dilluns, 3 de juny de 2013

L'OIT adverteix Europa: l'austeritat neoliberal augmenta el perill d'esclat social

L'increment de la desocupació per la persistència de les polítiques antisocials neoliberals del PP europeu podria afectar greument l'estabilitat social de països com Espanya, República Txeca, Grècia, Itàlia i Portugal. L'informe lliurat aquest dilluns per l'Organització Internacional del Treball (OIT) és lapidari: si no es prenen mesures dràstiques, el nombre d'aturats al món creixerà i amb això s'incrementarà el perill que es produeixi descontentament social i disturbis, especialment en els 27 països de la Unió Europea.

El reporti "Món de Treball" afirma que fins 2015 el planeta sumarà vuit milions de persones a l'esfera dels aturats. Així mateix, destaca que a cinc anys de l'esclat de l'estafa financera, "els països industrialitzats han estat incapaços de frenar el constant increment de les xifres de persones que no tenen feina".

Protestes contra retallades de la troica a Europa


Milers de persones van marxar en diverses ciutats europees contra les mesures neoliberals d'estalvi social que imposen la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional a països en crisi a l'eurozona.

El risc d'agitació social-vagues, aturades, manifestacions-va augmentar a la UE entre 2010 i 2012, sobretot a Espanya, Xipre, República Txeca, Grècia, Itàlia, Portugal i Eslovènia. Segons el reporti, l'eurozona és especialment vulnerable per l'impacte que la política d'ajust ha tingut sobre les vides de les persones i la seva percepció de benestar.

Destaquen a Xile i Colòmbia


A l'eurozona, en recessió des del tercer trimestre del 2011, l'atur se situa en un rècord del 12%, i el juvenil al 23,9%. Això "ha creat un entorn social fràgil, perquè cada vegada menys persones veuen oportunitats d'obtenir una bona feina i millorar el seu estàndard de vida", assenyala l'OIT.

Guy Ryder, director general de l'OIT, va qualificar l'escenari com "descolorit", encara que va destacar que hi ha països amb xifres positives, com Bèlgica, Alemanya, Finlàndia, Eslovàquia i Suècia, amb un índex de risc d'esclats socials ha disminuït des de 2010. Alemanya, de fet, ha creat dos milions de llocs de treball des de 2010.

El mateix ha passat a Llatinoamèrica i el Carib. L'OIT va destacar especialment a Xile i Colòmbia, doncs en els dos estats la taxa d'ocupació va créixer en una mitjana d'un 3,5% de 2007 a 2010. Els governs d'aquests països van augmentar la despesa social tot i la crisi, van prendre mesures per protegir els grups vulnerables i van posar en marxa programes d'ocupació destinats als joves, ha indicat l'organització.

Milers de ciutadans reclamen la reobertura d'investigacions per l'accident del metro

Milers de ciutadans han tornat a donar suport a l'Associació de víctimes de l'accident del metro de València en la seva concentració mensual, que aquest dilluns, com cada dia 3, ha sortit al carrer per reclamar noves investigacions i depuració de responsabilitats. Una de les portaveus de l'AVM3J, Rosa Garrote, ha llegit un manifest en què ha lamentat que el PP impedís aprovar el passat divendres una moció presentada a l'Ajuntament de València per reclamar reobrir investigacions sobre 'la mala gestió que va provocar la mort de 43 persones i 47 ferits'.

Garrote ha afegit que les responsabilitats polítiques de l'accident, on varen morir 43 persones, no les pot resoldre la justícia i ha exigit el govern valencià que assumeixi la responsabilitat per mala gestió.

Després del clam exigint la reobertura de la investigació de l'accident del metro de València, avui tornava a haver-hi la concentració a la plaça de la Mare de Déu, a les set del vespre. Per animar la gent a tornar-hi a anar i tornar-la a omplir, els convocants havien publicant un nou vídeo a la xarxa, amb l'etiqueta #el3totsalaplaça, convocant tothom a continuar exigint respostes i responsabilitats.

En tots aquests anys, cap càrrec no s'ha responsabilitat de l'accident, un dels més greus de tot Europa. L'Associació de Víctimes de l'accident del metro de València i la comissió d'investigació ciutadana fa temps que lluiten perquè hi hagi respostes i responsabilitats. A més, exigeixen que es reobri la investigació judicial, que es va arxivar.

Arran de l'emissió del programa Salvados de la Sexta, la fiscalia va decidir investigar si hi va haver fals testmoni en la comissió d'investigació, tal com assegurava l'ex-cap de seguretat de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV).

El gel de sis de cada 10 restaurants britànics té més bacteris que l'aigua del vàter

El gel de 6 de cada 10 restaurants britànics -McDonalds, Burger King, KFC, Starbucks, Café Rouge, Nando o Pizza Hut són alguns d'ells-, té més bacteris que les mostres d'aigua presa dels vàters dels centres, segons una investigació publicada pel diari 'Daily Mail'.

Les empreses implicades han anunciat que revisaran els seus procediments de neteja, així com la formació impartida al personal, ja que els científics atribueixen aquests resultats al fet que es netegin més els banys que les màquines de gel.

Els resultats de les mostres no suposarien "un perill immediat" per a la salut, encara que quatre d'elles contenen "suficients microbis" per ser considerades "un risc higiènic" i poden causar gastroenteritis i diarrees, segons un laboratori acreditat pel Govern britànic. El mateix laboratori precisa que les mostres analitzades revelen "falta d'higiene".

Després donar-se a conèixer els resultats dels estudis-que es van realitzar al comtat de Hampshire, a Anglaterra, les empreses implicades han anunciat que revisaran els seus procediments de neteja, així com la formació impartida al personal.

"És fàcil oblidar que el gel pot portar bacteris perquè es creu que és massa fred per als gèrmens, però això és una cosa que està lluny de la realitat", ha assegurat l'exdirector del laboratori britànic de l'Agència de Protecció de la Salut, el doctor Greenwood.

Quan un tirà i els seus lacais parlen de 'regles de joc' i 'democràcia' fan riure i/o vomitar

L'hereu Borbón i el ministre de l'Opus Dei, Alberto Ruiz-Gallardón, han fet una mascarada de carnestoltes ridícula i vergonyosa a Girona parlant de respectar "les regles del joc" que marca la Constitució de broma franquista espanyola. Ha estat a Girona, durant la inauguració del primer Congrés sobre Seguretat Jurídica i Democràcia, dues coses desconegudes a la dictadura oligàrquica espanyola, i amb un centenar de ciutadans que han escridassat la cort a gust, tot i que des de ben lluny i vigilats per les forces repressives de la dictadura.

Durant els parlaments, Felipe de Borbón ha posat l'accent en "el respecte i la col·laboració mútua" i el titular del Ministeri, per la seva banda, ha dit que es pot debatre el contingut de la Constitució, però no "violentar-lo" ni canviar-lo "unilateralment". Aquestes reflexions han arribat després que l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, aprofités l'acte per subratllar la "necessitat" de Catalunya "a poder decidir lliurement el seu futur".

Des d'avui i fins dimecres, més de 300 juristes es donen cita a l'Auditori-Palau de Congressos de Girona. S'hi celebra el I Congrés Biennal sobre Seguretat Jurídica i Democràcia a Iberoamèrica. Les ponències i tallers, coorganitzats pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i la Universitat de Girona (UdG), han de servir per veure com la fortalesa del sistema jurídic contribueix a fer sòlides les democràcies, l'economia i la societat dels diferents estats i països. Un intent de que Espanya se sembli algun dia a una democràcia i deixi de ser una cova de lladres, potser?

L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont (CiU), ha aprofitat l'oportunitat que li ha donat el congrés per reivindicar, de cara a la galeria nazicatòlica i creient, la necessitat de la consulta sobiranista "que permeti a Catalunya decidir el seu futur", sempre sota la bota de l'oligarquia CiU-PP-PSOE: "Com a poble i com a nació, sentim la necessitat d'una certa radicalitat democràtica", ha dit Carles Puigdemont sense aclarir lo de "certa" ni la "radicalitat" democràtica que els neoliberals de CiU entenen. I ha afegit: "Que és aquella que assegura jurídicament, als pobles que hi aspiren, el seu dret a poder decidir lliurement el seu futur".

No havien passat ni cinc minuts que les seves paraules ja obtenien resposta. El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, que l'ha precedit al faristol, ha anat tenyint el seu discurs de clares referències a la necessitat de respectar la norma marc de l'Estat: la bíblica Constitució sagrada que es canvia sempre a mesura de l'interès d'una oligarquia corrupta i nazionalcatòlica, mai sobre els interessos del poble ni la raó de la justícia.

D'entrada, el retardat i inepte Gallardón s'ha remuntat dos segles enrere per trobar-se en el seu ambient i recordar com va ser el procés d'independència de les colònies sud-americanes. Un procés, segons ha dit per sorpresa de qui coneix l'història de crueltats i excessos d'Espanya i el genocidi dels pobles americans, que ha permès segons ell "enriquir les relacions" entre l'Estat i els nous països que per això odien i menyspreen Espanya públicament. Per si era poc, ha afegit que va ser un procés emparat en la "Constitució del 1812 -republicana i reprimida amb assassinats i repressió massiva per la dictadura borbònica- i en la voluntat d'estendre les llibertats als dos hemisferis".

El feixista de l'Opus Dei i la sagrada Constitució monàrquic-franquista


El ministre de Justícia opusitori ha subratllat que, actualment, l'estat espanyol es regeix per un ordenament -la Constitució franquista del 1978- que li proporciona "seguretat jurídica". "La Constitució del 1978 proclama la voluntat de consolidar un estat de dret que asseguri l'imperi de la llei", ha afegit Ruiz-Gallardón amb la cara dura habitual i al marge de tota realitat.

El ministre de l'Opus Dei ha volgut respondre veladament a les paraules de l'alcalde de Girona dient que l'ordenament jurídic espanyol, feixista i retrògrad, basat en una Constitució de paper mullat imposada pel franquisme i en un model de corrupció i mentides descarades, "enforteix un model de convivència construït des del consens". Només hauria faltat aquella bajanada clàssica i ridícula "de la transició modèlica" plena d'assassinats de comunistes que encara no s'han aclarat per part dels còmplices i assassins al govern.

Així, en el mateix discurs irreal i autista que ha fet servir després el borbó, el ministre feixista ha dit que cal "respectar les regles del joc" -en referència a la Constitució franquista- que poden ser "debatudes" però mai "violentades ni modificades unilateralment", oblidant que el PP-PSOE monàrquic i franquista ho va fer per inventar-se un dèficit sagrat i estúpid que condemna a la misèria als espanyols honrats i treballadors o per il.legalitzar partits polítics democràtics.

"Respecte a les regles del joc"


Felipe de Borbón, en el mateix estil autista i surrealista, ha tancat les absurdes homilies d'inauguració del congrés dient que "la seguretat jurídica neix d'una voluntat d'estabilitat i respecte a les regles del joc" -les regles indecents fetes per una casta criminal que salven als lladres i corruptes i els premien amb jubilacions escandaloses mentre condemna als estafats a la misèria de per vida-, i que "la defensa d'aquest concepte és allò que permet avançar una societat, no només social, sinó també política i econòmicament". Per morro no queda.

No content amb la desvergonya, Felipe de Borbón ha afirmat que la "seguretat jurídica" -la seva i la dels franquistes- té un doble destinatari: "Per una banda, els mateixos ciutadans de cada Estat, que demanden i precisen un marge de certesa que els permeti prendre decisions", el que quan es retallen unilateral i il.legalment sous, drets adquirits i pagues extres és més que escandalós en boca d'algú amb un mínim de decència i dignitat, si la tingués. El fill del tirà a afegit: "Per l'altra, els inversors, les empreses multinacionals i la comunitat internacional en el seu conjunt, que avaluen minuciosament la seguretat jurídica per establir el grau de confiança que els hi mereix cada país". I és la submissió de la ciutadania a l'esclavatge immoral el que, segons l'inútil, dona aquesta seguretat als explotadors de la seva mena.

Un acte indecent per a estòmacs a prova de tot.

La CIA va enverinar Pablo Neruda

Manuel Araya, qui va ser xòfer del poeta xilè Pablo Neruda, és querellant en el judici que busca establir la causa de la mort de l'escriptor i sosté que aquest va ser assassinat, acusant aquest dilluns a l'agent nord-americà Michael Townley d'haver enverinat al Premi Nobel de Literatura. Foto: Neruda i Allende, dos entre els milers de víctimes de la dictadura nazicatòlica a Xile.

"El doctor Sergio Drapper acusa Price i per les característiques físiques que dóna (1,80 d'estatura, ros), seria Michael Townley qui va fer la maldat contra Neruda, i dos més que ja estan identificats en la investigació que porta el jutge Mario Carroza", ha dit Araya en una entrevista amb l'agència de notícies italiana Ansa.

El 19 de setembre de 1973, vuit dies després del cop d'estat que va enderrocar al govern del president socialista Salvador Allende, Neruda, que patia càncer de pròstata, va ser internat d'urgència a la clínica privada Santa Maria, de Santiago, on va morir quatre dies més tard.

Oficialment, la causa de la mort va ser el càncer, però fa dos anys Araya va afirmar que el poeta va ser assassinat mitjançant una injecció letal i al costat d'alguns familiars de l'escriptor sol·licitar una investigació judicial que està en curs i per a la qual es van exhumar les restes el 8 d'abril passat.

Altres parents, en canvi, sostenen que Neruda va morir com a conseqüència de la malaltia que patia.

A la mateixa clínica Santa Maria va morir el 1982-encara durant la dictadura que va succeir al govern d'Allende-l'expresident Eduardo Frei Montalva, el decés es va atribuir llavors a motius de salut, fins que el 2006 es va provar que va ser assassinat amb gas mostassa i tal·li.

Townley, casat amb l'escriptora xilena Mariana Callejas, militava en 1973 en el moviment ultranacionalista de dreta Pàtria i Llibertat, opositor al govern d'Allende.

Després del cop militar va passar a formar part dels serveis d'intel·ligència i a casa s'experimentava amb gas sarín i d'altres substàncies químiques que es van inocular a opositors a la dictadura.

Townley, processat per les morts del excanceller Orlando Letelier i el general Carlos Prats, així com per l'atemptat a Roma l'exvicepresident Bernardo Leighton, viu als Estats Units com a testimoni protegit, després d'haver reconegut la seva participació en el primer crim, comès a Washington el 1976.

Sense apel.lació: Condemnen a tornar la paga extra robada pel PP en 2012

El Jutjat del Contenciós-Administratiu de Palència ha condemnat a la Diputació provincial a tornar a una funcionària la part meritada de la paga extraordinària de Nadal que Rajoy va suprimir l'any passat, sense possibilitat que es pugui recórrer la sentència, segons ha anunciat aquest dilluns la Plataforma de Sindicats i Associacions Professionals d'Empleades i Empleats Públics: "S'està veient que la plataforma tenia raó en les seves accions per recuperar la paga extra. De moment, la meritada s'està resolent a favor dels funcionaris, però volem tota la paga retirada", ha asseverat el portaveu de CSI-F.

En concret, la funcionària, afiliada a CSI-F, rebrà un total de 501,30 euros en concepte de retribució proporcional de la paga extraordinària de desembre de 2012, meritada entre l'1 de juny i el 14 de juliol de 2012, "amb els efectes administratius i econòmics que procedeixin".

El portaveu de CSI-F, Eliseo Moreno, ha ressaltat la "importància" d'aquesta sentència, "que és la primera a favor d'un funcionari i que obliga l'Estat a tornar-li la part de la paga extra meritada". Després de la reunió de la plataforma, Moreno ha explicat que, fins ara, els pronunciaments judicials només afectaven els treballadors amb relació de caràcter laboral.

La plataforma s'ha mostrat "moderadament satisfeta" per aquesta sentència, "ja que comença la recuperació d'una part de la paga". No obstant, ha advocat per esperar que el Tribunal Constitucional decideixi sobre la constitucionalitat del decret pel qual el Govern va procedir a suprimir la paga de Nadal a tots els funcionaris.

Moreno ha recordat que fa un mes els sindicats van demanar al Govern una reunió extraordinària per negociar la devolució d'aquesta part meritada, "petició que no ha tingut resposta". Per això, el col·lectiu ha tornat a exigir a l'Executiu aquesta trobada "amb caràcter urgent, sobretot després de conèixer aquesta sentència".

D'altra banda, Eliseo Moreno ha anunciat que la plataforma ha decidit en la seva trobada iniciar una anàlisi "concret" en tots els nivells de l'Administració per conèixer la reducció de plantilla que s'ha produït des de l'any 2010 fins ara.

"Volem saber la reducció real de tots els empleats públics en tots els serveis, de qualsevol nivell", ha argumentat el portaveu de CSI-F. Així mateix, ha afegit que la intenció del col·lectiu és saber què vacants no es cobreixen, quins serveis s'han privatitzat i quant ha costat aquesta externalització de serveis.

La plataforma també ha debatut sobre el Programa Nacional de Reformes que el Govern va aprovar fa unes setmanes. En aquest sentit, el col·lectiu ha afirmat sentir-se "molt decebut, perquè de nou el programa s'ha limitat una vegada més a reduir el nombre d'empleats públics ia rebaixar el salari".

Turquia continua amb les protestes contra la dictadura d'Erdogan

Els manifestants turcs i la policia antiavalots s'han enfrontat aquest dilluns al matí al districte de Besiktas, a Istanbul, en el quart dia de les protestes més violentes hagudes a Turquia en anys. La ciutadania manifesta la seva ira per la brutal repressió policial i governamental, i exigeix ​​a dimissió del primer turc, Recep Tayyip Erdogan. Comunicat del Comitè Central del Partit Comunista de Turquia: "Govern, dimissió!".

En Esmirna, el segon port de Turquia, els manifestants han llançat durant la nit bombes cap a alguns despatxos del partit al poder, AK, causant incendis en diversos sectors del recinte, que posteriorment van apagar els bombers, publica HispanTv.

Els carrers adjacents al despatx del primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, a Istanbul van romandre bloquejats la nit de diumenge a dilluns, després que la Policia llancés gasos lacrimògens per dispersar els congregats.

El personal mèdic, integrat per metges en formació, ha atès els ferits dels enfrontaments en una mesquita propera.

La Policia va realitzar ahir una batuda en un complex comercial al centre de la capital turca, Ankara, on es creia que els manifestants s'havien refugiat, i va detenir centenars de persones. Fins avui, 1700 persones han estat detingudes durant les protestes antigovernamentals celebrades a nivell nacional i els metges parlen de 400 ferits que Erdogan redueix a 70. Cal destacar que dos manifestants van perdre la vida diumenge a Turquia.

Els residents de diverses ciutats nord-americanes, entre elles Austin (Texas), Boston (Massachusetts), Chicago (Illinois) i Manhattan (Nova York), de Brussel·les, capital belga; Londres, capital britànica; Hèlsinki, capital finlandesa, i Nicòsia, capital xipriota, van sortir dissabte als carrers per expressar el seu suport a les protestes antigovernamentals a Istanbul.

Comunicat del Comitè Central del Partit Comunista de Turquia: "Govern, dimissió!"


"La retirada de les forces policials de la plaça Taksim, on la gent ha estat resistint dia a dia, no pot ser considerada ni com un indicador de la bona voluntat del govern ni pot ser una celebració per a nosaltres. Nostre poble va vèncer el terror policial. Però no ens podem aturar aquí. La policia que va asfixiar tota la ciutat amb gas lacrimogen, els agents que van continuar els atacs, fins i tot mentre es retiraven de la plaça han de retre comptes".

D'altra banda, hem d'incrementar la nostra lluita amb la finalitat de demanar responsabilitats al govern en totes les seves accions i operacions en els últims 11 anys. Des d'aquesta perspectiva, el lema "Tayyip, dimissió!", cantat en tots els carrers de Turquia, no és un sentiment inútil.

Aquest lema és la veu del poble que resisteix la brutalitat policial que té lloc a tot arreu de Turquia, però especialment a Ankara. Una veu que desmenteix les declaracions contradictòries del Govern sobre el futur del Parc Gezi de Taksim i s'obrirà un camí cap a l'emancipació no només de Taksim, sinó tot el nostre país.

Avui en dia una marea de gent ha d'omplir els carrers. El Partit Comunista de Turquia convida a tota la gent d'Istanbul a participar en les protestes de Taksim i en les manifestacions d'ampli abast que tenen lloc en altres ciutats.

Les gents que s'han alçat, han de fer fora els enemics públics.

Comitè Central del Partit Comunista de Turquia

Un home es cala foc davant 'Benestar Social' de Màlaga

Un home de 36 anys s'ha cremat amb gasolina minuts abans de les 13.00 hores dins de l'antiga Delegació d'Ocupació de la Junta d'Andalusia, avui seu de la Delegació d'Igualtat i Benestar Social (avinguda Manuel Agustín Heredia). Segons les primeres investigacions, l'home s'ha ruixat amb gasolina, s'ha calat foc a la porta de l'edifici i ha entrat en ell cap a la una menys quart. Foto: trasllat del suïcida.

Els serveis d'emergències van rebre algunes trucades que van alertar del succés. Efectius de la Policia Nacional i Local es van presentar al lloc dels fets i van traslladar l'home a l'Hospital Carlos Haya.

El ferit, que està sent atès a la Unitat de Crítics d'Urgències, presenta cremades de segon grau en el 63 per cent del cos que afecten al tòrax, cara i braços, segons han informat fonts hospitalàries. Es troba conscient i sedat, pendent d'evolució.

Generalitat i Parlament demanen tres anys de presó pel blocatge al Parlament del 2011

El Parlament de Catalunya demana tres anys de presó per a vint manifestants que van participar en el blocatge del 15 de juny de 2011, perquè considera que van cometre un delicte contra les institucions de l'estat impedint l'entrada de parlamentaris. La Generalitat demana la mateixa pena de tres anys per quatre dels manifestants. Totes dues institucions actuen com a acusació particular. Foto: Felip Puig arribant en helicòpter al Parlament.

En els seus escrits d'acusació, el Parlament i la Generalitat recullen els incidents del matí del 15 de juny durant la protesta convocada contra les retallades sota el lema 'Aturem el Parlament. No deixarem que aprovin les retallades', en què alguns diputats van ser increpats, colpejats i pintats, i que van fer que el president de la Generalitat, Artur Mas, i a la del Parlament, Núria de Gispert, hi accedissin en helicòpter.

'Malgrat que majoritàriament els parlamentaris que van anar a la sessió del dia 15 de juny de 2011, van poder accedir al seu escó, canviant els seus hàbits de transport, la gran majoria d'ells en mitjans inhabituals (vehicles policials, helicòpters o protegits per càpsules policials), la veritat és que van haver de recórrer a aquestes extraordinàries mesures de protecció per la por i per impediment de circulació', recull l'escrit del parlament.

En l'escrit també es diu que alguns diputats van ser envoltats, increpats i colpejats pels manifestants i van haver de refugiar a la comissaria de la guàrdia urbana del carrer Nàpols i en la seu d'UDC del mateix carrer, entre d'altres.

La fiscalia de l'Audiència espanyola ha demanat cinc anys de presó per aquests vint manifestants acusats, en considerar que van causar 'un temor a la seguretat' dels diputats que intentaven entrar a la cambra.

Una campanya a Internet recull signatures per demanar al Parlament que retiri la seva petició de presó per als acusats.

Un constructor va cobrar al Palau 910.000 € per fer un miniauditori a casa de Millet

Emilio Vidal, administrador de les empreses GPO Enginyeria i Triobra S.A, i imputat en el cas Palau, ha testificat que va falsificar el concepte per indicació de la mà dreta de Millet, el també imputat Jordi Montull, però que les quantitats cobrades eren les correctes i que es va refiar de Millet pel seu prestigi públic.

Emilio Vidal ha declarat avui dilluns davant el jutge que investiga l'expoli confès de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música per part de l'expresident de l'entitat, Fèlix Millet, que va facturar 910.638 euros al Palau de la Música per construir a Millet un auditori a la seva pròpia mansió de l'Ametlla del Vallès. Vidal ha assegurat que va falsificar el concepte per indicació de la mà dreta de Millet, el també imputat Jordi Montull, però que les quantitats cobrades eren les correctes.

Les obres consistien en un miniauditori, que volia simular el Palau de la Música, construït a sobre d'una piscina climatitzada. El constructor ha justificat els fets assegurant que es refiava de Millet pel seu prestigi públic i el seu reconeixement social i perquè Jordi Montull li va dir que el Palau tenia deutes amb l'expresident de l'entitat i que aquesta era una forma d'arreglar-los. El constructor està imputat per un delicte de falsedat documental i podria haver incorregut també en un delicte de malversació de fons públics.

El Brent cau fins els 100 dòlars i la bombolla de l'or ja ha petat

Els dubtes econòmics i la decisió de l'OPEP de mantenir sense canvi la seva quota de producció han provocat mínims en la cotització del barril de Brent per sota del llindar dels 100 dòlars per primera vegada en un mes, en replegar-se fins als 99,75 dòlars barril. L'or podria baixar la seva cotització del nivell dels 1.000 dòlars abans de 2015, mentre avui arribava als 1.400 per unça.

Amb el pas de la sessió la cotització recupera per moments els 100 dòlars. El preu del barril tipus West Texas, de referència als EUA, se situa per sota dels 92 dòlars. Les baixades es van activar des que divendres passat la cimera de l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) decidís mantenir sense canvi les seves actuals quotes de producció, establertes en un màxim de 30 milions de barrils diaris.

Aquestes elevades quotes de producció es produeixen amb les reserves de cru dels Estats Units en nivells rècord. Segons les dades publicades dijous passat pel Govern nord-americà, els inventaris del major consumidor de petroli del món van arribar als 398 milions de barrils en la setmana que va finalitzar el 24 de maig. La xifra és la més elevada almenys des de l'any 1931.

Els rècords històrics de reserves als EUA coincideixen amb un període de renovats dubtes sobre l'evolució de l'economia mundial, més encara de cara al possible replegament, a partir de la reunió del proper 19 de juny, dels estímuls multimilionaris introduïts per la Reserva Federal per afavorir el creixement.

Or i plata

Els descensos en el preu del petroli contrasten amb la pujades que s'anota un dels actius refugi per excel·lència. El preu de l'or cotitza a l'alça, i en la seva remuntada recupera de nou els 1.400 dòlars l'unça. Els avenços arriben igualment a la plata, per sobre dels 22 dòlars.

Sis raons per les quals Roubini espera una caiguda de l'or

Els baixistes sobre l'or surten reforçats amb Nouriel Roubini. L'economista creu que la bombolla del metall preciós ha esclatat, i que en les seves caigudes podria baixar l'any que dels 1.000 dòlars l'unça. or La cotització de l'or comença la setmana i el mes amb tímids repunts, fins a marcar màxims intradia en els 1.400 dòlars l'unça.

Aquest preu contrasta amb les projeccions que estudia un dels economistes més famosos. Nouriel Roubini es recolza en sis arguments principals per justificar la caiguda que preveu en el preu de l'or. Si es compleixen les seves estimacions, el correctiu superaria el 30% respecte al preu actual. No en va, augura que abans de 2015 la cotització podria baixar del nivell dels 1.000 dòlars.

En la seva opinió, la bombolla de l'or ha punxat, i d'ara en endavant només caben esperar noves caigudes. Al maig es va desinflar un 5,4%, el que va suposar el setè mes de caigudes en els vuit últims mesos.

1. Aquesta senda baixista, i les turbulències sofertes des de l'esclat de la crisi financera, confirmen que l'or no és una inversió segura, segons s'encarrega de destacar Roubini al primer dels seus punts.

2. En segon lloc, l'economista recorda que el preu de l'or sol tenir una evolució més alcista en períodes d'elevades pressions inflacionistes. La consideració del metall preciós com un dels millors actius per protegir-se de la inflació xoca amb la contenció que segueixen mostrant els preus en les principals economies desenvolupades. Les polítiques dels bancs centrals, afegeix, no s'han traduït en elevades pressions inflacionistes.

3. L'or 'no genera benefici', al contrari del que succeeix amb els dividends en la renda variable, amb els cupons en la renda fixa i amb les rendes en la inversió immobiliària. Roubini destaca a més que en un escenari de reactivació econòmica, com l'actual, hi ha molts altres actius que ofereixen majors rendibilitats, com ha succeït des de 2009 en la comparativa de la borsa amb l'or.

4. "El moment de comprar or és quan les rendibilitats reals de l'efectiu i dels bons són negatives, i caient", i aquest escenari no es correspon amb l'actual, segons argumenta Roubini.

5. Els països amb més problemes d'endeutament amb prou feines han recorregut a les seves reserves d'or per retallar el deute. Aquesta tendència podria canviar en algun moment. Itàlia seria un dels candidats a utilitzar part de les seves ingents reserves d'or per reduir deute.

6. L'economista recorre a l'àmbit polític per destacar que les polítiques més conservadores als Estats Units han publicitat tant la inversió en or que s'ha convertit en contraproduent: "Per a aquesta ultradreta, l'or és l'única protecció contra el risc".

Toxo al BdE: "Sous de 400 euros? Haurien de començar per ells mateixos"

El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, ha dit avui que "curiosament" sempre que algú proposa un contracte amb salaris de 400 o 500 euros tenen sous que superen "amb molt" el de la mitjana d'aquest país i que "potser podrien començar per ells mateixos". Méndez ha asegurarado que l'actual governador ha caigut en el "Síndrome Fernández Ordóñez o síndrome de l'Incompetència". Un 'conseller' incompetent posat a dit guanya a Espanya 12 vegades més que un treballador. Foto: un altre indecent al davant del Banc d'Espanya.

En declaracions als mitjans després d'un acte informatiu del Fòrum Europa en què ha intervingut el secretari general d'UGT, Cándido Ménez, Toxo ha dubtat si es tracta d'un globus sonda "d'algú" per utilitzar al governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, per tal d'iniciar un debat sobre l'eliminació del SMI.

Ha afegit que el lobby que propugna pel contracte únic i una rebaixa "sense terra" dels costos laborals associada als salarials és "potent" i "està treballant-se a persones molt influents".

Toxo també ha criticat que Linde no s'atrevís a fer aquesta proposta en públic, sinó per escrit en el seu informe, i ha subratllat que "té aspectes d'il·legalitat". Divendres passat, el Banc d'Espanya incloïa en la seva memòria anual de 2012 una recomanació de contractar per sota de salari mínim interprofessional (SMI) amb caràcter "excepcional" per reduir l'atur de llarga durada.

Segons la seva opinió, el futur de l'economia no està lligat a la reducció "sense límit" dels costos laborals, sinó a la capacitat de consum de les famílies. "Una economia que aspira a reformar millorant la qualitat del seu teixit econòmic no pot descansar en llocs cutres de baixa qualitat, que ni garanteixen les condicions mínimes de vida ni permetran a les empreses desenvolupar-se", ha afirmat.

"Síndrome d'incompetència"

Per la seva banda, Méndez ha aprofitat la seva intervenció en l'esmorzar informatiu per assegurar que l'actual governador ha caigut en el "'Síndrome Fernández Ordóñez o síndrome de la Incompetència", en defensar una moderació salarial en què habitualment insistia seu antecessor, i ha assegurat que en la institució "sobra ideologia i falta competència".

Segons ha dit, la proposta del Banc d'Espanya respon a l'interès del seu president per posar el focus d'atenció més enllà del seu àmbit, el de garantir que flueixi el crèdit, ia més només portaria a "més precarietat, més desigualtat i no resoldria per a res l'atur".

D'altra banda, Méndez ha defensat la sendera de moderació salarial pactada amb els empresaris al febrer del passat any, però ha dit que "fins ara la moderació salarial ha estat més que contrarestada pels marges empresarials i els preus públics", de manera que ha cridat a que aquests últims també es moderin per "reequilibrar l'equació".

Méndez ha recordat que els sindicats alemanys defensen avui el SMI enfront del que passava abans, ja que ara tenen negociació col·lectiva i ha assegurat que amb l'aparició dels mini jobs hi ha un 20% de població que està per sota del llindar de la pobresa.

Alhora, ha acusat la cancellera alemanya, Angela Merkel, de "sucumbir" ara a eliminar-lo, quan abans ho defensava, "per raons electorals del sector més ultraliberal de la CDU".

Pel que fa a Linde, l'ha criticat per seguir "la deriva" del seu antecessor en el càrrec "amb receptes" que no produiran que es freni la destrucció d'ocupació, i que hi hagi més desigualtat.

Un 'conseller' incompetent posat a dit guanya a Espanya 12 vegades més que un treballador


La retribució mitjana per conseller de les societats anònimes cotitzades -aquests incompetents fatxendes que no van veure l'estafa/crisi ni tenen idea de què va res- es va situar en 279.300 euros anuals el 2011, fet que suposa un increment del 4% respecte a l'any anterior, tot i que si es considera l'efecte de tres societats en què es va produir un "augment singular "del salari, l'increment seria del 7,3%, segons la Memòria Anual de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Aquesta retribució és més de dotze vegades superior al salari mitjà per treballador, que va ser de 22.790 euros, segons les últimes dades recopilades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que daten de 2010. A més, és més de 432 vegades superior al salari mínim interprofessional, que se situa aquest any en 645,30 euros.

La retribució mitjana meritada per consell d'administració va ascendir a 2,9 milions d'euros el 2011, un 1,5% més respecte a la mitjana de 2010. Tenint en compte a les companyies que van realitzar un major augment de les remuneracions als seus màxims òrgans de govern, l'increment de la retribució mitjana seria d'un 7,8% respecte a l'exercici anterior.

La CNMV destaca que hi ha "una important dispersió" a les retribucions mitjanes meritades en 2011.

En un 44,1% de les societats, la retribució per consell ha disminuït respecte al 2010, mentre que en un 14,5% registra increments superiors al 20% i en el 11% l'augment se situa entre el 20 i el 10%.

La neonazi Merkel vol comprar ara el vot amb un programa social d'esquerres


La neonazi Angela Merkel, que ha enfonsat en la misèria Europa amb les seves polítiques feixistes, veu perillar la seva poltrona de cara a les eleccions de setembre per a un tercer mandat al capdavant de la cancelleria. Així, ara planteja una dosi de les polítiques de l'esquerra que ella ha desbaratat per intentar anul·lar al seu principal rival, l'SPD socialdemòcrata, malgrat ser el contrari al que fins ara ha imposat per Alemanya i d'altres països. Entre les «regalies» per ajudar els pares, destaca l'augment de 35 euros de l'ajuda mensual per fill, ara de 184 €, una típica mesura populista dels feixismes amb què tan ben s'identifica. També proposa implantar una pensió per a les mares, així com millorar la pensió per incapacitat laboral i les retribucions futures pels anys dedicats a l'aprenentatge i la capacitació laboral.

Per què la desocupació és més alta en l'Eurozona que als EUA?

Vicenç Navarro: Aquest article assenyala que l'elevat atur dels països de l'Eurozona, més gran que als Estats Units, no es deu a la suposada rigidesa del mercat laboral, sinó al sistema de govern de l'euro, molt diferent al sistema de governança del dòlar.

Mark Weisbrot, un dels economistes més lúcids que hi ha als EUA, acaba de publicar un article a Al Jazeera English, que toca un tema clau: per què els països de l'Eurozona, els instruments polítics (partits, sindicats i moviments socials) estan més a l'esquerra que els existents als EUA, estan experimentant un deteriorament social (un 12,1% de desocupació, com a mitjana, comparat amb un 7,5% als EUA) molt més accentuat que als EUA? En altres paraules, per què l'Eurozona, que té països amb Estats del Benestar molt més desenvolupats que els EUA, està avui patint un atac al model social molt més accentuat que els EUA, i això malgrat que té unes esquerres més poderoses? Aquestes preguntes s'estan fent als dos costats de l'Atlàntic Nord.

Un primer punt a comentar és que tal resposta no és la que sol donar-se en els cercles financers i econòmics, que atribueixen l'alt atur a l'Eurozona al seu suposada menor flexibilitat laboral, en comparació amb els EUA. Tampoc són creïbles les explicacions de les polítiques d'austeritat i retallades de la despesa pública, inclòs la social, que les justifica per la necessitat de reduir l'elevat deute públic que tenen aquests països, més gran que la que tenen els EUA. Aquestes explicacions són fàcilment un sol ús mirant les dades. EUA va tenir un major atur que la mitjana dels països de la UE i de l'Eurozona en la majoria del període anterior a l'establiment de l'euro a la Unió Europea. No és la situació diferencial dels mercats de treball, sinó la governança de l'euro versus la del dòlar, la qual crea el diferencial d'atur. I el deute públic nord-americà és i ha estat sempre major que el deute públic de la UE i de l'Eurozona.

La resposta a les preguntes de l'inici de l'article procedeix més de les ciències polítiques que de les econòmiques, i té a veure amb la manera com es va construir la governança de l'euro, i què es va fer per potenciar el poder del capital financer i afeblir el món del treball. Per aconseguir aquesta finalitat es va despullar als Estats del poder de decisió en temes monetaris i fins i tot fiscals-en certs àmbits-, passant a ser el Banc Central Europeu, BCE, l'eix de tal govern. Aquí està la veritable resposta, que apareix amb tota cruesa quan comparem el comportament del Banc Central Nord-americà, el Federal Reserve Board, FRB, amb el del BCE. El primer és independent del govern federal, però el seu president ha de retre comptes al Congrés dels EUA, tant a la Cambra Baixa com al Senat. I el FRB ha d'anar amb compte de no antagonizarlos, cosa que va ocórrer recentment i que va provocar que la cambra baixa demanés l'auditoria del FRB (que va ser vetada, per cert, pel Senat).

No així el BCE, el banc central més independent que existeix al món. El Sr Draghi, president del BCE, no se sent responsable davant del Parlament Europeu, i és sensible únicament al govern Merkel ia la Troica (Fons Monetari Internacional FMI, BCE i Comissió Europea). En realitat, aquesta última és la que té en la pràctica el poder de decisió dels estats, un cop aquests han estat desposseïts de la seva política monetària i gran part de la seva política fiscal. I l'objectiu de la Troica (FMI, BCE i Comissió Europea) és ben clar i transparent: acabar amb el model social europeu i el sistema democràtic que el sosté. I això apareix sentint les declaracions entre d'altres, del Sr Draghi, que en múltiples ocasions ha indicat que el model social europeu és insostenible.

El sistema de governança de l'euro versus el sistema de governança del dòlar


I la manera d'aconseguir aquest objectiu és exposar als Estats a la pressió especulativa dels mercats financers. Els Estats estan totalment desprotegits, ja que no tenen un banc central que els protegeixi (comprant-los deute públic, que és el que un banc central digne del seu nom fa). I la Troica els diu als estats que a fi d'aconseguir diners han de retallar, retallar i retallar la despesa pública per baixar el dèficit i el deute públic, i així guanyar-se la confiança dels mercats financers.

En realitat, totes aquestes retallades són totalment irrellevants per aconseguir la "famosa confiança dels mercats". El fet que els interessos del deute públic espanyola hagin baixat, no es deu al descens del deute públic (de fet, ha augmentat) sinó a la declaració del Sr Draghi que està disposat a comprar deute públic per evitar que els interessos es desbordin i creïn una revolta general, revolta general que ja està apareixent en molts dels països, sent la victòria del Moviment 5 estrelles de Beppe Grillo a Itàlia (amb la seva demanda que Itàlia surti de l'euro) la més amenaçant per la Troica (tal partit va ser la força més votada a les eleccions d'aquest any). D'aquí procedeix la por de la Troica que tot l'entramat pugui fracassar a causa de la protesta popular. És la dinàmica política, i no l'econòmica, la que està configurant el que passa a l'Eurozona.

Ha estat el mèrit de la Troica despolititzar el discurs polític presentant-lo com un tema econòmic i monetari que ha de resoldre a base de reduir la protecció social i la despesa pública per recuperar la confiança dels mercats. El que s'ha de fer és mostrar que tot l'argumentari que s'utilitza és per carregar-se el model social i democràtic d'Europa. I ho estan aconseguint.

La màfia Gürtel del PP 'va regalar' 34.892 € als Aznar-Agag

Álvaro Pérez, El Bigotes, un dels capitostos de la xarxa Gürtel, va encarregar com "extres" per al casament d'Alejandro Agag i Ana Aznar "materials de so i il·luminació" per a l'església de l'Escorial (Madrid), en la qual la escòria va oficiar l'enllaç al 2002, i per a les celebracions en l'anomenada Carpa del Rei, instal·lada a la finca Arcs del Real, a la serra madrilenya, també cedida per l'esdeveniment. Aquesta quantitat implica que la xarxa mafiosa de Correa va fer un regal de noces per import de 34.892,53 euros, quantitats justificades amb els corresponents factures dels proveïdors.

Aquests extres els va instal·lar l'empresa Apogee, que els va facturar a l'entramat de Francisco Correa, convidat i testimoni del casament de la filla de l'expresident José María Aznar, per un import de 2.440,11 euros (més 592 euros pel muntatge del so per la festa posterior per part de Kermessonido), i els va pagar l'empresa de la trama Special Events. És a dir, tot el aparells de so del casament, i no només la il · luminació, va córrer a càrrec del duo Francisco Correa-El Bigotes.

Els afegits per al temple van suposar un nou 'regal' per 2.440,11 euros


La signatura Apogee va passar la factura dels "extres" d'il · luminació i so de l'església i de la carpa a la signatura Special Events, que la va pagar. En aquesta factura (B0000600, datada el 10 de setembre de 2002) s'indica: "Extres de material sol · licitat pel Sr Álvaro Pérez [també convidat al casament pel nuvi] per al casament d'Alejandro Agag i Ana Aznar: material d' so per a la catedral [es refereix a l'església de l'Escorial on es va oficiar la cerimònia] i material d'il · luminació per a la Carpa del Rei ". Aquesta factura és diferent de la B0000584, per un total de 32.452,42 euros, que ja va publicar aquest diari el 21 de maig.

Apogee, empresa radicada a Sevilla, és un dels proveïdors que figuren en la comptabilitat de la xarxa Gürtel sobre el casament. És la mateixa firma que va buscar la trama Gürtel per al muntatge de la megafonia i les pantalles de televisió als carrers de València durant la visita del Papa a 2006, acte per al qual la televisió pública valenciana Canal 9, dirigida llavors per Pedro García, amic de Correa i El Bigotes, va lliurar 7,5 milions, dels quals la trama es va quedar amb més de tres milions.

Apogee no figura entre els implicats en el sumari que s'instrueix a València per aquest saqueig. Sí que ho estan els capitostos de la xarxa, nombrosos polítics valencians i l'exdirector general de Canal 9. Álvaro Pérez, segons va relatar el mateix Correa en la seva declaració davant el jutge Garzón, va portar durant un temps l'organització dels actes d'Aznar perquè així ho va demanar Alejandro Agag.


Si Apogee va instal·lar la il·luminació del casament, el so va anar a càrrec de la signatura Kermessonido. El full de costos, publicada el 21 de maig i que va elaborar la xarxa el 5 de setembre de 2002, conté un apunt de 511 euros en so per a l'esdeveniment relacionat amb la signatura Kermessonido. Aquest apunt es correspon amb una factura a la qual ha tingut accés ara aquest diari en què figura aquesta quantitat incrementada amb el preceptiu 16% d'IVA, el que suma un total de 592,76 euros. En aquest full de costos figura que la trama paga aquesta quantitat a Kermessonido però no la cobra als nuvis, igual que la resta d'anotacions de despeses, per import de 32.452,42 euros. Aquesta quantitat figura com pèrdues per la xarxa, és a dir, pagada i no cobrada.

Encara que fonts de l'entorn de Agag sostenen que són preus excessius, cadascuna de les empreses que van col · laborar en diferents serveis del casament justifiquen els seus diferents despeses. Alejandro Agag reconèixer a EL PAÍS que la il·luminació de l'esdeveniment va ser el regal de noces de Correa, amb qui llavors mantenia una relació d'amistat i encara no estava imputat.

L'empresa que va fer el muntatge va posar les pantalles per a la visita del Papa


Però per llavors les empreses de Correa portaven pràcticament en exclusiva tots els actes electorals del PP a nivell nacional sota el mandat de José María Aznar. A més, ja havia aconseguit engreixar el seu negoci amb adjudicacions, moltes d'elles a dit, de l'Administració central (sobretot del Ministeri de Foment), de l'autonòmica (Galícia en aquell moment, després arribarien la Comunitat de Madrid i la Comunitat Valenciana) i d'Ajuntaments madrilenys.

Comença el judici a EUA de Bradley Manning per la filtració a WikiLeaks

El soldat Bradley Manning, arrestat el maig del 2010 sota l'acusació d'haver filtrat set-cents mil documents classificats del govern dels EUA que va difondre més tard l'organització WikiLeaks, arriba finalment al jutjat després d'uns quants ajornaments. El van empresonar ara fa tres anys, ha passat la meitat del temps confinat en una cel·la de 4,46 metres quadrats i avui el seu cas arriba finalment a un tribunal militar de Maryland. Foto: 'bufar i xiular els crims de guerra no és un crim'.

La jutgessa Denise Lind és l'encarregada de presidir el tribunal contra Manning, de vint-i-cinc anys, que ha estat responsabilitzat de la principal filtració de documents secrets en la història dels EUA: set-centes mil comunicacions classificades, a més del vídeo Collateral Murder. El judici es fa amb grans mesures de seguretat a la base militar de Fort Meade (Maryland). Es calcula que les sessions es poden allargar dotze setmanes i pel tribunal hi passaran centenars de testimonis, entre ambaixadors i oficials militars.

Manning podria ésser condemnat a cadena perpètua per haver ajudat 'l'enemic' amb les filtracions, que ha reconegut i justificat com una via per a denunciar els abusos de l'exèrcit nord-americà a l'Afganistan i a l'Irac. 'Crec que si l'opinió pública tingués accés a la informació, podria ajudar a estendre el debat sobre la política militar i internacional dels EUA', va testificar. El soldat, que fins abans de la detenció era analista a l'Irac, s'ha declarat fins ara culpable de deu càrrecs menors, dels vint-i-dos de què és acusat.

El cas de Manning s'assembla parcialment al de Daniel Ellsberg, un analista militar que treballava per al Pentàgon fa quaranta anys, durant la guerra del Vietnam. Testimoni de l'actuació de les tropes nord-americanes sobre el terreny, va publicar al diari New York Times un estudi secret, conegut amb el nom de Pentagon Papers, on criticava una guerra que considerava 'massa costosa i immoral'.

Ellsberg, com molta gent, ha mostrat explícitament la solidaritat amb Manning.

"Cuba mai ha sigut utilitzada i mai es farà servir per aixoplugar terroristes"

El 30 de maig, el Departament d'Estat genocida i criminal dels EUA va repetir la insòlita i cínica acusació que Cuba és un "Estat Patrocinador del Terrorisme Internacional", amb l'arrogància de l'imperialisme i el desvergonyiment dels assassins. Novament, aquesta decisió vergonyosa ha estat presa faltant de manera deliberada a la veritat i ignorant l'ampli consens i el reclam explícit de nombrosos sectors de la societat americana i majoritari de la comunitat internacional perquè es posi fi a aquesta injustícia.

L'únic propòsit d'aquest exercici desprestigiat contra Cuba és intentar justificar el manteniment del bloqueig, una política fracassada que el món sencer condemna. També pretén complaure un grup anticubano, cada vegada més petit, que s'aferra a apuntalar una política que ja no té sustento i que ni tan sols representa els interessos nacionals dels EUA, de la majoria de la població nord-americana i de la emigració cubana resident en aquest país.

El Govern dels EUA insisteix en mantenir aquesta designació arbitrària i unilateral, malgrat l'enfonsament total de les acusacions ridícules i dels arguments febles que tradicionalment ha utilitzat en els últims anys com a excuses per a això, com la presència al nostre país de fugitius de la justícia nord-americana, cap dels quals, per cert, ha estat acusat de terrorisme. També al · lega que Cuba acull militants bascos d'ETA, desconeixent que això va respondre a una sol·licitud dels governs concernits en el tema. Assenyala, a més, que membres de la guerrilla de Colòmbia viuen al nostre país, la qual cosa constitueix una acusació absurda ja que des del 2011, Cuba acompanya, com a garant, el procés de pau a Colòmbia.

El territori de Cuba mai ha estat utilitzat i mai es farà servir per aixoplugar terroristes de cap origen, ni per organitzar, finançar o perpetrar actes de terrorisme contra cap país del món, incloent els EUA El Govern cubà rebutja i condemna inequívocament tot acte de terrorisme, en qualsevol lloc, sota qualsevol circumstància i qualssevol que siguin les motivacions que s'al·leguin.

Per contra, el Govern dels EUA empra el terrorisme d'Estat com una arma contra països que desafien els seus interessos, causant morts en la població civil. Ha usat avions no tripulats per perpetrar execucions extrajudicials de suposats terroristes, fins i tot nord-americans, resultat de la qual cosa han mort centenars de civils innocents.

Els EUA han estat històricament refugi de terroristes i assassins confessos d'origen cubà i fins al dia d'avui acull a Luis Posada Carriles, autor intel · lectual del primer atemptat terrorista contra l'aviació civil en l'Hemisferi Occidental, que va provocar l'explosió en ple vol, davant de les costes de Barbados, d'un avió de Cubana d'Aviació, el 6 d'octubre de 1976 i la mort de les seves 73 passatgers, incloent als integrants de l'equip nacional juvenil d'esgrima. Posada viu lliure i tranquil · lament a Miami, mentre Gerardo Hernández, Ramón Labañino, Antonio Guerrero i Fernando González romanen empresonats injustament per lluitar contra el terrorisme als EUA, acusats de delictes que no van cometre.

Cuba ha patit durant dècades les conseqüències d'actes terroristes organitzats, finançats i executats des del territori dels EUA, amb un saldo de 3 478 morts i 2 099 discapacitats. El Govern cubà no reconeix al Govern dels EUA la més mínima autoritat moral per jutjar-lo.

Des de l'any 2002, el Govern de Cuba va proposar al dels EUA adoptar un acord bilateral per enfrontar el terrorisme, oferta que va reiterar el 2012, sense haver rebut resposta.

El Ministeri de Relacions Exteriors rebutja enèrgicament la utilització amb fins polítics d'un assumpte tan sensible com el terrorisme internacional, demanda que es posi fi a aquesta designació vergonyosa que ofèn al poble cubà, té com a únic objectiu intentar justificar el bloqueig anacrònic, il.legal i cruel contra Cuba i desacredita al propi Govern dels EUA, un govern d'assassins.