diumenge, 14 d’agost de 2011

NYT: "L'elit bancària controla un mercat de 700 bilions de dòlars"

Un reportatge publicat per The New York Times, demostra que els grans bancs dominen a plaer el opac, lucratiu i desconegut mercat dels derivats financers, i que mantenen reunions secretes un cop al mes, per consolidar la seva supremacia global. The New York Times publica els noms dels executius dels bancs que se suposa formen aquesta elit: Thomas J. Benison de JPMorgan Chase&Company; James J. Hill de Morgan Stanley; Athanassios Diplo del Deutsche Bank, Paul Hamill d'UB Suïssa; Paul Mitrokostas del Barclays, Andy Hubbard de Credit Suisse, Oliver Frankel de Goldman Sachs; Ali Balali del Bank of America, i Biswarup Chatterjee de Citigroup.

Aquests banquers formen una poderosa comissió que els permet supervisar els CDS, instruments que, sobretot en els sectors de les assegurances i el petroli, ajuden a immunitzar davant els riscos. En teoria, "aquest grup existeix per a preservar la integritat d'un mercat de 700 bilions de dòlars", equivalent a 12 vegades el producte global.

El títol de l'article no deixa lloc a dubtes: "A Secretive Banking Elite Rules Trading in Derivatives": "Una secreta elit bancària controla el mercat de Derivats (de 700 bilions -amb catorze ceros darrera el set- de dòlars)".

En aquest mercat es comercia amb dotze vegades el PIB mundial, una xifra que supera astronòmicament tot el que es comercia en els mercats borsaris, que al costat d'aquest gran negoci és una bagatel.la.

Diu part de l'informe: "Els membres d'aquesta elit de Wall Street es reuneixen el tercer dimecres de cada mes al Midtown de Manhattan, i comparteixen un objectiu comú: protegir els interessos dels grans bancs en el mercat de derivats, un dels àmbits més lucratius i controvertits de les finances, que tenen un secret comú: els detalls d'aquestes trobades, i les seves identitats, han estat estrictament confidencials".

Els CDS són el producte estrella de l'economia mundial i fins fa alguns mesos molt pocs coneixien ni tan sols el seu funcionament.

Els CDS es negocien al marge dels mercats regulats i la seva grandària multiplica per deu el deute total dels Estats Units, que avui arriba als 75 bilions de dòlars. És a dir, estem parlant d'un negoci que mou més de 700 bilions de dòlars, i que, per tant, exigeix ​​un gran esforç per donar compte d'aquests nombres: un 7 seguit de 14 zeros. Però és un esforç necessari per comprendre el daltabaix financer en el qual està embolicat el planeta.

Economistes indignats francesos acusen el neoliberalisme de la crisi

Qui és responsable de la crisi financera? Per prestigiosos economistes francesos -com d'altres silenciats de tot arreu- la resposta és clara: El poder dels mercats i la creença en els principis neoliberals. Després del filòsof Stéphane Hessel, ara són els economistes francesos qui s'indignen. En el seu "Manifest d'economistes aterrits", signat per 630 experts, no només critiquen, com fa Hessel en el seu "Indigneu-vos!, també proposen alternatives clares i concretes, com fan Attac i Àngels Martínez Castells, entre d'altres, a "Reacciona".

Igual que els textos citats, el manifest dels economistes es va difondre en un primer moment molt lentament. Però des de fa poc, el llibre de 69 pàgines ocupa el segon lloc de la llista de bestseller, amb 70.000 exemplars venuts. Només el supera "Indigneu-vos!", que a França es va convertir en un èxit de vendes.

Per als quatre autors del text -Philippe Askenazy, André Orléan, Henri Sterdyniak i Thomas Coutrot-, la crisi actual és més que una crisi econòmica cíclica. En el llibre parlen d'una crisi social amb conseqüències ecològiques i polítiques a nivell global.

Primer manifest d'economistes contra el neoliberalisme

Els autors reclamen un control dels mercats financers en favor d'un desenvolupament social més just. No en va, Coutrot és assessor de la divisió francesa d'Attac (Assocació per a la taxació de les transaccions financeres i per a l'acció ciutadana).

"Els mercats financers són eficients": Aquest és el primer lloc comú que els economistes gals volen rebatre. Segons ells, la llei de l'oferta i la demanda no funciona en aquests mercats, ja que quan el preu de les accions o derivats pugen, la demanda no baixa. Més aviat passa el contrari: L'espiral de preus atreu cada vegada a més compradors, el que provoca una bombolla especulativa i una pujada dels preus.

Per contrarestar aquesta tendència, els quatre economistes proposen, entre altres coses, prohibir l'especulació per al benefici propi als bancs i establir un control per als fluxos internacionals de capital.

¿Protegeix l'euro de la crisi? Els elevats endeutaments dels Estats estan en realitat provocats pel sistema de prestacioens socials? ¿Serà la crisi grega el principi de la creació d'un govern econòmic europeu? El llibre aborda totes aquestes qüestions des d'un punt de vista crític.

Moltes de les possibles conseqüències de la crisi econòmica que proposen no són noves: com l'eliminació dels beneficis fiscals per als rics, la reducció de les càrregues a les rendes més petites o la lluita contra la creixent diferència del nivell de vida a Europa. Però sí és la primera vegada que els economistes s'uneixen en un manifest i adverteixen alt i clar contra l'economia neoliberal.

Líbia denuncia que l'OTAN planeja atacs contra la seva frontera amb Tunísia

Líbia té proves que l'OTAN preveu llançar pròximament una ofensiva aèria contra el lloc de Ras Jadir (foto del camp de refugiats allà ubicat), a la frontera amb Tunísia, per obrir el camí a les forces monàrquiques en el seu avanç cap a Trípoli, ha declarat en un comunicat Musa Ibrahim, portaveu del règim de Muammar Gaddafi. Segons Ibrahim, aquests plans de l'Aliança Atlàntica suposen un greu perill per a "milers de libis, la majoria dones i nens" que creuen el lloc de Ras Jadir camí a Tunísia. En les últimes setmanes, aquest lloc fronterer s'ha convertit per als ciutadans de Líbia en l'única via legal per emigrar al país veí des de la seva terra sumida en la guerra.

En cas de bombardejar el lloc, l'OTAN "perpetraría una nova matança de civils", va advertir el portaveu de Trípoli, que el passat 9 d'agost va responsabilitzar a les tropes de l'OTAN de la mort de 85 civils com a conseqüència d'un atac aeri contra la ciutat de Zliten, a l'oest de Líbia.

Ibrahim va expressar així mateix confiança que el Govern tunisià "adopti una postura més ferma i no permeti convertir al seu país en una base per a l'agressió contra Líbia".

Segons va afirmar, grups de l'oposició líbia que es troben en sòl tunisià estan preparats per creuar en qualsevol moment la frontera sota la cobertura de bombardejos de l'OTAN i començar combats contra les forces governamentals.

Mentrestant, l'OTAN ha informat avui que en les últimes 24 hores els seus avions que participen en l'operació "Protector unificat" a Líbia van realitzar 110 vols, inclosos els 47 de combat, destruint dos tancs, un sistema d'artilleria i altres objectius de les forces de Gaddafi.

Des del passat 31 de març, dia en què l'Aliança va assumir el comandament de l'operació l'OTAN han realitzat un total de 18.884 vols, entre ells 7.174 de combat.

La Guàrdia Civil deté els pares d'una nena de dos anys per abandonar-la en un contenidor

La Guàrdia Civil ha detingut els pares d'una nena de dos anys com a presumptes autors d'un delicte d'abandonament de menor en ser trobada aquesta en un contenidor d'escombraries, informen fonts de la Delegació del Govern a Múrcia. Van ser diversos veïns de la pedania de Cabezo de Torres, prop de la capital murciana, que es van adonar de la presència de la petita en escoltar sanglots sobre les 20:30 hores de dissabte al carrer del Carme.

Després d'obrir el contenidor i apartar diverses bosses d'escombraries, van localitzar a la nena "plorant, suada i amb cara de pànic", segons van relatar als agents de la Guàrdia Civil.

Una vegada identificats els seus pares, d'origen magribí, van ser detinguts i posats a disposició de la Policia Judicial del Cos Nacional de Policia de Molina de Segura, que instrueix les diligències del cas.

Informe de Jaiki Hadi: El 25% dels i les presos polítics bascos està malalt i el 6% està molt greu

A més de denunciar la política carcerària de França i Espanya, l'informe detalla la situació de deu presos que pateixen malalties greus en estat molt avançat: càncer, sida, trastorn esquizoafectiu... Alguns d'aquests mals ja no tenen cura pel fet que els diagnòstics han estat tardans, i els posteriors controls i seguiments no es realitzen amb la freqüència i les condicions que es necessiten pels impediments i «excuses absurdes» dels responsables de les institucions penitenciàries.

Segons l'article 92 del Codi Penal espanyol, les persones empresonades amb malalties greus tenen dret a recobrar la llibertat i viure en un ambient adequat amb l'objectiu d'evitar el seu empitjorament. «No hem d'oblidar que ha estat la presó la que ha provocat molts d'aquests casos», adverteixen des de l'esmentada associació. Malgrat tot, una vegada i una altra se'ls nega la llibertat condicional i en altres casos se'ls nega l'acostament. Jaiki Hadi considera que amb les penes actuals -fins a 30 i 40 anys-, s'aplica de facto la pena de mort.

L'associació ha enumerat els cinc pilars de la política penitenciària que comporten aquestes conseqüències: règim carcerari més estricte -primer grau-, dispersió, intervenció de tot tipus de comunicacions -siguin físiques o escrites-, aïllament i condemnes a «cadena perpètua».

Totes i tots els presos polítics bascos han patit, i pateixen, alguna d'aquestes mesures i paguen les seves conseqüències. Els números així ho demostren. En l'actualitat, hi ha més de 700. D'aquests, 112 pateixen malalties físiques -20 a l'Estat francès i 92 a l'Estat espanyol-i 40 reben assistència psicològica -5 a les presons franceses i 35 en les espanyoles-.

No obstant, una psicòloga de Jaiki Hadi alerta que la llista és «molt variable» i que el nombre real de malalts és molt més gran. «Detectar tots els casos és molt difícil», afegeix, alhora que assegura que cada vegada són més els mals psicològics: quadres depressius, paranoies, deliris, esquizofrènia, ansietat, brots psicòtics, estrès posttraumàtic com a conseqüència de les tortures.

EUA talla la ajuda a Gaza i es nega a mostrar els comptes de les seves 'ONG'

USAID, l'agència nord-americana de cooperació, no operarà a Gaza fins a nou avís. Es nega a auditar els seus comptes davant el Govern de la Franja, en mans de Hamàs, i tracta de pressionar tallant l'ajuda en un territori ofegat per cinc anys de bloqueig. EUA va confirmar ahir que farà efectiu el seu xantatge i que ha congelat l'ajuda anual que destina a Gaza, xifrada en 100 milions d'euros.

Washington respon d'aquesta manera a la petició llançada pel Govern de la Franja, en mans de Hamas, perquè les organitzacions que treballen a la zona s'inscriguin en el registre oficial i auditin els seus comptes. Segons va fer públic ahir l'Agència Nord-americana d'Ajuda al Desenvolupament (USAID, per les seves sigles en anglès), «les ajudes es van congelar ahir, 12 d'agost, fins a poder operar sense ingerències». La mateixa font, citada per France Press, va rebutjar «la clausura de les oficines a Gaza dels cossos Metges Internacionals, finançat per USAID», arran de la seva negativa a mostrar les seves comptes.

Hamàs, per la seva banda, insisteix en veure les finances de les ONG que treballen a la Franja i acusa USAID de no «respectar les lleis palestines". El seu portaveu, Taher al-Nounou, va denunciar que «USAID rebutja reconèixer el Govern existent a Gaza». La resistència islàmica governa únicament a la Franja tot i haver aconseguit la victòria en tots els territoris palestins en les eleccions celebrades el 2006. No obstant això, la comunitat internacional es nega a reconèixer a l'Executiu que lidera Ismael Haniyeh, i únicament manté llaços amb l'Administració de Ramallah, en mans de Mahmud Abbas, líder d'Al-Fatah.

Càstig afegit

En el fons, el que persegueix EUA amb aquesta estratègia és minar l'autoritat del Govern de Gaza. D'una banda, assegura que les seves organitzacions ja envien auditories a l'Executiu de Ramallah (en mans d'Al-Fatah des que es farà pujar al poder el 2007, després d'un cop d'Estat que va fracassar a Gaza però va triomfar a Cisjordània). De l'altra, suposa un càstig afegit al milió i mig d'habitants de Gaza, que pateixen un bloqueig que ha estat denunciat per diferents organismes internacionals des de fa cinc anys. En teoria, la comunitat internacional només reconeix el Govern de Ramallah, precisament el que no va sorgir d'unes eleccions. Encara que, de facto, les ONG tracten amb Hamas a l'hora de treballar a Gaza.

La utilització de USAID i l'ajuda humanitària com a eina per deslegitimar la resistència palestina no és una estratègia nova. En els últims anys s'ha multiplicat la presència d'organitzacions nord-americanes que obliguen els grups palestins a signar un document de condemna de la lluita armada si volen rebre fons per als seus projectes.

Índia: Al setembre ordinadors per totes les escoles a 30 euros

Queda tan sols un mes perquè comenci una nova era de la tecnologia digital. Al setembre l'Índia té planejat posar en circulació els ordinadors portàtils més barats del món, amb un cost de només 35 dòlars nord-americans, uns 30 euros. Segons Kapil Sibal, ministre de Desenvolupament de Recursos Humans de l'Índia, llavors "tots els negativistes seran sorpresos d'una manera molt desagradable".

El primer prototip de l'ordinador va ser presentat fa un any, i les autoritats índies es van comprometre a fer-ho realitat en uns mesos. Per aquell temps comentaven que el dispositiu tindrà una memòria operativa de 2 GB, un controlador de connexió sense fils wifi i un port USB.

En aquests moments no han comunicat cap detall tècnic d'aquesta revolucionària innovació. La tasca principal del portàtil serà la mateixa que es va declarar el 2010: es destinarà a les escoles i universitats del país. No obstant això, la notícia ja no té tant ressò. Al juny el ministre ja va declarar que aquell mateix mes les primeres 10.000 unitats de tableta escolar sortirien al mercat. Fins i tot ha precisat que el seu preu inicial seria $ 49, davant dels 35 calculats anteriorment. Però els 'minilaptops', anomenats Sakshat, no van aparèixer. Ara el nou termini és setembre.

La ordinador portàtil més barata coneguda fins ara va ser XO, que l'organització OLPC fabrica des de 2007. El seu preu ronda els 200 dòlars i el fan servir escoles de 35 països del món. A finals de 2009, la OLPC presentar el seu nou model, XO-3, un microcomputador amb pantalla tàctil, i va declarar que el seu preu serà menor de 100 dòlars. Es planeja que els primers XO-3 sortiran al mercat el 2012.

No obstant això, l'Índia va considerar el preu de 100 dòlars per portàtil massa elevat i va decidir crear el seu propi aparell.

El govern d'Obama va finançar la campanya de premsa contra els 5





El govern de Raúl Castro ha denunciat una campanya informativa de Washington contra cinc ciutadans cubans, actualment empresonats als Estats Units per acusacions d'espionatge. Abans, el Comitè Nacional nord-americà per la Llibertat dels Cinc Cubans va obtenir documents que demostren com el govern nord-americà d'Obama va pagar a diversos mitjans d'informació amb l'objectiu de crear una imatge negativa dels cubans en vigílies de la vista del seu cas al tribunal.

El grup de "els cinc" va ser detingut el 1998 per l'FBI. Després aquests homes van rebre diverses sentències des de 15 anys fins a dues cadenes perpètues.

La directora del Comitè Nacional per a l'Alliberament dels 5, Gloria La Riva, afirma que la campanya informativa, promoguda per EUA, va influir en el veredicte contra els arrestats.

"Els cinc no estaven cometent crims contra el poble. Estaven vigilant a terroristes per aturar actes de violència, terrorisme contra Cuba o qualsevol persona que podria ser blanc dels terroristes", va afegir.

L'UE dóna la raó a Espanya en la seva discriminació cap als treballadors romanesos

Jose Luis Forneo: La Comissió Europea ha donat pels arguments aportats pel Govern per justificar la restricció del dret al lliure moviment de treballadors comunitaris quan aquests casos romanesos. La raó argumentada és el deteriorament del mercat laboral, com si resultés que els drets dels ciutadans no fossin inalienables, sinó que depenen dels interessos del govern de torn. Les dades mostren que a més del 21% d'atur (o el 45% d'atur juvenil), més del 30% dels romanesos que viuen a Espanya estan desocupats, i que la seva arribada legal s'ha duplicat des de l'entrada d'aquest país a la UE el 2007, passant dels 388.000 al gener de 2006 als 861.586 al març de 2011.

Quan Romania i Bulgària van accedir a la UE, els 15 socis més veterans van imposar restriccions als seus treballadors. El nostre país va ser un dels primers a eliminar-los en 2009, mentre que altres deu estats (Àustria, Bèlgica, França, Alemanya, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Malta, Països Baixos i Regne Unit) els mantenen fins 2013.

El fracàs de la gestió dels últims governs del PP i el PSOE, que van basar la seva economia en el creixement ràpid en el sector de la cosntrucció, i l'enriquiment ràpid dels inversors, va provocar que la bonança econòmica que va fer que les empreses atraguessin a mà d'obra estrangera per augmentar els seus beneficis (normalment pagant-los menys) es converteixi en malson i ara ja la mà d'obra barata no faci falta. Com veiem, la igualtat i els drets dels treballadors compten poc per al govern, i el que realment compta són els beneficis dels empresaris.

Així Espanya ha reintroduït el 22 de juliol la prohibició que els comunitaris romanesos puguin exercir el seu dret de moure lliurement com a treballadors per tota la Unió, fins al 31 de desembre de 2012. Una cosa curiós, ja que mentre les ordres arribades de Brussel quan es refereixen a retallades de salari, de drets, o socials, són ampliacions pels governs com si fos impossible no fer-ho, mentre que els drets que aparentment tenen els ciutadans comunitaris semblen ser de posar i treure. I, a més, sense que el govern romanès faci res per defensar els drets dels seus ciutadans (clar que potser és que en realitat Romania ja no tingui sobirania alguna per protegir-los).

I és que tornem a l'evidència de sempre. Una cosa és defensar la igualtat i la democràcia quan es tracta de defensar els dret dels magnats i les grans empreses i una altra, molt diferent, assegurar els drets legals dels treballadors. A aquests últims, sigui quina sigui la seva nacionalitat, se'ls pot rebaixar salaris, drets o aplicar prohibicions de la seva llibertat de moviment i ocupació sense que, en aquest cas, sembli amenaçades el curiós concepte capitalista dels drets i la democràcia.

I tot això sense que la classe treballadora espanyola se senti indignada pel tracte que el seu país dóna als treballadors romanesos, i fins i tot, sense que els gairebé un milió de treballadors romanesos a Espanya es mobilitzin pels drets dels seus compatriotes discriminats. I és que mentre els treballadors de qualsevol nacionalitat segueixin desunits, sempre seran els perdedors mentre els que guanyen segueixen enriquint a costa seva.