Espinosa: "L'aigua requereix nous models de producció, consum i reutilització"

La ministra de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, Elena Espinosa, va assegurar aquest dijous que per assolir una correcta administració de l'aigua i dels impactes sobre el medi ambient, la societat i l'economia, a curt i llarg termini, la societat està "obligada a redefinir els models de gestió de la producció, consum i reutilització d'aquest recurs que va definir com "voluble".

Durant la seva intervenció en la inauguració de la Conferència Internacional 'Escassetat d'Aigua i Sequera: El camí cap a l'adaptació al canvi climàtic' que avui ha començat a Madrid, la ministra ha subratllat que l'aigua és un recurs finit i en moltes regions del món és escàs", de manera que cal un "conjunt equilibrat i complex d'instruments" de gestió, alhora que ha assenyalat que la política "moderna" ha de procurar un equilibri i ajustament entre les necessitats de la demanda i l'oferta de disponibilitat del recurs.

Així, advertí que els models climatològics preveuen una "important alteració" del cicle de l'aigua en els territoris afectats per l'escassetat de l'aigua i la sequera. "Això no és només un problema de l'àrea mediterrània", va assegurar Espinosa que va afegir que també afecta ja a altres països més al nord com Hongria o el Regne Unit.

A més, a Espanya "on la història i desenvolupament social estan lligats a l'aigua, adquireix tints especials" que obliguen a millorar els mecanismes de gestió i a donar passos "imprescindibles" com els que provoquen l'aplicació de la directiva marc d'aigua, de l'any 2000, la Comunicació de la Comissió (2007), o l'Estratègia de l'Aigua que s'aprovarà el proper 13 d'abril a Barcelona.

"El camí cap a l'excel.lència i la reciclabilitat està jalonat de diferents àmbits", va indicar. En aquest sentit, va subratllar la importància de plantejar "amb rigor científic" i "responsabilitat política" el que espera en el canvi climàtic, així com les mesures a desplegar per mitigar-ne els efectes. "Aquesta Conferència constitueix un pas més en
el llarg camí cap a la gestió dels recursos hídrics", valorà.

Augmentaran sequera i inundacions

Per la seva banda, el Secretari d'Estat del Ministeri de Medi Ambient de Polònia, Janusz Zaleski, va recordar que el canvi climàtic "impactarà en tots els sectors" sent un dels més importants l'aigua, ja que augmentaran tant les sequeres com les inundacions.

Igualment, va insistir que l'increment dels esdeveniments extrems de l'aigua causen la devastació i va apuntar que el set per cent del territori de Polònia és susceptible de patir inundacions. "La intensitat de la sequera i el dèficit de l'aigua, en algunes zones de Polònia generen greus impactes econòmics, per exemple en l'agricultura", va apuntar.

Així mateix, va exalçar la importància del bosc europeu a l'hora de mitigar les emissions de gasos d'efecte hivernacle, però també per mitigar els efectes de les sequeres i les inundacions. Per aquest motiu considera que és "molt important" la implantació de plans contra la sequera i la planificació de l'aigua i, ja que és "difícil predir els esdeveniments i la seva periodicitat".

Durant la seva intervenció, l'eurodiputat del Partit Demòcrata d'Itàlia, Vittorio Prodi, va ressaltar la "extrema importància" de l'aigua per a l'adaptació al canvi climàtic així com la política de cooperació europea en aquesta matèria, que, segons ell, passa per preparar-se per "aquestes situacions motivades pel canvi climàtic".

Finalment, Prodi va admetre que "assumptes com la sequera suposen una font de preocupació", ja que, l'escassetat d'aigua pot ser una cosa així com un combustible per que en el futur es produeixin conflictes socials.

El agua requiere nuevos modelos de producción, consumo y reutilización

La ministra de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, Elena Espinosa, aseguró este jueves que para alcanzar una correcta administración del agua y de los impactos sobre el medio ambiente, la sociedad y la economía en el corto y largo plazo, la sociedad está "obligada a redefinir los modelos de gestión de la producción, consumo y reutilización" de este recurso que definió como "voluble".

Durante su intervención en la inauguración de la Conferencia Internacional 'Escasez de Agua y Sequía: El camino hacia la adaptación al cambio climático' que hoy comenzó en Madrid la ministra subrayó que el agua es un "recurso finito y en muchas regiones del mundo es escaso", por lo que es preciso un "conjunto equilibrado y complejo de instrumentos" de gestión, al tiempo que señaló que la política "moderna" debe procurar un equilibrio y ajuste entre las necesidades de la demanda y la oferta de disponibilidad del recurso.

Así, advirtió de que los modelos climatológicos prevén una "importante alteración" del ciclo del agua en los territorios tradicionalmente afectados por la escasez del agua y la sequía. "Esto no es solo un problema del área mediterránea", aseguró Espinosa que añadió que también afecta ya a otros países más al norte como Hungría o Reino Unido.

Además, a España "cuya historia y desarrollo social están ligados al agua, adquiere tintes especiales" que obligan a mejorar los mecanismos de gestión y a dar pasos "imprescindibles" como los que provocan la aplicación de la directiva marco de agua, del año 2000, la Comunicación de la Comisión (2007), o la Estrategia del Agua que se aprobará el próximo 13 de abril en Barcelona.

"El camino hacia la excelencia y la reciclabilidad está jalonado de distintos ámbitos", indicó. En ese sentido, subrayó la importancia de plantear "con rigor científico" y "responsabilidad política" lo que depara el cambio climático, así como las medidas a desplegar para mitigar sus efectos. "Esta Conferencia constituye un paso más en el largo camino hacia la gestión de los recursos hídricos", valoró.

AUMENTARÁN SEQUÍAS E INUNDACIONES

Por su parte, el Secretario de Estado del Ministerio de Medio Ambiente de Polonia, Janusz Zaleski, recordó que el cambio climático "impactará en todos los sectores" siendo uno de los más importantes el agua, ya que aumentarán tanto las sequías como las inundaciones.

Igualmente, insistió en que el incremento de los eventos extremos del agua causan la devastación y apuntó que el siete por ciento del territorio de Polonia es susceptible de sufrir inundaciones. "La intensidad de la sequía y el déficit del agua, en algunas zonas de Polonia generan graves impactos económicos, por ejemplo en la agricultura", apuntó.

Asimismo, ensalzó la importancia del bosque europeo a la hora de mitigar las emisiones de gases de efecto invernadero, pero también para mitigar los efectos de las sequías y las inundaciones. Por este motivo considera que es "muy importante" la implantación de planes contra la sequía y la planificación del agua y, ya que es "difícil predecir los eventos y su periodicidad".

Durante su intervención, el eurodiputado del Partido Demócrata de Italia, Vittorio Prodi, resaltó la "extrema importancia" del agua para la adaptación al cambio climático así como la política de cooperación europea en esta materia, que, a su juicio, pasa por prepararse para "estas situaciones motivadas por el cambio climático".

Finalmente, Prodi admitió que "asuntos como la sequía suponen una fuente de preocupación", ya que, la escasez de agua puede ser algo así como un combustible para que en el futuro se produzcan conflictos sociales.

Yvo de Boer sorpren en anunciar la seva renúncia

El director de política climàtica de l'influent grup ecologista Greenpeace, Martin Kaiser, va lamentar la renúncia presentada sorprenentment per Yvo de Boer, secretari de l'ONU per a assumptes climàtics.
Com les sorpreses que sol donar El Niño. Així de inesperat va ser l'anunci fet aquest dijous (18.2.2010) pel neerlandès Yvo de Boer a la ciutat de Bonn: el polític de 55 anys va renunciar al càrrec de Secretari Executiu de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), ja que venia posseït des de setembre de 2006.

De Boer consumarà la seva dimissió l'1 de juliol per treballar en el sector privat com a assessor de la companyia de consultoria empresarial KPMG, en matèria de protecció ambiental i desenvolupament sostenible, a més de col.laborar amb diverses universitats. "Amb de Boer s'en va el gran timoner del procés climàtic", es va lamentar el director de política climàtica de l'influent grup ecologista Greenpeace, Martin Kaiser.

¿S'ha donat per vençut?

"Una decisió difícil", així va descriure el propi de Boer el camí pres: "Però jo crec que ha arribat l'hora que jo assumeixi nous reptes", va afegir la màxima autoritat de l'ONU en assumptes climàtics en el comunicat amb el qual va fer pública la seva retirada. En cap moment va criticar directament a instància alguna ni atribuir culpes per l'aparent fracàs de la XV Conferència Internacional sobre el Canvi Climàtic de Copenhaguen, però, el diplomàtic va dir que estava convençut que "solucions veritables" a la crisi climàtica han de ser trobades al àmbit de l'economia privada i la indústria. De Boer veu la possibilitat d'exercir influència en aquest camp.

Els líders del món van atendre l'anomenat de de Boer, però no van arribar a un acord vinculant. La renúncia de de Boer té lloc en un moment en que el procés de negociació global entorn la reducció de les emissions que propicien l'escalfament de l'atmosfera està estancat. Abans de la cimera de Copenhaguen, el secretari de la CMNUCC havia fet pressió per obtenir-ne resultats significatius i advertit sobre els perills de no arribar a un consens. Però després de la frustració generalitzada que la mateixa va deixar, va ser ell qui es va veure pressionat per crear les condicions apropiades per a que la propera conferència climàtica-a celebrar a Cancún, Mèxic, a finals de 2010 - culmini amb la signatura d'un acord vinculant.

Kyoto està per caducar

Aquest acord ha de substituir el Protocol de Kyoto, que caduca el 2012, però les perspectives no llueixen gens esperançadores, després de tot, una altra de les seqüeles negatives de la fracassada ronda de Copenhaguen és la creixent desconfiança en l'ONU com a plataforma central per a les negociacions en matèria ambiental, energètica i climàtica. De Boer s'encarregarà d'organitzar la conferència preparatòria de maig a Bonn, però és el seu successor qui haurà d'encarregar de propiciar resultats substancials a Mèxic.

Yvo de Boer sorprendió al anunciar su renuncia.

El director de política climática del influyente grupo ecologista Greenpeace, Martin Kaiser, lamentó la renuncia presentada sorpresivamente por Yvo de Boer, secretario de la ONU para asuntos climáticos.

Como las sorpresas que suele dar El Niño. Así de inesperado fue el anuncio hecho este jueves (18.2.2010) por el neerlandés Yvo de Boer en la ciudad de Bonn: el político de 55 años renunció al cargo de Secretario Ejecutivo de la Convención Marco de las Naciones Unidas sobre el Cambio Climático (CMNUCC), puesto que venía detentando desde septiembre de 2006. De Boer consumará su dimisión el 1º de julio para trabajar en el sector privado como asesor de la compañía de consultoría empresarial KPMG en materia de protección ambiental y desarrollo sostenible, además de colaborar con varias universidades. “Con de Boer se va el gran timonel del proceso climático”, se lamentó el director de política climática del influyente grupo ecologista Greenpeace, Martin Kaiser.

¿Se ha dado por vencido?

“Una decisión difícil”; así describió el propio de Boer el camino tomado: “Pero yo creo que llegó la hora de que yo asuma nuevos retos”, agregó la máxima autoridad de la ONU en asuntos climáticos en el comunicado con el que hizo pública su retirada. En ningún momento criticó directamente a instancia alguna ni atribuyó culpas por el aparente fracaso de la XV Conferencia Internacional sobre el Cambio Climático de Copenhague; sin embargo, el diplomático dijo estar convencido de que “soluciones verdaderas” a la crisis climática deben ser halladas en el ámbito de la economía privada y la industria. De Boer ve la posibilidad de ejercer influencia en este campo.

Los líderes del mundo atendieron al llamado de de Boer, pero no llegaron a un acuerdo vinculante. La renuncia de de Boer tiene lugar en un momento en que el proceso de negociación global en torno la reducción de las emisiones que propician el calentamiento de la atmósfera está estancado. Antes de la cumbre de Copenhague, el secretario de la CMNUCC había hecho presión para obtener de ella resultados significativos y advertido acerca de los peligros de no llegar a un consenso. Pero después de la frustración generalizada que la misma dejó, fue él quien se vio presionado para crear las condiciones apropiadas para que la próxima conferencia climática –a celebrarse en Cancún, México, a finales de 2010– culmine con la firma de un acuerdo vinculante.

Kioto está por caducar

Ese acuerdo debe sustituir al Protocolo de Kioto, que caduca en 2012, pero las perspectivas no lucen nada esperanzadoras; después de todo, otra de las secuelas negativas de la fracasada ronda de Copenhague es la creciente desconfianza en la ONU como plataforma central para las negociaciones en materia ambiental, energética y climática. De Boer se encargará de organizar la conferencia preparatoria de mayo en Bonn, pero es su sucesor quien deberá encargarse de propiciar resultados sustanciales en México.

Parla el vicecanceller Westerwelle: Subsidis socials, la crisi de Grècia, les bombes de raïm...

Declaracions del vicecanceller alemany, Guido Westerwelle, sobre subsidis socials, la crisi de Grècia, la prohibició de bombes raïm i la política nuclear d'EUA són els temes comentats avui per la premsa alemanya.
Neue Zürcher Zeitung, de Zuric: "Que Guido Westerwelle es jugui tot a una sola carta i sigui pràcticament l'únic polític alemany que assenyala contradiccions econòmiques de fons és conseqüent i de cap manera una tasca sense sentit. Tot i el previsible clam dels mitjans i de molts polítics, s'entén perfectament a Westerwelle.

No s'ha d'abandonar a Grècia
(...) És obvi que en l'opinió pública alemanya hi ha una gran sensibilitat sobre el fet que la situació no pot seguir com està, que cal estalviar i que la obligació dels que ocupen càrrecs polítics seria tocar el tema i actuar en conseqüència. No obstant això, una onada de greuges plana sobre un dels pocs que s'atreveixen a advertir, i el seu partit perd consens. Estem davant d'una societat que amaga el seu cap com l'estruç?".

Corriere della Sera, de Milà: "Ja hi ha propostes per deixar que Grècia segueixi sola el seu camí. Atenes no amortitza els deutes i s'allunya de l'euro. Grècia és un país petit, per la qual cosa podria ser inflexible i negar-se a ajudar a qui viu excedint les seves possibilitats. Això no representaria un gran perill i enfortiria la credibilitat de l'euro. Però tal estratègia comporta el risc d'aïllar a Grècia darrere d'un mur.
(...) L'atenció es desvia cap a Espanya, la qual, a diferència de Grècia, no és petita, i els bancs es compten entre els més grans d'Europa. I si, a més, el creixement estanc fa que els deutes es tornin inacceptables, llavors tampoc no se sap com Itàlia podria enfortir-se".

Adéu a les bombes raïm

Politiken, de Copenhaguen: "A partir de l'1 d'agost es prohibirà definitivament l'ús de bombes raïm. Aquesta és una bona notícia, després que aquestes armes diabòliques els han costat la vida o la salut a massa civils durant dècades.
(...) La cooperació internacional és moltes vegades lenta, però també, com ara, pot ser encoratjadora si es tracta d'acabar amb un mal global. També les Nacions Unides creuen que és molt prometedor el fet que, a quinze mesos de la seva signatura, el conveni ja hagi estat ratificat per una quantitat suficient de països.
(...) Entre ells es troba la majoria dels països que conformen l'OTAN, però és de lamentar que no estiguin presents els EUA George W. Bush va ser, durant el seu mandat, un tenaç opositor de la prohibició de bombes de dispersió. Està per veure si el seu successor, Barack Obama, seguirà el camí dels països de l'OTAN".

Per a què més centrals atòmiques?

Salzburger Nachrichten, de Viena: "Les reserves d'urani són limitades i s'acabaran abans que el petroli. Ni tan sols la tècnica més moderna pot preveure els riscos que comporta aquest element. I el dipòsit de residus d'urani segueix sent un problema irresolt.
(...) A més, només un sis per cent de tota l'energia del planeta prové de l'energia atòmica. Encara si s'iniciés la construcció de milers de centrals nuclears, el canvi climàtic no podria aturar-se. El problema del clima és només la façana de la indústria nuclear, que ensuma negocis profitosos a tot el món sota la disfressa de la protecció al medi ambient".

Escondiendo la cabeza como el avestruz

Guido Westerwelle, ministro de Exteriores y vicecanciller alemán.
Declaraciones del vicecanciller alemán, Guido Westerwelle, sobre subsidios sociales, la crisis de Grecia, la prohibición de bombas racimo y la política nuclear de EE.UU. son los temas comentados hoy.

Neue Zürcher Zeitung, de Zúrich: “Que Guido Westerwelle se juegue todo a una sola carta y sea prácticamente el único político alemán que señala contradicciones económicas de fondo es consecuente y de ningún modo una tarea sin sentido. A pesar del previsible clamor de los medios y de muchos políticos, se entiende perfectamente a Westerwelle. (…) Es obvio que en la opinión pública alemana hay una gran sensibilidad acerca de que la situación no puede seguir como está, de que hay que ahorrar y de que la obligación de quienes desempeñan cargos políticos sería tocar el tema y actuar en consecuencia. Sin embargo, una ola de agravios se cierne sobre uno de los pocos que se atreven a advertir, y su partido pierde consenso. ¿Estamos ante una sociedad que esconde su cabeza como el avestruz?”

No se debe abandonar a Grecia

Corriere della Sera, de Milán: “Ya existen propuestas para dejar que Grecia siga sola su camino. Atenas no amortiza las deudas y se aleja del euro. Grecia es un país pequeño, por lo cual se podría ser inflexible y negarse a ayudar a quien vive excediendo sus posibilidades. Eso no representaría un gran peligro y fortalecería la credibilidad del euro. Pero tal estrategia conlleva el riesgo de aislar a Grecia detrás de un muro. (…) La atención se desvía hacia España, la que, a diferencia de Grecia, no es pequeña, y cuyos bancos se cuentan entre los más grandes de Europa. Y si, además, el crecimiento estanco hace que las deudas se vuelvan inaceptables, entonces tampoco se sabe cómo Italia podría fortalecerse.”

Adiós a las bombas racimo

Politiken, de Copenhague: “A partir del 1º de agosto se prohibirá definitivamente el uso de bombas racimo. Esa es una buena noticia, después de que estas armas diabólicas les han costado la vida o la salud a demasiados civiles durante décadas. (…) La cooperación internacional es muchas veces lenta, pero también, como ahora, puede ser alentadora si se trata de acabar con un mal global. También las Naciones Unidas creen que es muy prometedor el hecho de que, a quince meses de su firma, el convenio ya haya sido ratificado por una cantidad suficiente de países. (…) Entre ellos se halla la mayoría de los países que conforman la OTAN, pero es de lamentar que no estén presentes los EE.UU. George W. Bush fue, durante su mandato, un tenaz opositor de la prohibición de bombas de dispersión. Está por verse si su sucesor, Barack Obama, seguirá el camino de los países de la OTAN.”

¿Para qué más centrales atómicas?

Salzburger Nachrichten, de Viena: “Las reservas de uranio son limitadas y se terminarán antes que el petróleo. Ni siquiera la técnica más moderna puede prever los riesgos que comporta este elemento. Y el depósito de desechos de uranio sigue siendo un problema irresuelto. (…) Además, sólo un seis por ciento de toda la energía del planeta proviene de la energía atómica. Aún si se iniciase la construcción de miles de centrales nucleares, el cambio climático no podría detenerse. El problema del clima es sólo la fachada de la industria nuclear, que olfatea negocios provechosos en todo el mundo bajo el disfraz de la protección al medioambiente.”

Xina bombardeja núvols per provocar pluja

Meteoròlegs xinesos van llançar milers de coets contra núvols per provocar precipitacions a la part sud del país afectada per una sequera sense precedents, ha informat avui l'agència Xinhua.
Els esforços no es van desenvolupar en va. A la regió van caure fins a 25 mm de precipitacions. Per provocar pluja, a sobre dels núvols va ser vaporitzat el iodur de plata, agent que concentra al voltant seu partícules d'aigua contingudes en l'atmosfera, les que cauen després com a pluja. Gràcies a aquesta tecnologia es va aconseguir prevenir incendis a la zona afectada.

A la província de Yunnan, per exemple, la sequera continua des del juliol de l'any passat. Des de novembre allà es van proclamar 84 incendis forestals, o el 611% més que en el mateix període de l'any passat. Hi ha víctimes mortals entre els bombers.

Gairebé cinc milions de persones pateixen escassetat d'aigua a la regió, es van perdre molts sembrats. Al començament d'aquest mes de febrer, el dany econòmic ocasionat per la calamitat natural va sumar 1.000 milions de dòlars.

Segons pronòstics, la sequera continuarà fins al proper mes d'abril, però les reserves d'aigua potable disponibles arriben per a un mes només.

China bombardea nubes para provocar lluvia
Meteorólogos chinos lanzaron miles de cohetes contra nubes para provocar precipitaciones en la parte sur del país afectada por una sequía sin precedentes, informó hoy la agencia Xinhua.

Los esfuerzos no se desarrollaron en vano. En la región cayeron hasta 25 milímetros de precipitaciones. Para provocar lluvia, encima de las nubes fue vaporizado el yoduro de plata, agente que concentra en torno suyo partículas de agua contenidas en la atmósfera, las que caen luego como lluvia. Gracias a esa tecnología se logró prevenir incendios en la zona afectada.

En la provincia de Yunnan, por ejemplo, la sequía continúa desde el julio del año pasado. Desde noviembre allí se proclamaron 84 incendios forestales, o el 611% más que en el mismo período del año pasado. Hay víctimas mortales entre los bomberos.

Casi cinco millones de personas sufren escasez de agua en la región, se perdieron muchos sembrados. Al comienzo de este mes de febrero, el daño económico ocasionado por la calamidad natural sumó 1.000 millones de dólares.

Según pronósticos, la sequía continuará hasta el próximo mes de abril, pero las reservas de agua potable disponibles alcanzan para un mes solamente.

IU: Discurs de Gaspar Llamazares al congrés

Senyories, senyor president del Govern, el cert és que en aquests moments el nostre país es troba sumit en una greu crisi econòmica. Una greu crisi que malgrat els seus vaticinis sembla no tenir perspectiva, amb un resultat molt negatiu en termes de producció i, sobretot, en termes d'ocupació, és a dir, en termes humans, en termes de la gent. Però ocultaria la realitat si no diguéssim que a més d'una crisi econòmica tenim una greu crisi política, d'una banda perquè som els polítics i la política els que hem deixat a l'atzar al mercat que ens ha portat aquesta crisi i d'altra banda perquè és la nostra pròpia impotència política la que agreuja la crisi.

Senyories, aquesta no és una sessió de confiança, perquè el president del Govern no ha volgut presentar la qüestió de confiança, aquesta tampoc és una sessió de censura, perquè el propi partit majoritari de l'oposició reconeix la seva debilitat per aconseguir aliances i, per tant , és un debat de política econòmica, però no és un debat més. El moment és crític en termes econòmics i polítics i per això cal estar a l'altura de les circumstàncies.

Senyor president del Govern, després d'un PlanE, vostè no ens pot proposar aquí a l'esquerra d'aquesta Cambra un pla C. Després d'un pla d'estímul per salvar la crisi econòmica, no podeu venir aquí amb un pla de cirurgia del sector públic, que és el que ens proposa avui aquí. Les seves principals propostes tenen a veure amb la cirurgia i, com veuen, no aconsegueixen l'acord dels cirurgians d'aquesta Cambra perquè ells poden ser cirurgians de guerra, és a dir, al final propostes de dretes que no aconsegueixen l'acord de la dreta.

Hi ha un altre camí en la medicina social-podríem dir-, en una sortida social a la crisi, i vostè que va apostar durant un temps per una sortida social a la crisi, almenys per no traspassar determinades línies vermelles, avui ens proposa traspassar o, millor dit, renunciar a totes les línies vermelles. Avui ens proposa en aquesta Cambra en primer lloc una reforma de les pensions per allargar l'edat de jubilació, per ajornar l'edat de jubilació, disminuint de fet la pensió pública al nostre país. En segon lloc, un retall dràstic de la despesa pública que tindrà repercussió en l'ocupació i també en la despesa social -una despesa tan important per als ciutadans- i, en tercer lloc, una reforma del mercat laboral.

Totes les línies vermelles que vostè va dir no havia de traspassar, avui ens proposa traspassar en aquesta Cambra amb l'acord d'una part d'aquesta Cambra, senyories, amb l'acord de la dreta d'aquesta Cambra. No de la dreta majoritària, probablement, perquè la dreta majoritària d'aquesta Cambra vol que es pengin amb la seva pròpia soga, la de l'ajust, sinó amb la dreta moderada d'aquesta Cambra que segurament estarà molt d'acord amb aquestes propostes, que són, com he dit abans, de cirurgia pel que fa a la crisi, però no propostes de sortida social a la crisi.

Senyor president del Govern, des de fa un temps porta proposant qüestions i sortides que han provocat -té vostè de reconèixer-ho- no només una sensació per part dels ciutadans de crisi sense sortida sinó també una desorientació profunda a l'esquerra, en l'electorat progressista. Això ho ha fet vostè combinant sàviament d'una banda el continuisme econòmic i per altra les línies vermelles.

El cert és que aquesta política, que tenia un reflex en aquesta Cambra-que era la geometria variable-ha tingut resultats econòmics negatius. No hem aconseguit apuntar tan sols la sortida de la crisi. Però ha tingut també resultats polítics molt negatius que tenen a veure amb la desafecció ciutadana, no solament pel que fa a la política del Govern sinó pel que fa a la política en general. Això són, senyories, paraules majors.
Per tant, nosaltres seguim disposats -ho hem fet durant molt de temps en aquesta Cambra- a l'acord, senyor president del Govern, però no a un acord amb les premisses que vostè ens planteja.
Un acord que com a premissa allarga l'edat de jubilació no pot comptar amb Izquierda Unida i Iniciativa per Catalunya, no pot comptar amb nosaltres un acord per reduir les nostres pensions públiques. Un acord que com a premissa planteja una reducció dràstica de la despesa pública i que qüestiona tant el model social com el model de sostenibilitat en el desenvolupament econòmic tampoc pot comptar amb la nostra força política.

Un acord que incrementa els impostos indirectes i que no toca la realitat de la injustícia fiscal al nostre país no pot comptar amb el nostre acord. I una proposta que apunta a una reforma laboral per la qual entre la indemnització d'ics dies i la indemnització de ics més deu ens quedem amb una indemnització menor per a tots tampoc és el camí de l'acord amb la nostra formació política. Segurament trobareu acords amb altres grups d'aquesta Cambra, però no amb nosaltres.

Caldria dir allò de la campanya de Clinton, quan un dels seus assessors parlava de 'l'economia, estúpids, l'economia'. Doncs bé, amb l'economia política hem topat. No hi ha només una sortida de cirurgia o cruïlla de cirurgians de guerra, que per a tot s'han ofert avui aquí, sinó que en la nostra opinió encara hi ha marge per a una sortida social a la crisi, estem convençuts d'això.

En primer lloc, posant l'accent en el més important, en l'atur i en la gent, per tant prenent mesures per part del Govern que per una part no destrueixin ocupació-el Govern no pot destruir ocupació pública, com ens planteja en la seva proposta de ajustament-i que, d'altra banda, creuen feina amb garanties. Una mesura de creació d'ocupació tampoc vol dir la privatització de les polítiques actives d'ocupació quan vostès parlen de l'eufemisme de la col laboració público-privada.

En segon lloc, creiem que cal mantenir l'impuls públic per sortir de la crisi. Si ara restringeix vostè i ajusta el pressupost ens pot portar a una nova recessió-a Alemanya està passant una cosa semblant-. Cal mantenir l'impuls públic per sortir de la crisi i per canviar el model productiu.

En tercer lloc, s'ha d'aconseguir justícia fiscal al nostre país i marge per a l'impuls públic i per a les polítiques d'ocupació. El nostre sistema fiscal és injust, es recolza sobre els treballadors i sobre els assalariats, i se'n van de rositas els que tenen grans rendes o grans patrimonis.
Finalment, cal reformar el sistema financer, perquè avui -el coneixen vostès en relació a França- pràcticament el 50 per cent de la petició de crèdit és denegat per les nostres entitats financeres. Això significa despalanquejament el palanquejament urbanístic de les nostres entitats financeres, així com reformes importants d'aquells que no són els mercats. Aquí el xantatge no és dels mercats, el xantatge és del poder econòmic que ha provocat la crisi i, com en la metàfora de l'ofegat, quan t'acostes a salvar vol ofegar amb ell. Aquesta és la realitat, i del Govern serà la responsabilitat d'ofegar-se amb el sector financer. Moltes gràcies.

RÈPLICA
Senyor president, en nom d'Esquerra Unida i Iniciativa per Catalunya podríem reiterar que tenim voluntat acreditada d'acord, però que tenim raons per a la desconfiança tant pel que fa al passat com pel que fa a les seves propostes. Es podria dir allò que se sol dir en períodes de crisi: aquí no es fia. Aquest és el resum de l'actitud d'IU i d'ICV: aquí no es fia, senyor president.
En primer lloc, perquè tenim memòria dels ajustaments, i en això em refereixo al Partit Popular. Jo sé com es va arribar al dèficit, i vostès també. Es va arribar al dèficit amb el major retallada social de la història democràtica del nostre país, i es va arribar al dèficit que ens demanava la Unió Europea amb el malbaratament de totes les nostres empreses públiques, deixant pràcticament un solar en el que eren empreses públiques rendibles. Aquesta memòria de l'ajust, per tant, la tenim. Per això no volem que el president del Govern negui l'evidència, i ho fa quan segueix amb el discurs del final del túnel.

Senyor president, és normal que des de la seva responsabilitat tingui una visió més optimista que els altres, però no pot tenir una visió tan optimista que negui la realitat, i això del final del túnel no ho comparteix molta gent en aquest país, no ho comparteix la majoria. Estem en un període de crisi i d'incertesa sobre la sortida de la crisi.
Vostè ens proposa un acord i ens diu que no establim condicions a l'acord. Senyor president, faci vostè el mateix, no em digui que jo no puc establir condicions a l'acord quan vostè ja ho ha fet. Traieu l'ajornament de l'edat de jubilació als 67 anys, perquè llavors jo sí que puc negociar, però amb els 67 anys jo no negoci, i vostè no va a acordar amb mi una mesura que significa una retallada social.

D'altra banda, intenta combinar una altra vegada aquestes propostes d'ajust amb el manteniment de la despesa social. Senyor president, no s'enganyi, les seves propostes redueixen la despesa social. Per exemple, la seva proposta de reconversió de les pensions redueix en un 4 per cent la despesa en pensions al nostre país. Per tant, no intenti jugar a tot, jugui per l'esquerra, jugui per allò social. Si vol, ens trobarà. Si voleu jugar per la dreta trobarà una altra aliança social convergent o com es vulgui dir, però no ens trobarà a nosaltres.
Acabo, senyor president. La sensació que tinc al final d'aquest debat és que des de fora es pensava que d'aquest debat s'anava a sortir amb perspectives d'acord. Jo crec que des de fora es va a pensar que d'aquest debat, per politiqueria, per mal entesa política, anem a sortir intentant saber qui paga el desacord. Espero equivocar-me i que finalment no sigui qui paga el desacord, sinó que el Govern sigui capaç d'articular un acord creïble, social i polític, amb perspectiva social. Moltes gràcies.

Señorías, señor presidente del Gobierno, lo cierto es que en estos momentos nuestro país se encuentra sumido en una grave crisis económica. Una grave crisis que a pesar de sus vaticinios parece no tener perspectiva, con un resultado muy negativo en términos de producción y, sobre todo, en términos de empleo, es decir, en términos humanos, en términos de la gente. Pero ocultaríamos la realidad si no dijésemos que además de una crisis económica tenemos una grave crisis política, por una parte porque somos los políticos y la política los que hemos dejado al albur al mercado que nos ha traído esta crisis y por otra parte porque es nuestra propia impotencia política la que agrava la crisis.

Señorías, esta no es una sesión de confianza, porque el presidente del Gobierno no ha querido presentar la cuestión de confianza; esta tampoco es una sesión de censura, porque el propio partido mayoritario de la oposición reconoce su debilidad para lograr alianzas y, por tanto, es un debate de política económica, pero no es un debate más. El momento es crítico en términos económicos y políticos y por eso hay que estar a la altura de las circunstancias.

Señor presidente del Gobierno, después de un PlanE, usted no nos puede proponer aquí a la izquierda de esta Cámara un plan C. Después de un plan de estímulo para salvar la crisis económica, no puede usted venir aquí con un plan de cirugía del sector público, que es lo que nos propone hoy aquí. Sus principales propuestas tienen que ver con la cirugía y, como ven, no logran el acuerdo de los cirujanos de esta Cámara porque ellos pueden ser cirujanos de guerra; o sea, al final propuestas de derechas que no logran el acuerdo de la derecha.

Existe otro camino en la medicina social -podríamos decir-, en una salida social a la crisis, y usted que apostó durante un tiempo por una salida social a la crisis, al menos por no traspasar determinadas líneas rojas, hoy nos propone traspasar o, mejor dicho, renunciar a todas las líneas rojas. Hoy nos propone en esta Cámara en primer lugar una reforma de las pensiones para alargar la edad de jubilación, para aplazar la edad de jubilación, disminuyendo de hecho la pensión pública en nuestro país. En segundo lugar, un recorte drástico del gasto público que tendrá repercusión en el empleo y también en el gasto social -un gasto tan importante para los ciudadanos- y, en tercer lugar, una reforma del mercado laboral.

Todas aquellas líneas rojas que usted dijo no iba a traspasar, hoy nos propone traspasarlas en esta Cámara con el acuerdo de una parte de esta Cámara, señorías, con el acuerdo de la derecha de esta Cámara. No de la derecha mayoritaria, probablemente, porque la derecha mayoritaria de esta Cámara quiere que se ahorquen con su propia soga, la del ajuste, sino con la derecha moderada de esta Cámara que seguramente estará muy de acuerdo con estas propuestas, que son, como he dicho antes, de cirugía con respecto a la crisis, pero no propuestas de salida social a la crisis.

Señor presidente del Gobierno, desde hace un tiempo lleva proponiéndonos cuestiones y salidas que han provocado -tiene usted que reconocerlo- no solamente una sensación por parte de los ciudadanos de crisis sin salida sino también una desorientación profunda en la izquierda, en el electorado progresista. Eso lo ha hecho usted combinando sabiamente por una parte el continuismo económico y por otra las líneas rojas.

Lo cierto es que esa política, que tenía un reflejo en esta Cámara -que era la geometría variable- ha tenido resultados económicos negativos. No hemos logrado apuntar siquiera la salida de la crisis. Pero ha tenido también resultados políticos muy negativos que tienen que ver con la desafección ciudadana, no solamente con respecto a la política del Gobierno sino con respecto a la política en general. Eso son, señorías, palabras mayores.
Por tanto, nosotros seguimos dispuestos -lo hemos hecho durante mucho tiempo en esta Cámara- al acuerdo, señor presidente del Gobierno, pero no a un acuerdo con las premisas que usted nos plantea. Un acuerdo que como premisa alarga la edad de jubilación no puede contar con Izquierda Unida e Iniciativa per Catalunya, no puede contar con nosotros un acuerdo para reducir nuestras pensiones públicas. Un acuerdo que como premisa plantea una reducción drástica del gasto público y que cuestiona tanto el modelo social como el modelo de sostenibilidad en el desarrollo económico tampoco puede contar con nuestra fuerza política. Un acuerdo que incrementa los impuestos indirectos y que no toca la realidad de la injusticia fiscal en nuestro país no puede contar con nuestro acuerdo. Y una propuesta que apunta a una reforma laboral por la cual entre la indemnización de equis días y la indemnización de equis más diez nos quedamos con una indemnización menor para todos tampoco es el camino del acuerdo con nuestra formación política. Seguramente encontrarán acuerdos con otros grupos de esta Cámara, pero no con nosotros.

Habría que decir aquello de la campaña de Clinton, cuando uno de sus asesores hablaba de ‘la economía, estúpidos, la economía’. Pues bien, con la economía política hemos topado. No existe solamente una salida de cirugía o una salida de cirujanos de guerra, que para todo se han ofrecido hoy aquí, sino que en nuestra opinión sigue habiendo margen para una salida social a la crisis, estamos convencidos de ello.

En primer lugar, haciendo hincapié en lo más importante, en el desempleo y en la gente, por tanto tomando medidas por parte del Gobierno que por una parte no destruyan empleo -el Gobierno no puede destruir empleo público, como nos plantea en su propuesta de ajuste- y que, por otra parte, creen empleo con garantías. Una medida de creación de empleo tampoco significa la privatización de las políticas activas de empleo cuando ustedes hablan del eufemismo de la colaboración público-privada.
En segundo lugar, creemos que hay que mantener el impulso público para salir de la crisis. Si ahora restringe usted y ajusta el presupuesto nos puede llevar a una nueva recesión -en Alemania está ocurriendo algo parecido-. Hay que mantener el impulso público para salir de la crisis y para cambiar el modelo productivo.

En tercer lugar, hay que lograr justicia fiscal en nuestro país y margen para el impulso público y para las políticas de empleo. Nuestro sistema fiscal es injusto, se apoya sobre los trabajadores y sobre los asalariados, y se van de rositas los que tienen grandes rentas o grandes patrimonios.
Por último, es necesario reformar el sistema financiero, porque hoy -lo conocen ustedes con relación a Francia- prácticamente el 50 por ciento de la petición de crédito es denegado por nuestras entidades financieras. Eso significa desapalancar el apalancamiento urbanístico de nuestras entidades financieras, así como reformas importantes de aquellos que no son los mercados. Aquí el chantaje no es de los mercados, el chantaje es del poder económico que ha provocado la crisis y, como en la metáfora del ahogado, cuando te acercas a salvarlo quiere ahogarte con él. Esa es la realidad, y del Gobierno será la responsabilidad de ahogarse con el sector financiero. Muchas gracias.

RÈPLICA
Señor presidente, en nombre de Izquierda Unida e Iniciativa per Catalunya podríamos reiterar que tenemos voluntad acreditada de acuerdo, pero que tenemos razones para la desconfianza tanto con respecto al pasado como con respecto a sus propuestas. Se podría decir aquello que se suele decir en periodos de crisis: aquí no se fía. Ese es el resumen de la actitud de IU y de ICV: aquí no se fía, señor presidente.
En primer lugar, porque tenemos memoria de los ajustes, y en eso me refiero al Partido Popular. Yo sé cómo se llegó al déficit, y ustedes también. Se llegó al déficit con el mayor recorte social de la historia democrática de nuestro país, y se llegó al déficit que nos pedía la Unión Europea con el malbaratamiento de todas nuestras empresas públicas, dejando prácticamente un solar en lo que eran empresas públicas rentables. Esa memoria del ajuste, por tanto, la tenemos. Por ello no queremos que el presidente del Gobierno niegue la evidencia, y lo hace cuando sigue con el discurso del final del túnel.
Señor presidente, es normal que desde su responsabilidad tenga una visión más optimista que los demás, pero no puede tener una visión tan optimista que niegue la realidad, y eso del final del túnel no lo comparte mucha gente en este país, no lo comparte la mayoría. Estamos en un periodo de crisis y de incertidumbre sobre la salida de la crisis.
Usted nos propone un acuerdo y nos dice que no establezcamos condiciones al acuerdo. Señor presidente, haga usted lo mismo, no me diga que yo no puedo establecer condiciones al acuerdo cuando usted ya lo ha hecho. Retire el aplazamiento de la edad de jubilación a los 67 años, porque entonces yo sí puedo negociar, pero con los 67 años yo no negocio, y usted no va a acordar conmigo una medida que significa un recorte social.
Por otro lado, intenta combinar otra vez esas propuestas de ajuste con el mantenimiento del gasto social. Señor presidente, no se engañe, sus propuestas reducen el gasto social. Por ejemplo, su propuesta de reconversión de las pensiones reduce en un 4 por ciento el gasto en pensiones en nuestro país. Por tanto, no intente jugar a todo, juegue por la izquierda, juegue por lo social. Si quiere, nos encontrará. Si quiere jugar por la derecha encontrará otra alianza social convergente o como se quiera llamar, pero no nos va a encontrar a nosotros.
Termino, señor presidente. La sensación que tengo al final de este debate es que desde fuera se pensaba que de este debate se iba a salir con perspectivas de acuerdo. Yo creo que desde fuera se va a pensar que de este debate, por politiquería, por mal entendida política, vamos a salir intentando saber quién paga el desacuerdo. Espero equivocarme y que finalmente no sea quién paga el desacuerdo, sino que el Gobierno sea capaz de articular un acuerdo creíble, social y político, con perspectiva social. Muchas gracias.

El PIB espanyol el 2009 es va reduir en termes nominals (-3,4%) i reals (-3,6%)

El Producte Interior Brut espanyol a 2009 (1.051.151 milions d'euros) es va reduir respecte l'any anterior tant en termes nominals (-3,4%) com en termes reals (-3,6%). Aquesta dada implica 4,5 punts menys del resultat obtingut en 2008 (0,9%) després d'acumular set trimestres en recessió.
El zenit de la recessió es va situar en el segon trimestre (taxa interanual del -4,2%) per desaccelerar la intensitat el tercer i quart trimestre (-4,0% i -3,1% respectivament). L'any, però, finalitza amb una encara important disminució de la producció en termes interanuals (-3,1%) encara que l'evolució trimestral en els últims tres mesos de l'any només ha caigut en una dècima.

L'evolució en l'últim trimestre mostra una millora del sector industrial amb taxes positives (0,5%) després de sis trimestres amb forta caigudes (punt màxim en el -5,6% el primer trimestre del 2009). L'activitat en la construcció segueix en descens (-1,2%) amb taxes molt similars als dos trimestres anteriors. El sector serveis redueix lleugerament la seva evolució en el quart trimestre (de 0,1% a 0,0%) amb caigudes significatives en el component de no mercat que s'estenen a l'últim semestre de l'any (-0,1% i -0, 5%). Els ingressos per IVA cauen un -4,1% el 2009, una mica més de l'evolució de la producció nacional.

La distribució factorial de la renda reflecteix una caiguda de la remuneració dels assalariats (-3,06% nominal) que de l'excedent empresarial i rendes mixtes (-0,99% nominal). La principal causa de l'evolució de la remuneració d'assalariats és la molt forta destrucció d'ocupació (-6,1%) que arriba als 1,125 milions de llocs de treball nets a temps complet (IVT2009 sobre IVT 2008) que no obstant, ha desaccelerat el ritme de pèrdua en l'últim trimestre (de -7,2 a -6,1%). La pèrdua de llocs de treball assalariats juntament amb l'evolució dels salaris explica que els costos laborals unitaris hagin tingut una variació interanual lleugerament negativa (-0,1%) en taxa interanual mesura en el quart trimestre.

La intensa destrucció d'ocupació a una taxa superior a l'experimentada per la producció genera una variació interanual de la productivitat aparent del factor treball del 3,2%, molt superior a la mitjana de l'última dècada (0,8%).

L'aportació al deflactor del PIB en el quart trimestre ha estat idèntica de la remuneració dels assalariats i de l'excedent empresarial (0,2%) en una tendència de desacceleració que té més intensitat en els segons (del 2,6% en el IT2009 al 0,2% enfront del IVT 2009).

La informació disponible per al conjunt de l'any 2009 mostra un pèssim resultat en producció i, sobretot, en ocupació. El pitjor des de 1945 en pèrdua real de producció. El mal comportament de l'activitat econòmica està en una fase de desacceleració sense haver assolit encara ràtios positius en taxes trimestrals. Coneguda la influència en els resultats dels dos darrers trimestres dels estímuls fiscals aplicats a nivell nacional (Pla d'inversió Local i Pla de dinamització de l'economia) i una altra informació amb influència per a l'economia espanyola (nombre de desocupats, elevat saldo negatiu en els comptes públics, restricció en el crèdit als agents econòmics i certa fragilitat en el sistema financer) cal esperar algun temps per comprovar les possibilitats de recuperació a curt termini.

L'Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col.lectiva recentment assolit pels agents socials i econòmics és un important instrument per afrontar la delicada situació econòmica, en un intent de moderació dels assalariats i dels beneficis empresarials a fi de millorar la quota de mercat de els béns i serveis espanyols mitjançant el preu i una superior reinversió dels excedents, i així aconseguir l'objectiu principal: crear ocupació. Aquest esforç hauria d'estar complementat amb altres reformes que permetin millorar la capacitat de competir de l'economia espanyola a curt i llarg termini, a partir d'una distribució equilibrada dels esforços entre la societat espanyola.

El PIB español en 2009 se redujo tanto en términos nominales (-3,4%) como reales (-3,6%)

El Producto Interior Bruto español en 2009 (1.051.151 millones de euros) se redujo respecto al año anterior tanto en términos nominales (-3,4%) como en términos reales (-3,6%). Este dato implica 4,5 puntos menos del resultado obtenido en 2008 (0,9%) después de acumular siete trimestres en recesión.

El PIB descendió en 2009

El cénit de la recesión se situó en el segundo trimestre (tasa interanual del -4,2%) para desacelerar la intensidad el tercer y cuarto trimestre (-4,0% y -3,1% respectivamente). El año, no obstante, finaliza con una todavía importante disminución de la producción en términos interanuales (-3,1%) aunque la evolución trimestral en el los últimos tres meses de al año sólo ha caído en una décima.

La evolución en el último trimestre muestra una mejoría del sector industrial con tasas positivas (0,5%) después de seis trimestres con fuerte caídas (punto máximo en el -5,6% en el primer trimestre de 2009). La actividad en la construcción sigue en descenso (-1,2%) con tasas muy similares a los dos trimestres anteriores. El sector servicios reduce ligeramente su evolución en el cuarto trimestre (de 0,1% a 0,0%) con caídas significativas en el componente de no mercado que se extienden al último semestre del año (-0,1% y -0,5%). Los ingresos por IVA caen un -4,1% en 2009, algo más de la evolución de la producción nacional.

La distribución factorial de la renta refleja una mayor caída de la remuneración de los asalariados (-3,06% nominal) que del excedente empresarial y rentas mixtas (-0,99% nominal). La principal causa de la evolución de la remuneración de asalariados es la muy fuerte destrucción de empleo (-6,1%) que alcanza los 1,125 millones de empleos netos a tiempo completo (IVT2009 sobre IVT 2008) que no obstante, ha desacelerado el ritmo de pérdida en el último trimestre (de -7,2 a -6,1%). La pérdida de puestos de trabajo asalariados junto con la evolución de los salarios explica que los costes laborales unitarios hayan tenido una variación interanual ligeramente negativa (-0,1%) en tasa interanual medida en el cuarto trimestre.

La intensa destrucción de empleo en una tasa superior a la experimentada por la producción genera una variación interanual de la productividad aparente del factor trabajo del 3,2%, muy superior a la media de la última década (0,8%).

La aportación al deflactor del PIB en el cuarto trimestre ha sido idéntica de la remuneración de los asalariados y del excedente empresarial (0,2%) en una tendencia de desaceleración que tiene mayor intensidad en los segundos (del 2,6% en el IT2009 al 0,2% frente al IVT 2009).

La información disponible para el conjunto del año 2009 muestra un pésimo resultado en producción y, sobre todo, en empleo. El peor desde 1945 en pérdida real de producción. El mal comportamiento de la actividad económica está en una fase de desaceleración sin haber alcanzado todavía ratios positivos en tasas trimestrales. Conocida la influencia en los resultados de los dos últimos trimestres de los estímulos fiscales aplicados a nivel nacional (Plan de inversión Local y Plan de dinamización de la economía) y otra información con influencia para la economía española (número de desempleados, elevado saldo negativo en las cuentas públicas, restricción en el crédito a los agentes económicos y cierta fragilidad en el sistema financiero) es necesario esperar algún tiempo para comprobar las posibilidades de recuperación a corto plazo.

El Acuerdo para el Empleo y la Negociación Colectiva recientemente alcanzado por los agentes sociales y económicos es un importante instrumento para afrontar la delicada situación económica, en un intento de moderación de los asalariados y de los beneficios empresariales con objeto de mejorar la cuota de mercado de los bienes y servicios españoles mediante el precio y una superior reinversión de los excedentes, y así conseguir el objetivo principal: crear empleo. Este esfuerzo debería estar complementado con otras reformas que permitan mejorar la capacidad de competir de la economía española a corto y largo plazo, a partir de una distribución equilibrada de los esfuerzos entre la sociedad española.

El pilot suïcida texà deixà una nota criticant el sistema financer dels EUA

El pilot suïcida texà, Joseph Andrew Stack, de 53 anys d'edat, va publicar en un portal d'Internet una nota en què critica el sistema de rendes internes nord-americà. La missiva consta de sis pàgines i és un clam desesperat contra el sistema financer del país. "Joseph Andrew Stack deixà una nota en un portal d'Internet propi, que es diu Art Inscript, assenyalà la corresponsal de Telesur a Washington, Nitza Pérez, assegurant que va tenir la còpia de la nota a les seves mans, i que el pilot "estava desesperat, després d'anys de treballar i de veure que els seus estalvis s'en van anar per la crisi econòmica del país".

Així mateix, va indicar que criticava el "sistema de rendes internes i com es col.lecten els impostos aquí, als EUA"

"Ell parla de: Quin somni americà? Diu que va viure un malson americà. Parla dels rescats milionaris que va fer el Govern, "tant a les companyies d'automòbils com a les grans cases financeres": "Estava totalment desesperat (el suïcida) i no veia un futur en aquest país", va insistir la periodista.

Per la seva banda, un portaveu del Departament de Seguretat Nacional va descartar, en declaracions a la premsa, que l'accident estigui relacionat amb un atac terrorista.

El president nord-americà, Barack Obama, va ser informat a les 02H35 locals (21H35GMT), sobre els fets ocorreguts a Austin.

La periodista va assenyalar a més que "l'incendi ha estat controlat", pels bombers. "Se sap de les persones ferides (dos) i la tercera persona que s'està buscant". Els dos ferits han estat traslladats a hospitals propers i la persona desapareguda "se suposa que estava en aquestes oficines". Sobre aquesta: "El govern ja va confirmar que sí que pertanyia al servei de rendes internes", on treballen 190 empleats.

Segons el testimoni de persones que es trobaven a prop de l'incident, l'avioneta volava a una alçada extremadament baixa, i en cap moment el pilot va alertar a les autoritats de que presentés algun problema durant el vol.

Aquest accident passa a només hores que una avioneta bimotor Cessna 310 caigués poc després d'enlairar-se de l'aeroport de Palo Alto, Califòrnia (sud-est) deixant un saldo de tres morts. La tragèdia va tenir lloc mentre a la zona hi havia una densa boira. A bord de l'aeronau es trobaven un directiu i dos empleats de Tesla Motors, una empresa de màquines elèctriques.

El Cessna possiblement va tocar un cable d'alta tensió i va explotar en vol, d'acord amb les autoritats. Parts de la nau es van precipitar sobre les cases situades al barri de Gardes, incendiant-les. Aquest accident va provocar una apagada en moltes àrees de la ciutat.

Piloto suicida de Texas dejó nota criticando el sistema financiero de EE.UU.

El piloto de la avioneta que se estrelló voluntariamente este jueves contra un edificio del fisco en Austin, Texas, al sur de Estados Unidos, dejó una nota suicida de seis páginas, en la que critica el sistema de rentas internas estadounidense.

El piloto, Joseph Andrew Stack, de 53 años de edad, publicó en un portal de Internet una nota suicida en la que critica el sistema de rentas internas estadounidense. La misiva consta de seis páginas y es un reclamo deseperado contra el sistema finaciero del país.

"El piloto, Joseph Andrew Stack, de 53 años dejó una nota suicida en un portal de Internet, propio, que se llama Arte Inscripta", señaló la corresponsal de teleSUR en Washington, Nitza Pérez y aseguró que la misiva "es un desahogo hacia el sistema financiero de Estados Unidos".

Pérez quien tenía copia de la nota en sus manos, aseguró que el piloto "estaba desesperado, luego de años de trabajar y de ver sus ahorros que se fueron por la crisis económica del país".

Asimismo, indicó que hizo una crítica hacia el "sistema de rentas internas y como se colectan los impuestos aquí en EE.UU."

"Él habla de ¿qué sueño americano?, el habla que vivió una pesadilla americana. Habla de los rescates millonarios que hizo el Gobierno tanto a las compañías de automóviles, como a las grandes casas financieras", afirmó la reportera de teleSUR.

"Estaba totalmente desesperado (el suicida) y no veía un futuro en este país", insistió la comunicadora.

Por su parte, un portavoz del Departamento de Seguridad Nacional descartó, en declaraciones a la prensa, que el accidente esté relacionado con un ataque terrorista.

El presidente estadounidense, Barack Obama, fue informado a las 02H35 locales (21H35GMT), sobre los hechos ocurridos en Austin.

La periodista señaló además que "el incendio ha sido controlado", por los bomberos. "se sabe de las personas heridas (dos) y la tercera persona que están buscando".

Pérez manifestó que los dos heridos han sido trasladados a hospitales cercanos y la persona desaparecida "se supone que estuviera en estas oficinas". La persona extraviada, según Nitza Pérez, señaló que "el gobierno ya confirmó que sí pertenecía al servicio de rentas internas", donde laboraban 190 empleados.

Según el testimonio de personas que se encontraban cerca del incidente, la avioneta volaba a una altura extremadamente baja, y en ningún momento el piloto alertó a las autoridades de que presentara algún problema durante el vuelo.

Este accidente ocurre a sólo horas de que una avioneta bimotor Cessna 310 cayera poco después de despegar del aeropuerto de Palo Alto, California (sureste) que dejó un saldo de tres muertos.

La tragedia tuvo lugar mientras en la zona existía una densa niebla. A bordo de la aeronave se encontraban un directivo y dos empleados de Tesla Motors, una empresa de máquinas eléctricas.

El Cessna posiblemente tocó un cable de alta tensión y explotó en vuelo, de acuerdo con las autoridades. Partes de la nave se precipitaron sobre las casas situadas en el barrio de Gardes, incendiándolas. Este accidente provocó un apagón en muchas áreas de la ciudad.

Saakaixvili vol una nova guerra al Caucas i es compara amb el demagog Churchill

Mikhaïl Saakaixvili, va admetre que no descarta provocar una nova guerra a la Regió del Caucas del Sud i es comparà a si mateix amb Winston Churchill, el demagog nomenat per la reina a dit durant la Segona Guerra.
El Govern de Geòrgia no descarta reiniciar les activitats militars i el conflicte armat a la regió caucàsica, propera a les fronteres del país a la part occidental i al Nord, amb la participació dels exèrcits georgians, segons declarà Saakaixvili. El mandatari georgià anuncià això precisament en el seu discurs durant una visita als seus financiadors i aliats a Londres, a l'Institut Reial d'Afers Internacionals (Chatham House).

A més, en el seu discurs Saakaixvili es comparà amb el famós i fatxenda polític britànic del segle passat, Winston Churchill: "Em considero de temperament calent i bel.ligerant, però Churchill també inicialment va ser considerat pels cercles americans com de temperament calent i bel.ligerant", digué el president de Geòrgia.

Saakaixvili va afirmar que també, en un futur proper, enviarà més tropes georgianes a l'Afganistan, concretament a la província de Helmand, on es porta a terme la alcalde operació militar conjunta contra els talibans "per part de les Forces de l'OTAN i l'Exèrcit Nacional afganès. Tota l'oposició georgiana és en contra d'aquesta costosa ajuda del dictador als que el mantenen, per la força de la repressió als opositors, al poder, EUA i Regne Unit, amb l'OTAN al davant.

Mentrestant, el mandatari rus, Dmitri Medvédev, va indicar durant una trobada amb el president d'Abkhàzia, Serguei Bagapsh, de visita oficial a Moscou, que Mikhaïl Saakaixvili: "És considerat persona non grata a Rússia i hauria de comparèixer davant la Justícia".

"Més aviat que tard, tornarem a tenir una bona relació i cabal amb Geòrgia. No pot ser d'altra manera. Pel que fa a l'actual president de Geòrgia, personalment no vull res amb ell. És una persona non grata per la Federació de Rússia", va manifestar Medvédev.

SAAKASHVILI SE CONSIDERA A SÍ MISMO COMO UN CHURCHILL ACTUAL

Mijaíl Saakashvili admitió que no descarta una nueva guerra en la región del Cáucaso del Sur y se comparó a sí mismo con Winston Churchill.

El Gobierno de Georgia no descarta que se reinicien las actividades militares y el conflicto armado en la región caucásica, cercana a las fronteras del país en la parte occidental y en el norte, con la participación de los ejércitos georgianos, según declaró Saakashvili.

El mandatario georgiano anunció esto en su discurso durante una visita a Londres, en el Instituto Real de Asuntos Internacionales (Chatham House).

Además, en su discurso Saakashvili se comparó a sí mismo con el famoso político británico del siglo pasado Winston Churchill.

"Me considero de temperamento caliente y beligerante, pero Churchill también fue inicialmente considerado por los círculos americanos como de temperamento caliente y beligerante", declaró el presidente de Georgia.

Saakashvili afirmó también que en un futuro próximo, enviará a las tropas georgianas a Afganistán, concretamente a la provincia Helmand, donde se lleva a cabo la mayor operación militar conjunta contra los talibanes por parte de las fuerzas de la OTAN y del Ejército Nacional afgano.

Entretanto, el mandatario ruso, Dmítri Medvédev, indicó durante un encuentro con el presidente de Abjasia, Serguéi Bagapsh, de visita oficial en Moscú, que Mijaíl Saakashvili es considerado persona no grata en Rusia y debería comparecer ante la justicia.

“Más pronto que tarde, volveremos a tener con Georgia una relación cabal y buena. No puede ser de otra manera. En cuanto al actual presidente de Georgia, personalmente no quiero nada con él. Es una persona no grata para la Federación de Rusia”, manifestó Medvédev al intervenir en una rueda de prensa conjunta con Bagapsh.

Escalfament global: "L'història d'un engany"

L'escalfament global és un dels temes més debatuts actualment. L'aborden incessantment els mitjans de comunicació, els ecologistes i els polítics. Després de l'última Cimera del Canvi Climàtic a Copenhaguen, la manca d'acords entre els líders mundials per continuar amb una estratègia de reducció de l'emissió de gasos es va fer evident. Totes les anàlisis van apuntar al mateix lloc: La Cimera havia estat un fracàs, però, avui nombrosos científics posen en dubte la teoria alarmant amb sòlids arguments. El dilluns, 15 de febrer, Phil Jones (foto), cap de l'investigació i principal publicista de l'escalfament, va reconèixer que l'augment de les temperatures els 15 anys passats és "estadísticament insignificant".

"La història d'un engany o l'escalfament global", és la pel.lícula del director rus Serguei Nadiezhdin, i reprodueix una sèrie d'entrevistes amb científics i ecologistes de fama mundial. El film, segons paraules del director, va provocar les crítiques més reaccionàries dels ecologistes, però que no van poder rebatre els seus arguments.
La veritat és que aquest productor cinematogràfic no ha fet més que escoltar i reproduir les veus de nombrosos i prestigiosos científics, qui des de fa anys plantegen la hipòtesi d'un engany. Aquestes veus no neguen l'escalfament, però qüestionen la seva intensitat i les seves causes.

"No és res més que un mite. Encara que no hi ha proves definitives del fenomen, un grup considerable de científics va arribar a la conclusió que potser sigui veritat el de l'escalfament global. Alguns mitjans i els interessos polítics van ajudar a difondre aquesta idea falsejant les evidències, però fins avui cap prova és contundent en aquest sentit", va afirmar Nadiezhdin.

"L'escalfament global és possible sempre. El clima de la terra es compon de períodes: Escalfament i congelació. I això no té res a veure amb l'activitat humana. Per exemple, en els períodes glacials, tota Europa i Rússia estaven cobertes de gel. Després va arribar una època més calorosa. És un cicle natural i inevitable", va explicar el professor emèrit de la Universitat Estatal de Moscou, geòleg i geògraf, Andrei Kapitsa.

Cal destacar que el dilluns 15 de febrer va sortir a la llum una entrevista amb el principal promotor de la idea de lluitar contra l'escalfament global, el professor Phil Jones, on va reconèixer que l'augment de les temperatures que va caracteritzar als 15 anys passats és "estadísticament insignificant". El soroll generat al voltant del Centre d'investigació nord-americà, que encapçalava Jones des de 1998 fins a la fi de 2009, va sorgir quan el novembre passat van ser publicats uns mil missatges entre els seus col.laboradors, qui es reien de la seva pròpia activitat i qüestionaven el realisme del problema de l'escalfament global.

LA HISTORIA DEL ENGAÑO DEL CALENTAMIENTO GLOBAL

El calentamiento global es uno de los temas más discutidos actualmente. Lo abordan incesantemente los medios de comunicación, los ecologistas y los políticos. Tras la última Cumbre del Cambio Climático en Copenhague, la falta de acuerdos entre los líderes mundiales para continuar con una estrategia de reducción de la emisión de gases se hizo evidente. Todos los análisis apuntaron al mismo lugar: la cumbre había sido un fracaso; no obstante, hoy numerosos científicos ponen en duda la alarmante teoría con sólidos argumentos.

“La historia de un engaño o el calentamiento global”, es la película del director ruso Serguei Nadezhdin y reproduce una serie de entrevistas con científicos y ecologistas de fama mundial. El filme, según palabras del director, provocó las críticas más reaccionarias de los ecologistas, que sin embargo, no pudieron rebatir sus argumentos. Pero lo cierto es que este productor cinematográfico no hizo mas que escuchar y reproducir las voces de numerosos y prestigiosos científicos, quiénes desde hace años plantean la hipótesis de un engaño. Estas voces no niegan el calentamiento, pero cuestionan su intensidad y sus causas.

“No es nada más que un mito. Aunque no hay pruebas definitivas del fenómeno, un grupo considerable de científicos llegó a la conclusión de que quizás, sea verdad lo del calentamiento global. Los medios y algunos intereses políticos ayudaron a divulgar esta idea falseando las evidencias, pero hasta hoy ninguna prueba es contundente en ese sentido”, afirmó Nadezhdin.

“El calentamiento global siempre es posible. El clima de la tierra se compone de períodos: congelamiento y calentamiento. Y eso no tiene nada que ver con la actividad humana. Por ejemplo, en los períodos glaciales, toda Europa y Rusia estaban cubiertas de hielo. Luego llegó una época más calurosa. Es un ciclo natural e inevitable”, explicó el profesor emérito de la Universidad Estatal de Moscú, geógrafo y geólogo, Andréi Kapitsa.

Cabe destacar que el lunes 15 de febrero salió a la luz una entrevista con el mayor promotor de la idea de luchar contra el calentamiento global, el profesor Phil Jones, donde reconoció que el aumento de las temperaturas que caracterizó a los 15 años pasados es "estadísticamente insignificante". El ruido generado en torno al Centro de investigación estadounidense, que encabezaba Jones desde 1998 hasta el fin de 2009, surgió cuando el pasado noviembre fueron publicados unos mil mensajes entre sus colaboradores, quiénes se reían de su propia actividad y cuestionaron el realismo del problema del calentamiento global.

Descobertes estrelles primitives no metàliques fora de la Via Làctia

Després d'anys amagant-se amb èxit, les estrelles més primitives, fora de la nostra Via Làctia, han estat finalment desemmascarades. Noves observacions realitzades amb el Very Large Telescope d'ESO, han servit per a resoldre un important enigma astrofísic referent a les estrelles més antigues del nostre veïnat galàctic, una cosa que resulta crucial per a la comprensió de les estrelles primitives del nostre Univers: "En efecte, hem trobat un defecte en els mètodes forenses utilitzats fins ara", diu Else Starkenburg, primer autor de l'article que presenta aquest estudi. "El nostre enfocament millorat ens va permetre desvetllar les estrelles primitives ocultes enmig de les altres estrelles comuns".

Es pensa que les estrelles primitives es van formar del material forjat just després del Big Bang, fa 13,7 mil milions d'anys. Normalment tenen menys d'una mil lèsima part d'elements més pesants que l'hidrogen i l'heli que té el nostre Sol, per la qual cosa són conegudes com "estrelles extremadament pobres en metalls" [1]. Pertanyen a una de les primeres generacions d'estrelles a l'Univers proper i resulten extremadament escasses, sent observades principalment a la Via Làctia.

Els cosmòlegs penses que les grans galàxies, com la Via Làctia, es van formar de la fusió de galàxies més petites. Les estrelles extremadament pobres en metalls o "primitives" a la nostra Via Làctia devien estar present en les galàxies nanes a partir de les quals es va formar, per la qual cosa poblacions similars haurien d'estar presents en altres galàxies nanes. "Fins ara, l'evidència d'això ha estat escassa", diu la coautora Giuseppina Battaglia. "Llargs rastrejos realitzats en els darrers anys segueixen mostrant que la població d'estrelles molt antigues en la Via Làctia no coincideix amb la de galàxies nanes, el que no era esperable segons els models cosmològics".

L'abundància d'elements es mesura a través d'espectres, els que lliuren les empremtes químiques de les estrelles [2]. L'Equip de Abundància i Velocitats-radials de galàxies Nanes [3] va utilitzar l'instrument FLAMES del Very Large Telescope d'ESO per mesurar l'espectre d'unes dues mil estrelles gegants individuals en quatre del nostre veïns, les galàxies nanes Fornax, Sculptor, Sextans i Carina. A causa de que les galàxies nanes estan normalment a 300 mil anys-llum de distància, el que equival a tres vegades la mida de la nostra Via Làctia, només els trets intensos de l'espectre poden ser mesurats, mostrant una vaga i difusa empremta. L'quip va descobrir que cap de la llarga col lecció d'empremtes químiques efectivament pertanyia a la classe que estaven buscant, les escasses estrelles extremadament pobres en metalls de la Via Làctia.

L'equip d'astrònoms que acompanya Starkenburg ha llançat nova llum sobre el problema de comparar amb cura espectres a través de models computacionals. Van trobar que només subtils diferències distingeixen l'empremta química d'una estrella normal pobre en metalls d'una extremadament pobre en metalls, el que explicaria per què els mètodes anteriors no aconseguien fer la identificació.

Els astrònoms també van confirmar el gairebé primitiu estat de nombroses estrelles extremadament pobres en metalls, gràcies a l'espectre encara més detallat obtingut amb l'instrument uves del Very Large Telescope de l'ESO. "Comparat amb les vagues empremtes que havíem obtingut abans, això és com si haguéssim mirat les empremtes a través d'un microscopi", explica la integrant de l'equip Vanessa Hill. "Lamentablement, només un petit nombre d'estrelles poden ser observades d'aquesta manera a causa de l'enorme temps que consumeix".

"Entre les noves estrelles extremadament pobres en metalls descobertes en aquestes galàxies nanes, tres tenen una quantitat relativa d'elements químics pesats que va des de 1 / 3000 a 1 / 10.000 l'observat en el nostre Sol, incloent el rècord de l'estrella més primitiva trobada fins ara fora de la nostra Via Làctia ", diu el membre de l'equip Martin Tafelmeyer.

"El nostre treball no només ha desvetllat algunes de les interessants primeres estrelles en aquestes galàxies, sinó que també ha lliurat una nova i poderosa per a descobrir més estrelles d'aquest tipus", conclou Starkenburg. "Des d'ara ja no hi ha lloc per amagar-se".


Nota
[1] Segons la definició utilitzada en astronomia, "metalls" són tots els elements diferents al hidrogen i l'heli. Aquests metalls, a excepció d'uns pocs elements químics molt lleugers, han estat creats per diverses generacions d'estrelles.

[2] Com ho demostra el arc de sant Martí, la llum blanca pot ser descomposta en diferents colors. Els astrònoms descomponen artificialment la llum que reben d'objectes distants en diferents colors (o ones). No obstant això, on nosaltres distingim set colors de l'arc de sant Martí, els astrònoms obtenen centenars de fins matisos en produir un espectre, que és un registre de les diferents quantitats de llum que emet l'objecte en cada estreta franja de color. Els detalls d'un espectre-major quantitat de llum emesa en certs colors, menys en altres-lliuren signes que indiquen la composició química de la matèria que produeix llum.

[3] L'Equip de Abundància i Velocitats-radials de galàxies Nanes (DART segons la seva sigla en anglès) està integrat per membres d'instituts de nou països diferents.

Ya no hay donde esconderse: desenmascaran estrellas primitivas fuera de la Vía Láctea.
Después de años escondiéndose con éxito, las estrellas más primitivas fuera de nuestra Vía Láctea han sido finalmente desenmascaradas. Nuevas observaciones realizadas con el Very Large Telescope de ESO, han servido para resolver un importante enigma astrofísico concerniente a las estrellas más antiguas de nuestro vecindario galáctico, algo que resulta crucial para la comprensión de las estrellas primitivas de nuestro Universo.

“En efecto, hemos encontrado un defecto en los métodos forenses usados hasta ahora”, dice Else Starkenburg, primer autor del artículo que presenta este estudio. “Nuestro enfoque mejorado nos permitió develar las estrellas primitivas ocultas en medio de las demás estrellas comunes”.

Se piensa que las estrellas primitivas se formaron del material forjado justo después del Big Bang, hace 13,7 mil millones de años. Normalmente tienen menos de una milésima parte de elementos más pesados que el hidrógeno y el helio que posee nuestro Sol, por lo que son conocidas como “estrellas extremadamente pobres en metales” [1]. Pertenecen a una de las primeras generaciones de estrellas en el Universo cercano y resultan extremadamente escasas, siendo observadas principalmente en la Vía Láctea.

Los cosmólogos piensas que las grandes galaxias, como la Vía Láctea, se formaron de la fusión de galaxias más pequeñas. Las estrellas extremadamente pobres en metales o “primitivas” en nuestra Vía Láctea debieron estar ya presente en las galaxias enanas a partir de las cuales se formó, por lo que poblaciones similares deberían estar presentes en otras galaxias enanas. “Hasta ahora, la evidencia de esto ha sido escasa”, dice la coautora Giuseppina Battaglia. “Largos rastreos realizados en los últimos años siguen mostrando que la población de estrellas muy antiguas en la Vía Láctea no coincide con la de galaxias enanas, lo que no era esperable según los modelos cosmológicos”.

La abundancia de elementos se mide a través de espectros, los que entregan las huellas químicas de las estrellas [2]. El Equipo de Abundancia y Velocidades-radiales de galaxias Enanas [3] usó el instrumento FLAMES del Very Large Telescope de ESO para medir el espectro de unas dos mil estrellas gigantes individuales en cuatro de nuestro vecinos, las galaxias enanas Fornax, Sculptor, Sextans y Carina. Debido a que las galaxias enanas están normalmente a 300 mil años-luz de distancia, lo que equivale a tres veces el tamaño de nuestra Vía Láctea, sólo los rasgos intensos del espectro pueden ser medidos, mostrando una vaga y difusa huella. El quipo descubrió que ninguna de la larga colección de huellas químicas efectivamente pertenecía a la clase que estaban buscando, las escasas estrellas extremadamente pobres en metales de la Vía Láctea.

El equipo de astrónomos que acompaña a Starkenburg ha arrojado nueva luz sobre el problema de comparar cuidadosamente espectros a través de modelos computacionales. Encontraron que sólo sutiles diferencias distinguen la huella química de una estrella normal pobre en metales de una extremadamente pobre en metales, lo que explicaría por qué los métodos previos no lograban hacer la identificación.

Los astrónomos también confirmaron el casi prístino estado de numerosas estrellas extremadamente pobres en metales, gracias al espectro aún más detallado obtenido con el instrumento UVES del Very Large Telescope de ESO. “Comparado con las vagas huellas que habíamos obtenido antes, esto es como si hubiéramos mirado las huellas a través de un microscopio”, explica la integrante del equipo Vanessa Hill. “Lamentablemente, sólo un pequeño número de estrellas pueden ser observadas de esta manera debido al enorme tiempo que consume”.

“Entre las nuevas estrellas extremadamente pobres en metales descubiertas en estas galaxias enanas, tres poseen una cantidad relativa de elementos químicos pesados que va desde 1/3000 a 1/10000 de lo observado en nuestro Sol, incluyendo el récord de la estrella más primitiva encontrada hasta ahora fuera de nuestra Vía Láctea”, dice el miembro del equipo Martin Tafelmeyer.

“Nuestro trabajo no sólo ha develado algunas de las interesantes primeras estrellas en estas galaxias, sino que también ha entregado una nueva y poderosa técnica para descubrir más estrellas de este tipo”, concluye Starkenburg. “Desde ahora ya no hay lugar para esconderse”.


Nota
[1] Según la definición usada en astronomía, “metales” son todos los elementos diferentes al hidrógeno y el helio. Estos metales, a excepción de unos pocos elementos químicos muy livianos, han sido creados por varias generaciones de estrellas.

[2] Como lo demuestra el arcoíris, la luz blanca puede ser descompuesta en diferentes colores. Los astrónomos descomponen artificialmente la luz que reciben de objetos distantes en diferentes colores (u ondas). Sin embargo, donde nosotros distinguimos siete colores del arcoíris, los astrónomos obtienen cientos de finos matices al producir un espectro, que es un registro de las diferentes cantidades de luz que emite el objeto en cada angosta franja de color. Los detalles de un espectro –mayor cantidad de luz emitida en ciertos colores, menos en otros- entregan signos que indican la composición química de la materia que produce luz.

[3] El Equipo de Abundancia y Velocidades-radiales de galaxias Enanas (DART según su sigla en inglés) está integrado por miembros de institutos de nueve países diferentes.

L'Estat Major rus prevé als EUA d'un atac contra l'Iran

El cap de l'Estat Major de l'Exèrcit rus, general Nikolai Makarov, va qualificar avui de "horribles" les conseqüències d'un hipotètic atac nord-americà contra l'Iran.
Makarov va admetre que l'atenció de Washington podria reorientar cap a l'Iran, un cop aconseguit els seus objectius a l'Iraq i Afganistan.
"Les conseqüències (d'un atac) seran horribles. No només per l'Iran sinó també per a Rússia i la Comunitat de l'Àsia Pacífic en el seu conjunt", va advertir.

Així mateix, el general va recordar que Rússia i l'Iran cooperen en diverses assignatures i mantenen tradicionalment una relació d'aliats.

Estado Mayor ruso previene a EEUU de un ataque contra Irán
El jefe del Estado Mayor del Ejército ruso, general Nikolai Makárov, calificó hoy de "horribles" las consecuencias de un hipotético ataque estadounidense contra Irán.

Makárov admitió que la atención de Washington podría reorientarse hacia Irán, una vez que haya conseguido sus objetivos en Iraq y Afganistán.

"Las consecuencias (de un ataque) serán horribles. No sólo para Irán sino también para Rusia y la Comunidad del Asia Pacífico en su conjunto", advirtió.

Asimismo, el general recordó que Rusia e Irán cooperan en diversas asignaturas y mantienen tradicionalmente una relación de aliados.

Espanya col.loca 12.535 milions de deute en tres dies

El Tresor va adjudicar ahir 958 milions d'euros en obligacions a 30 anys, gairebé dos terços de l'objectiu màxim de col.locació, que ascendia a 1.500 milions d'euros, des d'un mínim de 500 milions d'euros, segons ha informat el Banc d'Espanya. La resposta dels inversors mostra la confiança en les finances públiques espanyoles, contradient la propaganda interesada anglosaxona. La demanda ha arribat als 1.903,6 milions d'euros, mentre que el tipus marginal de l'emissió es va situar en el 4,811%, és a dir, 82 punts bàsics (0'82 punts) per sobre del bo alemany (un punt bàsic equival a 0,01 punts percentuals). L'última emissió d'obligacions a 30 anys es va realitzar el passat 21 de gener, amb la col locació de 1.259 milions d'euros, a un tipus marginal del 4,856%.

És la tercera emissió del Tresor en tan sols tres dies i en total sumen 12.535 milions en una setmana. El 16 de febrer va col.locar 6.577 milions d'euros en lletres a 12 i 18 mesos. Al dia següent, va adjudicar amb èxit una emissió de bons per import de 5.000 milions d'euros a un termini de 15 anys, amb cupó del 4,65% i una rendibilitat del 4,66%. L'èxit d'aquestes ofertes reflecteix la confiança dels inversors en la situació de les finances espanyoles.

Segons les previsions del Ministeri d'Economia i Hisenda, el saldo viu del deute en circulació arribarà als 553.500 milions d'euros, el que equival al 55% del PIB, mentre que per al conjunt de les administracions públiques la previsió ascendeix al 65,9%.

España coloca 12.535 millones en deuda en tres días. El Tesoro completa su emisiones con la adjudicación de 958 millones en bonos a 30 años.- La respuesta de los inversores muestra la confianza en las finanzas públicas españolas

El Tesoro ha adjudicado hoy 958 millones de euros en obligaciones a 30 años, casi dos tercios del objetivo máximo de colocación, que ascendía a 1.500 millones de euros, desde un mínimo de 500 millones de euros, según ha informado el Banco de España. La demanda ha alcanzado los 1.903,6 millones de euros, mientras que el tipo marginal de la emisión se situó en el 4,811%, 82 puntos básicos por encima del bono alemán (un punto básico equivale a 0,01 puntos porcentuales). La última emisión de obligaciones a 30 años se realizó el pasado 21 de enero, con la colocación de 1.259 millones de euros, a un tipo marginal del 4,856%.

Es la tercera emisión del Tesoro en tan sólo tres días y en total suman 12.535 millones en una semana. El 16 de febrero colocó 6.577 millones de euros en letras a 12 y 18 meses. Al día siguiente, adjudicó con éxito una emisión de bonos por importe de 5.000 millones de euros a un plazo de 15 años, con cupón del 4,65% y una rentabilidad del 4,66%. El éxito de estas ofertas refleja la confianza de los inversores en la situación de las finanzas españolas.

Según las previsiones del Ministerio de Economía y Hacienda, el saldo vivo de la deuda en circulación alcanzará los 553.500 millones de euros, lo que equivale al 55% del PIB, mientras que para el conjunto de las administraciones públicas la previsión asciende al 65,9%.

Medvédev reemplaça a dos viceministres d'Interior i destitueix 15 generals

El president rus, Dmitri Medvédev, va reemplaçar avui a dos viceministres de l'Interior i destituir dels seus càrrecs a 15 generals que treballaven en el Ministeri de l'Interior, va informar el servei de premsa del Kremlin.
Els dos nous viceministres, Serguei Bulavin i Serguei Guerásimov, substituiran el general Nikolai Ovchinnikov i el general Arkadi Yédelev que ocupaven fins avui els mateixos càrrecs.
Entre els 15 generals destituïts, alguns encapçalaven ministeris i direccions regionals de l'Interior, va precisar el servei de premsa.

Medvédev reemplaza a dos viceministros del Interior y destituye de sus cargos a 15 generales
El presidente ruso, Dmitri Medvédev, reemplazó hoy a dos viceministros del Interior y destituyó de sus cargos a 15 generales que trabajaban en el Ministerio del Interior, informó el servicio de prensa del Kremlin.

Los dos nuevos viceministros, Serguéi Bulavin y Serguéi Guerásimov, reemplazarán al general Nikolái Ovchínnikov y al general Arkadi Yédelev que ocupaban hasta hoy los mismos cargos.

Entre los 15 generales destituidos, algunos encabezaban ministerios y direcciones regionales del Interior, precisó el servicio de prensa.

"Ara és més probable que EUA i Israel llancin un atac contra l'Iran,

Una operació militar contra l'Iran, llançada pels EUA i Israel, ara és més probable que mai, però depèn molt de Rússia i la Xina, ha declarat avui el president de l'Acadèmia de problemes geopolítics, general Leonid Ivashov.
Segons ell, el cop seria donat amb armes convencionals com el més probable: "Si Israel es decideix a utilitzar armament nuclear fins i tot en forma limitada, deixarà les mans lliures a totes les forces solidàries amb Teheran i contràries al dictat nord-americà-israelià", va dir l'expert.

Va explicar que en resposta, aquestes forces poden emprar qualsevol tipus d'arma d'extermini en massa inclòs l'armament biològic, i organitzar actes terroristes.

"Mentre, Iran roman totalment indefens davant d'una possible agressió i adopta mesures polítiques, econòmiques i militars per intentar sobreviure com a Estat sobirà", va declarar el president de l'Acadèmia de problemes geopolítics.

Una operación militar contra Irán ahora es más probable que nunca, afirma experto ruso.
Una operación militar contra Irán lanzada por EEUU e Israel ahora es más probable que nunca, pero depende mucho de Rusia y China, declaró hoy el presidente de la Academia de Problemas Geopolíticos, general Leonid Ivashov.

"Ahora es más probable que nunca que EEUU e Israel lancen una operación militar contra Irán, pero depende mucho de las posturas de Rusia y China", manifestó Ivashov ante la prensa.

A su juicio, el golpe sería asestado con armas convencionales como lo más probable: "Si Israel se decide a emplear armamento nuclear incluso en forma limitada, dejará las manos libres a todas las fuerzas solidarias con Teherán y contrarias al dictado norteamericano-israelí", dijo el experto.

Explicó que en respuesta, esas fuerzas pueden emplear cualquier tipo de arma de exterminio en masa incluido el armamento biológico, y organizar actos terroristas.

"Mientras, Irán permanece totalmente indefenso ante una posible agresión y adopta medidas políticas, económicas y militares para intentar sobrevivir como Estado soberano", declaró el presidente de la Academia de Problemas Geopolíticos.

Berlusconi tem per la seva vida

El primer ministre d'Itàlia, Silvio Berlusconi, creu que hi ha persones interessades en la seva eliminació física, ha informat Corriere della Sera, en citar uns senadors que van sopar la vigília amb Berlusconi, a la seva residència romana de Palazzo Grazioli.
"El 1994 volien passar comptes amb mi per mitjà de portar-me a tribunals. Després van intentar destruir les companyies de la meva família. Però no ho van aconseguir. I ara procuren eliminar físicament", va dir Berlusconi.

Tot i fer aquesta declaració alarmant, Berlusconi estava de molt bon humor durant el sopar, va fer broma molt i fins va interpretar diverses cançons en francès i anglès sota l'acompanyament de la seva predilecte músic i coautor Mariano Apicella, s'assenyala.

El desembre de 2009, Berlusconi va ser agredit durant un míting massiu a Milà. Un tal Massimo Tartaglia, de 42 anys, que pateix alteracions psíquiques, va llançar contra el primer ministre des de la distància d'uns dos o tres metres un souvenir pesat amb imatge de la catedral de Milà. Berlusconi va patir una fractura del nas i un seriós trauma del llavi que va provocar molta pèrdua de sang.

Per decisió del tribunal, Tartaglia es manté actualment a la secció psiquiàtrica de la clínica milanesa de San Carlo.

Berlusconi teme por su vida
El primer ministro de Italia, Silvio Berlusconi, cree que hay personas interesadas en su eliminación física, informó hoy Corriere della Sera, al citar a unos senadores que cenaron la víspera con Berlusconi en su residencia romana de Palazzo Grazioli.

"En 1994 querían ajustar cuentas conmigo por medio de llevarme a tribunales. Luego intentaron destruir las compañías de mi familia. Pero no lo consiguieron. Y ahora procuran eliminarme físicamente", dijo Berlusconi, según la página web de ese periódico milanés.

A pesar de hacer esa declaración alarmante, Berlusconi estaba de muy buen humor durante la cena, bromeó mucho y hasta interpretó varias canciones en francés e inglés bajo el acompañamiento de su predilecto músico y coautor Mariano Apicella, se señala.

En diciembre de 2009, Berlusconi fue agredido durante un mitin masivo en Milán. Un tal Massimo Tartaglia, de 42 años, que padece alteraciones psíquicas, arrojó contra el primer ministro desde la distancia de unos dos o tres metros un souvenir pesado con imagen de la catedral de Milán. Berlusconi sufrió una fractura de la nariz y un serio trauma del labio que provocó mucha pérdida de sangre.

Por decisión del tribunal, Tartaglia se mantiene actualmente en la sección psiquiátrica de la clínica milanesa de San Carlo.

Víctimes dels capellans pederastes alemanys es van suïcidar

Si els suïcides -diuen els Torquemadas- van a l'infern, on van, segons Ratzinger i la màfia católica, els que ho van fer victimes de capellans i bisbes pedófils i torturadors? I on aniran els i les criminals, capellans i purpurats, que els van portar a la desesperació, o aquells que van encubrir el crim, inclosos l'anterior cap de l'esglessia, que ho sabia tot i no va fer res?
Pel que es veu, a la presó no, amparats per uns països tan corruptes com els seus sacerdots: Alemanya, Irlanda i una Espanya on, malgrat se sap van actuar els pederastes alemanys, ningú diu res i tothom amaga el cap sota la desvergonya.
"Varies víctimes dels capellans pederastes alemanys es van suïcidar", denuncia l'advocada contractada pels Jesuïtes per investigar els casos de pedofília en les seves escoles. L'advocada Ursula Raue, encarregada per l'Ordre dels Jesuïtes de investigar els casos de pederàstia en diversos dels seus centres escolars d'Alemanya, va informar ahir que algunes víctimes van acabar traient-se la vida.

Durant la presentació dels resultats parcials de les seves investigacions, Raue va dir que fins ara s'han dirigit a ella 115 víctimes, entre les que hi ha persones que van estar en escoles que no van ser regides per jesuïtes.
També hi ha dones que són acusades d'haver comès abusos sexuals a les escoles, va explicar Raue en comentar que "el cas ha adquirit una dimensió que abans no era previsible".Raue va assenyalar que ha rebut informes sobre el fet que algunes de les víctimes es van suïcidar i es va mostrar sorpresa al comprovar que en les actes que ha estudiat de les escoles dels jesuïtes en cap moment es reflecteix l'estat anímic dels nens.

Algunes víctimes, segons Raue, només s'han atrevit a parlar ara i fins i tot havien amagat el que els va passar a les seves pròpies dones.

Les víctimes revelen casos de sadisme

Segons Raue, la majoria de les víctimes relaten que van patir la manipulació dels seus genitals per part dels sacerdots i també hi ha altres que parlen d'actes de sadisme.

L'escàndol es va desencadenar quan el pare Klaus Mertes, rector de l'l'escola d'elit Canisius de Berlín, regida pels jesuïtes, va fer públic el gener passat situacions d'abusos perpetrades l'escola durant dècades.

Després que Mertes tragués a la llum casos que durant anys havien romàs en secret van començar a aparèixer altres víctimes d'abusos, no només en el Canisius sinó també en altres dues escoles de jesuïtes, a Bonn i a la Selva Negra.

Un dels punts que més critiques ha generat és que els responsables dels abusos a Bonn i a la Selva Negra havien estat abans a Berlín, d'on havien sortit perquè els superiors havien tingut notícia de les seves tendències pederastes.

Varias víctimas de los curas pederastas alemanes se suicidaron
Lo denuncia la abogada contratada por los Jesuitas para investigar los casos de pedofilia en sus colegios
La abogada Ursula Raue, encargada por la Orden los Jesuitas de investigar los casos de pederastia en varios de sus centros escolares de Alemania, informó hoy de que algunas víctimas terminaron quitándose la vida.

Durante la presentación de los resultados parciales de sus investigaciones, Raue dijo que hasta ahora se han dirigido a ella 115 víctimas, entre las que hay personas que estuvieron en colegios que no fueron regidos por jesuitas.

También hay mujeres que son acusadas de haber perpetrado abusos sexuales en los colegios, explicó Raue al comentar que "el caso ha adquirido una dimensión que antes no era previsible".

Raue señaló ha recibido informes acerca de que algunas de las víctimas se suicidaron y se mostró sorprendida al comprobar que en las actas que ha estudiado de los colegios de los jesuitas en ningún momento se refleja el estado anímico de los niños.

Algunas víctimas, según Raue, sólo se han atrevido a hablar ahora e incluso habían ocultado lo que les ocurrió a sus propias esposas.

Las victimas revelan casos de sadismo
Según Raue, la mayoría de las víctimas relatan que sufrieron la manipulación de sus genitales por parte de los sacerdotes y también hay otros que hablan de actos de sadismo.

El escándalo se desató cuando el padre Klaus Mertes, rector del la escuela de élite Canisius de Berlín, regida por los jesuitas, hizo público en enero pasado situaciones de abusos perpetradas el colegio décadas atrás.

Después de que Mertes sacara a la luz casos que durante años habían permanecido en secreto empezaron a aparecer otras víctimas de abusos, no sólo en el Canisius sino también en otros dos colegios de jesuitas, en Bonn y en la Selva Negra.

Uno de los puntos que más criticas ha generado es que los responsables de los abusos en Bonn y en la Selva Negra habían estado antes en Berlín, de donde habían salido porque los superiores habían tenido noticia de sus tendencias pederastas.