dilluns, 21 de novembre de 2011

El Banc d'Espanya intervé el Banc de València. EUPV critica la "fosca gestió" del PP

El Banc d'Espanya ha intervingut el Banc de València amb una injecció de 3.000 milions d'euros i ha substituït els administradors de l'entitat a petició del seu consell. A partir d'ara el banc espanyol administrarà el Banc de València per estabilitzar-lo i recapitalitzar-lo. Poc abans que es fes pública la intervenció, la Comissió del Mercat de Valors havia suspès la cotització de l'entitat. La portaveu del grup parlamentari d’EUPV a Les Corts, Marga Sanz, ha criticat la “fosca gestió” de José Luís Olivas i del conseller delegat Domingo Parra. “El Consell també hauria de donar explicacions sobre les més que sospitoses maniobres de l’ex president Olivas i del conseller delegat Domingo Parra”, ha assenyalat. “El PP –ha afegit- ha col·locat gent molt afí, com un ex president de la generalitat, que ha resultat ser completament incompetent”.

El Banc d'Espanya diu que ha pres la decisió en 'haver constatat que no havia pogut adoptar les mesures adequades per a assegurar-ne la viabilitat'. El Banc d'Espanya va demanar al Banc de València 'una solució urgent i definitiva', però avui el consell de l'entitat valenciana ha manifestat 'la impossibilitat de trobar cap solució viable de futur per a l'entitat i ha sol·licitat la substitució dels seus administradors per uns altres designats pel FROB'.

L'entitat espanyola ha donat un missatge de tranquil·litat a dipositants i creditors i ha garantit que, amb la decisió presa, el Banc de València 'podrà continuar operant amb normalitat i compliran amb les obligacions amb tercers'.

Marga Sanz: “Amb la intervenció del Banc d’Espanya, el conseller d’Economia hauria de comparèixer amb urgència”


La portaveu del grup parlamentari d’EUPV a Les Corts, Marga Sanz, considera que la situació del Banc de València “gravíssima” i ha tornat a demanar la compareixença del conseller d’Economia, Enrique Verdeguer, per a explicar la situació del sector financer valencià. Per a Sanz, “la gestió de l’ex president de la Generalitat, José Luís Olivas, al front del Banc de València ha obligat al FROB a posar 1000 milions d’euros i prometre una línia de crèdit de 2000 milions per tal d’assegurar la seua solvència”.

La síndica d’Esquerra Unida ha recordat que el passat 9 de novembre la formació d’esquerres va sol·licitar la compareixença del conseller d’Economia. “El Consell ha de donar explicacions sobre la situació del Banc de València perquè moltes famílies valencianes viuen en la més absoluta incertesa per la manca d’informació sobre el futur de l’entitat”.

La portaveu del grup parlamentari d’EUPV a Les Corts, Marga Sanz, ha criticat la “fosca gestió” de José Luís Olivas i del conseller delegat Domingo Parra. “El Consell també hauria de donar explicacions sobre les més que sospitoses maniobres de l’ex president Olivas i del conseller delegat Domingo Parra”, ha assenyalat. “El PP –ha afegit- ha col·locat gent molt afí, com un ex president de la generalitat, que ha resultat ser completament incompetent”.

A més, la dirigent d’esquerres ha recordat que “els gestors que col·locà el PP van preferir les inversions arriscades vinculades a la rajola en compte de les inversions que impulsen el teixit productiu valencià”.

Resultats de les eleccions


Escrutini real: IU-ICV_EUiA: 11 diputats, 3 a Catalunya.
Espanya: PP: 186; PSOE: 110; CiU: 16; IU-ICV_EUiA: 11; Amaiur: 7 (1 Nafarroa); PNB: 5; UPyD: 5; ERC: 3; BNG: 2; Foro: 1; Compromís: 1; GBai: 1.
A Catalunya: ICV-EUiA: 3; 7'6% +2'7; CiU: 16; PP: 15; PP: 11; ERC: 3.
Amb més del 90% escrutat, IU s'ha col·locat com la formació que millors resultats ha obtingut en relació a les eleccions de 2008. La federació passa de 2 a 11 escons i es garanteix grup parlamentari propi. Joan Coscubiela, Laia Ortiz i Joan Josep Nuet escollits per Barcelona, Gaspar Llamazares per Asturies, altre per Zaragoza i un diputat per València, Ricardo Sixto. A Madrid Cayo Lara encapçalarà el grup del que potser seguirà sent portaveu Gaspar Llamazares.

Veure els gràfics
La formació liderada per Cayo Lara aconsegueix de moment el 7,05% dels sufragis, davant del 3,77% que va obtenir en els comicis de 2008. Aquests resultats, amb gairebé 1,5 milions de vots, recuperarà al Congrés el grup parlamentari propi que va perdre el 2008. En la passada legislatura va haver de formar grup juntament amb ERC.

Les bones xifres registrades per IU milloren les obtingudes per la federació d'esquerres a les últimes tres cites electorals.

A Barcelona ciutat, amb el 10% dels vots ICV-EUiA es col.loca com a 4ª força, com també a Tarragona amb un 6'2%. A Girona, 6'3% i Lleida 4'2%, és al 5é lloc.

La Generalitat cerca aval jurídic per privatitzar la sanitat pública

El projecte per desmantellar l'actual organigrama de la salut pública catalana per part de CiU avança a tota vela. L'Institut Català de la Salut (ICS), principal proveïdor del sistema sanitari públic del qual depenen vuit hospitals de referència, 285 ambulatoris i que dóna feina a 41.000 professionals, ha demanat a la consultora PricewaterhouseCoopers (PwC) que l'assessori jurídicament en relació a «la creació d'una nova estructura organitzativa» per a l'entitat. Així ho exposa en un document en què els serveis legals de l'esmentada consultora remeten també a la Generalitat els honoraris per l'informe, un total de 15.000 euros.

En el document «Proposta de serveis professionals. Assessorament a l'Institut Català de la Salut», amb data del 29 de setembre, l'esmentada consultora recorda, citant textualment la proposta que els ha remès l'ICS, que el projecte de reestructuració de la sanitat pública pretén« reforçar l'autonomia i responsabilitat dels centres sanitaris i de les àrees bàsiques territorials de l'ICS mitjançant la creació d'una entitat amb personalitat jurídica pròpia i diferenciada per a cadascuna d'elles».

Exposa, així mateix, que una altra fórmules que preveu l'ICS -empresa adscrita a la conselleria que dirigeix ​​Boi Ruiz- per reinventar-se, i sobre la qual cerca assessorament, passa per "facilitar la participació dels professionals en la gestió dels centres i serveis a través de la creació d'entitats de base associativa, participades minoritàriament per l'ICS».

Aquest punt, la viabilitat jurídica analitzarà un equip de PwC dirigits per l'ex conseller de Presidència de Jordi Pujol (CiU), Joaquim Triadú, és el que més polseguera ha aixecat en el sector, que interpreta la seva creació com «una privatització encoberta del sistema».

Portaveus de CC.OO. van explicar que aquestes Entitats de Base Associativa (EBA), que ja funcionen en algunes àrees sanitàries, «són societats participades per metges que no fan una gestió pública».

Els metges que participen aporten una quantitat inicial (3.000 euros) i passen a estar en un règim de semiexcedencia, centrant-se en la gestió. Constituïts en una S. L., els facultatius s'encarreguen de contractar l'activitat. «Si es realitza menys de la prevista, l'excedent se'l reparteixen i no va al sistema», denuncien.

TV3 ha rebut 840 milions d'euros en subvencions des de l'inici de la crisi

L'esforç econòmic de CiU i Artur Mas per sostenir la seva televisió autonòmica i la seva publicitat garantida converteix en xavalla els aparents malbarataments d'altres comunitats. Televisió de Catalunya (TV3) es va apuntar subvencions per valor de 293.600.000 € l'any 2010, segons consta en els comptes remeses al Registre Mercantil. Si es tenen en compte els fons públics rebuts des de 2008 per garantir la supervivència de la cadena, l'import arriba ni més ni menys de 839.600.000 €. Una despesa que contrasta amb les estretors que travessa l'economia catalana.

La facturació de TV3 es va situar l'any passat en 95.500.000, una xifra de negoci insuficient fins i tot per afrontar les despeses de personal de la casa, que es van elevar a 132.200.000. Això sense comptar les despeses operatives. "El model de finançament de TVC (Televisió de Catalunya) és mixt i es compon, d'una banda, dels ingressos publicitaris i, per altra, dels pressupostos aprovats per la Generalitat de Catalunya en cada exercici, en el qual s'estableixen les transferències que s'ha de fer a la societat a través de la CCCA (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals)", diu la Memòria. Es tracta d'aportacions destinades a finançar "activitats que siguin declarades d'interès general", conclou. La CCCA és l'accionista únic de TVC i en depenen la televisió i la ràdio públiques.

TV3 continua el penós desfilada de resultats de les diferents televisions autonòmiques. El patró és el mateix: cap podria seguir endavant sense ajuts públics, més enllà del seu color polític. Com publicar El Confidencial, l'expresident de Castella-la Manxa, José María Barreda, va subvencionar la seva cadena amb més de 340 milions durant els seus set anys en el poder. Pecata minuta. Esperanza Aguirre ha destinat a sostenir Telemadrid gairebé 740.000.000 des que va accedir a la presidència el 2003. Uns 100 milions de mitjana per exercici.

La valenciana Canal 9 del PP s'emporta la palma: va entrar en fallida tècnica el 2010 després de registrar pèrdues de 164,4 milions. El seu deute amb bancs frega els 1.200 milions. TV3 ja es va apuntar subvencions per valor de 256.100.000 el 2008 i 289,8 l'any 2009. L'aportació de l'accionista únic l'any passat es va elevar a 284.200.000, si bé ajustaments comptables l'eleven per sobre dels 293 en el compte de resultats.

Tot i la generosa aportació de CiU, la companyia va perdre 5,7 milions d'euros el 2010, muntant que s'afegeix a les pèrdues registrades d'exercicis anteriors, que s'eleven a 588 milions d'euros. La societat té comptes per pagar que ascendeixen a 102,2 milions d'euros, enfront dels 83.300.000 pendents de cobrament. Dels diners que deu a proveïdors, 33.100.000 afecten el curt termini i hauran de afrontar en els propers 12 mesos. Per si fos poc, la televisió catalana acumula obligacions milionàries per als propers anys relacionades amb el seu "fons de producció". Sense anar més lluny, el 2011 s'han d'abonar 41 milions d'euros. Fins l'any 2014, estan pactats desemborsaments superiors als 84 milions. En la rúbrica s'inclouen els acords de col·laboració amb les productores catalanes.

Televisió de Catalunya va signar el 6 de juny de 2006 un conveni amb les tres associacions de productors catalans: "Aquest acord, corresponent al període 2006-2009, regula les condicions de col·laboració i preveu la coproducció i adquisició de drets d'emissió de pel·lícules, documentals i animació per televisió, així com la coproducció i adquisició de drets d'antena de llargmetratges cinematogràfics amb una inversió, per part de TVC, de 72 milions d'euros". La quantitat s'ha anat actualitzant amb l'IPC. La inversió mínima en 2010 era de 16 milions. Fins al 31 de desembre s'ha superat amb molt l'acord: s'han contractat projectes per valor de 98.100.000. I els diners? "Aquests compromisos seran finançats mitjançant els recursos obtinguts per ingressos publicitaris i les transferències rebudes de l'accionista únic", concedeix la Memòria.

Ajustament de salaris a la plantilla


El govern d'Artur Mas, que va accedir al càrrec a finals de 2010, va anunciar amb celeritat mesures per modificar l'estatus quo. Entre les primeres hi havia la rebaixa dels salaris de la plantilla: "En data 23 de març de 2011, el Consell de Govern de la CCMA va acordar instar el director general (...) a prendre les mesures necessàries perquè les retribucions dels treballadors (...) experimentin una reducció i l'inici d'una negociació col·lectiva encaminada a tancar un conveni únic per a una única empresa. L'objectiu és que les retribucions dels treballadors de la CCCA experimentin una reducció equivalent a la dels treballadors d'altres serveis públics fonamentals", explica les comptes al referir els fets posteriors a l'exercici. La plantilla se situa en 1959 empleats. A més, ja s'han venut edificis per valor de 7,5 milions i es planteja una reforma de la direcció de la CCCA per simplificar la seva estructura.

El quadre que presenten els comptes de 2010 no difereix gaire del que pintava recentment la Sindicatura de Comptes, que en el seu últim informe de fiscalització de la CCCA -entre els anys 2007 i 2009- ja advertia dels problemes de fons que presentava la societat. I és que l'aportació de la Generalitat durant aquests anys va experimentar "un creixement molt important que va permetre fer front als increments de les despeses. De l'evolució de l'aportació de la Generalitat dependrà la situació econòmica de la Corporació en els pròxims anys". L'informe també recorda que, l'any 2007, la CCCA tenia pendent d'amortitzar un préstec sindicat per 111.330.000, assumit pel govern català el gener del 2008.

Rècord de vots en blanc al Senat. PSC-ICV-EUiA, 10 senadors

L’escrutini de vots de les eleccions al Senat ha deixat clar que molts ciutadans no creuen en aquesta càmera, o bé en desconeixen el funcionament i prefereixen no pronunciar-se amb el seu vot. Perquè amb més del 90% escrutat, el nombre de vots en blanc supera el milió de sufragis, en concret, 1.190.000, el que representa el 5,4% dels vots emesos. A aquesta dada cal sumar-hi un també significatiu 3,7% de vots nuls (més de 84.000). Aquests percentatges contrasten amb els del Congrés, on tant el nombre de vots nuls com en blanc ha estat sensiblement inferior (1,29% i 1,37% respectivament). L'Entesa de PSC-ICV-EUiA ha aconseguit 10 senadors.

Cal recordar que el vot al Senat s’efectuava en una papereta única en la qual calia marcar un màxim de tres creus de tres candidats diferents. Durant els dies de la campanya electoral, van circular per Internet i les xarxes socials diverses campanyes amimant a la ciutadania a votar en blanc al Senat per denunciar la inoperància d’aquesta cambra i la despesa pública estèril que representa.

Rússia condemna els intents de certs països occidentals de frustrar el diàleg a Síria

Moscou qualifica d'una "provocació internacional" les crides de certs països occidentals a l'oposició siriana perquè rebutgi el diàleg amb les autoritats, ha declarat avui el ministre d'Afers Estrangers de Rússia, Serguei Lavrov: "Davant la situació actual, la Lliga Àrab advoca pel cessament de la violència i el diàleg nacional, mentre que els països occidentals fan crides contraries i recomanen a l'oposició que rebutgi el diàleg amb el règim del president Baixar Assad. Sembla una provocació a nivell internacional", ha dit Lavrov.

En comentar les exigències de la comunitat internacional sobre la protecció de la població civil de Síria, Lavrov recorda que semblants crides van precedir a la tragèdia a Líbia i que precisament aquest lema va portar posteriorment a greus violacions del mandat de l'ONU i els bombardejos que "en comptes de protegir els civils, els van matar".

Rússia dóna suport, segons Lavrov, a la iniciativa de la Lliga Àrab encaminada a posar fi a la violència a Síria d'onsevulla que vingui, emplaçar en el país els observadors de l'organisme i intensificar el diàleg entre Damasc i l'oposició.

El canceller rus ha afirmat així mateix que els processos actuals al Pròxim Orient i l'anomenada "primavera àrab" que va portar al derrocament dels presidents tunisià i egipci i l'assassinat del líder libi Muammar Gaddafi, probablement estan vinculats amb la situació a Síria.

"Segurament sorgeix la temptació per als països veïns d'aprofitar-se de la situació configurada a Síria", va dir Lavrov.

Síria és escenari de desordres i protestes des de mitjans de març. La majoria dels opositors així com diversos països de l'Occident exigeixen la dimissió immediata del president Bashar Assad.

Segons les dades de l'ONU, els enfrontaments entre els seguidors i els opositors d'Assad ja van causar almenys 3.500 morts, mentre que les autoritats informen sobre uns 1.500 morts entre ambdós bàndols, d'ells, almenys 1.100 agents de seguretat.

Miralles: “La família roig i verda no callarem, seguirem sumant pluralment i confrontant-nos amb CiU i PP”

El coordinador general d'EUiA lloa el "trident d’esquerres, ecologista i catalanista” que representaran els diputats d’ICV-EUiA al Congrés, Joan Coscubiela, Laia Ortiz i Joan Josep Nuet. Els tres nous diputats de la coalició ICV-EUiA al Congrés han comparegut aquesta nit davant dels mitjans de comunicació i de centenars de militants i votants de la coalició, acompanyats pels seus respectius caps de files, Joan Herrera i Jordi Miralles, i els senadors Jordi Guillot i Joan Saura.

La primera valoració dels resultats ha estat la del coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, qui amb visible alegria ha lloat “el trident d’esquerres, ecologista i catalanista” que representaran els diputats d’ICV-EUiA al Congrés, Joan Coscubiela, Laia Ortiz i Joan Josep Nuet.

El vicepresident de la coalició roig i verda ha valorat positivament el resultat obtingut, doncs “no només s’ha crescut” sinó que “s’ha multiplicat per tres” el nombre d’escons respecte a les anteriors generals. “Estem contents i disposats a administrar bé aquest bon resultat”, ha dit el dirigent d’EUiA i diputat, insistint que ICV-EUiA “assumim la confiança dels nostres milers d’electors”, que es traduirà en “un grup fort i plural al Congrés”.

Tot i així, Miralles ha mostrat “preocupació pel creixement de les dretes a Catalunya i a Espanya”, per això ha explicitat el compromís de la coalició de “convocar a partir de demà mateix als votants, l’afiliació i els nostres càrrecs públics per seguir treballant pels drets socials i nacionals al carrer i a les institucions”.

Miralles ha assegurat que “la família roig i verda no callarem, seguirem sumant pluralment i confrontant-nos amb CiU i PP”. Per al coordinador general d’EUiA aquest són temps “de suma, d’unitat i d’enfortir l’espai d’ICV-EUiA.”

El secretari general d’ICV, Joan Herrera, ha afegit que la coalició ha demostrat que és “l’esquerra que no es resigna i que no calla” per constatar seguidament constatat que “aquesta no és una bona nit ni pel país, ni pels usuaris dels serveis públics, ni pels treballadors”. Malgrat la majoria absoluta del PP i la victòria de CiU a Catalunya, Herrera veu en el resultat d’ICV-EUiA i IU “un bri d’esperança” que donarà a l’esquerra alternativa que té “les idees clares” més força al Congrés.

Herrera ha destacat que els d’aquestes generals són els millors resultats d’ICV-EUiA des de la seva constitució: “No som només l’esquerra que resisteix, som l’esquerra que planta cara i puja”, ha declarat el president del grup parlamentari català, que també ha valorat que “la gent que es rebel·la s’acaba identificant amb la veu de l’esquerra ecologista i catalanista” que representa ICV-EUiA i que parlarà a Madrid “en defensa de la democràcia i la plurinacionalitat de l’Estat”.

Per acabar i abans de donar-li pas, Herrera ha volgut agrair el cap de llista al Congrés, Joan Coscubiela, que hagi permès a la coalició roig i verda “superar fronteres” gràcies a la “feina ben feta” en aquesta campanya i ha reiterat les paraules de Miralles respecte al “magnífic trident” que formaran Coscubiela, Ortiz i Nuet per “construir alternatives des d’avui mateix” per fer front “a la que està caient”.

Joan Coscubiela, nou diputat d'ICV-EUiA al Congrés, ha agraït el suport a electors i militància

Arribat el moment del flamant nou diputat, Coscubiela ha agraït el seu suport als electors, i a la gent de la coalició i la militància que hagi treballat tant amb uns recursos limitats. Davant el moment econòmic actual que ha qualificat de “dur i complicat”, el cap de llista d’ICV-EUiA ha expressat “un triple sentiment”: preocupació per la baixa participació en les eleccions; una gran satisfacció pels “molt bons resultats” obtinguts per la coalició i perquè “la gent ens ha acompanyat en el nostre crit de no callar, de parlar i plantar cara”: i finalment “inquietud” per la pujada de les dretes, tot i que ha assegurat que “demà mateix ja ho haurem metabolitzat i començarem a fer el que ens hem compromès: construir un projecte d’esquerres, verd i nacional. Complirem el compromís polític de la coalició”, ha conclòs Coscubiela.

El sistema electoral li roba 14 diputats a Izquierda Unida


El "populisme" ha arrasat a Espanya amb els 186 diputats obtinguts pel PP, mentre que el PSOE s'enfonsa fins els 111 diputats. Izquierda Unida, amb 11 diputats, ha vist com un cop més la Llei Electoral li ha usurpat 14 diputats, ja que amb un sistema proporcional hauria d'haver obtingut 25 diputats. El PP aconsegueix el seu millor resultat històric, amb una àmplia majoria absoluta de 186 escons, tres més que els aconseguits per José María Aznar el 2000, mentre que el PSOE pateix la seva major derrota en desplomar-se fins als 111 diputats, per sota de dels 118 que va obtenir el 1977, en les primeres eleccions democràtiques.

Izquierda Unida, amb 11 diputats, ha vist com un cop més la Llei Electoral li ha usurpat 14 diputats

CiU, mentrestant, arriba als 16 diputats amb la meitat de vots que Esquerra Unida i l'esquerra abertzale aconsegueix 7 seients al Congrés.

La participació és d'un 71,69% i l'abstenció, d'un 28,31%.

"Ni podeu imaginar el que s'agraeix de tant en tant una alegria a la casa dels pobres", ha assenyalat davant dels seus seguidors el dirigent d'IU, que anava vestit amb una xapa verda a la solapa de la jaqueta, color que ha simbolitzat la protesta en defensa d'una educació pública a la Comunitat de Madrid.

"Aspirem a tenir un país on pel fet que la gent porti una samarreta verda no li posin cap pega a l'hora d'exercir el seu dret al vot", ha assenyalat Lara en al · lusió a un incident que s'ha produït en un col·legi electoral.

IU obté a Astúries el millor resultat d'Espanya


El candidat d'IU d'Astúries al Congrés dels Diputats, Gaspar Llamazares, ha destacat avui que el seu partit ha obtingut al Principat el major percentatge de vot d'Espanya. No obstant, ha lamentat que es tracta d'un resultat "agredolç".

ICV-EUiA aconsegueix el millor percentatge de vot de la seva història

La candidatura encapçalada per Joan Coscubiela ha aconseguit avui el millor percentatge de la seva història assolint el 8.08% dels vots i 3 escons per Barcelona. “Podem estar molt contents”, ha dit Coscubiela que també ha mostrat la seva inquietud per la pujada de la dreta espanyola i catalana. “Hem après que quan la situació és difícil agafem més forces per complir amb el compromís que hem adquirit amb la gent: lluitar per la democràcia i pels seus drets”, ha afegit Coscubiela davant de la militància de la coalició que ha acudit a la seu electoral per celebrar els bons resultats de la coalició.

D’aquesta manera, Coscubiela ha assegurat que els resultats li produeixen un triple sentiment: “preocupació” per la baixada de la participació que “no és una bona notícia”, “gran satisfacció” pels bons resultats de la coalició “que posen de manifest que la gent ens ha acompanyat a les urnes” i “ens ha legitimat per continuar aportant a la societat i a les institucions la nostra manera d’entendre la política coma compromís cívic” i “inquietud per la victòria de la dreta catalana i espanyola”.

El cap de llista ha acabat el seu parlament agraint a tots els electors que avui han defensat la democràcia amb el seu vot “davant dels que ens insisteixen a decidir en nom nostre i que voldrien que governessin els tecnòcrates”. A partir de demà, ha assegurat, començaran a dur a terme el compromís que han adquirit: començar a construir un projecte d’esquerres alternatiu que “planti cara” als que volen imposar reformes injustes.

Per la seva banda, el secretari general d’ICV, Joan Herrera, ha lamentat la victòria de la dreta catalana perquè “no és una bona notícia ni pel país, ni pels usuaris dels serveis públics”. Tot i així, Herrera ha assegurat que el resultat de la coalició “és un bri d’esperança” perquè “ens permet anar al Congrés amb més força” per plantar cara a la dreta.