dimecres, 10 de juliol de 2013

Luxemburg: cau el Govern de Juncker per un altre "Watergate"

El primer ministre de Luxemburg, Jean-Claude Juncker, un dels cervells neoliberals clau de la política de l'euro i el neonazisme del PP europeu, deixarà el càrrec al costat del seu govern i proposa noves eleccions, després que la seva coalició es desfés per un escàndol d'escoltes il·legals dels serveis secrets.

Després d'un debat de set hores al Parlament, Juncker, que fa 18 anys ocupa el càrrec al país de 500.000 habitants i paradís fiscal per antonomàsia de l'oligarquia centreeuropea, va dir que proposarà al gran duc la celebració de noves eleccions. El primer ministre va explicar que el seu govern es va trencar després de perdre el suport dels socialdemòcrates, que van demanar que assumeixi la responsabilitat pel cas i se celebrin nous comicis.

El cap de Govern va assenyalar així mateix que està segur que les fraccions opositores li van treure la confiança i que als socialistes no els va convèncer la seva explicació. Segons Juncker, la gran majoria del Parlament està a favor de les noves eleccions. El primer ministre va convocar a una reunió de gabinet per dijous.

El polític, de 58 anys, que no va esmentar la paraula renúncia en les seves declaracions, podria presentar-se a nous comicis.

"Cap responsabilitat personal subjectiva"


Prèviament Juncker va manifestar que no veia motius per renunciar, després de donar les seves explicacions davant l'òrgan legislatiu, en el qual es va presentar un informe de la comissió d'investigació sobre l'escàndol.

En l'informe es considerava responsable al primer ministre, com a cap dels serveis secrets del país, de "tolerar irregularitats" comeses per aquest gremi.

El cap de govern que porta més temps al capdavant d'un país de la UE va reconèixer però errors, però va justificar les seves accions de forma vehement. "Per això, amb la millor voluntat (...) no puc reconèixer cap responsabilitat personal de naturalesa subjectiva", va dir.

"No dic que no hagi comès errors", ha manifestat, i ha assenyalat que quan les operacions sortien malament, les frenava. Però va assegurar que ell mateix no coneixia totes les operacions ni tampoc podia revisar totes les informacions.

Juncker va reconèixer accions d'escoltes il·legals per part dels serveis secrets i va dir que des de 2000 hi va haver cinc operacions. El primer ministre va encarregar al cap dels serveis secrets una investigació completa sobre els fets.

Un dels pares de l'estafa neoliberal i 'l'eurotimo'


Les explicacions del primer ministre no li van arribar als socialdemòcrates. "Es van cometre gran quantitat d'errors", va assegurar el líder del Partit dels Treballadors Socialistes, Alex Brodry.

Entre les víctimes més destacades d'aquestes pràctiques es diu que hi ha el mateix Juncker: el cap dels serveis secrets Marc Mille va gravar en secret amb un braçalet especial una conversa que va mantenir al gener de 2007 amb el cap de govern, tot i que es sospita que podia haver sigut ell mateix qui la ordenés. Quan a finals de 2008 Juncker es va assabentar del que havia passat, es va acabar aquella relació de confiança. Des de 2010, Mille és cap de seguretat del consorci Siemens, lligat a una de les famílies principals del nazisme hitlerià que va usar esclaus a milers.

Juncker, al capdavant del govern de Luxemburg des de 1995, és considerat un dels "pares de l'euro" i és un element clau de la cúpula neoliberal i gran aliat de Merkel, pel que aquest nou escàndol, sumat als ja coneguts d'escoltes il·legals del Regne Unit i els EUA o els mateixos països "democràtics" sobre els seus ciutadans no l'ajudarà a aconseguir adhesions.

Juncker és un dels principals autors del nefast per a la ciutadania Tractat de Maastricht que va originar la situació actual de cop d'estat neoliberal sobre els pobles d'Europa, el seu expoli i pauperització. Des de 2005 fins a gener de 2013, a més, va estar al capdavant de l'eurogrup, que agrupa els ministres de Finances dels països de l'eurozona, per la qual cosa està directament implicat en la generació de la crisi/estafa neoliberal i el seu desenvolupament.

Al-Baradei: "un amic proper al criminal de guerra d'Israel Ariel Sharon"

El lloc web Secrets Árabs ha revelat detalls de la relació entre l'home designat pels EUA per ser el president interí adjunt d'Egipte i el líder israelià acusat de ser un criminal de guerra. Mohamed el-Baradei no només va recolzar al deshonrat Hosni Mubàrak, sinó que també era proper a l'exprimer ministre israelià Ariel Sharon.

Segons el lloc Secrets Árabs, Baradei estava prou a prop de Sharon per sopar a casa seva durant una visita a Israel. Sharon va ser responsable de diverses massacres de civils palestins, més concretament les massacres de Sabra i Shatila (sud del Líban), al 1982, així com l'assassinat de nens de les escoles egípcies, objectius dels atacs aeris israelians.

Hi ha la preocupació que l'excap de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica i Premi Nobel de l'OTAN pot utilitzar les seves connexions amb Mubàrak perquè aquest surti de la presó, aconseguint així el recolzament dels partidaris d'aquest, l'oligarquia laica i occidentalitzada.

La nova posició de Baradei es produeix a costa de l'elecció democràtica del poble egipci, després l'expulsió la setmana passada del president Mursi per un cop d'estat militar, tal com va passar amb Mubarak ara fa un any.

Els colpistes ordenen la detenció dels líders dels Germans Musulmans


La Fiscalia egípcia al servei dels colpistes ha ordenat avui la detenció del líder dels Germans Musulmans i d'altres nou dirigents dels islamistes, amb la cínica excusa "d'incitar a la violència" després del cop d'estat miltar, amb gairebé un centenar de morts i milers de ferits pels colpistes.

Islamistes i laics critiquen el "pla de transició" colpista


L'ara primer ministre colpista d'Egipte, Hazem el Beblawi, ha iniciat avui les converses per formar un equip de govern que tuteli el país fins que se celebrin eleccions parlamentàries i presidencials. Tot i que ha ofert diversos llocs ministerials a la formació política dels Germans Musulmans, deposada pel cop d'Estat militar, aquesta ha rebutjat qualsevol contacte amb el nou govern, mantenint les seves protestes als carrers fins que el president Mursi sigui reintegrat al seu lloc.

L'ONU reclama al Vaticà el dossier de capellans pedòfils

El Comitè de Drets del Nen de l'ONU ha exigit al Vaticà proporcionar tota la informació sobre els delictes comesos per sacerdots catòlics contra menors d'edat. La sol·licitud, que va ser publicada a la web del Comitè, demana al Vaticà detallar tots els casos d'abusos contra nens silenciats per la jerarquia eclesiàstica. Foto: el feixista protector de pederastes Wojtyla amb el criminal violador Maciel.

A més, es reclama que el Vaticà informe sobre les mesures que van ser preses per protegir els nens dels sacerdots acusats anteriorment d'abusos contra menors i d'aquells la culpa va quedar demostrada.

En els últims anys, la Santa Seu es va veure afectada per una llarga sèrie de sonats escàndols de pedofília en desenes d'estats-des d'Austràlia a Irlanda passant pels Estats Units i tot Europa-amb la implicació de clergues de tot rang i la complicitat de superiors i autoritats, sent el cas més repugnant el reconeixement que el protector de pederastes i ocultador de tots els informes, Karol Wojtyla, cap al seu gran amic Maciel (foto), fundador dels Legionaris de Crist que ara fan canonitzar, qui va ser condemnat pel defenestrat Ratzinger per abusar de desenes de nens i nenes i violar els seus propis fills.

Bergoglio va demanar anteriorment prendre mesures per a la protecció de la infància i actuar amb determinació davant els abusos sexuals.

Catalunya va rebre per sota de la mitjana malgrat ser la tercera en impostos

La Generalitat ha denunciat aquest dimecres que el 2011 Catalunya va ser la tercera comunitat autònoma en aportació de recursos tributaris al sistema de finançament autonòmic i que, malgrat això, va ocupar el desè lloc en recursos per càpita rebuts, per sota de la mitjana de les comunitats. El que, com es veu al gràfic, no ha millorat des de fa dècades.

La Generalitat ha fet aquest càlcul a partir de les dades sobre la liquidació del model de finançament que el Ministeri d'Hisenda ha transmès al departament d'Economia de la Generalitat, segons un comunicat del departament. Catalunya va rebre el 2011 un total de 16.912.000 d'euros, un 3% menys que l'any anterior, però la tendència no ha canviat respecte al 2010.

I és que aquest any, segons la Generalitat, Catalunya també va ser la tercera autonomia que més va aportar a la caixa comuna per càpita-la primera és Madrid i la segona Balears-i va ocupar el desè lloc en recursos per càpita rebuts una vegada aplicat el model de redistribució vigent.

Si la mitjana de les comunitats està fixada en 100, Catalunya es va situar el 2011 un total de 19,1 punts per sobre de la mitjana de les comunitats de règim comú a l'hora de pagar impostos i en canvi es va quedar sis dècimes per sota de la mitjana -en el desè lloc- un cop redistribuïts els recursos.

L'aigua radioactiva de Fukushima s'està filtrant al mar i a terra

L'Autoritat de Regulació Nuclear del Japó (NRA) ha indicat aquest dimecres que té la "ferma sospita" que l'aigua altament radioactiva que es concentra en l'accidentada central nuclear de Fukushima s'està filtrant a terra i al mar davant de la planta. En els últims dies els nivells de concentració de cesi i estronci radioactius en mostres d'aigües subterrànies "s'han disparat". L'aigua contaminada s'incrementa diàriament.

"Hem de trobar la causa que hi ha darrere d'aquests alts nivells de contaminació i establir les mesures prioritàries per solucionar-ho", ha dit el president del NRA, Shunichi Tanaka, a l'agència Kyodo.

Tanaka ha fet aquestes declaracions després que en els últims dies els nivells de concentració de cesi i estronci radioactius en mostres d'aigües subterrànies preses en les instal·lacions de Fukushima s'hagin disparat.

L'aigua contaminada s'incrementa diàriament


En aquests moments, el principal repte per desmantellar la central és l'acumulació d'aigua contaminada en el subsòl dels edificis que alberguen els reactors nuclears, líquid que s'incrementa cada dia per la filtracions del sistema de refrigeració i d'aigua subterrània provinent de les zones confrontants.

Tot i que de moment es desconeixen les causes de l'increment substancial dels nivells de contaminació d'aquesta aigua, la companyia considera que el focus pot ser un pou al costat del mar. No obstant això, la NRA considera que aquest pot no ser l'únic origen d'aquests nivells.

Les mostres d'aigua subterrània analitzades dimarts a la operadora de la central, Tòquio Electric Power (TEPCO), van registrar nivells de materials radioactius fins a 100 vegades més alts del que fa a les proves realitzades el passat divendres.

La mostra contenia 11.000 becquereles de cesi-134 per litre i 22.000 becquereles de cesi-137 per litre. En aquesta aigua hi havia 900.000 becquereles d'altres substàncies que emeten radiació beta, com l'estronci.

TEPCO ha adoptat mesures per segellar aquesta aigua contaminada en zones de la central, encara que segons el NRA l'empresa no pot controlar la propagació de tots els materials contaminats al mar o a terra. L'elèctrica -que va mentir i falsejar les dades des del començament de la crisi amb la complicitat del govern- afirma que de moment no ha detectat "un impacte significatiu" en l'entorn.

Els abusos sexuals, trampa d'Israel a diplomàtics estrangers

El cap del subcomitè de lluita contra el tràfic de dones i prostitutes, David Tsur (foto), al parlament del règim d'Israel, ha informat el dimecres sobre l'ocupació dels abusos sexuals per atrapar i coaccionar personalitats polítiques i a diplomàtics estrangers. Just avui ha dimitit el cap d'oficina de Netanyahu per escàndol sexual.

En un acte sorprenent, Tsur ha revelat que el ministeri israelià de l'exterior convida a diplomàtics i personalitats polítiques estrangeres residents als territoris ocupats de Palestina a trampes disfressades de festes per poder aprofitar després d'ells.

El polític ha considerat aquesta actitud del ministeri com un escàndol per al règim israelià. Encara que segons les estadístiques, aquests actes provocats per la corrupció moral no són nous en el règim d'Israel ni tampoc estan relacionats sols amb els polítics estrangers residents als territoris ocupats.

Diversos titulars del règim de Tel Aviv han estat investigats per casos d'abús sexual, entre ells Gil Sheffer, cap de l'oficina del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que va haver de dimitir fa tot just una setmana davant acusacions de violar una dona. També Moshe Katsav, president durant el període de 2000 a 2007, va ser sentenciat el 2011 a una pena de 7 anys de presó, després de ser acusat de violació i altres delictes sexuals.

La corrupció moral i els crims sexuals s'han incrementat significativament en els darrers anys en els territoris ocupats.

Dimiteix el cap d'oficina de Netanyahu per escàndol sexual

Gil Sheffer, cap de l'oficina del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha anunciat aquest dijous la seva renúncia al càrrec per un escàndol sexual. Segons el diari israelià 'Haaretz', s'espera que Sheffer presenti formalment la seva dimissió a finals d'aquest mes. Alguns informes indiquen que Netanyahu ha expressat el seu acord amb la renúncia.

Es tracta d'una denúncia presentada el febrer de 2012 per una dona que va acusar Sheffer d'haver agredit sexualment fa 15 anys. El funcionari israelià ha rebutjat les acusacions i ha al · legat que la seva renúncia no està relacionada amb reclams per abusos sexuals. "Va ser un any i mig enrere que van acabar les investigació sobre aquest cas. No hi ha connexió entre la meva decisió de sortir i aquestes afirmacions", ha dit.

L'antecessor de Sheffer, Natan Eshel, va abandonar el lloc al març de 2012, després d'haver estat acusat d'assetjar sexualment una empleada de l'oficina del primer del règim israelià.

Diversos titulars del règim de Tel Aviv han estat investigats per corrupció financera i moral, entre ells destaquen Moshe Katsav, president durant el període 2000-2007 i Ehud Olmert, primer ministre (2006-2009).

Pedro J. declararà demà i Bárcenas dilluns

El jutge Pablo Ruz ha citat per demà com a testimoni el director d'El Mundo, Pedro J. Ramírez, i per al dilluns a l'extresorer del PP Luis Bárcenas per prendre'ls declaració en relació amb els papers publicats en aquest diari que reflectirien la comptabilitat negre del PP.

El jutge també ha demanat, en una providència notificada avui, que es realitzi un examen forense l'altre extresorer del PP imputat en la peça de Gürtel sobre els anomenats papers de Bárcenas, Álvaro Lapuerta, per determinar si es troba en condicions de salut òptimes per declarar.

Ruz ha adoptat aquesta decisió després d'unir a la causa els documents originals de la suposada comptabilitat B manuscrits per Bárcenas aportats dilluns passat pel director del diari, que va afirmar que se'ls havia donat l'extresorer.

L'extresorer del PP Luis Bárcenas i la seva dona, Rosalía Iglesias, tenen de termini fins dilluns per designar nou advocat, després que els seus lletrats, Miguel Bajo i Alfonso Trallero, renunciessin dilluns passat a la seva defensa per "divergència de criteri professional".

Segons han informat fonts jurídiques, el jutge ha donat avui tres dies de termini a Bárcenas ia la seva dona perquè nomenin la persona que porti la seva defensa. Fins llavors, els seus antics lletrats hauran de seguir representant-, i de no designar nou advocat en els tres dies, se'ls assignarà un ofici que hauran de pagar, ja que la seva situació econòmica ho permet.

Bárcenas va dir a Duran que "la seva actuació al PP era coneguda" per la cúpula


Miguel Duran, advocat de l'imputat en el cas Gürtel Pablo Crespo, ha dit aquest dimecres que l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, "disposa de proves suficients per acreditar que tot el que pugui dir és cert", i ha assegurat que els moviment de Bárcenas com extresorer del Partit Popular eren coneguts "pels responsables que ho havien de conèixer".

Els diputats del PP a les Corts es van repartir 457.698 euros en sobresous el 2011

El repartiment de sobresous entre els dirigents i diputats del PP no era cosa de Madrid només. Segons el diari Levante, que ha fet un buidatge de la comptabilitat filtrada ahir per Anonymous, els diputats a les Corts del PP es van repartir 457.698 euros en sobresous el 2011. Aquest no va ser l'únic any que van córrer els sobres, però essent any electoral, va ser un dels més generosos en el repartiment. Bárcenas confirmarà davant el jutge l'autoria dels papers que impliquen Rajoy.

Els colpistes ordenen la detenció dels líders dels Germans Musulmans

La Fiscalia egípcia al servei dels colpistes ha ordenat avui la detenció del líder dels Germans Musulmans i d'altres nou dirigents dels islamistes, amb la cínica excusa "d'incitar a la violència" després del cop d'estat miltar, amb gairebé un centenar de morts i milers de ferits pels colpistes.

La corrupta Fiscalia acusa els dirigents islàmics d'haver atiat la violència als afores de les dependències de la Guàrdia Republicana, on es van produir els incidents que només dilluns costar la vida a 55 persones.

Nombrosos seguidors dels Germans Musulmans mantenen una vigília a la capital egípcia, exigint la restitució de l'enderrocat president Mohammad Mursi en el seu càrrec.

Rebuig al govern de transició

Prèviament, els Germans Musulmans van rebutjar l'oferta de participar en un govern de transició a Egipte, segons ha dit avui Saad Emara, membre del partit Llibertat i Justícia (FJP), en declaracions al canal de notícies àrab Al-Jazira: "No volem saber res d'un govern emanat d'un cop militar", ha indicat Emara. El FJP és el braç polític de la Germandat Musulmana, de les files procedia originalment el president Mursi.

El nou cap del govern de transició egipci, Hasem a Beblawi, havia anunciat que volia incloure en el gabinet a representants del FJP.

Ajuda de les tiranies feixistes Wahhabis


Mentrestant, Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units (EUA) regalaran més milers de milions de dòlars al '¡govern colpista egipci per cobrir suborns i comprar mercenaris.

El ministre de Finances saudita, Ibrahim bin Abdulasis A Assaf, va anunciar un paquet d'ajudes valorat en 5.000 milions de dòlars, segons va informar SPA la nit de dimarts. Les mesures preveuen ajuda directa de mil milions de dòlars, petroli i gas per valor de 2.000 milions i un crèdit sense interessos també de 2.000 milions de dòlars.

Per la seva banda, els Emirats Àrabs Units (EUA) van anunciar una ajuda directa de mil milions de dòlars i un crèdit sense interessos de 2.000 milions de dòlars per a Egipte, segons va comunicar el conseller de seguretat el xeic Hassa bin Saied al-Nahyan al president de transició Adli Mansur al Caire, ha informat l'agència estatal de notícies Wam.

També el feixista Obama va prometre continuar amb els suborns a l'exèrcit, que pugen a 1.500 milions de dòlars anuals.


Vídeo: Un fotògraf egipci grava com li dispara i el mata un soldat


El fotògraf Ahmed Samir Assem, de 26 anys, treballava per al diari local Al-Horia Wa Al-Adala i els responsables del diari van confirmar que el jove fotoperiodista va ser una de les persones que acampaven davant de l'edifici de la Guàrdia Republicana i que estava filmant divendres passat els trets de franctiradors del colpista exèrcit egipci contra els manifestants islamistes dels Germans Musulmans i que protestaven contra el cop d'Estat dels titelles de l'OTAN.

Islamistes i laics critiquen el "pla de transició" colpista


L'ara primer ministre colpista d'Egipte, Hazem el Beblawi, ha iniciat avui les converses per formar un equip de govern que tuteli el país fins que se celebrin eleccions parlamentàries i presidencials. Tot i que ha ofert diversos llocs ministerials a la formació política dels Germans Musulmans, deposada pel cop d'Estat militar, aquesta ha rebutjat qualsevol contacte amb el nou govern, mantenint les seves protestes als carrers fins que el president Mursi sigui reintegrat al seu lloc.

La PAH ocupa una seu del Popular a Barcelona disfressats de capellans i monges

Més d'un centenar d'activistes de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), molts d'ells disfressats de capellans, monges i escolans, han ocupat aquest matí la sucursal del Banco Popular -lligat a l'Opus Dei- situada al número 128 de la Rambla de Barcelona. Els activistes pensen romandre a l'oficina "fins que no es resolgui el cas de José Antonio", un home que es va quedar a l'atur, no té cap ingrés i no pot fer front al pagament de la hipoteca multidivisa que li va oferir el banc per comprar el seu actual habitatge.

"José Antonio va deixar de pagar no perquè volgués, sinó perquè es va separar de la seva dona i es va quedar sense feina. A més, la hipoteca multidivisa que el Banco Popular li va vendre amb desinformació i engany li està arruïnant la vida perquè, després de pagar més de 100.000 euros durant 5 anys, la hipoteca inicial de 390.000 euros s'ha convertit en una hipoteca de 590.000 euros", afirmen els activistes de la PAH, que consideren que aquest cas ha estat "un engany, estafa i robatori", i en la seva protesta d'avui exhibeixen pancartes amb aquests lemes.

Una vintena dels manifestants s'han vestit de sacerdots, monges i escolans "per denunciar l'estret vincle entre el Banc Popular i l'Opus Dei, una institució d'una Església catòlica que diu que vetlla per una societat millor i pel bé de l'ésser humà, i volem veure si realment el que diuen és veritat", ha afegit Castro per a qui" està clar que la hipoteca multidivisa que el banc va oferir a José Antonio és un actiu tòxic i per això volem una solució", ha insistit Castro, mentre els ocupants corejaven lemes com: "No ens anirem sense la dació per a José Antonio!".

José Antonio va contractar una hipoteca multidivisa per accedir al seu actual habitatge, que ara no pot pagar per manca d'ingressos. Segons Castro, tot i que la PAH manté una negociació col·lectiva oberta amb el Banc Popular, aquest es nega a tractar el cas de José Antonio perquè considera que "no és un perfil de la PAH".

No obstant això, la plataforma recorda que les hipoteques multidivises "han estat reconegudes per diferents sentències com un producte tòxic, però el Banc Popular es nega a negociar amb els clients que van contractar aquestes hipoteques a Catalunya". La PAH ha anunciat que no abandonaran la sucursal ocupada fins que el banc anul·li la hipoteca multidivisa "amb la que van enganyar a José Antonio i a continuació li acceptin la dació en pagament".

Vídeo: Un fotògraf egipci grava com li dispara i el mata un soldat

El fotògraf Ahmed Samir Assem, de 26 anys, treballava per al diari local Al-Horia Wa Al-Adala i els responsables del diari van confirmar que el jove fotoperiodista va ser una de les persones que acampaven davant de l'edifici de la Guàrdia Republicana i que estava filmant divendres passat els trets de franctiradors del colpista exèrcit egipci contra els manifestants islamistes dels Germans Musulmans i que protestaven contra el cop d'Estat dels titelles de l'OTAN.

Assem havia estat present quan seguidors dels Germans Musulmans es posaven de genolls el passat dilluns al matí per començar el rés, segons informa el diari britànic Daily Mail Segons els seus amics i familiars, va ser llavors quan el jove fotògraf va captar el moment de la seva pròpia mort que va arribar quan el franctirador va reorientar la seva arma i va apuntar contra ell abans de disparar.

Islamistes i laics critiquen el "pla de transició" colpista

L'ara primer ministre colpista d'Egipte, Hazem el Beblawi, ha iniciat avui les converses per formar un equip de govern que tuteli el país fins que se celebrin eleccions parlamentàries i presidencials. Tot i que ha ofert diversos llocs ministerials a la formació política dels Germans Musulmans, deposada pel cop d'Estat militar, aquesta ha rebutjat qualsevol contacte amb el nou govern, mantenint les seves protestes als carrers fins que el president Mursi sigui reintegrat al seu lloc.

Mentrestant, el nou full de ruta emparada pels militars, que preveu un termini de sis mesos per convocar les legislatives i li concedeix poders gairebé absoluts al president Adli Mansur, ha estat rebuda amb grans crítiques per les forces tant islamistes com laiques.

El Front de Salvació Nacional, principal coalició opositora, va dir aquest dimecres que el decret emès pel president Mansur conté parts amb les que està "en desacord". Va rebaixar en realitat les crítiques emeses en un altre comunicat el dia anterior, quan va expressar la seva total "rebuig" a aquesta ordre. En el decret, Mansur, que va accedir a la presidència el dijous des del càrrec de president de la Cort Constitucional Suprema, s'atribueix la capacitat d'emetre lleis per la via executiva i de declarar l'estat d'emergència si ho considera necessari.

En les properes setmanes crearà un comitè per esmenar la constitució islamista aprovada en les urnes i anul·lada pels militars. Aquests canvis s'han de sotmetre a un referèndum al què succeiran els comicis legislatius, en sis mesos, i presidencials, posteriorment.

El Beblawi va ser la tercera opció del president Mansur per a primer ministre. Prèviament havia proposat al premi Nobel de la pau i titella de l'OTAN Mohammad al-Baradei i l'economista neoliberal Zia Bahaa el Din, que van ser rebutjats pel partit salafista Nur, segona força islamista del país, que va donar suport al cop. Aquest dimecres, Beblawi es reunirà amb els dos polítics en la seva ronda de consultes per formar govern.

En declaracions a Reuters, el siervbo de l'OTAN primer ministre va dir avui cínicament que respecta "l'opinió pública" -quan no respecten els legítims resultats electorals- i que tractarà de "complir amb les expectatives de la ciutadania, però sempre cal prendre decisions , hi ha més d'una alternativa i no es pot satisfer a tothom". I ja se sap que el primer a satisfer és EUA que finança l'exèrcit amb 1.500 milions de dòlars l'any.

L'oposició laica neoliberal, unida al voltant del Front de Salvació Nacional, vol que El Beblawi faci les reformes pressupostàries necessàries perquè el Fons Monetari Internacional desbloquegi un préstec de 4.800 milions de dòlars que Egipte necessita urgentment. Per això, el nou govern hauria de reduir els subsidis béns bàsics com la gasolina o el pa, cosa que, durant el seu any al poder, Mohammad Mursi, el president deposat, es va resistir a fer per no empobrir més a la majoria en la misèria.

Dimarts les dictadures criminals i terroristes d'Aràbia Saudita i Emirats Àrabs Units -aliades de l'OTAN- van anunciar ajudes a Egipte per import de 4.150 i 2.500 milions d'euros respectivament, en un clar suport al cop d'estat feixista que ha acabat amb el Govern dels Germans Musulmans.

Els Germans Musulmans han promès mantenir les seves protestes als carrers del Caire fins que s'alliberi al president deposat, Mohammad Mursi, i es restitueixi el govern elegit democràticament a les urnes. Essam el Eriam, portaveu de la Germandat, va rebutjar el dimarts "un decret constitucional emès per un home escollit per colpistes".

Dilluns, en una càrrega conjunta de la policia i les forces armades a la caserna on està detingut Mursi, van morir 51 islamistes i 435 van resultar ferits. Aquest dimecres els Germans Musulmans han dit que 800 persones van ser detingudes després de l'atac, i que segueixen sota custòdia policial, sent interrogades per la fiscalia.

Amnistia Internacional ha criticat en un comunicat emès aquest dimecres l'ús "desproporcionat" de la força per part de les forces armades en aquell incident. "Encara que alguns manifestants utilitzessin violència, la resposta va ser desproporcionada i va portar a la pèrdua de vides ja ferides entre manifestants pacífics", va dir en un comunicat el director regional d'aquesta organització, Hassiba Hadj Sahraoui, que va dir estar contemplant a Egipte "tots els elements per al desastre".

L'Exèrcit per la seva banda havia advertit en un comunicat emès dilluns que no tolerarà cap amenaça a l'estabilitat en aquest període de transició. Va recomanar a més als partidaris islamistes de Mursi que no mantinguin durant molt més temps les seves acampades i protestes al Caire. Avui ha començat el mes del Ramadà, sagrat per als musulmans, que dejunen durant el dia.

Bárcenas va dir a Duran que "la seva actuació al PP era coneguda" per la cúpula

Miguel Duran, advocat de l'imputat en el cas Gürtel Pablo Crespo, ha dit aquest dimecres que l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, "disposa de proves suficients per acreditar que tot el que pugui dir és cert", i ha assegurat que els moviment de Bárcenas com extresorer del Partit Popular eren coneguts "pels responsables que ho havien de conèixer".

Durán, en declaracions a Antena 3, ha manifestat que Bárcenas, amb el qual s'ha entrevistat a la presó, a la presó provisional, creu que està a la presó per "una qüestió d'imatge" i perquè el partit del Govern no sigui criticat per donar-li un "tracte de favor".

En aquest sentit, ha considerat que els fiscals han actuat un cop més amb falta d'imparcialitat i que el jutge, Pablo Ruz, que instrueix la causa, ha seguit el criteri dels fiscals sense tenir en consideració totes les condicions d'aquest cas concret.

Durán ha assegurat que no hi ha risc de fuga per part de l'extresorer, ni tampoc una possible interferència en la recopilació de proves, pel que considera injusta la presó sense fiança de Bárcenas, cosa que ha qualificat de "totalment impropi", i ha assenyalat com a exemple al seu defensat, Pablo Crespo, del qual ha dit que va estar en una situació de presó sense fiança un "llarguíssim període de temps".

Les visites del PP a Soto del Real

Preguntat per si li consta que ahir Bárcenas rebés alguna visita d'algun dirigent de PP o pròxim a aquest partit, el lletrat s'ha limitat respondre amb un "ahir no", encara que ha recalcat que l'extresorer li va comentar "algunes qüestions" que no pot comentar perquè es deu al "estricte secret professional".

Sobre la possibilitat que el magistrat Javier Gómez de Liaño assumeixi el paper de la defensa de Luis Bárcenas, Miguel Durán no ho ha confirmat, si bé ha dit que li semblaria una "excel·lent elecció" perquè "és un professional que coneix molt bé el seu ofici".

El defensor de Pablo Crespo ha insistit que s'ha produït "un error en l'estratègia de comunicació dels imputats" en aquesta causa. "No es pot estar rebent la del pop i mantenir-se en un racó", ha manifestat Duran, i per això ha afegit que els imputats "han d'explicar la seva experiència i la seva veritat".

Finalment, Duran ha declarat que els papers publicats pel diari El Mundo, no poden desmentir Pedro J., "ja que" seria absurd a hores d'ara".

148 preses van ser esterilitzades a Califòrnia sense el seu permís

Almenys 148 dones van ser esterilitzades sense el seu consentiment mentre complien condemnes a les presons de Califòrnia entre 2006 i 2010, segons un informe del Centre de Periodisme d'Investigació (CIR, per les sigles en anglès). Se'ls van lligar les trompes, el que suposa una violació de les lleis de presó. A més, un altre centenar de dones van poder haver estat sotmeses a aquest mateix procediment durant la dècada dels noranta.

Segons testimonis de preses i defensors dels drets dels detinguts, el personal mèdic d'algunes presons pressionar a aquestes dones a sotmetre a aquestes intervencions.

Una d'elles, Christina Be, de 34 anys d'edat, que complia un any de condemna per robar un cotxe, va ser pressionada per un doctor, al saber que tenia cinc fills i que donaria a llum a un altre a l'octubre de 2006, fins que va aconseguir fer-li una lligadura de trompes, segons recull l'informe.

Aquestes esterilitzacions forçoses de presoners, prohibides oficialment el 1979, són similars a les que ocorrien d'una forma molt més comuna a Califòrnia fa mig segle, que, segons l'informe, se centraven en malalts mentals i pobres.

Es calcula que entre 1909 i 1964 prop de 20.000 persones a Califòrnia van ser esterilitzades, portant a alguns historiadors a considerar-lo com un antecedent de les polítiques implantades per l'Alemanya nazi en els anys trenta, indica el CIR en el seu informe.

A Califòrnia la legislació federal i estatal prohibeix l'esterilització de reus utilitzant fons federals per evitar que es pugui pressionar als reclusos a acceptar-les, encara que sí es permet per necessitats mèdiques i es pot demanar a la capital estatal que revisi cas per cas.

No obstant això, no s'han presentat peticions d'aquest tipus davant el comitè responsable de supervisar els costos i serveis mèdics per a la Corporació de l'Administració de la Cura de Salut de Presons a Califòrnia, que supervisa les 33 presons estatals des de 2006.

L'organització de defensa de drets de presoners Justice Now va indicar davant el Congrés estatal el març passat que aquest programa d'esterilització començar el 2006, després que la Comissió d'Estratègies Responsables de Gènere del Departament de Correccions i Rehabilitació de Califòrnia proposés l'esterilització de dones embarassades a la presó immediatament després de donar a llum.

Al seu testimoni davant el Congrés estatal, van citar el cas d'una dona hispana, de prop de trenta anys, que tem haver estat esterilitzada quan estava sedada durant l'operació d'una hèrnia. Segons la dona, el doctor li va dir que ja tenia 34 anys i que ja tenia prou nens, pel que havia de lligar-se les trompes. Fins al moment no ha aconseguit que se li lliuri el seu historial mèdic i no ha pogut comprovar si efectivament va ser esterilitzada.

Per Justice Now, el que els doctors demanin a la presó, durant o immediatament abans d'un part o cirurgia, consentiment per a un procediment altament invasiu i permanent constitueix una violació de drets humans i civils.

La màfia franquista deixa de finançar els anticonceptius més utilitzats

A partir de l'1 d'agost la banda criminal nazicatòlica governant deixarà de finançar píndoles anticonceptives d'última generació: Dretine, Dretinelle, Drosure, Drosurelle, Drosiane, Drosianelle, Liofora i Yira, que són les més usades i les més modernes. Es van incorporar al Sistema Nacional de Salut fa dos anys perquè una disposició de l'actual llei de l'avortament estableix que cal ampliar l'oferta d'anticonceptius per prevenir els embarassos no desitjats.

Segons l'ordre de la direcció general de Cartera Bàsica del Sistema Nacional de Salut i de Farmàcia, de la feixista i corrupta lladre Ana Mato, a partir d'agost les dones hauran de pagar per aquestes píndoles el preu oscil·la entre els 10 i els 30 euros.

Fonts del Ministeri neonazi contra la Sanitat pública reconeixen que el preu de les píndoles ha baixat i que als laboratoris no els ha interessat seguir en el sistema, de manera que el departament que dirigeix ​​Ana Mato, ha "optimitzat recursos", és a dir, se'ls ficarà a la butxaca.

Capital-Treball: l'origen de la crisi actual

Vicenç Navarro: Aquest article analitza com la relació entre el món del capital i el món del treball ha configurat la crisi actual, tant econòmica com financera.
En l'extensíssima literatura escrita sobre les causes de la crisi actual, pocs autors s'han centrat en el conflicte capital-treball (el que solia anomenar-se "lluita de classes"). Una possible causa d'això és l'atenció que ha tingut la crisi financera com a suposada causa única de la recessió. Això ha desviat als analistes del context econòmic i polític que va determinar i configurar la crisi financera així com l'econòmica, la social i la política. En realitat no es pot analitzar cadascuna d'elles i la manera com estan relacionades sense referir-se a tal conflicte capital/treball. Com bé va dir Marx: "La història de la humanitat és la història de la lluita de classes". I les crisis actuals són un clar exemple d'això.

Durant el període que va seguir la Segona Guerra mundial, el conflicte renda del capital versus renda del treball es va apaivagar gràcies a un pacte entre els dos adversaris. Aquest pacte va determinar que els salaris, incloent el salari social (amb augment de la protecció social basada en el desenvolupament dels serveis públics de l'Estat del Benestar) evolucionessin amb l'augment de la productivitat.

Conseqüència d'això: les rendes del treball van pujar considerablement, aconseguint el seu màxim (als dos costats de l'Atlàntic Nord) en la dècada de 1970 (la participació dels salaris, en termes de compensació per empleat, als EUA va ser del 70% del PIB , en els països que serien més tard la UE-15, aquest percentatge era el 72,9%, a Alemanya 70,4%, a França un 74,3%, a Itàlia un 72,2%, al Regne Unit un 74,3% i a Espanya un 72,4%).

A finals de la dècada de 1970 i principis dels anys 1980, aquest pacte social es va trencar com a conseqüència de la rebel · lió del capital davant els avenços del món del treball. La resposta del capital va ser el desenvolupament d'una cultura econòmica nova basada en el liberalisme, però amb una major agressivitat. És el que anomenem el neoliberalisme, l'objectiu és recuperar el terreny perdut mitjançant el debilitament del món del treball.

A partir de llavors, el creixement de la productivitat no es va traduir tant en l'increment de les rendes del treball, sinó en l'augment de les rendes del capital. I aquesta resposta, mitjançant el desenvolupament de les polítiques neoliberals (que constituïen un atac frontal a la població treballadora), va ser molt reeixida: les rendes del treball van baixar a la gran majoria de països esmentats anteriorment.

Als EUA van passar a representar el 2012 el 63,6% del PIB, en els països de la UE-15 el 66,5%, a Alemanya el 65,2%, a França el 68,2%, a Itàlia el 64, 4%, al Regne Unit el 72,7%, ia Espanya el 58,4%. El descens de les rendes del treball durant el període 1981-2012 va ser d'un 5,5% als EUA, un 6,9% a la UE-15, un 5,4% a Alemanya, un 8,5% a França, un 7,1% a Itàlia, un 1,9% al Regne Unit i un 14,6% a Espanya, sent aquest últim país on aquest descens va ser més gran.

Aquestes polítiques van ser iniciades el 1979 al Regne Unit la Primera Ministra Margaret Thatcher i en 1980en Estats Units pel president Ronald Reagan. També van ser acceptades com a "inevitables i necessàries" pel govern socialista de François Mitterrand a França el 1983, en sostenir que el seu programa de clara orientació keynesiana (amb el qual havia estat triat en 1980) no podia aplicar a causa de l'europeïtzació i globalització de l'economia, postura sostinguda pel corrent dominant dins de la socialdemocràcia europea coneguda com a Tercera Via (a Espanya, a partir de 1982, pels governs socialistes de Felipe González).

L'aplicació d'aquestes polítiques neoliberals, definides com a "socio-liberals" caracteritzar les polítiques dels governs socialdemòcrates a la UE. Totes elles tenien com a objectiu facilitar la integració de les economies dels països de la UE al món globalitzat, augmentant la seva competitivitat a base d'estimular les exportacions a costa de la reducció de la demanda domèstica, reduint els salaris. Una conseqüència d'aquestes polítiques va ser que l'augment de la productivitat no va repercutir en l'augment salarial, sinó en l'augment de les rendes del capital.

Per assolir aquest objectiu, la desocupació va ser un component clau per disciplinar el món del treball. En tots aquests països, la desocupació va augmentar enormement. Va passar de ser un 4,8% als EUA el 1970 a un 9,6% el 2010. Als països de la UE-15 va passar d'un 2,2% a un 9,6%, a Alemanya del 0,6% a un 7,1%, a França d'un 1,8% a un 9,8%, a Itàlia d'un 4,9% a un 8,4%, al Regne Unit d'un 1,7% a un 7,8% i a Espanya d'un 2,4% a un 20,1%, sent aquest creixement més gran en aquest últim país.

Aquesta polarització de les rendes, amb gran creixement de les rendes de capital a costa de les rendes del treball, és l'origen de les crisis econòmiques i financeres. La disminució de les rendes del treball va crear un gran problema d'escassetat de demanda privada. Però aquesta va passar desapercebuda com a conseqüència de diversos fets.

Un va ser la reunificació alemanya el 1990 i l'enorme despesa pública que la va acompanyar (per tal d'incorporar l'Est d'Alemanya a l'Oest i facilitar l'expansió de l'Alemanya Occidental a l'Oriental), que es va finançar principalment a base d'augmentar el dèficit públic d'Alemanya, passant d'estar en superàvit el 1989 (0,1% del PIB) a tenir dèficit cada any des de llavors i aconseguint un 3,4% de dèficit el 1996. Alemanya va seguir, doncs, una política d'estímul a través de la despesa pública, que (com a resultat de la seva mida i centralitat) va beneficiar a tota l'economia europea.

El segon fet va ser l'enorme endeutament de la població. Els crèdits barats concedits pel sistema bancari endarrerir l'impacte que el descens de les rendes del treball va tenir en la reducció de la demanda. Aquest endeutament va ser facilitat a Europa per la creació de l'euro, que va tenir com a conseqüència la tendència a fer confluir els interessos dels països de l'Eurozona amb els d'Alemanya.

La substitució del marc alemany i la de totes les monedes de l'Eurozona per l'euro, va tenir com a conseqüència la "alemanización" dels interessos monetaris. Espanya és un clar exemple. El preu del crèdit mai havia estat tan baix, facilitant l'enorme endeutament de les famílies (i empreses) espanyoles, passant així desapercebuda l'enorme pèrdua de capacitat adquisitiva de la població treballadora.

D'altra banda, la gran acumulació de capital (resultat de que la major part de l'augment de riquesa dels països, causat per l'augment de la productivitat, servís predominantment a augmentar les rendes del capital en lloc de les rendes del treball) explica el augment de les activitats especulatives, incloent l'aparició de les bombolles, de les quals les immobiliàries van ser les més comunes, encara que no les úniques.

La rendibilitat era molt més elevada al sector especulatiu que en el productiu, el qual estava una mica estancat, com a resultat de la disminució de la demanda. El creixement del capital financer va ser la característica d'aquest període als dos costats de l'Atlàntic Nord, creixement resultant de l'endeutament i de les activitats especulatives. Aquest creixement es basava, en part, a la necessitat d'endeutar-, a causa del continu descens del creixement anual dels salaris en tots aquests països, una situació especialment accentuada en els països de la UE-15 (els més rics).

Així, tal creixement anual mitjà en els països de l'Eurozona va baixar d'un 3,5% en el període 1991-2000 a un 2,4% en el període 2001-2010, a Alemanya d'un 3,2% a un 1,1% i a Espanya d'un 4,9% a un 3,6%.

Els establishments financers i polítics de la Unió Europea van creure que la crisi financera estava creada i originada pel col·lapse del banc nord-americà Lehman Brothers i es limitaria al sector bancari dels EUA. Thomas Palley, una de les ments econòmiques més clares dels EUA i més desconegudes a Europa, cita al que era ministre de Finances alemany, el socialista Peer Steinbrück (candidat de l'SPD a la cancelleria en les eleccions del pròxim 22 de setembre) que va profetitzar que allò-resultat de les debilitats del sistema financer nord-americà-significaria la fi de l'estatus dels EUA com a gran poder financer. Aquest col · lapse del dòlar, segons ell, beneficiaria a l'euro.

La gran ironia d'aquestes prediccions és que qui al final va salvar a la banca alemanya va ser el Federal Reserve Board (FRB), el Banc Central dels EUA. El model alemany basat en l'exportació va fer a la banca alemanya enormement vulnerable a ser contaminada. Els bancs alemanys estaven massivament intoxicats amb els productes especulatius (subprimes) de la banca nord-americana. Grans bancs (com el Sachsen LB, l'IKB Deutsche Industriebank, el Deutsche Bank, el Commerzbank, el Dresdner Bank o el Hypo Real Estate) així com les caixes (com BayernLB, WestLB i DZ Bank) van entrar en el període 2007-2009 en una enorme crisi de solvència, havent de ser tots rescatats, molts d'ells, per cert, amb l'ajuda del Reserva Federal dels EUA.

L'orientació econòmica, basada en l'exportació (cosa típica del model liberal), havia contagiat profundament al capital financer alemany, com a resultat de les seves inversions financeres tant en la banca nord-americana (plena de productes tòxics) com als països perifèrics anomenats PIGS (Portugal, Irlanda, Grècia i Espanya) i més tard GIPSI (amb la incorporació d'Itàlia), plenes d'activitats especulatives de tipus immobiliari. En realitat la crisi financera alemanya i europea era fins i tot pitjor que la nord-americana i, quan l'enorme bombolla especulativa explotar (a paralitzar la banca alemanya), va aparèixer amb tota cruesa l'enorme problema de l'endeutament causat per la reducció de la demanda, ella mateixa provocada per la baixada de la renda del treball.

Una de les causes d'això és l'arquitectura del sistema de govern de l'euro, resultat del domini del capital financer en la seva governança. Tal sistema de govern és producte d'un disseny neoliberal que es basa, en part, a la diferència de comportaments entre el Banc Central Europeu (BCE) i la Reserva Federal i, en part, en el diferent tipus de model exportador de EUA i la Eurozona (multipolar als EUA i centrat en la pròpia Eurozona en el cas europeu).

El BCE no és un banc central. La Reserva Federal sí que ho és. El BCE no presta diners als estats i no els protegeix enfront de l'especulació dels mercats financers. D'aquí que els estats perifèrics estiguin tan desprotegits, pagant uns interessos clarament abusius que han donat peu a l'enorme bombolla del deute públic d'aquests països. Això no passa als EUA. La Reserva Federal protegeix a l'Estat nord-americà. Califòrnia té un deute públic tan preocupant com ho és la grega, però això no és una situació asfixiant per a la seva economia. Sí que ho és a Grècia.

A la llum d'aquestes dades és absurd que s'acusi als països perifèrics d'haver causat la crisi a causa de la seva falta de disciplina fiscal. Espanya i Irlanda estaven en superàvit en els seus comptes de l'Estat durant tot el període 2005-2007. Eren els deixebles predilectes de l'escola neoliberal, dirigida per la Comissió Europea, sent el ministre Pedro Solbes, que havia estat Comissari d'Afers Econòmics de la UE, l'arquitecte de tal ortodòxia. En realitat, Alemanya, durant el període 2002-2007, va tenir dèficits públics més grans que la suposadament indisciplinada Espanya.

No va ser la seva inexistent falta de disciplina, sinó la falta d'un Banc Central que recolzés el seu deute públic el que va causar el creixement dels interessos del deute públic, proveïda pels bancs alemanys entre altres, que es van beneficiar de l'elevada prima de risc. La fi primordial de les mesures de retallades de la despesa pública, incloent-hi la despesa pública social, és pagar els interessos a la banca alemanya, entre d'altres.

L'enorme sacrifici dels països GIPSI no té res a veure amb l'explicació que es dóna en els mitjans i altres fòrums de difusió del pensament neoliberal que atribueixen les retallades a la necessitat de corregir els seus excessos, sinó a pagar una banca que controla el BCE que, en lloc de protegir els Estats, els debilita perquè hagin de pagar majors quantitats a la banca. L'evidència d'això és aclaparadora. El famós rescat a la banca espanyola és, en realitat, el rescat a la banca europea, incloent l'alemanya, la qual té invertits més de 200.000 milions d'euros en actius financers espanyols.

Una variació d'aquesta explicació és l'argument que el problema de l'Eurozona és el grau del diferencial de competitivitat, amb alta competitivitat en el centre -Alemanya i Països Baixos- i reduïda competitivitat al sud-GIPSI-. Aquest diferencial explica que els primers tinguin balances de comerç exterior positives (exporten més que importen), mentre que els segons les tinguin negatives (és a dir, importen més del que exporten). D'aquí que la solució passi per un major creixement de la competitivitat dels segons. I la millor manera és abaixar els salaris (el que s'anomena devaluació domèstica).

Però aquesta explicació té seriosos problemes. En primer lloc, ni Irlanda ni Itàlia tenien balances comercials negatives quan la crisi es va iniciar. És més, el creixement del component negatiu de la balança de pagaments en els països GIPSI es va deure predominantment a l'augment de les importacions, resultat de l'endeutament, no del descens de la productivitat o competitivitat. I ara la millora de la seva balança comercial es deu a la seva escassa demanda. En ambdós casos, poc a veure amb canvis en la competitivitat. En realitat, la productivitat laboral estandarditzada per activitat econòmica no és substancialment diferent a Espanya que a Alemanya.

El problema, doncs, no pot explicar-se per un diferencial de competitivitat, sinó per un diferencial de demanda, accentuat a nivell europeu per un problema estructural, resultat del descens de les rendes del treball. El motor de l'economia de l'eurozona es basa en el model exportador alemany, l'èxit es basa en la moderació salarial alemanya (amb salaris molt per sota del nivell que els correspon pel nivell de productivitat), en la impossibilitat dels països perifèrics de poder reduir el preu de la seva moneda (beneficiant a Alemanya amb això), en l'enorme concentració d'euros, la mobilitat de capitals de la perifèria al centre i el domini de les estructures financeres, a través de l'enorme influència sobre el BCE que no actua com un Banc Central. Veure la balança de pagaments com a resultat d'una diferència de productivitat és profundament erroni.

En realitat, Alemanya hauria d'actuar com a motor estimulant de l'economia, no mitjançant l'augment de les seves exportacions (basades en baixos salaris), sinó en un creixement de la demanda domèstica, incrementant els seus salaris i la seva escassa protecció social. El treballador alemany té més en comú amb els treballadors dels països GIPSI que amb la seva establishment financer i exportador. I als països perifèrics haurien de seguir també polítiques d'estímul, revertint les polítiques d'austeritat que estan contribuint a la recessió, a més del malestar de les classes populars; polítiques a les que s'oposaran els agents del capital, ja que aquests veuran reduïts els seus ingressos. Així de clar. Marx, després de tot, tenia raó.

Els feixistes del PP de Madrid es lucren amb el parc d'habitatges públics

El procés d'alienació i venda del parc públic d'habitatges que està duent a terme l'Empresa Municipal d'Habitatge i Sòl de l'Ajuntament de Madrid (EMVS) s'ha venut a l'opinió pública per part dels responsables polítics del Partit Popular com un procés obligat, sense alternatives, per pal·liar l'insostenible dèficit de l'empresa pública, però els Fons d'inversió qualifiquen la seva experiència a Madrid com "Incompetència i males arts mai vistes a Europa".

El deute de la EMVS va arribar de la mà de l'actual ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, que va finançar part dels seus ambiciosos projectes a l'Ajuntament venent sòl a l'empresa pública molt per sobre del seu valor actual. A la vora de la fallida tècnica, l'actual Corporació s'ha decidit per l'alienació dels actius de l'empresa i de tots els madrilenys.

La primera operació de salvament econòmic ha estat la venda de 18 blocs d'habitatges amb 1.860 pisos de protecció social, ocupats per menors de 35 anys amb un lloguer reduït, per 120 milions d'euros al fons d'inversió oportunista Blackstone, segons ha informat El Confidencial, ja que l'Ajuntament es nega a fer públiques les dades de l'operació, tot i tractar-se de béns públics. Abans, l'EMVS va tractar de vendre, sense èxit, cinc blocs d'habitatges socials a una empresa vinculada al marit de Cospedal per 21 milions d'euros.

Ara, una sèrie de documents als quals ha tingut accés aquest diari revelen una successió d'irregularitats en el procés de venda que han deixat part dels inversors internacionals que optaven a fer-se amb els habitatges amb la sensació d'haver estat "enganyats" i d'haver observat "incompetència i males arts d'un nivell que mai han vist a Europa". Aquestes paraules corresponen a Michael R. Long, partner dels fons d'inversió especialitzats en habitatge social Harbor Group, que aspiraven a fer-se amb els 18 blocs d'habitatges al costat de Álvarez & Marsall per 130 milions d'euros, 10 milions d'euros més que la suposada oferta acceptada de Blackstone.

Fons d'inversió qualifiquen la seva experiència a Madrid com "Incompetència i males arts mai vistes a Europa"

El cabreig que manifesta Michael Long amb l'EMVS i l'Ajuntament de Madrid es fa comprensible quan es repassa la correspondència i reunions mantingudes per Harbor Group i Álvarez & Marsall i l'EMVS i la Corporació municipal. El 3 de juny Fermín Oslé, conseller delegat de l'EMVS, va comunicar telefònicament l'adjudicació de la venda a Harbor Group i Álvarez & Marsall (HGAM) per 120 milions d'euros. L'altra oferta que havia rebut l'EMVS fins a aquest moment, segons fonts del mercat, era de Blackstone, actual adjudicatària, per 70 milions d'euros.

No obstant això, el dia 5, tot just dos dies després de la comunicació, Oslé els va comunicar per correu electrònic que s'havia produït un error administratiu i que el procés no s'havia tancat, convidant a presentar novament ofertes fins al dia 14 de juny a les 14:00 hores.

Els fons Harbour Group i Álvarez & Marsall (HGAM) van mantenir la seva oferta de 120 milions durant els vuit dies següents i van decidir augmentar fins a 130 milions l'últim moment, amb la sospita que el seu anterior oferta pogués haver estat filtrada a la competència.

El dia 21 de juny, Fermín Oslé comunicar a HGAM que "la seva oferta no ha estat seleccionada (...) per existir una altra proposta més avantatjosa per als interessos" de la EMVS.

Davant l'estupor per l'estranyesa del procés, els fons nord-americans van decidir sol·licitar informació de les característiques de l'oferta guanyadora: "import i data de presentació". El 24 de juny Oslé respondre: "L'import i les altres condicions de l'oferta s'han de tractar dins dels més estrictes paràmetres de confidencialitat i discreció" i la decisió ha estat presa sota "paràmetres purament objectius".

Aquesta negativa a comunicar als participants en un procés de concurrència pública les característiques de l'oferta seleccionada s'està valorant a l'operació financera com "insòlit", ja que vulnera "l'essència del procediment", de manera que els fons d'inversió estan valorant presentar un escrit de diligències prèvies que obligui l'EMVS a facilitar les dades que avui neguen.

Fonts del mercat relacionen la venda del parc d'habitatge públic a "interessos foscos" de AguirreParte de la informació sol·licitada pels fons nord-americans apareix, no obstant això, en premsa. El Confidencial, per indignació dels pretendents, publica que l'oferta guanyadora ha estat la de Blackstone per un import de 120 milions d'euros quan en un primer moment aquest fons d'inversió oportunista havia ofert 70 milions. Després d'aquesta informació, les sospites dels perdedors en l'adjudicació que la seva oferta havia estat filtrada a la competència es va fer més fort.

Atès que la EMVS es nega a confirmar o desmentir les dades publicades, els pretendents tenen el temor que s'estigui tractant de refer l'oferta presentada per Blackstone de manera que millori l'oferta de 130 milions d'HGAM per evitar incórrer en administració deslleial. La imatge de marca Espanya que l'EMVS i les administracions madrilenyes han deixat la resumeix Michael Long: "Incompetència i males arts mai vistes a Europa".

"L'objectiu de la EMVS no ha estat l'obtenir el major ingrés possible per la venda d'actius ni el garantir els drets dels inquilins actuals i dels madrilenys en general, ja que s'ha rebutjat la millor oferta. El procediment opac i que en res beneficia els ciutadans madrilenys ha estat viciat per interessos aliens a l'interès públic", denuncien Públic fonts pròximes a l'operació, que apunten que aquests interessos responen a la" cultura del pelotazo "que ha portat Espanya a la crisi i els relaciona directament amb els interessos econòmics d'Esperanza Aguirre, presidenta del PP de Madrid.

Expulsen 32 monjos budistes de Tailàndia per abús de drogues i blanqueig de capitals

Les autoritats budistes de Tailàndia -theravades- van despullar dels hàbits a 32 monjos que van donar positiu durant un test antidroga en els monestirs de la província de Saraburi, segons informen avui mitjans locals. Dos dels monjos expulsats eren abats en temples de la regió amb més de 15 anys d'monacat, ha declarat el governador eclesial Phra Kru Supthamkun al diari Bangkok Post.

Les proves, que no estaven programades, es van dur a terme en 27 temples de la localitat de Ban Mo, a uns 100 quilòmetres al nord de Bangkok, descobrint a 32 religiosos. Tots els monjos que van donar positiu per ús de substàncies prohibides han estat traslladats a centres de rehabilitació.

En els últims anys molts han estat els escàndols protagonitzats per l'ostentosa vida de molts monjos budistes a Tailàndia, on el 95% de la població professa aquest credo.

La setmana passada la justícia tailandesa va obrir una investigació contra Luang Pu Nen Khum (foto), abat del monestir Pa Khantitham de Sisaket, a l'est del país, per un delicte de blanqueig de capitals. Segons l'Oficina Contra el Rentat de Diners a Tailàndia el religiós posseeix de 10 a 16 comptes bancaris en què circulaven de manera constant més de 200 milions d'bat (6,5 milions de dòlars o 5 milions d'euros).

Luang Pu Nen Khum va saltar a primera plana dels mitjans locals fa unes setmanes quan va aparèixer en un vídeo publicat a Youtube lluint telèfons intel·ligents, ulleres de sol de marca i bosses Louis Vuitton mentre viatjava en un jet privat.