diumenge, 25 de desembre de 2011

Nuet recolza els veïns de Montcada pel restabliment de les úrgencies

El diputat al Congrés dels Diputats per ICV-EUiA, el montcadenc Joan Josep Nuet, va participar a la manifestació que convoca la Favmir cada dijous, des del mes de juliol per exigir el restabliment del servei d’urgències les 24 hores. Nuet ha instant al govern municipal i la resta de forces polítiques a encapçalar les manifestacions. “Com a montcadenc em sento amb l’obligació de ser aquí”, va dir a les més de 150 persones que es van congregar davant la Casa de la Vila després de fer un recorregut des de la plaça Lluís Companys de Montcada.

En aquesta ocasió i coincidint amb l’últim Ple de l’any, la federació veïnal va desplegar una pancarta al terra de la Sala de Plens. També repartí enganxines que es van col·locar alguns regidors de l’oposició (ICV-EUiA, Ciutadans i Esquerra). La Favmir reemprendrà les mobilitzacions dels dijous després de les festes de Nadal

El col·lectiu veïnal ja ha recollit més de 3.000 firmes, 1.500 queixes veïnals i que 31 entitats del municipi s’adhereixin al manifest de la federació. El president veïnal, Antonio Cera, confia augmentar el nombre d’associacions que donen suport a les protestes i arribar fins a les 60.

“No pararem, la nostra reivindicació és justa i vital”, ha dit Miguel Robles, un dels portaveus del nou moviment sorgit anomenat “iaioflautes”.

La pancarta del mossos per la mani del proper 29-D

L'Unió Sindical de la Policia Autonòmica de Catalunya (USPAC) ens envia la pancarta que el sindicat dels Mossos portarà a la manifestació del proper dia 29 de desembre a Barcelona: "La mateixa, ha estat triada pels afiliats i simpatitzants que van fer arribar al sindicat les seves propostes, ja que volien un "missatge contundent". Així mateix, mitjançant el Facebook i emails al sindicat van triar aquesta que els adjuntem, que fa 6 metres de llarg per 1 metre d'ample".

ICV-EUiA suggereix al Rei que doni a conèixer els pressupostos com a “comportament exemplar”

La portaveu i diputada d'ICV-EUiA al Congrés, Laia Ortiz, ha replicat avui el tradicional discurs del Rei la nit de Nadal suggerint-li al monarca que doni a conèixer les partides pressupostàries de la Corona com a “comportament exemplar”. Per a Ortiz, el monarca ha abordat el Cas Urdangarín de “forma generalitzada” “eximint responsabilitats” i “dissimulant”, i ha assegurat que “si bé és cert que totes les conductes censurables han de ser sancionades, és igual de cert que si la Corona coneixia els assumptes d’Urdangarín el que hauria estat desitjable és denunciar-los fa temps”.

Així, Ortiz ha suggerit al Rei que “en ares de la transparència” i com a “comportament exemplar” doni a conèixer les comptes de la Casa Reial. “Ha parlat molt de la igualtat de tots els espanyols davant de la llei oblidant-se dels privilegis de la Corona Reial com la immunitat o la manca de transparència dels seus comptes”, ha dit la portaveu ecosocialista.

Per això, ha dit Ortiz, “seria bo que s'obligués als membres de la monarquia a declarar els béns i activitats econòmiques que realitzen de manera similar als alts càrrecs del Govern", alhora que ha recordat que el senador Jordi Guillot portarà a la Cambra Alta la reforma del Decret el Reial Decret 1369/1987 de 6 de novembre que regula els títols, tractament i honors de la família reial per tal que membres de la Corona no puguin participar en empreses, consells d'administració o accionariats.

ICV-EUiA vol afegir 3 disposicions addicionals a la normativa actual que detallin la incompatibilitat de qualsevol membre de la monarquia que rebi algun tipus d'assignació del pressupost de la Casa Reial amb tenir d'altres tipus d'activitats remunerades. Seguint el fil del discurs del monarca sobre la crisi econòmica i la creació d’ocupació, Ortiz també ha replicat que “assumir els reptes d’una situació difícil amb molta generositat i solidaritat cap a qui per circumstàncies econòmiques o familiars són més vulnerables passa per demanar més esforços d'aquells que més tenen apostant per una fiscalitat progressiva que permeti la redistribució de la riquesa".

"No pot ser que el monarca demani esforç a tothom per igual en un context de crisi com l'actual", ha afirmat Ortiz al mateix temps que li ha proposat "renunciar a bona part de la partida pressupostària que tots els espanyols paguen perquè la Casa Reial subsisteixi". “Aquest també seria un comportament exemplar”, ha afegit. Pel que fa a les mencions del monarca al terrorisme, Ortiz trobat a faltar que en el seu discurs no hagi apel•lat a “responsabilitat” de totes les forces polítiques per aconseguir la pau definitiva a Euskadi. “Ha parlat de les víctimes però no del diàleg”, ha remarcat.

Nadal al CAP: "Vull un CAP al barri per als meus néts"

Quatre homes i dues dones asseguts al voltant d'una taula llegeixen la premsa: Són el relleu del migdia al centre d'atenció primària (CAP) de Rambla Marina, al barri de Bellvitge de l'Hospitalet de Llobregat. Els veïns fa 58 dies que són instal·lats a l'equipament, des que el govern de CiU va decidir tancar-lo el passat 28 d'octubre: Una més entre les retallades socials d'Artur Mas. El CAP Rambla Marina donava servei a uns 30.000 veïns, que ara s'han de desplaçar a altres centres sanitaris.
Però els veïns es resisteix a perdre els seus metges de família i especialistes: "Ja no és per nosaltres, vull que els meus néts continuïn tenint un centre sanitari al barri", exclama Adelina Pablos, de 66 anys, que pateix degeneració ocular i també va a rehabilitació a un centre d'Esplugues, "el més proper que tenia dels que m'oferien en la sanitat pública".

El CAP Rambla Marina és el l'epicentre d'una àmplia mobilització veïnal en la qual tots han unit forces per lluitar per recuperar-lo. "Pensem continuar tancats fins que algú ens faci cas", assegura Francisco Blasco, de 69 anys, que viu en un dels blocs propers al centre. Gairebé tots els tancats sobrepassen els 60 anys d'edat i van arribar a Bellvitge fa més de 30 anys. Els veïns reclamen que "no siguin sempre els mateixos" els que acaben patint les conseqüències de les mesures d'austeritat. "En cada bloc de pisos d'aquesta barriada hi ha 28 famílies; multiplica-ho per tots els blocs que hi ha i veuràs el nombre d'afectats", convida Tomàs Díaz, de 59 anys i portaveu del grup.

No és habitual que siguin els jubilats els que liderin una mobilització com aquesta. Però això es nota en la forma de dur a terme la protesta: l'organització està cuidada al detall i la disciplina en la neteja i els torns de menjar és indestructible. A les set del matí es reuneixen tant els que dormen al centre com els que ho fan a casa per esmorzar junts i així emprendre amb forces el dia. A les deu celebren una assemblea per acordar com seguiran endavant amb les seves accions.

Sempre es queda algú dins per evitar que Salut pugui tancar el CAP i deixar-los fora, però a les cinc de la tarda gairebé tots surten al carrer a manifesta. Solen quedar-se per la zona, però el dimecres es van acostar fins al Parlament per queixar-se davant el Govern i els diputats. La resta del dia el passen fent tasques comunitàries: pintar pancartes amb els seus néts o netejar i ordenar el centre. "Ho tenim fins i tot més net que quan estaven els metges", assegura Francisco Blasco.

Els tancats no pensen renunciar a la tradició nadalenca, encara que aquest any la impregnin d'un aire reivindicatiu. No volen abandonar les seves famílies, de manera que volen que el CAP també sigui escenari de les celebracions. "Prepararem aquí un sopar el més càlida possible per nit de Nadal, a la qual també acudeixin els familiars dels que hagin de quedar-se", conclou Díaz.

Anonymous ataca Statfor, la 'CIA a l'ombra'

Anonymous ha atacat la pàgina web de Strategic Forecasting, Inc, més conegut com Stratfor, una companyia privada global d'intel·ligència amb seu a Texas (Estats Units). L'empresa, que s'atribueix funcions d'intel·ligència estratègica i tàctica, anàlisi de seguretat corporativa i geopolítica, és anomenada pels mitjans de comunicació com "una CIA en ombra '. Entre la seva llista de clients figuren les 500 grans empreses nord-americanes i agències internacionals governamentals.

En un comunicat difós aquest dissabte Stratfor va fer als seus clients un regal de nadal molt amarg en confirmar que la seva pàgina web havia estat atacada, sense facilitar més detalls. A aquestes hores el seu lloc segueix inaccessible, mentre que la companyia, amb ajuda de les forces de ordre de EUA, Està investigant els fets.

"S'adonen vostès de l'absurd que suposa que # Stratfor simplement tancament del tot durant 2 dies?", Comenta Anonymous a través del seu compte a Twitter. El grup sosté que va violar els servidors de Stratfor i es va apoderar d'unes 200GB d'informació confidencial, inclosa la llista completa de clients de la companyia, tant d'entitats jurídiques com d'individus, els nombres de les seves targetes de crèdit i la seva correspondència electrònica. Per si no fos poc, el grup de hackers va deixar un 'record' a la 'portada' de la pàgina web de l'empresa, que apareix convertida en propietària de vaixells d'entreteniment. Una part de la informació 'hackejada' ja és accessible a Internet.

Aquest dissabte Anonymous s'ha mostrat molt actiu al llarg de tot el continent americà. Poques hores abans de la Nit de Nadal, va assaltar a la pàgina web del partit governant de Mèxic, PA (Partit Acció Nacional) i de la seva sucursal a Sinaloa. Altres dels seus blancs van ser la Confederació Patronal de la República Mexicana (COPARMEX), un sindicat patronal d'afiliació voluntària, la major companyia panificadora mexicana Bimbo i l'oficina de la UNESCO a Mèxic. Cap dels afectats es va pronunciar de manera pública sobre l'atac.

Aquest Nadal el grup també ha llançat un atac contra el lloc web de la campanya televisiva de donació Teletón, a Colòmbia, que busca recursos per beneficiar a la comunitat discapacitada del país i ampliar la xarxa de centres de rehabilitació. A la seva pàgina d'inici han penjat un missatge d'advertència sobre el mal ús dels diners recaptats: "Esperem honestedat amb els diners recaptats. Som Anonymous fent un toc d'atenció a les irregularitats trobades en els diners recaptats en la teleton.co. Els estarem vigilant".

IU recorda al rei que les frases "cal omplir-les de contingut"

El coordinador federal d'IU, Cayo Lara, ha considerat avui que el missatge del rei segueix fent "una anàlisi massa genèric dels greus problemes que afecten els espanyols" i "es queda en l'esbós de les conseqüències de la crisi sense voler entrar a les seves veritables causes que han portat fins a ella". Lara també ha assenyalat que les paraules en les que parla de que" la justícia és igual per a tots "cal" omplir-les de contingut". A més ha explicat que "no és anecdòtic que el missatge des de la prefectura de l'Estat s'hagi emmarcat aquest any al costat d'una foto bipartidista".

"No assenyala els responsables de la crisi, tot i la responsabilitat que tenen els que han generat la bombolla immobiliària", ha dit Lara, que ha criticat que tampoc fes referència als desnonaments que estan patint milers de ciutadans "ni al frau fiscal.

A Lara li ha cridat l'atenció del discurs del monarca que hagi expressat "la seva preocupació per les possibles conductes irregulars i que entengui i comprengui les manifestacions populars en aquest sentit" i, en canvi, no comprengui "la pressió social" que estan suscitant les polítiques d'ajust dels governs.

També s'ha referit al "sacrifici" que va demanar el Rei a tots els ciutadans, "quan una part molt important de la societat espanyola porta sacrificant des d'anys" i, no obstant això, "no s'hagi demanat cap sacrifici als grans beneficiaris de la crisi: els banquers i els especuladors".

Lara critica que tampoc hagi citat els desnonaments que pateixen milers de ciutadans

Sobre la part del missatge relativa a la corrupció i al desprestigi d'algunes institucions de l'Estat, inclosa la Casa Reial, on majoritàriament s'ha entès que el monarca feia al · lusió al seu gendre, Iñaki Urdangarin, però sense citar-lo, el màxim responsable de IU assenyala que "no es pot estar en desacord amb afirmacions com que" la Justícia és igual per a tots '. No obstant això, afirmacions d'aquest tipus cal omplir-les de contingut i s'han de posar en marxa de forma efectiva".

Finalment, Lara ha criticat el decorat del discurs del Rei amb una fotografia en què apareixien Mariano Rajoy i José Luis Rodríguez Zapatero, instantània que, segons ell, "simbolitza el bipartidisme que ha portat a Espanya cinc milions d'aturats i un deteriorament important de les institucions democràtiques".

D'altra banda, el diputat d'IU Gaspar Llamazares, a través d'un Twitter, ha afirmat que el missatge del rei va estar sense "autocrítica" i, en canvi, sí hi va haver "autobombo". Una retòrica "buida", segons ell, en la qual es va notar l'aportació del president del Govern, Mariano Rajoy.

Soldat afganès mata tres mercenaris nord-americans

Almenys tres mercenaris dels Estats Units van morir el dissabte i cinc van resultar ferits com a conseqüència dels enfrontaments registrats entre soldats nord-americans i els de l'Afganistan a l'oest del país. El succés va ocórrer en una base d'entrenament al districte de Pusht Rod, de la província de Farah, situada a l'occident del país. En la confrontació també un soldat afganès va perdre la vida i un altre va resultar ferit, segons el governador de la Pusht Rod. Aquesta no és la primera vegada que es registren aquest tipus d'incidents, ja que en ocasions similars els soldats de l'Exèrcit afganès van obrir foc contra les tropes dirigides per EUA. Foto: Els taliban destrueixen una escola estatal de nens al Pakistan.

El passat mes de novembre un soldat de l'Exèrcit afganès va ferir almenys a tres soldats australians, a la província d'Uruzgan. Així mateix a l'abril, un pilot militar de l'Afganistan va atacar les forces nord-americanes a l'aeroport de Kabul, matant a vuit soldats estrangers.

Els EUA va envair Afganistan el 2001 sota pretext de lluitar contra els grups taliban, mentre que la majoria de les víctimes d'aquesta camuflada incursió van ser civils, el que va sembrar un sentiment anti-ianqui entre els ciutadans afganesos. EUA i els seus aliats tenen previst retirar-se el 2014, i lliurar el manteniment de la seguretat a les autoritats locals de l'Afganistan, con acaben de fer a l'Iraq després de deixar el país arrasat i espoliat amb l'impunitat que els hi dóna la corrupció, l'inoperància i el feixisme general que impera a l'ONU.

Els Taliban destrueixen una escola estatal de nens al Pakistan

Els taliban, armats i entrenats pels EUA i les monarquies àrabs per enfrontar-se al comunisme, han fet detonar una escola utilitzant forts explosius, ubicada a la localitat de Landi Kotal, de la ciutat de Torkham, a la província pakistanesa de Khyber Pakhtunkhwa, situada a uns 193 quilòmetres d'Islamabad , capital pakistanesa.

D'acord amb les autoritats pakistaneses, no s'han registrat víctimes ja que en el moment de l'explosió l'escola estava buida.

Cap grup ha reivindicat l'autoria de l'atemptat, però normalment els taliban assumeixen la responsabilitat d'aquests atacs doncs, en línia amb el feixisme internacional que els finança, s'oposen fortament a l'educació dels joves, principalment de les dones, prohibint el dret intel · lectual de milers de nens i adolescents.

Malauradament el nombre d'alumnes matriculades a les escoles ha disminuït com a conseqüència de les amenaces taliban i la política feixista i hipòcrita de l'OTAN, l'únic ionterés demostrat és el control del tràfic d'opi, del que l'Afganistan és el major productor mundial.

Els taliban titllen de "innecessària" o "perjudicial" l'educació per a les dones, en la mateixa línia que el feixisme romà o del Dalai Lama tibetà, que la premsa feixista occidental s'ocupa molt bé en amagar però que és conegut perfectament pels implicats .

En els últims anys, els taliban han destruït centenars d'escoles, majoritàriament de dones, a la província de Khyber Pakhtunkhwa, actitud que ara també s'estén a les del sexe masculí. A això li diuen feixistes i socialistes sense vergonya, com la ministra criminal i genocida Chacón o la seva successora també còmplice genocida de civils Líbia, "reconstruir la pau".

L'amenaça nuclear dels EUA contra l'Iran és un acte criminal

Amenaçar a la República Islàmica de l'Iran amb una guerra nuclear, traçada i llançada per EUA, és un acte d'agressió que està estipulat en les lleis de dret internacional, ha precisat aquest dissabte, Francis Boyle (foto), destacat expert nord-americà en la matèria. Durant la XVIII Conferència "Democràcia Directa", celebrada a Feldkirch, Àustria, sobre la dissuasió nuclear, Boyle [professor de Dret Internacional a la universitat d'Illinois] ha destacat que, quan Barack Obama manifesta que "totes les opcions estan sobre la taula" contra l'Iran, es refereix, de fet, a una guerra nuclear que segons les lleis internacionals està prohibida: "El Govern nord-americà amenaça l'Iran de posar en marxa una incursió bèl·lica, sota el pretext absolutament fals, que Teheran podria tenir armes nuclears", ha apuntat.

D'acord amb l'expert nord-americà, l'Agència Internacional d'Energia Atòmica (AIEA), com l'únic organisme amb jurisdicció internacional que té la facultat de supervisar les activitats nuclears dels països del món, ha rebutjat les acusacions que es llancen contra el país persa.

De la mateixa manera, ha posat en relleu que segons l'article 2 de la Carta de les Nacions Unides, l'ús de la força, excepte, en casos de defensa legítima està prohibida, i que les guerres orquestrades per EUA a l'Afganistan, l'Iraq i Pakistan no s'inclouen en el marc del referit article.

"Si ara no fem res, és possible que Obama i el seu Govern posin en marxa una Tercera Guerra Mundial contra l'Iran, país que ja havia estat amenaçat anteriorment per l'ex mandatari nord-americà George W. Bush", ha destacat.

En aquest mateix àmbit, l'expert nord-americà va subratllar que Washington està avui en dia involucrat en activitats criminals amb la finalitat de programar, preparar, i crear conspiracions per dur a terme crims contra la pau, la humanitat, crims de guerra i genocidi.

Va concloure dient que els líders dels països membres de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) que acompanyen les polítiques nuclears de la Casa Blanca són còmplices dels EUA.

Iran considera "falses" les recents declaracions dels EUA

El portaveu del ministeri iranià d'Afers Exteriors, Ramin Mehmanparast, ha afirmat que les recents declaracions dels Estats Units, entre elles les acusacions de la participació de l'Iran en la planificació dels atacs de l'onze de setembre de 2001 i la estada d'un dels membres d'Al-Qaida al país, són completament infundades.

El portaveu va afegir que els EUA amb repetir aquest tipus de reclamacions falses, que vénen dels polítics corruptes d'aquest país, posa en perill la pau i la seguretat internacional, ha informat IRNA.

L'autoritat iraniana va afegir que l'historial d'Al-Qaida i el patrocini evident dels EUA a aquesta xarxa terrorista són de molt llarga data.

Així mateix, ha afegit que la República Islàmica de l'Iran considera que la comunitat internacional està atenta a les nefastes conseqüències d'aquest tipus de comportaments irresponsables dels funcionaris nord-americans, de manera que hauria de reflectir la seva preocupació al govern nord-americà.

Urdangarín a punt de ser imputat

Iñaki Urdangarin serà citat a declarar en els pròxims dies com a imputat pel jutge José Castro d'acord amb el fiscal anticorrupció Pedro Horrach, segons fonts judicials. La citació es formalitzarà en alçar-se el secret judicial sobre els més de 2.000 folis de la investigació per suposades pràctiques delictives en el conglomerat d'empreses de l'Institut Nóos, un organisme "sense ànim de lucre" que va impulsar el duc de Palma com a president.

En la causa judicial oberta es rastregen indicis de delicte de malversació de cabals públics, falsedat documental, frau a l'Administració i prevaricació, en una peça separada del cas Palma Arena, en què està imputat l'expresident balear Jaume Matas (PP) per adjudicacions il · legals d'un macropolideportivo.

L'institut Nóos organitzar dos congressos de foment turístic de l'illa a través de l'esport pels que va cobrar 2,3 milions d'euros del Govern balear. La investigació ha detectat que més de la meitat d'aquests diners va anar a parar a empreses amb ànim de lucre del mateix Urdangarin o del seu soci, Diego Torres, imputat en el cas.

La declaració arribarà a l'aixecar el secret del sumari


La investigació ha descobert també les mateixes pràctiques amb tres edicions dels Summit de l'esport a la Comunitat Valenciana per les quals el Govern de Francisco Camps va arribar a pagar gairebé tres milions d'euros. Els esdeveniments amb dos governs del PP es van desenvolupar entre 2004 i 2006.

Les empreses de Urdangarin, segons la investigació judicial, no van poder justificar totes les despeses o ho van fer de manera irregular. Entre les empreses privades a les quals es van derivar fons aconseguits per Nóos figura la societat Aizoon, propietat del duc de Palma i la infanta Cristina. Aizoon facturar diversos centenars de milers d'euros pel seu suport logístic als esdeveniments a Balears. El desviament de fons, segons la investigació, el maquillaven a través de "la contractació de serveis ficticis a les seves pròpies entitats mercantils o presumiblement facturats per import superior al servei realment prestat".

La infanta Cristina i Carlos García Revenga, assessor de la Casa del Rei, van formar part de la junta directiva de Nóos fins a juny de 2006, en la qual van dimitir igual que Urdangarin. El jutge que investiga el cas considera que ni la infanta ni García Revenga pertanyien al cercle tancat de presa de decisions, de manera que no està previst que siguin imputats.

Entre 2003 i 2006, Nóos facturar més de 15 milions d'euros, segons un informe de l'Agència Tributària incorporat al sumari. Almenys la meitat dels fons procedia dels contractes amb administracions públiques i la resta pels seus tractes amb companyies privades, que patrocinaven els esdeveniments.

Prop de mig milió d'euros van ser derivats a una societat domiciliada a Londres a través d'una de les societats de la trama anomenada De Goes Center for Stakeholder Management, companyia pantalla comprada a un testaferro d'un paradís fiscal per una de les branques de Nóos, la Fundació Esport, Cultura i Integració Social.

La investigació analitza els últims informes tributaris de l'Institut Nóos

Aquest entitat publicitada com "altruista" pel cinisme monàrquic va ser creada després de deixar Urdangarin la presidència de Nóos el juny de 2006, arran de que la Casa del Rei descobrís que al Parlament balear, l'oposició començava a preguntar pels contractes sospitosos del Govern autònom amb el duc de Palma.

El jutge Castro sospita que Urdangarin i la seva mà dreta a l'Institut Nóos, Diego Torres, imputat en la causa, "organitzar un entramat societari utilitzant un grup de societats mercantils, a través de les quals desviaven els fons públics i privats [per patrocinis de empreses] que rebia l'Institut Nóos, apoderant-se dels mateixos", segons consta en l'acte judicial que ordenava els registres de les empreses de la suposada trama.

La Casa del Rei va apartar de les activitats de la família reial a Iñaki Urdangarin per la seva conducta no exemplar. A mitjans de 2006 un emissari del Rei va gestionar a Barcelona el desenganxament del duc de Palma dels seus negocis privats, mentre Telefónica li regalava un milió d'euros anual per anar als EUA a no fer res. Encara que el duc de Palma va abandonar la junta directiva de Nóos el juny de 2006, la investigació sospita que va seguir lligat a la xarxa amb els seus apoderats.

El PSOE: "Per respecte a la Corona vam fer preguntes moderades"


Entre 2004 i 2006, el PSOE de les Balears va preguntar en diferents ocasions en el Parlament regional, "d'una manera molt moderada, per respecte a la Corona", reconeixen avui els seus dirigents, sobre les activitats de l'empresa de Urdangarin. El jutge Castro considera que amb Nóos es va buscar al seu dia la "cobertura d'una associació que formalment no perseguia ànim de lucre, una mena d'ONG dedicada a projectes socials, als efectes d'aparentar la no persecució de finalitats lucratives i envoltar-se del prestigi social derivat de les actuacions altruistes a les que presumptament es dedicava l'associació".

La relació privada de Urdangarin amb el Govern de Matas va començar a finals de 2003 quan va actuar com a intermediari en la venda de l'equip ciclista Banesto perquè lluís la marca Illes Balears per 18 milions d'euros en tres anys. A continuació, Urdangarin gestionar per al seu grup tres contractes directes per 300.000 euros de 2004. Els investigadors analitzen aquests contractes al sospitar que van ser ficticis, sense expedient i per treballs simulats.

Al mateix temps, amb menys moderació donades les proves evidents recollides, EUPV va aixecar al País Valencià la veu contra els contractes del PP amb Urdangarín, demanant reiteradament les factures i contractes que el duc va signar amb tota la cúpula corrupte del PP valencià, per un import que podria superar els sis milions d'euros robats.

Veure també:
Cas Palma Arena 2: L'Institut fantasma i els negocis daurats d'Urdangarín
http://reportatges.sirius.cat/2011/09/cas-palma-arena-2-linstitut-fantasma-i.html

El batlle de Manises diu ara que no té cap dècim premiat

El batlle de Manises i vice-president de la Diputació de València, Enrique Crespo (PP), diu ara que no té cap papereta del 53.404, premiada amb un segon premi en al rifa de Nadal. Crespo havia dit en un primer moment en declaracions als periodistes que havia guanyat més diners que no el president de la Diputació de València, Alfonso Rus, que s'embutxaca 625.000 euros, però no va dir quants. El jutge que investiga el cas Emarsa, de presumpta corrupció, en el qual Crespo hi és encausat, li va demanar que digués quant havia guanyat. Aleshores, Crespo va dir que tenia un sol dècim amb aquest número.

Aquest cúmul de vacil·lacions va culminar ahir, quan es va saber, a través dels seus advocats, que Crespo va fer arribar un escrit al jutge a última hora de divendres en el qual deia que no tenia cap dècim premiat amb el segon premi. La resposta del jutge a l'escrit no es coneixerà fins dilluns.

El segon premi de la rifa, el 53.404, va caure íntegrament a Manises, venut en bona part pel PP local. És per això que una bona colla de dirigents del partit van guanyar centenars de milers d'euros. Alfonso Rus havia comprat cinc dècims i cada dècim té un premi de 125.000 euros. Els números, els hi va vendre justament Enrique Crespo. Rus va dir que destinaria els diners del premi a pagar deutes.

El cas Emarsa

El cas Emarsa investiga presumptes irregularitats en la gestió del tractament d'aigües residuals de la ciutat de València a través d'una empresa municipal. Els seus directius es podrien haver apropiat de manera indeguda de fons públics per un valor d'entre 17 i 40 milions d'euros, segons les primeres investigacions judicials que han sortit a la llum.

Entre els implicats hi ha Crespo, ex-conseller delegat de l'empresa. Uns altres, com l'antic gerent i batlle popular del municipi pedani de Benimàmet, Esteban Cuesta, han estat suspesos de militància de manera cautelar.

La investigació judicial, en marxa al jutjat número 15 de València, investiga presumptes pagaments de viatges de plaer, rellotges, joies, bosses de marca Loewe i facturacions presumptament irregulars com reparacions d'ordinadors que mai varen existir, compra de maquinari informàtic excessiu per al volum de treballadors o la facturació del servei de traductores provinents de Romania allotjades en luxosos hotels.

Carlos Fabra torna a treure premi

També li va tornar a tocar premi al president del PP en Castelló, Carlos Fabra, que tenia dècims del número de la junta local del Partit Popular de Vall d'Alba, el 20.568, les dos últimes xifres del qual coincideixen amb la Grossa. Fabra havia adquirit diversos dècims del número, que repartirà 120 euros per bitllet. En total, entre dècims i participacions, els premiats cobraran uns 100.000 euros.

Aralar demana menys retallades socials i més "reals"


El coordinador a Biscaia d'Aralar, Josu Murgia, ha mostrat l'oposició de la formació a què l'ens públic basc emeti el missatge del Rei, ha assenyalat que Espanya és "un país de conte" i ha reivindicat "menys retallades socials" i "més retallades reals ".

Desestimada la petició del "habeas corpus" sobre el pres més antic d'Espanya

Un jutjat de guàrdia de Granada ha desestimat aquest dissabte la petició de "habeas corpus" formulada per la família de Miguel Montes Neiro perquè fos alliberat "de manera immediata" qui es considera el pres comú més antic d'Espanya. Segons ha informat el seu advocat, Martín Eliseo Rodríguez, el motiu pel qual el jutge ha rebutjat aquesta sol·licitud obeeix al fet que l'argumentació jurídica del que han presentat són còpies de la resolució del Consell de Ministres del 16 de desembre, quan es va concedir el indult a Montes Neiro.

"Físicament no teníem el document", ha assenyalat Rodríguez, que ha afegit que la Llei d'enjudiciament civil hagués permès al magistrat consultar "en cas de dubtes" els arxius de l'origen de la resolució.

Els motius del rebuig

L'advocat ha assenyalat que el jutge d'Instrucció número 2 de Granada "només" ha rebutjat la documentació corresponent a l'indult, al mateix temps que ha criticat que "ni tan sols hagi debatut" la sentència del Tribunal Suprem del 30 de novembre ni que els hagi rebut per explicar "el perquè del seu error".

En la petició de "habeas corpus" registrada a primera hora d'aquest dissabte als jutjats de Granada, Rodríguez ha assegurat que "se li ha indicat on hi ha la font i on els arxius, que el jutge té potestat per consultar".

"Si creu que no són originals hauria d'acudir a l'Audiència Provincial i capturar els documents i no donar-los per nuls en primera instància", ha assenyalat el lletrat, que també ha recordat que en la sol·licitud s'especificava el nombre de la sentència del TS que podia comprovar-se en una base de dades.

El document, al qual ha tingut accés l'agència Efe, recorda al jutge que Miguel Montes va rebre l'indult el 16 de desembre "per les penes que estava complint" i que el 30 de novembre de 2011 "el Tribunal Suprem va dictar sentència (. ..) en la qual ordenava a l'Audiència Provincial de Granada que s'apliqués acord amb els seus fonaments jurídics la liquidació de la condemna".

"Si s'hagués fet ja aquesta liquidació, Miguel Montes ja hauria pagat la seva condemna", especifica el text, signat per Encarnació Montes, germana del pres, i afegeix que "la lenta, curta i injusta burocràcia no pot anteposar" els seus "drets fonamentals consagrats "a la Constitució Espanyola.

Petició específica

Segons el parer de la família, assessorada pels advocats Félix Ángel Martín i Martín Eliseo Rodríguez, "totes aquestes circumstàncies fan que la presó que pateix Miguel hagi considerar il·legal i anticonstitucional", de manera que interpreten que "ha de decretar la seva immediata posada a disposició judicial i la consegüent posada en llibertat".

Martín Eliseo Rodríguez ha dit a l'agència Efe que tant ell com Encarnació Montes es troben des de les 09.00 hores d'aquest dissabte a la seu dels jutjats de Granada a l'espera que el jutge de guàrdia resolgui aquesta petició.

Rodríguez ha afegit que si no és favorable la decisió judicial, registraran un "habeas corpus" cada dia perquè Miguel Montes sigui posat en llibertat, perquè la seva permanència a la presó "ja és il·legal".

Aquesta iniciativa s'ha produït un dia després que el director de la presó d'Albolote (Granada), Jaume Hernández, assenyalés que la junta de tractament estudiarà dijous la petició feta per l'advocat de Miguel Montes Neiro perquè pugui passar el Nadal amb la seva família.

En concret, el lletrat ha demanat aquest permís especial fins que se li practiqui la liquidació de condemna per l'indult parcial que li va concedir el 16 de desembre el Consell de Ministres o es compleixi l'acordat al novembre pel Tribunal Suprem, que va ordenar a la Audiència de Granada que es revisessin les condemnes.

Des del seu primer ingrés a la presó el 1966, Montes ha anat enllaçant condemnes i fugues de forma ininterrompuda.

En el seu expedient delictiu figuren, entre d'altres, delictes de robatori amb intimidació, detenció il·legal, robatori amb violència i tinença il · lícita d'armes.

Els seus familiars van sol·licitar l'indult al Ministeri de Justícia al · legant motius de salut, encara que segons fonts penitenciàries no pateix patologies importants, ja que l'hepatitis C que pateix és una malaltia crònica que es dóna en un de cada quatre reclusos.