diumenge, 27 de gener de 2013

Una vella conjura entre CiU i PSC per tapar Xavier Crespo

El Tribunal de Comptes va exculpar al diputat de CiU el 2012 sense conèixer les greus irregularitats que havia comés i CiU va pressionar a la Sindicatura quan investigava els fets, fins i tot el Departament de Salut de la Generalitat -en mans de Marina Geli (PSC)- va ajudar a la defensa de Xavier Crespo front als magistrats. Per tot això, i sembla que CiU de nou segueix la mateixa tàctica corrupta, el cas Crespo estava condemnat a ser enterrat des d'abans que es coneguessin en tota la seva amplitud les greus irregularitats comeses en l'empresa pública Centres Mèdics Selva Maresme (CMSM), filial de la corporació que gestiona els hospitals de Blanes i Calella i amb els que el diputat de CiU i socis s'haurien enriquit a cabassos. Foto: Boi Ruiz, Marina Geli, Xavier Crespo i Josep Prat, el gran Negoci Sanitari CiU-PSC.

Amb les primeres investigacions tot just iniciades, el 2005, les parts implicades van començar actuar de manera que van aconseguir evitar que Xavier Crespo, exalcalde de Lloret de Mar i diputat de CiU, assumís responsabilitats per uns fets que van causar pèrdues milionàries a la Corporació de Salut del Maresme i la Selva -2.400.000 en ingressos i 277.000 euros en patrimoni-i van suposar l'ús irregular d'almenys 1,3 milions de fons públics, segons la investigació dels auditors de la Sindicatura de Comptes.

Els grans beneficiats de les irregularitats van ser un grup de metges, gestors i regidors. Entre ells el propi Crespo, gerent de CMSM durant 40 mesos, i la seva dona, Guadalupe Oliva Pujol, també metge. El matrimoni va rebre en cinc anys pagaments irregulars per 209.000 euros, segons els auditors; també Carme Aragonès, regidor del PSC a Pineda de Mar i consellera delegada durant dos anys; Xavier Rius Moya, metge i regidor de CiU a Santa Susanna, i la resta de gestors i metges que van formar part del CMSM.

Totes les irregularitats consten detallades en un informe de 70 pàgines, resum del treball dels auditors després bussejar en nòmines, fulles de comptabilitat, factures, comptes bancaris i altra documentació de CMSM. L'empresa, nascuda com a instrument per entrar en el negoci de l'atenció mèdica a turistes, va acabar sent liquidada després malvendre les seves consultoris els que havien estat els seus directius.

L'informe no va veure mai la llum. CiU, la pròpia corporació, l'Ajuntament de Lloret i el Departament de Salut del tripartit van actuar de manera que els successius òrgans de control a què va arribar el cas ho s'arxivaran. La Sindicatura de Comptes ho va fer el 2006 tot i els greus fets coneguts per les seves auditors, el Tribunal de Comptes, el 2010, sense que arribés a tenir cap notícia d'ells. Ajuntament de Lloret, corporació i Generalitat van actuar davant seu en favor dels interessos de Xavier Crespo.

El catedràtic de Dret Penal Joan Queralt, després d'un primer anàlisi de l'auditoria que ahir va publicar l'edició digital d'EL PAÍS, considera que poden desprendre "com a mínim" els delictes de malversació de fons públics, negociacions prohibides a funcionaris i delictes societaris.

Salut va ajudar a la defensa de l'exalcalde de Lloret davant els magistrats

Jordi Turull, diputat de CiU, va ser l'ariet que va efectuar les primeres maniobres sobre el cas Crespo a finals de 2005, amb l'auditoria encara en marxa i és el mateix que ha sortit avui en defensa a ultrança. Turull, després de conèixer que la Intervenció de la Generalitat havia detectat les primeres irregularitats en CMSM, que aquestes havien estat remeses a la Sindicatura de Comptes i que aquest organisme havia posat en marxa l'auditoria, es va reunir amb l'interventor general, Josep Maria Portabella, per "conèixer al detall l'informe" de la Intervenció.

Poc després, el desembre del 2005, va presentar al Parlament una bateria de preguntes al síndic major, llavors Joan Colom. Preguntar per què s'estava investigant a CMSM, l'abast de la investigació, els noms dels síndics que havien votat a favor d'encarregar l'auditoria, si la Sindicatura s'havia "extralimitat" i, en cas afirmatiu, "de qui era la responsabilitat".

Va ser tal l'agressivitat de les preguntes de Turull que Joan Colom va haver de defensar el paper de la sindicatura. Turull s'ha manifestat en els últims dies amb contundència per defensar Crespo i atacar ICV-EUiA, que havia demanat que es fes pública l'auditoria publicada ahir per aquest diari. La passada setmana va assegurar que era partidari que el document es fes públic, però perquè ICV-EUiA demanés "perdó" a Crespo. Turull va declinar ahir parlar amb aquest diari.

Nou mesos després de les preguntes de Turull, el ple de la sindicatura va estudiar el projecte d'informe, dirigit per Agustí Colom, síndic encarregat de l'àrea sanitària. El ple podia aprovar, remetre al Parlament i "posar-ho en coneixement dels òrgans competents" per aclarir les irregularitats detectades. No ho va fer.

Els síndics nomenats a proposta de CiU, el PSC, ERC i el PP van rebutjar el treball de Colom, que va ser proposat per ICV-EUiA, i van votar enterrar l'auditoria. Les deliberacions són secretes, però en els últims dies ha transcendit que la resta dels síndics van qüestionar la "qualitat" de l'informe.

Jordi Turull va suggerir que ICV-EUiA demanés perdó per l'informe

Joan Boada, diputat d'ICV-EUiA, va criticar la ingerència de CiU al cas. Segons la seva opinió, Turull va utilitzar les preguntes per "pressionar" a la sindicatura mentre la investigació estava en marxa. "Aquesta pressió va obtenir resultats, ja que tots els síndics menys el d'ICV van votar a favor d'arxivar el cas", va dir Boada, tot i que havia proves que Crespo havia comès "greus irregularitats".

La decisió del ple va ser remetre al Tribunal de Comptes només les primeres irregularitats trobades per la Intervenció. Quatre anys després, el 4 d'abril de 2010, es va dictar una sentència que revela que de l'únic que va tenir notícia el tribunal va ser de la possible incompatibilitat en què suposadament havia incorregut Crespo en cobrar de l'Ajuntament 3.000 euros mensuals mentre era alcalde i percebia per això més de 50.000 euros anuals.

En la tramitació de la causa, l'únic que va tenir intenció d'examinar les responsabilitats de Crespo va ser el fiscal. Les parts suposadament perjudicades -la corporació, l'Ajuntament de Lloret i el Departament de Salut, dirigit llavors per la socialista Marina Geli- van declinar demanar responsabilitats a Crespo i fins i tot van actuar a favor seu.

Després que el fiscal presentés una demanda per entendre que hi podia haver "responsabilitat comptable" per la seva doble remuneració, el tribunal va instar les parts a que compareguessin, però només ho va fer l'Ajuntament de Lloret per demanar l'arxiu de la causa. No va prosperar perquè el fiscal va insistir en això. El Departament de Salut, que compta amb representants en el consell rector de la corporació, es va abstenir de personar.

Segons la sentència, el tribunal va posar les actuacions a disposició de la Generalitat "perquè s'interposa, si s'escau, l'oportuna demanda". Però Salut, que finança amb al voltant de 100 milions d'euros a l'any a la corporació, no només es va apartar del procediment, sinó que va proporcionar l'alcalde de Lloret un informe de control financer en el qual s'afirmava que la dedicació de Crespo a les seves activitats com metge no superava les 15 hores mensuals. Això va ajudar a l'advocada de Crespo a afirmar que la dedicació de l'alcalde de Lloret a la medicina havia estat "marginal". La exconsellera Marina Geli tampoc va voler fer declaracions a El País.

El tribunal no va poder analitzar si Crespo va rebre remuneracions indegudes, perquè s'havia de limitar a atendre les "pretensions de les parts". I el fiscal es va limitar a demanar que Crespo tornés els 76.000 euros que va cobrar de l'Ajuntament entre octubre de 2003 i març de 2005 sent alcalde. Al final va acabar exculpat.

L'ara diputat Xavier Crespo i Jordi Turull han insistit en els últims dies en aquest arxiu assegurant que és cosa jutjada, com el llavors portaveu de la Generalitat, Francesc Homs, i Marina Geli i Joaquim Nadal, ambdós diputats del PSC per Girona, com Crespo. Però el Tribunal de Comptes mai va conèixer les greus irregularitats comeses en CMSM. Ningú les hi va comunicar.


El dirigent de CiU Xavier Crespo va rebre sobres diaris amb diners de la màfia russa de Petrov


L'exalcalde de Lloret de Mar (Girona) i actual dirigent regional de CiU, Xavier Crespo, va rebre sobres diaris amb diners de l'empresa del líder de la màfia russa detingut aquest divendres, Andrei Petrov, segons fonts de la investigació. Crespo no és l'únic que podria haver rebut grans quantitats econòmiques a canvi de facilitar beneficis al consistori, com adjudicacions, permutes o exempcions tributàries, tal com sostenen els investigadors.

/2013/01/el-dirigent-de-ciu-xavier-crespo-va.html

ICV-EUiA demana la dimissió de l'ex alcalde i ara diputat de CiU Xavier Crespo


"No entrarem a opinar sobre temes que han de ser analitzats i jutjats per la justícia, però no obviarem el fer una anàlisi política de tot aquest assumpte", diu el comunicat d'ICV-EUiA a Lloret de Mar (Girona). "En el Ple Municipal de l’Ajuntament de Lloret de Mar del 24 de novembre de 2008, es va proposar l’aprovació del Pla especial de la residència esportiva, sent el nostre grup l’únic que va votar en contra perquè enteníem que de zona esportiva no tenia res i el que s’estava proposant era simplement una zona comercial, el que a dia d’avui és evident i que l’únic que sortia guanyant en aquesta operació era l’empresa promotora, Development Diagnostic Company S.L. (DDC)".

Xavier Crespo va rebre sobres diaris de la màfia russa a canvi de favors a Petrov

L'exalcalde de Lloret de Mar (Girona) i actual diputat i dirigent regional de CiU, Xavier Crespo, va rebre sobres diaris amb diners de l'empresa del líder de la màfia russa detingut aquest divendres, Andrei Petrov, segons fonts de la investigació. Durant el seu govern com alcalde de Lloret, Xavier Crespo, va perdonar 133.500 euros en tributs a Development Diagnostic Company, l'empresa del presumpte cap de la trama desarticulada divendres, Andrei Petrov.

A més, l'ajuntament va concedir un canvi d'usos del centre comercial que gestiona l'empresa de Petrov al centre de Lloret, variant les condicions de l'adjudicació en favor de l'empresa.

Crespo no és l'únic que podria haver rebut grans quantitats econòmiques a canvi de facilitar beneficis al consistori, com adjudicacions, permutes o exempcions tributàries, tal com sostenen els investigadors.

Petrov justificava el pagament d'aquests sobres a través de la seva empresa DDC, que elabora factures falses per acreditar uns serveis que en realitat no es realitzaven. A més, Petrov no era l'únic membre de la màfia russa que podria haver estat pagant a Crespo pels seus serveis irregulars, segons aquestes mateixes fonts.

Xavier Crespo ja va ser investigat per nombroses irregularitats que van acabar beneficiant el polític i la seva dona amb diners públics de la Corporació de salut del Maresme i la Selva, entitat que gestiona els hospitals de Blanes i Calella. Un informe elaborat per la Sindicatura de Comptes, organisme fiscalitzador de les administracions catalanes, alertava sobre pagaments sense justificar de més de 350.000 euros, realitzats per una filial de la corporació, Centres Mèdics Selva i Maresme (CMSC), en part pagats per Crespo, la seva dona i dues empreses, una de les quals era propietat del matrimoni.

Malgrat aquests indicis, finalment aquest informe va quedar arxivat i no es va demanar responsabilitats al dirigent català que Felip Puig va col.locaar a les llistes per Girona, malgrat les protestes dels propis militants de CiU i tota l'oposició.

Operació contra el blanqueig de capitals

La Guàrdia Civil i la Fiscalia Anticorrupció van dur a terme aquest divendres la Operació Clotilde, per la qual es va ordenar la detenció de quatre persones. Una de les arrestades és la secretària del mateix Petrov, Jessica Holguin, que aquest dissabte ha prestat declaració davant del jutge de l'Audiència Nacional, Eloy Velasco.

Segons fonts jurídiques, la detinguda ha quedat en llibertat encara que segueix imputada per un delicte de blanqueig de capitals en el si d'una organització criminal i falsedat documental.

El fiscal ha sol·licitat la llibertat de la secretària principalment perquè ha col·laborat amb la justícia ia més té un nadó d'un mes. El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 6 ha acordat la seva qualificació com a testimoni protegit durant les 24 hores del dia. De tota manera, té prohibit sortir del país encara no haurà de comparèixer com a mesura cautelar en estar vigilada per la Guàrdia Civil durant tot el dia.

La resta dels detinguts declararan aquest dilluns encara que l'operació continua oberta i no es descarten més detencions i imputacions en les pròximes hores.

CiU manté ´tota la confiança´ en Xavier Crespo


ACN El portaveu parlamentari de Convergència i Unió (CiU), Jordi Turull, ha expressat públicament el suport del partit cap el diputat i exalcalde de Lloret de Mar, Xavier Crespo, davant les darreres informacions aparegudes sobre la seva presumpta relació amb una trama de corrupció de la màfia russa. En una entrevista a Catalunya Informació, Turull considera que algú "malaltissament" vol desprestigiar la figura del diputat.

7 anys de corrupció a la sanitat: la conxorxa sociovergent

L'embrió de tota la corrupció descoberta els darrers mesos ja es coneixia des d'almenys el 2005. Aquell any algun mitjà de comunicació, entre ells el Diari de Girona, van treure a la llum les estretes relacions entre el sector públic de la sanitat catalana i diverses empreses privades que actuaven de proveïdores, algunes d'elles controlades per antics alts càrrecs dels governs de Jordi Pujol.

El 16 de gener de 2005 -quan feia un any que governava el tripartit- es posava de relleu l'intercanvi de càrrecs del sector públic al privat i a l'inversa entre persones de CiU i del PSC i es denunciava l'opacitat existent en diversos contractes milionaris amb empreses proveïdores. Alguns dels noms que avui estan a l'ull de l'huracà ja sortien citats fa set anys.

És el cas de Carles Manté, nomenat director del Servei Català de la Salut (CatSalut) quan Marina Geli (PSC) va entrar a la conselleria el 2004. Es donava la circumstància que Manté provenia de una de les dues grans patronals hospitalàries, el Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC), on havia estat ni més ni menys que director general. També havia format part de diverses empreses del sector. Ara Manté està sota sospita per haver cobrat des de 2007 -just quan va deixar de ser director del Catsalut- i fins a juny de 2011, factures per valor 720.000 euros al holding Innova.

Xavier Crespo i l’escàndol de corrupció de la Corporació de Salut Selva i Maresme

L’exalcalde de Lloret de Mar i diputat de Convergència i Unió (CiU) al Parlament de Catalunya Xavier Crespo va utilitzar el seu càrrec de gerent al capdavant de l’empresa pública Centres Mèdics Selva Maresme per assignar-se sobresous i dietes irregulars. Aquesta és la conclusió d’un informe que la Sindicatura de Comptes va redactar el 2006, i al qual el Tribunal de Comptes va donar carpetada amb els vots favorables dels síndics proposats per CiU, PSC, Esquerra i PP.

Segons aquest informe, part del diner públic de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva (CSMS) -que gestiona els hospitals de Blanes, Calella i catorze ambulatoris de la comarca- va anar a parar a mans de Xavier Crespo -gerent entre el 2000 i 2003 de Centres Mèdics Selva Maresme- i a les de la seva dona Guadalupe Oliva.

Xavier Crespo i CiU denunciats per prevaricació urbanística a Lloret de Mar

La Fiscalia provincial de Girona ha denunciat penalment un presumpte delicte contra l’ordenació del territori per prevaricació urbanística comès a Lloret de Mar. SOS Lloret havia denunciat prèviament les obres de reforma d'una masia de la població que va transformar-se en una residència de luxe, vulnerant diverses lleis.

La vulneració de la llei, que va ser destapada prèviament pel grup conservacionista SOS Lloret, s’hauria produït en l’aprovació i construcció d’un xalet de luxe a Can Juncadella, on prèviament hi havia una de les poques masies que encara resten en aquest municipi de la Selva. La responsabilitat de donar el vistiplau al projecte recauria tant en la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona –depenent del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat- i de l’Ajuntament de Lloret.

Els fets van passar el juliol del 2010, moment en què el president de la Generalitat era el socialista José Montilla, mentre que al capdavant de l’Ajuntament selvatà hi havia el convergent Xavier Crespo, número quatre de la candidatura de CiU per Girona en les recents eleccions al Parlament. Precisament, la presència de Crespo a les llistes va rebre una allau de crítiques, després que diversos mitjans, especialment la revista Cafè amb llet, destapessin les suposades irregularitats que va cometre a la Corporació de Salut del Maresme i la Selva i que, segons la premsa, van suposar que s’embutxaqués, juntament amb la seva dona, almenys 200.000 euros.

El president de la Duma russa adverteix contra els intents de justificar el nazisme

El president de la Duma d'Estat (Cambra baixa del Parlament rus), Serguei Narishkin, va advertir contra els intents de justificar els crims del nazisme, en intervenir avui a Auschwitz (Polònia) en un acte commemoratiu del 68 aniversari de l'alliberament del camp d'extermini (foto) per l'Exèrcit Roig.

"Durant els primers anys de la postguerra, era difícil d'imaginar que algú intenti justificar als nazis, els seus col · laboradors i els seus crims contra la humanitat. Lamentablement, avui dia veiem aquests exemples i ni tenim dret ni podem quedar indiferents davant d'això", va expressar Narishkin, qui va inaugurar al museu d'Auschwitz una exposició russa titulada" La tragèdia. La valentia. L'alliberament".

A la cerimònia, també celebrada amb motiu del Dia Internacional de la Memòria de l'Holocaust, van assistir també el ministre de Cultura de Rússia, Vladímir Medinski, i representants de diverses institucions públiques russes, així com l'excombatent de l'Exèrcit Roig, Iván Martínushkin, i la exprisionera d'Auschwitz, Ksenia Oljova.

"El camp de concentració d'Auschwitz-Birkenau és l'advertència més aterridora a totes les generacions futures. No hem d'oblidar. Necessitarem unir els esforços perquè ningú pugui tornar a portar el nazisme a casa", va recalcar el president de la Duma d'Estat, en recordar que els crims nazis no prescriuen.

Una esposa del rei saudita ha fugit del seu país i demana asil a Londres

La quarta esposa del rei d'Aràbia Saudita, Abdolá bin Abdelaziz al-Saud, ha fugit del seu país amb destinació a Londres, capital britànica, per demanar asil. L'esposa del rei saudita exigeix ​​a més que les seves quatre filles siguin alliberades, doncs, segons ella, es troben empresonades a Riad, capital d'Aràbia Saudita.

El passat 3 de gener, l'esmentada dona havia recorregut a una cort internacional a la ciutat francesa d'Estrasburg amb l'objectiu de pressionar al seu marit perquè alliberés les seves quatre filles.

La premsa occidental no ha informat d'aquesta notícia ja que el rei saudita ha ordenat no cobrir el tema per por de perdre el seu tron en moments en què, a causa de la situació que viu el país àrab, els pilars del regnat trontollen. A més les cadenes iranianes PressTv i HispanTv han estat censurades per la "democràtica" Europa, tant a la TDT com pels canals de satèl·lit d'Hispasat i Eutelsat

Cal recordar que una neboda del rei saudita la princesa Sarah Bint Talal va presentar una sol·licitud d'asil fa uns mesos al Regne Unit, després que la sol·licitud per prolongar la seva estada al país europeu fora rebutjada per l'ambaixada saudita a Londres.

El PP té 578 'assessors eventuals'

El govern espanyol ha declarat que té 578 'assessors eventuals' que treballen per l'executiu de Mariano Rajoy. Moncloa posa en valor que en té cinquanta menys dels que tenia Zapatero, però reconeix que no exigeixen cap tipus de títol acadèmic per fer d'assessor del govern, ni tan sols el graduat escolar.

Aquesta informació es troba en la resposta que la Moncloa ha preparat a instàncies de UPyD, que s'ha interessat per la promesa electoral de Rajoy de reducció dràstica del número d'assessors governamentals. Segons el govern de Rajoy, la reducció del 8% dels assessors respecte l'anterior govern és 'una reducció significativa'. En la resposta, el govern precisa que 'el que informalment s'identifica com a assessors i personal de confiança és personal eventual'.

Respecte als criteris de selecció d'aquest personal, el govern del PP diu que 'tant el seu nombrament com el cessament són lliures'. Puntualitza que 'la condició de personal eventual no pot constituir mèrit per a l'accés a la funció pública o per a la promoció interna funcionarial'.

El govern reconeix que 'no s'exigeix cap requisit d'estar en possessió de cap titulació acadèmica'. En la pregunta formulada per UPyD, es va identificar que 68 dels assessors del govern espanyol no tenen ni tan sols el graduat escolar.

Madrid, Barcelona i València tenen 95 regidors idiotes amb sou de ministres competents

Els ajuntaments de Madrid, Barcelona i València comptaven el 2010 amb un total de 95 regidors -molts d'ells sense cap preparació més que ser col·locats a dit pels seus pares i nepotes de torn del PP-PSOE i CiU- que van percebre més retribució anual que un ministre (74.054 euros bruts a l'any), segons recull un demolidor informe del Tribunal de Comptes que reflecteix el desgavell assolit en els sous dins de les corporacions locals del franquisme feixista a Espanya.

A la resta d'Espanya, d'altres 211 regidors o membres de diputacions provincials van tenir aquest mateix any -en plena crisi econòmica- un sou superior al de ministre, en alguns casos en localitats que no són capitals de província, com l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), i Alcalá de Henares, Arganda del Rei, Alcobendas, Majadahonda o Las Rozas, a la comunitat madrilenya.

En el mateix document de fiscalització, remès aquest mes al Congrés dels Diputats pel Tribunal de Comptes, se subratlla que set alcaldes i tres presidents de Diputació superar en més d'un 20% el sou brut anual del president del Govern (83.933 euros en l'any 2010, objecte de l'estudi).

Al 'top-ten' de millor pagats en l'àmbit local es barregen polítics del PP, del PSOE i un d'ERC

El 'top-ten' d'alts càrrecs locals millor retribuïts va estar encapçalat el 2010 pel president de la Diputació d'Alacant (llavors José Joaquín Ripoll, del PP, amb 141.428 euros, que al juliol d'aquest any va ser detingut pel cas 'Brugal 'de corrupció), el de la Diputació de Barcelona (Antoni Fogué, del PSC, 138.311), i l'alcalde de Saragossa (Juan Alberto Belloch, PSOE, amb 121.466).

A continuació, el llavors alcalde de Barcelona, ​​Jordi Hereu, del PSC, amb 116.449 euros, el d'Alcalá de Henares, Bartolomé González, del PP, amb 112.892, el de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, 109.486, i la de València, Rita Barberá, del PP, amb 107.776. Tanquen la llista dels alcaldes d'Alcobendas (Ignacio García de Vinuesa, PP, amb 105.082 euros) i Las Rozas (Bonifaci de Santiago, del PP, amb 102.842 euros), i el president de la Diputació de Girona (Enric Vilert, d'ERC, 102.100 euros).

Les dades van ser remesos al Tribunal de Comptes per 172 ajuntaments o entitats locals amb població superior als 50.000 habiantes, i les retribucions engloben el que va ser abonat a 4.472 càrrecs electes per cada corporació, així com les que van percebre dels seus 918 entitats dependents, entre organismes autònoms, empreses públiques i societats mercantils participades.

El Tribunal compara les retribucions dels regidors i diputats provincials amb els de consellers de comunitats autònomes i ministres. I el resultat, en unes entitats locals sense cap límit per posar-se els seus sous, és de xafogor: el 2010, un total de 394 càrrecs van percebre més emoluments que un conseller del Govern de la seva comunitat autònoma, i 306, més que un ministre.

Els casos més esgarrifoses són els de l'Ajuntament de Madrid, amb 36 regidors amb sous superiors al de ministre, de Barcelona, ​​amb 32, de València, amb 27, i la Diputació de Barcelona, ​​amb 27 diputats a la mateixa folgada situació.

36 alcaldes i presidents de diputació van cobrar més que el president del Govern


Altres dades: 53 alcaldes o presidents de diputació superar la retribució del president de la seva autonomia, i 36 la del president del Govern. I en gairebé onze ajuntaments i diputacions - tots esmentats i fora de perill la diputació de Pontevedra - els regidors o diputats amb dedicació exclusiva tenen un nivell mitjà retributiu que supera el sou d'un ministre.

L'informe de fiscalització del sector públic local aprovat pel Tribunal de Comptes subratlla que la vigent Llei de Bases de Règim Local "no estableix límits de caràcter quantitatiu a les retribucions". Així, els plens de les corporacions locals "disposen d'una àmplia autonomia per establir els règims de dedicació i de retribució, assistència i indemnització dels seus càrrecs electes".

Tampoc hi ha cap límit, en cap de les entitats estudiades, al nombre màxim d'òrgans de govern o consells d'administració als quals pot pertànyer un membre de la corporació.

Per si fos poc, el Tribunal subaya que a aquests càrrecs electes no li són d'aplicació directa les successives retallades de sou que va establir el Govern central per als ministres i alts càrrecs, amb l'objectiu de corregir el dèficit.
Onze corporacions 'van passar' de la retallada salarial de Zapatero de 2010

En aquest sentit, el document destaca que onze entitats locals no es van aplicar la retallada acordat pel Govern de Zapatero el 2010. En concret, es van saltar aquesta reducció de retribucions a càrrecs electes la Diputació de Jaén, i els ajuntaments d'Almeria, Algesires, Benalmádena, Estepona, Fuengirola, El Port de Santa María, La Línia de la Concepció, Alcoi, Càceres, i Alcalá de Henares.

Sobre la transparència de les decisions en matèria de retribucions, l'informe revela que només entre el 40 i el 43% de les corporacions publicar oficialment tots els acords referits a aquestes qüestions. mentre que el 36% no identifica cap acord.

A més, únicament el 33% de les entitats té penjat a les seves webs institucionals el règim de retribucions dels seus càrrecs electes. I només el 19% reflecteix exactament en aquestes pàgines el que cobren exactament seus membres.

El total de les retribucions obtingudes el 2010 pels càrrecs de les 172 corporacions estudiades va ser de 169,80 milions d'euros, fet que suposa una retribució mitjana de 37.970 euros per als seus 4.472 membres.

No obstant això, el tribunal considera que aquest càlcul és enganyós, ja que això inclou a nombrosos càrrecs que no tenen dedicació exclusiva o ni tan sols parcial.

Així, analitzats només els càrrecs amb dedicació exclusiva, en el cas d'alcaldes o presidents de diputació, van tenir una retribució mitjana de 74.463 euros (també per sobre del sou d'un ministre), els tinents d'alcalde o vicepresidents, 60.975, i els regidors o diputats provincials, 52.439.

Dels diners global percebut, 144.360.000 d'euros ho va ser en concepte de sous i plans de pensions, 18.870.000 per pagaments per assistència, 4.320.000 per indemnitzacions, i 2,25 milions per retribucions a entitats dependents. L'estudi ha detectat que els nivells retributius per qualsevol tipus de càrrec o dedicació són superiors a les diputacions provincials que en els ajuntaments.

L'informe del Tribunal de Comptes coincideix en el temps amb la negociacions entre PP i PSOE per tancar una reforma de l'administració local. Precisament en l'únic que coincideixen els dos grans partits, segons han assenyalat els seus portaveus, és a establir límits a les retribucions dels càrrecs electes.

Es suïcida als EUA un frare acusat d'abusos sexuals

Un frare franciscà acusat d'abús sexual d'estudiants homes en dues escoles secundàries de Pennsilvània es va treure la vida al monestir on estava sota estricta vigilància des de 2000, ha informat avui la policia. Segons l'autòpsia, Stephen P. Baker, de 62 anys, va morir a causa d'una ferida autoinfligida amb arma blanca, va informar en una declaració escrita el cap de policia de la localitat de Blair Township, Roger White.

Baker, que estava reclòs al monestir de St Bernadine, a la ciutat de Hollidaysburg, havia estat acusat d'abús sexual d'alumnes homes d'edats de 14 a 18 anys quan va treballar com a instructor de religió i entrenador esportiu en dues escoles catòliques de Warren i Johnstown, a Pennsilvània.

El nom del religiós apareixia en dos acords legals pactats la setmana passada amb onze homes que van al·legar que Baker va abusar sexualment d'ells fa tres dècades.

El canal de televisió WKBN va dir que al voltant de 60 persones afirmen haver estat víctimes de Baker quan aquest va treballar en les dues escoles catòliques, segons advocats vinculats amb el cas.