dimecres, 27 de febrer de 2013

Un policia afganès droga a 17 col·legues i els assassina

En un lloc de la Policia Local Afganesa a la província oriental de Ghazni la nit de dimarts un policia va drogar a 17 col·legues i posteriorment els va matar a trets amb ajuda d'un grup de milicians rebels, han informat les autoritats avui: "Un policia primer va drogar a 17 companys i després va cridar els taliban i els van disparar a tots", va dir el detectiu cap de la policia de Ghazni, Mohammad Hassan.

Set dels morts eren nous reclutes en formació. Els talibans es van adjudicar l'atac en un missatge de text enviat pel seu portaveu, Zabihullah Mujahid, que va desmentir l'ús de verí, només va reconèixer que les víctimes van ser assassinades mentre dormien.

Aquesta classe d'atemptats minen la confiança entre les forces afganeses, que moltes vegades han bregar amb un enemic que està entre ells mateixos. Les forces estrangeres abandonaran el país a finals de 2014 i des de llavors el control del país estarà completament en mans de funcioanrios afganesos, a les quals es pressiona perquè controlin des de ja la insurgència taliban.

Atemptat a Kabul

La Policia Local Afganesa és una força de ràpid creixement dissenyada pels Estats Units per reclutar homes locals com agents de seguretat, però l'ens policial ha enfrontat acusacions d'abusos i de corrupció generalitzada. El mateix president Hamid Karzai ha expressat temors que, sense una revisió exhaustiva dels seus integrants, el programa pogués acabar armant a delinqüents i cabdills locals.

Mentre, a la capital Kabul, un atacant suïcida va lliscar sota d'un autobús ple de soldats afganesos i va fer esclatar els seus explosius, el que va provocar ferides a 10 persones (6 soldats i 4 civils) en un atac que subratlla la capacitat dels extremistes islàmics d'atacar fins i tot a Kabul.

L'home, que lluïa un abric negre, es va acostar enmig d'una intensa nevada quan els soldats abordaven el vehicle, va deixar a terra la seva ombrel·la i es va ficar sota de l'autobús com si anés a arreglar alguna cosa, van dir testimonis. Un d'ells va dir a l'agència AP "vaig veure que es va ficar sota i em vaig preguntar ¿què farà aquest boig?".

IU presentarà demà la querella contra el PP i Bárcenas

El coordinador federal d'Izquierda Unida (IU), Cayo Lara, i el secretari executiu de Convergència Político-Social, Enrique Santiago, registraran demà a les 11.00 en l'AN una querella criminal pel 'cas Bárcenas'. La querella criminal ha estat elaborada per IU, conjuntament amb l'Associació Justícia i Societat, l'Associació Lliure d'Advocats, Ecologistes en Acció i la Federació dels Verds.

Aquest dilluns el líder d'IU va avançar en una roda de premsa que el seu partit presentaria aquesta setmana la querella criminal contra els extesorers del PP Luis Bárcenas i Álvaro Lapuerta, i contra els que fossin responsables d'organització, finances i assessoria legal del PP i exministres Ángel Acebes, Rodrigo Rato i Federico Trillo, per suposades comissions irregulars al PP entre els anys 2003 i 2008.

Segons ha precisat Cayo Lara, la querella és també contra els directius de vuit empreses que van realitzar aquests pagaments i contra l'exsecretari d'Organització del PP de Galícia, Pablo Crespo, així com contra Adolfo Sánchez, identitat que podria respondre a un "nom codificat" als papers de Bárcenas que presumptament reflecteixen les donacions i pagaments en B efectuats pel PP.

Izquierda Unida igualment avançà que l'escrit inclourà els delictes d'alteració de preus de concursos i subhastes públiques, receptació i blanqueig de capitals, suborn, prevaricació, tràfic d'influències, delictes contra la hisenda pública, frau i exaccions il·legals, encobriment, falsedat i apropiació indeguda de fons electorals i associació il·lícita.

En la mateixa conferència de premsa, Lara relatà que l'acusació comença l'any 2003 en considerar que els delictes d'anys anteriors podrien estar ja prescrits, encara que els fets relatats comencen el 1990 i inclouen els presumptes pagaments d'empreses privades al PP, que quantifiquen en prop de sis milions d'euros.

Lara va manifestar que IU entén que aquestes companyies podrien haver caigut en competència deslleial, perquè considera que van aconseguir l'adjudicació d'obres o serveis públics a canvi d'aquestes donacions al PP, que fins a 2004 era al Govern.

De fet la querella, ha afegit, inclou una sèrie d'extractes del Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) que demostren concessions a aquestes empreses en dates pròximes a les que van donar fons al PP.

Els directius contra els quals es dirigeix ​​la querella-va avançar IU-són el president del Grup Sando, José Luis Sánchez Domínguez, que presumptament va donar als populars més un milió d'euros; Manuel Contreras Caro, president de Azvy, donant de 858.000 euros; Juan Manuel Villar Mir, expresident d'OHL, que va pagar més de mig milió d'euros, Luis de Rivero, expresident de Sacyr Vallehermoso, donant de mig milió euros; Alfonso García Pozuelo, de construccions Hispànica, que va pagar entre 250.000 i 300.000 euros; Juan Manuel Fernández, d'Aldesa, també donant d'entre 250.000 i 300.000 euros, José Mayor Oreja, de Construccions de Foment i Contractes, que va pagar almenys 170.000 euros, i Antonio Vilella, de Construccions Rubau, que va donar com a mínim 100.000 euros.

De la mateixa manera, el líder d'IU subratlla que, segons la seva opinió, el PP va incórrer en competència il·lícita electoral perquè va poder utilitzar fons il·lícits durant alguna campanya electoral, com creu que el partit va poder afavorir "l'estafa immobiliària de la democràcia que ha arruïnat el país".

Esquerra Unida concreta que la querella es dirigiria contra persones físiques, encara que preveu la possibilitat que el PP tingui responsabilitat com a persona jurídica. Finalment, va declarar que no exclouen la possibilitat d'ampliar les acusacions al llarg de la investigació i que no havien inclòs-hi el president del PP, Mariano Rajoy, perquè, encara que va ser secretari general del partit entre 2003 i 2004, creuen que estava "bolcat" en la campanya de les seves primeres eleccions generals com a candidat.

Montilla reconeix el pacte brut i secret sociovergent

L'expresident de la Generalitat José Montilla -ara col.locat de senador malgrat la seva reconeguda incompetència- protagonitza un llibre del cronista Rafael Jorba, sobre el període que va de 2006 a 2010 i tot el que va viure liderant el PSC fins al seu enfonsament i el del Govern català. Una de les poques veritats interesants que diu és la coneguda i evident de que l'aleshores president espanyol i secretari general del PSOE, Rodríguez Zapatero, va mantenir el pacte sociovergent -que venia de la transició i dels negocis bruts dels Samaranch amb Narcís Serra- a la seva esquena i que a les eleccions de 2006 havien pactat amb CiU que es deixaria que governés la llista més votada, és a dir, regalarien el govern sempre CiU doncs segons una llei electoral plena de trampes i antidemocràtica sempre surt vencedora l'oligarquia terratinent. Foto: Montilla i senyora, dos xupòpters insaciables.

El llibre, que es presenta el proper 13 de març, està escrit en format conversa, i José Montilla rep un gran nombre de preguntes fetes a mida que li permeten explicar el que considera els seus èxits i totes aquelles qüestions que ell creu claus en el seu Govern fracasat i on el PSC fa fer i dfesfer al seu gust, desmontant la salut amb conxorxa amb CiU, que avui veu als col.laboradors de l'inepta Marina Geli (PSC) imputats per corrupció.

S'aborden pocs temes polèmics i no són molts els episodis nous que explica, però entre les coses que Montilla deixa anar, hi ha el moment del relleu de Pasqual Maragall i la creació del segon tripartit després de les eleccions de 2006, però a la seva manera, sense mencionar el cop a traició contra el president Maragall i el sector catalanista del PSC que ell i el PSOE de Chacón i Corbacho van maquinar fins apartar-lo i posar-se ell, amb mitja dotzene de sous que sumava a la seva dona, sense cap preparació i amb més de 15 sous segons es va denunciar llavors. José Montilla es va posar un sou de 164.043,54 euros (i altre tant la seva senyora si fa no fa), amb l'única preparació ambdòs de ser uns pilotes del PSC fins arribar a ser, ministre, alcalde de Cornellà i President de Catalunya amb la mateixa incompetència.

L'expresident admet, preguntat quan toca i com cal pel biograf a sou que alguns desvergonyits titllen de periodista -com en el cas de la bocamolla sionista Rahola i un bon grapat d'ineptes i mentiders compulsius ben pagats-, que Zapatero en aquell moment havia pactat amb l'aleshores cap de CiU i de l'oposició, Artur Mas, que es deixaria +que després dels comicis governés CiU, amb l'estúpida excusa de que era la llista més votada. Però, segons diu, es va fer a més "a les esquenes" del PSC i del propi Montilla que no s'ha enterat mai de res. I és per això que els socialistes catalans no van dubtar a reeditar el pacte amb ERC i ICV-EUiA el 2006, segons ell.

En aquest mateix sentit, admet sense dubtes que Zapatero apostava per Artur Mas com a president, tant amb un pacte PSC-CiU com amb qualsevol altra fórmula però sempre amb el convergent al capdavant. I és que CiU i el PSOE tenien tancat un pacte que garantiria l'estabilitat de Zapatero a Madrid i de Mas a Catalunya. Montilla, però, assegura que "creia que la política catalana no es podia supeditar a aquella lògica. No es podia sucursalitzar". "Zapatero tenia els seus arguments, el que passa és que la moneda de canvi no podia ser Catalunya", s'embolica, doncs la seva política va ser totalment neoliberal i incoherent, deixant al tripartit en el total desprestigi, amb l'ajut d'ERC i ICV.

De la relació entre Mas i Zapatero també en parla en explicar, fent la vista enrere, alguns episodis de la negociació de l'Estatut. De fet, reconeix que l'escenificació que els líder de CiU i del PSOE van fer per dir que havien pactat el sistema de finançament i, per tant, quedava acordat el gruix de l'Estatut reformat va ser "tot una comèdia".

"En la primera bugada havíem perdut el llençol del PP, el que no ens podíem permetre era perdre també el de CiU. I això tenia peatges, com que Mas aparegués com qui tancava el finançament", detalla, tot afegint que abans d'aquella foto "s'havia acordat tot en una reunió que es va celebrar primer amb nosaltres, el PSC, i amb els socialistes andalusos, i després amb CiU".

La biografia d'un trepa sense escrúpols

Als setze anys es va traslladar de la seva Andalusia natal a Catalunya i va fixar la seva residència a Sant Joan Despí (Barcelona). Va començar estudis d'Economia i Dret a la Universitat de Barcelona però no els va acabar, va abandonar ambdues carreres en segon curs.

Actualment és senador autonòmic a proposta del Parlament de Catalunya. Va ser president de la Generalitat de Catalunya des de 2006 fins 2010, ministre d'Indústria, Turisme i Comerç del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero des del 18 d'abril de 2004 fins el 9 de setembre de 2006, i anteriorment president de la Diputació de Barcelona entre 2003 i 2004 i alcalde de Cornellà de Llobregat de 1985 a 2004.

Ha estat també primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya des del 18 de juny de 2000 fins el 17 de desembre de 2011 i membre de la Comissió Executiva Federal i del Comitè Federal del Partit Socialista Obrer Espanyol des del 23 de juliol de 2000.

El TSJC imputa el diputat de CiU Xavier Crespo per col·laboració amb la màfia russa

El diputat de CiU al Parlament i exalcalde de Lloret de Mar (Girona), Xavier Crespo, haurà d'acudir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a declarar com a imputat pels delictes de suborn i eventualment prevaricació per la seva presumpta implicació en l'Operació Clotilde, sobre una xarxa de blanqueig de diners de la màfia russa a Lloret de mar. Crespo no es dóna per assabentat i participa en el ple del Parlament.

Crespo s'uneix així als imputats en aquesta investigació: el suposat líder de la xarxa, Andrei Petrov, el seu cunyat i mà dreta, Konstantin Mishchanin; Jessica H. -Secretària del líder, que suposadament va participar en el lliurament dels diners del patrocini esportiu-, el tinent d'alcalde de Lloret de Mar, Josep Valls (CiU), l'arquitecta Pilar Gimeno i l'expresident del club d'Hoquei de Lloret Joan Perarnau.

L'exalcalde de Lloret, que gaudeix de la condició d'aforat pel seu càrrec com a diputat, ha estat citat pel TSJC per declarar el pròxim 13 de març davant la magistrada Maria Eugènia Alegret, designada instructora del cas. encara que ha negat haver rebut cap notificació.

Crespo va prometre 'tracte de favor' a canvi de regals i patrocinis


El polític català va negar el mes de gener haver rebut regals d'Andrei Petrov, suposat líder de la xarxa de blanqueig de la màfia russa, encara que va reconèixer haver-li acompanyat en algun viatge "per comprovar fins a quin punt aquesta empresa tenia capacitat per fer un projecte en Lloret".

Petrov ha confirmat al jutge de l'Audiència Nacional, Eloy Velasco, que va pagar regals l'exalcalde i diputat de CiU, entre ells un rellotge valorat en 3.000 euros, ampolles de vi, cistelles de nadal i dos viatges a Rússia.

Segons ha indicat Velasco al TSJC en la seva exposició raonada, l'objectiu dels regals era aconseguir un "tracte de favor" a les obres de construcció i projectes immobiliaris que la societat Development Diagnostic Company SL (DDC), administrada per Petrov, estava realitzant a Lloret.

Aquesta contraprestació consistiria en bonificacions del 50% de l'impost de construcció del centre comercial, fixat en 266.000 euros, i en els terrenys de l'Hotel Blanca Aurora, segons va assenyalar davant el jutge el supòsit mafiós rus.

A més dels regals directes, Petrov també es va comprometre, suposadament a instàncies de Crespo i Valls, a patrocinar sense contracte escrit durant tres anys al Club d'Hoquei, presidit llavors pel també imputat Joan Perarnau i amb l'esposa de Crespo com a vicepresidenta, i al Club de Futbol de Lloret, dirigit per Valls, per una quantitat que va ascendir a 270.000 euros entre 2007 i 2010.

Continua la investigació de l'Operació Clotilde


El TSJC s'ha declarat competent per assumir la investigació respecte als delictes de suborn i prevaricació, de manera que la instrucció sobre el suposat blanqueig de capitals seguirà en mans de l'Audiència Nacional.

En l'acte es subratlla que els indicis acumulats pel jutge de l'Audiència Nacional i per la Fiscalia "semblen suficients" per prosseguir amb les indagacions sobre la possible participació de Crespo en un delicte "de moment, sense perjudici de qualsevol altra qualificació ulterior , de suborn i eventualment altres de prevaricació administrativa".

Per tal de seguir avançant en la investigació, la jutge instructora Maria Eugènia Alegret -expresidenta del TSJC-, ha demanat a la Guàrdia Civil que lliuri la documentació vinculada al cas, requisada en el registre a l'ajuntament de Lloret i al domicili dels imputats. Això inclou el resultat de les investigacions sobre els regals i la documentació relativa al patrocini que fa DCC als clubs d'hoquei i de futbol de Lloret de Mar

A més, ha citat a declarar el mateix dia que a Crespo, en qualitat de testimonis, Ignacio Mario Iturri i l'executiu gironí Ernesto Coloma.

Crespo no ha rebut cap notificació oficial de la seva imputació


Xavier Crespo, exalcalde de Lloret i diputat de CiU al Parlament, no ha rebut encara cap notificació oficial de la seva imputació en el cas Clotilde. Així ho ha explicat als periodistes que l'esperaven als passadissos del Parlament. De fet, un dels punts de l'ordre del dia del ple de la cambra catalana que està tenint lloc aquest dimecres era la compareixença del president de la Generalitat, Artur Mas, per informar precisament sobre la cimera anticorrupció. Crespo no ha volgut dir res més al marge d'això i no ha aclarit si deixarà l'acta de diputat. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit imputar Crespo per la seva presumpta relació amb la màfia russa.

Detinguts l'ex-president de l'ICS Josep Prat i l'ex-director del CatSalut Carles Manté

La guàrdia civil ha detingut l'ex-president de l'Institut Català de Salut (ICS) i ex-director general de l'empresa municipal Innova de Reus (Tarragona), Josep Prat, i l'ex-director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Carles Manté, per ordre del Jutjat d'Instrucció 3 de Reus. Aquest matí, agents de la guàrdia civil han escorcollat el domicili a Tarragona de Prat, i l'empresa de Manté CCM Estratègies i Salut a Mataró (Barcelona), amb presència dels dos ex-càrrecs públics, dins l'anomenada 'Operació Cirurgia'.

Tots dos han estat encausats per aquest jutjat per pressumpte desviament de fons de l'empresa municipal Innova per pagar-li un sou de 13.000 euros mensuals a Manté per tasques de consultoria de la seva empresa CCM, que se sospita que mai es van fer.

En l'operació, la Unitat Orgànica de Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Tarragona investiga els fets denunciats tant a la fiscalia de Reus com al Jutjat d'Instrucció 3 de Reus, que ha ordenat l'escorcoll.

El jutge havia citat a declarar com a encausats Prat i Manté per suposades irregularitats en el cobrament de factures falses per aquests serveis, però les declaracions han estat ajornades i encara no s'ha concretat una data.

Josep Prat, Boi Ruiz i Artur Mas a l'ull de l'huracà per la ferum de l'ICS


ICV-EUiA -que ha encapçalat la denúncia del nepotisme de CiU i l'atac contra la sanitat pública per part dels interessos privats dels convergents- ahir va demanar que fos cessat el president de l'Institut Català de la Salut (ICS), Josep Prat, mentre Ciutadans requeria una investigació sobre el tema de les incompatibilitats, que el podrien afectar de ple, i el PSC es pronuncià formalment en favor de que cessés la superposició de càrrecs sanitaris públics i privats, tema que afecta a Prat. Tot plegat representa un canvi de paradigma, a nivell públic, en relació a la brutal retallada sanitària. Foto: Els amos de la sanitat privada i dinamiters de la pública, els lladres Boi Ruiz i Josep Prat.

Ahir un diari de Madrid, amb edició a Barcelona, va publicar un llarg article respecte al paper de Josep Prat, que també és director general de l'Ajuntament de Reus i d' Innova, un holding municipal de Reus, sorgit de la sanitat pública, camp en el qual és dominant fins al País Valencià. Els lectors de Sírius ja ho saben, tot i del tot pels articles publicats des de fa mesos. Prat és conseller de la filial espanyola de la multinacional sanitària USP. En un breu període, n'hauria estat fins i tot conseller delegat. Prat també es membre del consell 'assessor' per desmontar la sanitat pública d'Artur Mas.

7 anys de corrupció a la sanitat: la conxorxa sociovergent


L'embrió de tota la corrupció descoberta els darrers mesos ja es coneixia des d'almenys el 2005. Aquell any algun mitjà de comunicació, entre ells el Diari de Girona, van treure a la llum les estretes relacions entre el sector públic de la sanitat catalana i diverses empreses privades que actuaven de proveïdores, algunes d'elles controlades per antics alts càrrecs dels governs de Jordi Pujol.

El 16 de gener de 2005 -quan feia un any que governava el tripartit- es posava de relleu l'intercanvi de càrrecs del sector públic al privat i a l'inversa entre persones de CiU i del PSC i es denunciava l'opacitat existent en diversos contractes milionaris amb empreses proveïdores. Alguns dels noms que avui estan a l'ull de l'huracà ja sortien citats fa set anys.

Xina presenta una nova tècnica d'irrigació que estalvia més aigua que el degoteig

Els científics xinesos han desenvolupat una nova tècnica de reg, anomenada reg de traces, que consumeix la meitat d'aigua que la irrigació per degoteig. Aquesta tecnologia es basa en el principi de l'absorció capil·lar de la terra. Amb ella, els cultius absorbeixen l'aigua que necessiten en comptes de ser regats de forma passiva, ha explicat Zhu June un especialista en reg de la Universitat de Ciència i Tecnologia del Centre de la Xina.

La part clau de la tecnologia de reg de traces és una aixeta de control d'aigua, que consisteix en canonades capil·lars amb una bona capacitat de desviar l'aigua i traçar unes quantioses capes amb unes funcions de filtrat, va indicar Zhu en un comunicat de premsa donat a conèixer dimarts a la ciutat de Wuhan, la capital de la província central xinesa de Hubei.

L'aixeta de control d'aigua se situa al voltant de les arrels d'un cultiu, i pot percebre la pujada o caiguda del nivell d'aigua a la terra i regar segons correspongui, mentre que la capa de traces de filtració localitzada dins de l'aixeta evitarà el bloqueig dels tubs capil·lars, va afegir.

La tecnologia recorre al principi de l'absorció capil·lar de la terra per reajustar automàticament la quantitat d'aigua subministrada als cultius, mantenir un nivell estable d'aigua a la terra i reduir l'evaporació i la fugida del líquid sota terra. D'aquesta manera es millora l'eficiència en el seu ús, d'acord amb l'expert.

Des de 2007, els companys de Zhu han realitzat unes proves de camp de la tecnologia en cultius, hivernacles, horts i boscos a Beijing, la regió autònoma Uigur de Xinjiang, la regió autònoma de Mongòlia Interior i la regió autònoma de l'ètnia zhuang de Guangxi.

Els raves cultivats amb la nova tecnologia també van ser d'una qualitat millor i van ser ben acollits al mercat, va dir Bai Yongjiang, un pagès de la capital xinesa que va començar a utilitzar la tecnologia el 2009.

La tecnologia de reg de traces presumeix d'uns bons resultats en comparació amb la tecnologia de reg de degoteig d'Israel, ja que consumeix menys aigua i millora la producció dels cultius, opina Li Zuojun, subdirector de l'Institut de Recerca de Política Ambiental i de Recursos, adscrit al Centre de Recerca de Desenvolupament del Consell d'Estat, el gabinet xinès.

La tecnologia pot protegir i ampliar la superfície de les terres cultivades de la Xina i millorar les condicions ecològiques de les regions àrides del país, segons Li.

El suïcidi i les retallades sanitaries augmenten els morts a Espanya

El nombre de suïcidis es manté en 3.180 morts i continua sent la primera causa externa de defunció a Espanya. Segons l'estadística de Defuncions segons la causa de mort, el 2011 hi va haver 387.911 defuncions, 5.864 més que el 2010, de les quals 188.057 eren dones (un 2,2% més) i 199.854 homes (un 0,9% més). Les malalties del sistema circulatori, els tumors i les afeccions respiratòries són, per aquest ordre, les principals causes de mort a Espanya, segons les últimes dades de l'INE, que situa la taxa bruta de mortalitat en 841 morts per cada 100.000 habitants el 2011, fet que suposa un augment del 1,4% respecte a l'any anterior.

Les malalties del sistema respiratori, que se situen com a tercera causa de mort (10,9% del total), han modificat la seva tendència baixista amb un creixement del 4,9%, després de disminuir en els dos anys anteriors. Per sexe, el 2011 la taxa femenina es va situar en 802,2 mortes per cada 100.000 dones, mentre que la masculina va ser de 881,1.

Les malalties del sistema nerviós ja suposen la quarta causa de mort més freqüent a Espanya i, dins d'aquestes, les morts causats per Alzheimer creixen de manera imparable fins a duplicar la seva taxa des del 2000 i causar gairebé 12.000 morts el 2011, en què predominen les dones.

Encara que les malalties del sistema circulatori van ser la principal causa de mort i responsables del 30,5% del total, mantenen la seva tendència descendent, mentre que les produïdes per tumors segueixen creixent (2%) i continuen sent el segon motiu més freqüent (28,2% de les defuncions).

L'INE incideix que les morts per malalties del sistema nerviós són les que més han crescut en termes relatius, un 5%, una patologia que afecta més a dones, amb 53 mortes per cada 100.000 habitants enfront a 34,5 homes.

El mateix passa amb els trastorns mentals, malaltia de la qual moren 42,9 dones per cada 100.000 habitants i 23 homes. En aquest cas, l'INE destaca les 11.907 morts per Alzheimer registrades el 2011. Així, un any més, l'estadística mostra que les malalties no afecten igual a homes que a dones.

Els tumors van ser la primera causa de mort en els homes i la segona en dones, mentre que les malalties del sistema circulatori van ser la primera causa de mortalitat femenina i la segona masculina.

Les majors diferències es donen en les malalties osteomusculars i en les de la pell, on pràcticament la taxa de mortalitat en les dones duplica la masculina. Per contra, la major incidència de mortalitat en els homes es presenta en les causes externes (la principal és el suïcidi), en els tumors i en les malalties respiratòries.

Per edat, la principal causa de mort en els majors de 79 anys són les malalties del sistema circulatori, en els grups d'entre 5 i 14 anys i entre 40 i 79 anys, els tumors, i entre els de 15 i 39 anys les causes externes.

Finalment, la majoria de les morts en nens d'1 a 4 anys es deuen a malformacions congènites, deformitats i anomalies cromosòmiques, seguides molt de prop per les causes externes. Si s'analitza de manera més detallada, les malalties isquèmiques del cor (infart, angina de pit...) i les cerebrovasculars ocupen el primer i segon lloc en nombre de defuncions, encara que totes dues s'han reduït.

Dins dels tumors, els més mortífers són el càncer de bronquis, de pulmó i de còlon, la taxa creix en els tres casos. Per sexe, el càncer que més morts causa entre els homes són els de bronquis i pulmó, i entre les dones el de mama, que creix el 0,4%.

Quant als morts per accidents de trànsit, tornen a reduir-se fins les 2.116 persones, un 9,4% menys que el 2010, una xifra que suposa una caiguda fins gairebé a la tercera part dels registrats al començament de la passada dècada.

També disminueixen, el 6,6%, les morts per sida o VIH (756 homes i 197 dones), una malaltia la mortalitat s'ha reduït el 83,7% des de 1995.

Per comunitats, les taxes més elevades de morts per cada 100.000 habitants el 2011 van correspondre al Principat d'Astúries (1.202,2), Galícia (1.093,7) i Castella i Lleó (1.090,1), mentre que les més baixes es van registrar a la ciutat autònoma de Melilla (635,5), Canàries (643,8) i Comunitat de Madrid (653,1).

El "costat tenebrós" de la nazi Teresa

La monja Teresa 'de Calcuta' no només no va ser una santa sinó que era una sàdica feixista que va rebre centenars de milions de dòlars i, en lloc d'ajudar als més necessitats, va construir immobles per les seves germanes i la resta ho va donar al Vaticà, segons un article científic escrit per tres professors de la Universitat de Montreal, que serà publicat en l'edició de març de la revista Studies in Religion. "Les cures que oferia estaven fundades en el sofriment. Per a ella, el sofriment humà era important, perquè mentre més es patia més s'acosta un a Crist", denuncia Larivée. L'OMS va tenir de fet queixes d'epidèmies perquè les cures eren inapropiades.

"Crec que és desesperançador per als creients, però cal enfrontar-ho", diu el professor del Departament de psicoeducació de la Universitat de Montreal i coautor de l'article, Serge Larivée, a TVA Nouvelles.

El text, "El costat tenebrós de la Mare Teresa", escrit per Larivée i els seus col·legues, Carole Sénéchal i Geneviève Chénard, "desmunta el mite d'altruisme i de generositat del personatge", per concloure que hi va haver "una construcció d'un personatge santificat" publicitaria i propagandística, segons un comunicat.

Per demostrar-ho, els investigadors van revisar un total de 502 obres dedicades a la vida de la monja.

Els autors destaquen la seva "forma, si més no discutible, de guarir les malalties, els seus contactes amb polítics dubtosos, el maneig de recursos que va rebre i el seu dogmatisme excessiu sobretot pel que fa a temes com l'avortament, la contracepció i el divorci", que són problemes que el Vaticà no va prendre en compte al moment de la beatificació, segons els autors.

"Les cures que oferia estaven fundades en el sofriment. Per a ella, el sofriment humà era important, perquè mentre més es patia més s'acosta un a Crist", denúncia Larivée.

A més, van indicar els experts, la monja va rebre centenars de milions de dòlars i, en lloc d'ajudar als més necessitats, va construir immobles per les seves germanes i la resta ho va donar al Vaticà: "A més ho va compartir amb gairebé tots els dictadors de la Terra d'aquell moment. Va rebre diners, com no tenen idea".

A l'article, els autors destaquen també que la Mare Teresa va obrir 517 missions per rebre els pobres i malalts en més de 100 països, les quals van ser qualificades com mortuoris i cementiris per metges que les van visitar.

El jutge considera autèntics els correus aportats per Diego Torres

El jutge que instrueix el cas Urdangarin, José Castro, ha donat a conèixer aquest matí un acte en què dóna per autèntics els correus lliurats per l'exsoci del duc de Palma, Diego Torres, i que fan referència a converses i gestions dutes a terme per Iñaki Urdangarin a l'Institut Nóos. La Casa del Rei va col·locar a Urdangarin a sou d'una altra ONG després de la seva marxa de l'Institut Nóos.

El jutge al·lega que els missatges electrònics, que van ser impugnats per un dels advocats de la causa, procedeixen de l'entorn informàtic de la fundació sense ànim de lucre i que cap dels al·ludits ha posat en dubte la seva autenticitat del conjunt de missatges.

En els últims correus aportats per Diego Torres al jutge Castro es suggereix que la Casa del Rei, bé a través del secretari de la infanta Cristina, Carlos García Revenga, de la mateixa Infanta o del monarca, va conèixer, va emparar i afavorir els negocis del duc de Palma.

Els correus electrònics facilitats per Torres donen compte de les lucratives gestions de Urdangarin. Mentre guanyava centenars de milers d'euros per diferents contractes a dit dels governs de la Comunitat Valenciana i Balears, tots dos del PP, entre 2004 i 2006, negociava amb una amiga de Juan Carlos, Corinna zu Sayn-Wittgenstein, un càrrec institucional en la fundació Laureus que li deixaria un salari anual superior als 200.000 euros. Aquesta negociació mai va arribar a bon port.

Els correus electrònics també detallen com Urdangarin va seguir fent negocis amb Diego Torres molt després que la Casa del Rei ordenés suposadament el marit de la Infanta que es desvinculés de l'Institut Nóos en conèixer les seves relacions amb administracions públiques.

En un dels missatges de 2007, Urdangarin dóna compte d'un projecte lucratiu relacionat amb la Copa d'Amèrica i la Comunitat Valenciana: "Hem aconseguit que el Rei es veiés amb Pedro (...) Tinc un missatge de part del Rei i és que li ha comentat a Cristina perquè m'ho digui, que cridarà Camps a Pedro".

L'advocat del duc de Palma, Mario Pascual, que reclama la nul·litat i expulsió del sumari dels correus electrònics va intentar dissabte passat que el seu client no respongués a preguntes relacionades amb els controvertits correus.

Però, encara que el gendre del Rei va anticipar també dubtes sobre la seva veracitat, dissabte passat va contestar davant el jutge Castro a moltes qüestions sobre els mateixos que li va plantejar el fiscal anticorrupció Pedro Horrach, de manera que en la pràctica, va validar els emails de la trama de l'Institut Nóos.

Urdangarin va intentar dissabte passat, en la seva segona compareixença davant el jutge del cas, desvincular la Casa del Rei de les seves activitats a Nóos i va negar qualsevol assessoria o autorització per part de la Zarzuela.

La Casa del Rei va col·locar a Urdangarin a sou d'una altra ONG després de la seva marxa de l'Institut Nóos


La Casa del Rei va moure els fils a favor d'Iñaki Urdangarin abans, durant i després del seu pas per l'Institut Nóos. El 2008, transcorreguts dos anys des que el duc de Palma abandonés l'entitat amb la qual presumptament es va apropiar de fons públics, José Manuel Romero Moreno, comte de Fontao i assessor jurídic de Joan Carles, va obrir a Urdangarin les portes de la Fundació Col·legis del Món Unit, una organització internacional de caràcter altruista, perquè aquest realitzés treballs de consultoria generosament remunerats, segons han confirmat al Confidencial fonts molt properes a La Zarzuela.

El comte de Fontao i l'infant Carles de Borbó, cosí del Rei, són membres del patronat d'aquesta fundació sense ànim de lucre, presidida per la reina Noor de Jordània-el seu president d'honor és l'ex mandatari sud-africà Nelson Mandela-i amb presència en més de 125 països. Col·legis del Món Unit (UWC en les seves sigles en anglès) compta amb una dotzena de centres acadèmics repartits per quatre continents-no n'hi ha cap a Espanya-en què centenars d'alumnes reben una educació multicultural gràcies a un programa de beques. El monarca i la reina Sofia són els "alts patrons" de la institució.

Un email enviat per Urdangarin al seu exsoci, Diego Torres, el 26 de març de 2008, corrobora la versió de les fonts consultades per El Confidencial. En aquest correu el duc de Palma còpia a Torres un SMS-missatge de text-prèviament remès per aquell a Luis Bassat i Pedro Alonso, patrons de la fundació. "Comentat el tema amb la família i amb alguns possibles col·laboradors", diu el gendre del Rei, "us confirmo el meu interès a seguir aprofundint en el funcionament dels CMU [Col·legis del Món Unit]".

Després d'informar Bassat i Alonso de la seva intenció d'elaborar "una proposta concreta per al cas espanyol", Urdangarin els adverteix que "seria de gran utilitat, tal com parlem en el nostre anterior trobada, disposar d'algun business plan de col·legi ja existent". Segons les fonts consultades, el duc de Palma es refereix al projecte de creació a Espanya d'un centre acadèmic integrat en la Fundació Col · legis del Món Unit. Ara fa gairebé un any, el 29 de febrer de 2012, el patronat de la branca espanyola de UWC va acordar paralitzar definitivament la construcció d'aquest col·legi, que anava a aixecar-se en la localitat càntabra de Comillas.

La dona més longeva del món no és una japonesa sinó una cubana

Avui publiquen diversos mitjans que la dona més longeva del món és la japonesa Misao Okawa que al març complirà els 115 anys d'edat, segons el Llibre Guinness dels Rècords, la qual cosa és completament falsa ja que la cubana Juana Bautista de la Candelaria Rodríguez està "bé" de salut i "alegre" en el seu 128 aniversari. Juana Bautista va néixer el 2 de febrer de 1885, segons consta en el tom I, foli 35, del registre civil del municipi Campechuela (situat a uns 800 quilòmetres de l'Havana), en què sempre ha viscut.

Després de rebre el respectiu certificat de l'organització de rècords més famosa del món -i tan imperialista que fins en això menteix-, Misao Okawa es va mostrar molt feliç. Segons l'anciana, per viure una vida llarga cal -òbviament- "tenir cura de la salut".

Però Okawa va néixer al segle XIX, el 5 de març de 1898, tretze anys després que "Candulia", com anomenen a l'anciana cubana els seus familiars i veïns. La japonesa va tenir tres fills, dos d'ells van celebrar fa poc el seu 90 aniversari, mentre que un va morir sense arribar a una edat tan avançada. La dona més longeva del món té quatre néts i sis besnéts.

Okawa va ser reconeguda com la més gran del món per Gerontology Research Group al gener d'aquest any, després de la mort de l'anterior posseïdora del títol -segons la mateixa propaganda-, la també japonesa Koto Okubo, de 115 anys.

De la seva banda, membre d'una família de tretze germans, "Candulia" va sobreviure al seu marit, amb qui va tenir tres fills, i els seus descendents sumen sis néts, quinze besnéts i set rebesnéts.

Ella i la seva família atribueixen la seva extraordinària longevitat a la feina, el menjar amb predomini de viandes com la iuca i el moniato i a que mai va beure rom o va fumar, encara que no s'ha cohibit del cafè.

Actualment es queixa per no poder mantenir-se dreta i que la falta de visió l'impedeix veure la televisió.

El Curiosity sembla haver fotografiat un esquelet animal a Mart

Un vídeo que circula a la web mostra un objecte desconegut molt similar a un esquelet fossilitzat de llangardaix suposadament gravat a Mart per l'explorador Curiosity. El vídeo és un muntatge a partir d'una sola imatge i ha provocat un interès enorme tant entre els aficionats com entre els experts. La imatge sembla la columna d'un animal que serpenteja exposada sobre el rocós sòl marcià. La NASA encara no ha fet cap comentari oficial sobre la troballa.


Si les suposicions es confirmen, els científics hauran de replantejar el seu coneixement de la història de Mart, destaquen els experts. No obstant això, aquest no és la primera troballa inusual registrat pel Curiosity.

El gener passat el navegador fotografiar un objecte estrany anomenat pels científics 'flor de Mart'. Més tard es va saber que era una peça de plàstic de la nau espacial.

31 alcaldes i regidors declaren dedicació total a la Diputació sense complir-la

Tot i invertir només algunes jornades setmanals a l’ens provincial, perceben un salari que oscil·la entre els 3.700 i 8.200 euros mensuals, una retribuci�� molt superior a la que cobrarien dels seus ajuntaments. La llista dels 31 càrrecs amb dedicació exclusiva a la Diputació de Barcelona la formen 17 alcaldes i regidors de CiU, sis del PSC, quatre del PP, tres d’ICV i un d’ERC.

14 alcaldes i 17 regidors de municipis de la demarcació de Barcelona declaren dedicació absoluta a la Diputació per tal de cobrar més, però no treballen tota la jornada a l’ens provincial. En total, són 31 dels 51 membres del ple la Diputació que aquest 2013 han declarat dedicació absoluta, malgrat assistir-hi dues o tres vegades per setmana, el que els permet cobrar salaris d’entre els 3.700 i 8.200 euros mensuals, molt més suculents que els que percebrien com a alcaldes o regidors dels seus municipis.

Sense contar les dietes dels diputats, que també són molt més generoses que les municipals, aquesta dedicació exclusiva té un cost de 2,6 milions d’euros anuals per a les arques públiques.

Aquest és el cas, per exemple, de l’alcalde de Cercs, el convergent Ferran Civil, que cobra com a vicepresident de la Diputació 6.921 euros bruts mensuals amb 14 pagues, quan la quantitat que hauria de percebre segons les recomanacions de l’Associació Catalana de Municipis hauria de ser de màxim 1.900 euros mensuals per ser l’alcalde d’un municipi d’entre 1.000 i 3.000 habitants, ja que Cercs en té 1.300 de censats.

També és el cas de l’alcalde de Manlleu, Pere Prat, d’ERC, que hauria de percebre poc més de 5.000 euros mensuals del seu municipi de poc més de 20.000 habitants, però en perceb 6.921 de la Diputació, on és president del seu partit, tot i que només s’hi desplaça dos dies a la setmena, segons fons municipals.

El idiota Kerry vindica el dret a l'estupidesa dels ianquis

El secretari d'Estat dels EUA, el cretí fatxenda John Kerry es va "inventar" un nou país centreasiàtic, Kirzajstán, i, en comptes de rectificar l'estupidesa ha reivindicat el dret dels nord-americans a "ser estúpids", com són criminals, genocides, feixistes i reaccionaris. És que ser ianqui ho cobreix tot i dóna patent de cors per la neciesa més supina. EUA ha canviat una borratxa i alcohòlica com Hillary Clinton, per un ximple babau.

"A Amèrica, un té el dret a ser estúpid si així ho vol... i nosaltres tolerem això. La raó és llibertat, la llibertat d'expressió", va afirmar el cretí Kerry en intervenir davant un grup d'universitaris igual de cretins a Berlín, on va fer la vigília una escala en el marc de la seva primera gira europea.

La declaració del cap de la diplomàcia nord-americana es produeix després que els mitjans fessin comentaris jocosos de la relliscada que el nou secretari d'Estat va cometre la setmana passada durant una trobada amb altres tarats universitaris a l'estat de Virgínia.

En el seu discurs, Kerry va elogiar la tasca dels diplomàtics nord-americans que "treballen per garantir les institucions democràtiques" molt lluny de casa, en particular en països com Geòrgia o "Kirzajstán".

Segons la premsa nord-americana, el lapsus va ser resultat que Kerry va confondre, o considerar un únic Estat, a dos països centreasiàtics independents que anteriorment van formar part de la Unió Soviètica, Kirguizistan i Kazakhstan.

Bergara col·loca 55 banderes a la façana de l'ajuntament

L'ajuntament basc de Bergara, governat per Bildu i Aralar, ha col·locat el drap monàrquic al balcó juntament amb cinquanta-quatre banderes més. La decisió és la resposta a la sentència del jutjat contenciós-administratiu de Donostia, que obligava el consistori a col·locar el drap monàrquic al balcó.

El govern municipal ha decidit de col·locar, tant a la façana com al saló de plens, la bandera espanyola i cinquanta-quatre banderes que representen les nacionalitats que conviuen en el municipi. Bergara s'afegeix així a la iniciativa que ja han impulsat a altres municipis, com Eskoriatza i Soraluze.

El delegat del govern al País Basc, Carlos Urquijo, ja s'ha queixat del gest de l'ajuntament. 'Que no es pensin que permetrem que es mofin impunement dels símbols constitucionals', i ha afegit que esgotaria 'totes les vies per recuperar la legalitat'.

Escorcollen el domicili de Josep Prat, ex-president de l'ICS i d'Innova

La guàrdia civil escorcolla avui a Tarragona el domicili particular de l'ex-president de l'ICS i ex-director general d'Innova a Reus, Josep Prat, i les oficines de l'empresa CCM Estratègies i Salut de Mataró. L'escorcoll es fa en el marc de l'operació 'Cirurgia' per ordre del jutjat d'instrucció número 3 de Reus. S'investiguen els fets denunciats tant a la fiscalia de Reus com al jutjat d'instrucció i il·lícits penals, segons que ha informat la guàrdia civil. Les actuacions són sota secret de sumari.

El jutge ha citat a declarar com a encausats Prat i el propietari de l'empresa CCM, Carles Manté, per suposades irregularitats en el cobrament de factures falses. Però les declaracions s'han ajornat i encara no s'ha concretat cap data.

L'origen de la iniciativa judicial és una denúncia del partit Ara Reus contra Manté i Prat per presumpta estafa, apropiació indeguda i ,albaratament de diner públic. Segons la denúncia, Manté, que havia deixat la direcció del CatSalut el 2006, hauria cobrat d'Innova 695.000 euros entre el 2007 i el 2011 en concepte d'honoraris i a l'ajuntament s'hauria trobat cap feina que justifiqui les factures.

El màxim responsable d'Innova en aquella època era Josep Prat, que el juny del 2012 va dimitir de la presidència de l'ICS després de les acusacions de malbaratament.

Altres cardenals pederastes i encobridors denunciats abans del conclave

Activistes socials i exmembres del clergat han demanat que el cardenal mexicà Norberto Rivera Carrera (foto) no assisteixi al conclave per elegir el successor de Ratzinger, per la seva relació amb els casos de pederàstia a Mèxic i Estats Units. Després de la petició de diverses organitzacions catòliques perquè el cardenal nord-americà Roger Mahony no vagi a Roma pels mateixos motius i la renúncia del cardenal escocès Keith O'Brien, la presència de Rivera Carrera a Roma també ha estat qüestionada, al costat de la d'altres cardenals acusats d'encobrir o compartir casos de pederàstia, entre els quals estan el irlandès Seán Brady, el belga Godfried Daneels, l'argentí Leonardo Sandri i el polonès Stanisław Dziwisz.

El cardenal mexicà hauria encobert, quan era bisbe a Tehuacán (Estat de Pobla) en la dècada dels vuitanta, els abusos sexuals a menors que el capellà Nicolás Aguilar Rivera va cometre a Mèxic i als Estats Units, segons consta en un intercanvi epistolar que va sostenir amb el cardenal Roger Mahony i que ha estat publicat al gener per ordre d'un tribunal de Los Angeles que investiga els casos. Una de les cartes escrita per Rivera Carrera indica que coneixia les tendències pedòfiles i l'homosexualitat del capellà Aguilar Rivera.

La revista italiana de catòlics moderats Famiglia Cristiana ha qüestionat la presència del cardenal Roger Mahony a Roma i ha desplegat una enquesta en què els lectors han votat en contra que assisteixi al conclave. A partir d'aquesta publicació, altres mitjans italians com el Corriere DellaSera i el diari Il Secolo XIX han esmentat Rivera Carrera i altres cardenals acusats d'encobrir casos de pederàstia, entre els quals estan el irlandès Seán Brady, el belga Godfried Daneels, l'argentí Leonardo Sandri i el polonès Stanisław Dziwisz.

Alberto Athié, exsacerdot de l'Arquidiócesis de Mèxic, ha demanat públicament que el cardenal mexicà no es presenti a la Capella Sixtina per votar el successor de Benet XVI. "Cal evidenciar a cada un dels cardenals que ha estat implicat en pederàstia, ja sigui perquè són pederastes o perquè són encobridors de pederastes. Tots els cardenals que van participar en aquesta tragèdia que va danyar a tants nens, no han d'anar al conclave, no han de votar, no han de ser votats i han de quedar exclosos de tota presa de decisió en matèria de l'elecció del nou Papa", ha comentat en entrevista.

Athié ha proposat als catòlics mexicans l'enviament de cartes al Vaticà per impedir que Rivera Carrera es presenti al conclave. Després de la renúncia de O'Brien, assegura, s'ha obert una oportunitat perquè l'elecció del Papa deixi de ser exclusiva del clergat i estigui exposada a l'opinió dels laics. Dilluns, l'Arquidiócesis de Mèxic va anunciar que el cardenal mexicà ja es trobava a Roma esperant el començament del conclave. El cardenal Mahony, per la seva banda, ha anunciat al seu bloc que es presentarà a Roma tot i les acusacions.

D'altra banda, José Barba, exmembre dels Legionaris de Crist que va denunciar els casos de pederàstia del fundador de la legió, Marcial Maciel, va assegurar a aquest diari que Rivera Carrera no està en condicions d'assistir a l'elecció del Papa no només per encobrir el cas del capellà Nicolás Aguilar, sinó també per ignorar als denunciants del cas Maciel. "Com va a triar un Papa algú que ha actuat tan malament en contra de la innocència i en contra amb la justícia", qüestiona. Per al exlegionari, només la pressió dels feligresos catòlics pot impedir que cardenals involucrats en casos de pederàstia votin pel nou capo vaticà.

La cap del poderós sindicat de mestres de Mèxic acusada de malversació

Tractaments de cirurgia estètica, compres en botigues de luxe, propietats immobiliàries i viatges d'avió per valor de més de 2.000 milions de pesos (uns 120 milions d'euros) són les despeses d'una de les figures més poderoses del país i líder del poderós sindicat de mestres de Mèxic, Elba Esther Gordillo, a costa dels seus militants. Gordillo ha estat detinguda aquest dimecres a l'aeroport de Toluca, a 60 km a l'oest de Mèxic.

"Vull recordar que aquests diners va sortir dels comptes del sindicat de treballadors de l'educació (SNTE)", ha anunciat el titular de la Procuradoria General de la República (PGR), José Murillo Karam, segons Efe.

Per això, la Policia de Mèxic ha estat detinguda després d'una investigació que va començar el passat desembre. La líder del sindicat de mestres compareixerà per primera vegada davant un jutge.

Tres persones més -Nora Guadalupe Ugarte, Isaïes Gallardo i José Manuel Díaz- han estat detingudes acusades de realitzar sense autorització operacions financeres en els fons del SNTE a través de societats intermèdies.

A més, el fiscal Murillo han trobat comptes a Suïssa i Lichtenstein amb dipòsits de "almenys dos milions de dòlars" a nom de la mare de Gordillo, ja morta. "Amb aquest Govern ningú està sobre la llei" ha afegit el fiscal Murillo, informa Reuters.

Detinguda enmig d'una reforma educativa

Aquesta detenció es produeix un dia després de la promulgació d'una reforma educativa rebutjada per l'organització sindical en limitar el seu control sobre la contractació i les normes de l'ensenyament. En promulgar ahir la reforma, Penya Nieto va destacar la creació del servei professional docent amb "regles clares" i lliure de "criteris discrecionals", i l'avaluació obligatòria per a tots els mestres a càrrec d'un organisme autònom.

La detenció de la líder sindical "és un missatge polític molt fort que el pla reformista de Peña Nieto es durà a terme contra interessos que puguin semblar particulars com el cas de Gordillo, que protegia un vedat de poder", ha comentat a Efe l'analista polític Salvador García Soto.

Entre els destinataris del missatge hauria el líder del sindicat petrolier, Carlos Romero Deschamps, sobre el qual han sorgit revelacions periodístiques sobre les seves propietats en els últims dies, i que en breu haurà de fer front a la reforma de Petrolis Mexicans (Pemex).

El que encara s'ha de veure, segons ell, és si "aquest criteri d'anar legalment pels líders sindicals que fan mal maneig dels recursos l'hi va aplicar a altres dirigents", entre ells Romero Deschamps. Si no és així el president de Mèxic estaria "enviant un missatge fàcil i de pas lliurant d'un adversari polític".

La destrucció de Barcelona

Un breu clip creatiu mostra Barcelona assotada per una gran catàstrofe que assola la ciutat. Les imatges es van crear per formar part de la promoció de la novel · la de ciència ficció apocalíptica Diari d'un zombi-que mostra un món destruït per una gran pandèmia-però finalment el projecte va quedar inconclús, segons explica el seu autor, que de tota manera va decidir acabar-i pujar-lo a la xarxa.

La impactant creació, titulada Barcelona Breakdown, mostra com les imatges reals de la plaça d'Espanya s'han modificat per mostrar una lloc amb esvorancs d'explosions, autobusos destrossats, vehicles en flames i edificis destruïts.