divendres, 20 de setembre de 2013

El bisbe Scarano, acusat de corrupció, a judici

Nunzio Scarano, un bisbe i funcionari de finances del Vaticà en el IOR o Banc Vaticà investigat per rentat de diners, compareixerà el 3 de desembre per sotmetre's a un “judici exprés”. Scarano hauria intentat passar il·legalment 20 milions d'euros des de Suïssa.

Monsenyor Nunzio Scarano està acusat, juntament amb un agent del servei secret i un operador financer, de conspirar per ingressar il·legalment uns 20 milions d'euros des de Suïssa per a amics adinerats de l'oligarquia a la seva ciutat natal de Salern, prop de Nàpols, en el sud d'Itàlia. El cas se suma als problemes que aguaiten al Banc del Vaticà, formalment conegut com l'Institut per a les Obres de Religió (IOR).

Encara que no hi ha evidència que pugui vincular al IOR directament amb els càrrecs contra Scarano, el banc ja està sent investigat supòsit rentat de diners de la màfia del narcotràfic, la qual cosa va conduir als investigadors cap al prelat.

El judici es realitzarà segons l'anomenat "ritu immediato", un procediment especial accelerat que permet que un cas sigui tractat sense una audiència preliminar.

Scarano denuncia l'existència d'un "banc paral·lel" al Vaticà


El prelat arrestat el passat mes de juny, Nunzio Scarano, acusat d'haver extret al voltant de 600.000 euros en efectiu d'un compte al Banc Vaticà ha assegurat als fiscals italians que el departament vaticà encarregat de pagar els salaris i de la gestió dels béns va actuar indegudament com un banc paral·lel proporcionant comptes a persones externes al Vaticà.

D'acord amb la transcripció de l'interrogatori, Scarano ha assenyalat als fiscals que l'Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica (APSA) permetia l'ús del banc per part de persones alienes encara que fora en contra de les normes. "No estava permès tenir clients externs però, malgrat això, en realitat, actuàvem com un banc", ha assegurat.

Scarano va ser detingut el passat 28 de juny al costat d'un membre dels serveis secrets italians i un 'broker' financer en el marc de la recerca oberta a Itàlia sobre blanqueig de diners a través de l'Institut d'Obres Religioses (IOR), més conegut com el Banc Vaticà.

Scarano, qui treballava com a comptable en l'administració financera del Vaticà, va ser detingut en una parròquia dels afores de Roma, i havia estat suspès de les seves funcions feia diverses setmanes amb motiu de l'obertura d'una recerca judicial sobre les seves activitats a Salern.

El passat mes de juliol, Scarano va demanar reunir-se amb el Papa Francisco per advertir-li d'activitats irregulars en l'administració financera del Vaticà. Així, li va enviar una carta des de la seva cel·la i va lliurar documents als magistrats, segons fonts properes al cas. D'acord amb la transcripció de l'interrogatori de Scarano del passat 8 de juliol a Roma, el prelat va dir als magistrats que "recentment" havia demanat "una audiència amb el Sant Pare" perquè no estava "satisfet amb la manera en què anaven les coses en APSA".

Pocs dies després, Scarano va negar els fets en una altra carta que hauria enviat al Papa Francisco des de la presó i en la qual insistia que no va participar en el robatori i rentat de diners en efectiu. Per contra, assegurava que va tractar de lluitar "contra les activitats abusives que duien a terme els seus superiors en l'administració financera de la Santa Seu".

El bisbe Scarano, involucrat en activitats "il·legals"


L'alt càrrec vaticà Nunzio Scarano (foto), detingut el passat 28 de juny per blanqueig de diners, va estar implicat en activitats "personals i completament il·legals al servei de tercers", segons un document judicial sobre la investigació al bisbe, acusat de formar part d'una trama de contraban per introduir a Itàlia 20 milions d'euros procedents de Suïssa i lligats al narcotràfic.

Per als jutges progressistes el Codi Penal de Gallardón ens retorna "a temps anteriors a la Constitució"

La reforma del Codi Penal aprovada pel PP ha suscitat crítiques entre el col·lectiu de jutges. El portaveu de l'associació progressista Jutges per a la Democràcia (JpD), Joaquim Bosch, va afirmar aquest divendres que la reforma del Codi Penal no s'ajusta a les necessitats de la societat i "ens retorna a temps anteriors a la Constitució".

"Alberto Ruiz-Gallardón, actua a cop de titular amb iniciatives que aconsegueixen cridar l'atenció, però que no resolen els problemes estructuales de la societat", va afegir Bosch. Des del punt de vista de Jutges per a la Democràcia, la reforma parteix d'una filosofia "autoritària" sobre la funció de l'Estat i del Dret en la societat i "pretén donar l'aparença que s'està fent alguna cosa".

Bosch va assenyalar que la reforma aposta per un enduriment injustificat de moltes penes, inclosa la presó permanent revisable, quan "Espanya es troba en els nivells més baixos de delinqüència en l'àmbit europeu, compta amb el major nombre de presos per habitant i es troba en els nivells més elevats de compliment de les condemnes".

La reforma "criminalitza determinades formes de dissidència pacífica", apunta Bosch. El portaveu dels jutges progressistes lamenta aquesta limitació de les llibertats ciutadanes en un moment de conflictivitat social en el qual el Govern, al seu judici, hauria de convèncer a la ciutadania amb arguments que les seves mesures són encertades, en lloc d'utilitzar el Codi Penal per "reprimir determinades formes de protesta".

Les mesures contra la corrupció, previstes en la reforma, són "una cortina de fum", en opinió del portaveu de JpD, qui va criticar l'absència d'un estudi rigorós sobre l'origen de la corrupció a Espanya. Després d'indicar que "la corrupció privada acaba creant corrupció pública", va apostar per actuar abans que es produeixi el problema: va reclamar una modificació de la discrecionalitat de la contractació pública i de l'ampli marge de maniobra dels partits polítics, al mateix temps que va exigir actuacions per impedir les donacions milionàries de les grans empreses i mitjans perquè els jutjats puguin resoldre els procediments per corrupció en uns terminis raonables.

El portaveu de l'Associació de Jutges i Magistados Francisco de Vitòria (AFV), José Luis González Armengol, considera que la reforma del Codi Penal "té llums i ombres". González Armengol estima que la reforma és "massa àmplia" i, en molts aspectes, "clarament innecessària".

Per a González Armengol la presó permanent revisable, en la seva opinió, és "constitucional" i pot permetre la reinserció i potenciar el penediment dels culpables de delictes de terrorisme i uns altres molt greus. El problema que es planteja és que la legislació actual "probablement sigui més dura" que la modificació de la cadena perpètua revisable, segons el representant de l'Associació Francisco de Vitòria.

González Armengol ha qualificat com "un brindis al sol" l'enduriment de les penes contra la pirateria per considerar que la protecció de la propietat intel·lectual se sustenta a potenciar les recerques policials sobre les xarxes que actuen en aquest comerç il·lícit.

Quant al consentiment per mantenir relacions sexuals dels menors de 16 anys, "si es pren al peu de la lletra, tal com es recull en el Codi Penal, molt probablement hagin de passar pels Jutjats la majoria dels joves espanyols", va apuntar el portaveu de la AFV, qui ha estimat que aquestes són qüestions "teòriques", que, en la pràctica, quedaran "absolutament en res".

Un altre "brindis al sol" és el paquet de mesures per lluitar contra la corrupció, segons González Armengol. "El que ha de fer el Ministeri de Justícia és proveir dels mitjans necessaris als Jutjats perquè puguin fer unes bones investigacions contra la corrupció", ha afirmat el portaveu de AFV.

El conductor que es va negar a parlar en espanyol, condemnat a presó

Carles Mateu Blay, el conductor d'Almenara (Plana Baixa) que va ser retingut i humiliat durant més tres hores en un control rutinari de la guàrdia civil perquè es va negar a parlar en espanyol, ha estat condemnat a sis mesos de presó per desobediència a l'autoritat i a una retirada del carnet d'un any i a un dia. Foto dels dos feixistes feta per la víctima.

Mateu havia guanyat el judici en primera instància, resultant-ne absolt, però el fiscal va recórrer la sentència i ara l'Audiència Provincial l'ha revocada i ha acceptat les peticions del fiscal. Per una altra banda, la denúncia que Mateu va presentar contra la guàrdia civil per denúncies falses ha estat finalment arxivada i, per tant, els agents de la guàrdia civil que van retenir-lo no seran jutjats. 'És una situació surrealista; he passat de ser la víctima a ser el delinqüent', ha explicat Mateu a VilaWeb, perplex.

Segons que ha explicat a VilaWeb la defensa de Mateu, la sentència de l'Audiència ha canviat el criteri jurídic i ha considerat que el conflicte lingüístic entre Mateu i els policies, que l'obligaren a parlar en espanyol en el control, formava part d'una estratègia de Mateu per a prolongar el temps abans de fer el control d'alcoholèmia, esdevenint així un delicte penal de desobediència a l'autoritat penat amb presó. El control d'alcoholèmia, per cert, es va fer, amb resultat negatiu.

Aquesta interpretació jurídica dels fets, que Mateu considera senzillament increïble, contrasta amb la que havia fet el primer jutge, pel qual va ser determinant la declaració d'un dels agents de la guàrdia civil, que va negar i desmuntar les acusacions i denúncies dels seus companys. A més, durant el judici, un dels agents va reconèixer obertament al jutge que efectivament havia demanat a Mateu que parlés en espanyol.

La defensa de Mateu considera que aquesta és una sentència difícil de recórrer ara per ara, però Mateu no descarta portar el cas a algun tribunal superior i ha dit que a VilaWeb que ho estudiava, en tant que considera que és un cas greu d'agressió i de discriminació lingüística.

Els fets

Tot va passar el 21 de desembre de l'any passat en un control rutinari a la sortida d'Almassora (Plana Alta), poc després de les 17.00. Una patrulla de la guàrdia civil va fer aturar n una rotonda de la CV-18, a la sortida d'Almassora, Carles Mateu per a un control d'alcoholèmia. Ell anava a recollir el fill a l'escola. El fet que el cotxe que conduïa fos el de la seva cunyada i no el seu va suscitar preguntes dels agents sobre la documentació. Aleshores ja s'intuïa que alguna cosa no acabava de funcionar, però en Carles no es podia pas pensar què acabaria passant. 'Vaig veure de seguida que es van molestar perquè jo parlava en valencià i no canviava de llengua. Però no m'imaginava que pogués acabar així! De fet, puc dir que m'han retirat el carnet de conduir per haver parlat en valencià; és escandalós i intolerable.'

Des d'aquell moment, la conversa va esdevenir un atac i una humiliació contra en Carles, que no pogué arribar a casa fins al cap de més de tres hores 'amb tres denúncies falses que sumen mil euros i, curiosament, dotze punts del carnet de conduir'. Mentre va estar retingut, en Carles va haver d'aguantar insults de tota mena i fins i tot més d'una empenta. Van obligar-lo a esperar-se dins el cotxe fins que no arribés un altre agent responsable d'atestats. Quan finalment va arribar, els dos primers guàrdies civils se’n van anar i van deixar-li tota la documentació d'en Carles i les denúncies corresponents. Aquest tercer agent és que va desmuntar dies més tard davant del jutge les acusacions dels seus companys.

Per sorpresa de tots, 'inclòs l'agent d'atestats, que era molt més dialogant que no els altres', Carles Mateu era denunciat per no portar el cinturó de seguretat, per no usar l'armilla reflectant i per negar-se a sotmetre's al control d'alcoholèmia. Mateu ha declarat des del primer moment que eren denúncies falses i sense cap fonament. 'Em va caure el món a sobre! Era tot fals! Li vaig explicar a l'agent i ell va dir que això ja no depenia d'ell i que no hi podia fer res, però va veure com jo portava l'armilla posada i lògicament els resultats de les proves'.

Trobada vida extraterrestre en l'estratosfera

Científics de la Universitat de Sheffield (Regne Unit) han trobat una sèrie de microorganismes en l'estratosfera que, en la seva opinió, no poden procedir de la Terra el que obre la porta a l'existència de formes de vida extraterrestre. Fotografia que mostra el que un grup de científics britànic considera una partícula viva procedent de l'espai.

La troballa, publicat en la web de la universitat britànica i en el Journal of Cosmology, es va obtenir després d'analitzar les dades obtingudes per un globus enviat a l'estratosfera, a 27 quilòmetres d'altura, durant l'última pluja d'estels, la de les Perseidas.

El globus, dissenyat per Chris Rose i Alex Baker, del centre Leonardo per la Tribiología de la Universitat de Sheffield, estava equipat amb nombrosos petits filaments que van ser desplegats i exposats a l'espai, a partir dels 22 quilòmetres d'altura.

En finalitzar la seva missió, va aterrar intacte i sense problemes en les rodalies de la localitat de Wakefield. Els científics, dirigits pel professor Milton Wainwright, del Departament de Biologia Molecular i Biotecnologia de la Universitat, van trobar llavors que les partícules capturades no podien procedir de la Terra.

En concret, es tractava de fragments de diatomea i altres ens biològics, tots ells massa grans com per haver arribat allí des de la Terra. Tant durant la recollida com durant l'anàlisi de les mostres, Wainwright ha explicat que el seu equip va extremar les precaucions per evitar la possibilitat de contaminació.

En qualsevol cas, tenen previst realitzar un nou mostreig en el mes d'octubre, coincidint amb la pluja d'estels associada al cometa Halley. "La majoria de les persones sostindrà que aquestes partícules biològiques han de, per força, haver-se desplaçat a l'estratosfera des de la Terra, però és sabut que una partícula de la grandària de les quals s'han trobat no pot elevar-se des de la Terra fins a altures, per exemple, de 27 quilòmetres.

L'única excepció podria deure's a una violenta erupció volcànica (que empenyés a aquestes partícules cap amunt), però gens d'això ha succeït durant els tres anys en què s'han estat recollint mostres", explica Wainwright.

L'expert afegeix que, "en absència d'un mecanisme capaç d'explicar com aquestes partícules poden ser transportades des d'aquí fins a l'estratosfera, l'única cosa que es pot fer és concloure que aquestes entitats biològiques es van originar en l'espai".

Per tot això, conclou que "la vida està arribant contínuament a la Terra des de l'espai, no està restringida només al nostre planeta i que és pràcticament segur que no es va originar aquí". Segons Wainwright, "si la vida segueix arribant de forma contínua des de l'espai, s'ha de canviar per complet la visió sobre la Biologia i l'evolució". "Caldrà reescriure per complet els llibres de text", augura.

Palestina: soldats israelians ataquen a diplomàtics de la UE

Soldats israelians van impedir el pas a diplomàtics europeus a Cisjordània i van confiscar un camió ple de tendes de campanya i d'ajuda d'emergència destinada a palestins les cases dels quals van ser demolides aquesta setmana. “Les negociacions amb Israel són inútils”, diu un portaveu palestí. Un reporter de l'agència Reuters va veure a soldats tirar magranes de so a un grup de diplomàtics, treballadors d'ajuda i residents al territori palestí ocupat i treure per força a una enviada francesa del camió abans de portar-se el vehicle amb tot el material.

"Em van treure del camió per força i em van tirar al sòl, sense importar-los la meva immunitat diplomàtica", va dir l'enviada francesa Marion Castaing. "Així és com es respecta aquí el dret internacional", va agregar, coberta de pols. L'Exèrcit i la policia israelianes no van voler fer declaracions.

Segons els residents, en el llogaret de Khirbet Al-Makhul vivien unes 120 persones. El dilluns, l'Exèrcit va demolir les seves cases i estables atrotinats, així com una guarderia, després que la Cort Suprema determinés que no tenen els permisos de construcció adequats.

Malgrat perdre la seva propietat, els palestins es van negar a deixar la terra, on, sostenen, les seves famílies han viscut des de fa generacions juntament amb els seus ramats d'ovelles. El dimarts, soldats israelians van detenir a membres del Comitè Internacional de la Creu Vermella que portaven ajuda d'emergència i el dimecres personal de l'organització va aconseguir armar algunes tendes, però l'Exèrcit els va forçar a desmuntar-les.

Diplomàtics d'Austràlia, Espanya, França, Irlanda, Regne Unit i l'oficina d'assumptes polítics de la Unió Europea van arribar el divendres amb més subministraments, però de seguida es van veure envoltats per al voltant d'una desena de vehicles militars israelians i els soldats els van demanar que no descarreguessin el camió. “És escandalós i indignant. Denunciarem aquestes accions als nostres governs", va dir un diplomàtic comunitari que no va voler ser identificat perquè no tenia autorització per parlar amb la premsa.

Diplomàtics: “Ens empara el dret internacional humanitari”

Segons la Convenció de Ginebra, una potencia ocupant necessita supervisar les necessitats de les persones que viuen sota ocupació. Aquesta gent no està sent protegida", va agregar. En l'altercat entre soldats i veïns, diversos àrabs van ser detinguts i un ancià es va desmaiar, per la qual cosa va ser traslladat per rebre tractament mèdic.

L'Oficina de l'ONU per a la Coordinació de l'Ajuda Humanitària (OCHA) va dir en un comunicat que Makhul és la tercera comunitat beduïna a ser demolida pels israelians a Cisjordània i el municipi de Jerusalem des d'agost.

Els palestins acusen a les autoritats israelianes d'anar quedant-se amb les seves terres històriques de pasturatge, o destinant-les a ús militar o lliurant-les als israelians els assentaments dels quals esquitxen tota Cisjordània.

Israelians i palestins van reprendre les negociacions directes de pau el mes passat després d'una suspensió de tres anys. Funcionaris palestins ha expressat seriosos dubtes sobre les possibilitats d'un acord. "El que els israelians estan fent no ajuda a les negociacions. En qualsevol circumstància, hi hagi o no converses, estan obligats a respectar el dret internacional", va agregar el diplomàtic europeu.

Juan Carlos empitjora i va a curar-se als EUA

La salut de Juan Carlos ha empitjorat, segons que han explicat els metges que l'atenen i que segueixen el seu procés de recuperació de l'operació de doble hèrnia discal del mes de març passat. Les fonts de la casa reial espanyola citades diuen que se li ha agreujat el mal a la cama i al maluc esquerra, amb una infecció, afectats per la caiguda que va tenir el 14 d'abril de l'any passat mentre era de cacera a Botswana.

La Vanguardia afegeix que 's'ha detectat una complicació causada pel deteriorament de les articulacions i de la massa òssia al maluc esquerre' i que per això l'equip de metges que l'atén es planteja de traslladar-lo a una clínica dels Estats Units. Afegeix que avui mateix la casa reial podria donar informació detallada sobre l'estat de Juan Carlos.

Aquest agreujament del seu estat de salut coincideix en un moment en què es debat la conveniència que Juan Carlos abdiqui i en què es qüestiona la seva capacitat de gestionar afers espinosos com el procés d'autodeterminació de Catalunya. Un exemple en aquest sentit l'ha exposat aquesta mateixa setmana el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve (CiU), que ha explicat com fou escridassat i fins i tot amenaçat per Juan Carlos després de la gran manifestació de l'Onze de Setembre de l'any vinent.

L'UE aclara que hi ha països que no són a l'Unió però tenen l'euro

La Comissió Europea ha recordat avui al govern franquista de Rajoy que és possible utilitzar l'euro encara que no es formi part de la Unió Europea. Després que el president Artur Mas defensés ahir que 'Catalunya en qualsevol cas estarà dins de l'euro', els portaveus comunitaris han explicat els escenaris que permeten a un estat utilitzar l'euro: 'L'accés a l'eurozona és possible per a estats membres que respecten els criteris marcats pels tractats, i hi ha dos grups de territoris que no són estats membres però que utilitzen l'euro', ha dit el portaveu de l'eurocomissari Olli Rehn, Simon O'Connor.

Explica que Mònaco, el Vaticà, San Marino i Andorra tenen acords bilaterals amb l'eurozona i que Kossove i Montenegre (Cerniagora) van adoptar la moneda unilateralment.

Mas va remarcar que no hi ha cap perill de perdre la moneda única a Catalunya si s'assoleix la independència i que als inversors ¡els és igual si Catalunya és un estat o on, si forma part d'Espanya o no' i que quan parlen de que cal seguir a Europa 'en el fons el que volen dir és l'euro perquè el que no volen és que Catalunya no tingui l'euro'.

Aquest divendres, la Comissió Europea ha confirmat que és així, i tot i que la portaveu Pia Ahrenkilde ha reiterat que no és el rol de Brussel·les comentar 'l'organització interna dels estats membres' ni especular sobre els possibles escenaris a Catalunya, ella mateixa ha demanat al portaveu econòmic, Simon O'Connor, que expliqués als periodistes els exemples d'estats de fora de la UE que fan servir l'euro.

'Hi ha dos grups de territoris que no són estats membres de la UE però utilitzen l'euro', ha dit O'Connor. 'Primer hi ha Mònaco, el Vaticà, San Marino i Andorra. Aquests territoris tenen un acord monetari amb la UE, no són part de l'Eurozona però tenen el dret d'adoptar l'euro com a moneda oficial, emetre euros, monedes que són legals a l'Eurozona amb l'obligació d'adoptar la legislació monetària i financera de la UE', ha explicat el portaveu d'Olli Rehn. Segons ha afirmat, aquests estats no participen en cap decisió a l'Eurogrup 'ni tan sols com a observadors'.

El segon grup d'estats que fan servir l'euro, ha explicat O'Connor, són Kossove i Montenegro, que van adoptar la moneda única 'de forma unilateral'. 'De facto utilitzen l'euro, però no són part de l'eurozona, i per tant han de comprar els bitllets i les monedes als bancs comercials'. A diferència d'Andorra, doncs, no poden emetre les seves pròpies monedes, però sí utilitzar l'euro.

El PP menteix: Els ambaixadors de la UE a Madrid no han parlat de Catalunya amb Margallo


Els ambaixadors dels països de la UE acreditats a Madrid han afirmat aquest dijous que no s'ha abordat la qüestió catalana durant la reunió d'una hora i mitja que han mantingut en el Palau de Viana amb el ministre José Manuel Margallo. Encara que fonts del Ministeri havien apuntat que Catalunya seria un dels aspectes a tractar en la reunió, fonts de l'equip del ministre han assegurat que la trobada s'ha limitat a parlar de la situació econòmica a Europa, les eleccions alemanyes i Síria.

Castelló ha de pagar 120 milions per l'aeroport sense avions

Un jutjat de Castelló ha sentenciat que la Generalitat Valenciana ha de pagar, d'una sola vegada, 120 milions a l'empresa Concesiones Aeroportuarias (Conaer) per la construcció de l'inoperatiu aeroport de Castelló. El jutge estima que la promotora Aerocas, propietat de l'administració autonòmica valenciana, ha de pagar a Conaer pels treballs de construcció de la infraestructura, que no té data d'obertura encara.

La Generalitat Valenciana reconeix el dret de la concessionària a cobrar per la construcció de l'aeroport de Castelló, però pretenia finançar el desemborsament del cost de l'aeroport durant els 47 anys que durava la concessió. El jutge descarta que, un cop resolt el contracte, una de les parts hagi de complir amb les obligacions de pagament previstes per al mig segle següent.

La sentència tanca un conflicte iniciat al 2011, quan els executius de Conaer van exigir a la Generalitat noves garanties de pagament. El Govern valencià es va negar i va donar el contracte per rescindit. Ara, el Consell es veu obligat a realitzar un fort desemborsament en un sol pagament per una infraestructura infrautilitzada que, sense que aterri ni s'enlairi cap avió, ha donat la volta al món.

Fabra està 'disposat a ficar-se al llit" amb Montoro per millorar el finançament


El president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, ha assegurat davant els diputats del grup parlamentari del PP en les Corts que seguirà demanant al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, millorar substancialment el finançament. Fabra ha volgut subratllar tant els seus esforços i insistència perquè Montoro cedeixi, que ha arribat a assegurar que solament li falta "ficar-se al llit" amb el ministre. "Si és necessari, ho faré", ha dit segons persones que han assistit a la reunió.

La policia espera l'ordre per detenir als torturadors franquistes

La policia espanyola espera l'ordre d'Interpol per detenir als tres torturadors reclamats per la justícia argentina en la causa oberta pels crims del franquisme. Una vegada arribi, segons un portaveu del Ministeri de l'Interior, la policia està obligada a arrestar als tres imputats: l'exguàrdia civil Jesús Nines Aguilar, de 74 anys; el excomisario José Ignacio Giralte González, de 71, i l'exinspector José Antonio González Pacheco, Billy El Nen, de 67. El quart imputat, Celso Galván, va morir el 2009.

La Plataforma per la Comissió de la Veritat està ansiosa d'explicar-li la història dels crims del franquisme al Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades o Involuntàries de l'ONU, que visitarà Espanya per primera vegada la setmana que ve. Ahir van presentar en un acte davant el Congrés, al que van assistir diputats d'IU, PSOE i ERC, l'informe que donaran als enviats de Nacions Unides.

El procediment ha de ser idèntic al cas recent del pederasta espanyol Daniel Galván, indultat per error. el Marroc va demanar la seva detenció a través d'Interpol i una vegada va arribar l'ordre a Espanya, va ser arrestat.

Una vegada detinguts, els tres excargos franquistes passarien a la disposició de l'Audiència Nacional, que hauria de decidir sobre la seva extradició a Argentina, com reclama la jutge María Servini de Cobria des de Buenos Aires per interrogar-los. El Consell de Ministres aprovaria o no l'extradició.

Fins avui, el Govern no ha col·laborat amb la jutge argentina. De fet, va intentar frenar l'obertura de la causa a Buenos Aires al·legant en 2011, en resposta a un exhort de l'equivalent a l'Audiència Nacional argentina, que aquests crims ja estaven sent investigats a Espanya, quan, en realitat, el jutge Baltasar Garzón havia estat suspès precisament per intentar fer-ho.

Finalment, en 2012, el Tribunal Suprem va tancar definitivament la via a la recerca penal d'aquests crims. Així l'hi va explicar el propi Garzón a Servini de Cobria quan aquesta li va prendre declaració el passat 27 de maig a Buenos Aires.

De moment, la jutge argentina ja ha tingut un encontronazo amb el Govern espanyol, que el maig passat va impedir que prengués declaració per videoconferència a víctimes del franquisme. Amb tot ja preparat, en el Consolat argentí a Madrid i en el despatx de la magistrada a Buenos Aires, Servini de Cobria va cancel·lar les videoconferències. Segons va explicar, l'ambaixador argentí a Espanya l'havia telefonat per transmetre-li el malestar del Govern espanyol.

El director d'assumptes consulars espanyol havia enviat al diplomàtic una nota verbal en la qual indicava que no complia el tractat bilateral d'extradició i assistència judicial en matèria penal, de 1987.

Ara, la jutge fa un pas més, idèntic al que el jutge Garzón va donar a l'octubre de 1998 quan va signar l'ordre de detenció del general xilè Augusto Pinochet. L'ordre es va executar unes hores més tard a Londres. Encara que finalment el dictador no va ser extraditat a Espanya; va tornar a Xile i va morir en 2006, sense haver estat jutjat.

Maduro i Morales amenacen a EUA amb boicotejar l'ONU per impedir volar sobre Puerto Rico

El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, va qualificar de “falta greu” la decisió d'EUA d'impedir al seu avió volar sobre Puerto Rico en el seu viatge a Xina i va anunciar que adoptarà “mesures diplomàtiques dràstiques”. "Negar-li el permís a un cap d'Estat perquè sobrevoli un espai aeri colonitzat, com és el cas de Puerto Rico, és, a més d'una cosa indignant, una falta greu", va dir Maduro durant un acte oficial ahir dijous.

Malgrat l'incident, Maduro va dir que de totes maneres viatjarà al país asiàtic després d'ordenar una altra ruta encara que sigui més llarga, “perquè Estats Units no em va a impedir anar a Xina", va asseverar el president veneçolà.

Maduro també va denunciar que les autoritats fasscistas ianquis rebutgen concedir visats als membres de la delegació governamental que assistiran a la 68º sessió plenària de l'Assemblea General de Nacions Unides, a Nova York: "No estem anant a Nova York de turistes, sinó a un òrgan de Nacions Unides". "Estats Units, no és amo de Nacions Unides", va declarar, després d'afegir que l'ONU "haurà de mudar-se de Nova York", si la Casa Blanca persisteix en aquesta actitud.

Sobre aquest tema, Maduro va dir que no acceptarà "cap tipus d'agressió" per part d'EUA i va amenaçar amb prendre mesures "fins al nivell més dràstic", ordenant al seu Govern "que s'activin tots els mecanismes" corresponents.

La vespra, el ministre d'Exteriors de Veneçuela, Elías Jaua, va declarar que les autoritats nord-americanes van informar a Caracas que no autoritzaven a l'avió de Madur utilitzar l'espai aeri nord-americà en l'oceà Atlàntic.

Jaua va qualificar la situació de "una agressió més de l'imperialisme nord-americà contra el Govern de la República Bolivariana" que manca de "argument vàlid", ja que "ningú pot negar-li el sobrevol a un avió que transporti a un cap d'Estat en un viatge internacional".

Va afegir que el seu Govern "es reserva totes les mesures que pugui prendre, si el d'Estats Units i les seves autoritats aeronàutiques no rectifiquen aquest nou atropellament contra la sobirania de Veneçuela".

Per la seva banda, el president de Bolívia Evo Morales insta als presidents de l'ALBA a no assistir a l'Assemblea General de l'ONU la setmana propera en protesta per la decisió d'EUA de tancar l'espai aeri sobre Puerto Rico a l'avió del president de Veneçuela per a un viatge a Xina.

Morales també va demanar el “retir immediat” dels ambaixadors nord-americans als països membres de l'organisme llatinoamericà.

Els problemes de Detroit (i d'Espanya)

Vicenç Navarro: Aquest article analitza la crisi fiscal i financera de la ciutat de Detroit a EUA, amb algunes reflexions sobre les seves semblances amb la situació a Espanya.
S'ha dit amb gran freqüència per economistes i pensadors neoliberals que la manera de resoldre la crisi és deixar que les forces del mercat funcionin sense cap fre o obstacle. Si hi ha una elevada desocupació, per exemple, a Espanya, la solució és que la gent (la majoria joves) que estan aturats es vagin a les parts de l'Eurozona on hi hagi ocupació, citant-se Alemanya com el receptor d'aquesta mobilitat exterior (terme que utilitza Fátima Báñez, la Ministra d'Ocupació i Seguretat Social) per definir l'exportació de joves a altres països.

L'error d'aquesta estratègia apareix amb tota cruesa a la ciutat de Detroit, que solia ser un dels majors centres industrials d'EUA i on la indústria automobilística nord-americana tenia la seva seu. El continu descens de la demanda de cotxes i altres productes industrials va portar a aquella ciutat a perdre un elevadíssim nombre de treballadors, que van deixar la ciutat.

Aquest centre urbà va passar de gairebé 2 milions d'habitants en el seu temps d'auge en els anys 60, als 700.000 d'avui, un dels descensos més marcats de qualsevol centre urbà a qualsevol país desenvolupat econòmica i tecnològicament. Aquest enorme declivi de la població treballadora, generadora de recursos, va crear un forat monumental en les arques de l'erari públic d'aquella ciutat, que s'ha accentuat encara més en els últims anys, descendint els ingressos a Detroit un 40% des de l'any 2000. Era impossible que la ciutat pogués absorbir aquesta caiguda d'ingressos. I així va passar. Es va haver de declarar en fallida.

Aquesta situació està també ocorrent als països de la perifèria de l'Eurozona, i molt especialment a Grècia, a Portugal i a Espanya. L'emigració de gran quantitat de la població jove explica, d'una banda, que disminueixi la quantitat de persones que busquen treball i, per tant, que baixi la desocupació. Però amb aquesta exportació de recursos humans es redueixen també els recursos a l'Estat (sigui aquest central, autonòmic o local).

Aquesta huída de la gent jove a l'estranger és diferent a la dels treballadors espanyols que anaven a Alemanya a buscar treball en els anys cinquanta i seixanta. Aquests, per regla general, deixaven la família a Espanya, a la qual remetien els diners. No així aquestes generacions, que són joves i que no remeten els seus ingressos a Espanya. La seva marxa suposa una pèrdua absoluta de recursos i d'ingressos.

En realitat, la situació és i serà encara pitjor a Espanya i als països perifèrics de l'Eurozona, doncs en el cas de Detroit, el govern federal és una de les institucions que ajuda més a la indústria de l'automòbil a través de la despesa militar. En aquell país, el Ministeri de Defensa juga un paper clau en la política industrial del govern federal.

I el mateix govern federal té un important impacte redistributiu de recursos a partir de la redistribució de la despesa pública, que va representar aproximadament el 24% del PIB en 2012. En l'Eurozona i en la Unió Europea, no obstant això, els fons de la Unió Europea no aconsegueixen ni l'1,2% del PIB, la qual cosa explica el limitadísimo potencial redistributiu i les grans diferències regionals de desocupació dins de la UE, menors que les existents a EUA entre els Estats. L'absència d'un govern federal europeu complica encara més la desesperada situació dels països perifèrics de l'Eurozona, incloent-hi Espanya.

A EUA les polítiques d'austeritat, promogudes pel Tea Party, que controla el Congrés, dificulta ara la intervenció federal per ajudar a Detroit, una situació semblant a la del establishment europeu respecte a l'enorme crisi dels països perifèrics. I, per si no fos poc, hi ha altres situacions comparables entre Detroit i la situació dels països de l'Eurozona. En ambdues zones del món, la banca és propietària de grans quantitats de bons públics d'aquella ciutat, com també és propietària de gran quantitat de bons públics en els estats perifèrics.

Així, s'ha calculat que els bancs europeus, tals com a UBS i Deixa, que han rebut gran nombre de fons públics en rescats, tenen aproximadament mil milions de dòlars en bons de la ciutat de Detroit. Com a Espanya, el pagament d'aquest deute serà prioritari, forçant grans dosis d'austeritat. Així de clar.

Nou atracament feixista del PP als malalts crònics: pagaran per les medicines hospitalàries des d'octubre

Els pacients no ingressats hauran de pagar per les medicines que els dispensin en les farmàcies hospitalàries per tractar malalties greus o cròniques, fins a un màxim de 4,2 euros per envàs, des del proper 1 d'octubre, segons la Direcció general de la Cartera Bàsica de Serveis del Sistema Nacional de Salut que aquest dijous publica el BOE i que inclou una relació de més de 150 presentacions de diferents fàrmacs afectats per la ministra deficient i lladregota Mato.

"L'aportació reduïda conforme al que es disposa en l'article 94.bis de la Llei 29/2006 és d'un 10% del PVP del medicament, amb un màxim actualment fixat en 4,2 €", segons es precisa.

Quan la dispensació no s'ajusti a l'envàs comercial, el càlcul de l'aportació es realitzarà de manera "proporcional" a la medicació subministrada.

Afecta a pacients que ja consumeixen altres medicaments


Davant aquesta resolució, la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (Fadsp) ha mostrat el seu rebuig. Fins ara, ha recordat l'entitat, aquests fàrmacs eren de dispensació gratuïta i es dirigien a malalts amb hepatitis C, diferents tipus de càncer, VIH, o artritis, entre altres processos mèdics.

Encara que s'assegura que es tracta d'una aportació reduïda amb un topall màxim de 4,20 euros, cal tenir en compte que afectarà a pacients amb malalties cròniques que ja consumeixen altres medicaments sotmesos a copagos i que en molts casos tenen ingressos reduïts, va prosseguir la federació.

Des d'aquesta perspectiva, Defensa de la Sanitat Pública entén que aquesta decisió serà "una nova barrera que dificulta i/o impedeix l'accés a medicaments necessaris als sectors de la població amb menors ingressos".

Síria denuncia davant l'ONU que EUA "segueix recolzant" a Al-Qaeda

El Govern sirià va denunciar avui davant l'ONU que Estats Units i els seus països aliats "prossegueixen amb el seu recolzament" a la xarxa terrorista Al-Qaeda i els seus grups afins a Síria, informa l'agència Sana. El ministeri subratlla que EUA, França, el Regne Unit, Aràbia Saudita, Qatar i Turquia recolzen, recluten, acullen, entrenen i armen als assassins d'Al-Qaeda i als seus grups locals.

El Ministeri sirià d'Afers exteriors va enviar sengles missatges a la Presidència del Consell de Seguretat i al secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon per aquest motiu, va precisar l'agència: "Han augmentat en els últims mesos els categòrics i públiques crides de diversos responsables d'EUA, França, el Regne Unit, Aràbia Saudita, Qatar i Turquia per recolzar, reclutar, acollir, entrenar i armar a Al-Qaeda i els seus grups sucursals a Síria", subratlla el ministeri.

En aquest sentit, acusa a aquests països de recolzar a aquestes organitzacions terroristes i fer els ulls grossos sobre els crims que aquests grups perpetren a Síria.

Així mateix, el ministeri sosté que entre aquests grups figuren l'Enfront del Nusra i l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant, tots dos vinculats a Al-Qaeda, i uns altres "que lluiten per destruir Síria i perpetrar massacres contra els civils".

Al seu judici, el suposat suport d'Occident a aquestes organitzacions busca "obstaculitzar qualsevol solució política al conflicte sirià i prosseguir amb el vessament de sang", per la qual cosa aquests països "són responsables dels crims terroristes a Síria".

El Govern sirià també va advertir que el suport al terrorisme suposa "una franca violació de les bases de la legalitat internacional i els principis que regeixen els llaços exteriors i de bon veïnatge i les resolucions de l'ONU sobre la lluita contra el terrorisme".

Finalment, va demanar a l'ONU i la comunitat internacional obrir una recerca immediata sobre aquestes pràctiques i lluitar contra el terrorisme a Síria.

Vídeo: El covard i feixista Bauzá es perd la Nit de l'Art a Palma per por a l'escridassada

La tradicional Nit de l'Art de Palma, que artistes i expositors aprofiten per mostrar els seus treballs en una gran exposició nocturna i festiva amb les portes obertes s'ha estalviat enguany la presència de la xusma corrupta, burgesa i provinciana del PP balear, doncs els màxims representants polítics de les Illes no assistirenper fugir de la ciutadania. Ni el feixiste president Bauzá ni la indecent consellera contra l'Educació pública, Joana Maria Camps, no van anar al Casal Solleric per evitar de ser escridassats pels centenars de ciutadans que els esperaven amb samarretes verdes de protesta, en plena vaga indefinida d'ensenyament i amb tota l'illa dempeus contra el feixisme del PP.

Al matí Bauzá no havia assistit a la inauguració del curs universitari pel mateix motiu. Però en l'acte universitari tots els representants del govern van ser estat escridassats i els manifestants van cantar 'L'Estaca' com a protesta (vídeo).

Sí que va assistir a la Nit de l'Art el batlle de Palma, Mateu Isern, que fou increpat amb crits de: 'No hi ha cultura, sense educació!' i 'Dimissió!'. Isern, de fet, no va poder entrar per la porta principal, sinó que hagué d'entrar per la del bar. El vice-president del Consell Insular de Mallorca, Joan Rotger, va haver de ser escortat per la policia quan va voler sortir del local.

També hi van assistir la presidenta del parlament, Margarida Duran; el tinent-batlle d'Economia de Cort, Julio Martínez; el tinent-batlle d'Urbanisme, Jesús Valls; la diputada del PP Ana Maria Aguiló; i el regidor de Cultura, Fernando Guillet. Tots foren fortament escridassats.

Biel Majoral: 'Els mestres han començat la quarta Germania contra l'abús de poder'


Vídeo del clam dels mestres al Campus de la UIB en el quart dia de vaga dels docents a les Illes balears. des de tots els països catalans creix el suport als docents que des de les escoles, instituts i aules universitàries posen el seu granet d'arena en la transmissió de principis i valors; en la formació i preparació de persones amb criteri, sensibles, creatives i emprenedores; persones compromeses amb la seva societat. Biel Majoral: 'Els mestres han començat la quarta Germania contra l'abús de poder'. Entrevista al músic i professor de la Facultat d'Educació de la UIB en que parla de la revolta dels mestres de les Illes contra la política educativa del govern PP de Bauzá.

Els treballadors de la CUP cedeixen el seu jornal als mestres vaguistes de les Illes


Els treballadors de la CUP al Parlament de Catalunya han cedit el seu sou d'un dia als vaguistes de les Illes. Ho han anunciat aquest dijous després que també ho fes el regidor de la CUP a Reus, David Vidal. Els dos treballadors de Reus, i també els del Parlament, ingressaran el jornal d'avui a la caixa de resistència de l'Assemblea de Docents. La CUP considera que la lluita dels mestres illencs és un exemple per la resta de treballadors dels Països Catalans

Wert i Bauzá suspenen la inauguració del curs per por de les protestes contra la política feixista del PP


L'acte d'obertura del curs universitari 2013-2014 que anava a celebrar-se el dilluns a Saragossa, amb assistència del ministre contra l'Educació, José Ignacio Wert, s'ha suspès davant la "certitud" d'alteracions que poguessin desencadenar "incidents de major gravetat", informa la Universitat de Saragossa. Igualment el president del PP balear ha decidit amagar-se de la ciutadania, que li preparava una altra tanda d'esbroncades.
.

Alarma per un focus de vespes assassines invasores a la Garrotxa

Tècnics del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural treballen amb Unió de Pagesos i les associacions d'apicultors de Catalunya per eradicar o minimitzar els danys causats per la vespa velutina, una espècie invasora de la qual s'ha detectat la presència en una zona de la Garrotxa, en el municipi de Sant Privat d'en Bas (Girona).

Els apicultors ja han instal·lat paranys per atrapar les vespes i han iniciat batudes per localitzar el niu, que habitualment se situa en les branques més altes dels arbres. El president de l'associació d'apicultors de Girona, Ángel Noguer, ressalta que és "clau" trobar el niu en menys de quinze dies perquè sinó els insectes es dispersaran i començaran la hibernació. Per moment, ja han atrapat uns 130 exemplars.

Els punts on es controla la presència de la vespa velutina són els passos fronterers de muntanya, al costat d'explotacions apícolas de la zona i al costat d'explotacions on és possible que s'hagi estès. El nou nucli ho va detectar un apicultor fa vuit dies dins del terme municipal de Sant Privat d'en Bas, a la comarca de la Garrotxa.

El president de l'Associació d'Apicultors Gironins ha explicat que estan "preocupats" pels danys que poden causar aquests insectes. "Les vespes asiàtiques es posen al costat de les caixes i quan les abelles arriben allí al capvespre les cacen al vol, els tallen el cap i les hi porten", va explicar Noguer. Segons el president, aquesta plaga afecta tant al sector de l'apicultura com altres àmbits perquè aquestes vespes mengen carn, peix i fruita.

Plaga invasora


Noguer ha detallat que es realitzaran batudes per la comarca per intentar localitzar el niu d'aquests insectes. El president ha assegurat que és "molt important" poder localitzar aviat abans que entre l'hivern."En uns quinze dies, unes 200 vespes mare sortiran del niu per fer un forat on passar els mesos de fred, si no les localitzem ara pot ser que s'escampin per tota la demarcació", va lamentar.

De moment, els apicultors ja han instal·lat paranys per tota la zona afectada i han caçat unes 130. No obstant això, des de l'associació han fet una crida al fet que tots els apicultors gironins i de tota Catalunya posin paranys per intentar capturar-les i frenar el seu avanç. A l'agost de l'any passat, els apicultors gironins ja van alertar que aquesta plaga havia creuat la frontera i s'escampava per l'Alt Empordà. Precisament, els apicultors van localitzar alguns exemplars a Portbou, a 30 quilòmetres del lloc on es va trobar el primer animal d'aquesta espècie.

"Ha estat una sorpresa trobar aquest nucli perquè pot ser que també estiguin en qualsevol altre lloc", ha apuntat Noguer. La vespa velutina, més coneguda com a vespa asiàtica o vespa assassina, és un insecte provinent de Xina que mata a les abelles tradicionals comunes per alimentar a les seves larves. Aquest animal, tres vegades més grans que les abelles d'aquesta zona, ja està considerat com una plaga després d'estendre's per França i el País Basc. Els experts asseguren que malgrat l'espectacularitat de l'insecte ‒amb el cos fosc i les potes grogues‒ no és agressiu amb les persones, encara que les seves picades són molt doloroses.

Islàndia no vol ser a la UE

Islàndia ha aturat definitivament les converses per a formar part de la Unió Europea. El ministre d'Afers Estrangers islandès, Gunnar Bragi Sveinsson, va anunciar ahir que el seu país dissoldria totes les comissions creades per a negociar aquest ingrés i comunicar a la Unió Europea que no hi hauria cap més reunió. La darrera reunió entre la Unió Europea i Islàndia s'havia fet tot just diumenge.

Les negociacions van començar el 2008, després del col·lapse econòmic de l'illa. Tanmateix l'oposició ciutadana a formar-ne part i les dificultats d'acord sobre els drets de pesca han alentit el procés i finalment l'han suspès. El govern actual es va presentar a les eleccions amb la promesa electoral d'aturar les negociacions entre la Unió Europea i Islàndia.