dijous, 25 de novembre de 2010

Artur Mas beneficiari del fons fraudulent de son pare a Liechtenstein

Artur Mas seria un dels beneficiaris, amb la seva mare i germans, del compte que el seu pare, Artur Mas Barnet, té en un banc de Liechtenstein amb fons evadits durant 24 anys -quan Mas era conseller d'Economia de Pujol-, segons informa El Mundo. El diari es remet a un informe de l'Agència Tributària, enviat a la Fiscalia Anticorrupció, però el Jutjat d'Instrucció número 1 de l'Audiència Nacional ha arxivat la causa, al·legant que el frau fiscal es va produir abans del 2002 i per tant ha prescrit.

El més escandalós recau en que el diari apunta que el líder de CiU era beneficiari d'aquest fons també durant l'etapa que va estar al capdavant de la Conselleria d'Economia de la Generalitat.

Comptes opaques


El vehicle que utilitzaven els defraudadors per obrir les comptes a Liechtenstein era preferentment la banca privada. Merchbanc, una entitat creada el 1981 d'on el president és Joaquín Herrero González, és una de les entitats que utilitzaven els defraudadors per ocultar els diners. La pròpia entitat anuncia a la seva pàgina web els seus serveis d'inversió, que inclouen la possibilitat d'obrir comptes i crear fons d'inversió en països qualificats com a paradisos fiscals per la Unió Europea, com Panamà i Luxemburg.

Una altra de les entitats, registrades al costat de Merchbanc i 18 empreses el passat mes de juliol per ordre del jutge Pedraz (que instrueix el cas), és Vontobel, quina estructura jurídica és la de establiment d'entitat no resident a Espanya. A través d'aquestes dues entitats majoritàriament, els espanyols investigats per Anticorrupció van poder accedir al paradís de Liechtenstein per ocultar els seus diners. «No cal donar-li més importància de la que té», van explicar ahir fonts de CiU, que en tot moment van intentar desvincular Artur Mas júnior de la investigació. Les mateixes fonts no van negar, però, la veracitat de les informacions publicades, però les circumscriuen a un context "molt concret". I tant!

Segons CiU, els fets es remunten a 1984, fa 24 anys. El pare de Mas, Artur Mas Barnet, va cobrar una part d'una «venda empresarial» que havia fet en un compte de Liechtenstein. No obstant això, fa vuit mesos que hauria regularitzat aquests diners, mitjançant una declaració complementària. Des de la federació nacionalista opinen que el pare de Mas «està net».

La desviació de fons a Liechtenstein per no tributar davant Hisenda comprèn a persones de totes les professions. Al costat del pare de Mas hi ha sis catalans més, amb profressions d'allò més variades: Des d'un professional del sector químic com José Bas fins a un reconegut arquitecte com Alfredo Arribas.

El major defraudador és Luis Gari Sentmenat, administrador d'una societat anomenada KX sense dades econòmiques conegudes. Gari disposa de 14 milions d'euros en un fons del Principat a nom de la seva dona i fills pel que l'acusen d'un frau a Hisenda de 7,98 milions d'euros.

Recerca per frau fiscal


La llista publicada de titulars o beneficiaris de dipòsits posteriors al 2002.

Els investigadors no han pogut identificar tots els espanyols amb dipòsits a Liechtenstein. En alguns casos indiquen expressament que es desconeix la identitat dels beneficiaris. En altres expressen les seves sospites perquè simples empleats de bancs tinguin milions d'euros al seu nom i creuen que es tracta de testaferros de clients.

Un primer grup de denunciats haurien ocultat els diners des del 2002. Altres ho van fer abans d'aquest any i pot ser que els seus delictes quedin impunes, entre aquests es troba el pare d'Artur Mas, que ja defraudava a hisenda quan el seu fill era conseller d'Economia del govern Pujol.

A les diligències prèvies 211/2008 del Jutjat Central d'Instrucció número 1 de l'Audiència Nacional apareixen també els sis intermediaris relacionats amb Merchbanc i Vontobel i els tres assessors que ajudaven a portar els diners ja rentats de tornada a Espanya.

Alguns dels lladres amb el delicte prescrit gràcies als amics del Ministeri d'Hisenda:
Arturo Mas Barnet, papà d'Artur Mas, cap i líder de CiU i candidat a fer de la Generalitat el seu negoci. Patró de la fundació catalana Hospital Plató. Diners a Liechtenstein: 500.000 euros en un compte. Investiguen la procedència de 1.700.000 euros més. Presumpte frau: 823.262 euros.

Alejandro Sánchez Pizarro: És el cantant conegut com Alejandro Sanz, gran amic de José Mª Aznar. Diners a Liechtenstein: dipòsit ocult de 1.000.000 euros. Va usar els cognoms del seu pare, Sánchez Madero. Presumpte frau: 480.000.

Luis Gari Sentmenat: Administra una empresa nàutica a Barcelona. Diners a Liechtenstein: 14.000.000 euros. Beneficiaris són els seus dos fills, esposa i familiars. Presumpte frau: 7.979.505.

Joan Güell de Sentmenat: Empresari immobiliari de Barcelona, descenent dels esclavistes Güell. Diners a Liechtenstein: Va tenir amagats 1.193.703 euros a la Tretler Foundation.

Casimiro Clapers Alegre: Membre de l'alta burgesia catalana. Diners a Liechtenstein: va tenir amagats 661.190 euros a mitges amb la seva esposa.

Alfredo Arribas Cabrejas: Famós arquitecte de Barcelona. Diners a Liechtenstein: té el 100% d'un dipòsit de 650.000 euros. Presumpte frau: 311.471.

Jordi Serra Murtra: Auditor i assessor català vinculat al sector editorial. Diners a Liechtenstein: té el 100% d'un dipòsit de 650.000 euros. Presumpte frau: 313.442.

Font: Fiscalia Especial contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada. Sumari de l'Audiència Nacional.

ICV-EUiA alerta d’involució en la memòria democràtica

El cap de llista d’ICV-EUiA a les eleccions, Joan Herrera, ha explicat la voluntat de la coalició d’anar més enllà en les polítiques de recuperació de la memòria democràtica i ha alertat d’una possible “involució” en aquest àmbit ja que, d’una banda, el PP ha dit que vol eliminar el Memorial Democràtic i, de l’altra, CiU “no obra boca. No ens podem permetre que Franco guanyi després de mort”, ha dit Herrera durant una xerrada amb estudiants a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.

Herrera ha recordat que “un país que sap la seva història, té una qualitat democràtica més potet i intensa” i, en aquest sentit, ha apostat per lluitar contra els que volen “que tornem a l’oblit”. El també secretari general d’ICV ha destacat el lideratge de la coalició, amb el compromís de la resta del govern, per tirar endavant polítiques de recuperació de la memòria històrica i deixar enrere una etapa on el PP va intentar “institucionalitzar la desmemòria” i articular un “discurs equidistant i igualador entre franquistes i antifranquistes”.

El secretari general d’ICV ha dit que “existeix un deute pendent” amb les persones que van lluitar per recuperar els seus drets però, alhora, també ha matisat que “aquest deute és més petit perquè hi ha espais de memòria”. “Aquell país que recorda el passat és més lliure”, ha dit Herrera que ha apuntat que “una societat democràtica no pot basar el seu futur en el silenci i l’oblit, sinó en el bagatge compartit pel conjunt de la societat. Defensar l’oblit és ser còmplice de la injustícia que es va cometre”, ha finalitzat Herrera.

L’acte ha comptat amb la presència del número 3 d’ICV-EUiAa les eleccions, Jordi Miralles, que ha cedit el seu torn de paraula perquè els estudiants poguessin fer les seves preguntes, i les intervencions dels ex fiscals Carlos Jiménez Villarejo i José Maria Mena. Villarejo, ha fet referència al “deute pendent” amb les víctimes del franquisme. D’una banda, ha recordat que hi ha milers de persones desaparegudes i enterrades a les cunetes i, de l’altra, hi ha les sentències de mort dictades per tribunals il·legítims que segueixen sent vàlides perquè ningú no s’ha atrevit a anul·lar-les."Mentre no sigui anul·lades, aquelles persones segueixen sent considerades delinqüents”, ha apuntat Villarejo.

L’ex fiscal anticorrupció ha destacat la feina feta a Catalunya per a la recuperació de la memòria històrica i ha reclamat que la responsabilitat de la recerca de les persones desaparegudes durant el franquisme hauria de recaure sobre els jutges, cosa que actualment no passa i fa que només una desena de jutges arreu d’Espanya han autoritzat exhumacions.

De la seva banda, Mena ha destacat que el vot útil és el que va cap a “una minoria que estigui en condicions de fer un servei de consciència ètica en una societat immoral” i que “una esquerra minoritària però present és capaç d’aconseguir mobilitzar als ciutadans” i tirar endavant “moltes i petites reformes i conquistes al Parlament i al carrer”.

Alemanya sota l'estat policial del Gran Germà

El partit d'Àngela Merkel, la CDU, i els seus aliats neocons van intentar abans d'ahir al Bundestag l'aprobació de treure l'exèrcit al carrer i poder censurar la premsa per motius de seguretat nacional, el que va ser rebutjat per tota l'oposició i els seus propis socis. L'excusa és una amenaça terrorista que, segons el govern, és real però que no ha donat ni un sol detingut ni cap prova sustancial de cap mena.

Als mercats de Nadal, però, a les estacions de tren, als aeroports i arreu el país, davant aquesta invocada amenaça d'atemptats, la presència policial s'incrementa a ulls vista per tota Alemanya, en el que molts interpreten com previsió de protestes generalitzades contra la política económica dels ultradretans. El preu de la seguretat, a més, no serà barat.

La premsa alemanya parla de terroristes que ja estarien a Berlín, a punt per rebre indicacions i actuar. D'un ordre islàmic amb les mires posades a Alemanya. De la intenció d'assaltar el Parlament, prendre ostatges i provocar un bany de sang. De perill en els espais públics...

L'amenaça terrorista és real, declara aparentment convençut el ministre alemany de l'Interior, Thomas de Maizière. I de sobte es veu el que feia temps que no es contemplava: Agents patrullant fortament armats. Les estacions i aeroports es vigilen amb intensitat. Cada mercat de Nadal, el principal esbarjo dels alemanys en aquestes dates, té la seva pròpia unitat policial. Els polítics de dretes exigeixen més controls als barris on es concentren un alt percentatge de musulmans.

I entre tot el estrèpit que provoca la por, alguns adverteixen que Al-Qaida podria estar guanyant la batalla sense tan sols haver d'enviar els seus membres a immolar-se.

La cúpula del Parlament alemany, una de les principals atraccions turístiques de Berlín, va ser tancada al públic.

Oblits i males intencions

"A tothom li ha de quedar clar que una bossa oblidada pot desencadenar una gran operació de les forces de seguretat", apel.lava Thomas Neuendorf, portaveu de la policia berlinesa, al civisme dels seus conciutadans.

El fet ja es va donar aquest dimarts (2010.11.23). Una maleta en aparença abandonada va provocar el tancament complet de l'estació central de Düsseldorf, un punt clau en el trànsit ferroviari d'una zona industrial i densament poblada. 177 trens van haver de suspendre el tràfic. Quan els agents van obrir el paquet, van trobar en ell una paella, un costurer i unes quantes sabates, entre altres coses.

El propietari de la controvertida maleta va resultar no ser un terrorista, sinó un rodamón i "apassionat recolector d'escombraries", com ho va descriure la policia federal. Per un curt instant va circular el rumor que s'el podria obligar a assumir els costos del desplegament policial, que sense definir-se amb exactitud arribaven en euros a "un nombre de cinc xifres".

Però: "La negligència no és un delicte", va tranquil.litzar Neuendorf. Mentre no es pugui demostrar que algú va actuar amb la pretensió de generar el caos, aquest tipus de despeses seguiran seran a càrrec de l'Estat i les empreses i persones per ells afectades no podran demandar reparacions.

Però si als oblidadissos se'ls sumen els malintencionats, el compte puja i podria arribar a ser considerable. Aquest dimecres (2010.11.24) un esquer de bomba va ser trobat en un tren de rodalies. En arribar a l'estació de Bielefeld, en l'Estat de Rin del Nord-Westfàlia, al vehicle l'esperava ja una via sencera tancada al pas.

4.200 $ vs. milers de milions


4200 $: Això és tot el que Al-Qaida va invertir l'octubre passat per enviar dos paquets bomba, un detectat a Londres i l'altre Dubai. Cap d'ells va explotar, però "a Amèrica i a Occident els costaran sense remei milers de milions en noves mesures de seguretat", feia saber per escrit una cèl.lula iemenita de l'organització terrorista.

"Si féssim públic cada un dels indicis que ens arriba -i que fins ara no han estat veritables- estaríem jugant al joc dels terroristes, que volen sembrar el terror", explica de Maizière, el ministre germànic de l'Interior. Al mercat de Nadal anirà aquest any com tots amb els seus fills -i l'escolta oficial, per suposat-, assegura. Diu la cancellera Angela Merkel que: "Els alemanys volen poder viure en llibertat".

I amb aquest argument els trens circulen ara a Alemanya amb policies a bord, i les forces de seguretat ja han sortit a la palestra a demanar més fons i personal.

A Alemanya, on la protecció de dades està garantida constitucionalment, les empreses de telecomunicacions no poden emmagatzemar les dades de trucades telefòniques o missatges electrònics. El president de l'Oficina Federal per a la Investigació Criminal, Jörg Ziercke, demana ara també una nova regulació que doti de més recursos a la policia en el combat "contra el terrorisme i la criminalitat".

Al cap i a la fi, els cristianodemòcrates de Merkel i de Maizière demanen més agents per tot arreu i mesures de control més estrictes encara, fins treure l'exèrcit al carrer i censurar la premsa per motius de "seguretat nacional". Tot això s'ha de pagar, doncs, del que se li treu als treballadors, que ja tenen prou amb el conegut axioma dels antecessors de Merkel: "El treball vos fa lliures".

Miralles: "Les eleccions són expressió de la lluita de classes"

Jordi Miralles ha apel•lat a la mobilització i el suport de la gent treballadora i d’esquerres davant els comicis del 28-N, unes eleccions que “són una nova expressió de la lluita de classes” a la qual no es pot renunciar.

A La Farga de l’Hospitalet, Miralles ha dit que la coalició té “l’autoritat” per demanar a la gent treballadora “que retorni el suport” que ICV-EUiA els va donar durant la vaga general i ha recordat que, a dia d’avui, votar PSC no suposa “una modificació de les condicions de la crisi” ni tampoc “parar la dreta”, sinó que significa obrir la possibilitat real que el PP arribi a Madrid.

“La primera estació per coronar una majoria de dretes a Espanya és Catalunya”, ha dit Miralles.

El coordinador general d’EUiA ha dit que la coalició és la garantia per modificar “polítiques errònies”, i detectar i canviar les causes de la crisi perquè sinó se seguirà castigant a la classe treballadora. Miralles ha criticat el “gir conservador” del govern espanyol que, enlloc de dur a terme les reformes necessàries, ha deixat de banda les persones per seguir el dictat dels mercats”. “Els mercats i els qui els orienten són insaciables”, ha dit Miralles, “i si abans podien devaluar la moneda, avui el que devaluen és la societat”. Davant aquesta situació, Miralles planteja dues opcions: la dreta de CiU o l’esquerra que representaa ICV-EUiA

De la seva banda, el cap de llista d’ICV-EUiA a les eleccions, Joan Herrera, ha fet una crida als votants d’esquerres desencantats amb la política de retalls de Rodríguez Zapatero i ha afirmat que votar ICV-EUiA és la millor forma de castigar Zapatero. El candidat ha demanat el vot perquè “ICV-EUiA és avalar una sortida justa, solidària i ecològica a la crisi. Votar Iniciativa Verds-Esquerra Unida té una doble utilitat: dir no a les polítiques de Zapatero i impulsar una sortida justa, solidària i ecològica a la crisi”. “A aquestes eleccions, després de que Montilla renunciés al Govern d’esquerres, com podem estirar les orelles a Zapatero? Votant a les esquerres i avui l’esquerra és Iniciativa”, ha afegit.

A l’acte, on també han intervingut Lluís Esteve, tinent d’alcalde d’Educació de l’Hospitalet, i Alfonso Salmeron, número 13 d’ICV-EUiA a les eleccions i portaveu de la coalició a l’Hospitalet de Llobregat, que ha emplaçat als assistents a treballar de cara el dia de les eleccions amb la mateixa força que ho van fer el dia de la vaga general. Salmerón els ha demanat que es converteixin en “activistes de l’esperança” que representa la coalició i ha instat a la gent d’esquerres desencantada i als abstencionistes a que “deixin de tenir por de votar l’altra esquerra” que representa ICV-EUiA.

Intervencions del responsables del món del treball de la coalició

La responsable del món del treball d’EUiA, Núria Lozano, ha apel•lat al suport de la gent treballadora per mobilitzar l’electorat d’esquerres des d’avui i fins diumenge. Lozano ha dit que els treballadors “no volem la Catalunya de l’Alicia en el país de las Pesadillas” que representa el PP, ni tampoc la Catalunya millor que rics i poderosos estan esperant “amb els seus somriures fatxendes que només serà millor per ells”. A l’acte també ha intervingut Josep Torrecillas, responsable de l’àrea del treball d’ICV. A l’acte hi ha assistit treballadors de COMESA, empresa afectada per un ERO que vol deixar sense feina els 277 treballadors de la planta de la Zona Franca.

Manifest de suport dels sindicalistes

La coalició ICV-EUiA ha presentat un manifest signat per 400 sindicalistes que donen suport a la llista que encapçala Joan Herrera. El manifest defensa una sortida de la crisi sense retallades socials i allunyada de les polítiques del govern central.

Vicari d'Algemesí acusat de distribució de pornografia infantil

La Guàrdia Civil ha imputat per un delicte de tinença i distribució de pornografia infantil a un vicari de la parròquia Sant Jaume Apòstol de la localitat valenciana d'Algemesí dins de l'operació 'Telèmac' contra la pederàstia a Internet desenvolupada per l'Institut Armat. L'Arquebisbat de València ha decretat la "immediata sortida" de la parròquia, el seu cessament en "el seu ofici pastoral" i l'obertura d'una "investigació canònica per al total aclariment dels fets".

La investigació de la Guàrdia Civil ha permès esbrinar que era aquest vicari la persona sospitosa de descarregar arxius de contingut pedòfil d'internet utilitzant l'ordinador portàtil de la parròquia.

La imputació del religiós ha estat realitzada per agents del grup de delictes telemàtics de la Guàrdia Civil de Pontevedra, que es van desplaçar la setmana passada a Carcaixent (València), on el vicari va comparèixer acompanyat d'un advocat després de ser advertit que anava en qualitat de imputat.

Intervenció de l'Arquebisbat de València


Segons un comunicat de l'Arquebisbat de València, fa quatre setmanes van tenir coneixement de l'existència d'una investigació policial sobre el sacerdot, vicari de la parròquia Sant Jaume Apòstol d'Algemesí.

Des de llavors, "tenint en compte la normativa canònica", l'Arquebisbat «va decretar la seva immediata sortida de l'parròquia i el cessament en el seu ofici pastoral, a més de l'obertura d'una investigació canònica per al total aclariment dels fets".

El diari Levante-EMV publica que, encara que la investigació de la Guàrdia Civil assenyalava inicialment al rector de la basílica d'Algemesí, ja que les descàrregues sospitoses s'havien realitzant utilitzant la línia telefònica de la qual era titular com a màxim responsable de l'Església, qui usava l'ordinador era el seu home de confiança, el vicari.

Segons el diari, aquest identificat amb les inicials FBEM, està imputat per un presumpte delicte de tinença i distribució de pornografia infantil.

Xarxes wifi i camps electromagnètics afecten als arbres

Un estudi realitzat a la Universitat de Wageningen (Holanda) ha demostrat que la radiació produïda per les xarxes wifi i els camps electromagnètics creats pels telèfons mòbils i xarxes LAN sense fils resulten perjudicials per als arbres, causant variacions significatives en el creixement, així com en el sagnat i fissures en l'escorça.

Segons recull PC World, la ciutat holandesa de Alphen aan den Rijn, a Holanda, va ordenar l'estudi fa cinc anys després que els investigadors trobessin anomalies inexplicables en els arbres, les quals no podien atribuir a un virus o una infecció bacteriana.

Els investigadors van fer les proves amb 20 freixes

Per veure quina era la possible causa, els investigadors van exposar a 20 freixes a diverses fonts de radiació durant un període de tres mesos.

Després d'aquest temps, els arbres situats a les zones més properes a les senyals wifi van presentar com una "lluentor de plom" a les fulles que va causar la mort de l'epidermis superior i inferior de les mateixes.

A més, l'estudi també va trobar que aquest tipus de radiació podria afectar el creixement de les panotxes de blat de moro.

A més, els investigadors asseguren que els camps electromagnètics creats pels telèfons mòbils i les xarxes LAN sense fils i les partícules ultrafines emeses pels automòbils i camions també poden ser les culpables d'aquest deteriorament.

Als Països Baixos, el 70% dels arbres que es trobaven en les zones urbanes presentaven els mateixos símptomes, en comparació amb el 10% de fa cinc anys. No obstant això, la investigació assegura que els arbres en zones densament boscoses es veuen poc afectats.

Marina Albiol: Les diputacions, història i futur

Marina Albiol Guzmán: L’article 141 de la Constitució, incardinat en el Títol VIII, sobre l’Organització Territorial de l’Estat, parla de les províncies i del seu govern, encomanat a les diputacions o d’altres corporacions de caràcter representatiu. La divisió de l’estat en províncies data del 27 de gener de 1822, en la plenitud del trienni lliberal i poc abans de la restauració de l’absolutisme.

No és extrany que les forces polítiques de caire lliberal del S. XIX vullgueren introduir elements descentralitzadors en un estat on no hi havia més govern que el de Madrid. No obstant això, és induptable que aquest objectiu no es va aconseguir i durant segles aquest model sols ha servit per a instaurar el clientelisme polític i el caciquisme.

La Constitució de 1978 reconeix el dret a l’autonomia, els estatuts, l’autogovern i la capacitat legislativa en assumir les seues pròpies competències i, en aquest context, les causes originals per les quals s’establiren les províncies han perdut la seua raó de ser. S’han mantigut en el text constitucional per motius històrics i les diputacions s’han convertit en institucions que competeixen directament amb les competències dels municipis i de les comunitats autònomes.

Sense entrar a valorar els escàndols de corrupció política que afecten a les diputacions i que són objecte d’investigació judicial, és més que evident que les diputacions es troben hipertrofiades fins al punt que destinen més recursos en el seu funcionament intern que en les inversions que realitzen en les seues províncies respectives. Els diners públics es malbaraten pagant a centenars d’assessors i càrrecs de confiança i no invertint-los, com caldria, en projectes dels municipis, a excepció, és clar, dels pobles de signe amic.

Un altre assumpte en qüestió és el que afecta al sistema d’elecció dels responsables provincials, que no són triats en eleccions directes pels ciutadans si no per un obscur procés que quasi ningú entén. Per això, potser els presidents de les diputacions creuen que es troben fora de l'àmbit del que s'espera d'un polític democràtic i sovint actuen com autèntics sàtrapes perses. No cal posar exemples.

Ateses aquestes raons, des d’Esquerra Unida qüestionem el sentit de les diputacions com a òrgans provincials i les considerem un residu del passat que ni té viabilitat econòmica ni competències pròpies exclusives per tal d’existir, i per eixe motiu considerem que cal obrir urgentment un debat polític al voltant del model territorial i institucional.

En eixe sentit, apostem decididament pel desenvolupament d'un major autogovern al nostre país i per això considerem indispensable l'elaboració d'una Llei de Comarcalització on les comarques, organitzades, si cal, en mancomunitats, siguen els àmbits idonis per a aproximar la gestió de l’administració als ciutadans i ciutadanes i respondre amb agilitat a les seues demandes.

La comarcalització és per a nosaltres un instrument fonamental de vertebració i desenvolupament del nostre territori, el qual ha de permetre als xicotets municipis de l'entorn rural donar una oferta de serveis adeqüats per a la ciutadania i una resposta diferent a les de les antigues i caduques diputacions, vestigis d’un estat espanyol centralista de temps passats que cal superar definitivament.
Marina Albiol Guzmán
Diputada d’Esquerra Unida a Les Corts

EUPV demana l'augment del 18% en ajudes a emprenedors

El diputat d'EUPV, Lluís Torró, denuncia l'incompliment sistemàtic dels acords del PP: "El PP ja ho ha fet en un parell d'ocasions amb els PAVACO: Signen acords amb els sindicats (uns acords que són relativament raonables en el contingut) per a després incomplir-los de forma sistemàtica. La darrera, però, és especialment grossa. Quasi a l'endemà de fer-se les fotos amb empresaris i sindicats després de la signatura de l'Estratègia de Política Industrial 2010-2015 presenten uns pressupostos que ja l'incompleixen d'entrada".

Els canvis als pressupostos són cosmètics fent-hi referència a la descripció de la problemàtica sobre la que es vol actuar i als objectius a aconseguir. Punt. No canvien ni una coma de les principals línies d'actuació (el que es vol fer en la pràctica) i les partides són les mateixes (la major part amb menys diners) però amb el cognom de l'EPI. Una flagrant i descarada presa de pèl! Per això, a les esmenes suggerim canvis d'orientació. Especialment atorgar més diners (i més capacitat d'actuació) al principal instrument del que disposa l'IMPIVA per a afavorir la creació de noves empreses: els CEEIs.

El grup d’esquerres ha presentat una esmena als pressupostos autonòmics de 2011, per a que s’incremente la partida que l’IMPIVA dedica a aquestos centres (CEEIs) ubicats en Alcoi, Castelló, Elx i València, “els quals compleixen un paper fonamental en la generació d'espais per a la innovació i l'autoocupació, allò que es coneix com vivers d'empreses”, detalla el diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró.

Torró, afirma que aquestos centres han sofert retalls importants fins 2009, “l’any passat es recuperaren molt –un 50%-, però aquest any les ajudes sols han pujat un 10 %. Amb la nostra esmena, el creixement respecte al pressupost de 2010 és d'un 60 %.

Esquerra Unida detalla que aquestes ajudes són necessàries: “l’acord Estratègia Industrial Valenciana que es prengué amb els sindicats, és paper mullat. Els pressupostos d'Indústria decreixen un 8%. Les línies d'actuació són exactament les mateixes que les de l'any anterior. És a dir, no es pensa fer res”, critica el parlamentari d’esquerres.

Torró descriu que aquesta esmena “és un intent, dins les limitacions que presenta el tràmit parlamentari per a fer esmenes parcials -no es poden tocar els ingressos i no es poden transferir diners entre seccions- per a canviar l'ordre de prioritats i posar en marxa una autèntica política industrial. Els CEEIs són, junt als Instituts Tecnològics, els instruments de gestió directa que cal recolzar i compten ara amb un escàs 3'75 % del total del pressupost de l'IMPIVA, per això cal potenciar-los necessàriament”, reclama.

Cronologia del conflicte a Corea

El conflicte que enfronta les dues parts de la península de Corea es remunta a 1945, any en què va finalitzar la Segona Guerra Mundial. Fins 1945, Corea havia estat una colònia de Japó. En virtut d'un acord entre els aliats de la coalició antinazi i contra l'eix imperialista, la península es va dividir pel paral.lel 38, en dues zones temporals, d'influència soviètica i nord-americana.

Al setembre de 1945, militars dels EUA van desembarcar al sud del país, on el 15 d'agost 1948 va ser proclamada la República de Corea. Com a resposta, el 9 de setembre de 1948 es va proclamar la República Popular Democràtica de Corea. (Imatge: L'agressió imperialista a Corea segons Pablo Picasso).

El 25 de juny de 1950, la tensió entre dos estats autoproclamats va fer que esclatés la guerra en la qual Corea del Sud va comptar amb l'ajuda militar dels EUA i una quinzena de països més, mentre que Corea del Nord va ser ajudada per la Unió Soviètica i Xina.

El juliol de 1951, el front es va estabilitzar al voltant del paral.lel 38, i el conflicte es va convertir en una guerra posicional.

El 27 de juliol de 1953, a Panmunjong, es va signar l'Armistici que va establir una línia de demarcació militar amb una zona desmilitaritzada de 4 quilòmetres d'ample que va a banda i banda de la línia establerta.

No obstant això, fins avui la península segueix legalment en guerra, pel fet que es tracta d'un acord d'alto el foc i no d'un de pau. L'Armistici va ser subscrit pels comandants de les tropes nord-coreanes i xineses, d'una banda, i les autoritats militars dels EUA, en representació de les tropes de l'ONU, per una altra.

Al juliol de 1972, es va signar una declaració conjunta del Nord i Sud que va determinar els principis bàsics de la unificació: De forma autònoma i sense recórrer a forces exteriors, per la via pacífica, d'acord amb una "gran consolidació nacional".

El 1991, les dues Corees van signar un acord de reconciliació, no agressió, cooperació i intercanvis, i el 1992 van subscriure la Declaració Conjunta de desnuclearització de la península de Corea.

Entre el 13 i el 15 de juny de 2000, Pyongyang va acollir la primera cimera de les dues Corees que va tancar amb la signatura de la Declaració Conjunta del Nord i Sud, considerada com el document clau per a la qüestió d'unificació a llarg termini. Entre altres coses, en la Declaració ve plasmada la intenció de la nació coreana d'aconseguir la unificació sense l'ajuda externa.

Els dies 2 a 4 de octubre de 2007, a la capital del país comunista es va celebrar la segona cimera coreana en què es va signar la Declaració sobre Desenvolupament de les Relacions intercoreanes, Pau i Prosperitat.

El tret més característic de les relacions entre les dues Corees són la seva inestabilitat i els alts i baixos. No obstant, la cooperació econòmica tenia una dinàmica força positiva últimament.

Segons l'Administració coreana de duanes, el comerç entre els dos països va ascendir a 2.009 a 1.666.000 dòlars.

Les relacions entre els dos estats coreans van empitjorar després de l'arribada al poder el 2008 del president sud-coreà Lee Myung-bak que va negar la cooperació al país comunista mentre no es solucionés el conflicte entorn al seu programa nuclear. Pyongyang té armes nuclears a les que no pensa renunciar mentre se senti amenaçat per part dels EUA.

D'altra banda, són freqüents els enfrontaments fronterers entre les dues Corees.
En dues ocasions al 2010, al gener i agost, ambdós països van intercanviar atacs artillers en les proximitats de la línia de delimitació al mar Groc, objecte d'una disputa fronterera. A finals d'octubre de 2010, militars sud i nord-coreans es van enfrontar en un tiroteig a la zona desmilitaritzada.

Les relacions intercoreanes es van veure afectades especialment per l'incident de la corbeta sud-coreana Cheonan que el passat 26 de març es va enfonsar en el mar Groc, després de patir una explosió prop de la frontera amb Corea del Nord. L'accident va causar la mort de 46 mariners sud-coreans.

Seül va responsabilitzar del que va passar a Pyongyang, que va qualificar de "falsos" els resultats de la recerca realitzada.

El 23 de novembre de 2010 es va produir un nou intercanvi d'hostilitats després que, en mig d'unes maniobres amb 70.000 efectius, Corea del Sud disparés en direcció a les aigües territorials nordcoreanes, al que Corea del Nord va respondre amb un atac artiller contra l'illa sud-coreana de Yeonpyeong causant almenys dos marins morts, dos civils i 13 ferits. L'exèrcit de Seül va respondre al seu torn amb 80 descàrregues d'artilleria.

Xina i Rússia han demanat prudència i calma a ambdues parts, mentre que EUA ha enviat sa flota i el portaavions nuclear George Washington per fer una nova provocació el proper diumenge, dins l'escalada d'agressions mundials organitzada pel Premi Nobel de la Pau, Obama.

Izquierda Unida de Navarra i Batzarre en coalició

Izquierda Unida de Navarra i Batzarre arriben a un acord per crear i impulsar un pol de l'esquerra transformadora per al canvi social a Navarra. Les comissions negociadores d'IUN i Batzarre han arribat a un pre-acord per a conformar una coalició de cara a les eleccions autonòmiques i municipals de maig de 2011. El pre-acord es basa en un Manifest Polític que situa com a principal prioritat de la coalició la defensa d'una sortida justa, social i sostenible de la crisi. (Foto: Jose Miguel Nuin, coordinador d'I.U. a Nafarroa).

La defensa de les víctimes populars de la crisi, la lluita contra l'atur, la defensa dels drets socials i laborals, el compromís per lo públic i per l'enfortiment de l'estat social són senyals d'identitat essencials en la proposta política i social de la coalició.

Igualment, la coalició trasllada al Manifest Polític la seva aposta per un espai interidentitari d'esquerres que, des del reconeixement i valoració de la pluralitat de Navarra, vol treballar per la convivència i el reconeixement de la nostra diversitat identitària, cultural i lingüística:

"Apostem per construir un moviment polític d'esquerres obert, social, innovador i participatiu, que transcendeixi a les organitzacions signants d'aquest pre-acord, que sigui un revulsiu davant la indiferència política i el desprestigi de la política tradicional".

"I volem un nou moviment polític que sumi per al canvi a Navarra, un canvi que procuri una sortida social i sostenible a la crisi econòmica, aposti per la convivència d'identitats des del reconeixement de la pluralitat i la identitat basca d'una part de la ciutadania navarresa, vaig imposar una millora de l'autogovern i la capacitat de decisió, amb la recerca de la pau, la reconciliació i normalització política, amb el compromís d'impulsar polítiques progressistes i d'esquerra".

En el pla organitzatiu i d'àmbit d'aplicació l'acord inclou les eleccions al Parlament de Navarra i als ajuntaments de Pamplona i Tudela, amb voluntat decidida d'estendre l'acord al conjunt de localitats de Navarra.

"Letònia és una vasalla del FMI"

L'ex ministre d'Hisenda de Letònia, Gundars Berzins, ha dit que la república, que viu una greu crisi econòmica, s'ha transformat en una vassalla del Fons Monetari Internacional (FMI): "A la data hem de pagar 4.710 milions de lates (uns 9.400 milions de dòlars), o uns 2.000 lates per habitant, mentre que al país circulen 800 milions de lates en efectiu només".

"És un deute immens que seguirà creixent. Haurem de pagar anualment un interès de 300 milions de lates (600 milions de dòlars), el que equival al pressupost de la nostra Salut Pública. Letònia és una vassalla de l'FMI, es veu obligada a obeir totes les seves exigències i alhora fer-li reverències".

Segons Berzins, per prendre crèdits, Letònia va perdre part de la seva sobirania. Anteriorment, el primer ministre letó, Valdis Dombrovskis, va declarar que l'economia de la república comença a refer-se després de patir la crisi. Però la setmana passada, el Govern de la república, pressionat per l'FMI, va prendre la decisió d'augmentar la taxa de l'IVA del 21% al 22%.

Multa de Brusel.les pels regals fiscals a Euzkadi

La Comissió Europea ha demanat al Tribunal de Justícia Europeu que imposi una multa milionària a Espanya per no haver recuperat certes ajudes fiscals concedides a noves empreses al País Basc en la dècada dels 90, que ja van ser considerades "incompatibles" amb el dret comunitari. Brussel.les demana 236.044 euros per cada dia que transcorri des que el tribunal torni a pronunciar-se sobre l'assumpte fins que Espanya acati la sentència, i altres 25.817 euros per cada dia transcorregut des de la primera resolució, dictada el desembre de 2006, fins que s'emeti la segona.

La Comissió destaca "que han transcorregut gairebé quatre anys des de la sentència" del Tribunal de Justícia Europeu que va declarar il.legals aquestes exempcions fiscals i nou des que la Comissió Europea va demanar a Espanya que recuperés aquestes ajudes estatals il.legals.

Com més aviat es recuperin els ajuts, menys haurà de pagar

"L'objectiu no és imposar multes, sinó obtenir una recuperació ràpida de les ajudes il legals per part dels beneficiaris", ha dit Amelia Torres, portaveu del comissari de Competència, l'espanyol Joaquín Almunia. "Com més aviat es recuperin els ajuts, menys haurà de pagar", afegeix.
Un llarg litigi

La proposta de multa és l'últim episodi d'una disputa legal entre la Comissió Europea i el Govern espanyol iniciada el 2001.

Llavors, Brussel.les va declarar que certs règims d'ajudes fiscals al País Basc, que concedien una exempció de l'impost de societats durant deu anys a les empreses de recent creació, atorgaven un avantatge competitiu.

Per la seva banda, el Tribunal de Justícia de l'UE va donar la raó a la Comissió Europea i va demanar a Espanya que recuperés les ajudes el 14 de desembre de 2006.

Per "vacances fiscals" es coneixia a una exempció de l'impost de societats durant els primers deu anys de vida de les noves empreses establertes al País Basc, crèdits fiscals del 45% per a inversions superiors als 15 milions d'euros i reduccions en la base imposable d'aquest tribut durant els primers quatre anys que obtingueren beneficis.

Les primeres mesures van ser aprovades el 1993 i van ser progressivament cancel.lades, fins a desaparèixer totalment el 2000 davant les denúncies i investigacions obertes a Brussel.les. A aquestes facilitats, que constitueixen ajudes d'Estat incompatibles amb les normes comunitàries, es van acollir unes 300 empreses.

EUPV a la manifestació contra la violència masclista

La candidata a l’alcaldia de Castelló, Carmen Carreras, informa que EUPV participarà avui a la manifestació que eixirà de la Plaça de la Pau: “Per a condemnar taxativament la violència contra les dones i amb l'objectiu que prompte forme part d'un passat maleït i no d’un fet que hem de sentir constantment a les notícies”.

La representant d'esquerres de la ciutat de Castelló recolza la lluita de la Plataforma Ciutadana per al Control de la Igualtat entre dones y homes, per assolir un futur d'igualtat i convivència entre homes i dones, i recorda que, en el que va d’any, 75 persones han mort a mans de les seues parelles per la simple raó de ser dones. “Aquesta situació ha de terminar, i ningú pot quedar al marge, sinó que cal el treball actiu de tots i totes, tant a nivell institucional, mitjans de comunicació, associacions i individual”.

Carreras demana major implicació de les autoritats en la defensa de la igualtat entre homes i dones, sobretot a nivell educatiu, en els centres escolars, “on es formen les noves generacions d'homes i dones, perquè prevenir i educar en igualtat és la millor estratègia perquè els usos i costums que justifiquen o banalitzen aquests tipus d'agressions no es mantinguen a la nostra societat”.

L’alcaldable denuncia que el Consell solament destina uns 39 milions d’euros a la lluita contra la violència de gènere, un pressupost clarament insuficient, i exigeix al PP majors recursos. “No podem quedar-nos en un xifres tan ridícules, un 0,27 del pressupost de justícia destinat a combatre la violència de gènere és intolerable”.

La coordinadora conclou afirmant que cal noves accions per a sensibilitzar a la societat d'aquest mal i mesures judicials contundents contra els agressors. “Una societat a on no es respecta a la meitat de las seua població, no pot ser considerada civilitzada”, sentencia.

Albiol critica que al PP no treballen ans recolzen els corruptes

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, critica la concentració de suport a Vicente Aparici que van protagonitzar càrrecs del PP als jutjats: “Supose que persones com Marisol Linares, Francisco Martínez, Esther Pallardó i Rubén Ibáñez tenen coses més importants que fer que perdre un mati fent el borinot davant dels jutjats”, i recrimina, “és en aquestes activitats que dediquen el seu temps els senyors i senyores del PP, en lloc de treballar per a Castelló”.

La diputada considera indecent la postura del Secretari General del PPCV, Antonio Clemente, que ha recolzat públicament al vicepresident segon de la Diputació de Castelló en el dia del seu judici. Aparici es troba acusat de delictes molt greus contra la salut pública i el medi ambient.

La diputada critica que més de vint càrrecs del Partit Popular perguen el temps en els jutjats defensant i aplaudint a persones imputades, “els seus sous els paguem entre tots i totes amb els impostos, i ells es dediquen mati si, mati no, a anar d'excursió als jutjats a victorejar als nombrosos càrrecs imputats per la justícia de la seua formació política”, assegura Albiol.

“El que vol la ciutadania són polítics que treballen per solucionar els greus problemes que patim, amb un atur desbocat i moltes famílies passant-ho realment mal per arribar a final de mes”, assenyala la representant d'esquerres, “devien adonar-se que són representants públics i han de defensar els interessos dels ciutadans i ciutadanes i no els dels seus amics del Partit Popular”. Albiol considera que la imatge de corporativisme que està donant el Partit Popular és nefasta per a la política, “l'únic que els interessa és defensar-se mútuament i guardar-se les espatlles, en lloc de lluitar decididament per la transparència i els interessos de la ciutadania de Castelló”.

“El PP torna a col•locar-se del costat de la corrupció en el judici d’Aparici”

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, critica al Partit Popular per donar suport a Aparici, acusat de delictes molt greus, quan el que haurien de fer és prendre mesures per tallar la corrupció que creix sense parar en el seu si.

La representant d'esquerres comenta que malauradament aquesta és la manera de tractar la corrupció que impera en les files del Partit Popular: “En lloc d'exigir responsabilitats i prendre decisions amb contundència el PP simplement li dona un colp a l'esquena desitjant a Aparici el millor”, assegura.

La diputada considera que en qualsevol partit democràtic, “ja s'hagueren pres mesures contra Aparici, amb la intenció de netejar el nom del PP i les institucions que governa, però al Partit Popular sorprenentment ocorreix tot el contrari”. I considera absolutament impresentable que Aparici continue al càrrec de l'àrea mediambiental de la Diputació, mentre és jutjat per vessaments tòxics.

A juí d'Albiol, és deure dels partits “mantindre les pomes podrides de la política fora de l'àmbit de les institucions i la vida pública, del contrari, l'únic que fem és augmentar la desconfiança de la gent en la política i el descrèdit en les institucions democràtiques”.

Reporters de Rússia Today detinguts a EUA


La representant de l'Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) per a la llibertat en els mitjans de comunicació, Dunja Mijatovic, va condemnar la detenció als Estats Units d'un equip de reporters de la cadena russa Russia Today, segons un comunicat de l'OSCE. En una carta a nom de la secretària d'Estat dels EUA, Hillary Clinton, Mijatovic es va mostrar contrariada amb l'actuació de la policia nord-americana.

"És indignant el fet que els agents de la llei es permetin detenir i emmanillar reporters en exercici del seu deure professional d'informar sobre esdeveniments de rellevància social", diu la missiva.
Policia dels Estats Units deté periodistes de cadena russa durant filmació de manifestació.

En el seu missatge, Mijatovic exigeix posar fi a les detencions i acusacions indiscriminades de periodistes, cosa que "sobrepassa els límits del que és necessari per mantenir l'ordre públic durant actes multitudinaris", alhora que demana portar a terme una investigació independent de l'incident.

La corresponsal Kaelyn Forde i el càmera Jon Conway de la cadena Russia Today van ser detinguts el passat dissabte, 20 de novembre, quan cobrien una protesta davant la base militar nord-americana de Fort Benning, a la localitat de Columbus (Geòrgia).

Segons la cadena, la detenció es va produir tot i que tots dos reporters van complir totes les ordres dels agents, en particular la de no acostar-se a la porta del recinte. Els periodistes van ser acusats de desacatament a les autoritats i participació en una concentració il.legal.

Forde i Conway van ser alliberats sota fiança després d'estar detinguts durant 32 hores. A més, van haver de pagar una multa de 290 dòlars cada un.

Cada any, milers de persones es congreguen davant de Fort Benning, per exigir la clausura de l'anomenat Institut de l'Hemisferi Occidental per a la Cooperació en Seguretat (WHINSEC) seva estada al recinte de la base militar.

Segons els activistes, a l'institut cursen estudis policies i militars llatinoamericans, molts dels quals són acusats de crims contra la població civil dels seus països, així com d'assassinats de ciutadans estrangers.

Toxo advoca per un pacte energètic

El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, ha instat a Puertollano (Ciudad Real) a elaborar un pacte energètic que permeti superar la situació de provisionalitat permanent en què es troba el sector. "Seria important que el conjunt dels actors, inclosos els representants dels treballadors i de les organitzacions empresarials formalitzaran un pacte en què es definís el model energètic espanyol".

Toxo, que va acudir divendres passat a una trobada amb afiliats del sindicat en el complex petroquímic Repsol de Puertollano, amb motiu de les eleccions sindicals, ha assegurat en roda de premsa que "hem de decidir entre tots quin és el model energètic que aquest país s'ha de permetre, que es pot permetre o pel que ha d'apostar per als propers trenta anys per abandonar la situació de provisionalitat permanent que vivim".

El secretari general de CCOO va parlar també de la situació per la qual està travessant el sector del carbó. En aquest sentit va mostrar el seu suport al Reial Decret per subvencionar la crema de carbó nacional ja que les ajudes al carbó nacional es prorroguin més enllà de 2018.

"El carbó nacional, tot i ser més car que el d'importació compensa perquè no tenim una altra font d'energia i desenvolupa comarques i crea llocs de treball". Així mateix Toxo va assegurar que el carbó encara té espai en la dieta energètica del nostre país i que cal fer una aposta similar a la que estan fent altres països com Alemanya.

Pel que fa a les polítiques actives d'ocupació creu que el problema rau en el sector que abans treballava en la construcció i que necessiten adquirir noves habilitats perquè, segurament, "no tornaran a treballar en la construcció". Considera que els 8 mil milions d'euros que es destinen a aquesta comesa en tot el país estan sent utilitzats "de mala qualitat". No obstant això, el secretari general de CCOO va criticar que "els grans partits estan amb la vista més posada en les eleccions que en solucionar els greus problemes d'aquest país".

La prima de risc del deute espanyol, al màxim històric

Malgrat els missatges enviats des del govern espanyol que la situació de l'estat és molt diferent de la irlandesa, els mercats mantenen la desconfiança per un possible efecte contagi i la prima de risc per a invertir en bons de l'estat a deu anys respecte del 'bund' alemany, considerat el més segur d'Europa, es continua disparant i aquest matí ha arribat als 250 punts, superant el màxim històric assolit ahir.

L'estat espanyol ha obtingut menys diners dels que necessitava en la darrera subhasta de lletres del tresor i ha hagut de pagar el deute un 90% més car que no en l'última subhasta. Les lletres a tres mesos es van col·locar amb un interès de l'1,9%, gairebé el doble que no en l'emissió feta ara fa un mes; en les lletres a sis mesos l'interès va passar de l'1,3% al 2,3%. El bo espanyol a deu anys va arribar ahir a rendir anualment al 4,9%, en relació amb el 4'75% dels bons catalans i el 2,55% del alemanys. El deute dels altres estats anomenats perifèrics, Grècia, Portugal, Itàlia, també va sortir malparat ahir de l'especulació dels inversors.

Arran d'aquesta crisi, el Parlament Europeu va demanar al Banc Central Europeu que comprés bons dels estats de la zona euro per a traslladar un missatge tranquil·litzador als mercats, de la mateixa manera que han fet algunes vegades la reserva federal dels EUA i el Banc d'Anglaterra.

Si la desconfiança dels inversors continua, o augmenta, Portugal i Espanya podrien tenir problemes per renegociar el deute i per a complir els compromisos amb els inversors, de tal manera que calgués un ajut de la Unió Europea, com ja ha passat amb Grècia i amb Irlanda.

El Banc d'Espanya reclama la reforma urgent de les pensions


Arran d'aquesta situació, el governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, va reclamar una reforma immediata del sistema de pensions. 'La reforma de les pensions serviria per a reafirmar el compromís del govern amb la disciplina pressupostària i amb la capacitat per a efectuar unes reformes importants', va dir. Aquesta reforma, segons Ordóñez, ha d'implicar l'augment de l'edat de jubilació, el nombre d'anys per a accedir a la prestació i el període de càlcul de les futures pensions.

Mentrestant, el secretari d'estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, va dir que no cali fer res de nou per complir l'objectiu de dèficit del 5,9% del PIB.

L'especulació amenaça a Espanya

Mentre que Alemanya insisteix -amb els seus amics del Deutsche Bank- en involucrar inversors privats en els futurs rescats, de forma que acabin sent els especuladors els qui controlin els estats, en els mercats financers es treballa per a que després de Grècia i Irlanda, altres països també necessitin ajuda.

"Els inversors que tants diners van guanyar amb els alts interessos i els bons estatals han d'assumir ara responsabilitats i participar en un mecanisme anticrisi a llarg termini", va dir la mandatària en un discurs al Bundestag, envoltat de fortes mesures de seguretat a causa de l'alerta antiterrorista anunciada fa una setmana i que l'excusa per convertir la R.F.A. en un estat policial.

Durant un discurs amb motiu del debat al voltant del pressupost del seu Govern el 2011, la mandatària va insistir que la discussió gira al voltant de la qüestió sobre la primacia de la política i els límits dels mercats.

L'euro va caure en la seva cotització enfront del dòlar canviant en 1,335 per bitllet verd, de manera que la moneda comuna ha perdut uns quatre centaus del seu valor en el lapse d'una setmana. En els mercats financers s'especula que a més d'Irlanda, altres països de l'Eurozona poden necessitar un rescat financer de la Unió Europea (EU) i el Fons Monetari Internacional (FMI).

El virus grec es propaga


Analistes temen que el virus grec, que ja va causar estralls a Irlanda pugui contagiar a Portugal i Espanya, els bons públics s'han disparat de la nit al dia. Els beneficis dels bons irlandesos a deu anys es troben en un 8,47 per cent, de manera que Irlanda paga tres vegades el que paga Alemanya pels seus títols. Els bons portuguesos paguen 6,89 per cent, els espanyols sobrepassen ja el 5 per cent mentre que els grecs atorguen 11.83 per cent d'interessos a qui els compri.

En els mercats hi ha nerviosisme no només perquè Portugal pugui ser el següent a declarar la insolvència, sinó perquè tampoc no hi ha claredat respecte al paquet de rescat irlandès. A diferència d'Irlanda, a Portugal el problema no prové del sector bancari, ni tampoc va patir una crisi immobiliària, però té en canvi un problema estructural seriós.

El país no té una indústria competitiva i durant els últims deu anys ha registrat un feble creixement econòmic. L'índex d'atur és del 10% i també és alt el nombre d'insolvències empresarials. Aquesta situació, unida a una mala administració pública i a la crisi financera internacional, ha disparat l'endeutament de Lisboa a nivells mai abans vistos.

Mesures d'austeritat

L'endeutament públic va arribar al 109% del PIB el 2009 i el dèficit presupuestari va assolir un rècord de 9,4%. La pressió dels mercats ha obligat el Govern portuguès a adoptar un paquet de mesures d'ajust que van ser aprovades pel Parlament el passat 3 de novembre, que inclou l'augment generalitzat d'impostos, inclòs l'IVA, la retallada de l'inversió pública i dels beneficis socials, així com fortes reduccions salarials als empleats i funcionaris públics i congelació de jubilacions.

La pressió de la Unió Europea augmentarà considerablement ja que els principals creditors són els bancs espanyols. Segons el setmanari alemany Der Spiegel, tan sols les demandes de pagament realitzades pel Banc de Pagaments Internacionals (BPI) amb seu a Basilea, Suïssa, a bancs, empreses i el Govern de Lisboa, ascendien a finals de juliol a 57.000 milions d'euros.