dilluns, 25 de juny de 2012

Partit Comunista Turc: el govern d'Erdogan és responsable per l'incident del caça de combat

El Partit Comunista Turc atribueix al govern del primer ministre, Rayab Tayyib Erdogan la responsabilitat de l'incident en el qual la Defensa Antiaèria Síria va derrocar un caça de combat turc que sobrevolava el territori sirià. Port això, al PCT demana la dimissió del govern islamista d'Erdogan. Damasc autoritza a funcionari de l'ONU investigar situació en drets humans a Síria.

En un comunicat periodístic, el Comitè Central del PCT, va descriure aquesta acció com un acte provocador, afegint: ¨aquesta actitud és un joc brut dut a terme pel Govern turc a l'empara d'Israel i EUA, i no es tracta de la primera provocació per part del Govern turc, que va adoptar prèviament actituds semblants com allotjar els armats en campaments d'entrenament en el territori turc, a més de subministrar-los diners i armes¨.

Damasc autoritza a funcionari de l'ONU investigar situació en drets humans a Síria

Les autoritats de Síria van permetre entrar per primera vegada en el seu territori al coordinador de la comissió internacional d'investigació de l'ONU sobre Síria, el diplomàtic brasiler Paulo Pinheiro, van comunicar avui fonts de l'ONU citades per mitjans internacionals.

"Pinheiro està tramitant un permís perquè nosaltres (membres de la comissió) puguem entrar a Síria. Necessitem viatjar abans de setembre, quan serà presentat el nostre informe final", va dir una de les fonts.

La comissió internacional d'investigació sobre Síria, encarregada d'investigar els casos de violació dels drets humans en aquest país àrab, va ser creada el setembre de 2011 pel Consell de Drets Humans de l'ONU. La encapçalar el diplomàtic i expert brasiler Paulo Pinheiro.


Turquia diu que Síria va disparar contra un segon avió militar turc

Ankara ha advertit aquest dilluns que no vol una guerra amb Damasc, però sí es reserva "el dret a prendre represàlia" per respondre a l'enderrocament d'un dels seus avions militars per part de l'artilleria siriana, un incident que serà tractat demà per l'OTAN a Brussel·les.

"No tenim intenció de declarar la guerra a ningú. Però farem tot el que considerem necessari", en resposta a l'enderroc d'un avió militar turc divendres passat per forces sirianes, ha dit avui a la premsa el portaveu del govern turc i viceprimer ministre, Bulent Arinc, després de concloure a Ankara una reunió del Consell de Ministres.

El portaveu va insistir en la versió dels fets que va donar el diumenge pel ministre d'Exteriors, Ahmet Davutoglu, que el caça turc F4 va ser aconseguit quan es trobava en l'espai aeri internacional, a 13 milles nàutiques de la costa siriana, sense cap advertència prèvia per part de les autoritats sirianes.

Si bé ha reconegut que l'aeronau va violar breument l'espai sirià, va assegurar que es va tractar d'un error que va durar només cinc minuts, ja que va corregir el rumb després de rebre una advertència d'un radar turc, 16 minuts abans de ser abatuda.

Forces sirianes van disparar contra un segon avió turc


A més, el viceprimer ministre va informar que les forces sirianes van disparar el mateix divendres contra un segon avió militar turc, un Casa, que participava en una operació desplegada per Turquia per buscar les restes del F4 i els seus tripulants.

Les forces sirianes van obrir foc contra un avió Casa, de recerca i rescat, tot i que el van detenir "immediatament després que l'Exèrcit turc les contactés", va explicar.

El govern sirià ha insistit avui que ha actuat "segons els seus drets". "Síria va actuar segons els seus drets i com un Estat sobirà. El que va succeir va ser un accident i no una agressió com alguns diuen, perquè l'avió va ser derrocat per una bateria antiaèria sense radar amb un abast màxim de 2,5 quilòmetres", va explicar Jihad Maqdisi, portaveu del Ministeri sirià d'Exteriors.

El responsable sirià va titllar de "mentides" les declaracions del ministre turc d'Afers Estrangers, Ahmet Davutoglu, que l'avió turc fos assolit en l'espai aeri internacional.

Els Governs de les petrolieres imposen noves sancions a Síria

Els cancellers neoliberals dels governs dels 27 països de la Unió Europea, reunits avui al paradís fiscal de Luxemburg, van aprovar un nou paquet de sancions contra Síria, el 16 º. La cap de la "diplomàcia" europea nomenada a dit, la baronessa Catherine Ashton, diu: "M'inquieta profundament l'escalada de la violència a Síria. Mentre continuen les repressions, la UE seguirà introduint sancions al règim. Estaran apuntades contra els responsables de l'ús de la violència contra la població civil ". Dels terroristes finançats per l'OTAN, Qatar i Aràbia Saudita no va dir res, com habitualment, ni cap dels "periodistes" li va preguntar. Foto: L'història ve de lluny, el guió de la peli, molt vell: Pacte de Mosul entre les petrolieres.

Rita Barberà torna a fer el ridícul esbroncant una treballadora

Rita Barberà esbroncà una conductora d'autobús i li recriminà "el sou que cobra" -segons ella-, molesta perquè a la porta de casa seva hi havia un autobús parat, en un punt on es realitza la regulació de la línia, i duia adhesius amb la inscripció de 'Rita no paga'. Barberà -la dels Vutton/Gürtel- va sortir del cotxe oficial i va anar cap on era l'autobús. 'Es va adreçar a la conductora per dir-li cobrava més de tres mil euros davant dels passatgers', han indicat des del comitè d'empresa. La conductora li va respondre que 'no els cobrava pas, i que cap conductor no guanyava aquests diners'. La plantilla té un sou net d'una mitjana d'entre 1.400 i 1.700 euros, en què es treballen festius, dissabtes i hores de nit, ha dit el comitè. El que s'emporta Rita "Emarsa" Barberà no ho sap ningú.

A més, Barberá també li va recriminar que portés els adhesius, 'de mala manera', la qual cosa el comitè d'empresa no considera que es correspongui amb el seu càrrec, i ho va fer en presència dels bocabadats passatgers que esperaven que l'autobús reprengués la marxa, en una de les jornades de vaga convocades aquesta setmana passada per la manca de pagament de sous per part del PP, com passa al País Valencià amb un bon número de col.lectius i institucions.

Els representants dels treballadors creuen que a la batllessa 'li molesta molt el fet que ens estiguem manifestant i reclamant el que se'ns deu'. Els treballadors han editat uns adhesius i samarretes amb el lema 'Rita no paga els seus treballadors'. 'Possiblement això li molesti més que no la vaga o la situació que denunciem'.

Des del comitè d'empresa de l'EMT han reiterat que 'cap treballador cobra 3.000 euros, a excepció dels caps i directius', i han remarcat que han reptat diverses vegades el regidor encarregat d'aquesta àrea a que ho demostri.

Els Governs de les petrolieres imposen noves sancions a Síria

Els cancellers neoliberals dels governs dels 27 països de la Unió Europea, reunits avui al paradís fiscal de Luxemburg, van aprovar un nou paquet de sancions contra Síria, el 16 º. La cap de la "diplomàcia" europea nomenada a dit, la baronessa Catherine Ashton, diu: "M'inquieta profundament l'escalada de la violència a Síria. Mentre continuen les repressions, la UE seguirà introduint sancions al règim. Estaran apuntades contra els responsables de l'ús de la violència contra la població civil ". Dels terroristes finançats per l'OTAN, Qatar i Aràbia Saudita no va dir res, com habitualment, ni cap dels "periodistes" li va preguntar. Foto: L'història ve de lluny, el guió de la peli, molt vell: Pacte de Mosul entre les petrolieres.

Una persona física i sis entitats jurídiques de Síria s'afegeixen a la "llista negra" elaborada anteriorment, en la qual des d'ara figuraran 49 companyies i 129 ciutadans de Síria. Les sancions suposen congelar els seus actius i negar-los visats. Les noves sancions entraran en vigor el 26 de juny després de ser publicades en el Diari Oficial de la Unió Europea.

El 17 de juny, va entrar en vigor la decisió del Consell de la Unió Europea d'embargar les importacions a Síria d'objectes de luxe i uns articles de doble ús.

Ordres del PP-Opus per a tramitar d'urgència les multes del novullpagar

La directora general de Trànsit, Maria Seguí, col·locada pel ministre de l'Opus Dei, Fernández Díaz, "ha ordenat" que les denúncies interposades pels empleats de les concessionàries de les autopistes contra els conductors que es neguen a pagar els peatges, es tramiten "de manera prioritària". En una instrucció de la DGT, Trànsit detalla el procediment per a aquest tipus d'infraccions, que s'han multiplicat en zones com Catalunya, on existeix un moviment ciutadà de protesta contra els peatges. Foto de l'agència oficial de l'Opus Dei: Maria dóna la poteta a l'amo.

"Aquestes denúncies es tramitaran de forma prioritària i seran gravades i donades d'alta directament per les Unitats de sancions de la Direccions, que remetran als titulars del vehicle el requeriment d'identificació del conductor, llevat que aquest hagués estat identificat en el moment de la infracció", destaca la Seguí.

En la instrucció, es recorda que la negativa del conductor a abonar el peatge constitueix una infracció de l'article 153 del Reglament General de Circulació, castigada amb una multa de 100 euros.

A més, la DGT atorga als empleats de les cabines de pagament la capacitat per formular la denúncia, recollint les dades necessàries perquè pugui ser tramitada.

"A l'acta de denúncia és molt recomanable que s'acompanyi prova gràfica de la matrícula del vehicle amb què s'ha comès la infracció i també indicació de la identitat d'una altra persona que hagués presenciat els fets objecte de la denúncia i que pugui actuar de testimoni", afegeix el text.

En els casos en què el conductor que no ha abonat el peatge decideixi bloquejar el pas a la resta de vehicles, l'empleat de l'autopista haurà de trucar immediatament als agents de l'autoritat perquè tramitin la corresponent denúncia, castigada també amb 100 euros de multa.

Quan el conductor opti a més per abandonar el vehicle al mig del carril "denotant voluntat de deixar-ho allà detingut", els agents podran considerar que es tracta d'un estacionament prohibit, el que comporta una multa de fins a 200 euros.

"També serà objecte de denúncia els casos de canvi de sentit o de marxa enrere fets sense suport o en contra les indicacions del personal de l'empresa concessionària, realitzats per tal d'eludir el pagament del peatge", subratlla la instrucció signada per la directora general de Trànsit, Maria Seguí.

Eurovegas: La Catalunya dels corruptes rifada als daus del sionisme

Representants de Las Vegas Sands Corporation, el negoci del sionista Adelson, encapçalats pel director general Mike Leven, s'han reunit amb membres de CiU i els seus empresaris, després de visitar els terrenys del Baix Llobregat 'candidats' a ser tràfic d'especulació i negocis bruts de la corrupció institucional de CiU i socis. La mateixa delegació es traslladarà demà a Madrid. És l'última visita abans que Sheldon Adelson decideixi l'emplaçament definitiu, previsiblement al juliol. Desenes d'opositors al negoci de la màfia han escridassat la delegació de Las Vegas al Prat. Tota l'oposició contra el projecte i critiques a la manca de transparència.

En unes declaracions breus i informals, el conseller d'Economia Andreu Mas-Colell ha dit que Adelson ja té tota la informació necessària per prendre la decisió. El PSC s'ha distanciat de la proposta de complex d'oci i joc i denuncia la manca de transparència del govern en la negociació. 'Amb la informació que tenim, no podem acceptar un projecte com aquest, que comporta la implantació del delta del Llobregat d'una espècie de zona franca d'al·legalitat', ha dit Jaume Collboni, portaveu socialista.

Laia Ortiz (ICV-EUiA), ha avisat al govern dels efectes perjudicials que tindrà Eurovegas per la comarca del Baix Llobregat. 'No fa créixer l'economia i té una gran capacitat destructora de llocs de treball', ha dit Ortiz.

Per la seva banda, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha dit que el Baix Llobregat 'no és un desert com era el de Las Vegas a Nevada' i ha demanat al govern que defensi l'activitat agrària i l'interès mediambiental i turístic de la zona.

La decisió


Fins ara, l'empresa nord-americana no ha manifestat preferències i ha destacat, en tot moment, 'la igualtat de condicions' de totes dues ciutats candidates. Malgrat això, aquestes últimes setmanes ha augmentat la sensació que Barcelona pot estar més ben posicionada que no Madrid per a acollir un macrocomplex de lleure, joc i convencions, que representaria una inversió de disset mil milions d'euros a canvi d'un centre europeu de blanqueig de capitals, narcotràfic, organitzacions criminals i frau fiscal.

La importància -per a CIU i finançadors de campanya- de la visita d'avui es reflecteix en la convocatòria de premsa extraordinària del portaveu del govern, Francesc Homs, a les 18.30, per valorar la trobada amb els representants de Las Vegas Sands Corporation.

També en són conscients els partits i grups més contraris a la instal·lació del projecte a Catalunya. Aquest cap de setmana, ICV-EUiA ha penjat pancartes al Baix Llobregat amb els lemes 'EuroVegas no' i 'Adelson go home', perquè considera que EuroVegas 'és la metàfora del desastre i la substitució de la bombolla immobiliària per la lúdica'.

CDC es va finançar il·legalment través de la seva fundació Trias Fargas

El jutge que investiga el saqueig del Palau de la Música ha remès al Tribunal de Comptes l'informe policial que assenyala que CDC va rebre donacions d'empreses adjudicatàries d'obra pública a Catalunya, perquè investigui si hi va haver finançament irregular. De l'informe de la Policia Nacional podrien derivar-se també irregularitats fiscals en les operacions financeres entre les empreses donants, la Fundació Trias Fargas i CDC, per burlar la tributació corresponent, segons fonts judicials.

Segons han informat fonts judicials, el titular del jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona, ​​Josep Maria Pijuan, ha donat trasllat al Tribunal de Comptes l'informe sobre les donacions a CDC, després que així li ho sol·licités la Fiscalia Anticorrupció.

L'informe, elaborat per la Policia Nacional, analitza els comptes de la fundació afí a CDC Trias Fargas (actual Catdem) per encàrrec del jutge del cas Millet, en el marc de la investigació oberta per esbrinar si al Palau de la Música va exercir d'intermediari en el pagament de comissions de la constructora Ferrovial a CDC a canvi de l'adjudicació d'obra pública.

El dictamen, elaborat per la Brigada de Blanqueig de Capitals de la Policia Nacional, conclou que CDC es va finançar irregularment a través de la seva fundació afí, Trias Fargas, no només de la constructora Ferrovial, sinó també amb donatius d'altres empreses de rellevància adjudicatàries de la Generalitat.

El jutge instructor ha remès les conclusions de la Policia al Tribunal de Comptes perquè analitzi l'import de les aportacions que les empreses adjudicatàries van fer a CDC, a través de la seva fundació afí, per tal de determinar si incompleixen la llei de finançament de partits polítics.

Entre altres qüestions, el Tribunal de Comptes, òrgan amb capacitat sancionadora, cal saber si les aportacions rebudes per CDC van ser declarades per les empreses donants-atès que les anònimes estan prohibides per llei-i si les quantitats lliurades superaven el màxim de 100.000 euros anuals que permet la legislació.

El finançament de CDC a través de donatius d'empreses podria arribar a ser objecte de sanció administrativa-per part del propi Tribunal de Comptes-, però per constituir un delicte hauria de demostrar una hipotètica contraprestació per part del partit que sustentés un possible suborn.

De l'informe de la Policia Nacional podrien derivar també irregularitats fiscals en les operacions financeres entre les empreses donants, la Fundació Trias Fargas i CDC, per burlar la tributació corresponent, segons fonts judicials.

La Policia Nacional conclou en el seu informe que el pagament de comissions per part de Ferrovial a CDC no era "l'únic", ja que el partit també va poder rebre donacions-a través de la seva fundació-de "empreses de rellevància" en sectors com la construcció i els serveis que participaven en concursos o processos adjudicataris "el resultat pogués estar viciat per aquestes aportacions".

L'informe destapa indicis de l'existència d'un possible "entramat de blanqueig de capitals" al voltant de la Fundació Trias Fargas, que rebia els donatius d'empreses i posteriorment els desviava a CDC a través de contractes de serveis o altres "procediments d'enginyeria financera".

Operació Pitiüsa: "Els grans beneficiats de la venda il·legal de dades són els bancs"

En la investigació oberta amb motiu de l'Operació Pitiüsa, en la qual ja hi ha més de 189 implicats entre policies, guàrdies civils, funcionaris d'Hisenda, de la Seguretat Social i detectius privats imputats per tràfic de dades per a l'elaboració d'informes, els detectius van arribar a pagar fins a 40.000 euros per aconseguir una còpia completa de la declaració de la Renda i després vendre-la als bancs perquè embarguessin la nòmina o les propietats del deutor. Telma Ortiz, investigada per aconseguir la seva vida laboral.

"Els grans beneficiats de la compra de dades confidencials són els bancs", així de contundent es mostra un important detectiu de Barcelona amb més de 30 anys de professió a l'esquena. Reconeix que, en ocasions, ha comprat dades confidencials a membres de l'organització desarticulada.

"Durant els últims anys, els impagaments s'han multiplicat a causa de la crisi. Moltes persones no podien fer front a la hipoteca i els bancs i caixes es van començar a trobar que tenien un greu problema. I als detectius ens van començar a arribar llistats de centenars de persones a qui havíem de investigar per conèixer si cobraven d'algun costat o les propietats que tenien. D'aquesta manera, per 50 o 60 euros els passàvem les dades i ells els embargaven el sou gràcies als nostres informes. S'han estalviat diners a cabassos contractant detectius", explica aquest investigador.

Un altre detectiu, propietari d'un conegut bufet barceloní, assenyala que "era qüestió de temps que la trama es desarticulase, perquè ja ho feien de manera descarada i sense ocultar". De moment, entre el centenar de persones implicades en la xarxa hi ha detectius, intermediaris, membres dels cossos i forces de seguretat de l'Estat i empleats d'organismes de l'Administració.

Telma Ortiz, investigada per aconseguir la seva vida laboral


Telma Ortiz Rocasolano ha estat una de les víctimes d'una banda dedicada al robatori i comerç de dades personals, desarticulada per la Policia en el marc de l'Operació Pitiüsa.

Segons un reportatge que publica la revista Interviu la banda va sostreure el resum de tots els seus treballs i ingressos dels ordinadors de la Seguretat Social i, posteriorment, va vendre la informació a un detectiu privat.

Així, alguns dels detectius implicats en la trama pagaven diferents quantitats de diners per obtenir les informacions. Les tarifes més baixes es corresponien a uns 30 euros per la confirmació de les dades del DNI o d'una matrícula de cotxe.

Tanmateix, els detectius van arribar a pagar fins a 40.000 euros per aconseguir una còpia completa de la declaració de la Renda. A la xarxa, ja desmantellada hi ha més de 189 implicats entre policies, guàrdies civils, funcionaris d'Hisenda, de la Seguretat Social i detectius privats.

El cas Pitiüsa destapa la pràctica sistemàtica de l'espionatge

El sumari del cas Pitiüsa comprèn una seixantena de toms, en els quals es fan menció a Belén Esteban, a la nora de la baronessa Thysen, a les converses entre el popular Alberto Fernández Díaz i la seva amiga argentina Lorena Martin i Ignacio López del Hierro, el marit de María Dolores de Cospedal. Publica el Triangle que el titular del Jutjat d’Instrucció núm. 17 de Barcelona ha aixecat el secret de sumari del cas Pitiüsa, sobre una xarxa a gran escala de compravenda de dades confidencials de persones i empreses, si bé, fins ara, només n’ha transcendit alguns detalls perquè encara s’estan escanejant els 60 toms de documentació, que inclouen fotografies, informes, multitud de transcripcions de converses telefòniques, a banda de vídeos.

/2012/06/el-cas-pitiusa-destapa-la-practica.html

Excuñada de Fernández Díaz detinguda a la xarxa de tràfic de dades

L'Operació Pitiüsa comença a donar les seves primeres sorpreses. Iniciada fa un any per la brigada de seguretat privada de Barcelona del Cos Nacional de Policia, ja té més de cent implicats que traficaven amb dades confidencials de ciutadans i empreses. Un d'ells és la excuñada del mateix ministre de l'Interior de l'Opus Dei, Jorge Fernández Díaz. Es tracta de Mercedes Gómez, treballadora de l'Inem detinguda a Badalona el 7 de maig. També CiU té xoriços en l'assumpte.

/2012/05/excunada-de-fernandez-diaz-detinguda-la.html

Alberto Fernández Díaz (PP), amants, corrupció i el silenci dels mitjans feixistes


Alberto Fernández Díaz, cap del grup municipal del Partit Popular a l'Ajuntament de Barcelona, vicepresident de la Diputació i germà del ministre d'Interior supernumerari de l'Opus Dei, és el protagonista d'una gravació on s'evidencien les seves corrupteles dins del partit i en relació a la gestió econòmica al capdavant del seu equip al consistori de la capital catalana. La filtració fou publicada pel diari mexicà Quequi, però el conjunt dels mitjans de comunicació catalans han decidit censurar-la -en base al fals argument que es tracta de fets relacionats amb la seva vida privada-, malgrat que directors de diaris i editors de programes de televisió i ràdio n'han estat al corrent des de fa setmanes.

La soja transgènica esterilitza a les dones

Josep Pàmies: Científics russos han alertat mitjançant Conferència de premsa de l'Associació Nacional per a la Seguretat Genètica de Rússia, que truges alimentades amb soja transgènica, la mateixa que mengen o beuen avui milions de persones al món, provoca en la seva tercera generació l'esterilitat total, a més de provocar un augment del naixement de femelles i una disminució dels mascles.

Aquesta terrible conseqüència s'ha descobert en investigacions amb un altre mamífer, la truja, però recordem que el porc és dels mamífers amb els que tenim més semblança genètica (la insulina animal per humans s'extreu dels seus pàncrees, entre d'altres compatibilitats).

Això complementa i d'altres estudis fets per la comunitat científica internacional, els quals incidien en l'augment de càncer i de deformacions fetals entre qui consumeix soja i blat de moro transgènic

Malgrat tot, els nostres governs titelles es veuen "incapaços" d'aturar aquest despropòsit.

Què dirà ara el Vaticà -accionista de Monsanto-, l'altre "poder" no elegit, tan defensor de la vida al mateix temps que entusiasta de la manipulació genètica?

Considero que ja no cal demanar als nostres governs, representants d'aquestes multinacionals criminals de l'Alimentació escombraries i de la FarMafia, ni al nostre "estimat" Vaticà, que facin res en favor del poble ni de l'ésser humà.

És el mateix poble el que ha de passar a l'acció en un acte de desobediència, tant al consum d'aquests aliments pervertits genèticament, com a votar-los i adorar-los.

Ignorar l'actual democràcia corrompuda pel poder dels lobbys i construir una democràcia participativa i de base és la solució a molts dels nostres mals actuals. Ens portarà temps, però és el camí.

Artur Mas el 'millor' pagat: 122.426 euros per robar i mentir als catalans

Els sous dels presidents autonòmics estan lluny de ser equitatius. Mentre el president de CiU, el nazicatòlic Artur Mas, s'emporta a l'any 122.426 euros -coneguts-, el socialista Griñán, d'una comunitat com Andalusia -una de les dues més extenses al costat de Castella i Lleó i la més poblada d'Espanya-, rep un salari de 63.808 euros.

El president andalús, José Antonio Griñán, té un dels sous més baixos entre tots els governants autonòmics, al costat del de Cantàbria, Ignacio Diego (59.534 euros), i el d'Astúries, Javier Fernández (63.704 euros), segons dades facilitades per la conselleria d'Hisenda i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Patxi López i Aguirre, tot per la pasta


Després del president de la Generalitat, els més ben pagats són el lehendakari, Patxi López (97.519 euros), i seguit de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, que cobra 94.079 euros.

Extremadura, Aragó i Canàries


El president d'Extremadura, José Antonio Monago (81.364), i la d'Aragó, Luisa Fernanda Rudi (80.975) guanyen més que el salari mitjà dels governants autonòmics, situat en 76.647 euros. El president de Canàries, Paulino Rivero el supera lleugerament amb 77.480.

Galícia, Castella i Lleó, Castella-la Manxa


Per sota del salari mitjà, Alberto Núñez Feijóo, president de Galícia, cobra anualment 71.960 euros, una mica més que el seu homòleg de la Rioja, Pedro Sanz (71.886), mentre que la de Navarra, Yolanda Barcina rep 69.354 o el de Castella i Lleó , Juan Vicente Herrera (68.981), i la de Castella-la Manxa, Dolors de Cospedal (67.892), qui no ha aclarit si cobra o no dietes del PP, al mateix temps que obvia els 800 euros mensuals que percebia (no sabem si ha renunciat) per ser diputada regional per Toledo. La llei castellana la va obligar a renunciar a dos dels sous que la feien la "millor pagá" del PP i el seu regne.

València, Múrcia i Balears


Molt semblants són els sous dels presidents de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, que guanya 67.616, el de Múrcia, Ramón Luis Valcárcel, i el de Balears, José Ramón Bauza (ambdós de 65.585).

Alts càrrecs

Quant a la resta de càrrecs autonòmics, els directors generals més ben pagats són els de Madrid, amb 74.243 euros, seguits dels catalans, amb 74.142. En aquest segment també els d'Andalusia surten mal parats, amb un salari de 49.195 euros.

Veneçuela retira el seu ambaixador al Paraguai i el subministrament de petroli

Seguint els passos de l'Argentina i el Brasil, Veneçuela, Equador i Perú retiren al seu ambaixador del Paraguai. A més, el president Hugo Chávez va anunciar que el seu país interromp la venda de petroli a aquest país. "He ordenat retirar al nostre ambaixador d'Asunción (...). I també aturarem l'enviament de petroli. Ho sentim molt, però nosaltres no anem a donar suport per a res a aquest cop d'Estat", va dir el president veneçolà Hugo Chávez durant una intervenció a Caracas.

"Per a nosaltres el president del Paraguai segueix sent Fernando Lugo", va dir el president, que va titllar el que ha passat a Paraguai de "cop d'estat il·legal i inconstitucional", ja que "sempre que governen la burgesia i la dreta passen aquestes coses".

Cap país de la regió d'Amèrica Llatina reconeix el govern de l'ex vicepresident Federico Franco. No en va, una gran majoria dels governants dels estats veïns de Paraguai qualificar els successos de "cop d'estat".

Prèviament, Argentina i Brasil també van retirar els seus ambaixadors de Paraguai, després de les quals van seguir el seu exemple Perú, Equador i Mèxic. Mentrestant, els integrants del Mercosur van decidir suspendre la participació paraguaiana en la pròxima cimera, després d'haver privat prèviament a Paraguai de la presidència de torn, que el país havia d'assumir en breu.

Equador anuncia la retirada del seu ambaixador a Paraguai

"Equador retira la seva Ambaixador a Paraguai en rebuig a la destitució del legítim president Fernando Lugo i la instauració de nou règim", va escriure el canceller Ricardo Patiño al seu compte de Twitter i ha afegit que "Equador crida al seu Ambaixador a Paraguai, Julio Prado, perquè no reconeix al il·legítim govern de (Federico) Franco", qui era vicepresident fins al cop de l'oligarquia feixista divendres passat.

Patiño havia dit ahir que al Paraguai va ocórrer un "cop d'Estat disfressat" i ha apuntat que la destitució de Lugo com a president és "una vergonya per a Amèrica Llatina".

Perú crida a consulta al seu ambaixador a Paraguai per destitució de

El Govern peruà ha anunciat que ha cridat a consulta al seu ambaixador a Asunción, Jorge Antonio Lázaro, a causa de la destitució de Fernando Lugo com a president de Paraguai, segons un comunicat de la Cancelleria.

"En vista de la situació política esdevinguda a la germana República del Paraguai, el Govern del Perú ha decidit trucar en consulta al seu ambaixador en aquest país per prosseguir l'avaluació que s'està realitzant en coordinació amb altres països de la UNASUR (Unió de Nacions Sud-americanes)", va assenyalar el breu document. El president peruà, Ollanta Humala, va dir que s'anava a avaluar la retirada de l'ambaixador Lázaro entre avui i demà pel fet que la democràcia de Paraguai "està en risc" amb la remoció del càrrec de Lugo, que va qualificar d'un "fet infeliç".

33 traïdors a Síria venuts a Aràbia Saudita es refugien a Turquia

27 soldats, un general, dos coronels, dos comandants i un tinent de l'exèrcit de Síria es van refugiar ahir a la nit a Turquia traint al seu país a canvi dels diners oferts als traïdors per la monarquia dictatorial d'Aràbia Saudita, ha informat avui l'agència de notícies turca Anadolu. Les forces governamentals colpegen a les bandes armades de mercenaris.

Els militars es troben entre un grup de 224 ciutadans sirians que han entrat a Turquia a través de la frontera sirio-turca, prop de les ciutats Reyhanli i Yayladagi, al sud.

Els soldats, que van arribar a Turquia juntament amb el seu famílies, van ser enviats per les autoritats turques al campament de refugiats de Apaydin, a la província de Hatay.

Aràbia Saudita va oferir pagar salaris a opositors armats per estimular desercions, dies abans que la Lliga Àrab aculli una reunió conspirativa contra Damasc. El govern d'Aràbia Saudita pagarà salaris als mercenaris del terrorista Exèrcit Lliure Sirià (ELS), "a fi d'estimular desercions massives a les forces governamentals".

Segons un informe de mitjans de difusió occidentals recollit per diaris de l'Orient, el regne wahhabita faria els desemborsaments en dòlars o euros, el que significaria elevar els sous, ja que la lliura síria s'ha devaluat com a conseqüència de més de 15 mesos de revoltes.

Les fonts han indicat que aquesta idea es la van proposar el maig passat, per primera vegada, funcionaris àrabs a les autoritats saudites, i ja va ser discutida amb representants dels Estats Units, igual que es va aconseguir que Turquia acceptés instaurar una ordre central opositor a Istanbul.

Aquest comando s'encarregaria de coordinar el subministrament d'armes als revoltats contra Damasc, va afegir la informació.

Les forces governamentals colpegen a les bandes armades


Les autoritats sirianes continuen aquest dilluns la seva ofensiva contra les bandes armades que creen inestabilitat al país.

Les forces governamentals s'han enfrontat a grups armats al barri d'Al-Jabaliya, a Der Ezzour, a 461 quilòmetres al nord-est del país, i han acabat amb la vida de desenes de terroristes.

A Damasc Camp, les autoritats de Misraba van detenir alguns comerciants que venien armes d'origen dubtós.

A més, en enfrontaments a la província de Idleb, a 320 quilòmetres de la capital, nou terroristes van acabar morts i altres dos van ser capturats.

En Latakia, a la regió de la Mediterrània, les forces de l'ordre van arrestar Ahmad Nabil Shami i Ezziddin Haj Iussef, autors de diversos atemptats amb bomba contra els civils i les forces de l'ordre.

Segons l'agència siriana de notícies SANA, Haj Iussef va admetre ser membre d'una organització anomenada "Coordinadora de la Junta de Joventut Lliure de Latakia", dirigida per un terrorista anomenat Adam.

Aquest grup armat atenta amb bombes, llança granades, organitza manifestacions i envia notícies a la cadena qatarià de televisió Al-Jazeera per desvirtuar els esdeveniments del país, entre altres activitats, segons Yusef.

Les forces governamentals pugnen, en diverses províncies sirianes, contra les bandes armades que s'han negat a deposar les armes i dialogar, ja que el seu objectiu és provocar el caos a través del sabotatge, el segrest i altres activitats terroristes.

Hisenda i la policia proven el finançament il·legal del PP

El cercle s'està tancant. El Ministeri d'Hisenda i la policia estan encaixant les peces del complicat puzle del finançament il·legal del PP que, segons els indicis, va servir entre 2007 i 2008 per pagar actes electorals de Mariano Rajoy, de la llavors i encara presidenta de la Comunitat de Madrid , Esperanza Aguirre, i de qui va ser president de la Generalitat valenciana Francesc Camps.

L'anàlisi de la comptabilitat de les societats de la trama i la del propi PP està estrenyent el cercle de la investigació ordenada pels jutges de l'Audiència Nacional Pablo Ruz, i del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana José Ceres, que instrueixen la causa Gürtel.

Hisenda i la policia han enviat en les últimes setmanes als jutges informes que apuntalen aquest desviament irregular de fons al PP. I es basa en dos àmbits. D'una banda, la pròpia xarxa corrupta que dirigia Francisco Correa, gran beneficiària (directament o indirectament) d'adjudicacions no sempre regulars i que va compensar amb diners o regals als seus aliats polítics. D'altra banda, la mateixa trama aprofitar a altres beneficiaris de concessions i contractes de l'Administració pública per cobrar els deutes que el mateix PP va adquirir amb la xarxa Gürtel per prestació de serveis i organització d'esdeveniments.

El que encara no s'ha definit és si va ser la pròpia trama la que va exigir als empresaris que saldessin els deutes del PP o va ser el partit el que va assenyalar que eren aquests els que s'havien de cobrar aquests pagaments. O és que els límits entre uns i altres es dissipaven ja que, tal com va assegurar l'exregidor que va denunciar el cas, "Correa era el setè home amb més poder al Partit Popular".

Una d'aquestes empreses que suposadament va finançar el PP apareix, a més, com cobradora de factures per un import de 600.000 euros a un Ajuntament popular, no només sense dir contracte ni adjudicació sinó que els serveis que diu haver prestat no s'han certificat. Dels informes que fins ara s'han aportat a la causa, la investigació sosté que l'any 2007, el PP de la Comunitat Valenciana va ocultar al fisc despeses per import de 2,5 milions d'euros i que, a més, hi ha "terceres persones "que haurien pagat, a través de l'empresa Orange Market (filial de Gürtel a València), actes electorals d'aquesta formació.

Els documents indiquen també que l'import dels serveis prestats per la trama al llarg de 2008 en desenes d'actes electorals del PP s'eleva a 1,7 milions d'euros. No obstant això, la signatura Orange Market només va cobrar a la formació 612.322 euros, és a dir, una mica més de la tercera part.

En el cas de Madrid, l'avaluació de la comptabilitat de les societats de la trama va topar amb que la fundació Fundescam va emetre a la xarxa corrupta factures de treballs en què "el client real era el Partit Popular". Aquesta és una fundació del PP de Madrid que s'alimentava de les donacions d'empresaris privats que van acabar finançant campanyes electorals. La detecció d'aquest desviament de diners va caure en sac foradat ja que el possible delicte havia prescrit però, davant les evidències, el jutge va ordenar la revisió dels comptes en 2007 i 2008, anys en què es van celebrar diverses eleccions, i davant la possibilitat que s'hagués repetit el mateix modus operandi amb delictes que no haurien prescrit.

Han passat tres anys des que es va iniciar la investigació dels manejos de la més estesa trama de corrupció, la xarxa Gürtel. Respecte al PP valencià, la policia, fins ara, havia presentat informes que indiquen que una de les societats a les quals s'acusa de finançar il · legalment al PP, Facsa, va pagar al partit fins 470.000 euros, a través de les firmes Orange Market i de Easy Concept, entre 2006 i 2007.

La investigació atribueix a un altre dels empresaris imputats, Enrique Ortiz, el pagament de 300.000 euros. Els últims informes assenyalen que els pagaments de la resta d'empreses acusades de finançar il · legalment al partit dels populars valencians són Sedesa, amb una aportació de 150.684 euros; Grup Vallalba, amb 199.520 euros, i Lubasa, amb 110.200 euros.

A totes elles cal unir la societat Piaf, ara en concurs de creditors, que podria haver abonat 27.000 euros per a despeses del Partit Popular. No obstant això, a aquesta firma se li atribueix una altra operació irregular de més importància ja que va facturar a l'Ajuntament de Vila-real un total de 600.000 euros per treballs que segons els departaments i funcionaris responsables d'aquests departaments per als quals es va treballar, no es van realitzar . Aquesta empresa, a més, va ser concessionària de l'Ajuntament de Castelló, al que va facturar, durant set anys, 19 milions d'euros per serveis i obres realitzats al marge dels contractes, sense que hi hagués una consignació pressupostària per a això, ni fiscalització prèvia, ni un procediment de contractació reglat.

Entre els primers informes remesos als jutges, figurava un dels elaborats per la brigada antiblanqueig del Cos Nacional de Policia que indica que aquestes societats van aconseguir prop de 800 milions d'euros en contractes només del Govern valencià que presidia el popular Francisco Camps en concursos a els que es van presentar sols o amb d'altres empreses.

La 'marxa negra' cobra força en el seu camí cap a Madrid

"Patint molta calor, però amb bon ànim i companyonia", les columnes de la 'marxa negra' dels miners, que van arrencar divendres passat i que arribaran el 11 de juliol a Madrid, continuen el seu recorregut pel nord del país i segueixen recaptant suports, segons explica el secretari general de la Federació d'Indústries de CCOO a Astúries, José Luis Villares que està participant en marxa.

Havent deixat enrere els seus companys que continuen a les conques la vaga indefinida que va començar el 23 de maig, els treballadors que van sortir de les localitats lleoneses de Bembibre i de Villablino es van unir ahir en una mateixa columna, que avui s'adherirà també a la localitat de la Robla a la dels altres 80 miners asturians que van partir de Mieres.

Els asturians van passar ahir a la petita localitat lleonesa de Ciñera, on en l'última setmana els miners amb ajuda dels veïns han fet diversos talls de trànsit. Dimarts passat hi va haver durs enfrontaments amb els agents antiavalots, els quals, segons relataven els miners, "van venir a reprimir a Ciñera per haver estat exemple d'unitat" i "van disparar més de 200 pilotes". Per això, els miners asturians van tenir un emocionant rebuda amb la imatge de Santa Bàrbara, patrona dels miners, i es va entonar l'himne dels treballadors del carbó.

Els sindicats volen "posar en evidència les mentides i les cortines de fum del Govern"


Mentrestant, el Govern del PP segueix sense accedir a negociar la retallada del 63% de les ajudes públiques al carbó. La determinació dels conservadors de suprimir aquest sector sense donar una alternativa laboral als més de 8.000 miners que es quedaran a l'atur és indestructible. Al Parlament no fa cas a les peticions del PSOE i Esquerra Unida, que demanen una i altra vegada l'obertura de les negociacions amb els sindicats. Tampoc atenen les queixes que provenen d'entre les seves pròpies files, de manera que han estat incapaços de mantenir la disciplina de partit. Un senador va votar en contra dels pressupostos i nombrosos alcaldes de les conques que ja s'han posicionat públicament en contra.

Amb aquestes marxa, en la qual participen miners d'Astúries, Castella i Lleó, Aragó, i Castella la Manxa, els sindicats pretenen demanar suport social, informar sobre la problemàtica de la mineria a Espanya i les raons del conflicte i, segons explica CCOO a la seva pàgina web, "posar en evidència les mentides i les cortines de fum del Govern".

Mohammed Mursi, qui és el nou president d'Egipte?

Amb gairebé el 52% del suport, Mohammad Mursi, representant del moviment Germans Musulmans contra el qual va lluitar durant tres dècades l'enderrocat Hosni Mubarak, s'ha proclamat guanyador de les eleccions presidencials. Qui és el nou líder d'un dels països més importants del món àrab i Orient Mitjà?

Mohammed Mursi va néixer el 20 d'agost de 1951 a la província de Sharqia. És enginyer, va estudiar a la Universitat del Caire, on el 1978 va rebre el títol. Sis anys després es va doctorar a la Universitat de Califòrnia del Sud. En els vuitanta va participar en l'elaboració dels 'shattles' espacials de la NASA.

A l'inici de la seva carrera política Mursi es va fer membre de la Comissió de resistència al sionisme a la província de Sharkia i va ser un dels fundadors de la Comissió egípcia contra el sionisme. A partir de l'any 92 Mursi va començar les seves activitats en el moviment llavors prohibit Germans Musulmans. Algunes vegades Mursi va ser triat per la cambra baixa del Parlament egipci com a membre independent.

Com a polític, Mursi es va fer conegut després responsabilitzar el Govern egipci per la terrible catàstrofe ferroviària que el 2002 es va endur la vida de 400 persones. També és conegut per la seva lluita activa contra la corrupció, perquè advocava per la cancel·lació de l'estat d'emergència que estava vigent a Egipte i la llei que limitava l'activitat dels partits polítics. Mohammed Mursi, de 60 anys d'edat, va presentar la seva candidatura per la presidència del país com a candidat de reserva del Partit de la Llibertat i la Justícia. Va resultar ser l'únic candidat del partit després que el candidat principal dels Germans Musulmans, Khairat al-Shatir, fora apartat pels seus antecedents criminals per la participació en les activitats d'un grup extremista.

Mursi està casat i té quatre fills.


Promeses sense ni una paraula sobre l'Islam

Fa uns dies Muhammed Mursi va anunciar el programa que seguiria si era elegit president. Aquest pla inclou 15 "obligacions del nou president". El primer punt és el restabliment de la seguretat i l'estabilitat, el tema més important per a tots els egipcis després de passar la revolució de 2011. A més l'islamista es va comprometre a crear un òrgan col·lectiu de direcció davant el president en el que entrarien representants de totes les forces polítiques i els procedents de totes les capes socials, i un Govern de coalició en què els Germans Musulmans no seran la majoria.

Mursi ha afirmat que planeja augmentar dues vegades els pagaments socials i d'aquí a quatre anys augmentar les despeses en sanitat pública i baixar considerablement els impostos. Es compromet també a augmentar la quantitat de llocs de treball en 700.000. Abans de les eleccions el representant del moviment islàmic va prometre eliminar tota discriminació contra qualsevol ciutadà egipci, protegir els drets de les dones i assegurar la seva igualtat total amb els homes. En el lloc presidencial Mursi està llest per garantir la llibertat de paraula i de premsa.

L'islamista posa l'accent en les relacions de l'Estat amb l'Exèrcit. Segons la seva opinió, l'Exèrcit és una part del poder executiu i ha d'obeir el president. A les "obligacions" que Mohammed Mursi va fer públiques abans de les eleccions no hi ha ni una sola paraula sobre l'Islam. Mursi explica que la idea de la construcció de l'Estat islàmic amb una introducció gradual del dret musulmà (Sharia) se suposa 'a priori', com "està en la base de tot el programa".

Ja després de les eleccions el nou president va anunciar que el seu país mantindrà tots els compromisos internacionals, respectant tots els acords i convenis que van ser subscrits per Egipte. "Mantindrem tots els acords i pactes internacionals perquè estem compromesos davant de tothom amb la pau", va declarar en el seu primer discurs com a president electe d'Egipte.

"El tractat fiscal europeu és enemic de la democràcia. Per això votaré en contra"

Sahra Wagenknecht: Decantats definitivament el vell SPD i els Verds del costat populista del suïcida pacte fiscal europeu proposat per Merkel, l'única veu parlamentària de la raó econòmica i de la justícia social al Bundestag alemany semblen ser ja només els diputats de Die Linke.

La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha resultat clau a l'hora de decidir el curs de la política europea respecte a la crisi. El tractat fiscal i el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (el ESM) són un intent de dictar indefinidament aquesta política als països d'Europa. Aquesta estratègia ignora, però, dos fets fonamentals. En primer lloc, només després de la crisi financera mundial de 2008 van començar a augmentar el deute públic, a causa de la recessió global i als paquets de rescat bancari. No és cert que els països europeus hagin estat vivint per sobre dels seus mitjans. En segon lloc, la política de crisi ignora el fet que els intensos retallades pressupostàries tenen repercussions negatives sobre el creixement econòmic.

En el pitjor dels casos, aquest tipus de política porta a la recessió. A Grècia s'ha portat aquesta política a l'extrem. En els últims anys, l'economia grega s'ha desplomat en un 20%, el que habitualment passa només en temps de guerra. La desocupació juvenil de Grècia, igual que el d'Espanya, arriba avui fins al 50%. El resultat consisteix en un brusc descens dels ingressos tributaris que condueix a un creixent augment del deute de l'Estat grec, malgrat totes les retallades de la despesa. Aquesta política, mentrestant, ha dut a la recessió a tota la zona euro. La Comissió de la UE preveu un creixement negatiu per al 2012.

Aplicar el tractat fiscal en una situació així coaccionaría al conjunt d'Europa a retallar pressupostos durant dècades i amb això escanyaria de manera permanent el creixement econòmic. Cap país de l'eurozona -amb l'excepció de Finlàndia i Estònia- hauria satisfet els criteris de del tractat fiscal el 2011. Això vol dir que el 98% de l'economia i la població de l'eurozona s'haurien vist subjectes a retallades pressupostàries quasi automàtics el 2012, amb Brussel·les controlant la seva posada en pràctica.

El tractat fiscal és enemic de la democràcia perquè cap govern electe tindria la possibilitat de revocar aquesta política al dictat. El tractat internacional no permet una terminació unilateral. El seu incompliment portaria a processos judicials davant el Tribunal Europeu i finalment al pagament d'una multa per part del país en qüestió. El tractat fiscal constitueix una escandalosa privació de la voluntat de la població.

És estrany que de tots els governs sigui el de Alemanya la força impulsora d'aquest disbarat. Al cap ia la fi, va ser Alemanya la que al començament dels anys 30 va experimentar de primera mà una política que va portar a la catàstrofe, primer el nostre país, i després al món sencer. Una política mancada de tota solidaritat resulta també incomprensible, ja que el capital alemany és el que per mitjà d'una agressiva política d'exportacions s'ha beneficiat molt per sobre de la mitjana de la moneda comuna des que va entrar en vigor.

Per això és pel que resulta important recordar-li a Merkel sempre que es pugui seu destructiu paper. Molts són els que de moment consideren els esdeveniments d'Europa un perill per a l'economia mundial. Les declaracions dels caps de govern en la cimera del G20 van mostrar això amb claredat. Pitjor fins i tot resulta, per descomptat, que aquesta política divideixi Europa i destrueixi el futur del poble.

Per tal de trencar el cercle viciós, es fa necessari aturar el tractat fiscal i la política de retallades pressupostàries que l'acompanya. En cas contrari, totes les decisions destinades a afegir impulsos per al creixement només podran considerar fulles de parra. No es poden aconseguir unes finances públiques sòlides mitjançant un tractat fiscal que escanya el creixement i els ingressos fiscals. Els pressupostos de l'Estat només poden restañarse augmentant els ingressos estatals mitjançant una estricta redistribució de la riquesa.

Les elevades deutes en ascens i la riquesa desigualment distribuïda són dues cares del mateix problema, que es pot resoldre adequadament amb tributs als milionaris i als guanys elevades. Amb el tractat fiscal, no es podrà aplicar una política alternativa durant molt de temps, ja que el tractat estableix de manera explícita que resulta primordial la consolidació pressupostària mitjançant les retallades de la despesa.

Per això, votaré en contra de la ratificació del tractat fiscal i del programa de rescat permanent al Bundestag alemany, juntament amb el meu grup parlamentari, Die Linke (L'Esquerra). Si s'aprova, el que per desgràcia és probable, atès que els altres partits d'oposició al Parlament alemany han cedit en la seva postura, prendrem accions legals i presentarem recurs davant el tribunal constitucional alemany.

Sahra Wagenknecht és membre del Bundestag alemany, vicepresident de Die Linke i del seu grup parlamentari. Ha publicat diversos llibres sobre qüestions econòmiques, l'últim Freiheit statt Kapitalismus (Llibertat en lloc de capitalisme).

Executius de Las Vegas Sands visiten per últim cop Catalunya i Madrid

Executius de Las Vegas Sands Corporation visitaran aquest dilluns per últim cop Catalunya abans de decidir la ubicació definitiva del projecte Eurovegas. El Govern rebrà la comitiva, que l'endemà es dirigirà a Madrid. S'espera que el magnat sionista Sheldon Adelson prengui la decisió durant el mes de juliol. No està previst, però, que Adelson participi en aquesta última expedició. ICV-EUiA, per la seva banda, ja ha anunciat que rebrà els executius de Las Vegas amb pancartes de rebuig al projecte.

Per primer cop, el portaveu del Govern, Francesc Homs, valorarà la trobada amb els homes d'Adelson, i també aquests oferiran un contacte informatiu amb la premsa.

La decisió sobre Eurovegas està a prop. Els executius de Las Vegas Sands Corporation faran aquest dilluns una última visita a Barcelona, i l'endemà faran el mateix amb Madrid, abans d'anunciar el veredicte. El territori espera que la comitiva visiti els terrenys que poden acollir el complex.

Des del Govern, el mateix president de la Generalitat, Artur Mas, ha reconegut que Catalunya partia en desavantatge en aquesta cursa, però, segons ell, ara mateix la cosa està equilibrada. Els punts forts de Barcelona passen per tenir l'estació de l'AVE i l'aeroport a prop, a més de ser potència en convencions i creuers. La proximitat de la capital catalana també és un element molt a favor. Un dels problemes, però, també té a veure amb l'aeroport, ja que limita les alçades que reclama Adelson per construir.

Mas no vol menysprear un projecte com aquest "pel nombre de llocs de treball que suposaria, entre 15.000 i 20.000 en una primera fase, el que ha estat rebatut per CCOO que ha dit que en primer lloc s'exageren molt els números i, a més, els treballas serien en llocs de baixa qualificació.

Dos casinos i quatre hotels en una primera fase i de més de 8.000 màquines escurabutxaques en total


Les veus contràries, en canvi, rebutgen el model de casinos d'Eurovegas, i l'associen a màfies, prostitució i blanqueig de diners. Els més crítics són ICV-EUiA, que ja han anunciat que rebran aquesta nova visita de Las Vegas Sands amb pancartes a l'autopista de rebuig del projecte. El cert és que s'ha creat una plataforma contra Eurovegas i fins i tot l'Església s'hi ha posicionat en contra.

Joan Herrera ha anunciat que el seu grup parlamentari demanarà la compareixença de tots els consellers afectats al Parlament de Catalunya, perquè “és insòlit que el govern aposti per Eurovegas sense avaluar l’impacte sobre el territori, sense donar informació i sense avaluar com afectarà sobre urbanisme, mediambient, seguretat o educació, per exemple”.

A més, Herrera ha afegit que “des d’ICV ens oposarem amb tots els instruments a l’abast polítics, legals i des de la mobilització” a la vegada que ha criticat que Artur Mas vagi a Estats Units a dir que Catalunya “no es pot associar a la festa i als toros” i parlar de recerca i desenvolupament mentre, alhora, aposta “pel negoci del joc desenfrenat i amb un model de casinos que destruiran el Parc agrari del Llobregat”. “Ja n’hi ha prou de discursos que no tenen res a veure amb la realitat, volem compareixença abans que decideixin” ha assegurat el líder de la formació ecosocialista.

En l'àmbit municipal, els quatre municipis candidats a acollir la instal·lació tenen posicions diverses. L'alcalde del Prat de Llobregat, l'ecosocialista Luis Tejedor, està obertament en contra. En canvi, els socialistes de Sant Boi, Cornellà i Viladecans mantenen una posició més ambigua, amb l'argument que no coneixen els detalls del projecte, i es queixen de la manca d'informació per part del Govern. A Sant Boi i Viladecans, el PSC ha tombat una moció contra Eurovegas presentada per ICV.