dimarts, 28 de setembre de 2010

Cercavila per la vaga als carrers de Gràcia

Com a acció preparatòria de la Vaga General, l'Associació Cultural Roig ha realitzat aquest vespre un cercavila pels carrers de Gràcia. A ritme de batucada, la comitiva ha generat diàleg i expectació entre els veïns.

D. Casassas, Barcelona.- El barri de Gràcia ha viscut un cercavila de suport a la Vaga General. Organitzada per l'Associació Cultural Roig, la comitiva ha recorregut els eixos principals del barri i s'ha aturat a les places de la Virreina, del Sol i de la Revolució, on s'ha aplegat molts veïns.

El cercavila ha anat aplegant un nombre creixent de persones que han pogut dialogar amb vianants i treballadors d'establiments de tota mena. “Trobem un barri receptiu”, han declarat els organitzadors. “Som optimistes de cara a demà”. El grup de suport ha repartit unes octavetes que resumien els motius per la vaga: empitjorament dels serveis públics, més especulació bancària, menys protecció social, menys impostos pels rics, més desigualtat social i la congelació de les pensions.

“Millor tots units que sols”, afirmava un treballador d'origen pakistanès que s'ha aturat al pas del cercavila per la cruïlla de Bruniquer amb Escorial. Més endavant, un sindicalista afirmava que la clau serà la manifestació de la tarda del dia de la vaga. Quim Cornelles, membre de l'Associació Cultural Roig, ha destacat que la batucada havia esdevingut una iniciativa important tant per l'ateneu com per la vida pública del barri. “Cada vegada més persones s'interessen per la vaga i van prenent consciència”, reiterava Cornelles. El crit, constant al llarg de la ruta, ha estat unànime: “feia falta ja una vaga general!”.

Gramepark va perdre, el 2009, 9,7 milions

L'Ajuntament de Santa Coloma va aprovar ahir en el ple municipal els comptes anuals de Gramepark del 2009. L'auditoria, elaborada pels administradors judicials nomenats per l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) arran de l'esclat del cas Pretòria, reflecteix un saldo negatiu de 9.659.007,4 euros en el balanç econòmic de l'any passat. er Siscu Sánchez (ICV-EUiA), el tancament dels comptes del 2009 “confirma que la empresa tancava amb dèficit i que la situació era prou greu, que calia redreçar-la. Més enllà del cas Pretòria, la gestió política d'aquest govern ha estat nefasta: No compliran el que van prometre i han endeutat l'Ajuntament el doble del deute que hi havia l'any 2007”, va dir Sánchez.

El responsable de Serveis Territorials del consistori colomenc, Esteve Serrano (PSC), va concretar que, dels gairebé 10 milions de deute, 3,2 són pèrdues de l'activitat de Gramepark, com ara la gestió de l'Oficina Local de l'Habitatge, la promoció de pisos (el 2009 es van reduir els ingressos per la venda d'actius) i la gestió del servei de grues (que arrossega un deute d'uns 100.000 euros). La resta, 6,5 milions, són pèrdues comptables relatives a la devaluació del patrimoni de Gramepark i que està lligat, segons Serrano, al context econòmic.

L'executiu local també manté que, “amb tota probabilitat, Gramepark tancarà el 2010 amb saldo positiu”. Uns objectius no gaire difícils d'assolir, tenint en compte que el consistori ja ha aportat diners per donar liquiditat a l'empresa.

Hipotecar la ciutat

Cap dels tres partits de l'oposició (PP, ICV-EUiA i CiU) no va avalar uns comptes que, al seu parer, “hipotequen” el futur de la ciutat. El PP, que va denunciar que la situació de Gramepark és “responsabilitat” del govern de Parlon –“que és el mateix que governava amb Muñoz”–, també va criticar al consistori que s'hagués “hipotecat” amb 31 milions d'euros per salvar l'empresa. Les intervencions d'ICV-EUiA i de CiU van seguir aquesta línia.

Com ja és habitual, l'alcaldessa, Núria Parlon (PSC), va cloure la discussió i va carregar contra CiU i ICV tot lamentant les seves crítiques malgrat que totes dues formacions formaven part del consell d'administració de Gramepark.

El ple també va ratificar els acomiadaments de Lluís Falcón i Pascual Vela, exdirectors gerents de l'anterior govern i dos dels imputats del cas Pretòria. ICV-EUiA va lamentar que no s'hagués fet la comissió d'investigació que podia haver descobert “altres actuacions irregulars” i CiU va criticar que no s'hagués respectat la “presumpció d'innocència”. Pel que fa al PP, va aclarir que són “els tribunals els que tenen responsabilitat” en aquest àmbit, però va mostrar-se d'acord amb els acomiadaments, “sempre que es respecti la imparcialitat i es donin totes les garanties”.

La premsa escrita inicia la vaga

Els treballadors de la premsa escrita han participat aquest dimarts al primer dels actes de la vaga general del 29-S que s’ha fet a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Convocats per CCOO, UGT, el Sindicat de Periodistes i el Sindicat de la Imatge, els periodistes s’han concentrat amb l’objectiu que el dia de la vaga no es publiquin diaris i informin de l’aturada el dijous 30. Treballadors de la Vanguardia es concentren a les portes de la rotativa per evitar que surti el diari de demà. D'altre banda els treballadors d’EUiA destinen el descompte salarial pel suport a la vaga general a la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO.

La portaveu d’EUiA i diputada d’ICV-EUiA al Parlament, Mercè Civit, i el membre de la direcció d'EUiA i director general de Relacions Institucionals, Fèlix Alonso ha assistit a la concentració que ha comptat amb la presència del secretaris generals de CCOO i UGT a Catalunya, Joan Carles Gallego i Josep Maria Álvarez, el president del SPC, Ramon Espuny, i el secretari d’organització d’UPIFC-Sindicat de la Imatge, Lluís Salom.

Treballadors de la Vanguardia es concentren a les portes de la rotativa per evitar que surti el diari de demà


Una cinquantena de treballadors de la Vanguardia es concentra des de mitja tarda a les portes del grup impressor CRE-A, a la Zona Franca barcelonina, amb la intenció d'impedir que surti el diari imprès. A quarts de sis de la tarda, hi han arribat agents dels mossos d'esquadra, que han dit als treballadors que havien de protegir el dret a la informació.

Segons que han explicat fonts del Sindicat de Periodistes a VilaWeb, la vaga ha tingut un seguiment del 80% a la Vanguardia, i bàsicament avui han treballat caps i comandaments intermitjos. 'No sabem del cert si han enviat a imprimir el diari', diuen des del SPC, 'però hi ha unes cinquanta persones a la rotativa per impedir' que el diari imprès surti, tot i que de moment no ha arribat cap fugoneta a l'empresa.

Les mateixes fonts afirmen que un percentatge similar ha fet vaga a El Periódico i a l'Sport i que tots els treballadors dels tallers d'El País i de la premsa del Grup Z també han fet vaga. És per això que el diari el País també ha enviat a imprimir l'edició de demà al mateix taller de la Zona Franca.

Des del sindicat es critica que havent hagut un seguiment de la vaga del 80%, les empreses intentin imprimir de totes maneres els diaris.

Els treballadors d’EUiA destinen el descompte salarial pel suport a la vaga general a la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO


La seu central d’EUiA romandrà tancada aquest dimecres com a acte de suport a la vaga general. Els treballadors i les treballadores de la formació s’han sumat a l'aturada i destinaran el descompte salarial que s’aplica a la Fundació Pau i Solidaritat de Comissions Obreres, una organització no governamental pel desenvolupament i la cooperació internacional.

Sanz: "La vaga a València hauria de ser indefinida"

La diputada autonòmica d'Esquerra Unida (EU) Marga Sanz va dir ahir que si hi hagués una vaga a la Comunitat Valenciana contra la política de la Generalitat hauria de ser «indefinida», perquè «està SACSEJANT les bases de la democràcia" amb "corrupció, obscurantisme» i mesures «antisocials». Sanz va responsabilitzar el president del Consell i als partits nacionalistes de la vaga general de demà perquè «han mantingut» a l'Executiu socialista amb els seus suports al Parlament. Sanz va citar expressament el cas Gürtel, el finançament irregular del PP, el cas Brugal, la causa contra Carlos Fabra i va sentenciar: "Vostès resisteixen, però només manifesten la seva incapacitat per resoldre els problemes".

Segons la diputada, Camps demostra diàriament que «viu la seva pròpia realitat» aliena als interessos dels ciutadans, sense comprendre que els seus problemes «no són cosa de quatre vestits», sinó que se centren en un suposat finançament irregular del seu partit i en altres investigacions judicials com els anomenats cas Brugal i cas Fabra.
«Vostè resisteix i manifesta la seva incapacitat per solucionar els problemes dels ciutadans, de la indústria i de l'agricultura», entre d'altres, ha lamentat Sanz.

«S'obstina a autoproclamar candidat i dóna l'esquena a la preocupació per la crisi i l'atur», problemes que afronta amb «una sèrie de mesures ja escoltades i que incompleix reiteradament», va afegir.

La realitat, segons Sanz, és una Comunitat amb «la xifra rècord de 600.000 aturats» i amb una taxa d'atur «superior en quatre punts a la mitjana nacional", a més d'una «reducció del dotze per cent dels contractes indefinits» i una taxa d'activitat «onze punts per sota de la mitjana europea».

Encara que, va assenyalar, «el més fort està per venir», i sobretot a causa d'una «gestió financera nefasta i èticament reprovable», que es paga, de manera «absolutament injusta» per als ciutadans, amb retalls en la despesa social i amb la privatització dels serveis públics.

«Descarreguen la seva insolvència en el professorat, en la sanitat, en la cultura i en els sectors més necessitats», va dir Marga Sanz.

Cas Hotel Palau: Carles Martí i Carles Díaz es neguen a declarar

La comissió d'investigació de l'Ajuntament de Barcelona pel cas de l'hotel del Palau ha quedat en una sola declaració aquest dimarts. I és que no compareixeran, com estava previst, l'exprimer tinent d'alcalde, Carles Martí, ni l'arquitecte de l'hotel, Carles Díaz. Tots dos han renunciat aquest matí amb una carta a declarar davant la comissió, segons han confirmat fonts municipals, i han deixat l'exregidor Xavier Casas com a únic compareixent.

Des de CiU han denunciat que la renúncia ha estat provocada per les 'pressions' del govern de Barcelona i argumenten que 'a algú no li interessa que dos persones clau declarin i puguin parlar'. Des del PSC, en canvi, guarden silenci i no en volen parlar.

El FPAP suspèn sa participació en el Comitè Executiu de l'OAP

El Front Popular per l'Alliberament de Palestina ha suspès la seva participació en el Comitè Executiu de l'OAP, en resposta a la declaració d'Abu Mazen en les negociacions i "l'aprovació il.legítima" per la CE d'aquesta acció perillosa. En una conferència de premsa a Ramal.la encapçalada pel secretari general Adjunt Abdel-Rahim Mallouh i els membres del Buró Polític, Khalid Jarrar i Omar Shehadeh, el Front ha advertit de les greus conseqüències i repercussions de la política de concessions i tractar d'apaivagament amb els Estats Units i Israel.

La conferència de premsa va emetre un comunicat:

Declaració Política publicada pel Comitè Central del Front Popular per l'Alliberament de Palestina

Per a les masses del nostre poble palestí que lluiten a Palestina i la Diàspora...

Per a les masses de la nostra gloriosa nació àrab ...

Fem aquesta declaració d'avui, a la llum de la nostra total responsabilitat nacional i històrica i un alt nivell de consciència dels riscos principals pel nostre poble, sobre l'evolució política dels àrabs i palestins. A la llum de la gestió de l'Organització per l'Alliberament de Palestina per tornar a les negociacions directes amb el govern de l'entitat sionista, sota els auspicis de l'imperialisme dels EUA, el Comitè Central del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina ha convocat una reunió especial per a discutir tots aquests esdeveniments, que han determinat el següent:

Primer: El Front Popular per l'Alliberament de Palestina s'ha adherit fermament al rebuig categòric d'Oslo, des de 1993, i va advertir al principi del seu plantejament perillós i les seves conseqüències desastroses per a la causa palestina, per al programa i els estatuts de la l'OAP i la lluita nacional palestina. La decisió de tornar a les negociacions directes és una decisió que ha fracassat durant gairebé dues dècades. És una ofensa a la sang vessada pel nostre poble en la Intifada de al-Aqsa l'any 2000 i representa la persistència de la direcció de l'OAP per continuar en el camí devastador d'Oslo, malgrat els seus efectes devastadors en el nostre poble.

Aquesta evolució lloc la causa palestina a les mans de l'imperialisme dels EUA i el sionisme, fent-los responsables dels seus dictats, dirigits a la liquidació dels drets nacionals històrics i inalienables del nostre poble, especialment el dret al retorn dels refugiats, dret a la lliure determinació i el dret a la ciutadania i la presència en territori palestí en els territoris ocupats de Palestina el 1948.

Les negociacions directes també estan ajudant a trencar l'aïllament internacional cada vegada més gran de l'entitat sionista, per identificar els seus dirigents de les seves responsabilitats i les conseqüències dels seus crims i la seva massacre, i passar per alt la creixent solidaritat internacional amb el nostre poble i els seus drets.

Aquestes negociacions directes volen donar cobertura a les pràctiques d'ocupació i les polítiques de construcció d'assentaments, confiscació de terres, el desplaçament, el setge, la detenció, l'empresonament i l'assassinat, i erosionar encara més la nostra posició i els nostres principis nacionals palestins, i contribuir al desenvolupament de la desastrosa divisió interna palestina.

En conseqüència, el Front Popular per l'Alliberament de Palestina, que ha mantingut i es van adherir a l'OAP, i que van prendre part en cada canvi polític en l'organització, que valora la seva història i el seu potencial com un dels principals del moviment nacional anomenat per la sang dels màrtirs, es va negar a acceptar que l'OAP podria ser una cobertura per a les polítiques que destrueixen i minen la nostra causa nacional. A més, ens neguem a acceptar que les institucions de l'OAP es transformen en institucions que no tenen independència, l'activisme, la democràcia, la transparència i legalitat. Per tant:

El Front Popular per l'Alliberament de Palestina suspén la seva participació en les reunions del Comitè Executiu de l'Organització per l'Alliberament de Palestina. Cridem a les parets del tanc en front de les masses del nostre poble i la nostra nació, advertint de les greus conseqüències i repercussions de la política de concessions i retorn a les negociacions directes en les condicions d'Estats Units i Israel, entre elles la manca de les Nacions Unides i les seves referències i la imposició de la taula de negociacions patrocinades per Estats Units com un substitut.

Amb el suport dels Estats Units, l'estat sionista està intentant imposar l'obligació de reconèixer "Israel" com el "Estat jueu" en l'agenda de negociació. Prenem aquesta mesura per a la llum de la contínua construcció d'assentaments, el bloqueig i el setge, i en vista de les pràctiques persistents i les polítiques de l'egoisme i l'exclusió que ignoren l'acció col.lectiva i la presa de decisions per als palestins. I a la llum del contundent rebuig popular de la decisió de reprendre les negociacions il.legítimes, preses per només un terç dels membres del Comitè Executiu.

Segon: La decisió de reprendre les negociacions directes atempta greument contra les decisions del Consell Central. És una violació de l'OAP i la seva representació de militants per l'identitat nacional palestina i el seu lloc en tant que espai de treball comú palestí.

En lloc d'apegar-se a una resolució nacional per governar el món, en particular per tal d'enfortir la posició oficial àrab a contribuir a la lluita nacional i els seus objectius, el Comitè Executiu va prendre una decisió, fent-ho fins i tot abans que es va presentar. Aquesta decisió es va prendre en una reunió del Comitè Executiu -l'òrgan de govern de l'OAP- amb una falta formal de quòrum, amb l'alliberament de forces molt grans.

Tercer: La decisió del Front Popular de suspendre la seva participació en les reunions del Comitè Executiu, no vol dir que ens involucrem en un marc paral.lel o alternatiu de l'OAP com un marc nacional per abastar tot el poble palestí a la pàtria i la diàspora. El Front no és només contra l'ús de l'OAP i les seves institucions, les estructures de la closca per justificar les concessions, sinó que també rebutja tota negació del fet que l'OAP és un gran èxit nacional del nostre poble i faccions de la revolució palestina i contemporània, i produeix molts sacrificis dolorosos.

Així com ho ha fet en el passat, el Front Popular no deixarà en el present i el futur de lluitar per restaurar i reconstruir l'OLP a nivell nacional i democràtica, fins i tot amb les eleccions sobre la base de representació proporcional a Palestina i, si és possible, en la diàspora. Reiterem el compromís de la Declaració del Caire el març de 2005 i el document de l'Acord Nacional de juny de 2006 (Document dels Presoners) per posar fi al desastrós estat de la divisió, per restaurar la unitat nacional i enfortir la fermesa del nostre poble per fer front a l'ocupació i les seves pràctiques sobre el terreny. Aquestes són les tasques centrals de tots els palestins en l'escenari nacional actual.

Quart: El Front Popular, alhora que afirma que l'OAP és l'únic representant legítim del nostre poble allà on ara es diu, a les masses del nostre poble, les faccions, les forces polítiques, líders comunitaris i personalitats independents que han de capacitar i donar suport al moviment popular més ampli per aturar les negociacions i posar fi a la desastrosa ruta dels acords d'Oslo.

Fem una crida per a la convocatòria d'una conferència internacional amb totes les facultats, sota els auspicis de les Nacions Unides i les resolucions internacionals i la legitimitat com les seves referències, a posar en pràctica els drets dels palestins i forçar a l'entitat sionista a aplicar les resolucions de les Nacions Unides, en particular la resolució 194, per garantir el retorn dels refugiats a casa seva, d'on van ser desplaçats, i el desmantellament dels assentaments i la retirada dels colons. Fem una crida a treballar dur per restaurar la unitat nacional i desenvolupar una estratègia per a l'acció política, per defensar els nostres principis nacionals i per posar fi a la dependència de les negociacions demostrades per l'experiència dolorosa, en el millor cas, d'inútils i perilloses i, en el pitjor, de devastadores.

Unitat, fermesa i resistència fins a la victòria!
Glòria als màrtirs, els ferits de la salut, la llibertat per als presos, i la victòria del nostre poble!

El Comitè Central General del Front Popular per l'Alliberament de Palestina

Toxo: "Una grip pot ser motiu d'acomiadament"

A menys de 24 hores de la vaga general, el secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, ha alertat: "Una simple grip pot ser causa d'acomiadament objectiu", tal com està la regulació de l'absentisme en la reforma laboral. Amb el líder d'UGT, Cándido Méndez, Toxo ha explicat que si l'empresa té menys de deu treballadors, una baixa provocada per la grip estacional podria esdevenir en causa d'acomiadament, una denúncia que donen suport catedràtics de dret del Treball. Els dos dirigents sindicals també alerten que la reforma pot produir "una sustuitución massiva" d'empleats amb treball estable que seran reemplaçats per altres treballadors amb pitjors condicions laborals i xifren l'èxit de la vaga a aconseguir un canvi en la política del Govern.


Substitució "massiva"


A més Méndez adverteix que queda "a l'atzar de les empreses" i la indemnització de 45 dies per any treballat es converteix en "paper mullat" per a dos terços de les plantilles a tot Espanya que ara cobraran 20 dies i els empleats només pagaran 12.

Des dels sindicats insisteixen que el risc d '"una gegantina operació de substitució" de mà d'obra en pitjors condicions i estan convençuts que el president del Govern "de millor o pitjor tarannà" haurà de rectificar.

El líder d'UGT denuncia que als empresaris "els surten els comptes amb avantatge i això no és així" al que afegeix que la vaga general del 29-S és "una oportunitat" per resoldre això.
No surten a empatar

El número u de CCOO ha negat que en l'29-S "surtin a empatar" perquè el que està en joc és molt important i es juga "el futur de la gent".

Toxo també ha criticat la bel.ligerància d'algunes comunitats autònomes que volen ser "el julivert de totes les salses" en referència a Madrid i alguna altra regió.

Sobre els piquets informatius han defensat la seva funció "regulada a la llei" i sostenen que no volen que la imatge de la vaga sigui "un mirall trencat o una lluna trencada". Recorden que l'objectiu de la convocatòria és aconseguir que l'Executiu rectifiqui sobre la reforma laboral i no endureixi l'accés al sistema de pensions.

Sobre el desgast polític que pot suposar per al gabinet socialista la vaga, Toxo ha reiterat que "Zapatero s'està suïcidant" amb unes polítiques econòmiques escorades a la dreta mentre Méndez li ha demanat que "dimiteixi del seu actual avatar" perquè el president del Govern ara és "un gegant blau però ni el seu partit ni els seus electors són blaus".

Cayo Lara: "A la Vaga General!"

Cayo Lara: Fa tot just un any, quan els líders mundials entonaven el mea culpa per la crisi i parlaven de refundar el capitalisme, gairebé ningú hagués cregut el que se'ns venia a sobre. Reducció de salaris, congelació de pensions, abaratiment de l'acomiadament, retard de l'edat de jubilació, debilitament de la negociació col.lectiva, copagament de serveis públics, atac als sindicats... més sembla l'ajust econòmic dels "Chicago Boys" aplicat per Reagan, Thatcher o Pinochet que el propi d'un govern que se segueix anomenant "socialista". I és que Zapatero està complint punt per punt el programa econòmic de la dreta, en una versió encara més dura que a la resta de la Unió Europea.

Estem davant tot un canvi civilitzador, que deixa en paper mullat els principis fundacionals de l'Estat democràtic i social. Els drets socials i laborals conquerits després de dècades de lluita són ara anatemitzats com "privilegis" d'una minoria a extingir en nom de la "modernització" de l'economia, es pretén acabar amb la "dualització del mercat de treball" igualment a tots en precarietat . La mateixa essència de la democràcia està en qüestió des del moment en què Zapatero rendeix comptes a Wall Street o al Financial Times abans que al Parlament, i segueix el dictat dels mercats en lloc del programa electoral en què confiar els seus votants.

A pocs dies de la Vaga General, pràcticament ningú s'atreveix a negar i al evident: que la reforma laboral es centra principalment en facilitar, abaratir i subvencionar l'acomiadament (o la "descontractació", com diuen ara). Fins al ministre Corbacho ha hagut de reconèixer que la reforma per si mateixa no crearà ni un sol ocupació-més aviat està servint ja per tot el contrari-. Com abans la retallada de salaris i la congelació de pensions, i després el retard de la jubilació, aquesta reforma es planteja amb la intenció de satisfer els agents econòmics que han vingut especulant amb el valor del deute espanyol. A la pràctica, som ostatges d'aquells que van causar la crisi: els qui, després d'haver enriquit amb el boom especulatiu, van ser rescatats amb fons públics i ara imposen decisions que els afavoreixen directament. Per això ja hi ha qui suggereix sarcàsticament canviar el primer article de la Constitució, deixant clar que "la sobirania nacional resideix ... en els mercats internacionals".

Davant això els treballadors i treballadores tenim la necessitat-i l'obligació moral-de respondre per impedir que els treguin als nostres fills els drets pels quals van lluitar els nostres pares. I, en aquests moments, la Vaga General és l'única resposta possible, ja que el Parlament no representa la voluntat del poble sinó la disciplina de partit de PP i PSOE, que comparteixen les receptes econòmiques del neoliberalisme, uns amb desvergonyiment i altres amb vergonya , però tots dos fèrriament.

Per molt menys es van fer les anteriors vagues generals, i la classe treballadora d'aquest país va ser capaç d'aturar altres reformes laborals. Si vam poder amb el Decretazo d'Aznar, hem de poder amb el de Zapatero. Perquè "l'única lluita que es perd és la que s'abandona", anem a donar tots junts el proper 29 de setembre. ¡A la Vaga General!

ICV-EUiA acusa Zapatero de mentir i pendre el pèl als sindicats

El diputat al Parlament per ICV-EUiA, Jordi Miralles, considera “una presa de pèl” que el president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, demani ara propostes concretes als sindicats per mantenir el diàleg social després de la vaga general i per abordar la reforma de les pensions. El candidat en cap d’ICV-EUiA a les eleccions a la presidència de la Generalitat, Joan Herrera, considera que Zapatero “menteix” quan diu que dialogarà la reforma de les pensions i “intenta despistar”.

“No serà que Zapatero té la intenció de rectificar després de la vaga?, s’ha preguntat Miralles qui també ha titllat de “mal acudit” que el líder de CIU, Artur Mas, faci veure que “la vaga no va amb ell”. El número 3 de la coalició a les eleccions a la presidència de la Generalitat creu que “les actituds i els vots” de la federació nacionalista han portat també a la vaga.

Jordi Miralles ha refermat el compromís actiu d’ICV-EUiA amb una vaga que ha considerat “necessària i justificada”. D’una banda és justificada, diu Miralles, a causa dels continguts que l’han provocat com la reforma laboral i, de l’altra, és necessària perquè el govern rectifiqui. En aquest sentit, el coordinador general d’EUiA creu que la mobilització d’aquest dimecres serà "molt important" i que tota la tasca d’acompanyament feta per la coalició servirà perquè la vaga sigui un èxit.

El coordinador general d’EUiA ha acabat qualificant la reforma laboral i les polítiques econòmiques del govern espanyol "d’injustes" pels ciutadans. En aquest sentit, Miralles creu que és una “doble injustícia que els nostres fills i nets visquin pitjor que els seus pares”.

Herrera creu que Zapatero “menteix i intenta despistar”

El candidat en cap d’ICV-EUiA a les eleccions a la presidència de la Generalitat, Joan Herrera, considera que Zapatero “menteix” quan diu que dialogarà la reforma de les pensions i “intenta despistar”. Herrera assegura que el president del govern espanyol ha demostrat tenir “molt poc tarannà democràtic” imposant la reforma laboral al marge de la opinió de la majoria de ciutadans i que necessita “una lliçó de democràcia”.

Herrera s’ha mostrat convençut que “si la vaga és un èxit, Zapatero rectificarà com ho van fer Felipe González i José Maria Aznar” però, alhora, creu que si l’aturada fracassa el president del govern espanyol “no dialogarà res amb els sindicats” i seguirà retallant drets guiat per allò que li manen els mercats.

Comitè Executiu del PEE a Luxemburg

Antoni Barbarà i Molina: Els passats 24 a 26 de setembre 2010 es va reunir a la ciutat de Luxemburg, actuant com amfitrió Dei Lenk (L’esquerra de Luxemburg), el que ha estat darrer Comitè Executiu del Partit de l'Esquerra Europea abans la celebració del seu 3er Congrés, que tindrà lloc a París els propers 2 a 5 de desembre. L’encontre es va fer als locals socials del Sindicat de Ferroviaris de Bonnevoie.

Això va representar una intensa activitat per tal de deixar treballat i enllestit el temari, sempre complexa, d’una tal convocatòria congressual. EUiA va estar representada pel company Toni Barbarà, membre de l’Executiu i del Secretariat i que signa aquesta breu crònica informativa. La presència de l’Estat espanyol es completava amb a companya Isabel López Aulestia (EBV) que representava I.U, i la companya Maite Mola i el company Pedro Marset (tresorer) en nom del PCE.

La reunió va dedicar les primeres hores de treball a la Jornada europea de mobilitzacions i vagues de 29 de setembre. Podeu veure al respecte la crida i organització a la pag web de ELP:

http://www.european-left.org/english/home/
29_september_a_fresh_starting_point_for_european_mobilisation/

En aquest sentit es va fer una ronda informativa i es va tractar sobre la manifestació central que es donarà a Brussel·les sota crida sindical i amb participació ampla dels Partits que composen el PEE. Pel que fa a Catalunya, i a Espanya, vam explicar la situació per la nostra Vaga General i la seva importància, amb la conseqüent previsió d’ absència a la marxa de Brussel·les.

El tema central va ser la preparació del Congrés, i aquí es van ultimar els documents necessaris per poder ja treballar en forma participativa i oberta. Tant els Estatuts com el Document polític, els grups de treball i la logística bàsica per a la trobada. Recordar que el dia previ, es desenvoluparà un encontre preliminar (ELfem) de les dones i els temes amb biaix feminista.

Pel que fa al text a consideració, “Plataforma d’acció comuna per a la resistència i les alternatives a Europa”, es van incorporar i debatre les esmenes rebudes dins terminis. Entre les quals les nostres, com EUiA, on vull expressar la satisfacció de constatar que de les 37 esmenes aportades van quedar recollides la gran majoria. En aquest sentit vaig intervenir, agraint la sensibilitat demostrada (sobretot en qüestions de drets socials, món del treball i salut) però encara reivindicant més claredat en els aspectes referents al dret d’autodeterminació dels pobles malgrat la complexitat i diversitat sobre el tema a escala europea, on a certs països es confon directament amb xenofòbia i feixisme.

També vam intervenir en correccions de llenguatge i estil i molt en la nostra línia ja habitual, però sobretot en caràcter del Partit: ampliació, respecte, pluralitat, inclusió, consideració a l’historia diversa, concreció de propostes, coordinació de treballs i mobilitzacions, receptivitat i complicitat social i sindical, impacte i creació d’estat d’opinió ciutadana, i en definitiva millora de capacitats d’aquest important instrument en creixement que és avui el PEE, cada dia més madur, més gran i oportú i més necessari.

Els documents aprovats a Luxemburg, i ja iniciats al juny a Barcelona, seran oberts al debat social i polítics fins el 24 d’octubre pel que fa al text polític , i a esmenes dels partits integrants pel que fa als Estatuts fins el 8 de novembre. Vol dir que encara tindrem noves ocasions per a treballar-los, si s’escau.

Vam saludar noves incorporacions. Ja en ferm la del partir “Esquerra Búlgara” que ha formalitzat tota la tramitació estatuària, i també per tal d’oficialitzar-los els partits de del Nord de Xipre ( United Cyprus Party ), i la Gauche Unitaire de França. Aquest darrer partit és la tercera formació integrant del Front de Gauche que s’incorpora al PEE (junt amb el PCF i La Gauche) i aporta una corrent que prové de l’ antiga LCR, del NPA i de companys de la IV internacional amb Christian Picket (Toulouse) al seu front.

Ferran Civil, de CiU, esquitxa el TSJC

Una llicència urbanística mal donada per l’Ajuntament de Cercs (Berguedà) ha acabat provocat un marro tèrbol que fins i tot esquitxa un magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L’advocat contractat pel consistori que presideix Ferran Civil (CiU) per assessorar-lo sobre com resoldre l’afer, Roger Comas, en un correu electrònic notifica al secretari municipal, Pau Llorens, que recabarà l’opinió del magistrat del TSJC Manuel Taboas sobre les passes a seguir. El propòsit de Civil, Llorens i Comas no és altre que buscar la manera de no haver de complir una sentència del mateix TSJC i un conveni posterior ja firmat per compensar els danys causats a uns veïns pel procediment.

Els fets es remunten al 2001, quan el consistori va autoritzar la construcció d’un habitatge al carrer Escoles número 1. Els veïns de la finca annexa van al·legar contra el permís municipal al·legant que no es complien les distàncies mínimes establertes per la llei. L’Ajuntament no va fer cas de la impugnació i va atorgar definitivament la llicència al juny del 2001. Els afectats van portar el cas als tribunals i, primer el jutjat contenciós número 8 de Barcelona, i després el TSJC, en una sentència de març de 2004, van donar-los la raó, anul·lant la llicència i ordenant l’enderrocament de l’immoble.

Les persones que havien rebut la llicència il·legalitzada van reclamar a l’Ajuntament un compensació ja que, en base a l’autorització municipal «van realitzar una forta inversió econòmica per construir l’habitatge unifamiliar i l’enderrocament els ha causat un gran perjudici». Això és el que s’expressa en el conveni que aquests van firmar amb l’Ajuntament el maig de 2007 per intentar resoldre de manera amistosa aquesta situació. En aquest document el consistori berguedà reconeix el dret d’aquests veïns a ser indemnitzats i a proporcionar-los un altre pis. Fins i tot es detalla que aquest s’haurà de construir al número 12 del mateix carrer Escoles. També s’estableix que el valor del nou habitatge –segons estimació feta pel promotor– és de 190.000 euros.

A partir d’aquest moment, l’escalada de despropòsits comença a agafar velocitat de creuer. D’entrada perquè el preu de l’habitatge enderrocat va ser de poc més de 50.000 euros, segons es detalla en el pressupost elaborat per l’arquitecte Enric Sala Enfadaque, visat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya el 29 de novembre del 2000. Se suposa que la diferència fins a arribar els 190.000 són els honoraris d’advocats i la compensació pels danys morals ocasionats. Prèviament al conveni, al 2006, l’Ajuntament va aprovar la permuta de terrenys per poder oferir al promotor –Gran Via Berga SL– el solar on construir el nou habitatge. En qualsevol cas, el conveni encara no ha estat executat. Tot s’activa quan un regidor de l’oposició, Germán Sánchez, el 2 de gener de 2008, presenta una moció al ple interessant-se pel compliment d’aquest acord i per revocar-lo si aquest no s’ha fet efectiu.

Lleida: 6 pobles amb el mateix alcalde 30 anys

Lleida és la demarcació catalana amb més municipis per habitant que no han canviat d’alcalde en tota la democràcia, ja que n’hi ha sis dels 23 de tot Catalunya en els quals s’ha donat aquesta circumstància. Segons dades de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), els ajuntaments on l’alcalde ha estat el mateix durant els 31 anys de democràcia són una excepció, ja que la norma general és que hi hagi hagut relleu.

Pel que fa a les característiques dels municipis, la majoria són nuclis petits i els encapçala CiU, ja que la formació nacionalista té una forta implantació fora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El poble més gran és Vilanova del Camí, a Barcelona, amb més de 12.000 habitants, i el més petit, Montornès de Segarra, amb 107.

EUPV exigeix més seguretat al tren de Vila-real

Manuel Vilar, coordinador d’EUPV de Vila-real, considera un evident perill que en molts llocs del recorregut del ferrocarril, siga molt fàcil accedir a les vies, i demana es posen les mesures necessàries per impedir imprudències. "En aquestos moments es molt fàcil accedir a les vies de ferrocarril des de molts punts al llarg del tram que discorre pel casc urbà", assegura el Coordinador. “En molts llocs les proteccions per impedir que alguns temeraris intenten travessar les vies per llocs inapropiats o estan deteriorades o són inexistents”.

Per a Vilar aquesta manca de seguretat és potencialment perillosa pels xiquets i xiquetes que no tenen tanta consciència del perill com els adults i poden accedir per diversió i per a jugar. “Molts xiquets viuen al costat del ferrocarril, i ho tenen ben fàcil, això és un perill evident”, argumentà.

El representant demana mesures urgents que augmenten la seguretat dels ciutadans i ciutadanes de Vila-real i eviten accidents, que al tractar-se de trens, "ben bé, poden ser mortals". “Amb el manteniment de la tanca, i la seua col.locació en els trams on falta, l’accés seria molt més complicat, i dissuadiria a molts, que imprudentment, es juguen la vida tots els dies, creuant per llocs no permesos”.

Albiol desafia Apaval a mostrar els informes sobre el parany

Marina Albiol, diputada d'EUPV, acusa a APAVAL d'argumentar sempre que les seues reclamacions estan avalades per estudis científics, “però ni nosaltres ni cap grup ecologista hem vist aquestos informes”. La portaveu considera que el que hauria de fer APAVAL, en lloc de celebrar convencions, actes públics i reunions, amb l'única intenció de pressionar intolerablement al Govern de l'Estat i al Tribunal Constitucional, és mostrar públicament els famosos estudis científics que demostren que el parany no és massiu i és selectiu.

“Encara estem esperant, perquè són pura propaganda, tots sabem el que és parany, un mètode de caça massiu i no selectiu, per molt que desinforme i intoxique aquesta associació”.

Albiol afirma que ja que no volen mostrar els suposats estudis científics que demostren que la pràctica del parany no és contraria a la normativa vigent, des de la seua formació política s'ha sol.licitat aquesta documentació al Consell, perquè d'una vegada per totes vejam que consisteix i mostrar que no tenen cap validesa científica.

La representant de la formació d'esquerres considera que els paranyers “continuaran caçant il.legalment aquesta tardor amb la connivència del Consell, com han fet els últims anys”, i finalitza, “des d'Esquerra Unida estarem atents per denunciar aquesta activitat que comporta la mort de milions d'aus, moltes d'elles protegides”.