dilluns, 30 d’agost de 2010

Sociovergents a les caixes: Amb les butxaques plenes!

Els alts directius de Caixa Tarragona, Caixa Catalunya i Caixa Manresa es van pujar el sou entre un 30% i un 50% abans de fusionar-se. Això és el que es desprèn dels informes que cada sis mesos la Comissió del Mercat de Valors (CNMV) rep de les entitats bancàries. A Caixa Tarragona, per exemple, els catorze membres de l'alta direcció es van pujar el sou gairebé un 32% durant el primer semestre d'aquest any. A més, segons les dades de la Comissió del Mercat de Valors (CNMV), els directius també han augmentat els seus ingressos per dietes un 49% respecte al mateix període del 2009 i el sou conjunt d'aquests alts càrrecs ha passat de 1.019.000 € a 1.344.000 €.

Pel que fa a Caixa Catalunya i Caixa Manresa, un informe similar apunta que les dues entitats també van seguir un procés similar, incrementant entre un 30% i un 50% el sou dels seus alts directius just abans de la fusió que va donar pas a una nova caixa.
En el cas de l'entitat manresana, a més, l'informe revela que les indemnitzacions dels vuit alts directius que han deixat l'entitat després de la fusió ha suposat una despesa que arriba gairebé als 2.500.000 €.

Precisament el passat mes de juliol, el Parlament Europeu va aprovar una llei que limita els beneficis que els alts càrrecs d'entitats financeres poden cobrar i els condiciona a que les entitats no tinguin pèrdues. La norma, però, no imposa cap limitació ni els salaris ni les indemnitzacions.

La direcció de Caixa Catalunya, que va tancar l'any passat amb una morositat rècord del 5,3%, va incrementar les seves retribucions el 2008 un 41%. Segons les dades difoses per l'entitat que presideix Narcís Serra, els ingressos totals dels membres dels diferents òrgans que conformen la direcció de la caixa van fregar els set milions d'euros. En concret va ser de 6.954.000 €, enfront dels 4.936.000 del 2007. La quantitat també supera els 5.081.000 de 2006.

El benefici de l'entitat que presideix l'ex vicepresident del Govern i ministre de Defensa amb Felipe González havia crescut prop del 40% al llarg de 2007 i, no obstant això, la direcció va reduir la seva retribució. El 2008, per contra, el resultat recurrent només va avançar un 1,8% (el net va caure un 60,3%, fins als 193.700.000 d'euros).

El sou de la direcció equival al 3,6% dels beneficis de l'entitat, una de les xifres més altes de tot el sistema financer espanyol.

El president de Caixa Catalunya, Narcís Serra, va justificar els alts salaris d'uns quants Membres de la direcció de l'entitat que presidia, en concret, el director general, Adolf Todó, i el director general adjunt, Jaume Masana. Serra ha dit que "Brussel·les no posa límits a la retribució de directius, però sí que posa límits als cingles que és poden assumir".

Ha afegit que "Caixa Catalunya va renovar el director el 2008 i en esta renovació incloïa l'acord d'arribar a un salari com la mitjana del sector, i el 2008 ens va semblar que era un increment molt alt, pel que finalment és va fer en dues fases, una al desembre el 2008 i una altra el desembre del 2009".

Aquesta pujada salarial va provocar una polèmica amb els Sindicats a finals del passat mes de gener. Fonts sindicals van dir llavors que, amb la millora aprovada pel consell per a aquest any, el salari fix de Todó pot situar-se aproximadament en 800.000 euros, a més del salari variable. Fonts de l'entitat és van limitar a assegurar que la retribució de "l'alta direcció d'esta entitat està totalment en línia amb el sector de les caixes", el que confirma la política generalitzada de repartir-se els càrrecs i diners públics de la sociovergència catalana que ha portat a la bombolla immobiliària i l'actual crisi financera de les caixes, coberta amb diners públics altre cop.

També els directius de Caixa Tarragona van pujar-se el sou un 32%, fins als 1.340.000 d'euros, poc abans de la seva fusió amb Caixa Catalunya i Caixa Manresa, l'1 de juliol, segons un informe remès per aquesta caixa a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

L'informe especifica que 14 directius de l'entitat, entre ells el llavors director general, Rafael Jené -jubilat poc després-, van pujar-se el sou un 31,9%, i també van augmentar-se els seus ingressos per dietes un 49,5% entre el primer semestre del 2009 i el primer semestre d'aquest any.

Segons l'informe remès a la CNMV, durant el primer semestre d'aquest any els sous d'aquests directius van passar de 1.019.000 a 1.344.000 . Els directius també van acordar un increment del 12% en les obligacions contretes en matèria de pensions o de pagament de primes d'assegurances de vida, que van passar de 50.000 a 56.000 euros.

http://economia.e-noticies.es/serra-se-sube-el-sueldo-en-plena-crisis-26387.html
http://lacasaeuropa.blogspot.com/2010/04/narcis-serra-samaranch-y-la-corrupcion.html

"Cooperants" a gastos pagats i endollats de CiU i PSC

Un dels segrestats és conseller de Gecoinsa, empresa relacionada amb el 'cas Pretòria', i part de l'equip colomenc de Buenaventura Muñoz, així com molt proper a l'actual alcaldesa Nuria Parlon. La dona de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va viatjar amb la caravana tot i no ser cooperant. La major part dels membres que van acompanyar la caravana "solidària" en què van ser segrestats els tres cooperants espanyols són funcionaris o treballen en empreses participades per la Generalitat. És el cas d'Albert Vilalta, fill de l'ex conseller de Medi Ambient durant l'etapa de Jordi Pujol i ara col.locat com a director general de Tabasa, empresa encarregada de l'explotació i conservació dels túnels i accessos a la Ciutat Comtal.

Per la seva banda, el cooperant Roque Pascual, resident a Santa Coloma de Gramanet i del que poc més s'ha dit a part que és empresari, ocupa ni més ni menys que el lloc de conseller delegat a la constructora Gecoinsa, empresa centrada en projectes urbans al cinturó vermell de Barcelona. L'empresa va ser afavorida per Greenpark, societat implicada en el cas de corrupció Pretòria. Després de l'auditoria realitzada per Deloitte es va saber que li va ser adjudicada la construcció d'un garatge per 1,7 milions d'euros per un procediment negociat que excedeix el legalment previst. A més, Gecoinsa no paga als seus proveïdors des de 2008 i fa poc menys d'un mes va convocar un concurs de creditors.

El director de l'ONG, Francesc Osan i Tort, també és un home de la casa i ostenta els càrrecs de Assessor per a la Diplomàcia de les Ciutats de la Diputació de Barcelona, assessor del Regidor de Participació i Solidaritat de l'Ajuntament de Barcelona i Director de Participació Ciutadana del mateix Ajuntament, els seus objectius, el propi lector els pot endevinar. A més, Osan també revela en el seu Facebook que els seus principals interessos són "viatjar, els jocs d'aventura i el no fer res", tot un aventurer, encara que ja no s'el pugui veure amb el pendent de corsari i els braços plens de polseres que lluïa abans de tot el que ha passat.

Alicia Gámez, la primera en ser alliberada, porta 20 anys com a funcionària al jutjat de Primera Instància de l'Hospitalet de Llobregat, un altre municipi de l'extraradi de la ciutat i feu socialista. Allà s'hi troba també l'ONG Asomobe, principal beneficiària d'aquestes caravanes solidàries.

Però en aquesta travessa no només anaven cooperants, sinó també acompanyants com Belén Cosín, dona de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. Tot i que apareix en fotografies al costat d'altres voluntaris i que Hereu ho va confirmar el 30 de desembre, l'ONG ha negat a LA GACETA que Cosín "treballi" amb ells. El que sí és obvi és que va gaudir d'un viatge pagat per l'Àfrica Occidental. A ella el va acompanyar la dona del delegat de Presidència de la Generalitat, Ignasi Cardelús.

Es van sumar, també, el coordinador de l'Àrea d'Esports de l'Ajuntament, Toni Camps, treballadors de Transports Metropolitans de Barcelona i dos bombers, entre d'altres. Tot això va ser pagat amb diners públics i de grans empreses, moltes d'elles amb interessos en llicències municipals. Un dels principals patrocinadors de la caravana és Cespa, filial de Ferrovial Serveis, que es dedica a la prestació de serveis mediambientals ia la gestió i tractament de residus.

CCOO alerta dels efectes del retall en inversió

La Federació de Construcció i Fusta de CCOO, conjuntament amb el CERES (Centre d'Estudis i Recerca de CCOO) han efectuat una roda de premsa per explicar l'informe del sector de la construcció i la seva afectació en l'ocupació. Miguel Peláez, Secretari General de la Federació de Construcció i Fusta de CCOO ha incidit en que la retallada de la invesió en obra pública (que a Catalunya suposen 1.000 milions) provoqués una destrucció d'ocupació d'uns 20.000 llocs de treball. Així mateix ha insistit a recordar el compromís de la ministra de vivenda per ampliar la inversió en la rehabilitació d'habitatge per esmorteir la destrucció d'ocupació en el sector.

Miguel Pelaez ha anunciat que, conjuntament amb MCA-UGT, es demanarà una reunió amb el Conseller de Política Territorial, perquè expliqui quina afectació sobre els contractes tindrà la relentizacion de les obres que depenen de la Generalitat.

"No acceptarem cap ERO en la construcció que no estigui degudament justificat. No permetrem que es destrueixi el excasa ocupació fixa del sector. El sector privat de la construcció ja s'ha reajustat amb els 80.000 aturats que hi ha a Catalunya", ha acabat dient Miguel Pelaez, dirigint aquestes paraules al nou President de la Patronal Catalana, al qual li ha emplaçat a una reunió per buscar solucions al sector.

Misteri entorn la mort d'un agent del MI6

Encara que el cos del col.laborador del servei secret britànic MI6 Gareth Williams (foto) va ser trobat en una bossa al bany del seu apartament, la policia encara no està segura que fos assassinat. L'autòpsia no va revelar evidències d'asfíxia, trets o punyalades i es planeja realitzar proves addicionals la setmana que ve. A més, la investigació del misteriós cas de la mort del criptòleg, que es dedicava a desxifrar codis de missatges interceptats pel Centre de Comunicacions del Govern Britànic, es veu obstaculitzada per la impossibilitat de Scotland Yard d'accedir a informació secreta.

Tampoc se sap què va passar amb les 18.000 lliures (uns 28.000 dòlars), que Gareth va transferir del compte al banc Barclays dos mesos abans de la seva mort.

Els investigadors de Scotland Yard són reticents a difondre dades sobre l'escena del crim, encara que finalment van rebutjar els rumors que es trobessin equips de 'bondage' (una pràctica sadomasoquista) i parafernàlia gai al pis de Gareth. Els parents del mort van denunciar prèviament els suggeriments com "molt penosos" i després van expressar el seu desconcert davant el fet que els investigadors triguen tant a refutar "els relats horribles i completament falsos" que van aparèixer a la premsa.

"Fins on sabem, Gareth no era homosexual i no s'interessava pel tipus de coses que es diuen d'ell", segons va dir el seu oncle William Hughs.

Gareth Williams va col.laborar també amb l'Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units i treballava per trencar el codi de veu sobre el Protocol d'Internet, que s'utilitza per exemple en Skype.

El PP gasta en bous el que roba als valencians

La diputada d’Esquerra Unida a Les Corts, Marina Albiol, considera: “Indecent que el Consell es gaste diners organitzant un macro-acte en defensa dels bous mentre el Consell està retallant en educació, en sanitat i en dependència”, i per això ha exigit al Consell que es desvincule d’aquest acte: “Si les penyes taurines i els aficionats volen celebrar un acte, que ho facen, però que se’l paguen de la seua butxaca, no amb diners de tots els valencians i les valencianes”, afirma Albiol i afegeix que:Veure com el Consell es dedica a organitzar una festa en defensa del món del bou és una immoralitat mentre a la província de Castelló hi ha més de 50.000 persones a l’atur, i milers de famílies que tenen greus problemes econòmics”.

Albiol assegura que “aquest és un acte de pre-campanya electoral del Partit Popular, però organitzat en nom del Consell” i afegeix que “açò és una perversió de la institució, ja que el govern deuria representar a tots els valencians i valencianes, als que els agraden les corregudes de bous i als que pensen que la tortura dels animals no és ni art, ni cultura”.

La diputada d’EUPV considera a més que el govern de la Generalitat Valenciana organitza aquest acte en defensa dels bous per tal de confrontar amb Catalunya, “és una mostra més de la política de confrontació a la que ja ens té tan acostumats el PP, que intenta aconseguir un grapat més de vots fomentant el anticatalanisme”.