Cuba celebrà els 52 anys de revolució

El poble cubà celebrà ahir, 1 de gener, els 52 anys del Triomf de la Revolució Cubana que va començar a materialitzar el somni d'Independència nacional, després de l'arribada al poder del líder Fidel Castro. Per aquest 2011, Cuba busca com a desafiament assolir nous èxits a partir d'una estratègia basada en l'eficiència, la productivitat i l'estalvi.

"L'etapa que viu Cuba i la realitat que viu el món, obliga els cubans precisament a salvar recursos, a estalviar, a administrar millor el que tenim", va dir aquest dissabte el president del Parlament cubà, Ricardo Alarcón, en un missatge emès per la Unió de Joves Comunistes (UJC).

Alarcón va assenyalar que "aquest 2011 ens posa a més davant el privilegi que comporta viure l'any 53 de la Revolució, que ens posa també davant la certesa que la nostra lluita no acaba, tot just comença".

"Estem cridats a treballar, estalviar recursos i produir amb eficiència perquè els ingressos del treballador es corresponguin amb la seva aportació personal, a reduir despeses no essencials i augmentar les exportacions", va apuntar el líder parlamentari.

Alarcón va afegir que "a ser disciplinats i complir el que s'acordi, a rectificar errors i transformar mètodes i mentalitats", va afegir després d'expressar que "tots els cubans segueixen per marcar el moment d'inici de l'Any Nou ".

El nou any de la Revolució Cubana també estarà emmarcat per la substitució d'importacions i el compliment amb eficiència dels compromisos inversors, mentre que amb els plans d'exportació es preveu augmentar la producció física de rubros que tenen preus favorables en el mercat internacional.

L'estalvi es considera una arma fonamental per garantir el compliment dels plans econòmics, a més de preveure els finançaments per donar continuïtat als projectes en aquest any.

Augmentar les xifres a la producció d'aliments, serà una altra de les prioritats del Govern cubà.

Albiol: “El nou any ha de portar un canvi polític que acabe amb la corrupció”

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, desitja que amb el canvi d’any també es done un canvi radical en la política castellonenca, “qüestió molt necessària, donat l’estat de l’economia i els alts nivells d’atur”, i concreta demanant: “Una política alternativa als retalls dels drets socials del PSOE i la corrupció i malbaratament del PP”.

Albiol ressalta que el model del Partit Popular “es troba en bancarrota, esgotat i fent aigua per tots els costats”, i afegeix que 4 anys més d’una província dominada pel PP serien nefastos per a Castelló, “amb una casta política llunyana que defèn els seus propis privilegis i no els interessos de la gent correnta”.

La portaveu d’EUPV a les comarques del nord considera que la societat valenciana i castellonenca necessiten aire nou i fresc per a portar endavant les polítiques necessàries per a eixir de la crisi. “Això el PP és incapaç de fer-ho, les seues senyes d’identitat a les nostres comarques són la corrupció, la despesa exagerada, l’obscurantisme i una prepotència pre-democràtica”.

A juí de la diputada aquest nou any, “serà el d’una nova forma de fer política, en defensa dels treballadors i treballadores, la d’EUPV completament diferent a la dels dos partits majoritaris, que al cap i la fi, serveixen als mateixos amos, el gran capital, que s’ha enriquit a costa de tots i ara vol que la crisi la paguen els més desfavorits”.

La crisi de la ceba a l'Índia i de la nou a Sri Lanka

L'imparable pujada actual del preu de la ceba a l'Índia, de la nou de coco a Sri Lanka i l'oli per cuinar a Bangladesh, aliments utilitzats a la cuina bàsica d'aquests països, preocupa els polítics que saben que pot fer perdre les eleccions. Ningú morirà de fam a l'Índia perquè el preu de la ceba s'hagi més que duplicat en uns dies. Però els indis han de racionar-la o retallar altres despeses per comprar-la.

I molts estan descontents. Les cebes són un ingredient indispensable de la cuina índia, que li dóna tot el sabor, juntament amb l'all i el gingebre. El mateix que la nou de coco (la carn i la llet) és clau en la cuina de Sri Lanka, suavitzant les espècies i enriquint les salses.

L'Índia coneix actualment una penúria de cebes deguda a pluges inhabituals a la regió productora. La ràpida pujada del preu del quilo (80 rupies, és a dir 1,35 euros) és molt comentada a la premsa índia, que apunta directament a la incompetència de les autoritats i a la suposada deshonestedat dels majoristes. Dimecres, el govern va suprimir la taxa a la importació d'aquesta hortalissa i el Primer ministre Manmohan Singh va mostrar la seva "gran preocupació".

El preu del bulb pot tenir conseqüències doloroses per als polítics, un fenomen batejat pels mitjans com "el factor ceba". El 1998, després d'una forta alça del preu, el partit nacionalistes hindú Bharatiya Janata Party (BJP) va perdre les eleccions locals a Delhi. El 1980, el factor ceba va ser citat per explicar la derrota d'un partit avui desaparegut, el partit Janata, en les eleccions parlamentàries.

"Sense ceba i sense tomàquet, l'alimentació ja no té gust"

En el mercat del sud de Delhi, Sumen Gupta, una mestressa de casa de classe mitjana redueix les seves compres de ceba. "No obstant això la necessito, perquè sense cebes i sense tomàquet, el menjar ja no té sabor" explica. "I si nosaltres ho notem (l'alça del preu), imaginin que ha de ser per als indis més pobre. Ells han de menjar la seva chapati (creps de farina de blat) amb sal i pebrots verds, sense més. És realment dur ", sospira. Al Times of India, cuiners famosos expliquen com preparar un curri sense ceba, i en l'Estat de Jharkand (Nord-est), un venedor de pneumàtics regala un quilo de bulbs per cada pneumàtic comprat. A Sri Lanka també, el govern ha intervingut per moderar la pujada dels preus de la nou de coco, prohibint la tala de cocoters i autoritzant, per primera vegada, la importació de nous de coco de l'Índia i de Malàisia.

Estocs de nou de coco esgotats

La passada setmana, Colombo va establir el preu màxim de 30 rupies de Sri Lanka (20 cèntims d'euro) per nou a les botigues de l'Estat, però els dipòsits es van esgotar ràpidament. Els fruits dupliquen el seu preu en el mercat lliure. Allà, el 1977, una coalició governamental va perdre les eleccions després de la pujada del preu dels aliments, especialment de la nou de coco. Es van tornar tan cares que els venedors les tallaven en dues per vendre les dues meitats separadament.

A Bangla Desh, la pujada del preu de l'oli per cuinar, de l'oli de palma especialment, és el que preocupa al govern. L'Estat fixa els preus però acusa els venedors de aprofitar-se de la penúria temporal. "No estem en un país anàrquic! Vostès no poden decidir el que vulguin "en el preu de l'oli, va advertir el mes passat el ministre de Comerç Faruk Khan, als venedors. Després d'un alça del 20% en un sol dia de novembre, el Tribunal Suprem de Dacca va exigir al govern que expliqui per què la seva passivitat no hauria de ser qualificada d'il.legal.

Manifestació contra la corrupció

Al voltant de 20.000 persones es van manifestar dimecres pels carrers de Nova Delhi, responent a una convocatòria de l'oposició, per protestar contra l'alça dels preus i la corrupció. La coalició del Primer ministre Manmohan Singh es troba en una delicada situació des de fa diverses setmanes a causa del gran escàndol provocat per una presumpta corrupció en què haurien participat alguns dels seus membres.

Paral.lelament, l'alça sobtada dels preus dels productes alimentaris està suscitant la ira de molts indis.

L'allargada ombra de l'Ambrosiano apunta ara a la banca vaticana

El banc del Vaticà va ser fundat per Pius XII el 1942, en ple feixisme italià, i des de llavors, gràcies al secretisme que el protegeix, ha protagonitzat molts dels episodis més tèrbols de la història italiana. L'Institut per a les Obres de Religió (IOR) està sota investigació des de fa tres mesos per la Fiscalia de Roma.

Al setembre, la jutge María Teresa Covatta va disposar la confiscació preventiva de 23 milions d'euros dipositats a l'IOR perquè el banc, dirigit per Ettore Gotti Tedeschi des de feia tot just un any, no havia comunicat a les autoritats italianes els noms de dos clients que havien ingressat en ell 20 milions i 3 milions d'euros, respectivament.

La manca de transparència en aquestes dues operacions configura, segons els magistrats, un delicte contra les normes europees contra el rentat de diners. Gotti Tedeschi i el director general de l'IOR són sospitosos actualment de blanqueig de capitals. El Vaticà els va recolzar i va declarar en la seva defensa que Itàlia ja tenia tota la informació sobre les dues operacions sota la lupa de la Fiscalia i que només s'havia tractat d'un "malentès i mala comunicació". El Tribunal de Cassació ha de decidir encara si desbloqueja els 23 milions d'euros, com demana la Seu, o acull en via definitiva el requeriment dels magistrats romans.

Tedeschi fou president del Santander Consumer Bank, la filial italiana del grup Santander. Actualment, a més de dirigir la banca Vaticana d'ençà del setembre del 2009, és un considerat un economista de perstigi molt vinculat a l'Opus Dei. El seu nomenament va ser interpretat aleshores com una manera de posar ordre a les finances vaticanes, que havien viscut alguns escàndols els darrers anys.
P2: Todos los caminos de Roma conducen a Washington

Aquest cas és fins al moment l'últim d'una sèrie d'escàndols financers del Vaticà que han atret l'atenció de l'opinió pública mundial. El més sonat va ocórrer el 1982 amb la fallida del Banc Ambrosiano, la major entitat privada d'Itàlia de l'època, el principal accionista era la Santa Seu. La imatge del seu president, Roberto Calvi, mort en circumstàncies encara misterioses, penjat del pont de Blackfriars de Londres, forma part de la memòria col.lectiva.

Calvi va exposar 14.000 milions de dòlars del banc en operacions a l'estranger d'altíssim risc, que comptaven amb la garantia de cartes signades pel cardenal nord-americà Paul Marcinkus, l'anomenat banquer de Déu per la seva funció com a director del IOR des de 1971 fins a 1989.

La fallida de l'Ambrosiano va desencadenar una allau que va arrossegar a la fallida a una trentena d'empreses. Marcinkus va eludir seure a la banqueta gràcies al seu passaport vaticà. La Santa Seu sempre va rebutjar qualsevol responsabilitat de la seva part, però sí que va admetre la seva "implicació moral" i va decidir finalment pagar 241 milions de dòlars de l'època als creditors de l'entitat.

Molt poc se sap sobre les relacions entre els polítics italians i els banquers vaticans. El 2009 el periodista d'investigació Gianluigi Nuzzi, al seu llibre Vaticà SA, revelava, gràcies als documents llegats per un ex directiu de l'Institut per a les Obres de Religió, que l'entitat portava anys rentant diners de la màfia i obrint comptes secrets a nom de polítics, com l'etern exprimer ministre democristià Giulio Andreotti, banquers i empresaris.

Cronologia del Cas Palma Arena

El "cas Palma Arena", en què està imputat l'expresident balear Jaume Matas acusat de corrupció i en que hi haurien implicats Iñaki Urdangarín o Santiago Calatrava, entre altres, es va iniciar l'agost de 2008 i en ell hi ha imputades ja una trentena de persones, la majoria polítics, càrrecs executius i personal tècnic.

* 16 de septembre 2010: La Policia diu que no troba la seu de l'institut Noos d'Iñaki Urdangarín, que va cobrar 1'2 milions del Govern corrupte del PP balear de Jaume Matas. La Policia portaria setmanes intentant localitzar la seu de l'Institut Nóos, entitat vinculada a Iñaki Urdangarín, duc de Palma i marit de la infanta Cristina. El jutge José Castro va demanar fa alguns mesos al Cos Nacional de Policia que localitzés el domicili social o un telèfon o adreça electrònica de l'Institut Nóos.
* 30 de març de 2010. El jutge decreta presó per a Jaume Matas eludible sota fiança de tres milions d'euros com demanava la Fiscalia. L'expresident balear tindrà tres dies hàbils, fins a la mitjanit del 7 d'abril, per fer efectiu el pagament si no vol anar a la presó. El magistrat ordena la retirada del passaport i l'obliga a declarar davant el jutjat els dies 1 i 15 de cada mes i sempre que així se li requereixi.
* 29 de març de 2010. Jaume Matas anuncia la seva baixa temporal de militància del Partit Popular el mateix dia en què el jutge havia de fer públic l'ordre de processament contra ell, que finalment ha endarrerit per aquest dimarts, Mariano Rajoy ha acceptat la seva decisió i li desitja "el millor i que, si pot, demostri la seva innocència".
* 26 de març de 2010. La Fiscalia demana per a Matas presó provisional eludible mitjançant el pagament d'una fiança de tres milions d'euros i la retirada del seu passaport per suposats delictes de corrupció. A més, els fiscals demanen que es prohibeixi la seva sortida d'Espanya i que comparegui cada quinze dies davant el Jutjat, després de més de quinze hores de compareixença.
* 25 de març de 2010. L'expresident balear reconeix haver comès un frau fiscal l'explicar que els 400.000 euros i els que va reformar el seu pis de luxe de Palma, conegut com "el palauet", van ser abonats amb diners pagats en "blanc" i en "negre". Insisteix en desvincular-se del sobrecost en la construcció del Palma Arena i responsabilitza l'exdirector general d'Esports, José Luis 'Pepote' Ballester.
* 24 de març de 2010. A la segona jornada de declaracions, Matas, que declara durant sis hores, es desvincula de la gestió econòmica i administrativa del velòdrom Palma Arena i justifica l'increment del seu patrimoni personal en els seus ingressos familiars. La seva esposa, Maite Areal, es nega a declarar, i el seu advocat, Rafael Perera, anuncia un recurs per demanar la nul.litat de les converses telefòniques intervingudes al seu client. L'ex conseller d'Obres Públiques i presumpte testaferro, Bartomeu Reus, diu que el pis de Madrid és seu i nega ser testaferro.
* 23 de març de 2010. Jaume Matas declara com a imputat en el cas Palma Arena. També ho fan la seva dona, Maite Areal, el seu cunyat, Fernando Areal, i el seu presumpte testaferro, Bartomeu Reus. La compareixença de Matas es posposa al dia 24 després que fossin conegudes noves proves incriminatòries.
* 15 març de 2010. Dolç Linares, que va ser directora de gabinet de l'expresident Jaume Matas, declara com a imputada davant el jutge que les decisions "més importants" del velòdrom les prenia l'exdirector general d'Esports José Luis 'Pepote' Ballester, però sempre "amb la consulta" amb Matas.
* 18 febrer de 2010. L'ex conseller de Turisme i diputat del PP Joan Flaquer compareix davant el jutge com a testimoni, en la seva declaració ha coincidit amb Rosa Estaràs en què el president Matas va plantejar la conveniència de construir el velòdrom després ser-li adjudicat a Palma el Campionat del Món de Ciclisme. Aquest mateix dia, el periodista Antonio Alemany (columnista del diari El Mundo), va ser imputat en una peça separada del "cas" en relació amb un suposat finançament il.legal del PP. El jutge li va imposar una fiança civil de 250.000 euros i li imputa els delictes de falsificació de document públic, malversació i prevaricació.
* 17 febrer de 2010. L'eurodiputada i expresidenta del PP Rosa Estaràs manté davant el jutge que l'expresident Jaume Matas va ser qui va proposar la construcció del velòdrom i nega haver participat en les reunions del seu patronat com a vicepresidenta de l'Executiu.
* 2 febrer de 2010. El magistrat considera "inevitable" que s'investigui el patrimoni de l'expresident Matas en relació amb una possible desviació de fons públics en la construcció del velòdrom.
* 24 desembre de 2009. En un acte el jutge José Castro s'imputa de nou delictes a l'ex president balear, Jaume Matas, entre ells prevaricació, suborn, malversació de fons i apropiació indeguda.
* 21 octubre de 2009. L'ex assessor jurídic de l'Institut Balear de Turisme (Ibatur) Miguel Ángel Bonet declara com a testimoni davant el jutge instructor del cas per explicar la contractació de la campanya de publicitat del Campionat Mundial de Ciclisme en Pista amb l'empresa Nimbus.
* 14 octubre de 2009. El jutge José Castro, cita l'expresident del Govern balear Jaume Matas (PP) a declarar com a imputat en el cas, el 23 de març de 2010, per la seva gestió durant la construcció del Pavelló i per enriquiment il.lícit. A més, estan citats la seva esposa, María Teresa Areal; seu cunyat Fernando Areal (que ja va declarar com a imputat), i el president de la companyia Gesa-Endesa, Bartomeu Reus.
* 18 setembre de 2009. El Govern aprova que es presentarà com a part perjudicada en les diligències prèvies, una vegada que s'ha aixecat el secret de sumari.
* 10 setembre de 2009. El jutge José Castro demana a la Fiscalia que li sigui remesa la investigació sobre el patrimoni de l'expresident Jaume Matas i el seu cunyat Fernando Areal, en relació amb aquest cas.
* 27 agost de 2009. Rafael Durán dimiteix com a portaveu del PP a l'Ajuntament de Palma, encara que segueix com a regidor.
* 14 agost de 2009. Declaren els germans Luis i Jaime García-Ruiz, arquitectes encarregats de la construcció del Palma Arena, després de la destitució del primer arquitecte, l'alemany Ralph Schürmann. El jutge fixa una fiança civil de 1,2 milions.
* 13 agost de 2009. L'expresident del Govern balear Jaume Matas s'ofereix a declarar voluntàriament davant el jutge.
* 9 agost de 2009. Els cinc detinguts queden en llibertat amb fiança, després del pagament de 50.000 i 15.000 euros. Les fiances més elevades, de 50.000 euros, van ser abonades per l'ex gerent del velòdrom, Jorge Moisés, i l'exdirector general d'Esports, José Luis "Pepote" Ballester.
* 6 agost de 2009. El portaveu del PP a l'Ajuntament de Palma, Rafael Durán, demana el "habeas corpus" per a prestar declaració davant del jutge, després de negar-se a fer-ho davant la Fiscalia.
* 5 agost de 2009. La Policia Nacional deté a vuit persones, en relació amb "l'operació Espasa". Tres d'elles (l'enginyer Miguel Ángel Verger, l'exdirector general d'Esports del Consell de Mallorca, Antoni Palerm, i l'arquitecte Ignasi AS) són posades en llibertat hores després. Els altres cinc detinguts són l'exdirector general balear d'Esports, José Luis "Pepote" Ballester, el portaveu del PP a l'Ajuntament de Palma, Rafael Durán, l'ex gerent del consorci, Jorge Moisés, el director de l'agència de comunicació Nimbus, Miguel Romero, i el cap d'obres de la UTE constructora (FCC i Melchor Mascaró), Miguel Ángel Rodríguez.
* Agost de 2008. El jutjat número 3 de Palma i la Fiscalia obren la instrucció judicial que investiga la presumpta comissió de delictes de malversació de cabals públics, falsedat i suborn pel destí dels diners dirigit a la construcció en l'anterior legislatura (2003-2007) del velòdrom Palma sorra, que va costar el doble del que inicialment pressupostat, de 48 milions d'euros a uns cent milions.
* 29 de març de 2007. S'inaugura el pavelló esportiu Palma Arena, en què se celebra el Mundial de Ciclisme.

Santiago Calatrava imputat al Cas Palma Arena

L'arquitecte Santiago Calatrava ha estat citat a declarar com a imputat en l'anomenat cas "Palma Arena, per realitzar un avantprojecte per a un palau de l'òpera a Palma, per encàrrec de l'expresident balear Jaume Matas en la passada legislatura. L'avantprojecte de l'òpera de Palma va costar 1,2 milions d'euros al Govern balear i no va arribar a executar per prohibició de la Junta Electoral el 2007, perquè el projecte va ser anunciat a un mes de les passades eleccions autonòmiques, tot i que s'havia adjudicat a l'abril de 2007.

El jutge divideix el Palma Arena en 25 peces, una sobre el projecte de l'òpera de Calatrava

El jutge que instrueix la causa, José Castro, ha imputat a Calatrava per entendre que "podria haver resultat il.lícitament afavorit en ser administrador de l'empresa que va desenvolupar la redacció i presentació d'un avantprojecte per a la construcció d'un edifici emblemàtic destinat a les arts escèniques", segons el text de la providència judicial.

La peça relativa al palau de l'òpera de Palma, de Santiago Calatrava, és una de les 25 en què el jutge instructor ha dividit el cas "Palma Arena", en què s'investiguen suposats delictes de corrupció durant la passada legislatura.

També EUPV ha denunciat repetidament un similar tracte irregular i de favor cap a Calatrava per part del govern valencià, amb un import -per obres no concloses- similar o més gran encara que el de Mallorca.