diumenge, 3 de febrer de 2013

Les trampes de Cañete i el frau del porc ibèric

La gran majoria de la producció que es ven en l'actualitat com a porc ibèric és de porc creuat amb una altra raça, que no ha vist mai el sol i que solament coneix el pinso. Només el 4,4% de les peces són de porc autòcton criat amb gla. Sota el mandat de Miguel Arias Cañete en la seva primera etapa com a ministre d'Agricultura amb Aznar de president el PP va aprovar una 'regulació' tramposa per la qual es podia denominar ibèric el pernil encara que ho fos solament en el 50%.

A aquesta situació s'hi ha arribat pel descontrol generalitzat de les inspeccions i sobretot per una normativa permissiva i confusa que ara es proposa canviar el Ministeri d'Agricultura, encara que els més puristes pensen que el projecte de decret presentat es queda curt i dubten de la seva eficàcia.

El problema té el seu origen l'any 2001. Sota el mandat de Miguel Arias Cañete en la seva primera etapa com a ministre d'Agricultura, es va aprovar una regulació per la qual es podia denominar ibèric el pernil encara que ho fos solament en el 50%. Un producte de l'encreuament entre mare ibèrica i pare duroc, una raça d'origen nord-americà que permet un creixement més ràpid i més carn amb menys menjar.

A partir del 2006 va començar el 'boom' d'aquest producte. Grans indústries van utilitzar aquesta escletxa per colar en el mercat pernils de porc creuat engreixats en granges en pocs mesos. La producció es va disparar i una de les joies espanyoles de la gastronomia mundial, el pernil de porc ibèric de debò, amb uns costos de producció molt més alts, va començar a deixar-se de vendre. La crisi ha fet la resta i avui el porc ibèric 100% solament representa un 4,5% del total.

El major assassí del govern dels EUA, eliminat en un camp de tir

Chris Kyle, el major franctirador nord-americà (més de 150 víctimes assassinades) i autor del llibre 'American Sniper' ('Franctirador nord-americà') va ser assassinat a trets aquest dissabte en un camp de tir a Texas, al sud dels EUA. Durant els entrenaments un veterà d'Iraq, identificat com Eddie Ray Rough, va disparar a Chris Kyle i a una altra víctima, segons la policia local.

Després el sospitós va abandonar el camp dirigint-se a casa a la ciutat de Lancaster.

No obstant això unes hores després la policia va detenir el sospitós, que és un veterà de la guerra de l'Iraq i podria patir "estrès posttraumàtic" o, més senzillament, odi pels assassins del seu govern genocida del poble iraquià. Si es confirma la culpa de Rough serà condemnat a la pena de mort.

Kyle, que servia a les Forces Armades nord-americanes i va participar en quatre combats durant l'Operació Llibertat Duradora, com el feixisme d'EUA va nomenar l'invasió o destrucció il.legal d'Iraq, pel que va ser guardonat amb dues medalles Estrella de Plata i cinc estrelles de Bronze pels seus crims.

Després d'abandonar el servei a la Infanteria de Marina, Kyle va fundar la seva pròpia companyia d'entrenament militar per soldats, policies i civils.

Cuba: "les eleccions més democràtiques que conec"

Després d'exercir el seu dret al vot en un col·legi electoral de l'Havana, el canceller cubà Bruno Rodríguez va qualificar les eleccions generals d'aquest diumenge com "les més democràtiques que conec" i va dir que són "un exemple de participació ciutadana".

Com un exemple de participació i de les conviccions del poble, va catalogar aquest diumenge el canceller de Cuba, Bruno Rodríguez, els comicis generals que se celebren des de primeres hores a l'illa per triar a 612 representants al Parlament i 1.269 delegats de les Assemblees Provincials.

"En el món es veu a les eleccions cubanes com una cosa diferent, però se li reconeixen el seu profund caràcter democràtic i popular", va dir el cap de la cartera d'Exteriors cubana després d'exercir el seu dret al vot en un col·legi del municipi Platja, a La Havana (capital).

"L'exercici del vot al nostre país és un exemple de convicció i de participació del poble", va afegir Rodríguez, també candidat a diputat, i va manifestar la seva convicció que hi haurà una alta afluència de votants "com sempre ha succeït al llarg d'aquests anys de democràcia revolucionària".

Ha destacat que en revisar la llista dels candidats a diputats i delegats provincials s'observa una "millor composició, més distintiva de la diversitat del nostre poble per representar-lo en els màxims poders de l'Estat".

En ser interpel·lat per la premsa, Rodríguez va dir que, en el personal, veu a les eleccions cubanes com les més democràtiques que coneix. El Canceller cubà va expressar a més que espera amb impaciència la conformació de l'Assemblea Nacional el proper 24 de febrer.

Per a la jornada, que constitueix la segona part dels comicis generals 2012-2013, la Comissió Electoral Nacional (CEN) va convocar a vuit milions 631.836 cubans, dels quals 26.000 són joves que s'estrenen com a electors. Igual que en la primera etapa, el vot de la població és directe i secret i només estan inhabilitats per exercir el dret al sufragi aquelles persones sancionades judicialment i les afectades per problemes mentals.

Els ciutadans han d'exercir el vot en dues butlletes: una de color verd per als diputats i una altra blanca pels representants provincials. Més de 226.000 autoritats electorals van ser capacitades per a la cita davant les urnes, de les quals, unes 150.000 s'exerciran en les meses electorals, amb un paper fonamental en les orientacions als votants.

Aquests ciutadans, d'acord amb l'òrgan electoral, van rebre la capacitació necessària per garantir l'èxit de l'acte cívic, i el sistema es va sotmetre a una prova dinàmica, que va permetre detectar i corregir dificultats.

D'acord amb el registre de la CEN, el 48,86% dels candidats són dones, 37,09 per cent són afrodescendents i mestissos, el 82,68% van cursar estudis superiors i la mitjana d'edat se situa en els 48 anys. El 78,43% dels aspirants -entre els quals hi ha obrers, camperols, cooperativistes, mestres, metges, científics, escriptors, artistes, líders religiosos i estudiants- va néixer després del triomf de la Revolució Cubana.

Segons ha indicat a teleSUR aquest dissabte el vicepresident del CNE, Rubén Pérez, els candidats a ocupar escons en els òrgans del poder popular procedeixen fins a un 50% dels 14.537 regidors electes a l'octubre i novembre passats.

Mentrestant, els aspirants a regidors van sortir de unes 51.000 reunions veïnals, en les que van ser proposats pels seus mèrits.

Pascual Serrano, Correu del Orinoco: Dècades escoltant que no hi ha eleccions a Cuba o que cal ser membre del Partit Comunista per a ser candidat i el 13 de març de 2010 ja llegiem una informació a la web de la BBC titulada: "Dissidents cubans en campanya electoral". En ella es deia que: "Sectors de la dissidència cubana han iniciat un nou camí tractant de guanyar força social per poder ser electes en el Poder Popular, sistema de govern que va des dels municipis fins al parlament i la mateixa Presidència de la República.

Durant els últims mesos -com des de fa anys amb diners de l'imperialisme internacional- han fet campanya electoral amb la finalitat de postular com a delegats de circumscripció, una mena de regidors municipals encarregats de solucionar els problemes de la comunitat. Són a més potencials candidats a diputats".

El corresponsal de la cadena britànica afirmava llavors: "BBC Món va estar present durant la reunió que va convocar a uns 120 veïns, que van haver de decidir entre un candidat dissident i un del Partit Comunista. Tot i que ens van assegurar que en altres assemblees de nominació van existir pressions contra els dissidents que es van presentar, en aquesta ocasió tot va transcórrer amb total normalitat. Hi va haver qüestionaments però sense agressions ni insults". Recull també declaracions d'algun opositor, que afirma: "Som part de la Plataforma de Candidats. Realitzem una acció massiva a tot el país postulant per ser electes com a delegats(...), és la millor manera de demostrar que tenim suport a la població".

El periodista relatava el que va veure: "Quan va arribar l'hora de postular candidats, dues persones van proposar que continués l'actual delegada, una metge, membre del Partit Comunista i cap de salut pública regional. L'altre que va aixecar la mà va ser Silvio (l'opositor) per auto proposar-se, una cosa totalment legal". També recorda que "les postulacions de delegats són a mà alçada però l'elecció posterior és secreta, en urnes custodiades per escolars".

De manera que mentre els mitjans internacionals denuncien una dictadura, s'estan celebrant eleccions, els opositors es presenten de candidats, la votació és secreta i els corresponsals internacionals que ho desitgin poden estar presents en les assemblees veïnals.

Malgrat això, els cubans continuen votant per la revolució, conscient -sols veure lo bé que va a Espanya o Itàlia i Grècia amb el capitalisme neocon- de que la propaganda nazi és el que tothom ja sap. Qui sap quelcom, clar.

Mor en un accident l'exgeneral colpista paraguaià Lino Oviedo

El candidat presidencial feixista Lino Oviedo va morir ahir en un accident d'helicòpter a la província paraguaiana del Chaco. El genocida führer del partit UNACE va pujar ahir a la nit a un helicòpter amb dues persones més cap Asunción després de participar en un míting nazi a la ciutat de Concepción, però la nau va perdre contacte amb la torre de control al cap d'un parell d'hores.

Efectius del Servei de Recerca i Rescat, compostos per personal de la Força Aèria i del Cos de Bombers Voluntaris, van partir aquesta matinada i van trobar un helicòpter sinistrat a la localitat de President Hayes, al Chaco paraguaià amb els cossos calcinats de tres persones.

Lino Oviedo, de 69 anys, va participar en el cop d'Estat del 3 de febrer de 1989 que va enderrocar el llavors dictador Alfredo Stroessner. El 1999 va ser acusat d'instigar l'assassinat del vicepresident José María Argaña i de ser un dels ideòlegs de la massacre que va passar durant les massives protestes populars que es van registrar al març d'aquest any i que van derivar en la renúncia del president Raúl Cubas.

Oviedo ja havia estat dues vegades candidat a la presidència de Paraguai. L'última el 2008, quan Fernando Lugo i l'esquerra van guanyar la presidència per primera vegada als hereus del nazisme uruguaià nodrit pels centenars de nazis als quals la CIA va allotjar a Argentina, Paraguai, Chile o Uruguai després de la derrota de Hitler per la URSS.


Lugo va ser destituït il·legalment en un cop de l'oligarquia i substituït pel feixista Federico Franco, qui ha dit que s'investigarà el fet.

La monarquia i el PP-PSOE-CiU s'enfonsen

Amb els darrers casos de corrupció del PP, Mariano Rajoy perdria la majoria absoluta al Congrés si avui se celebressin eleccions, deixant el bipartidisme monàrquic i al seu aliat CiU clarament sense cap legitimitat per a governar ara mateix, ni amb l'ajut d'una Llei electoral antidemocràtica i caciquil. Perden entre 51 i 53 escons el PP i fins a tres més CiU. IU passaria a tercera força de l'Estat amb fins a 21 diputats més, sumant 32 amb els actuals.

La davallada del PP no suposaria, però, una victòria del PSOE, que només recuperaria, segons l'enquesta, entre 10 o i 13 diputats, quan en els darrers comicis en va perdre 59. Formacions com Izquierda Unida (IU) o el torpede que el PP va finançar per ferir al PSOE, UPyD, serien les grans beneficiades de la caiguda del PP, guanyant entre 18 i 21 diputats.

Els escàndols de corrupció portarien a la fi del bipartidisme i a l'alternança del lideratge al govern espanyol entre PP i PSOE, i a un paper més rellevant de les altres formacions polítiques, algunes de les quals serien decisives per un hipotètic pacte de governabilitat. Aquesta és una de les interpretacions que es pot fer del sondeig que publica aquest diumenge el rotatiu.

En aquest sentit, la intenció de vot a IU i UPyD s'enlairaria fins els 18 a 21 diputats addicionals, mentre que ERC guanyaria 3 o 4 més. En el capítol "d'altres", pujarien entre 3 i 5 diputats. Convergència i Unió, en canvi, perdria entre 1 i 3 escons. Les enquestes, realitzades per Gesop, es van fer telefònicament a 1.000 ciutadans majors de 18 anys entre els dies 25 i 29 de gener.

El Tribunal de Comptes de l'oligarquia franquista PP-PSOE: al servei de l'amo

El PP-PSOE col·loca a dit als "consellers" que han de fiscalitzar els seus comptes, com trien els jutges del TC entre la seva clientela fidel. Són bàsicament els dos grups parlamentaris els que trien, al Congrés i el Senat, als dotze consellers que formen el ple del Tribunal de Comptes, i el franquisme bipartidista fa i desfà al seu gust perquè ningú contradigui les seves falsedats compartides. Després de l'elecció, ostenten el càrrec durant nou anys amb altes probabilitats de repetir, com el vell franquista Ramón Álvarez de Miranda, que va ser diputat per UDC però porta prostituint la institució gairebé 30 anys, des de 1984, o el germà d'Aznar.

El president de l'òrgan és Ramon Álvarez de Miranda, fill del que va ser Defensor del Poble. Va ser diputat per UDC però porta a la institució fiscalitzadora gairebé 30 anys, des de 1984. No és l'únic membre que ha estat durant dècades en aquesta butaca. Ubaldo Nieto, expresident de l'entitat, el nom ha sonat recentment en els mitjans de comunicació pel fet que apareix com a donant del PP a les notes comptables de Luis Bárcenas, va treballar per a l'organisme durant 22 anys.

Altres noms del consell que estan vinculats a la política són Manuel Aznar López, germà de José María Aznar, Margarita Mariscal de Gante, exministra de Justícia o el de l'exdiputat socialista Lluís Armet i Coma.

L'índex de rotació dels consellers és molt baix, és a dir, solen estar molt de temps en la suposada feina fiscalitzadora. Les condicions laborals dels membres del consell són molt avantatjoses. El seu salari anual és de 112.578,34 euros, als quals cal sumar 6.000 euros per a despeses. També tenen cotxe oficial i dues secretàries.

Quan abandonen el càrrec, tenen dret a una pensió indemnitzatòria del 80 per cent de la seva retribució durant un màxim de 24 mensualitats. Coneixedors de la llei, els expresidents Manuel Núñez i Ubaldo Nieto van reclamar un total de 180.000 euros al Congrés. En el primer cas, la indemnització va ser concedida. A Nieto se la van desestimar perquè seguia treballant al Tribunal, encara que no ocupava la presidència, sinó que havia passat a ser conseller ras.

Cinc anys de retard en la publicació dels informes


Els partits polítics tenen l'obligació d'explicar la seva situació financera i patrimonial en llibres de comptabilitat que han de presentar anualment davant del Tribunal de Comptes. Sis mesos després, l'organisme ha d'emetre un informe sobre la seva adequació o no a la legalitat. No obstant això, l'últim informe sobre l'estat comptable dels partits polítics és de 2007. Tenint en compte aquest retard de cinc anys i que la nova llei aprovada el 2012 estableix un termini de prescripció de quatre anys per als delictes de finançament irregular, és molt difícil que el Tribunal de Comptes arribi a temps per penalitzar comportaments fradulentos.

D'altra banda, llevat que hi hagi un procés judicial obert que afecti directament a un partit, és un acord del ple del Tribunal de Comptes, elegit pels representants polítics, l'únic que permet iniciar els procediments sancionadors, així com d'imposar els càstigs corresponents, entre els quals es contempla, per exemple, l'obligació de tornar el doble de la quantia rebuda de manera il·legal si es supera el límit de donacions que estableix la llei.

Les claus de les notes de Bárcenas apunten a Rajoy directament

El covard i mentider Mariano Rajoy, que va tornar a negar ahir haver rebut mai diner negre, és qui més apareix en la comptabilitat manuscrita de l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, com a destinatari preferent de les sortides de caixa. En total, figura en 35 apunts al llarg de 12 anys amb de 322.231 euros, gairebé tots en lliuraments periòdics trimestrals o semestrals. En aquesta xifra no s'inclouen altres partides per 33.207 euros relacionades amb el president com "Vestits Mariano", "Corbates president" o "Vestits M. R.".

Encara que anotacions trimestrals o semestrals assenyalades per Bárcenas són més altes en el cas d'altres dirigents com Francisco Álvarez Cascos o Javier Arenas, Rajoy és l'únic que va romandre a la cúpula nacional del partit des de 1997 fins a 2008, període al qual corresponen el gruix dels apunts.

El primer moment en què figura Rajoy (MR) és el 24 de febrer de 1997: 2.800.000 pessetes (16.828 euros). També al començament de 1997 apareixen els primers apunts d'una sèrie d'anotacions periòdiques a Arenas, Cascos, Rodrigo Rato i Jaime Mayor. Després de les seves inicials apareix "maig/des." En aquests primers apunts. Maig és el mes de 1996 que els cinc, tots ells de la cúpula del PP, van entrar en el primer Govern de José María Aznar. De "maig a desembre" és el període en què ja no podien cobrar legalment sous del partit, segons la llei d'incompatibilitats.

Així, encara que registrats a principis de 1997, aquests apunts semblen anar referides a l'any anterior, ja que també hi ha apunts per ells del primer i segon semestre de 1997. Les xifres del període maig a desembre (vuit mesos) guarden proporció amb les anotacions semestrals que arrenquen llavors: 3.300.000 pessetes (19.833 euros) per Cascos, 2.400.000 pessetes (14.424 euros) per Arenas, 2.280.000 pessetes (13.703 euros ) per Rato i 2.100.000 pessetes (12.621 euros) per a Rajoy i Major, l'equivalent a 350.000 pessetes (2.104 euros) mensuals.

Les xifres es repeteixen semestre rere semestre (en algun període figuren per trimestres, just amb la meitat de l'import semestral) fins al 2002, quan comencen a apuntar en euros, amb xifres arrodonides equivalents a les anteriors. Hi ha una peculiaritat. Arenas deixa de figurar en els apunts diaris de pagaments de Bárcenas el 1999, any en que deixa el Govern i pot, per tant, cobrar legalment retribucions del partit, i torna a aparèixer el juliol de 2002, mes en què torna al Govern d'Aznar per fer-se càrrec d'Administracions Públiques.

Llavors és ja secretari general del PP i els apunts que figuren en els comptes de Bárcenas són ja de 9.900 euros trimestrals, 19.800 euros al semestre, el nivell de Cascos. Tots dos són els que sumen un major nombre d'apunts després Rajoy: 321.391 euros en el cas de Cascos i 225.762 al d'Arenas, incloent partides no periòdiques.

El PP deixa el Govern el 2004 i Ángel Acebes substitueix aquest any a Javier Arenas a la secretaria general del PP. Des de llavors, Cascos, Arenas, Rato (que ha sumat 216.711 euros en 17 apunts) i Mayor Oreja (181.440 euros en 16 apunts) deixen de figurar a la comptabilitat manuscrita de Bárcenas i només es registren sortides de caixa trimestrals de 6.300 euros a nom de Rajoy i d'altres 6.300 a nom d'Acebes fins al primer semestre de 2008, inclòs.

En el segon semestre d'aquest any, figuren manuscrits dos pagaments trimestrals de 7.500 euros a nom de la nova secretària general del PP, Dolores de Cospedal, que substitueix Acebes. Per Rajoy, els imports havien romàs sense canvis de quantia des de 1997 en uns 12.600 euros semestrals, hi ha un apunt d'aquesta mateixa quantia en el segon semestre del 2008 i un altre de "regularització" de 2.400 euros que eleva el total del semestre a 15.000 euros , la mateixa xifra atribuïda a Cospedal.

Els noms d'altres membres del PP apareixen en la llista de Bárcenas, però sense aquest caràcter periòdic i sistemàtic dels apunts. El 1990 sí apareixen sis apunts de pagaments en efectiu de 255.000 pessetes (1.533 euros) mensuals sota les sigles J. M. en un moment en què a la part alta de la cúpula del PP l'única persona amb aquestes sigles era José María Aznar, que ha demandat El País després de negar haver rebut pagaments irregulars. Pedro Arriola suma apunts regulars i extraordinaris amb els que arriba a sumar 778.012 euros i Federico Trillo, apunts esporàdics que sumen 185.256 euros.

Del costat dels ingressos, els noms de 15 persones i empreses acaparen el gruix de les entrades apuntades per Bárcenas, amb donatius que serien il·legals en la seva immensa majoria. Les empreses neguen haver fet aquests ingressos, entre els quals destaquen els que figuren a nom de José Luis Sánchez, Manuel Contreras i un tal Piñeiro.

Les traïcions i els robatoris d'Esperanza: la cortesana immunda del PP

La cessada per corrupta presidenta del PP de Madrid es vol col·locar al capdavant de l'exigència de regeneració del partit enfront de la corrupció institucional del franquisme que ella tant bé representa. No vol recordar que una fundació de la comunitat va rebre diners de l'empresonat i podrit president de la CEOE, i el va dedicar a farres "electorals" organitzades per Correa i la seva trama mafiosa.

"Regeneració del partit". "Investigar caigui qui caigui". "Que s'aclareixi fins al final". Esperanza Aguirre es va posar al capdavant de la manifestació interna del PP contra la corrupció, després de publicar les informacions sobre l'existència de sobresous als dirigents del partit.

No obstant això, el que l'expresidenta madrilenya sembla haver oblidat, o almenys no ho esmenta en aquests moments, és la investigació, inclosa dins del sumari del 'cas Gürtel', pels donatius de 246.000 euros que entre els anys 2003 i 2004 va fer el llavors president de la CEOE, Gerardo Díaz Ferran -avui a la presó-, a la fundació del PP madrileny Fundescam, al front van estar en diferents períodes la mateixa Aguirre o l'actual president del Senat, Pío García Escudero, el que viu a l'armari amb Rajoy i molts més nazicatòlics.

El cercle es va tancar amb el descobriment que Fundescam finançar actes electorals, organitzats per Francisco Correa i la seva trama, en les campanyes municipals i autonòmiques de 2003 -que auparían Aguirre a la presidència de la Comunitat després del 'tamayazo'-, i en les generals de 2004.

Alguns mitjans van assenyalar a Aguirre com la font de la filtració de la llista de BárcenasAguirre va ser de les primeres dirigents del PP a reaccionar a la informació de "El Mundo", del 18 de gener, que denunciava el pagament de sobresous en diners negre al PP, i fins i tot alguns mitjans la van assenyalar com la font de la informació, el que ella es va afanyar a negar. Això sí, va reclamar una regeneració del partit i que s'investigarà fins al final caigués qui caigués.

La presidenta madrilenya no ha tingut la mateixa celeritat en comentar les novetats conegudes aquesta setmana, quan s'ha sabut el detall de la comptabilitat 'b' que portava el tresorer Bárcenas, en la qual es detallen els ingressos i donacions privades al partit que superaven en un 70% el límit legal. És a dir, que eren il·legals.

La cortesana ha passat uns dies de borratxera i gresca amb el seu marit a Santo Domingo, encara que aquest dissabte era al Comitè Executiu Nacional del seu partit convocat de manera extraordinària per Mariano Rajoy davant l'escàndol dels sobresous i la 'caixa b'.

En el cas de les realitzades el 2003 i 2004 a Fundescam per Díaz Ferran, per valor total de 246.000 euros, es van fer a través de les seves empreses però en molts casos citant el nom i cognoms de l'expresident de la CEOE com a autor de la donació.

Els motius del generós desemborsament de Díaz Ferran es consignaven per escrit: "En concepte de col·laboració i ajuda per al compliment dels seus fins fundacionals encaminats a l'estudi i actuació sobre el desenvolupament econòmic i social, així com el progrés de tot el territori comprès en la Comunitat de Madrid", com es va fer en el certificat de pagament de 72.000 euros l'11 d'agost de 2003.

La investigació d'aquesta ramificació del 'cas Gürtel' està aparcada per la possible prescripció dels delictes, però, les investigacions van tancar el cercle de la sospita de finançament il · legal del PP, ja que es va comprovar que Fundescam finançar actes electorals de les campanyes de 2003 i 2004, alguns portats a terme per Correa i la seva trama empresarial. La investigació d'aquesta ramificació del 'cas Gürtel' està aparcada per la possible prescripció dels delictes, l'excusa preferida del feixisme espanyol.

El maig de 2009, després de conèixer aquestes informacions sobre Fundescam i les campanyes electorals, Esperanza Aguirre va pilotes fora recordant que el president el 2003 de la fundació era Pío García Escudero. "Pregunteu a Pius, piu, piu", va assenyalar la llavors president de la Comunitat madrilenya.

Quant a Díaz Ferrán, es troba a la presó de Soto del Real, a Madrid, des del passat 5 de desembre, pel buidament patrimonial del grup Marsans per evitar el pagament als creditors. Té imposada una fiança de 30 milions d'euros, una de les més altes de la història.

El Govern veneçolà emprèn accions legals contra «El País»

«El País haurà de pagar judicialment aquesta ofensa que se li va fer al poble de Veneçuela en un moment tan especial de la nostra història», ha declarat el vicepresident de l'Executiu veneçolà, Nicolás Maduro. El Govern de Veneçuela emprendrà accions legals contra el diari El País que va publicar una fotografia falsa del president, Hugo Chávez.

«Això que va fer el diari El País ho pagarà car, perquè nosaltres anem a demandar a El País i anem a fons, amb les lleis que hagin d'utilitzar, sigui allà, a Espanya, o a la Conchinchina», ha manifestat Madur en un discurs televisat.

La foto publicada mostrava a un home intubat en un llit d'hospital que una agència informativa, va assenyalar el medi, havia subministrat al diari afirmant que es tractava del president de Veneçuela.

Chávez, de 58 anys i en el poder des del 2 de febrer de 1999, es troba des del passat 10 de desembre a Cuba, on va ser operat per quarta vegada del càncer que li va ser detectat el juny de 2011.

El 24 gener el canceller veneçolà, Elías Jaua, va indicar que havia donat instruccions a l'ambaixador de Veneçuela a Madrid, Bernardo Álvarez, per iniciar «les accions legals» que, va dir, Maduro li va demanar emprendre «pels fets d'ofensa greu als quals es va sotmetre la dignitat del president de la República amb una foto falsa».