dijous, 15 d’abril de 2010

Correus: 12.000 treballadors al carrer

Prop de 8.000 treballadors de Correos es van manifestar ahir dimecres a Madrid (foto), i altres 4.000 a Barcelona, per protestar contra "l'apagada postal", i van anunciar que pensen convocar una vaga general el juny si el ministeri de Foment no accepta negociar. Els sindicats exigeixen una Llei Postal que consolidi a Correos com a operador públic de referència davant la liberalització del servei l'1 de gener de 2011. CCOO, CSI-F, Sindicat Lliure i CGT, que representen el 75% dels treballadors de l'empresa pública, acusen Foment d'un retallada pressupostària del 43%, i d'haver dut a terme un ERO encobert que segons ells afecta 4.000 dels 65.000 membres de la plantilla.

Segons els organitzadors, la manifestació ha estat secundada per 8.000 dels 12.000 empleats de Correus que treballen a Madrid, que també van començar una aturada des de les 11.00 i les 19.00, segons els torns.

El secretari d'acció sindical de CCOO a Madrid, Lucio Palazzo, va indicar que la protesta ha tingut un seguiment d'entre el 80% i 90%, i va afegir que la Intersindical Valenciana i el sindicat basc EBK han donat suport a les mobilitzacions. Segons el secretari provincial de CCOO de Correos de Madrid, Antonio Lage, les mobilitzacions "van a acabar en una vaga general" prevista per al 10 de juny si el Ministeri de Foment "no accepta les propostes".

Manifestació davant els 27

El representant de CSI-F, Pedro Martín, va criticar la postura de la UGT, que no ha secundat les protestes, i va reclamar més finançament, així com un pla estratègic per Correos i "una negociació justa" de la Llei Postal. El secretari provincial del Sindicat Lliure, Daniel López Fafila, va advocar pel tancament de la negociació col.lectiva i un conveni que contingui millores en els salaris, l'ocupació i els drets "d'un col.lectiu que en gran mesura no és ni tan sols mileurista".

A més, va explicar que les pèrdues de la companyia pujaran en 2010 a 150 milions d'euros, alhora que va exigir al Govern: "Que no ofegui a l'empresa més antiga del país", i que el Parlament blindi Correos perquè pugui competir amb garanties contra els operadors privats. La secretària provincial de CGT, Esther Sánchez, va qualificar la retallada pressupostària de "salvatge" i va afirmar que fa "inviable" el futur dels 65.000 treballadors de Correus i de les seves famílies.

Sánchez també va anunciar que els sindicats pensen manifestar a València el proper 29 d'abril durant la Conferència Postal Europea, a la qual assistiran els ministres dels 27 membres de la Unió Europea.


Éxito Movilizador en Madrid Y Barcelona, más de 12.000 trabajadores salieron a la calle

Cerca de 5.000 trabajadores de Correos se manifestaron este miércoles en Madrid (foto) y otros 3.000 en Barcelona (12.000 según los convocantes) para protestar contra el "apagón postal" y anunciaron que piensan convocar una huelga general en junio si el ministerio de Fomento no acepta negociar.

Los sindicatos exigen una Ley Postal que consolide a Correos como operador público de referencia frente a la liberalización del servicio CCOO, Csi-F, Sindicato Libre y CGT, que representan al 75% de los trabajadores de la empresa pública, acusan a Fomento de un recorte presupuestario del 43%, y de haber llevado a cabo un ERE encubierto que según ellos afecta a 4.000 de los 65.000 miembros de la plantilla. También exigen al Gobierno que ponga en marcha una Ley Postal que consolide a Correos como operador público de referencia frente a la liberalización del servicio prevista para el 1 de enero de 2011. Según los organizadores, la manifestación ha sido secundada por 8.000 de los 12.000 empleados de Correos que trabajan en Madrid, que también han empezado un paro desde las 11.00 y las 19.00.



PCE: 90 anys de lluita per la classe treballadora

El 15 abril del 1920 un grup de joves socialistes, influïts per la Revolució Soviètica, fundaven el Partit Comunista Espanyol. Avui es compleixen 90 anys del naixement del PCE. L'actual PCE és el resultat de la fusió mesos després d'aquell primer PCE amb el PCOE, creat pels militants socialistes partidaris de l'adhesió del PSOE a la Internacional Comunista, a la qual aquest havia enviat una delegació al II Congrés de la Komintern. Eren els moments d'aquella foto de Pablo Iglesias davant d'una pancarta que deia: "¡Viva Rússia!". L'anarquisme també va participar d'aquell entusiasme bolxevic.

Aquest és el partit que ha defensat cada dia de la seva història els interessos dels treballadors i treballadores, per això avui, quan el capitalisme assisteix a una crisi de model, en què els defensors del sistema plantegen per sortir de la crisi les mateixes fórmules que ens han portat a ella, els comunistes diem que la sortida a la crisi no pot ser l'atac als drets dels treballadors. Per això quan el govern del PSOE, amb l'aplaudiment dels empresaris i de la banca, proposaven la jubilació als 67 anys, ens han tingut els comunistes davant, al carrer en defensa dels treballadors i treballadores. I al carrer estarem defensant que la crisi no la paguin els treballadors i treballadors, els autònoms, els petits empresaris, sinó que l'han generat, els que s'han enriquit aquests anys, i que, com la banca que obté-com és el cas d'algun banc-bilió i mig de les antigues pessetes de benefici l'any passat en plena crisi.

El PCE, en els seus 90 anys d'història, ha tingut una vocació d'unitat de tots aquells que vulguin una societat més democràtica i igualitària, per això són iniciatives comunistes el Front Popular que va integrar a republicans, socialistes o anarquistes, la Junta Democràtica, que agrupava fins a monàrquics que-en comptes de jurar les lleis dictatorials-lluitaven contra la dictadura. Avui estem embarcats els comunistes en el procés de refundació d'Esquerra Unida, perquè sigui un Moviment Polític Organitzat, en el qual es puguin sentir partícips cristians d'esquerres, republicans, socialistes i tota persona que se senti d'esquerra anticapitalista.

Dels 90 anys d'història del PCE la meitat han estat a la il·legalitat, dues dictadures van forjar una militància d'or, orgull dels comunistes nascuts ja en la democràcia. Camarades capaços de donar la seva vida per la defensa dels interessos de la classe obrera, és a dir des de les lluites laborals, a les lluites per la democràcia republicana i el socialisme. A ells els devem els comunistes d'avui el nostre compromís per la lluita per recuperar la seva memòria. La lluita pel construir una Espanya més democràtica, republicana i en la qual no siguin impunes el genocidi de 140.000 espanyols, mentre és delicte investigar judicialment els crims de lesa humanitat que es van cometre a Espanya, i que tant molesta tant hereu del franquisme que encara existeix a Espanya.

Mentre en el món morin persones de fam, mentre al nostre país uns obté bilions a costa dels molts que paguen per tenir dret a habitatge, mentre hi hagi un treballador o treballadora amb por de quedar-se demà a l'atur, mentre que a Espanya se segueixin donant situacions d'injustícia. Perquè el capitalisme és el problema el PCE és necessari per canviar la societat.


PCE: 90 años de lucha por la clase trabajadora

El 15 de abril de 1920 un grupo de jóvenes socialistas, influidos por la Revolución Soviética, fundaban el Partido Comunista Español. Hoy se cumplen 90 años del nacimiento del PCE.

El actual Partido Comunista de España es el resultado de la fusión meses después de aquel primer PCE con el PCOE creado por los militantes socialistas partidarios de la adhesión del PSOE a la Internacional Comunista, a la que este había enviado una delegación al II Congreso de la Komintern. Eran los momentos de aquella foto de Pablo Iglesias delante de una pancarta que decía “¡Viva Rusia!”. El anarquismo también participó de aquel entusiasmo bolchevista.

Para leer más ir a enlace:


La Llei d'Amnistia del 77 és fora de la legalitat internacional

L'organització de drets humans Amnistia Internacional ha urgit a Espanya a investigar "per fi" la sort dels més de 114 mil desapareguts i 30.000 nens segrestats de la Guerra Civil i el franquisme. Espanya "és gairebé una excepció mundial: "Per no haver investigat encara que va passar amb els desapareguts del bàndol republicà de la Guerra Civil (1936-1939) i de la repressió dels primers anys de la dictadura franquista (1939-1975), denuncià Esteban Beltrán (foto), director d'Amnistia Espanya. Tan que clama per Cuba, la dreta espanyola, manipulant els arguments i les dades d'AI, és de destacar ara el silenci dels mitjans a sou davant la demanda actual d'AI i l'ONU.

Espanya, ara el país amb major nombre de casos de desaparició forçada denunciats davant els seus tribunals: "Ha de garantir una investigació judicial efectiva sobre les desaparicions forçades comeses durant la Guerra Civil i el franquisme", que el jutge Garzón considera estan "en el context de crims contra la humanitat", va insistir Beltrán en conferència de premsa.

Segons Beltrán: "Espanya es troba en un moment crucial de la seva història: o segueix el camí de tants països que han optat per investigar per saber la veritat, o es converteix en una de les excepcions mundials que nega que s'investigui la veritat en seu judicial".

Garzón va anunciar el 16 d'octubre la seva intenció d'investigar aquests fets, però fiscalia va presentar un recurs contra aquesta decisió.

Garzón també va autoritzar l'obertura de diverses fosses comunes on es creu hi ha desapareguts enterrats, però la justícia va paralitzar aquestes autoritzacions fins que prengui una decisió sobre si el magistrat Garzón és competent per investigar.

La fiscalia estima que no ho és, a causa d'una llei espanyola d'amnistia adoptada el 1977.

Amnistia va criticar aquest dimecres a la fiscalia, ja que estima que la seva posició està "fora de la legalitat internacional".

L'organització va recordar que el jutge Garzón va rebre recentment el suport del Comitè de Drets Humans de l'ONU, que va demanar a Espanya anular la llei de 1977, perquè estima que està en contradicció amb els tractats internacionals ratificats per Madrid.

Espanya va ratificar el 1977, mesos abans d'aprovar la llei d'amnistia, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.

"Espanya no pot triar investigar crims comesos a Rwanda, Xile, Argentina o Guatemala i obstaculitzar la investigació al seu propi país", va apuntar Beltrán, en referència a una decisió del Tribunal Constitucional espanyol, que el 2005 va afirmar la competència universal de la justícia espanyola en matèria de crims contra la humanitat.

La justícia espanyola investiga actualment once demandes per crims contra la humanitat, genocidi o tortures a Xile, Argentina, Guatemala, la regió xinesa del Tibet, el Sàhara Occidental i Rwanda.

El 2005, un jutge espanyol va condemnar l'ex repressor argentí Adolfo Scilingo a 640 anys de presó per una demanda d'aquest tipus, el Tribunal Suprem va elevar va elevar dos anys més tard tard aquesta sentence a 1 084 anys.

"Les víctimes de Rwanda o de Xile tenen els mateixos drets que les víctimes de Burgos, Madrid o Badajoz", va afirmar Beltrán.

A més, Amnistia recorda que "nombrosos països d'Europa, Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia, amb totes les seves limitacions, han donat com a mínim algun pas per aclarir la veritat sobre els crims del passat" en el seu propi sòl, com el Perú, Marroc, Timor oriental o alguns dels països on es va desmembrar Iugoslàvia.

Veure també sobre denuncies a l'Argentina: http://boltxe.info/?p=8311


Se cierra el cerco internacional a la España paria por Terror de Estado

- La organización de derechos humanos Amnistía Internacional urgió a España a investigar “por fin” la suerte de los más de 114 mil desaparecidos de la Guerra Civil y el franquismo, en momentos en que la justicia española estudia si el juez Baltasar Garzón es competente para hacerlo.

España “es casi una excepción mundial” por no haber investigado todavía lo ocurrido con los desaparecidos del bando republicano perdedor de la Guerra Civil (1936-1939) y de la represión de los primeros años de la dictadura franquista (1939-1975), denunció Esteban Beltrán, director de Amnistía España.

España, ahora el país con mayor número de casos de desaparición forzada denunciados ante sus tribunales, “debe garantizar una investigación judicial efectiva sobre las desapariciones forzadas cometidas durante la Guerra Civil y el franquismo”, que el juez Garzón considera están “en el contexto de crímenes contra la humanidad”, insistió Beltrán en conferencia de prensa.

Según Beltrán, “España se encuentra en un momento crucial de su historia: o sigue la senda de tantos países que han optado por investigar para saber la verdad, o se convierte en una de las excepciones mundiales que niega que se investigue la verdad en sede judicial”.

Para leer más ir a enlace:


A Rajoy, "la corrupció li surt per les finestres"

"Qui ha de dimitir és Rajoy, que no val per a això i que té un partit amb un problema de corrupció que li surt ja per les finestres", afirma Gaspar Zarrías (foto), Secretari d'Estat de Política Territorial, qui ha fet aquestes declaracions a Brussel.les, en resposta a les crítiques de Rajoy quan va assegurar que Zarrías: "No hauria de seguir ni un minut més" al Govern, després de la seva participació en un acte de defensa del jutge Baltasar Garzón, acusat de prevaricació per investigar els crims del franquisme.

El secretari d'Estat ha assegurat que va assistir a l'acte organitzat pels sindicats UGT i CCOO a la Universitat Complutense: "En qualitat de ciutadà i militant del PSOE en un país lliure", encara que no necessàriament comparteixi tot el que es va dir allà.

Finalment, Zarrías ha opinat: "El que s'està organitzant contra el jutge Garzón és una autèntica cacera".


El secretario de Estado de Política Territorial, Gaspar Zarrías, ha señalado que "quien tiene que dimitir" es el presidente del Partido Popular, Mariano Rajoy, al que "la corrupción le sale por las ventanas".

Zarrías ha hecho estas declaraciones en Bruselas, en respuesta a las críticas de Rajoy, quien aseguró que Zarrías "no debería seguir ni un minuto más" en el Gobierno tras su participación en un acto de defensa del juez Baltasar Garzón, que se sentará en el banquillo acusado de prevaricación por investigar los crímenes del franquismo.

"Quien tiene que dimitir es Rajoy, que no vale para esto y que tiene un partido con un problema de corrupción que le sale ya por las ventanas", aseveró Zarrías.

Para leer más ir a enlace:


"Honduras, la resistència continua"

La Fundació Pere Ardiaca presenta avui dijous, 15 d’abril, a les 19h la Xerrada-Debat: Honduras, la resistència continua, per Judith Muñoz, cooperant i testimoni. Presenta: Eduard Altés, activista del moviment de solidaritat amb els pobles llatinoamericans. Lloc: Avda. Portal de l’Àngel, 42, 2n A. Barcelona. Accés Lliure.


Homenatge als afusellats al Camp de la Bota

Aquest 14 d’abril, dia de la República, des d’EUiA del Pla del Besòs vam retre homenatge a la República i a totes les persones que han patit persecució, presó i fins i tot la mort, per defensar-la. Seguint amb la nostra reivindicació d’altres anys, l’acte es va celebrar al mateix lloc del municipi on fa temps es trobava el parapet del Camp de la Bota, un lloc de trista memòria per a tots i totes els demòcrates, doncs va ser en aquest lloc on la dictadura franquista va afusellar més de 1700 persones acusades d’allò que, en aquell moment i certs jutges "suprems" ara, anomenen amb l’eufemisme “delictes d’intencionalitat política”. Nosaltres no ens estarem de donar-li a cada un el seu nom: Crims contra la humanitat, els afusellaments, i lluita per la democràcia els suposats “delictes”.

Durant l’homenatge, s’ha col·locat una bandera republicana i un ram de flors en record de totes les víctimes del feixisme, i s’ha llegit un manifest reivindicant la memòria i la reparació de les seves víctimes, i recordant la tasca i els principis de la República, i com aquests continuen sent perfectament vàlids avui dia i constitueixen una font d’inspiració per a EUiA.

Badalona: “Can Casacuberta. De fàbrica a biblioteca”

El regidor de l’Àrea de Cultura i Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Badalona, Mateu Chalmeta, i el director del Museu de Badalona, Joan Mayné, presentaran aquest dijous, 15 d’abril, a les 19.30h., a l’Espai Betúlia (carrer d’Enric Borràs, 43-47), el llibre "Can Casacuberta. De fàbrica a biblioteca". L’acte comptarà també amb el seu autor Emili Ferrando. El llibre, editat pel Museu de Badalona, és una publicació sobre la història de Can Casacuberta a partir d’un recull d’entrevistes realitzades a treballadors i treballadores de la fàbrica tèxtil.

Les entrevistes, realitzades per estudiants de segon de batxillerat de l’Institut Barres i Ones, estan precedides per una introducció interpretativa que vol mostrar l’evolució de la indústria a Badalona durant els segles XIX i XX per contextualitzar el cas concret de la fàbrica de Can Casacuberta.

La publicació recull també la memòria obrera de part del segle XX amb les aportacions dels testimonis sobre les seves condicions de treball a la fàbrica, especialment en l’època de la dictadura.

Durant l’acte també es presentarà el dossier didàctic Itinerari del moviment obrer a Badalona, del mateix autor, que proposa un recorregut pels espais urbans testimoni del món badaloní del segle XIX i fins ben entrat el segle XX.

Col.lectius gallecs demanen la detenció de Fraga

Diversos col.lectius de Galícia van anunciar que se sumaran a la querella presentada per associacions argentines en aquest país sud-americà pels delictes de genocidi i terrorisme d'Estat comesos durant la Guerra Civil espanyola i la dictadura franquista, en representació de més de 5.000 gallecs represaliats durant aquesta època. A més, van indicar que demanaran la detenció del senador del PP Manuel Fraga. Segons van explicar representants de Nova Esquerda Socialista i de la Comissió Vigo pola Memòria do 36, demà divendres viatjarà a Buenos Aires el seu advocat, Gustavo García, per aportar documentació sobre més de 5.000 víctimes del que va qualificar com "un autèntic genocidi gallec". El lletrat va insistir que aquests delictes "són de lesa humanitat", i per tant no prescriuen ni estan afectats per les lleis d'amnistia.

Així, va advertir la "paradoxa" que el Suprem desautoritzi al jutge Baltasar Garzón, mentre que va declarar la competència dels tribunals espanyols per jutjar els crims de les dictadures xilena i argentina. García va fer una crida a la societat gallega perquè es sumi a la querella i aporti els seus testimonis -a Buenos Aires o en els consolats d'aquest país a Galícia- sobre assassinats del franquisme, alhora que va confirmar que els seus representats demanaran una ordre internacional de cerca i captura per a la detenció de Manuel Fraga Iribarne.

Crítiques al Suprem

Segons aquest advocat, la responsabilitat de l'expresident de la Xunta en els crims franquistes "és claríssima" i hi ha "dades aclaparadores" de la seva participació en esdeveniments com els de Vitòria o la mort de Julián Grimau. Així, va apuntar que Fraga i altres implicats "han de seure a la banqueta", ja que "no estan tots morts, com pretén el Suprem". D'altra banda, va atribuir l'actitud de l'alt tribunal, de processar al jutge Baltasar Garzón, al fet que "no els interessa" permetre la investigació del magistrat perquè "molts d'ells formaven part del Tribunal d'Ordre Públic" durant el franquisme", i ells mateixos podrien ser jutjats per aquests crims". "El Suprem ens ha portat a una situació de vergonya internacional", va sentenciar.


Colectivos gallegos pedirán la detención de Manuel Fraga, portarán documentación de más de 5.000 represaliados y piden más testimonios

Varios colectivos de Galicia anunciaron que se sumarán a la querella presentada por asociaciones argentinas en este país suramericano por los delitos de genocidio y terrorismo de Estado cometidos durante la Guerra Civil española y la dictadura franquista, en representación de más de 5.000 gallegos represaliados durante esa época. Además, indicaron que pedirán la detención del senador del PP Manuel Fraga.

Según explicaron representantes de Nova Esquerda Socialista y de la Comisión viguesa pola Memoria do 36, el próximo viernes viajará a Buenos Aires su abogado, Gustavo García, para aportar documentación sobre más de 5.000 víctimas de lo que tachó como "un auténtico genocidio gallego". El letrado insistió en que esos delitos "son de lesa humanidad", por tanto no prescriben ni están afectados por las leyes de amnistía.

Así, advirtió la "paradoja" de que el Supremo desautorice al juez Baltasar Garzón, mientras que declaró la competencia de los tribunales españoles para enjuiciar los crímenes de las dictaduras chilena y argentina. García hizo un llamamiento a la sociedad gallega para que se sume a la querella y aporte sus testimonios —en Buenos Aires o en los consulados de este país en Galicia— sobre asesinatos del franquismo, al tiempo que confirmó que sus representados solicitarán una orden internacional de búsqueda y captura para la detención de Manuel Fraga Iribarne.

Críticas al Supremo

Según este abogado, la responsabilidad del ex presidente de la Xunta en los crímenes franquistas "es clarísima" y hay "datos abrumadores" de su participación en sucesos como los de Vitoria o la muerte de Julián Grimau. Así, apuntó que Fraga y otros implicados "deben sentarse en el banquillo", ya que "no están todos muertos, como pretende el Supremo". Por otra parte, atribuyó la actitud del alto tribunal, de procesar al juez Baltasar Garzón, al hecho de que "no les interesa" permitir la investigación del magistrado porque "muchos de ellos formaban parte del Tribunal de Orden Público" durante el franquismo, "y ellos mismos podrían ser juzgados por esos crímenes". "El Supremo nos ha llevado a una situación de vergüenza internacional", sentenció.

Para leer más ir a enlace:


El PSOE vol que Cospedal expliqui els comptes

La declaració de béns de la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, que per la seva condició de diputada regional i senadora autonòmica està obligada a publicar en el Diari Oficial de la Manxa, recull un extraordinari creixement del seu patrimoni i una inusual cancel.lació, en només dos anys, d'un deute hipotecària que superava els 753.000 euros. Per tot això, els socialistes demanen a Cospedal que "aclareixi per què el seu patrimoni" s'ha incrementat "gairebé per deu" en els darrers anys.

"On les donen, les prenen", diuen en el PSOE de Castilla-la Manxa, que exigeix a la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, que prengui nota de la iniciativa secundada pel president del Congrés, José Bono, qui ha deixat clar davant la Fiscalia la legalitat de les seves possessions i la transparència de la seva procedència, així que l'animen a que "aclareixi per què el seu patrimoni ha experimentat un extraordinari increment en els últims anys", que, segons el portaveu del Grup Popular a les Corts de Castilla-la Manxa, Santiago Moreno, "s'ha multiplicat per deu".

Una "experta" a cancel.lar deutes hipotecàris... Els socialistes no arriben a entendre com és possible cancel.lar un deute hipotecàri (veure fotocòpia de declaracions de béns 2007) de més de 753.000 euros (125 milions de pessetes) en només dos anys. Cospedal mantenia el 2006 dos préstecs hipotecaris amb Bankinter superiors als 332.000 euros, una tercera hipoteca amb la Caixa, com a segon deutor, per un import de 420.708 euros, i dos anys després, el 2008, el milionàri deute havia estat cancel.lat, o al menys no apareix en els documents oficials (veure fotocòpia de declaracions de béns 2009)... una "estalviadora" sense precedents...

El PSOE insisteix en conèixer els detalls del patrimoni de Cospedal. Així les coses, no s'expliquen que en el mateix període de temps, comprès entre els anys 2006-2008, els saldos mitjans dels comptes bancaris de la secretària general passaran de 42.681,26 a 417.069,86 euros. En aquest sentit, la també presidenta dels conservadors castellano-manxecs subratlla que l'increment dels seus comptes es deu a la venda d'un pis. No obstant això, els ingressos de la venda de l'immoble, que en cap moment van superar els 374.388 euros, no són suficients per cancel.lar els esmentats deutes, que superaven els 753.000 euros.

...I una "hàbil" negociadora laboral: Per atendre les seves necessitats fiscals, no és estrany, doncs, que Maria Dolores de Cospedal s'erigís en una gran "negociadora" laboral, com ho prova el notable increment de les seves nòmines i meritacions. Mentre que el 2006, la senadora autonòmica per Castilla-La Mancha guanyava "a penes" 90.343, 03 euros, el 2008 aquesta quantitat s'ampliava sensiblement fins a arribar als 165.650 euros, ingressos, de totes totes, insuficients també per a cancel.lar uns deutes multimilionàris que només rics i adinerats poden subscriure.


Cospedal canceló en sólo dos años una deuda de 753.214 euros

La declaración de bienes de la secretaria general del PP, María Dolores de Cospedal, que por su condición de diputada regional y senadora autonómica está obligada a publicar en el Diario Oficial de Castilla-La Mancha, recoge un extraordinario crecimiento de su patrimonio y una inusual cancelación, en sólo dos años, de una deuda hipotecaria que superaba los 753.000 euros. Por todo ello, los socialistas piden a Cospedal que “aclare por qué su patrimonio” se ha incrementado “casi por diez” en los últimos años.

Para leer más ir a enlace:


Àlvarez: Aixecar-se contra el sistema judicial

El secretari general de la UGT de Catalunya, Josep Maria Àlvarez, ha instat la gent a "aixecar-se" per demanar "una reforma en profunditat del sistema judicial". Ho va dir ahir a Barcelona, en el primer congrés metropolità que celebra la UGT de Catalunya: "És hora de demanar justícia, i en aquest cas, justícia vol dir abordar una de les qüestions que no s'ha abordat en democràcia, i que és una reforma en profunditat del sistema judicial d'aquest país", va reclamar Álvarez, que també posà en dubte el valor de la llei d'amnistia: "La llei d'amnistia no va decidir-se en llibertat", va criticar Àlvarez: "Com es pot dir que l'any 77 podies decidir alguna cosa en llibertat, si el 1981 hi va haver un cop d'estat?".

L'endemà de donar suport, juntament amb CCOO, al jutge de l'Audiència espanyola Baltasar Garzón, que serà processat al Tribunal Suprem per haver obert una causa pels crims del franquisme, i en ocasió de la commemoració de la República espanyola, Álvarez sentencià que República volia dir "dignitat i aturar els peus als qui no volen que hi hagi justícia en termes històrics".

El Grup Bilderberg a Sitges del 3 al 6 de juny

L'exclusiu club no informa mai del contingut de les seves trobades. La reina Sofia i el conseller delegat de Prisa, Juan Luis Cebrián, entre els seus assistents habituals. Jordi Pujol va participar a la reunio del 1991. Obama, Bill Clinton, Tony Blair o Gordon Brown també hi han pres part. El Grup Bilderberg, un dels més selectes i exclusius lobbys de poder capitalistes, celebrarà la seva conferència anual del 3 al 6 de juny a Sitges. Segons diverses informacions, la trobada se celebrarà a l'elitista hotel Dolce [a la imatge], un establiment de cinc estrelles de la població del Garraf que té totes les habitacions reservades per aquelles dates.

Grups antiglobalització ja han mostrar al seu rebuig a la trobada del misteriós lobby, en entendre que en aquest fòrum privat es prenen decisions que determinen de forma opaca la política i l'economia internacional, sempre des d'una òptica ultracapitalista, això sí.

L'hotel Dolce està ubicat als afores de Sitges, davant del mar i al costat d'un camp de golf. Tot i que dirigents dels principals mitjans de comunicació occidentals són habituals de les reunions anuals del Bilderberg, la realitat és que la informació sobre el contingut de les seves trobades brilla per la seva absència. Només se sap on se celebra i qui hi assisteix, però no de què es parla.

El grup va néixer el 1954, gràcies a l'impuls del príncep Bernard d'Holanda, amb l'objectiu "d'enfortir la unitat atlàntica, frenar l'expansionisme soviètic i fomenta la cooperació i el desenvolupament econòmic dels països de l'àrea occidental". La primera conferència va celebrar-se a l'hotel de Bilderberg, ubicat a Oosterbeek (Països Baixos). El grup compta amb 40 persones que formen el seu comitè directiu i que conviden dues persones per a cada conferència en funció de l'agenda prevista. D'aquesta manera, a la conferència hi acudeixen unes 120 persones, entre les que s'hi troben els més influents polítics, banquers i empresaris del món.

Segons informa el diari Público, l'exministre d'Economia Pedro Solbes ha confessat que enguany no l'han convidat, però sí que ha assistit a d'altres edicions mitjançant amics. L'Estat espanyol ja va acullir la trobada de 1989, celebrada a la Toja (Pontevedra), amb la presència de l'aleshores president, Felipe González, Miguel Boyer (ministre d'Economia de l'època) i destacats membres del grup com Henry Kissinger, exsecretari d'Estat dels EUA, o el magnat David Rockefeller.

Entre els assistents habituals hi ha la reina Sofia, que hi va a títol personal, o la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre. Bill Clinton, Tony Blair, Barack Obama, Colin Powell, Condolezza Rice, Margaret Thatcher, Gordon Brown o George Pompidou són només alguns dels destacadíssims polítics que han participat en alguna ocasió a la cimera anual del Bilderberg. De fet, la trobada serveix per ajuntar polítics d'aquest nivell, amb diversos secretaris generals de l'OTAN i directius de multinacionals com France Telecom, Coca-Cola, Microsoft o el Banco Santander. Tot ben selecte. L'expresident català Jordi Pujol va assistir a la reunió de 1991, celebrada a Baden Baden (Alemanya). El conseller delegat de Prisa, Juan Luis Cebrián, n'es un habitual, però els mitjans del grup, com El País o la cadena SER, no en parlen precisament de forma àmplia.

CCOO: Acord a Cajasol i Caja Guadalajara

Reunides la Direcció de les Caixes i la representació laboral de les mateixes, s'ha arribat al text definitiu de l'Acord laboral d'integració entre Cajasol i Caja Guadalajara. CCOO, amb un 62,78% de representació unitària en ambdues caixes, ha subscrit en solitari aquest acord. D'aquesta manera es dóna compliment al que expressa el protocol d'integració aprovat pels consells d'administració de les dues caixes el passat mes de gener i les premisses bàsiques expressades per aquest sindicat.

Per CCOO es garanteixen els aspectes essencials plantejats en l'inici de la negociació pel que fa a manteniment de l'ocupació, aplicant el principi de voluntarietat en les mesures de reorganització de les plantilles. Així mateix es produeix una homologació a l'alça de les condicions econòmiques i socials d'ambdós col.lectius.


CCOO alcanza un Acuerdo laboral para la Integración de Cajasol y Caja Guadalajara

Reunidas la Dirección de las Cajas y la representación laboral de las mismas, se ha alcanzado el texto definitivo del Acuerdo laboral de integración entre Cajasol y Caja Guadalajara.

CCOO, con un 62,78% de representación unitaria en ambas Cajas, ha suscrito en solitario este acuerdo.

De este modo se da cumplimiento a lo expresado en el protocolo de integración aprobado por los consejos de administración de ambas cajas el pasado mes de enero y a las premisas básicas expresadas por este sindicato.


Putin parlà per telèfon amb Bakiev

El primer ministre de Rússia, Vladímir Putin, va sostenir conversa telefònica amb el president deposat de Kirguizistan, Kurmanbek Bakiev, van informar avui fonts de l'Executiu rus. Les fonts van indicar que la conversa va tenir lloc ahir a la nit per iniciativa de Bakiev sense revelar detalls de la conversa. Putin també va rebre el passat dimecres al viceprimer ministre del Govern interí kirguís, Almazbek Atambáev, que es troba a Moscou en visita de treball.

Putin, en conversa telefònica sostinguda la setmana passada amb Rosa Otunbáeva, va demanar a la cap del Govern provisional kirguís abstenir-se de la violència i adoptar totes les mesures necessàries per proporcionar la seguretat a les representacions estrangeres i legacions diplomàtiques a la república centreasiàtica.

Per la seva banda, Otunbáeva asseverar a Putin que el gabinet interí controla la situació a la república, així com l'Exèrcit i els cossos de policia i de seguretat.

Les protestes de l'oposició que van provocar una revolta popular i es van cobrar 84 vides humanes van començar al Kirguizistan el 6 d'abril. L'endemà, el president Kurmanbek Bakiev abandonar Bishkek, després que l'oposició va prendre va baixar el seu control els òrgans del poder.

Bakiev refusa admetre la seva derrota tot i que l'oposició kirguís va formar a Bishkek un Govern provisional que va assumir la plenitud de poders per un termini de sis mesos, fins a l'aprovació d'esmenes a la Constitució i la convocatòria de noves eleccions presidencials.


Putin habló por teléfono con el presidente depuesto de Kirguizistán

El primer ministro de Rusia, Vladímir Putin, sostuvo conversación telefónica con el presidente depuesto de Kirguizistán, Kurmanbek Bakíev, informaron hoy fuentes del Ejecutivo ruso.

Las fuentes indicaron que la conversación tuvo lugar anoche por iniciativa de Bakíev sin revelar detalles de la plática.

Según las fuentes, Putin también recibió el pasado miércoles al viceprimer ministro del Gobierno interino kirguís, Almazbek Atambáev, quien se encuentra en Moscú en visita de trabajo.

Para leer más ir a enlace:


Enrique Ubieta: Cuba i la reacció mediàtica


Dins la campanya Defensem Cuba, contra la manipulació reaccionària dels mitjans informatius. Conferència a l'Universitat de Barcelona per Enrique Ubieta Gómez: Cuba i la reacció mediàtica al món d'avui. Dijous 15 abril, a les 11:00 hrs., a l'Universitat de Barcelona.
Facultat de Filosofia, C/ Montalegre, 6, 4t pis. Sala Gran.


Xina: L'economia créix el 11,9% el trimestre

L'economia xinesa va créixer el 11,9% el primer trimestre de 2010 en relació amb el mateix període de l'any anterior, ha informat avui el Departament Nacional d'Estadístiques. Segons les dades d'aquesta entitat, el Producte Interior Brut (PIB) es va ubicar a 1,19 bilions de dòlars en els primers tres mesos de l'any en curs. En els dotze mesos de 2009, el PIB xinès va registrar un augment del 8,7%.

L'autoritat estadística també va comunicar que el comerç exterior del país es va incrementar el 44,1% el primer trimestre, fins 617.700 milions de dòlars enfront del mateix període de 2009. El superàvit comercial va superar 14.400 milions de dòlars en els primers tres mesos de l'any en curs.


Economía de China crece el 11,9% en el primer trimestre

La economía china creció el 11,9% en el primer trimestre de 2010 en relación con el mismo periodo del año anterior, informó hoy el Departamento Nacional de Estadísticas.

Según los datos de esta entidad, el Producto Interior Bruto (PIB) se ubicó en 1,19 billones de dólares en los primeros tres meses del año en curso. En los doce meses de 2009 el PIB chino registró un aumento del 8,7%.

La autoridad estadística también comunicó que el comercio exterior del país se incrementó el 44,1% en el primer trimestre, hasta 617.700 millones de dólares frente al mismo periodo de 2009. El superávit comercial superó 14.400 millones de dólares en los primeros tres meses del año en curso.


Jordània insta Israel a revocar l'ordre contra els palestins

Jordània ha citat avui l'ambaixador israelià a Amman per protestar per una nova ordre militar israeliana que podria conduir a l'expulsió de milers de palestins de Cisjordània. En un memoràndum redactat en termes enèrgics lliurat a l'ambaixador israelià, Jordània ha subratllat la seva forta condemna i rebuig a l'ordre i ha dit que la seva aplicació ha de ser detinguda immediatament, ha informat l'agència estatal de notícies Petra. Jordània ha insistit que els palestins tenen el dret a moure's lliurement i a residir en qualsevol lloc del seu territori nacional, diu el menorándum.

El memoràndum diu que el règim militar representa una flagrant violació a totes les lleis, acords i normes internacionals i humanitaris, i constitueix una violació als compromisos d'Israel com una força ocupant dels territoris palestins.

Jordània reitera el seu suport constant a la creació d'un estat palestí independent, sobirà i connectat geogràficament que tingui a Jerusalem Oriental com la seva capital al llarg de les fronteres del 4 de juny de 1967, diu el memoràndum.

L'Ordre d'Israel permet la deportació de palestins a Cisjordània i considera a qualsevol persona que visqui a Cisjordània sense tenir un permís israelià com un infiltrat que pot ser deportat o empresonat durant set anys.


Cita Jordania a embajador israelí para protestar por orden de expulsión de palestinos

Jordania citó hoy al embajador israelí en Amman para protestar por una nueva orden militar israelí que podría conducir a la expulsión de miles de palestinos de Cisjordania.

En un memorándum redactado en términos enérgicos entregado al embajador israelí, Jordania subrayó su fuerte condena y rechazo a la orden y dijo que su aplicación debe ser detenida de inmediato, informó la agencia estatal de noticias Petra.

Jordania insistió en que los palestinos tienen el derecho a moverse libremente y a residir en cualquier lugar de su territorio nacional, dice el menorándum.

Para leer más ir a enlace:


La beateria hipòcrita d'un alcalde

L'alcalde de la localitat maltesa de Luqa, John Schembri, va demanar que es retiri de la ciutat un monument de forma fàl.lica, de cara a la visita a l'illa de Joseph Ratzinger prevista per aquesta setmana: "El país que presumeix de ser el més catòlic del món no ha de rebre així al Pontífex", va declarar Schembri citat per la cadena britànica BBC. En opinió de l'alcalde, el monument, conegut com "Columna Mediterrània" i obra de l'artista Paul Vella Cretien, podria resultar ofensiu per Ratzinger, que en canvi no s'escandalitza gens pels abusos històrics de la curia sobre nens i nenes i els amaga sense cap vergonya. Amb tot el que li està caient a la curia la postura de l'alcalde resulta més que ridícula i beata, d'una hipocresia espectacular.

L'escultura es troba en les proximitats de l'aeroport internacional de Malta i no passa desapercebuda per a cap dels que arriben a l'illa. Des que va ser instal.lada en Luqa el 2006, es va convertir en una curiositat local.


Autoridades piden retirar escultura fálica en Malta para no escandalizar al Papa

El alcalde de la localidad maltesa de Luqa, John Schembri, pidió que se retire de la ciudad un monumento de forma fálica, de cara a la visita a la isla del Papa Benedicto XVI prevista para esta semana: "El país que presume de ser el más católico del mundo no debe recibir así al Pontífice", declaró Schembri citado por la cadena británica BBC.

En opinión del primer edil, el monumento, conocido como "Columna Mediterránea" y obra del artista Paul Vella Cretien, podría resultar ofensivo para el Papa.

La escultura se encuentra en las proximidades del aeropuerto internacional de Malta y no pasa desapercibida para ninguno de los que llegan a la isla. Desde que fue instalada en Luqa en 2006, se convirtió en una curiosidad local.


Pèrdua de dents augmenta risc d'infart

La pèrdua de peces dentàries comporta un augment del risc de mort per cardiopaties isquèmiques, com l'infart de miocardi, segons es desprèn d'un estudi realitzat per un equip d'investigadors suecs. Encara que l'augment de la incidència de patologies cardiovasculars en pacients amb malalties de la cavitat bucal es va demostrar en estudis anteriors, és la primera vegada que es posa de manifest la relació directa entre el nombre de peces dentàries perdudes i el risc de mort per malaltia isquèmica.

L'equip de Anders Holmlund, de l'Institut Karolinska d'Estocolm, durant 12 anys va fer un seguiment a 7.674 pacients, la majoria amb malalties de les genives, el teixit que suporta les dents. 629 dels participants van morir en el curs de l'estudi, i en 299 d'ells la mort es va produir per cardiopaties.

L'anàlisi dels resultats obtinguts va revelar que en persones amb 10 o menys peces dentàries, el risc de morir per malaltia isquèmica és set vegades més gran que en altres del mateix sexe i edat que conserven més de 25 dents.

D'aquesta manera, el nombre de dents perdudes és un bon indicador integral de quantes malalties bucals ha patit el pacient, que també és un factor indicador del risc cardiovascular al llarg de la seva vida, resumeixen els científics.


Estudio concluye que la pérdida de dientes aumenta riesgo de muerte por infarto

La pérdida de piezas dentarias conlleva un aumento del riesgo de muerte por cardiopatías isquémicas, como el infarto de miocardio, según se desprende de un estudio realizado por un equipo de investigadores suecos.

Aunque el aumento de la incidencia de patologías cardiovasculares en pacientes con enfermedades de la cavidad bucal se demostró en estudios anteriores, es la primera vez que se pone de manifiesto la relación directa entre el número de piezas dentarias perdidas y el riesgo de muerte por enfermedad isquémica.