dilluns, 24 de juny de 2013

IU inicia una campanya per la dimissió de Rajoy i eleccions

Izquierda Unida fa un pas més aquest dimecres en la denúncia del PP i per aconseguir la dimissió del Govern al complet i la convocatòria d'eleccions generals amb una campanya de recollida de signatures per recaptar el suport ciutadà contra "l'estafa electoral que està perpetrant l'Executiu de Mariano Rajoy".

Sota el lema 'Hi ha alternativa', IU fa mesos que ve demanant la dimissió del Govern que està "violant sistemàticament" el programa electoral amb què es va presentar a les eleccions i aplicant polítiques neoliberals "radicalment diferents a les promeses de la seva campanya".

"Seria bo per a la regeneració democràtica i política del país que es convoquessin eleccions generals", ha reivindicat aquest dilluns en roda de premsa el coordinador federal de la coalició d'esquerres, Cayo Lara, que participarà dimecres a Madrid en la recollida de signatures.

Per Esquerra Unida, el pacte del PP i PSOE que aquest dimarts ratificarà el Congrés és un exemple més de la política "allunyada dels ciutadans" que s'està aplicant. "Es presenten com a partits d'Estat, però estan preocupats per l'estat dels seus partits", ha denunciat.

Lara ha assenyalat que aquesta llunyania de la població es reflecteix amb la pèrdua de confiança en els dos grans partits que reflecteixen les enquestes i considera que el pacte segellat per Rajoy i el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, només tracta de "consolidar" el pacte de reforma de la Constitució que socialistes i populars van signar la passada legislatura per garantir l'estabilitat pressupostària en les institucions, una mesura absurda i contraproduent dictada pel Bundesbank i Àngela Merkel.

CONTRADICCIÓ DEL PSOE

Per Cayo Lara, la "contradicció" més important és la del PSOE, que es reivindica com a socialista però pacta amb el Govern aquest tipus de polítiques. "Rubalcaba no té cap credibilitat, ahir va demanar la dimissió de Rajoy i avui no pot venir amb un pacte d'Estat", ha denunciat.

"No es pot estar pregonant una cosa quan s'està a l'oposició i una de nova en el Govern", ha reivindicat recordant que el PSOE durant els seus anys de govern no va derogar el decret que "obria la porta" a la privatització de la sanitat, reformar les pensions, va aplicar "polítiques d'austeritat i retallades", va rebaixar els impostos a les grans fortunes o suprimir l'impost de patrimoni.

Segons ha insistit Lara, "les paraules no valen", sinó que cal mostrar les polítiques "amb fets" i això, al seu parer, no ho ha fet Rubalcaba. "És molt difícil que les seves paraules puguin substituir els seus fets per molts altaveus que li vulguin posar", ha sostingut.

Davant d'aquest pacte IU presentarà el seu "alternativa real" a les polítiques "neoliberals", que consisteix en la supressió de l'última reforma constitucional, la revisió dels objectius de dèficit, la posada en marxa d'un pla d'inversions o la modificació de les normes del Banc Central Europeu (BCE).

Facebook bloqueja les pàgines de Femen per "pornografia"

El moviment feminista Femen ha denunciat avui que les seves pàgines a Facebook han estat bloquejades per contenir "imatges pornogràfiques" i oferir "serveis sexuals". Segons el grup, es tracta de la pàgina principal de Femen i la de la seva oficina parisenca, seguides per unes 170.000 persones.

Les feministes diuen haver recorregut la decisió i urgeixen a l'Administració de Facebook "tornar a la revolució femenina seu principal tribuna".

"Zuckerberg, Femen no és pornografia", subratllen les militants en una nota publicada a femen.org.

El març passat, van ser atacades les pàgines de l'oficina tunisiana de Femen a Facebook i Twitter. Els hackers van publicar allà cites de l'Alcorà i van eliminar les fotos de noies amb pits descoberts.

Femen, l'eslògan és "Vaig venir, em vaig despullar, vaig vèncer", (parafrasejant la cèlebre cita d'una carta de Juli Cèsar en llatí, després de la batalla de Zela contra Farnaces, fill de Mithradates VI Eupator, "el salvador de l'Àsia": "Veni, vidi, vici") va néixer fa un lustre a Ucraïna i ràpidament va cobrar fama mundial per les "protestes topless "contra el masclisme i la injustícia.

Vídeo: Manchester: l'estàtua egípcia que es mou sola

Una càmera del museu de la Universitat de Manchester ha filmat els estranys moviments d'una estatueta que data del 1800 ane. El Museu de la Universitat de Manchester vol actualitzar un dels enigmes científics contemporanis més interessants o és que acaba de llançar una campanya publicitària brillant? Un vídeo publicat per la facultat mostra una estatueta egípcia que data del 1800 ane., que es mou sola a la pantalla (la del fons dempeus).

Campbell Price, un egiptòleg que treballa al Museu de la Universitat de Manchester, va dir que va fer el descobriment d'aquest moviment espontani: "Em vaig adonar que un dia s'havia girat. Vaig pensar que era estrany ja que és una plataforma tancada i jo sóc l'únic que té la clau, va dir al diari Manchester Evening News. La vaig posar al seu lloc, i l'endemà s'havia mogut de nou. Hem instal·lat una càmera de filmació a intervals i, encara que és invisible a simple vista, es veu clarament en moviment".

Des de llavors, els intents d'explicació estan lligats: per al professor Brian Cox, professor de física a la Universitat de Manchester, el moviment de l'estàtua es deu a la "diferència de fricció" el contacte entre la superfície de vidre de la pantalla i la talla en pedra així que el pas dels visitants crearia una lleugera vibració que condueix a aquesta rotació.

Un argument que no s'aguanta per Campbell Price: "Aquests són els mateixos materials que estan en contacte des de llavors, i mai van avançar. I per què el moviment sempre forma un cercle perfecte?", segons l'egiptòleg, que ens recorda que "l'estàtua estava originalment en una tomba amb una mòmia". A l'antic Egipte, van pensar que si la mòmia fora destruïda, l'estàtua podria servir com un contenidor alternatiu per a l'ànima -el "Ka"-. Potser causant del moviment d'aquí?".

O un vigilant de nit amb necessitat de distracció que li agrada moure l'estàtua i modificar després les imatges de vidéo vigilància...

Obama obliga els funcionaris a espiar-se

L'Administració feixista d'Obama ha donat inici a un programa que exigeix ​​als empleats federals espiar als seus companys de treball, ha revelat "McClatchy", una de les empreses editores de diaris d'Estats Units, que ha tret a la llum aquest nou escàndol després d'haver tingut accés a documents del mateix Govern d'EUA.

El programa, denominat "amenaça interna" intenta evitar noves filtracions de materials classificats, actes il·legals o errors del Govern.

Les persones que es neguin a rinformar s'enfrontaran a sancions i fins i tot a càrrecs criminals.

Tal programa va ser posat en marxa després que el soldat nord-americà Bradley Manning, filtrés centenars de milers de documents classificats d'Estat Units a la pàgina web WikiLeaks.

"Amenaça interna" es revela pocs dies després que un exempleat de la CIA Edward Snowden filtrés documents que destapaven un programa electrònic de vigilància del Govern dels EUA, conegut com PRISM que permet a l'Agència de Seguretat Nacional dels EUA. (NSA, per les sigles en anglès), accedir a converses privades mantingudes a Facebook, Google, Skype i altres serveis en línia.


Alemanya titlla de 'catàstrofe' l'espionatge britànic

Després que es revelés al món que el Regne Unit, igual que els Estats Units, té programes d'espionatge de comunicacions a una escala massiva, el Govern d'Alemanya, va reaccionar advertint que en cas que aquest escàndol sigui confirmat, suposaria una "catàstrofe".

"Deixeu de vigilar-nos", demanen els activistes d'Internet al govern d'Obama


Poc després de conèixer-se la filtració de les dades del programa de ciberespionatge Prism amb el qual els Estats Units i el Regne Unit han estat espiant a través d'Internet a usuaris de tot el món durant anys, les reaccions s'han anat succeint. Desenes d'organitzacions, entitats i figures públiques estan manifestant el seu suport a través d'Stop Watching Us (Deixeu de vigilar-nos), una pàgina de recollida de signatures i 'crida a l'acció'.

Així va enganyar l'Anglo Irish Bank a Irlanda: "Em vaig treure la xifra del rescat del cul"

El diari irlandès Irish Independent ha tret a la llum unes gravacions que mostren com els executius de l'Anglo Irish Bank, que finalment va necessitar 30.000 milions d'euros de diners públics, van enganyar les incompetents "autoritats" per salvar l'entitat. Seguirà Bankia els passos de l'Anglo Irish?

Als enregistraments s'identifica a John Bowe, director de Mercats de Capital i director de Tresoreria de l'entitat, encarregat de negociar amb el Banc Central d'Irlanda, rient i fent bromes amb un altre directiu, Peter Fitzgerald, director de Banca Minorista, sobre com estava tractant de convèncer a l'Estat perquè li donés milers de milions d'euros.

Bowe explica la seva estratègia per aconseguir el rescat, al principi demanant 7.000 milions d'euros, encara que sabia que no era suficient. El pla era que un cop comencés a entrar diner públic, el Govern no seria capaç de deixar d'injectar diners del contribuent. Preguntat pel seu interlocutor sobre com havien arribat a aquesta xifra, la resposta, entre rialles, va ser clara: "Com diria Drummer (en referència al conseller delegat del banc, David Drumm), m'ho he tret del cul".

Bowe va afegir que "si ells (el banc central) veiessin l'enormitat abans (de rebre el rescat), podrien decidir que tenien opció, saps al que em refereixo? Podrien dir que el cost per al contribuent és massa elevat... si no sembla tan gran al principi... si sembla gran, prou gran per ser important però no tan gran com per arruïnar-ho tot, llavors crec que hi ha una opció".

Les escoltes telefòniques daten del propi sistema intern del banc el 18 de setembre de 2008, en plena tempesta per la crisi financera que va acabar provocant el rescat de la banca irlandesa i després el propi rescat del conjunt de l'Estat. Es va realitzar un dia després de les reunions amb el regulador i l'Estat.

Fitzgerald no va estar involucrat en les negociacions del rescat de l'entitat i ha assegurat al diari que no estava al corrent que hi hagués alguna estratègia per enganyar les autoritats. Bowe, per la seva banda, ha negat categòricament que enganyés al banc central. Tot i això, el diari assegura que en els enregistraments es mostra clarament als dos reconeixent que no hi havia cap possibilitat realista de tornar alguna vegada els préstecs.

Als comentaris Bowe mostren que l'estratègia d'Anglo Irish Bank era atreure l'Estat perquè invertís, deixant-lo sense altra opció que continuar donant ajuda per a "donar suport als seus propis diners". A més, tots dos esperaven que el banc fora nacionalitzat i així "podríem mantenir els nostres treballs".

El banc va ser finalment nacionalitzat al gener de 2009, amb un cost per al contribuent de 30.000 milions d'euros. Abans es va beneficiar del programa de garanties per a la banca que va establir el govern al setembre de 2008 i que finalment va provocar el rescat d'Irlanda per part dels socis europeus i l'FMI el novembre de 2010.

Cinc mercenaris ceutins van assassinar nombroses víctimes en atemptats suïcida

Almenys cinc dels gihadistes mercenaris captats per la xarxa desmantellada divendres passat a Ceuta i el Marroc han mort en atemptats suïcides "després d'immolar-se causant nombroses víctimes", ha revelat el jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno en les actuacions en què ordena el ingrés a la presó dels vuit detinguts. La xarxa es dedicava a reclutar integristes per combatre a Síria amb la promesa del finançament dels emirats sunnites, amb Qatar al capdavant, i l'OTAN amb el Regne Unit, els EUA i França amb el mateix objectiu terrorista.

L'organització havia aconseguit fins al moment enviar, almenys, a sis grups d'homes, espanyols i marroquins a Síria. "Tres d'ells, de nacionalitat espanyola, haurien mort en atemptats suïcides reivindicats pel grup Jabar Al Nusrah" igual que dos, marroquins residents a Espanya.

Moreno ha enviat a presó per pertinença a organització terrorista als vuit detinguts. El magistrat imputa, a més, a un d'ells, Rochdi Abdeselam Lah, dos delictes de tinença il·lícita d'armes.

La xarxa a la qual pertanyien Karim Abdeselam Mohamed àlies 'Marquitos'; Abdelkrim Chaib Abdelaziz; Tarik Mustafà Hamed; Abdelah Abdeselam Ahmed; Mohamed Heyouf Mohamed; Abdesamij Laiachi Abdeselam; Rochdi Abdeselam Abdel Lah i Nordin Ahmed Lah "segueix activa i s'ha restablert la tramesa de gihadistes", adverteix el magistrat.

Moreno considera que l'organització "ha augmentat el seu nombre d'objectius" ja que la mort dels cinc jihadistes esmentats "ha produït un efecte crida entre els integristes de Ceuta". "Cada vegada són més les referències a realitzar 'la jihad a casa'", afegeix el jutge, com ja va passar amb els atemptats de Madrid a causa de la criminal intervenciçó i mentides del genocida i criminal de guerra José María Aznar junt amb el 'trio de les Azores'.

Aquesta xarxa, assentada a Ceuta i Fnideq (Castillejos-Marroc), realitzava tasques de captació, adoctrinament, facilitació i finançament dels viatges, en contacte extern amb altres terroristes i seguint les directrius d'Al-Qaida.

El magistrat assegura que els vuit detinguts pertanyen a una estructura amb connexions internacionals a Turquia, Marroc, Bèlgica i Síria, dedicada a enviar mujahidins a Síria per fer la jihad integrant-se en organitzacions terroristes i "immolant-se".

Moreno assegura que la tasca del grup se centrava en la captació de joves, coordinant-se amb els 'facilitadors' de Síria perquè aquests aprovessin la sortida dels nous voluntaris.

Carreras (EUPV): “És un gran triomf que l’ajuntament comence a eliminar els noms franquistes dels nostres carrers”

La portaveu municipal d’EUPV a l’ajuntament de Castelló ha valorat molt positivament el fet que l’equip de govern haja acceptat la seua moció: “És una reivindicació que venim exigint des de fa molts anys junt al Grup per la Recerca de la Memòria Històrica, fins a l’extrem d’haver denunciat a tot l’equip de govern per aquest motiu, i que per fi ha donat els seus fruits”.

La regidora valora molt positivament l’acatament de la Llei de Memòria Històrica: “No es tractava únicament de fer complir una llei, sinó del que aquest acatament implica: Que es deixe de considerar als alts càrrecs franquistes com a figures públiques de renom que perduraven, en bona part, per la seua presència en la llista de carrers de la nostra ciutat”.

No obstant açò, Carmen Carreras va voler deixar clar que malgrat tot queda molt treball per fer: “La nostra ciutat segueix estant plena de plaques del Ministeri d’Habitatge amb el símbol de Falange, hem presentat una moció perquè el col·legi Serrano Suñer canvie el seu nom i seguirem demanant a aquest ajuntament que reconega l’avanç social que va suposar la segona República per a l’estat espanyol”

Des d’Esquerra Unida instem a que tots els ciutadans denuncien els vestigis franquistes que encara queden a la nostra ciutat per tal d’esborrar qualsevol mena d’enaltiment del feixisme a la nostra ciutat, i els instem a participar dels grups republicans que s’organitzen a la nostra ciutat, com ara la Plataforma Republicana per la Tercera República o el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica”.

4.000 ferits i 4.900 arrestats en les protestes a Turquia

El Ministeri de l'Interior de Turquia anuncia aquest dilluns que unes 4.900 persones han estat detingudes i 4.000 ferides -7.500 segons d'altres fonts- durant les protestes al país les últimes tres setmanes en contra del Govern turc, brutalment reprimides per les forces repressives de la dictadura islamista neoliberal d'Erdogan. Foto: La policia turca va usar el dissabte a la nit gas pebre contra els manifestants que segueixen ocupant el cèntric carrer Istiqlal, a Istanbul.

El Ministeri turc, a més de revelar aquesta informació, ha declarat que entre els ferits en els enfrontaments haguts entre les forces antiavalots i els congregants figuren 600 agents policials.

Les mobilitzacions antigovernamentals van esclatar després que una marxa pacífica en contra de la construcció d'un centre comercial al parc Gezi, a la ciutat més gran de Turquia, Istanbul, fora violentament reprimida per les forces de seguretat.

D'acord amb els mitjans de comunicació turcs, al voltant de 2,5 milions de persones van protagonitzar les recents protestes en 79 ciutats del país euroasiàtic i han deixat cinc morts, entre ells un policia.

Pel que fa als danys materials durant les manifestacions, el citat Ministeri estima que arriben gairebé als 55,1 milions d'euros, ja que 58 edificis públics i més de 450 vehicles, entre d'altres, van ser destruïts.

La limitadíssima democràcia espanyola, el moviment 15-M i la resposta de l'establishment (el Manifest dels Cent i +Democràcia)

Vicenç Navarro: Aquest article analitza críticament les propostes de reforma democràtica fetes pel Manifest dels 100 i per +Democràcia.
És interessant notar que hi ha una percepció promoguda pels establishments polítics i mediàtics conservadors (i alguns autodefinits com a progressistes) que el 15-M va ser un moviment que, malgrat l'atenció mediàtica que va tenir, va deixar poc, desapareixent sense més. Tal percepció és errònia en diversos sentits. En primer lloc, perquè el 15-M no ha desaparegut. En realitat, continua i es reprodueix en diferents formes, que van des dels altament efectius "iaioflautes" a les PAH (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca), entre molts d'altres. El moviment 15-M continua viu i continuarà creixent i apareixent en diferents formes.

És més, el moviment 15-M ha introduït en el debat polític els temes centrals de la vida política del país, com l'escassíssima representativitat de les institucions democràtiques espanyoles i la corrupció estesa que hi ha en aquestes institucions, resultat de l'estretor que hi ha a Espanya entre els poders econòmics i financers d'una banda, i els partits polítics per l'altre. Els eslògans "no ens representen", àmpliament conegut com encertat per la gran majoria de la ciutadania (el 74% de la població està d'acord amb això) i "no hi ha pa per a tant xoriço" desperten l'aprovació en grans sectors de la ciutadania.

En realitat, aquesta situació de desafecció amb les institucions representatives, posada al descobert pel moviment 15-M i les seves derivacions, amenaça la insuficient democràcia espanyola que perdi la seva legitimitat, ja que la protesta popular -ben expressada pel moviment 15-M- critica la seva limitadíssima representativitat, exigint el desenvolupament d'una autèntica democràcia basada en la participació activa de la ciutadania en la governança del país.

I un signe d'aquesta manca de representativitat és la resposta de les institucions -anomenades democràtiques- a aquest clam popular: la repressió. L'aparell de l'Estat, amb grans sectors heretats del règim dictatorial anterior, ha respost amb una enorme repressió orientada a silenciar qualsevol veu crítica davant d'una situació que hauria de considerar-se intolerable per qualsevol persona amb sensibilitat democràtica.

Avui estem veient la imposició de polítiques públiques (que mai van estar en els programes electorals dels partits governants que les duen a terme) que estan danyant a les classes populars i que tenen com a finalitat satisfer les necessitats i interessos del capital financer nacional i internacional (sota el lema que cal "donar confiança als mercats financers"), al qual se li paga amb les retallades del ja escassament finançat Estat del Benestar espanyol, havent-se li ja transferit fons públics procedents majoritàriament de les classes populars (classe treballadora i classe mitjana) que sostenen financerament (a través dels seus impostos) a l'Estat, que ara reprimeix qualsevol veu crítica.

El que avui passa a casa nostra és un insult a la dignitat democràtica de milions d'espanyols que van contribuir amb les seves mobilitzacions que la dictadura acabés i que la democràcia, amb totes les seves limitacions, s'establís a Espanya.

La resposta de l'establishment

La repressió, però, no és suficient. D'aquí que l'establishment estigui responent amb propostes que intenten adaptar les institucions representatives a aquesta demanda d'una major democràcia que existeix ja avui i que està amenaçant la seva pròpia legitimitat.

I així, han aparegut el Manifest dels Cent, signat predominantment per economistes (molts d'ells coneguts proponents de les polítiques d'austeritat que s'han estat imposant a la població espanyola durant aquests anys) i el grup +Democràcia, orientats al Congrés dels Diputats, fent suggeriments de com democratitzar als partits representats a les Corts.

Tant el Manifest com el grup +Democràcia han sorgit en resposta directa al moviment 15-M. I ells mateixos, paradoxalment, han estat presentats pels mitjans com el "15-M realista", adjectiu que sol utilitzar-se en els majors mitjans com a senyal de respectabilitat i aprovació.

Analitzant les seves propostes, sembla clar que del 15-M no tenen res. La utilització del nom 15-M a la seva promoció i presentació als mitjans és totalment inadequada i oportunista en extrem. És un intent de presentar-se com reformistes, quan gran nombre d'ells han sigut autors i dissenyadors de polítiques públiques que avui, a més de ser antidemocràtiques, són enormement impopulars.

No voldria amb això desmerèixer algunes de les propostes que aquests grups i signants fan en els seus documents, com per exemple l'existència de primàries, la necessitat de més transparència o la regulació dels lobbies, entre d'altres mesures. Són mesures que podrien millorar els escassament democràtics partits polítics. Una pregunta, per cert, que s'hauria de fer (i que en general no s'ha fet), és per què no proposar aquests canvis quan governaven?

No hi ha dubte que ho fan ara perquè hi ha hagut una gran pressió popular, i molt en particular, perquè hi ha hagut el moviment 15-M. Però aquestes recomanacions disten molt de les realitzades pel 15-M. En realitat, estan fetes per desinflar al 15-M. M'explico.

El punt central del 15-M és exigir l'activa participació de la ciutadania en la governança del país, denunciant tant el caràcter escassament democràtic dels partits i de la llei electoral existent (i el modus operandi de les Corts Espanyoles o del Parlament de Catalunya, als quals van envoltar en protesta), com la monopolització del concepte de democràcia únicament i exclusivament per la via indirecta, és a dir, representativa. L'activa participació de la ciutadania inclou formes de democràcia directa, amb l'exercici de referèndums vinculants, a nivell de tot l'Estat, així com a nivell autonòmic i local o municipal, formes que no només no apareixen en les seves recomanacions, sinó que són clarament rebutjades pels grups de l'establishment, utilitzant a més la terminologia antidemocràtica (sí, antidemocràtica) de l'establishment conservador (de totes les sensibilitats polítiques).

Així, en una entrevista a El Segle (17-23 de juny) un dels majors proponents del grup + Democràcia rebutja aquestes formes de democràcia directa, definint-la com "demagògica", "fàcilment manipulable", "falta de responsabilitat", i un llarg nombre d'epítets.

Considero extraordinari que aquest personatge es presenti com a demòcrata, definint la democràcia directa com intrínsecament manipulable demagògicament. Ja que aquesta manera antidemòcrata d'assumir la democràcia directa és bastant estesa a Espanya es requereix una resposta. En realitat, gran part dels països anomenats democràtics tenen formes de democràcia directa. EUA, sistema polític al qual he criticat extensament, té, però, una democràcia directa àmpliament estesa.

Per cada elecció a través de la democràcia representativa (molt criticada als EUA per les seves enormes limitacions) hi ha milers i milers de referèndums vinculants. En realitat, la manca de referèndums a Espanya es deu precisament al temor que els autors de la insuficient i limitadíssima Constitució espanyola tenien a l'activa participació ciutadana, tal com han reconegut alguns anomenats Pares de la Constitució. L'enorme oposició a un referèndum a Catalunya és part d'aquest temor a l'expressió popular del que la població desitja: en base a què principi se li pot prohibir a una població el seu dret democràtic d'expressar-se sobre el tema que desitgi?

Una de les àrees més asfixiants que té la democràcia espanyola és l'abusiva limitació que la democràcia consisteixi en votar cada quatre anys, segons unes lleis electorals escassament representatives, triant programes electorals que rarament es respecten i es compleixen. És això democràcia? El que es requereix és molt més del que l'establishment -representat en aquests grups- està proposant. Les seves propostes, en excloure la introducció d'altres formes de democràcia, més vives que la representativa, obstaculitzen el ple desenvolupament democràtic que els moviments socials estan exigint.

181 detinguts i 241 imputats per frau a Madrid i Toledo

181 detinguts i 241 imputats a Madrid i Toledo en una operació contra el frau de més de sis milions a la Seguretat Social. En total, podrien haver estafat 6.754.000 euros a les arques públiques.

Entre els detinguts en la denominada "operació Manzanares" hi ha 12 empresaris vinculats a 26 societats o empreses investigades. Les companyies es dedicaven, sobre el paper, a la construcció, els serveis de neteja i el repartiment de begudes, però mai van exercir activitat laboral real.

168 dels detinguts són treballadors donats d'alta per aquestes empreses per poder accedir a prestacions públiques i a autoritzacions de residència i treball per a ciutadans estrangers.

Els detinguts són de Madrid i Toledo. Aquest dilluns, el Ministeri de l'Interior donarà més detalls de l'operació.