el senyor director... Mai vam estar a soles.. Va ser de granadeta quan vaig pensar, "seria cabronàs!".

Els Rouco-Ratzinger, els seus sectaris i la seva clericalla criden, pels mitjans públics que immoralment amaguen aquestes informacions, que són casos aïllats, i saben de la mida del seu abús, generalitzadament demostrada fins al punt que el mateix Ratzinger corre perill si trepitja la Gran Bretanya per les denúncies -sobre ell que ha excusat al seu propi germà en el Cor infantil dels Pardals a Àustria, i al seu antecessor que va encobrir i protegir el criminal Maciel dels Legionaris de Crist- d'encobriment dels abusadors a tot arreu, malgrat que la factura en indemnitzacions arriba ja una xifra supermilionaria.

Una senzilla i sincera prova de la generalització i quotidianitat coneguda dels seus abusos és la tristíssima vivència d'un altre exalumne marista que, al ressò de la denúncia que la senyora Carme va exposar-hi, ens va permetre reproduir-ne una altra visió colpidora d'aquells anys de tortura i vexacions. "Jo vaig anar als Maristes de Barcelona del passeig de Sant Joan i tambè tinc per explicar-hi històries... A l'Institut Jaume Balmes (BCN) va ser pitjor. Per això volia saber el nom del capellà potser el conec doncs quan hi havia algú que es passava el canviaven de cole a Mataró, Hospitalet, Badalona o Barcelona. Millor que no toqui el tema, que em poso malament… De totes maneres de veritat no vull tocar aquest tema: M'ha costat temps superar-ho".

Agencia Sírius: Doncs ho comprenc però és una pena. A ells ja els hi va bé que no s'en digui res. T'envio la meva experiència al Champagnat i la d'altres que ho han patit en altres llocs, perquè t'ho pensis amb calma.

Als pocs minuts, l'amic ens va enviar: "Jo vaig estudiar als Maristes de "La Immaculada" a Barcelona. He patit de tot, per que em feien xantatge de tot tipus. Alguns companys es reien, perquè sospitaven algu i, en lloc de defensar-me (els germans maristes) m'atacaven i m'humiliaven davant tots, entre ells (els maristes) noms com Solozabal o Ansa, per això vull oblidar.

Sírius: He estat parlant avui amb els mossos i el gabinet de premsa de la Ciutat de la Justicia i estem esperant els seus informes sobre els fets de Badalona i un altre cas a Can Peixauet (Coloma de Gramenet) fa dues setmanes. Els mossos ens han informat que ells no han intervingut a Badalona i que pot ser que, encara que hagi prescrit l'abus, s'emprengui algun altre tipus de demanda civil, per això ara pot ser en mans dels jutjats. Oblidar, no crec que puguis, però la justícia té bon gust, millor que els mals records. En tot cas, és una decisió que respectem i comprenem tots aqui que és una ferida dolorosa i delicada, tot i que podries ajudar-nos deixant que esmentem les dades que ens dones sense mencionar-te. Aquests que dius eren germans maristes, entenc?

Amic: Sí és clar. I encara hi són. D'allà vaig sortir per anar al Balmes i no va ser millor. Per que no em denunciés a la poli el director, senyor L., vaig tenir que accedir als seus desitjos. Jo era l'encarregat de l'impremta i ell va dir que unes octavetes s'havien fet a la impremta. Jo tenia la clau però jo no en tenia ni idea qui va fer-les. Jo tenia llavors 15 anys.

Sirius: Al Jaume Balmes de Consell de Cent? Jo anava de nit! I em sembla que sé qui podria haver-les fet, doncs la moguda política més forta la teniem entre els qui treballavem a més i estudiavem de nit. En grups de no més de 20 haviem tallat Consell de Cent/Laietana un munt de cops.

Amic: Et diré més: Eren pitjor els retiros (exercicis) espirituals a Capellades que el que passava al col.legi. Una setmana a l'any venia un capellà i anaven cridant als nanos d'un en un per anar al despatx amb ell. Volia aconseguir nanos pels seminaris, com el de Llinars. Jo no sé si amb tothom, però el despatx aquell es convertia en una sala de tortura, la por i estar sol et feia reaccionar. Jo, a més, la meva mare havia aconseguit una reducció del que pagava al mes, i això ho sabia ell i era el xantatge que utilitzava per aconseguir el que volia. Ell també era el que escollia qui anava als exercicis espirituals gratis, i venia a la nit a acomiadar-se. Ho sento nen no puc contar mes deu (sic)

Sírius: Ostres, que fort! Ho sento, company, de veritat. Una abraçada germà, i un cognac a la salut de la bona gent, com tu mateix, de part de tots!

Amic (uns minuts després): També suposo que tothom recordarà les confessions, era com entrar en un túnel de rentat. Et passaven les mans i cara per tot arreu als Maristes. Lo del Balmes va ser una questió puntual. Als Maristes estava més estés el tema.

I tan estés, ahir i avui, pels qui governen des dels seus podrits escabells i càtedres i els qui comparteixen la taula dels sepulcres blanquejats: Escuma clerici!

La visita de Netanyahu a EA aixeca protestes massives

La reconeguda autora i veterana periodista Helen Thomas encapçalarà una protesta massiva durant la visita del primer ministre israelià Benjamin Netanyahu als Estats Units. S'espera que Netanyahu viatgi a Washington per a la reunió anual de política del Comitè d'Afers Públics Americà Israelià (AIPAC) que es realitzarà del 21 al 24 de maig. Més de 50 dels grups principals de pau estan organitzant una concentració per protestar en contra del lobby israelià que conforma la política exterior dels EUA.

Thomas, que amb els seus polèmics comentaris sobre els israelians va conduir a la seva sortida del cos de premsa de la Casablanca l'any passat, és un dels principals crítics establerts per dirigir la manifestació massiva anti israelià.

La franca periodista de 90 anys, va avivar la controvèrsia el 2 de desembre 2010, quan ella va suggerir que els jueus haurien de deixar Palestina als àrabs i anar a Europa i a EUA.

Poc després que va fer els comentaris, Thomas va ser forçada a retirar-se de Hearst Newspapers.

Ella després va defensar els seus comentaris en una entrevista amb el diari Kansas City, dient que: "Puc trucar a un president dels EUA de qualsevol forma, però no puc tocar a Israel, que compta amb carreteres només per a jueus a Cisjordània".

Helen Thomas ha cobert a tots els presidents des de John F. Kennedy i va ser la primera dona periodista a convertir-se en membre de l'Associació de Corresponsals de la Casablanca.

El projecte "Moviment Sobre AIPAC" intenta portar a activistes i ciutadans preocupats de tot el país per aprendre sobre la influència extraordinària que té AIPAC sobre la política dels EUA.

Segons dades oficials, Israel rep al voltant de 3.000 milions de dòlars directament dels EUA cada any, que és aproximadament una cinquena part del pressupost d'ajuda estrangera dels EUA.

La comptable de Gisa falsificava xecs a nom seu

La comptable de la tresoreria de Gisa, empresa d'obra pública de la Generalitat, va reconèixer ahir davant la jutge que utilitzava el seu càrrec per falsificar xecs a nom seu i va suggerir que ho feia perquè és una compradora compulsiva, motiu pel qual part dels xecs els carregava en una targeta del Corte Inglés. Segons fonts judicials, Trinitat I.A., de 45 anys, va falsificar firmes en 207 xecs, des de 2007 fins a l'actualitat, per valor de 513.107 euros que o bé cobrava en finestreta, o ingressava en compte o els carregava en una targeta d'El Corte Inglés; i, si bé va reconèixer el 'modus operandi', es va mostrar sorpresa de la quantitat que Gisa reclama.

Segons va explicar al jutjat d'Instrucció 26 de Barcelona, justificava els xecs amb els pagaments de llicències de l'empresa pública, que després anotava en els llibres com suports comptables, ja que era l'encarregada de la comptabilitat i tenia accés a la caixa.

Les mateixes fonts van exposar que la trama estava ben estudiada, ja que no hi havia apunts comptables duplicats sinó que els dividia de manera que van passar ?inad?vertits en diverses auditories.

En ocasions, aquests pagaments es realitzaven realment a través de transferències, moment en què aprofitava per modificar les quantitats en els apunts, dividir-los i falsificar els xecs.

Irregularitats comptables


La investigació es va iniciar després de la detecció d'irregularitats comptables a l'entitat, gràcies a una auditoria encarregada per la nova direcció, que va iniciar les seves funcions el mes de febrer passat, i que ha desmarcat aquests fets de la trama investigada a Girona per adjudicació irregular d'obra.

L'auditoria versava sobre l'estructura de l'ens, la gestió dels recursos, els sistemes d'informació i de qualitat i els procediments de gestió econòmica de l'entitat.

La labor dels Mossos de realitzar un precís atestat en què van partir dels apunts falsos per trobar tots els xecs que l'acusada va defraudar va facilitar el treball dels lletrats i de la jutgessa, que la va deixar en llibertat, ja que portava a la presó provisional, per aquests fets, des del 9 d'abril.

Pequín confirma el seu interès en el deute i les caixes espanyoles

El Govern xinès va qualificar avui de "infundades" informacions de la premsa britànica que van posar en dubte les promeses de Pequín sobre la inversió a Espanya i va dir mantenir el seu interès per la compra de deute espanyola i europea i per la reforma de les caixes d'estalvis: "En la seva reunió amb el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, el primer ministre, Wen Jiabao, va assenyalar que la Xina comprarà deute espanyol i participarà en la reestructuració de les caixes d'estalvis", va afirmar el portaveu de torn de la cancelleria xinesa, Hong Lei.

"Crec que la informació (de la premsa britànica) és infundada", ha manifestat.
Segons Hong, la Xina és "un inversor a llarg termini responsable en el mercat financer europeu" i Pequín "dóna suport als plans de rescat adoptats per la Unió Europea (UE) i el Fons Monetari Internacional (FMI)".

"Creiem que Europa sortirà dels problemes provocats per la influència de la crisi financera global", va assegurar el funcionari.

"Algunes institucions xineses ja han realitzat certes inversions en els productes financers espanyols i hem contactat amb Espanya per participar en la reestructuració de les caixes espanyoles i altres oportunitats d'inversió", va insistir.

El diari britànic Financial Times va publicar ahir un article en què posava en dubte les promeses de Pequín en la visita de Rodríguez Zapatero la setmana passada, arran de la qual es va informar que el fons sobirà Xina Investment Corp (CIC), invertiria 9.300 milions d'euros.

El CIC va negar-quatre hores després la xifra i ha dit que considerava la inversió, però que sempre analitza possibles riscos i beneficis abans de decidir quina quantitat invertirà.

Financial Times va qualificar aquest error de comunicació com un "episodi compromès" i ha afegit que "hi ha lliçons" d'aprendre per a ambdues parts.

L'OTAN assassina 90 persones entre guerrillers i civils a l'Afganistan

Al voltant de 90 persones entre guerrillers i civils van morir en les províncies afganeses Lawgar i Kunar a conseqüència d'atacs de l'OTAN i efectius de l'Exèrcit local, van informar autoritats del país islàmic i representants dels taliban. En Lawgar, a 65 quilòmetres al sud de la capital afganesa Kabul, el dia abans van ser abatuts 70 insurgents taliban. Es desconeix el nombre de possibles baixes entre militars afganesos i estrangers com a conseqüència de l'operació.

Mentrestant, durant un bombardeig de l'OTAN a la província Kunar van ser morts 17 guerrillers. Les autoritats locals van denunciar que l'atac de l'Aliança va causar també un mort i dos ferits entre la població civil.

D'altra banda, una portaveu dels taliban va comunicar que el bombardeig de l'OTAN a Kunar es va saldar amb 10 morts entre milicians del moviment i nou entre els civils, inclosos dones i nens.

Esquerra Unida exigeix responsabilitats als “que han dut a la ruïna les caixes d’estalvi”

El portaveu de l’Executiva d’EUPV i nº 2 a Les Corts per València, Ignacio Blanco, ha qualificat de “vergonyosa” la situació comptable de les caixes d’estalvis que, “al moment de ser privatitzades, ha revelat a les clares l’estat de ruïna a què han estat abocades al llarg d’aquests anys.” Segons Blanco, “ara aflora el resultat d’una gestió sotmesa en tot moment a criteris partidistes, vinculats a negocis ruïnosos com el de la CAM amb El Pocero o Bancaixa amb Terra Mítica, davant la qual cosa la ciutadania té dret a exigir responsabilitats polítiques.”

El portaveu de l’Executiva d’EUPV i número 2 a Les Corts per València, Ignacio Blanco, ha explicat que “cal demanar responsabilitats a la Generalitat, i en concret als gestors de les caixes d’estalvi nomenats pel Consell, per la situació de ruïna a què les han dut seguint criteris polítics partidistes, més que no una gestió eficaç i sostenible de les inversions”. EUPV fa aquestes valoracions en el moment que “ni tan sols les agències de qualificació són capaces d’amagar la situació de ruïna que pateixen les caixes valencianes”, la qual cosa demostra, segons Blanco, “que l’entrada de Bancaixa i CAM en negocis foscos, abocats al fracàs des del principi, no ha estat casual sinó el fruit d’una política d’amiguisme i malbaratament a costa de la solvència de les entitats”.

Blanco ha posat l’exemple immobiliari de CAM en Seseña, “que va traspasar al balanç comptable de la caixa el ciment que li sobrava al Pocero”, i la vinculació de Bancaixa i CAM en Terra Mítica “per raöns que tots coneixem ja”.

“La reconversió de les caixes ha acabat com EUPV advertia: amb la desaparició d’uns instruments financers que haurien d’haver estat al servei dels ciutadans i del desenvolupament econòmic del País Valencià”, ha afegit el candidat d’Esquerra Unida. “Per a EUPV, l’alternativa sempre ha estat en el manteniment de les caixes i la creació d’una banca pública valenciana, amb criteris territorials i de banca ètica”.