dissabte, 17 de març de 2012

El Tribunal de Comptes italià investiga Calatrava pel nyap del seu pont a Venècia

La fiscalia del Tribunal de Comptes italià investiga a l'arquitecte espanyol Santiago Calatrava per un suposat "dany" a l'erari públic per errors comesos durant la realització del pont que va dissenyar per a Venècia i que va ser inaugurat el 2008. En els últims dies s'ha procedit a enviar la notificació sobre la conclusió de la investigació a l'arquitecte, a la seva residència de Nova York. Un cop rebuda la notificació l'arquitecte disposarà de 90 dies per presentar una memòria de defensa, termini després del qual la Fiscalia haurà de decidir si sol·licita l'enjudiciament dels investigats o arxiva el cas.

El diari Corriere della Sera va explicar, d'altra banda, que al costat del arquitecte espanyol, investigat en la seva funció d'assessor a la direcció dels treballs, han estat indagades sis persones més, que es van ocupar d'aspectes tècnics del projecte. Corriere exposà que el cas es basa en supòsits errors durant la projecció de l'obra, que van portar a la convocatòria d'un concurs públic equivocat per a la realització ia les successives actuacions per corregir els errors precedents.

El fiscal Carmine Scarano, que ha basat el cas en quatre informes tècnics realitzats per diferents experts, ha quantificat aquest dany a l'erari en 3,46 milions d'euros. La construcció del conegut com Pont de la Constitució va estar envoltada de polèmica des dels inicis del projecte i els seus costos van ser un dels assumptes més controvertits.

En un primer moment es va establir un pressupost de 3,8 milions d'euros, que després es va elevar fins a 6,7 ​​milions, per acabar costant prop de 11,2 milions d'euros. A les crítiques del seu elevat cost es van sumar les dels endarreriments en la construcció, ja que el 2002 s'havia fixat un termini de poc més d'un any per finalitzar l'obra.

Santiago Calatrava, l'arquitecte mimat del PP per fer projectes i facturar a Suïssa (4)


Gener 2011: L'arquitecte Santiago Calatrava va declarar com a imputat en l'anomenat cas "Palma Arena, per realitzar un avantprojecte per a un palau de l'òpera a Palma, per encàrrec de l'expresident balear Jaume Matas en la passada legislatura que va costar 1,2 milions d'euros al poble balear però no va arribar a executar-se, per prohibició de la Junta Electoral el 2007, car el projecte va ser anunciat a un mes de les eleccions autonòmiques tot i que s'havia adjudicat a l'abril de 2007.

El jutge divideix ja el Palma Arena en 25 peces, una sobre el projecte de l'òpera de Calatrava

Albiol: “Calatrava ha de tornar els 2,7 milions que va cobrar pel Centre de Convencions”


Marina Albiol, diputada d'Esquerra Unida a Les Corts, assegura que el projecte del Centre de Convencions de Castelló és irrealitzable i mai veurà la llum. “Amb la situació econòmica que estem patint és inconcebible que el govern valencià regale milions al seu arquitecte estrella a canvi de no res, tothom sap que un centre de convencions de 100 milions és una absoluta quimera”.

La diputada assegura que donada la situació econòmica que estem patint, amb continus impagaments als centres educatius, sanitaris i de dependència, “seria inconcebible que aquesta despesa no retorne a l’erari públic, i siga utilitzada en potenciar l’educació, la sanitat, la justícia, i la resta de serveis públics, no estem per a regalar diners”, i recorda que la des de la seua formació política, “hem insistit en varies ocasions al Consell en aquest punt, i encara estem esperant que Calatrava torne els 2,7 milions d’euros que va rebre a finals de 2009 del govern Camps”.

La diputada recorda que l'arquitecte estrella del Partit Popular va rebre aquest pagament pel projecte de Centre de Convencions de Castelló, un projecte per al que en aquests moments ni el Consell ni l’Ajuntament de Castelló tenen els terrenys. “Calatrava es va emportat una bona suma per no res, un autèntic regal que vam pagar entre tots i totes”, assegura.

http://reportatges.sirius.cat/2011/09/santiago-calatrava-larquitecte-mimat.html
http://paisvalencia.sirius.cat/2012/02/albiol-calatrava-ha-de-tornar-els-27.html

Toxo denuncia que s'està intentant 'agitar la por' perquè no es secundi la vaga

El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, va advertir ahir a l'assemblea de delegats del sindicat a Terrassa (Barcelona) que s'està agitant la por perquè la gent no participi en la vaga, i alhora ha recordat que "el PP és l'únic partit del país que ha hagut de canviar àmpliament una reforma després d'una vaga general ". Toxo ha denunciat així mateix que s'està utilitzant als aturats, i en especial als joves, com "ostatges" per "fer xantatge" al conjunt de la societat i atacar, per mitjà de la reforma laboral, els drets laborals i dur a terme polítiques de retallades. "S'està intentant agitar la por perquè la gent no participi en la vaga", ha denunciat Toxo.

En la seva intervenció aquest dijous a l'assemblea de delegats de CCOO a Terrassa (Barcelona), el secretari general de CCOO ha demanat també "prudència" al PP abans d'assegurar que la vaga general no canviarà la reforma laboral, ja que és l'únic partit del país que ha hagut de canviar àmpliament una reforma després d'una vaga general.

Per això, el secretari general de CCOO ha reiterat que encara hi ha temps d'obrir les negociacions per desconvocar una vaga, la convocatòria dels sindicats formalitzaran aquest divendres al Ministeri d'Ocupació.

Toxo ha assegurat que el sindicat ha fet arribar les seves propostes de modificació i està disposat a obrir una taula de negociació amb les organitzacions empresarials i el Govern, encara que ha lamentat que el president del Govern, Mariano Rajoy, només parli "amb aquells dels quals espera l'aplaudiment per endavant".

El secretari general de CCOO ha afirmat que el sindicat ha registrat un increment substancial, gairebé del doble, del nombre de consultes de persones afectades per les noves disposicions que conté la reforma laboral.

Toxo ha explicat que el nombre d'expedients de regulació d'ocupació d'extinció de contractes s'han triplicat respecte als primers mesos de l'any passat. "Hi ha una relació molt directa entre la reforma laboral i els 112.000 nous aturats de febrer", ha conclòs.

Acusat un centre catòlic a Holanda de castrar al menys una desena de menors

Una desena de menors van patir castracions forçades en la dècada de 1950 en centres psiquiàtrics catòlics a Holanda pel seu "comportament homosexual" o com a càstig per haver denunciat abusos en l'àmbit eclesiàstic, publica avui el diari holandès NRC Handelsblad. Com a mínim un dels nens també va ser víctima d'abusos per part de religiosos, segons el mitjà, que esmenta "proves" d'aquests fets com informes mèdics, documents jurídics, cartes d'advocats o correspondència privada, a més de diversos testimonis. Foto: Pederastes declarats i denunciats.

Segons el diari, aquests fets van ser analitzats per la "Comissió Deetman", posada en marxa pel Govern holandès el 2010 per investigar els abusos sexuals a menors per part de membres de l'Església Catòlica. No obstant, la comissió dirigida per l'ex ministre d'Educació Wim Deetman no va fer cap menció a les suposades castracions de víctimes d'abusos sexuals en el seu informe final.

Fonts de la Comissió van explicar que no es va incloure cap referència a les castracions de menors "perquè les pistes eren massa reduïdes com per aprofundir en la investigació", segons el diari. La "Comissió Deetman" constatar en el seu informe que "entre 10.000 i 20.000" menors van ser víctimes a partir de 1945 d'abusos sexuals per part de religiosos a Holanda, una pràctica que era coneguda per una jerarquia eclesiàstica, la major preocupació era evitar l'escàndol.

El passat 15 de febrer, el Govern va encarregar l'obertura d'una nova investigació sobre abusos a l'Església catòlica, aquest cop centrada en nenes i dones que presumptament han estat víctimes d'aquest tipus de delictes.

Sant Andreu es manifesta contra l'enderrocament de 60 cases del nucli històric: "Salvem el casc antic"


Diversos centenars de veïns del barri de Sant Andreu de Palomar, de Barcelona, ​​s'han manifestat avui en contra que s'enderroquin 60 cases i s'amputin 140 més del nucli antic d'aquest barri, per fer dos nous 'eixos cívics' -que és nova manera del feixisme de qualificar els 'pelotazos' especulatius- impulsats per l'ajuntament de CiU.

Convocats per l'Associació de Veïns de Sant Andreu, els participants en la protesta s'han concentrat abans de la manifestació a la plaça Orfila, on han actuat associacions de bastoners i de diables i on també es troba la seu del districte i l'església parroquial, en què s'ha penjat una pancarta en què es pot llegir "Salvem el casc antic".

Aquest lema és el que també encapçala la manifestació, que recorrerà una gran part de la zona afectada pel projecte municipal, contra el qual es poden presentar al·legacions fins el proper dia 20 d'aquest mes. Nombroses cases de Sant Andreu ja fa dies que llueixen en les seves portes i finestres també el mateix lema, que ha mobilitzat entitats socials i veïns en solidaritat amb els afectats per les possibles expropiacions.

El Pla General Metropolità de Barcelona preveu la desafectació de 240 de les 300 finques que un vell pla anterior -l'any 1976- preveia enderrocar, tot i que ara queden encara sota l'amenaça de la piqueta unes 60, en els espais al consistori que encapçala Xavier Trias pretén crear dos nous eixos cívics.

A més, altres 140 corren el risc que siguin 'amputades', és a dir, que els seus patis del darrere siguin expropiats, en alguns casos afectant fins i tot a l'estructura dels habitatges, han informat fonts veïnals. Segons el pla municipal, més de 120 persones perdran casa seva, moltes d'elles ancians als quals els seria difícil viure en altres zones de la ciutat, a part que no se sap quin tipus d'indemnització rebrien si s'arriben a materialitzar les expropiacions.

Genís Pasqual, president de l'Associació de Veïns de Sant Andreu, ha indicat avui als periodistes que s'han recollit unes 5.300 al·legacions en contra d'aquest pla, pel que esperen que el consistori s'avingui a pactar amb els veïns i els seus representants. L'Associació de veïns i altres entitats de Sant Andreu han creat la plataforma "Salvem el casc antic", amb l'objectiu de mantenir intacte tot el casc antic de l'avui barri barceloní però que fins al segle XIX era municipi independent de Barcelona.

El PP autoritza prospeccions petrolíferes a Canàries: "Ens tracten com a una colònia perduda a l'Atlàntic"

El consell de ministres va autoritzar divendres les prospeccions petrolíferes de Repsol YPF davant les costes de les illes canàries. Repsol va començar a explorar la zona el 2001 i va rebre en aquell any llum verda per part del govern de José María Aznar per realitzar les prospeccions corresponents, encara que aquesta autorització va ser anul·lada el 2004 pel Tribunal Suprem per defectes formals.

El govern canari ha rebutjat les perforacions des del principi pel seu possible impacte mediambiental i en el turisme. "He donat instruccions (...) als serveis jurídics del Govern perquè estudiïn i proposin totes aquelles accions que facin inviable l'acord assolit avui al Consell de Ministres", va assenyalar el president del Govern canari, Paulino Rivero: "Ens tracten, amb decisions d'aquesta naturalesa, com ens tractaven en el passat. Com si fóssim encara una colònia perduda a l'Atlàntic", va afirmar.

Segons la informació inclosa a la pàgina a Internet de l'executiu canari, Repsol està realitzant actualment unes 20 perforacions en aigües de Lanzarote i Fuerteventura.

"Els permisos d'investigació d'hidrocarburs confereixen al seu titular el dret en exclusiva per a investigar l'existència d'hidrocarburs al subsòl de l'àrea atorgada, però no permeten l'explotació dels potencials jaciments, el que exigiria l'atorgament d'una concessió d'explotació, ni tampoc suposen una autorització automàtica de cap tipus de treball", va dir el Govern en les referències del Consell de Ministres.

"Ens tracten, amb decisions d'aquesta naturalesa, com ens tractaven en el passat". En les referències, el Govern va explicar que, per procedir a l'explotació, la companyia ha d'obtenir la corresponent autorització administrativa per a la qual haurà de demanar un "procediment mediambiental" de caràcter "preceptiu i vinculant".

"La prospecció d'hidrocarburs, a més de tractar de pal·liar la dependència espanyola gairebé absoluta en la importació de gas i petroli, té un alt potencial de creació d'ocupació altament qualificat i complementa l'activitat econòmica de les Illes Canàries", va afegir l'executiu.

Dany mediambiental

El Grup Parlamentari Socialista, a través del seu diputat José Ignacio Alvaro Lavandera, ha advertit que cada any s'aboquen al mar 130.000 tones de petroli des de plataformes petrolíferes marines, de manera que parlar de riscos "no és parlar de probabilitat, sinó d'alguna cosa cert que està quantificat", ja que la pèrdua i vessament crònic de petroli associat a la seva producció a la mar és de cent quilos per cada cent tones extretes.

"Si tal com afirma el ministre canari del PP, José Manuel Soria, s'estima -amb les previsions més pessimistes- una producció de 140.000, es llançaria al mar -com a mínim- l'equivalent a 14 barrils diaris, o el que és el mateix, 2.226 litres, i aquest seria l'abocament més optimista", va exposar el diputat en una nota de premsa en què també ha insistit que es tracta de" dades certes i contrastades, no de probabilitats d'accidents".

El parlamentari socialista ha remarcat que la seguretat de les instal·lacions industrials "ha de ser una màxima, però de moment no està garantida en el cas de les prospeccions a les Canàries". Sosté que per Fuerteventura i Lanzarote "seran del tot contraproduents perquè no és que s'assumeixin riscos, sinó que el dany mediambiental és cert".

Canàries s'aixeca contra el pla de perforar davant Lanzarote i Fuerteventura


La batalla contra les plataformes petrolíferes que el ministre d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, vol autoritzar davant les costes de Fuerteventura i Lanzarote acaba de començar. El ministre ha rescatat la idea d'un projecte del Govern d'Aznar l'any 2001. Es tracta de col·locar, de nord a sud, nou plataformes petrolíferes enfront de les costes de Lanzarote i Fuerteventura a una distància de les seves platges d'entre 10 i 48 quilòmetres.

Els terroristes d'Obama i l'OTAN contra el poble sirià


Dos edificis de la seguretat de l'Estat sirià han estat els objectius del doble atemptat que va sacsejar avui Damasc, causant 27 morts i 97 ferits entre civils i policies, segons testimonis i mitjans oficials. L'agència oficial de notícies SANA havia informat que dos cotxes bomba van explotar avui a Damasc, en accions qualificades de "terroristes" pel mitjà estatal. La cadena britànica Sky News ha confirmat que una tercera explosió s'ha registrat al barri de Alyarmuk, Damasc. El govern acusa l'organització terrorista finançada per EUA i Israel Al-Qaida.

El periodista enviat a la capital siriana pel programa de la Televisió Nacional Belga NewsHour, Roozbeh Kaboly, ha corroborat aquesta informació i ha assegurat a través del seu perfil a la xarxa social Twitter que està sent traslladat per les forces del règim sirià al lloc on s'ha produït el primer atemptat. A més, residents de la capital han pujat aquest vídeo a Youtube, posterior a l'esclat de les dues primeres explosions, en què es veuen grans columnes de fum al lloc on s'han produït els atemptats.

Entre les víctimes mortals hi ha civils i membres de seguretat, segons va confirmar la televisió siriana, que va mostrar imatges de cadàvers carbonitzats i de nombroses destrosses materials.

Entre les víctimes hi ha civils i policies

El primer dels atacs va tenir com a objectiu la seu de la Intel · ligència aèria, ubicat al nord de la capital siriana, mentre que un segon esclat es va escoltar al voltant de les 7.40 hora local (5.40 GMT) en un edifici de la Seguretat criminal, en l'oest de la ciutat: "La meva família està bé, però les finestres de casa han quedat totalment destruïdes. L'explosió ha estat terrible", va dir una dona que vivia a la plaça Tahrir (alliberament), prop del complex de seguretat situat a el nord.

Damasc va tornar a ser escenari d'atemptats, tot i que s'ha mantingut relativament tranquil des que va esclatar la rebel·lió contra el president sirià, Bachar al-Assad, el març de l'any passat.

El desembre passat, almenys 40 persones van morir a la capital en dos atacs suïcides amb cotxe bomba que van esclatar de manera gairebé simultània als voltants de dos edificis de la Seguretat Central, en un atac que les autoritats van atribuir a Al-Qaida, l'organització terrorista finançada per EUA i Israel.

4.500 milions d'anys de la història de la Lluna, en menys de tres minuts












La NASA ha concentrat els 4.500 milions d'anys d'evolució de la Lluna en un vídeo en què es repassa com el satèl·lit ha canviat des que era una brillant bola de magma fins arribar a ser el cos que es pot veure avui en dia després de patir forts impactes. Els experts de la NASA, han assenyalat que aquesta reconstrucció de l'evolució de la Lluna s'ha pogut realitzar gràcies a la informació que en els últims 1.000 dies s'ha obtingut a través del Orbitador de Reconeixement Lunar de la NASA.

La Lluna és l'únic satèl·lit de la Terra i també l'únic cos celeste en què l'home ha realitzat un descens tripulat. És el satèl·lit natural més gran en el Sistema Solar en relació a la grandària del seu planeta, ja que el seu diàmetre és un quart del de la Terra.

Sempre mostra la mateixa cara al planeta i l'hemisferi visible està marcat amb foscos mars lunars d'origen volcànic entre muntanyes antigues

Tot i ser l'objecte més brillant al cel després del Sol, la seva superfície és en realitat molt fosca, amb una reflexió similar a la del carbó. Quant a la seva influència gravitatòria, la Lluna produeix els corrents marins, les marees i l'augment de la durada del dia.

L'Hospital Sant Pau denunciat a l'Oficina Antifrau per retribucions irregulars a exalts càrrecs

El comitè d'empresa de l'Hospital Sant Pau de Barcelona ha decidit denunciar davant l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) unes suposades retribucions irregulars a tres exalts càrrecs de la Generalitat, així com indemnitzacions que també podrien ocultar pagaments indeguts durant els darrers quatre anys. La denúncia va ser presentada dimecres i ara l'OAC ha de decidir si l'investiga. Els treballadors han manifestat que tenen "nombroses sospites" que les indemnitzacions indegudes s'estan portant a terme i es queixen de l'opacitat del centre a l'hora de respondre'ls les peticions d'informació.

Segons el comitè d'empresa, les irregularitats es veurien facilitades per l'existència de tres fundacions, una de les quals gestiona el patrimoni immobiliari de l'hospital donat en herència per molts ciutadans i una altra els serveis assistencials. Això fa que la fundació que gestiona els serveis mèdics tingui 18 milions de dèficit, quan els immobles heretats haurien de servir per millorar l'assistència mèdica.

La direcció va presentar el proppassat novembre un expedient de regulació d'ocupació (ERO) de suspensió de jornada per a la meitat de la plantilla -gairebé 1.400 persones-, però està paralitzat des del febrer per una denúncia per "prevaricació" a l'hora d'autoritzar-lo per part de la conselleria d'Economia i Ocupació.

Hitler 'etappenschwein' (el porc de la rereguarda) de la I Guerra Mundial

L'historiador Thomas Weber rebat la propaganda nazi que va encastellar a Adolf Hitler (foto) com un heroi de la Primera Guerra Mundial en el seu llibre La primera guerra de Hitler, per al'elaboració ha consultat documentació inèdita. En una entrevista, Weber assenyala que la principal aportació de la seva obra, editada per Taurus, és que la gran guerra no va convertir a Hitler en un radical polític com ho seria després.

Constata l'historiador britànic que les mentides que Hitler es va inventar sobre aquesta època van servir per augmentar el suport del que va gaudir a Alemanya, però en realitat va ser un soldat bastant atípic, que a més tampoc era el antisemita en el qual es convertiria més tard.

La propaganda nazi va difondre a més el mite que Hitler era el típic soldat alemany, però en realitat ell treballava en la guerra com correu, lliurava despatxos i l'únic perill que podia patir era que li arribés l'artilleria, però no estava en primera línia de foc.

No obstant això, Hitler va ser ferit dues vegades, la primera el 1916 en la batalla del Somme, quan va ser aconseguit per metralla a la sortida d'un refugi, i la segona en l'estiu de 1918, recorda l'autor.

En opinió de Weber, Hitler va exagerar el seu paper en l'exèrcit perquè sabia que els combatents de les trinxeres menyspreaven la feina de soldats com ell i, de fet, els seus companys de companyia l'anomenaven 'etappenschwein' (el porc de la rereguarda).

Weber ha investigat a més en el Regiment List, al qual pertanyia Hitler, per comprovar si aquesta companyia va ser el germen de la radicalització del futur Führer.

"Va tornar de la guerra sent un personatge solitari, no tenia dots de lideratge, no va superar el rang de soldat ras i les seves opcions polítiques no estaven radicalitzades", resumeix Weber, que considera que el canvi radical es va produir entre 1918 i finals de 1919, quan va entrar a formar part del Partit Nazi.

L'historiador estudia diverses possibilitats sobre l'origen d'aquest canvi i una d'elles és la por a la revolució comunista: "Durant la república soviètica de Munic, que va durar unes poques setmanes el 1919, Hitler feia d'enllaç entre els soviètics i Alemanya, però després d'aquest episodi es va decantar cap al feixisme ".

Un de les troballes importants de Weber és que, a diferència de la majoria dels soldats, Hitler no tenia un nucli d'amics i de familiars per tornar després de la guerra i el Partit Nazi es va convertir en una mena de família.

Per a la investigació, Weber ha pogut consultar la correspondència de nombrosos soldats del Regiment List, així com les poques cartes de Hitler, que a penes va mantenir contacte amb la seva família, però sí que són dels pocs documents que són realment autèntics, que no falsegen la seva imatge .

L'investigador de la Universitat d'Aberdeen desmunta també el mite que les files del Partit Nazi havien sortit del Regiment List: "Vaig fer un estudi de 750 dels 1.000 soldats del Regiment i vaig veure que el 1933 menys del 3% dels afiliats al Partit Nazi havien estat veterans a la I Guerra Mundial ". Es pot dir, per tant, que, segons sosté l'historiador, la majoria dels seus camarades no van ser brutalitzats ni radicalitzats per la guerra.

Esmenta Weber dues excepcions significatives, el sergent Max Amman, que va acabar com a director general del partit i publicaria en el III Reich 'Mein Kampf', i Fritz Wedemann, que seria el seu ajudant personal, però que acabaria discrepant de Hitler i fins i tot es reuniria amb els serveis secrets britànics per intentar treure-li del poder el 1940.

Weber continuarà amb les investigacions sobre Hitler en el seu pròxim llibre, Metamorfosi, que analitza el període immediatament posterior a la guerra, entre 1919 i la primavera de 1920, per comprendre d'on procedeix aquesta radicalització.