dissabte, 19 d’octubre de 2013

Euskal Herria surt al carrer contra l'atac a les pensions

Desenes de milers de persones s'han manifestat aquesta tarda a les quatre capitals de Hego Euskal Herria convocades pels sindicats ELA, LAB, ESK, STEE-EILAS, EHNE, HIRU, CNT i CGT i diverses organitzacions socials, en protesta per la reforma de les pensions aprovada pel Govern espanyol.

En declaracions als mitjans en la mobilització de Bilbo, el secretari general d'ELA, Txiki Muñoz, ha demanat als polítics «que es baixin de la limusina i atenguin les reclamacions socials».

En aquest sentit, ha exigit als partits bascos «que despertin» de la seva actitud «passiva» enfront de la reforma que està engegant l'Executiu de Mariano Rajoy i ha reclamat que «la deterioració social que provoca Madrid se supleixi des d'Euskal Herria».

Segons ha criticat, aquesta reforma del sistema de pensions «és un regal per a la banca» perquè busca «forçar a la gent a contractar assegurances privades» i ha retret a partits i institucions basques que «donin per bé tot el que ve de Madrid».

En Donostia, la secretària general de LAB, Ainhoa Etxaide, ha reclamat passos cap a un sistema de pensions propi per a Euskal Herria que «sigui viable i garanteixi unes prestacions dignes».
També ha demanat a les administracions basques que no es excusem sota l'argument que «això ho decideix Madrid», ja que «aquí hi ha molt a fer», com l'aprovació de mesures per «complementar» econòmicament les pensions.

Les manifestacions han conclòs amb la lectura d'un comunicat en el qual els convocants han reivindicat que les pensions «són un dret, no un negoci», i han reclamat unes pensions «dignes per a totes les persones».

Així mateix, han rebutjat les retallades que «redueixen la quantia de les noves pensions i el poder adquisitiu» i han exigit que la legislació sobre les pensions «s'adopti a Euskal Herria».

Milers de persones protesten a Itàlia i Portugal contra les polítiques d'austeritat neoliberals

Milers de persones ha sortit al carrer a Itàlia (vídeo de Roma) i Portugal contra les polítiques d'austeritat dels Governs de Enrico Letta i Pedro Passo Coelho, respectivament. Les protestes portugueses, convocades pel principal sindicat del país, la CGTP, han acabat sense disturbis. En canvi, a Roma la concentració ha acabat amb xocs entre la policia i els manifestants en els voltants del Ministeri d'Economia. També a Madrid milers de ciutadanas han tornat a sortir al carrer en protesta contra el PP i a Barcelona uns 15.000 independentistes han demanat un canvi de sistema vers a una societat socialista.

El nou pressupost presentat aquesta setmana ha estat el motiu que ha esperonat als portuguesos a sortir al carrer. En ell es preveu noves retallades en general i noves rebaixes en els salaris per a funcionaris i pensionistes en particular.

Aparentment, la queixa es va a intensificar: el secretari general de la CGTP, Arménio Carlos, va anunciar avui en la manifestació de Lisboa que el seu sindicat va a convocar una nova concentració, al peu del Parlament, el proper 1 de novembre, a fi de deixar constància de la seva oposició contra els nous comptes públics que regiran al país al llarg de 2014.

En la manifestació, la principal queixa va ser la pèrdua progressiva de drets adquirits al llarg dels anys. Abundaven els cartells al·ludint a la Revolució d'Abril i els que reclamaven la dimissió de l'actual Govern del conservador Pedro Passos Coelho. Tant empleats públics com a pensionistes es queixaven que any a any les seves pensions i els seus sous baixen incessantment (un jubilat que cobra prop de 800 euros al mes es queixava que ara va a ingressar 730), els impostos pugen o es mantenen molt alts i els serveis públics cada vegada són més cars o menys eficients.

El proper pressupost preveu que tots els funcionaris que guanyin més de 600 euros van a veure el seu sou retallat, progressivament, des del 2,5% fins al 12%. Els funcionaris i empleats públics han vist en aquests últims anys perdre molts graons en el seu nivell de vida. El setmanari Expresso assegurava avui que els funcionaris portuguesos, en els últims tres anys, han vist el seu salari anual reduir-se, de mitjana, en un 20%.

L'esquerra independentista es manifesta pel centre de Barcelona


Diversos col·lectius de l'esquerra independentista es manifesten avui pel centre de Barcelona amb el lema 'Independència per canviar-ho tot', i en el marc d'una campanya que van posar en marxa el mes de juliol a València tot d'organitzacions polítiques, socials i culturals i d'activistes de l’esquerra dels Països Catalans. 'Només amb la independència no construirem un futur millor i més lliure; la independència per si sola no és suficient perquè cal la mobilització de les classes populars per fer un canvi de model de la societat, una ruptura'.

L'esquerra independentista es manifesta pel centre de Barcelona

Diversos col·lectius de l'esquerra independentista es manifesten avui pel centre de Barcelona amb el lema 'Independència per canviar-ho tot', i en el marc d'una campanya que van posar en marxa el mes de juliol a València tot d'organitzacions polítiques, socials i culturals i d'activistes de l’esquerra dels Països Catalans. 'Només amb la independència no construirem un futur millor i més lliure; la independència per si sola no és suficient perquè cal la mobilització de les classes populars per fer un canvi de model de la societat, una ruptura'.

Amb aquestes paraules Aitor Blanc, portaveu de la campanya, ha explicat el propòsit de la manifestació, que arrenca de plaça Universitat i acaba a la plaça de la Catedral. S'hi han vist força banderes amb el lema 'Per canviar-ho tot' sobre el mapa dels Països Catalans. El col·lectiu dels Iaioflautes s'hi han afegit amb una pancarta pròpia amb el lema: 'Vam lluitar i lluitarem.' Podeu seguir la marxa amb l'etiqueta #percanviarhotot.

JP Morgan Chase, sancionat amb 3.000 milions per les hipoteques escombraries

El banc sionista JP Morgan Chase & Co. ha acordat el pagament de prop de 4.000 milions de dòlars (uns 3.000 milions d'euros) a les autoritats d'EUA per no haver informat als gegants hipotecaris Fannie Mae i Freddie Mac sobre la qualitat dels actius que els va vendre abans de l'esclat de l'estafa hipotecària.

D'acord al diari Wall Street Journal, que cita fonts properes a les converses entre JP Morgan Chase (Rockefeller) i l'Agència Federal Financera de l'Habitatge (FHFA, per la seva sigla en anglès), l'acord preliminar rondaria els 4.000 milions de dòlars. De concretar-se, la xifra seria notablement inferior als 6.000 milions de dòlars (4.500 milions d'euros) que s'havien anticipat prèviament.

El banc novaiorquès porta mesos en converses amb el Departament de Justícia d'EUA per tractar de tancar altres recerques pendents per descomptat frau financer a l'hora de vendre actius recolzats per hipoteques i l'alt risc de les quals van acabar detonant l'esclat de la bombolla immobiliària i la consegüent crisi financera de finals de 2008.

Amb aquest pacte integral, JP Morgan Chase busca evitar potencials càrrecs civils i criminals pel seu rol en el cas de les hipoteques escombraries.

L'Agència Federal Financera de l'Habitatge va denunciar en 2011 a JP Morgan Chase i d'altres 17 entitats financeres -com Goldman Sachs o Citygrup- per haver mentit sobre el risc d'aquests actius recolzats per hipoteques. En 2008 aquesta agència federal va absorbir a Fannie Mae i Freddie Mac per evitar el seu col·lapse com a conseqüència de les pèrdues derivades de l'explosió de la bombolla immobiliària.

Aquest no és l'únic acord aconseguit per JP Morgan, el major banc d'EUA, amb les autoritats per solucionar els càrrecs en contra seva en les últimes setmana. Al començament de setmana, va anunciar el pagament d'una multa de 100 milions de dòlars en reconèixer la seva mala conducta davant la Comissió de Negociació de Futurs (CFTC) d'EUA pel cas conegut com la "balena de Londres".

Les operacions fallides de l'oficina d'inversions (CIO) de Londres de JP Morgan, i d'un dels seus operadors conegut com la "balena de Londres", van provocar en 2012 unes pèrdues de 6.000 milions de dòlars que els directius van tractar d'ocultar.

La policia deté a Madrid a l'espanyol de JP Morgan Chase

La policia ha detingut aquest dimarts a l'espanyol Javier Martín-Artajo, parent d'un ministre de Franco i reclamat pels Estats Units per frau i delictes fiscals, després que s'hagi lliurat en una comissaria a Madrid. El passat 14 d'agost, les autoritats dels EUA van presentar formalment càrrecs contra Martin-Artajo i el francès Julien Grout, exempleats del banc sionista-americà JP Morgan Chase, als quals acusa de conspiració per falsejar els comptes i registres, comissió de frau i falsificació dels registres davant la Comissió de Valors dels EUA (SEC).

Els sionistes Rothschild i Rockefeller fusionen els seus actius

Les dinasties més famoses del món de les finances, els clans sionistes Rothschild i Rockefeller, han decidit fusionar els seus actius en el marc d'un acord de cooperació estratègica, escriu avui el Financial Times. Una inversora pertanyent als Rothschild, RIT Capital Partners, va anunciar la propera compra del 37% del grup Rockefeller Financial Services, participació controlada actualment pel grup francès Societe Generale Private Banking. Foto: Lord Jacob Rothschild (1r) i el seu fill Nathaniel (2r) entre d'altres sionistes coneguts. La llista complerta a l'interior.

Boi Ruiz i Padrosa, al servei de les seves butxaques

Josep Maria Padrosa, el director del CatSalut, al costat del qual va comparèixer dijous a la Comissió de Salut del Parlament el conseller Boi Ruiz (CiU), va facturar al CatSalut, organisme que concentra més del 90% del pressupost del Departament de Salut, més de 14 milions d’euros el passat 2012. Padrosa, número dos de la conselleria de Salut, és l’apoderat de quatre empreses amb contractes vigents amb la Generalitat. El cas el va destapar gràcies al treball de la PARS, que va forçar l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) a obrir una investigació al respecte, de la qual no es coneixen encara els resultats.

“Tothom que ve a l’Administració arriba d’algun lloc i va a algun lloc”. Amb aquestes paraules, el conseller de Salut, Boi Ruiz, ha tornat a rebutjar la teoria de les ‘portes giratòries’ entre la sanitat pública i la privada, segons la qual directius del sector privat accedeixen a càrrecs públics i prenen decisions per al seu benefici present o futur. Ruiz negava així la presumpta incompatibilitat de càrrecs del seu número dos.

La Plataforma d’Afectats per les Retallades Sanitàries, la PARS, havia escalfat la compareixença publicant que Padrosa figura encara com a apoderat de set empreses sanitàries, tot i que al passat mes de juny va declarar que havia estat donat de baixa de tots els seus càrrecs a la privada.

Quatre d’aquestes set empreses pertanyen al hólding Corporación Fisiogestión, que té contractes vigents amb el CatSalut. La PARS manté que continua havent-hi un conflicte d’interessos, ja que Padrosa manté els càrrecs de responsabilitat en empreses proveïdores de serveis sanitaris del CatSalut, l’entitat pública que dirigeix.

Segons Ruiz, la senzilla explicació de tot plegat és que el hòlding Corporación Fisiogestión no va donar de baixa al registre mercantil els poders de Padrosa, qui assegura que els contractes que ell va signar amb el grup pertanyien a concursos anteriors al moment en què va prendre possessió del càrrec.

Les empreses de les quals Padrosa era l’apoderat van facturar al CatSalut, organisme que concentra més del 90% del pressupost del Departament de Salut, més de 14 milions d’euros el passat 2012. El cas el va destapar gràcies al treball de la mateixa PARS, que va forçar l’’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) a obrir una investigació al respecte, de la qual no es coneixen encara els resultats.

La UE neoliberal: el paradís del crim organitzat i les màfies

L'informe que dimarts 22 debatrà el Ple del Parlament Europeu deixa ben clar que les organitzacions delictives, el crim organitzat i les màfies campen a pler en l'Europa del neoliberalisme, el feixisme i la corrupció feixista institucional, que “han anat ampliant progressivament el seu ràdi d'acció a escala internacional, aprofitant les oportunitats que ofereix l'obertura de les fronteres interiors de la Unió Europea, així com la globalització econòmica i les noves tecnologies”. Són organismes que “diversifiquen cada vegada més les seves activitats” i que han aconseguit “disminuir costos i maximitzar els beneficis en un període de 'crisi' econòmica mundial”, amb l'ajuda i complicitat dels governs corruptes del PP europeu i la seva estafa feixista, que no crisi.

La Comissió Especial sobre la Delinqüència Organitzada, la Corrupció i el Blanqueig de Diners (CRIM) va ser creada al març de 2012 pel Parlament per analitzar la magnitud d'un problema que abasta des del narcotràfic a la venda il·legal d'armes i el tràfic d'espècies animals salvatges i proposar mesures per reaccionar davant ell. En el seu informe final estableix 127 recomanacions i peticions referent a això davant les autoritats de la Unió i els Estats, com la necessitat que la Comissió present una proposta legislativa sobre aquest tema i desenvolupi una política “global i coherent” contra la corrupció.

També aporta un bon grapat de xifres sobre una delinqüència que “s'assembla cada vegada més a un actor econòmic global, amb un fort esperit empresarial”. Aquestes són algunes d'elles:

-A la UE operen 3.600 organitzacions delictives internacionals. En un 70% tenen una composició i un radi d'acció heterogenis –els seus membres provenen de diferents països i delinqueixen al marge de qualsevol frontera–, i en un 30%, vocació “pluridelictiva”, amb nivells d'infiltració en l'economia lícita “molt elevats”. La delinqüència organitzada suposa unes pèrdues anuals de 670.000 milions d'euros per a les empreses cada any.

-Hi ha, almenys, 20 milions de casos de corrupció de “poca envergadura” en els sectors públics de la Unió. El cost de la corrupció en la UE es calcula, pel cap baix, en 120.000 milions d'euros a l'any, un 1% del PIB comunitari. Un 74% dels seus ciutadans -els asalariats que no roben i han de veure als rics sense pagar impostos i robant amb els governs a mans plenes- ho perceben com un problema de primer ordre. Sols a Espanya Hisenda calcula en 90.000 milions d'euros anuals el frau fiscal, el 74% del qual correspon a les grans fortunes i empreses del PP, CiU i socis.

El frau de l'IVA suposa una pèrdua d'ingressos entre els socis de 100.000 milions d'euros a l'any, tant com el frau fiscal anual a l'Espanya feixista del PP

-El tràfic d'éssers humans afecta a tots els països de la UE, i genera, a tot el món, beneficis de 25.000 milions d'euros anuals. L'informe xifra en 880.000 el nombre total de treballadors ‘forçosos’ en el vell continent, 270.000 d'ells víctimes de l'explotació sexual. Només 9 dels membres de la Unió han portat al seu ordenament i apliquen la Directiva Europea de 2011 sobre la Prevenció i la Lluita contra la Tracta d'Éssers humans.

-L'informe quantifica algunes matèries concretes, com el tràfic il·legal de cigarrets, que suposa una pèrdua anual en impostos de 10.000 milions d'euros.

-De les 30.000 pàgines web que ofereixen als ciutadans europeus medicaments, un 97% són il·legals, i els seus productes, en la seva majoria falsificacions procedents d'Índia i Xina, poden posar en risc la seva salut i vida. De fet, la seva incidència en la salut pública europea s'estima en 3.000 milions d'euros a l'any.

-El 12% dels usuaris europeus d'internet ha sofert un frau online, i el 8% ha estat o ha estat a punt de ser víctima d'un robatori d'identitat.

CiU i ERC creen noves taxes per ingressar 55 milions

El Govern català incorporarà en 2014 una trentena de noves taxes que figuraran en la llei d'acompanyament als pressupostos per recaptar 55 milions d'euros més, que s'està negociant amb ERC, han informat fonts republicanes i de la Generalitat. Es cobrarà entre 15 i 250 euros per tramitar subvencions en matèria cultural, 7 per demanar un duplicat de la targeta sanitària, i 35 per agent i hora pels serveis extraordinaris prestats pels Mossos.

Entre les noves taxes, que figuraran en la Llei de Mesures Fiscals, Administratives, Financeres i del Sector Públic -com oficialment es diu la llei d'acompanyament-, hi haurà un gravamen sobre les centrals nuclears, els pisos buits i la contaminació aèria, entre d'altres conceptes.

Una altra de les novetats consisteix en el pagament de la 'euroviñeta' en el Eix Transversal (C-25) per part de camions i vehicles pesats. A més, s'aprovaran canvis en el cànon de l'aigua que abona la indústria, també s'incrementaran les taxes que graven la deposició de residus municipals i les empreses hauran de pagar entre 300 i 800 euros per aquelles mediacions que faci la Generalitat en un conflicte laboral previ a la via judicial.

Al programa electoral amb el qual va concórrer ERC a les passades eleccions autonòmiques es preveien diverses mesures econòmiques perquè la Generalitat obtingués gairebé 1.000 milions mitjançant ingressos addicionals.

Entre les vies que plantejaven els republicans, hi havia un impost sobre els dipòsits de clients de les entitats bancaris, noves vies d'imposició ambiental per gravar l'emissió de gasos contaminants i l'energia nuclear, i gravar la distribució de productes alimentaris poc saludables com les begudes ensucrades.

Hisenda pròpia


D'altra banda, es vol donar compliment en el proper any a les resolucions sobre la hisenda pròpia que van acordar ERC i CiU en el Debat de Política General que es va celebrar al Parlament català al setembre, amb la finalitat de consolidar la Agència Tributària de Catalunya com a "estructura d'Estat".

Es crearà durant 2014 un cos propi de gestors tributaris de la Generalitat, una categoria professional que en l'actualitat no existeix en la Agència Tributària, i abans de juny aquest òrgan ha d'estar en condicions per poder recaptar tots els impostos suportats en la comunitat.

CiU ofereix pisos de lloguer social a set famílies del bloc de la PAH a Salt

La Secretaria d'Habitatge de la Generalitat pot garantir pisos de lloguer social només a set de les famílies que viuen al bloc ocupat de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Salt. Es tracta de les famílies de les quals l'administració té la documentació pertinent i que compleixen amb els requisits necessaris, de manera que només ho han de demanar a serveis socials. El que no pot garantir el Govern català, tanmateix, és que aquests lloguers socials siguin al bloc ocupat, ja que la propietat és del "banc dolent", la Sareb. Alguns membres de la PAH pensen que CiU vol dividir als veïns per acabar desnonant-los.

El secretari d'Habitatge, Carles Sala, recorda que el Govern català havia demanat al jutjat l'ajornament de la data de desallotjament per tal de poder oferir pisos de la Generalitat a les famílies que comptaven amb menys recursos i que corrien el perill de quedar-se al carrer. El Govern català, juntament amb l'Ajuntament de Salt, ha detectat set unitats familiars en aquesta situació, de manera que ja hi ha pisos preparats per a elles.

Els afectats, indica Sala, només han de fer la petició als Serveis Socials. Els que ja estaven empadronats anteriorment a Salt es podran quedar al municipi, mentre que als que van arribar al bloc de la PAH procedents d'altres llocs se'ls oferiran pisos prop de la seva àrea de procedència.

El responsable d'Habitatge recorda, mentrestant, que la Generalitat ha negociat i continuarà negociant amb la Sareb i altres entitats financeres per tal que cedeixin pisos per al lloguer social. El que no pot garantir el Govern català, tanmateix, és que la Sareb cedeixi els pisos del bloc de Salt per a lloguer social: "És una decisió que no depèn de la Generalitat", subratlla. Pel que fa a la situació del bloc, Sala afirma que no comparteix l'ocupació il·legal, però tampoc el fet que hi hagi pisos buits d'entitats financeres.

Taula d'habitatge a Salt

D'altra banda, ahir es va celebrar la taula d'habitatge que s'havia d'haver reunit el dimarts però que l'Ajuntament va suspendre a darrera hora. Alguns dels seus integrants, però, es van absentar, com ara el representant d'IPS i els membres de la PAH. Altres, com Càritas o el PSC, es van queixar que la taula es convoqui i desconvoqui pràcticament sense marge de reacció i van lamentar que no se celebrés abans del dia 16, data inicialment fixada per al desallotjament.

A la taula, el representant del programa social d'habitatge de la Generalitat hauria exposat que un cop la PAH va ocupar la seu d'Habitatge a Barcelona. En aquest sentit, hauria assenyalat que tot i que han demanat als qui viuen al bloc de pisos que facin la petició formal als Serveis socials per poder atendre les seves demandes, la majoria no ho havien fet. En aquest sentit, es va queixar de l'"opacitat" de la Plataforma, una paraula que també va utilitzar l'alcalde de Salt, Jaume Torramadé, quan va exposar que tot i que els ocupants demanaven empadronar-se, molts ho acabaven rebutjant o no se'ls localitzava.

Mentrestant, la PAH ha convocat una nova taula d'habitatge al bloc dilluns a la tarda, tot i que l'equip de govern considera que no té potestat per convocar-la. Hores abans, la portaveu del PSC, Iolanda Pineda, va demanar "serenitat" a totes les parts per tal de poder seure junts: "Els problemes no se solucionen deixant-los podrir", va etzibar a l'alcalde. També però, va demanar als activistes "que no hi hagi sortides de to ni ofenses".

Les 'aules buides' tenen un seguiment del 63,29% a Menorca

La iniciativa d'aules buides' a Menorca per protestar contra la política educativa i contra la imposició del TIL ha tingut un seguiment molt majoritari, que la Federació d'associacions de pares i mares d'alumnes de Menorca (FAPMA) ha xifrat en un 63,29%. Segons l'entitat, el seguiment a primària ha estat del 55%, i del 77% a secundària.

Els pares menorquins consideren que aquesta xifra demostra l'èxit de la iniciativa, que ha tingut un fort impacte en 32 centres dels 45 que hi ha a Menorca. Amb tot, els pares continua expressant el seu malestar i preocupació de la ciutadania per les imposicions del govern de José Ramón Bauzá i consideren que és una preocupació 'real i majoritària': 'El resultat de la jornada ratifica que la FAPMA, avui per avui, representa fidelment el sentir majoritari dels pares i mares, la qual cosa hauria de ser tinguda en compte pels responsables de la política educativa.'

Miren Etxezarreta: “Les pensions públiques són sostenibles i imprescindibles”

Miren Etxezarreta, catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Seminari d'Economia Crítica Taifa, ha passat per Iruñea de la mà del sindicat LAB.

Després d'una sessió de treball amb l'equip de Política Social del sindicat, Etxezarreta va oferir a la tarda una interessantíssima conferència davant 250 persones als cinemes Carlos III, on va ressaltar que les pensions són perfectament sostenibles i que l'atac a les pensions públiques obeeix a l'interès del Capital per privatitzar aquest àmbit i convertir-ho en un lucratiu negoci per als bancs i ruïnós per als sectors populars.