dimecres, 8 de juny de 2011

Avui: Mestres indignats tallen les Rondes contra les retallades


Per un ensenyament de qualitat, per que no retallin els pressupostos, per que no redueixin les plantilles del professorat, per la reducció de ràtios...

De gramenet tv

Gramenet: Manifest de recolzament als indignats i indignades


Lectura d'un manifest de recolzament als indignats i indignades pel deteriorament del sistema democràtic del nostre país i per d'immoralitat del sistema financer mundial envers els ciutadans, elaborat per ciutadans que varen lluitar contra la dictadura franquista per aconseguir un sistema democràtic que ens portes la llibertat i la justícia, veiem amb indignació i tristesa, com, en general, la classe política s'ha anat allunyant cada vegada mes d'aquells valors democràtics que tant sofriment va portar aconseguir-los...

Acta de la Comissió per l'autodeterminació de l'acampadabcn

Comissió de l'autodeterminació acta dia 7/06/11: La comissió de l'autodeterminació s'ha reunit avui dia 7 de juny de 2011 a les 19:00 a peu del monument de Francesc Macià de plaça Catalunya per realitzar els següent punts: Elaboració d'una pancarta amb l'objectiu de penjar-la a algun espai encara per determinar de plaça Catalunya. El text que s'ha d'incloure va votar-se en una assemblea improvisada realitzada el diumenge al voltant de les 12 de la nit, després de l'assemblea general. El text diu així: AUTODETERMINACIÓ ÉS DEMOCRÀCIA (i amb més petit a sota: Reconeixement del dret a l’autodeterminació de tots els pobles del món, tal com diu la Declaració de Drets Humans, i per tant, del poble català.)

El debat s'ha desenvolupat amb aportacions dels assistents amb les quals hem acabat elaborant una metodologia a seguir que és desenvolupa en tres fases i de la següent manera:
1- Fer Balanç: Farem balanç des de la creació de la comissió fins a l'aprovació de l'autodeterminació a l'assamblea general, hem decidit dividir aquesta sessió de balanç en dues parts. La primera reunió serà divendres 10 de Juny a les 19:00 al monument de Macià de plaça Catalunya. I l'altre ja la concretarem en properes assemblees.
1.1- També s'ha acordat de dur una acció fora de plaça Catalunya, a la plaça del rei, el dia 9 de Juny a les 19:00 hrs en defensa de l'escola en català. Això se'n ha de parlar amb la comissió d'acció.
1.2- S'ha parlat de dignificar l'espai de monument de Macià, retirar els plafons que cobreixen el bust de l'avi, retirar tots els papers que no tinguin a veure amb Macià o amb la catalanrevolution etc.
1.3. S'ha acordat de crear una web o un blog lligat amb el d'acampadabcn.
1.4. Aconseguir muntar una parada informativa i un lloc on poder reunir-nos dins la plaça.

2 – En segon lloc volem buscar nous suports d'altres pobles oprimits per fer un grup més plural, un grup on no només hi hagi independentistes catalans, sinó membres d'altres pobles oprimits com el poble sharauí, el palestí, el tibetà etc.
2.1 En aquest punt és buscaran suports a pobles i barris de Catalunya. La intenció és contactar altres assemblees d'indignats dels diferents pobles o barris de Catalunya i establir un contacte i una coordinació. El motiu serà mantenir una coordinació i si no han aprobat encara l'autodeterminació als seus decrets de mínims dons ajudar-los a que s'aprovin.

3- Finalment l'última pas de la metodologia establerta serà el de propostes fermes amb les quals treballar, s'ha proposat el següent:
3.1 – Treballar per fer difussió de l'espoli fiscal que pateix el poble català i se'n faci ressó a l'acampada. Volem treballar conjuntament amb el grup de treball 14-15 de maig.
3.2 S'ha parlat també de col·laborar amb cultura per condemnar les accions contra el català que propugnen el govern espanyol, la generalitat valenciana i el govern de les illes balears.

Xina condiciona les seves inversions en caixes espanyoles a sa presència a l'Amèrica Llatina

Les caixes d'estalvis espanyoles es disposen a entrar de ple en el procés de reformes i recapitalització al qual s'han vist abocades per la crisi financera. Els nous requisits de capitalització exigits pel govern espanyol empenyeran a aquestes entitats a sortir a borsa i buscar noves fonts de finançament, algunes a l'exterior del país. No obstant això, fora d'Espanya l'interès per participar en la recapitalització de les caixes no sembla aixecar molt interès. L'únic país que de moment ha mostrat un interès més o menys clar per participar ha estat la Xina.

Durant la visita a l'abril del president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, a Pequín, alguns funcionaris xinesos haurien mostrat certa disposició a estudiar possibles participacions en el sistema espanyol de caixes d'estalvi, segons han informat fonts de la Moncloa. No obstant això, més tard, les autoritats xineses van matisar aquestes afirmacions i van desmentir que existís ni tan sols un principi d'acord.

Segons mitjans espanyols, les preses de contacte entre potencials inversors xinesos i les caixes d'estalvi s'ha estat produint en els últims mesos i sembla haver deixat clar que els inversors xinesos s'interessen per invertir a Espanya en la mesura que els pugui obrir les portes d'accés als mercats llatinoamericans.

Per això, segons fonts coneixedores de l'àmbit financer espanyol, citades per mitjans locals, les caixes han estat urgides pels inversors xinesos a implementar un procés d'internacionalització dels seus negocis que permeti diversificar els riscos i tornar més segures.

No obstant això, en el context actual, les caixes d'estalvi espanyoles han de preocupar primer per assentar bé les seves bases a Espanya i dur a terme de manera efectiva el seu procés de reformes, de manera que la internacionalització no és, de moment, una prioritat de aquestes entitats. L'actitud i les exigències dels inversors xinesos potser comportin un canvi d'objectius en les caixes.

Campanya per un impost a les Transaccions Financeres i la supressió dels paradisos fiscals

CCOO, UGT, ATTAC, Izquierda Unida, EUiA, Plataforma 2015 i més, Ecologistes en Acció, Cristians de base, ADICAE, USO, Confederació Intersindical, IA, Socialisme 21 i Aliança contra la Pobresa, insten el Govern espanyol a impulsar, al costat de altres governs europeus, l'aprovació i posada en marxa immediata d'un impost a les Transaccions Financeres (ITF) a la Unió Europea i la supressió dels paradisos fiscals.

Manifest per un impost a les Transaccions Financeres i la supressió dels paradisos fiscals

Les organitzacions de la societat civil sotasignants instem al Govern espanyol a impulsar, juntament amb altres governs europeus, l'aprovació i posada en marxa immediata d'un impost a les Transaccions Financeres (ITF) a la Unió Europea.

A causa de la forta pressió social d'aquestes organitzacions i altres 200 xarxes de 23 països, la implantació mundial de l'ITF va ser inclosa en l'agenda de la reunió del G-20 a Seül. Lamentablement, la proposta no va ser ni tan sols presa en consideració en la cimera, pel que és més necessari que mai incrementar les accions tendents a aconseguir la seva implantació efectiva.

L'impost que es proposa gravaria fiscalment a un sistema financer que afavoreix l'especulació a gran escala sobre les divises i altres actius de l'economia no productiva, però també sobre els recursos energètics i altres matèries primeres, i el que és més greu encara, sobre els aliments bàsics i l'aigua potable. Es tracta d'una especulació desenfrenada protagonitzada per enormes fons financers que es mouen lliurement per tot el planeta i que, irremissiblement, provoquen grans bombolles que acaben explotant i arrossegant a les societats a crisis successives de l'economia real. La profunda crisi global en què ara ens trobem, ha portat a l'atur a 32 milions de treballadors, en major mesura en els països rics, s'està estenent la fam i la pobresa al món, principalment als països del Sud, i en uns i altres països ha incrementat els dèficits fiscals, retallats les despeses socials i augmentat la desigualtat.

El que resulta més inadmissible socialment és que es tracta d'una crisi que té culpables clars que, de moment, segueixen impunes: són les persones i institucions que controlen els mercats financers, recolzades per uns governs que, sense qüestionar en cap moment l'actual hegemonia de les finances sobre l'economia productiva, han permès a aquestes assolir un poder desmesurat no subjecte a control ni regulació, i que és el causant del retrocés en els avenços socials assolits al llarg del segle XX.

Són governs que, com els de la Unió Europea, per tractar de sortir de la crisi no han dubtat a aplicar a la ciutadania dels seus països dolorosos plans d'ajust basats en la retallada de les despeses socials, la pèrdua de drets en l'Estat de benestar, endarreriments en l'edat de jubilació, contrarreformes laborals i reduccions salarials, plans que donen prioritat a la lluita contra el dèficit fiscal però renuncien a incrementar els seus ingressos pressupostaris gravant a la banca, a les megaempreses ia les grans fortunes.

Davant d'aquest escenari insostenible, social, econòmica i ambientalment, els signants d'aquest Manifest exigim la implantació immediata d'un impost a les Transaccions Financeres (ITF, o FTT en la seva accepció anglesa). Des Keynes fins Stiglitz, passant per James Tobin, nombrosos economistes han advertit que la manca de regulació dels mercats financers porta a l'economia cap a la deriva especulativa estrangulant l'economia productiva, que és la que genera béns i serveis per satisfer les necessitats socials a alhora que crea ocupació.

Per fer front a aquesta situació, tant els moviments socials com altres organitzacions de la societat civil vénen reclamant des de fa més de 10 anys l'establiment un impost global que reguli aquests mercats, i serveixi al mateix temps per obtenir recursos financers que, penalitzant fiscalment les transaccions especulatives, impulsin el desenvolupament dels països del Sud,, ajudin al finançament de la lluita contra el canvi climàtic i permetin establir, mantenir o enfortir els sistemes de protecció social en tots els països. Aquest impost, conegut popularment com Taxa Tobin, tindria a més un efecte estabilitzador sobre els preus dels actius financers, afavorint el creixement econòmic i l'ocupació.

Per llegir més anar a enllaç:

El sionista exhibicionista i mentider Anthony Weiner no pensa dimitir

Només uns dies després de mentir a la premsa, el congressista de Nova York, Anthony Weiner va confessar haver estat ell qui apareix en una sèrie de fotos semi-despullat, enviades a través de la xarxa social de Twitter a diferents dones amb les que mantenia relacions amoroses per Internet. Weiner, demòcrata de Nova York i qui una vegada es va descriure com a representant del "ala del Zoa [Organització Sionista dels EUA] del Partit Demòcrata", va confessar després de l'aparició d'una nova sèrie d'imatges del congressista semi-nu (imatge), una de elles en calçotets, que els hi estalviarem però que poden trobar aquí.

Després de més d'una setmana d'evadir preguntes vergonyoses al voltant d'una primera imatge que circulava en les xarxes socials, Weiner, va confessar que des de fa temps manté relacions amoroses amb dones per internet, a la qual la majoria va conèixer per la xarxa de Facebook.

"Lamento no haver estat honestos sobre això. Estava avergonyit. Estava humiliat i estava tractant de protegir a la meva dona. Realment em sap greu. Això va ser un error i m'ho prenc seriosament", va dir Weiner en conferència de premsa.

Weiner va dir no saber les edats de les persones amb les que va estar en contacte, però, la foto, en la qual Weiner apareix en calçotets aparentment va ser enviada a una estudiant universitària de 21 anys a l'estat de Washington.

El congressista, que està casat amb una alta funcionària del Departament d'Estat i assessora de Hillary Clinton, primer va dir a CNN que havia estat víctima d'una broma i que algú s'havia apoderat del compte per enviar-les. A més va dir que no sabia amb "certesa" si era ell qui apareixia a la foto.

"Per descomptat no m'és familiar, però no vull dir amb certesa una cosa que no sé si és l'absoluta veritat", va dir Weiner en una entrevista amb la cadena televisiva CNN dijous passat. "Això sembla una broma per burlar del meu nom. Quan et cognom Weiner (salsitxa), això passa molt ", va observar.

"Jo no vaig enviar aquesta foto", va afirmar Weiner en altres declaracions a la cadena televisiva MSNBC.

No obstant això, les declaracions de Weiner el dilluns van ser totalment diferents. Malgrat la confessió, Weiner va dir que no creia haver fet res a violés la llei i va dir que no tenia plans per renunciar.

Respecte al futur del seu recent matromonio va dir que estimava la seva dona i que de moment no tenien plans de separació. "Va ser una cosa molt tonta la qual vaig fer i accepto tota la responsabilitat", va dir el congressista enmig de llàgrimes.

L'escàndol del congressista Weiner es va deslligar a un mes del seu primer aniversari de matrimoni amb Humans Abdein, que també treballa a Washington.

"Llei òmnibus" d'entrega de la sanitat al sector privat

Àngels Martínez Castells: Convergència i Unió no ha ensenyat, dissimuladament, la pota de llop per sota la porta per veure si segueix enganyar a la parròquia. Amb la "llei òmnibus" esbotza la porta de la sanitat pública per entregar-la, sense condicions, a la iniciativa privada. Els costos socials d'aquesta operació privatitzadora importen poc a CiU. S'han apuntat a la mercantilització econòmica més perjudicial per a la salut i la convivència de les persones. El benefici dels seus amics propietaris de mútues i hospitals privats s'anteposen a les necessitats de la mejoria de les persones.

Ja sabiem per a qui governava CiU. El que estan demostrant ara és la forma barroera -i molt perillosa- de fer-ho. Amb tanta il.lusió (diuen) com manca d'escrúpols. Els seus intents de demolició d'allò que és public no sols tindran repercusió en salut i convivència: es tradueixen en manca de qualitat democràtica i una xenofòbia imperdonables.

El govern ha presentat l'avantprojecte de Llei de simplificació administrativa de la Generalitat, l'anomenada 'llei òmnibus', que té el propòsit d'aprimar la legislació, facilitar la competitivitat i fer l'administració més àgil i eficient. Però el text ha rebut crítiques. L'àmbit de la sanitat i dels serveis socials és un dels més afectats: un examen de l'articulat del text revela la voluntat de simplificar estructures i de fer més fàcil la penetració del sector privat.

La gran majoria de modificacions de lleis en l'àmbit sociosanitari van orientades a eliminar la feixuguesa en el redactat i a fer més simples les estructures d'alguns organismes. Ara, en la sanitat hi ha alguns canvis importants que són els que han generat més polèmica.

Canvis a la llei de l'Institut Català de la Salut


Un d'aquests articles és el que preveu la cessió d'instal·lacions de l'Institut Català de la Salut a empreses privades. Per això, el govern vol modificar l'apartat 2 de l'article 15 de la llei 8/2007 de 30 de juliol, de l'Institut Català de la Salut.

D'aquest redactat: 'Les instal·lacions dels centres i els serveis de l'Institut Català de la Salut no es poden utilitzar per a prestar-hi assistència sanitària privada de cap mena, sinó que s'han de dedicar a les activitats d'interès públic pròpies de l'Institut, amb un ús intensiu i eficient' es passa a aquest: 'Les instal·lacions dels centres i els serveis de l’Institut Català de la Salut, per raó d’interès públic declarat per acord del Consell d’Administració, es podran utilitzar per a prestar-hi assistència sanitària no finançada amb càrrec a fons públics'.

En la llei de L'ICS també s'hi vol fer una modificació per tal que el consell d'administració només hagi de donar el vist-i-plau a aquells convenis o acords amb altres entitats que tinguin un valor superior al milió d'euros; fins ara ho ha de fer en molts més: en aquells que tenen un valor superior a noranta mil euros.

Mig any d'empadronament per a l'assistència sanitària

En l'àmbit sanitari també hi ha una altra de les mesures controvertides d'aquest text: El govern vol demanar un mínim de sis mesos d'empadronament en qualsevol municipi català per tenir dret de cobertura pública a càrrec del Servei Català de Salut. Així es proposa de modificar la lletra a) de l'apartat 2 de l'article 2 de la llei 21/2010, de 7 de juliol, d'accés a l'assistència sanitària de cobertura pública a càrrec del Servei Català de la Salut.

L'actual norma sanitària, aprovada el 2010, assenyala com a titulars del dret a aquesta assistència sanitària pública 'les persones empadronades en qualsevol municipi de Catalunya que acreditin que no tenen accés a l'assistència sanitària de cobertura pública a càrrec d’una altra entitat diferent del Servei Català de la Salut'.

Reestructuració de l'ordenació sanitària

La 'llei òmnibus' també preveu una reestructuració de la gestió de les regions sanitàries. En aquest sentit hi ha una modificació a fons de la llei 15/1990 de 9 de juliol d'ordenació sanitària de Catalunya:

- S'hi modifica l'apartat 1 de l'article 13, sobre la composició del consell de direcció del servei català de la salut, augmentant de disset a vint-i-un el nombre de vocals.

- Es modifica l'apartat 1 de l'article 30, de tal manera que augmenta en dos membres el Consell de Salut.

- Es modifica també l'apartat 1 de l'article 34, relatiu a la composició del Consell de Direcció, que és l'òrgan de govern del sector sanitari. El conseller passa a tenir més capacitat de decisió sobre la composició d'aquest Consell i a poder influir més la direcció dels sectors sanitaris, segons la modificació de l'apartat 3 de l'article 37.

- Les organitzacions empresarials i les corporacions professionals sanitàries passen a tenir representació en el consell de participació del sector sanitari amb la modificació de l'apartat 1 de l'article 39.

- Es modifica la lletra d) de l'apartat 1 de l'article 50, sobre els béns i drets que s'adscriuen al Servei Català de la Salut. Al redactat: 'Tots els béns i els drets dels consorcis, les societats, incloses les mercantils de capital majoritàriament públic, i les fundacions públiques, que siguin adscrits d’acord amb els terminis establerts a la Llei', s'hi afegeix: '…sens perjudici que el seu ús i gestió s’encomani a un tercer'.

- S'afegeix una disposició addicional, la dissetena, per a a creació de comissions específiques que abordar temes específics.

Canvis a la llei de serveis socials

En l'àmbit del benestar social també s'inclouen canvis importants, sobretot a la llei 12/2007 d'11 d'octubre de serveis socials, facilitant la participació de les entitats privades i limitant el paper dels ens locals.

- Es modifica l'apartat 4 de l'article 25, sobre la revisió de la cartera de serveis socials, prescindint de la decisió dels ens locals i del Consell de Coordinació de Benestar Social.

- Es modifica l'apartat 2 de l'article 37, sobre l'elaboració del pla estratègic de serveis socials. Es prescindeix novament del Consell de Coordinació de Benestar Social.

- Es modifica l'article 40, sobre l'òrgan de coordinació dels serveis socials, que deixa de ser el Consell de Coordinació de Benestar Social i passa a ser el Comitè d'Avaluació de Necessitats de Serveis Socials.

- S'afegeix a l'apartat 2 de l'article 50 la nova competència del Consell General de Serveis Socials, de coordinació de polítiques de serveis socials.

- Es modifiquen els apartats 1, 2 i 3 de l'article 70, de tal manera que es faciliten les condicions perquè una entitat d'iniciativa privada pugui formar part de la xarxa de serveis socials d'atenció pública.

Modificació de la llei de polítiques de joventut


A la llei 33/2010, de l'1 d'octubre, de polítiques de joventut també hi ha canvis importants, sobretot pel suport que es compromet a donar-hi la Generalitat.

- Es modifiquen les lletres e) i f) de l'article 9, relatiu a les funcions del departament competent en matèria de joventut, deixant de fer obligatòria la regulació dels equipaments i serveis adreçats als joves.

- Se suprimeix l'apartat 3 de l'article 27, que fixava en un màxim de cinc anys la vigència del mapa general d'instruments d'execució, amb què es concreta el desplegament del pla nacional del joventut.

- Es modifica l'apartat 3 de l'article 33, sobre la definició d'equipaments juvenils.

- Es modifica l'article 34, sobre el cens d'equipaments i serveis juvenils.

- Es modifica l'apartat 1 de l'article 35, sobre el suport públic als serveis de joventut, eliminant la referència al suport econòmic.

- Es modifica l'article 41, de tal manera que el registre d'entitats juvenils es passa a dir Cens d'Entitats Juvenils.

La llei Òmnibus és il.legal, classista i perillosa

La pretensió del Govern neocon d'Artur Mas de vetar l'accés a la sanitat als que porten menys de sis mesos empadronats xoca amb la Llei d'Estrangeria, que va aprovar el 2009 el Congrés dels Diputats amb els vots de CiU, adverteixen juristes i experts en immigració. La Llei estatal d'estrangeria, de caràcter orgànic i per tant superior a qualsevol legislació autonòmica, diu que els estrangers "que es troben a Espanya inscrits en el padró del municipi tenen dret a l'assistència sanitària en les mateixes condicions que els espanyols".

La llei, així com el reglament que la desenvolupa, "no condiciona l'accés a la sanitat al període que l'estranger porta empadronat, ni tan sols al fet de tenir permís de residència", destaca Antoni Segura García-Consuegra, vocal de la Comissió de Estrangeria del Col.legi d'Advocats de Barcelona. "Aquesta limitació és absurda: Catalunya no pot saltar-se una llei orgànica", afegeix. El propòsit de CiU contradiu també la Llei general de sanitat, que garanteix l'accés universal de totes les prestacions de salut. Així ho va destacar ahir la portaveu socialista al Parlament i exconsellera de Salut, Marina Geli, que va qualificar d '"il.legal i inversemblant" l'anunci del Govern Català. "CiU està canviant el model de sanitat pública, universal i equitativa per la porta del darrere", ha assenyalat Geli.

La limitació de l'accés a la sanitat s'inclou en l'anomenada llei òmnibus que la Generalitat vol aprovar aquest mateix mes per iniciar el seu tràmit parlamentari abans de l'estiu. Experts en salut van criticar ahir la iniciativa. "És un atemptat contra el principi d'equitat, tremendament impopular i classista, un pas cap a la privatització i mercantilització de la sanitat", va denunciar Joan Benach, cap del grup de recerca sobre desigualtats en salut de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

El departament de Salut va assegurar ahir que està analitzant els "detalls jurídics" l'avantprojecte de la llei òmnibus. "Després del període d'exposició pública i una vegada estudiades les al legacions, es decidirà com es concreta la Llei", va indicar un portaveu del Departament, que va insistir que l'objectiu de fixar un mínim de sis mesos d'empadronament per accedir a la sanitat és "frenar el turisme sanitari". El Col.legi de Metges de Barcelona ha posat l'avantprojecte de la llei òmnibus en mans del seu assessor jurídic per a estudiar possibles legacions. El president del Col.legi i del consell assessor d'Artur Mas en matèria sanitària, Miquel Vilardell, va avançar ahir que no s'oposa a la proposta, "sempre que estigui garantit l'accés a les urgències". Vilardell si va qüestionar una altra reforma continguda en la llei òmnibus, la que obre les portes a que els hospitals públics puguin realitzar activitat privada. En la seva opinió, la mesura és "perillosa" perquè afavoreix una doble llista d'espera. La mateixa alerta van llançar ahir els experts Ortún i Benach.
Menys medi ambient

La possibilitat que s'eximeixi l'avaluació d'impacte ambiental també limita amb la il.legalitat. "La Generalitat té competències en obres menors però decidir si han de passar o no l'avaluació també el defineix la llei orgànica", va assenyalar una portaveu del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí.

"Caldrà veure com es desenvolupa la llei, però situa aquests avantatges en uns llimbs legals", va afegir l'Associació Espanyola d'Avaluació d'Impacte Ambiental (AEEIA). En qualsevol cas, la proposta per reactivar l'economia incidirà en una major desprotecció del medi ambient. "Es pot retrocedir diverses dècades en la defensa de l'entorn", va assenyalar la AEEIA.

Rigau rebaixa a la meitat les ajudes a menjadors i beques però manté les de l'escola privada elitista

Rigau ha reduït a la meitat les ajudes i beques de menjador i per a l'estudi durant les etapes de primària i secundària, en passar de 51 milions d'euros el 2010-26700000 en els pressupostos d'aquest any, segons una primera valoració realitzada per CCOO de Catalunya. El descens del pressupost general del Departament d'Ensenyament que dirigeix ​​Irene Rigau puja a uns 430 milions d'euros menys que el de l'any passat, i afecta a àrees sensibles com l'esmentada de beques i ajuda de menjador i llibres i la inversions en edificis, que baixa de 207 a 137 milions d'euros.

Aquests pressupostos a la baixa "resulten doblement preocupants", han considerat fonts de CCOO de Catalunya, quan es tracta d'àrees que donen suport a les famílies amb menys recursos en despeses habituals com el menjador o els llibres.

També ha caigut la partida destinada al funcionament corrent dels centres de Secundària, amb 4,5 milions d'euros menys, una situació que ja es va produir l'any passat i que aquest proper curs es repetirà, posant en dificultats a més d'una adreça d'institut.

"Ens trobem -ha indicat el portaveu de CCOO- amb situacions críptiques, com que es redueix el nombre de fluorescents" per estalviar en alguns instituts catalans. S'han congelat, a més, els pressupostos dels programes de garantia social, denominats PQPI, i que es van crear per intentar recuperar els joves que no finalitzen l'educació obligatòria i també les unitats d'escolaritat compartida, que atenen a alumnes amb necessitats escolars especials.

Davant d'aquests retalls, CCOO denuncia que els concerts escolars de la Generalitat amb col.legis privats són "pràcticament idèntics", si bé han baixat dels 1.089.000 d'euros l'any passat a 1.041 milions aquest any, segons dades del sindicat.

Miralles retreu a CiU que faciliti l'alcaldia de Badalona al PP

El coordinador general d’EUiA i diputat al Parlament de Catalunya, Jordi Miralles, ha criticat que CiU vulgui tirar endavant des del govern una campanya per superar els tòpics sobre la immigració i, alhora, estigui facilitant “per acció o per omissió” que el màxim responsable dels tòpics sobre els nouvinguts, el militant del PP Xavier Garcia Albiol, es converteixi en alcalde de Badalona, malmetent la convivència de la ciutat. Miralles ho ha dit, justament, un dia abans que el director general d’immigració, Xavier Bosch, comparegui a la comissió de benestar del Parlament per explicar la campanya.

“És una manca de coherència, un contrasentit i una manca de responsabilitat”, ha dit el coordinador general d’EUiA que ha anunciat que demà ICV-EUiA serà “molt estricte” a la comissió “a l’hora de fer aflorar aquestes contradiccions”. Miralles també ha lamentat que CiU “faci saltar pels aires els consens aconseguits durant els últims anys”, com el Pacte Nacional per a la Immigració.

D’altra banda, Miralles ha titllat “d’escàndol” la Llei Omnibús que el govern català vol aprovar al Parlament ja que “és una involució de drets i garanties i és un pas enrere en la democràcia”. “Com és possible que vulgui fer una votació única per temes tan diversos?”, s’ha preguntat el coordinador general d’EUiA que creu que a CiU li costa “posar-se la cara vermella de tant en tant” i ho vol fer tot de cop. “Ens preocupa molt que CiU pugui fer saltar pels aires el model social actual” i, alhora, “es vulnerin les pràctiques parlamentàries”, ha dit Miralles que ha anunciat una oposició ferma d’ICV-EUiA a aquesta “provocació”.

Seminari del Partit de l’Esquerra Europea i Festa d’EUiA

El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, ha explicat també que aquest divendres tindrà lloc un seminari del Partit de l’Esquerra Europea (PEE) sobre serveis públics a l’hotel Barceló Sants. Hi participaran representants de països com França, Suïssa i Grècia que intercanviaran experiències sobre salut, educació i serveis socials. D’altra banda, Jordi Miralles també ha anunciat que la 11a edició de la Festa d’EUiA es farà l’1 d’octubre.

Marina Albiol: “Al Grau encara hi ha 60 xiquets i xiquetes sense plaça d’infantil”

La diputada d'EUPV Marina Albiol considera que la pressió que ha exercit la ciutadania del Grau de Castelló amb una recollida massiva de signatures en favor de la Proposició No de Llei d’EUPV per l’educació infantil ha fet recular a la Conselleria d’Educació. “Les protestes i la convocatòria d’una concentració davant de la Tinència d’Alcaldia ha fet que finalment òbriguen les dues aules d’infantil de l’escola infantil i 33 xiquets i xiquetes puguen finalment matricular-se”, assenyala, “però encara 61 xiquets i xiquetes seguiran sense tindre plaça per culpa de la falta de previsió i planificació de la conselleria i la pobra defensa dels drets dels grauers i grauers per part de la Tinent d’Alcalde Marta Gallén”.

La representant d’esquerres recorda que en aquests moments l’antiga escola infantil de La Marina es troba tancada i abandonada. “De ben segur que amb una mínima remodelació i adequació aquest edifici podria tornar a donar servei a moltes famílies del Grau de Castelló, però el PP prefereix veure com es deteriora a posar-la en funcionament”, i agrega, “sempre serà millor un centre antic en funcionament que les famílies hagen de dur els seus fills i filles a les escoles privades, ja que la majoria de famílies no poden assumir una despesa tan elevada”.

Albiol demana als pares i mares que continuen lluitant per l’educació dels seus fills i filles, “és una vergonya que el Govern Valencià solament es moga i treballe quan la ciutadania, farta, es mobilitza i demana els seus drets, sinó, per la seua iniciativa no fan res en benefici del Grau”, i finalitza afegint, “encara queden moltes famílies sense una plaça pública per als seus fills i filles, i cal dir-ho ben fort en la concentració del divendres, lamentablement aquest és l’únic llenguatge que entenen des del PP”.

Willy Meyer: "A l'UE li passa amb Israel com amb Tunísia o Egipte, anteposa el "lliure comerç" a la defensa dels drets humans"

Amb aquestes paraules l'eurodiputat d'IU ha volgut mostrar el seu rebuig i descontentament cap a l'actual relació preferencial que manté l'UE amb Israel ja que, tal com exemplifica "la brutal, sagnant i assassina repressió de les manifestacions d'ahir a prop dels Alts del Golan", aquest Estat "viola permanentment els valors democràtics més bàsics i mostra una total manca de respecte i indiferència cap als drets humans".

Meyer, tal com ja va fer fa a penes deu dies per l'assassinat d'almenys 15 palestins que defensaven el dret dels refugiats a tornar a la seva terra, ha exigit a la Comissió Europea que "compleixi amb la clàusula segona de l'Acord d'Associació UE -Israel, que supedita aquest acord al compliment per part dels dos dels drets humans i el respecte als principis democràtics, i congeli urgentment l'Acord".

Així, ha mostrat la seva repulsa a la "repressió assassina de l'Exèrcit d'Israel" que ahir, segons ha confirmat avui l'ONU, va assassinar a més de 23 persones i va ferir a al voltant de 350, quan es manifestava legítimament en contra de la permanent violació de Israel del Dret Internacional i de la il legal ocupació per part d'aquest Estat de territoris com els Alts del Golan, Jerusalem Oriental, Cisjordània i Gaza des de la guerra del 1967.

"És inconcebible que la UE mantingui els privilegis a un Estat que, setmana si setmana també, reprimeix i assassina a persones que no fan més que exigir que es compleixi el que el Dret Internacional marca", va assenyalar Meyer.

"Està d'acord la UE amb la justificació que fa el primer ministre, Benjamin Netanyahu, sobre l'assassinat d'aquestes persones - que lega al dret a defensar la seva sobirania territorial-i per això manté intacte l'Acord preferencial amb Israel?", es preguntava Willy Meyer.

"Si és així caldrà recordar-li que, segons el Dret Internacional, Israel no té sobirania sobre els territoris ocupats després de la guerra de 1967 i que, tot i la tingués, cap Estat que es consideri democràtic i valedor dels drets humans pot disparar contra éssers humans desarmats que duen a terme actes legítims de protesta".

Meyer s'ha preguntat que passaria si la UE donés ordres de defensar les seves fronteres disparant amb munició de combat als migrants que, legítimament, intenten buscar una vida millor, i mentre manté acords que se sustenten en el respecte i la defensa dels Drets Humans.

García Albiol, el "Gran impostor"

Xavier García Albiol potser acabarà sent alcalde de Badalona; i potser intentarà «fer la vida impossible als immigrants incívics» tal com va anar proclamant durant la passada campanya electoral. Però, de moment, no s’ha sortit amb el seu propòsit d’impedir que el setmanari El Triangle continuï informant quan ho cregui oportú de les activitats d’una persona pública com ell. Un jutjat de Barcelona ha rebutjat una querella per injúries presentada per l’home fort del PP de Badalona, Xavier García Albiol, contra l'editora del setmanari '' per un article sobre els seus negocis particulars.

El Jutjat d’Instrucció núm. 22 de Barcelona ha decidit no admetre a tràmit la querella per injúries que l’alcaldable racista del Partit Popular a Badalona va presentar contra l’empresa editora d’EL TRIANGLE, el seu editor, Jaume Reixach, i l’autor de la informació apareguda en el número 1004 d’aquesta revista, que va sortir a la venda el passat 22 de febrer, en el qual s’informava de diverses circumstàncies relacionades amb els negocis particulars de Xavier García Albiol i el seu entorn familiar.

En concret, en l’article que suposadament tant ha amoïnat l’home fort del PP badaloní per –en plena campanya electoral– dedicar el seu temps a una batalla jurídica, s’hi informava d’una societat immobilària familiar al seu nom, Incendo, que no ha presentat els comptes des de l’exercici de 2007, i d’una anterior societat, Servicios Telemáticos Interactivos, de la qual va ser soci, i que va ser liquidada l’any 2008 per ordre de l’Agència Tributària, ja que feia anys que no presentava els balanços. A part, també s’hi parlava d’una empresa del sector de la telefonia constituïda per la seva dona, Vanesa Carcasona, que també va acabar de mala manera després d’acumular deutes amb l’Agència Tributària.

Segons els advocats de García Albiol, aquestes informacions eren tan sols un «relat de falsedats i mitges veritats amb l’única intenció d’injuriar greument i denigrar la imatge pública [del querellant], especialment de cara a les eleccions del maig de 2011». Però, de fet, com ha quedat del tot acreditat, tots els detalls continguts en la informació eren extrets d’informacions públiques obtingudes a través del Registre Mercantil.

Però el que sembla que més el va contrariar és el titular de la portada, «El gran impostor», ja que, segons el redactat de la querella, «les perles periodístiques que publica EL TRIANGLE com a suposades impostures no són més que una mera excusa per publicar una portada injuriosa i denigrant per al senyor García Albiol».
En la demanda de conciliació prèvia a la interposició de la querella –que es va celebrar sense acord el 18 d’abril–, García Albiol havia reclamat una indemnització de 50.000 euros «d’acord amb la difusió del mitjà, l’eco mediàtic a nivell nacional i el dany ocasionat a una figura pública».

El poble eslovè diu «No» a la reforma de les pensions

Ha estat un rebuig massiu, més del 70% dels vots, del projecte de reforma que retardava de 63 a 65 anys l'edat legal de jubilació. I això malgrat l'amenaça del govern de centreesquerra d'haver de impulsar una dura política d'ajust en cas de victòria del "no". Tot i que la participació no hagi estat massiva, només un 41% dels votants, l'escrutini és inapel.lable: El 72,17% dels vots contra la reforma davant del 27,17% a favor.

El govern s'havia mobilitzat. El governador del Banc Central eslovè havia cridat també a votar "sí", advertint a la població, que un "no" a la reforma podria posar en perill les qualificacions del crèdit d'Eslovènia, fer pujar el preu del crèdit, perjudicar la competitivitat i el creixement econòmic. La qualificació del crèdit d'Eslovènia és de moment del tipus AA en les agències de qualificació S & P i Fitch i de Aa2 a Moody's.

També és un avís per al Primer ministre, que no n'exercisca podia esperar aquest resultat, ja que prèviament havia exclòs dimitir en cas del rebuig de la seva reforma. Va llançar a la televisió pública un vibrant crida, fent lusió a Grècia o Irlanda, Eslovènia està a la zona euro des de 2004: "Fins al diumenge, som amos encara del nostre destí. Però, si no donem suport a aquesta reforma, les finances públiques poden enfonsar i es que els propietaris del nostre destí seran els Estats que ens prestin els diners.

Els eslovens han de romandre també units contra les reformes d'austeritat que aquest petit país de 2 milions d'habitants corre el risc de patir.

Grècia descobreix que paga pensions a 4.500 morts i 9.000 centenaris

Cada any Grècia perd més de 16 milions d'euros (23 milions de dòlars) pagant pensions a persones mortes. Aquestes dades van ser revelats per la ministra grega de Treball, Luka Katseli. L'última revisió de la llista de ciutadans jubilats del país va mostrar que les famílies de 4.500 d'ells continuaven rebent els pagaments després de la seva mort. Ara el Govern grec també està investigant uns 9.000 casos sospitosos de ciutadans que tenen més de cent anys i segueixen cobrant la seva pensió. Cal saber quants d'ells estan encara vius. El mateix passa amb els subsidis per desocupació: Almenys 18.000 persones ho percebien il.legalment.

Tot això malgrat que Grècia ni tan sols es pot permetre pagar pensions, sous i subsidis als ciutadans que tenen el dret de cobrar-los. Subsisteix amb els crèdits concedits per altres països de la Unió Europea i el FMI, ia canvi ha de dur a terme un programa de reducció del pressupost social i augment dels impostos que provoca protestes massives dels habitants del país. Desenes de milers de ciutadans es reuneixen cada dia davant del Parlament grec, a la Plaça Syntagma d'Atenes.

La FCONGD d'ONG s'adhereixen al manifest de la FAVB i demana la dimissió de Felip Puig

La Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament -FCONGD- condemna l'actuació violenta dels mossos d'esquadra a la Plaça Catalunya el passat divendres 27 de maig, i demana la dimissió del conseller d'Interior Felip Puig. La Federació se suma així a la petició d'altres organitzacions adherides al manifest de la Federació d'Associació de Veïns i Veïnes de Barcelona -FAVB-.

La Federació també desqualifica les explicacions de Puig en la roda de premsa posterior ja que diverses persones vinculades a ONG federades i el propi president de la FCONGD van ser testimonis directes de la brutalitat policíaca.

A més de la dimissió del conseller d'Interior, les entitats signants del manifest demanen la prohibició de la utilització de pilotes de goma i la retirada del nou armament antiavalots B&T; GL-06 “pels greus prejudicis que ha ocasionat el seu ús contra la població civil”, i exigeix que es respecti la normativa respecte a la identificació dels agents antiavalots perquè consti a les armilles protectores.