dilluns, 17 de desembre de 2012

Torramadé va pagar 20.000 euros públics al seu advocat

El president de la Diputació de Girona, Jaume Torramadé (UDC), va consultar des de l'ens i amb diners públics a l'advocat que l'assessorava en el cas del presumpte assetjament sexual a l'extreballadora Minerva Amador uns pocs dies abans de plegar i quan les denúncies ja s'havien fet públiques. Des de presidència es van pagar 20.000 euros a l'advocat Rafael Entrena, que ha admès que va ajudar Torramadé durant el procés de negociació amb Amador que va acabar amb una denúncia per suposada extorsió contra la d'assetjament de la treballadora, que ha estat confirmada per testimonis obligant a Torremadé a deixar el càrrec tot i que contuinua cobrant vora 30.000 euros per no fer res i ser imputat.

Entrena ha defensat els interessos de la direcció d'Unió Democràtica, com la defensa dels alts càrrecs imputats en el cas Treball o sentenciats -i indultats- del cas Turisme. És molt proper als germans Sánchez Llibre.

L'encàrrec es va fer amb data d´aquest mes de desembre, pocs dies després que el cas saltés a la llum pública. Fonts de l´ens provincial van concretar que Rafael Entrena –especialista en Dret Penal i en Dret Administratiu– havia d´elaborar un «Informe jurídic sobre la responsabilitat dels ajuntaments en matèria de seguretat de les instal·lacions esportives». Aquest estudi, que encara no ha estat entregat, suposaria una compensació per a l´advocat barceloní de 20.000 euros. De moment, però, la Diputació no ha fet cap pagament.

El mateix Entrena va admetre dijous en una conversa telefònica a Diari de Girona que ni ell ni ningú del seu despatx no portava el cas actualment, però que havia assessorat Torramadé en el procés.

El vincle d´Entrena amb el cas Torramadé es va donar a conèixer en la carta que va escriure el cap de Protocol de la Diputació, Josep Maria Amargant. En l'escrit també concretava que Entrena era amic personal del cap de gabinet de presidència, Josep Maria Bros.

Com a persona de la més estricta confiança de Jaume Torramadé, Josep Maria Bros va assumir des del passat 1 de maig les tasques de «coordinador aeroportuari i transport aeri», que es va aprovar en el ple del 17 d'abril.

Es dóna la circumstància que el passat octubre, Torramadé i el seu cap de de gabinet, Josep Maria Bros també van fer un encàrrec al despatx de Rafael Entrena. En aquest cas es tractava de redactar un «dictamen» sobre la possibilitat de «finançament de companyies aèries que puguin operar a Girona». En aquell cas l'import era semblant però lleugerament inferior: 19.360 euros.

Rafael Entrena és l'advocat que ha defensat els interessos de la direcció d'Unió Democràtica. Es va fer càrrec de la defensa dels alts càrrecs afectats en assumptes com el cas Treball o el cas Turisme. És molt proper als germans Sánchez Llibre.

El divendres 21 inici astronòmic de l'any i de l'hivern, l'estació més curta

L'hivern de 2012-2013 començarà el divendres 21 de desembre a les 12h12' hora oficial peninsular, segons càlculs de l'Observatori Astronòmic Nacional. Aquesta estació, la més curta de l'any des de fa alguns segles, durarà 88 dies i 23 hores, i acabarà el 20 març 2013 amb el començament de la primavera. Imatge: posició actual astronòmica de les constel.lacions zodiacals.

Des del punt de vista astronòmic cel de l'hivern de 2012-2013 estaran dominats per la presència de Mart i Júpiter després de la posta de Sol Júpiter estarà especialment brillant durant desembre, per la seva recent oposició (moment de menor distància a la Terra) el dia 3 de desembre. El cel abans de l'alba permetran observar Venus i Saturn durant pràcticament tota l'estació.

D'altra banda, no hi haurà cap eclipsi de Sol o de Lluna durant l'hivern. Encara difícil de predir, l'activitat magnètica solar durant l'hivern serà probablement alta, donada la proximitat del màxim solar previst per a maig de 2013.

Definició astronòmica de les estacions

L'inici de les estacions ve donat, per conveni, per aquells instants en que la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol En el cas de l'hivern, aquesta posició es dóna en el punt de l'eclíptica en el qual el Sol arriba a la seva posició més austral. El dia que això succeeix, el Sol arriba a la seva màxima declinació sud (-23º 27') i durant diversos dies la seva alçada màxima al migdia no canvia, i per això, a aquesta circumstància se l'anomena també solstici (Sol quiet) d'hivern. En aquest instant a l'hemisferi sud s'inicia l'estiu.

El dia del solstici d'hivern correspon al de menor durada de l'any. Al voltant d'aquesta data es troben el dia en què el Sol surt més tard i aquell en què es posa més aviat. Un fet circumstancial no relacionat amb l'inici de les estacions es dóna també en aquesta època: el dia del periheli, és a dir, el dia en que el Sol i la Terra estan més propers entre si al llarg de l'any.

És aquesta major proximitat al Sol la causa que la Terra es mogui més ràpidament al llarg de la seva òrbita el·líptica durant l'hivern (segons la coneguda com a tercera llei de Kepler) i per tant la durada d'aquesta estació sigui la menor.

Dates possibles d'inici de l'hivern

L'inici de l'hivern pot donar-se, com a màxim, en quatre dates diferents del calendari (del 20 al 23 de desembre). Al llarg del segle XXI l'hivern s'iniciarà en els dies 20 a 22 de desembre (data oficial espanyola), sent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà el de 2003. Les variacions d'un any a un altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari (uns de traspàs, altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol (durada coneguda com a any tròpic).

Durada del dia

Si anomenem col·loquialment durada del dia al temps que transcorre entre la sortida i la posta del Sol en un lloc donat, el proper dia 21 de desembre serà el dia de menor durada. Com exemple, a Madrid aquesta durada serà de 9 hores i 17 minuts, a comparar amb les 15 hores i 3 minuts que va durar el dia més llarg (que aquest any va ser el 21 de juny). Observeu que hi ha gairebé sis hores de diferència entre el dia més curt i el més llarg.

Aquesta diferència depèn molt de la latitud del lloc, sent nul·la en l'equador i sent extrema (24 hores) entre els cercles polars i els pols. Precisament és a l'Antàrtida on alguns dies a l'any al voltant del 21 de desembre es dóna el fenomen del sol de mitjanit, en què el Sol és visible per sobre de l'horitzó durant les 24 hores del dia.

Sortida i posta de sol

Es podria pensar que el dia més curt de l'any serà també el dia en què el Sol surti més tard i es posi més aviat, però no és així: això és a causa que l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó el·líptica ja que l'eix de la Terra està inclinat en una direcció que no té res a veure amb l'eix d'aquesta el·lipse. Això també fa que un rellotge solar i els nostres rellotges, basats en un sol fictici, estiguin desajustats.

El dia en què el Sol es posa més aviat és el 7 de desembre, mentre que el dia en què el Sol sortirà més tard serà el 4 de gener de l'any vinent.

Distància al Sol

Per aquestes dates es dóna també el màxim acostament anual (periheli) entre la Terra i el Sol En aquesta ocasió, el màxim acostament es donarà el proper dia 2 de gener de 2013, sent la distància d'una mica més de 147 milions de km, uns 5 milions de km menys que en el moment de afeli o de major distància (5 de juliol del 2013).

Activitat solar


L'activitat del Sol es caracteritza per la presència en la seva superfície de taques, fulguracions i protuberàncies, i en la Terra, s'aprecia en alteracions en la propagació de les ones de ràdio i en una major presència d'aurores polars. Aquesta activitat segueix un període d'aproximadament 11 anys, i està associada al cicle magnètic del Sol i segons alguns amb l'òrbita de Júpiter, de 11'8 anys.

Actualment ens trobem en el cicle solar número 24, aquest cicle va començar el desembre del 2008 i s'espera que arribi al seu màxim el maig de 2013. Segons les estimacions realitzades per NOAA i Space Weather Prediction Center durant l'hivern el nombre de taques solars arribarà a valors entre 78 i 100. Gràfiques amb el nombre de taques solars en els últims anys i prediccions de l'evolució del cicle 24 poden trobar-se a la pàgina Space Weather Prediction Center.

La Llei de taxes recorreguda davant el Constitucional

L'associació d'advocats 'Ius et Fides' ha presentat aquest dilluns el primer recurs d'empara d'inconstitucionalitat directe davant del Tribunal Constitucional (TC) contra la Llei de taxes judicials aprovada pel ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón. La norma ha trigat 3 hores en ser recorreguda després de la seva entrada en vigor aquest dilluns i després de l'obertura del registre del tribunal.

La lletrada Montserrat Suárez, candidata a degana del Col·legi d'Advocats de Madrid, ha estat l'encarregada de lliurar el recurs a l'Alt Tribunal en el matí d'aquest dilluns. "Aquest és el primer recurs d'inconstitucionalitat que es presenta a Espanya contra la Llei de Taxes", ha declarat davant els mitjans de comunicació a la sortida del Tribunal Constitucional.

Després de presentar aquest recurs, la lletrada s'ha personat a la Sala del Contenciós-Administratiu de Madrid per recórrer la disposició que va ser publicada al BOE el passat divendres, per la qual es aprovada el formulari d'autoliquidació per la taxa. "Ara mateix, tenint raó, però no tenint diners, no podem tenir empara judicial", ha subratllat.

"Després de la publicació divendres passat en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) de la disposició per la qual s'aprova el formulari d'autoliquidació, avui seria el primer dia on el contribuent, on el ciutadà espanyol ha de pagar aquesta injusta taxa per accedir a la Justícia", ha assenyalat Suárez.

Per la seva banda, el Sindicat de Secretaris Judicials (Sisej) ha elaborat un model de decret perquè, davant la presentació d'una demanda que no acompanyi el justificant de pagament de la taxa judicial, el jutge o magistrat plantegi directament una qüestió d'inconstitucionalitat.

En un comunicat, el Sisej anima els secretaris judicials a utilitzar massivament d'aquest model de resolució ja remetre al sindicat iniciatives i propostes que contribueixin a lluitar contra els efectes de l'aplicació de les taxes judicials.

El Sisej expressa la seva oposició a la Llei de taxes judicials per les conseqüències que portarà per a la ciutadania i per al servei públic de la Justícia.

Els secretaris judicials assenyalen que no poden aplicar de manera "neutral" una llei "injusta i de dubtosa constitucionalitat" en l'actual "situació d'involució que experimenten la justícia, els serveis públics i els drets ciutadans" en un context de greu crisi econòmica.

CUT-BAI aprecia "avenços" en el discurs de Lara

El secretari d'Organització de CUT-BAI, Manuel Rodríguez Guillén, ha realitzat aquest diumenge un primer balanç "satisfactori" de la X Assemblea que ha celebrat IU al llarg d'aquest cap de setmana a Madrid, en apreciar canvis "positius" al discurs del reelegit coordinador federal, Cayo Lara, que, segons ell, constitueixen "avenços" a destacar i que l'acosten als plantejaments de la formació que lidera el parlamentari andalús Juan Manuel Sánchez Gordillo.

És un dels aspectes de l'actual direcció política de la federació "que no li agraden" a la CUT-BAI, segons ha declarat el seu secretari d'Organització, qui, no obstant, ha preferit destacar els "canvis positius" que, al seu judici, ha introduït Cayo Lara en el seu discurs, i que l'acosten als plantejaments de la formació que lidera el parlamentari andalús Juan Manuel Sánchez Gordillo.

Les "notables diferències" de la CUT amb la cúpula del partit són conegudes a Extremadura i Andalusia, com el "suport" d'IU al coordinador general d'IULV-CA, Diego Valderas, "un company excel·lent, però que forma part d'un govern -en referència al de la Junta d'Andalusia- que també retalla, infligeix ​​patiment a la població i s'enfronta a empleats públics".

Així, Rodríguez Guillén creu que Lara, per les paraules que ha pronunciat en el transcurs del conclave, ha reconegut una "major sobirania" a les federacions territorials que formen part d'IU, que vindria a posar fi a "persecucions" com la que, segons ell, ha emprès en els últims temps la direcció federal contra els dirigents d'Extremadura per permetre, amb la seva abstenció en la sessió d'investidura, l'arribada del PP de José Antonio Monago al govern d'aquesta comunitat.

Segons la seva opinió, la filosofia de "parar el PP sigui com sigui", que és la que sustenta aquest tipus d'actuacions, "pot ser vàlida en territoris en els parlaments hi hagi cinc o sis forces representades, com Catalunya o el País Basc", però no s'ha d'aplicar en autonomies com Extremadura o Andalusia, "on només estan PSOE, PP i IU", perquè la seva aplicació "suposa enaltir sempre, sí o sí, als socialistes al poder".

"Obertura" als "nacionalismes d'esquerra"

A més, un altre aspecte positiu que la CUT-BAI valora en el discurs de Lara és la seva "obertura" als "nacionalismes d'esquerra", com s'ha plasmat, ha posat com a exemple, a Galícia, on IU va concórrer, en les últimes eleccions autonòmiques, dins de la coalició Alternativa Galega de Esquerda (AGE) que lidera Xosé Manuel Beiras, el que, ha postil·lat, ha permès que la federació d'esquerres tingui representació parlamentària a la Cambra gallega.

"Hi ha nacionalismes d'esquerra, i en alguns territoris és possible i s'ha de col · laborar amb ells per combatre el neoliberalisme", sosté el representant de CUT-BAI, que valora per això aquest "canvi" en la mentalitat de la direcció d'IU, fins ara "molt tancada als nacionalismes".

De la mateixa manera, ha valorat la "radicalitat" del discurs de Lara, que, d'altra banda, atribueix "a l'actual moment de crisi econòmica i la necessitat de plantar cara al neoliberalisme de polítics que governen a cop de la 'Troica'".

"Cal buscar el consens"

D'altra banda, Rodríguez Guillén ha celebrat la representació que la seva formació ha aconseguit en el Consell Polític Federal d'IU, el màxim òrgan entre assemblees, que ha xifrat en sis membres, "al marge dels que es designin per territoris", un nombre que supera la representació aconseguida en l'anterior assemblea, segons ha explicat.

Al fil d'això, ha justificat que la seva formació no hagi presentat finalment una candidatura alternativa a la de Cayo Lara per liderar el partit perquè, segons ell, en el moment actual cal "buscar el consens", que, d'aquesta manera, ha d'anteposar a les "diferències" que, ha reiterat, manté CUT-BAI amb l'actual direcció federal.

Eusko Ekintza ja ha estat registrat en el Ministeri d'Interior espanyol

El nou partit polític Eusko Ekintza s'ha registrat avui al Ministeri d'Interior espanyol. La formació se situa «en l'àmbit de l'esquerra abertzale», segons els seus promotors, i «fora de la socialdemocràcia». En l'àmbit institucional afirmen que el seu àmbit natural seria la coalició EH Bildu i aquest dissabte donaran a conèixer la seva composició.

La nova formació política Eusko Ekintza s'ha registrat avui al Ministeri d'Interior espanyol. Segons va avançar el rotatiu Berria ahir, el nou partit estaria format per gent procedent de l'esquerra abertzale, d'Eusko Alkartasuna i d'àmbits llibertaris.

Encara no ha transcendit el nom de cap persona concreta pertanyent a la nova formació i s'espera que s'adonin de la seva composició en un acte programat per aquest dissabte.

Afirmen que els seus instruments de lluita seran la lluita de masses, la insubmissió i la desobediència i que en l'àmbit intern proposen «una democràcia radical» i que tindrà el seu reflex en l'organització interna i en els processos de decisió.

Alemanya: El neoliberalisme acaba amb la classe mitjana

A Alemanya, un 58% de la població pertany a la classe mitjana. El 1997 ho feia un 65%, segons indica un estudi de la Universitat de Bremen i de l'Institut Alemany de Recerca Econòmica, encarregat per la Fundació Bertelsmann. Les capes mitjanes de la societat alemanya estan compostes tant per arquitectes i altres professionals, com per empleats administratius, artistes, metges i mestres. Per a una família comuna de quatre persones, això significaria un ingrés de 2.400 a 5.000 euros per mes.

El factor comú és l'ingrés mitjà per càpita, que divideix la població en dos grups de la mateixa mida, amb ingressos més alts o més baixos. A la classe mitjana pertanyen, d'acord amb l'estudi esmentat, tots els que compten amb un 70 a un 150% de l'ingrés mitjà. Per a una família comuna de quatre persones, això significaria un ingrés de 2.400 a 5.000 euros per mes.

Avui és cada vegada més difícil accedir a la classe mitjana


El poder adquisitiu de la classe mitjana és un dels pilars de l'economia d'un país. El poder adquisitiu de la classe mitjana és un dels pilars de l'economia d'un país.

Un altre dels criteris que va prendre en compte l'anàlisi són la formació adquirida i la professió desenvolupada, explica Olaf Groh-Samberg, professor de sociologia de la Universitat de Bremen i un dels autors de la investigació. La seva conclusió és clara i concisa: "La distribució de l'ingrés s'està polaritzant cada vegada més a Alemanya, i les capes més baixes tenen cada vegada menys possibilitats d'accedir a les capes mitjanes".

Un fenomen que l'expert caracteritza de "dramàtic", ja que té efectes negatius en la convivència social, perquè reforça les diferències en les prioritats i interessos que té cada grup. "Quan les capes més altes de la classe mitjana s'orienten només cap a les classes més benestants, i les capes més baixes viuen amb por que els seus ingressos baixin més encara i ja no puguin accedir a la classe mitjana, llavors la solidaritat va desapareixent", assenyala Groh-Samberg.

El professor de sociologia Stefan Hradil, de la Universitat de Magúncia, s'observa un desenvolupament similar, però adverteix que no s'ha de caure en el dramatisme: "Moltes persones de la classe mitjana tenen actualment excel · lents possibilitats de superació. És a dir, que si la classe mitjana disminueix, això no vol dir únicament que estigui desapareixent", va explicar l'expert en entrevista amb DW.

La classe mitjana, un factor d'estabilitat

Ja Aristòtil sabia que una classe mitjana sòlida és un element positiu per a tota la societat. La classe mitjana és la que s'orienta cap a polítiques sensates, està en contra de l'explotació dels més pobres, i no necessàriament aspira a la riquesa.

Stefan Hradil afegeix que "sempre que una gran majoria de la classe mitjana comença a veure en dificultats, la situació política es torna inestable. Els sectors mitjans se senten amenaçats en la seva existència, i per això tendeixen a assumir conductes més aviat radicals". El sociòleg pren com a cas el poujadisme a França, un moviment de dreta que va fregar l'extrema dreta, i que va començar en els anys 50 sent un moviment de protesta de petits comerciants i de la petita burgesia -que protestaven contra una càrrega tributària suposadament massa elevada- per convertir-se, més tard, en exemple a seguir pel Front Nacional francès.

També la classe mitjana debilitada per la crisi econòmica de finals de 1920 va ser un dels factors que van fer possible el sorgiment del nazisme a Alemanya, explica Hradil. Per això, l'Estat faria bé en contrarestar la reducció de la classe mitjana amb noves estratègies polítiques. "Hauria oferir més i millors possibilitats de formació als joves, i modificar el sistema escolar fins a tornar més permeable. D'aquesta manera, estaria responent a les necessitats de les famílies alemanyes de classe baixa i de les d'origen immigratori, cosa que, avui en dia, és més important que mai", subratlla l'expert.

La classe política ha de prendre cartes en l'assumpte

Més de la meitat dels alemanys segueix pertanyent, segons l'estudi, a la classe mitjana, de manera que Alemanya continua en una situació de privilegi en comparació amb altres països. "Com més desigualtat social existeix", diu Stefan Hradil, "més augmenta la criminalitat, a més d'altres problemes socials". En vista del fort increment a Alemanya dels treballadors amb ingressos més baixos, que fa impossible accedir a una capa social més elevada i amb millors possibilitats, Olaf Groh-Samberg remarca que ara li toca actuar a la classe política.

Un nou Parlament amb molt de lo vell i una mica d'aire fresc

El secretari general de CDC, Oriol Pujol, serà de nou president del grup parlamentari de CiU. Jordi Turull i Ramon Espadaler seran el portaveu i el portaveu adjunt, respectivament. Així s'ha aprovat durant la reunió del grup parlamentari de CiU, que ha tingut lloc abans de la sessió de constitució del Parlament. La federació té ara vuit dies hàbils per entrar al registre les persones que dirigiran el grup. Els diputats de la CUP: 'Hem volgut visualitzar la realitat del país'.

En cas que Pujol, Turull o Espadaler acabessin formant part del nou govern, haurien de renunciar a aquest càrrec. Queden per designar encara els quatre adjunts al portaveu.

En el cas d'ERC, a més d'Oriol Junqueras com a president de grup, Marta Rovira serà la portaveu, i tot apunta que els portaveus adjunts seran Oriol Amorós i Lluís Salvadó.

Pel que fa al PSC, el president del grup parlamentari serà Pere Navarro, primer secretari i candidat socialista. El portaveu serà Maurici Lucena, el seu número 2 en aquestes eleccions. Els portaveus adjunts seran, per aquest ordre, Jaume Collboni, Montserrat Capdevila i Núria Parlon.

Continuïtat absoluta en el PP. Alícia Sánchez-Camacho serà la presidenta, Enric Millo el portaveu i Santi Rodríguez el primer portaveu adjunt.

ICV-EUiA manté Joan Herrera a la presidència del grup i Dolors Camats com a portaveu. El portaveu adjunt serà Joan Mena, d'EUiA. David Companyon (EUiA) serà finalment el secretari quart de la mesa, nom que quedava per confirmar.

Quant a C's, Albert Rivera presidirà el grup, i Jordi Cañas i Carina Mejias el portaveu i la portaveu adjunta, respectivament.

Els tres diputats de la CUP, David Fernàndez, Georgina Rieradevall i Joaquim Arrufat, formaran part del grup mixt del Parlament.

Els diputats de la CUP: 'Hem volgut visualitzar la realitat del país'

La CUP ha votat nul avui en les eleccions de la mesa del nou Parlament de Catalunya. Han estat tot un seguit de votacions simbòliques, començant per la de la presidència, quan han votat el veí de Burjassot que es va intentar suïcidar poc abans que l'anessin a desnonar. El diputat David Fernàndez ha explicat que ho havien fet per 'visualitzar la realitat del país'. 'Volíem que fos simbòlica', ha dit, i ha posat de manifest que la CUP no havia participat en l'acord entre la resta de forces parlamentàries per la constitució de la mesa (àudio).

David Fernàndez ha reiterat, en declaracions a l'ACN, que els tres diputats de la CUP faran al parlament 'allò que es va decidir en assemblea el passat 13 d'octubre i que han ratificat les assemblees locals': 'Venim a denunciar la realitat política i social, a aturar les pitjors retallades i a accelerar el temps cap a la independència'.

La primera explicació, arribava a través d'un piulet de Twitter:

La CUP acaba d votar com a president del Parlament Manuel G.B. de Burjassot, q es va intentar suicidar abans de ser desnonat. #maimessoles
— David Fernàndez #CUP (@HiginiaRoig) desembre 17, 2012

En un comunicat, la CUP amplia l'explicació: 'Votem així contra el rescat bancari i la deutecràcia, a favor de les 150.000 famílies desnonades des del començament de la crisi econòmica i contra les retallades anunciades per CiU de 4.000 milions d'euros que duran més injustícia, més desigualtat i més sofriment a les classes populars, que amenacen el sistema sanitari i que degradaran l'escola pública catalana. Votem obertament contra el frau de l'estafa hipotecària que ofega i endeuta milers de famílies arreu i a favor dels tres milions de persones en situació de pobresa i exclusió social als Països Catalans.'

També han votat nul a la vice-presidència primera i segona del parlament, votant simbòlicament Pedro Álvarez, mort fa vint anys per un policia a l'Hospitalet de Llobregat ('Votem així per la memòria, memòria que és encara avui un aliment-verí. Aliment per a nosaltres i les nostres esperances. Verí per al poder i els seus abusos'); Guillem Agulló, independentista assassinat per neonazis a Montanejos ('Podríem votar la Sònia, transexual assassinada al Parc de la Ciutadella o Lucrècia Pérez. Per votar contra els crims de l'odi i contra la impunitat feixista. La d'ahir, del franquisme, i la d'avui'); i Idrissa Diallo, mort al Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca ('Votem així pel desmantellament dels Guantànamos a casa nostra i a favor dels 180.000 'sense papers', els esclaus invisibles del règim neoliberal que viuen sota permanent apartheid'). Ho avançava Quim Arrufat al seu Twitter:

Els vots de la CUP per vicepresidents van simbolicament per a Pedro Álvarez, Guillem Agulló i Idrissa Dallo, ni oblit ni perdó. #maimesoles
— Quim Arrufat (@quimarrufat) desembre 17, 2012

Finalment, com a membres de la mesa, han votat simbòlicament Ester Quintana, la dona que va perdre un ull el vespre de la vaga general del 14 de novembre ('Votem així per la prohibició definitiva i absoluta de les bales de goma i a favor dels drets i les llibertats civils'); Andreu del Cabo, sindicalista acomiadat de TMB (' Votem així pels 1'7 milions de persones aturades als Països Catalans i contra els 500.000 acomiadaments, coberts o encoberts, produïts a Catalunya des de 2007 i accelerats per l'entrada en vigor de la darrera reforma laboral') i la històrica militant independentista Blanca Serra, detinguda i torturada a principi dels vuitanta ('Amb ella, votem pels milers de persones anònimes que, al llarg del temps, s'han compromès per la plena llibertat política i la màxima justícia social als Països Catalans').

El comunicat acaba dient: 'Finalment votem amb Walter Benjamin que va deixar escrit i ben escrit que només la memòria rescabala els vençuts'.

Els desnonaments creixen un 134% el 2012

El president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Gonzalo Moliner, ha informat al Congrés dels Diputats que les execucions hipotecàries han registrat un increment del 134,13% que ha comportat la "consegüent creació d'un conflicte social". Nou suïcidi a Màlaga per un desnonament.

Durant la seva intervenció a la Comissió de Justícia per presentar la Memòria corresponent a 2011, Moliner ha destacat que el nombre d'assumptes ingressats en la jurisdicció civil en els tres primers trimestres del 2012 ha disminuït un 3,05%. Aquesta reducció ha estat provocada per la disminució experimentada en els jutjats de primera instància (-3,56%), Mercantils (-2,16%), i Primera Instància i Instrucció (6,40%).

Tanmateix, el president de l'òrgan de govern dels jutges ha precisat que en els assumptes computats per mesurar la seva entrada en els òrgans jurisdiccionals no s'han tingut en compte els processos monitoris ni les execucions hipotecàries, que, per contra, "s'han incrementat notablement "fins a arribar al 52,36% dels processos monitoris i el 134,13% les execucions hipotecàries reals.

Segons ha dit, aquestes dades porten a la conclusió que "en realitat no ha baixat la litigiositat, sinó que s'ha modificat la qualitat de la mateixa, sent sorprenent l'increment de les execucions hipotecàries amb la consegüent creació d'un conflicte social de recent memòria", en referència als desnonaments.

Nou suïcidi a Màlaga per un desnonament

Un veí de Ardales, a Màlaga, es suicidió dissabte passat pels deutes contrets amb la hipoteca i rebre una ordre de desnonament. És el segon cas registrat a la província malaguenya en l'última setmana.

Segons han informat des de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, aquest dissabte a la tarda un veí de Ardales de 47 anys, immers en un procés de desnonament del seu habitatge, va decidir penjar aclaparat pels deutes.

Fonts municipals han explicat que l'home, casat i amb dos fills, es trobava des de feia dos anys a l'atur, igual que la seva esposa. Tenia una ordre de desnonament del seu habitatge però havia aconseguit un acord amb el banc per solucionar la situació. No obstant això, els deutes contrets el van portar al suïcidi.

Els veïns de Ardales es troben commocionats per aquest succés, ja que es tractava d'una persona molt coneguda al poble, i aquest dilluns s'han concentrat davant una sucursal d'Unicaja, entitat en la qual presumptament tenia la hipoteca, per recordar a aquest home i demanar la paralització dels desnonaments.

Només dos dies abans d'aquest succés, una dona a Màlaga capital es va tirar per la finestra de casa després de rebre una carta d'embargament del banc. Es trobava des de feia mesos sumida en una depressió i aclaparada pels deutes.

Denuncien la misèria de Nou Barris... A Rússia!

Nou Barris és un districte de Barcelona que està "contra l'Ajuntament i el Govern" de CiU, que, com expliquen, han ficat les tisores sense tenir en compte la seva pobresa. Més d'un centenar d'associacions exigeixen un pla de xoc a les autoritats en una zona, com ells afirmen, històricament abandonada per l'administració, i les protestes han estat la seva única arma.

"Sí, hi ha casos de fam, però del que estem parlant és de que aquí hi ha pobresa, i és una pobresa global, és econòmica i alhora també és cultural. Volem participar en com es distribueixen els diners que surt dels nostres impostos, canviar les coses, no quedant-nos amb por o convencent a nosaltres mateix que hi ha crisi. Això és el que nosaltres demanem, i no pararem", ha indicat Yoyi Álvarez, de l'associació Ateneu Nou Barris.

"Tot l'estat de benestar de Nou Barris s'ha guanyat a base de mobilitzacions, i com és històric volem que la història es repeteixi, ho aconseguirem?, Si estem units, sí", diu Pep Ortiz, portaveu coordinador d'entitats i associacions de veïns de Nou Barris.

Els habitants d'aquest districte denuncien mesures que han fregat límits. Durant dos mesos, per exemple, s'han interromput les beques del menjador per a les famílies més necessitades. També es queixen de tancaments d'ambulatoris i serveis d'urgència, de la saturació de serveis socials i de les retallades en l'ensenyament.

La reducció de fons deprimeix la ja difícil situació dels veïns d'aquests barris, que acumulen altes taxes d'atur i han aconseguit per això un trist rècord: el de la zona amb el major nombre de desnonaments a Espanya.

Més del 50% dels joves no té feina i els veïns no pensen abaixar els braços, ja que els 13 barris del districte estan en peu de guerra, que lliuren i esperen guanyar al carrer.

Exdirectiu de Banca Catalana ofereix dades a la policia dels comptes de Jordi Pujol

Segons el diari 'La Voz de Galicia', Philip MacMahan Bolich, nord-americà resident a Andorra i imputat en el cas Pretòria, hauria ofert dades sobre comptes bancaris de dirigents convergents i la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (Udef) de la Policia Nacional negocia amb dos possibles confidents per apuntalar la seva investigació sobre els suposats comptes a l’estranger d’Artur Mas i de Jordi Pujol.

Aquesta última informació, publicada divendres passat pel rotatiu gallec, ha causat un gran impacte en els cercles de Convergència, encara més que les difoses dies enrere pel diari El Mundo, perquè faciliten el nom dels suposats confidents policials, un dels quals és Philip MacMahan Bolich.

La Voz de Galicia tan sols assenyala que es tracta d’un ciutadà nord-americà resident a Andorra, però, en realitat, com saben molts veterans convergents, Philip MacMahan Bolich és un exdirectiu de Banca Catalana, que treballava en l’àrea internacional d’aquesta entitat bancària quan l’encapçalava Jordi Pujol i que en l’actualitat figura com a imputat en el sumari del cas Pretòria.

Segons La Voz de Galicia, els contactes amb els dos penedits –l’assessor financer Philip MacMahan Bolich i l’informàtic franco-italià Daniel Marcel Falciani– consten en cinc documents policials que porten com a títol “Anàlisi de la situació-sumari Palau de la Música”, elaborats per funcionaris de la Udef. Aquests informes, datats entre el 10 de setembre i el 31 d’octubre d’aquest any, serien comunicacions internes entre responsables policials sobre investigacions en curs i no han estat trameses al jutge del cas del Palau de la Música, Josep Maria Pijuan, titular del Jutjat d’Instrucció núm. 30 de Barcelona.

En l’informe número 4 s’apunta que la “informació recollida té el seu origen en algun imputat que donada la seva situació processal desitja arribar a acords contemplats en la llei d’enjudiciament a canvi de col·laborar amb l’administració de Justícia”. Segons el rotatiu gallec, es tracta de Philip MacMahan Bolich, el qual “ha ofert la possibilitat d’informar de totes les operacions que ha estat realitzant en els últims anys a la família Pujol, a la de Mas i a la d’altres dirigents de CDC”.

Bolich ha fet saber a la Policia Nacional que “dirigents de CDC, en especial algun dels fills de Pujol” hauria acudit a banquers andorrans per proposar-los pagar un 5% de comissió del diner circulant a “condició que aquest efectiu no constés en els balanços generals”. Segons les informacions de La Voz de Galicia, es mencionen tres fills de Pujol.

L’altre testimoni és l’informàtic Daniel Marcel Falciani, empresonat a Espanya per haver robat dades sobre titulars de comptes bancaris a Suïssa. Falciani tenia informació sobre prop de 700 ciutadans i empreses espanyoles que hi havien obert dipòsits. Però, més que la informació de Falciani, en els ambients polítics hi ha expectació pel que pugui explicar Bolich, imputat en el cas Pretòria.

El jutge Baltasar Garzón, primer instructor del cas Pretòria, va afegir en la llarga llista d’imputats Philip McMahan Bolich, resident a Andorra, del qual només precisava que s’enviaria una comissió rogatòria a aquest país pirinenc per prendre-li declaració.

La premsa catalana no va donar cap referència d’aquest misteriós assessor financer fins que l’exjutge Alfons Quintà va apuntar, en un article a Diari de Girona, que Philip McMahan Bolich, també conegut per Philip M. Bolich, d’origen nord-americà, però resident a Andorra, havia estat un responsable de la divisió internacional de Banca Catalana, la crisi de la qual, al principi dels vuitanta, va portar Jordi Pujol als tribunals per la seva condició d’exvicepresident executiu de l’entitat que havia fundat el seu pare.

En les hemeroteques dels diaris Abc i La Vanguardia es troben dues referències, de l’any 1975, a un tal “Philip Bolich” com a “representant” a Londres de Banca Catalana i del Banc Industrial de Catalunya, entitats que formaven part del mateix grup bancari que controlava la família Pujol. Una font vinculada al sistema financer andorrà apuntava que, molts anys després, Bolich va recalar al Principat, on ha treballat en un dels bancs del país.

En la interlocutòria del jutge Garzón no es precisen els motius pels quals Philip McMahan Bolich haurà de declarar davant una comissió rogatòria, però Alfons Quintà assenyala que seria amb relació a un compte bancari a Andorra suposadament obert a nom d’algun dels altres imputats que han passat per la presó o de les seves esposes.

En el cas Pretòria també hi figuren com a imputats per presumptes delictes fiscals dos exalts càrrecs dels governs del pujolisme, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta.

Els sindicats convoquen protestes a tot Espanya contra les retallades

La Cimera Social, integrada per nombroses organitzacions socials i sindicats, entre ells CCOO i UGT, ha convocat per aquest dilluns més de mig centenar de manifestacions i concentracions a tot Espanya contra les retallades del Govern i en defensa de l'Estat de Benestar. A Madrid, on sol celebrar l'acte central, hi ha convocada una manifestació a partir de les 18.30 hores des de la Plaça de Neptú fins a la Puerta del Sol.

Sota el lema 'Anem al carrer contra la retallada de les pensions. Defensa't contra les taxes judicials, les privatitzacions, els expedients d'acomiadament salvatge i la manca de protecció a la desocupació ', les organitzacions integrants de la Cimera han demanat la participació de la ciutadania en aquestes mobilitzacions, segons han informat CCOO i UGT.

Segons denuncien, tant el Govern central com els autonòmics "continuen infringint, amb les seves mesures, drets socials i col·lectius", i "desmantellant" prestacions i serveis essencials.

"Amb les seves polítiques, impedeixen l'accés a la Justícia, no donen solucions als desnonaments, impossibiliten una Sanitat i Educació públiques, universals i gratuïtes, retallen l'atenció a la dependència i, a més, no revaloren les pensions per a l'any que ve", critiquen.

La Cimera Social es referma en la necessitat que el Govern convoqui un referèndum per atendre les demandes dels ciutadans que doni un gir en la seva política "radical", que, segons denuncien, està "més al servei d'Europa i dels mercats financers que de la societat".

A Madrid, on sol celebrar l'acte central, hi ha convocada una manifestació a partir de les 18.30 hores des de la Plaça de Neptú fins a la Puerta del Sol.

L'única comunitat on aquestes mobilitzacions contra les retallades no se celebraran aquest dilluns és Galícia, on les protestes s'han convocat per dijous que ve, 20 de desembre.

El jutge de Vic atura els desnonaments que estava tramitant

El jutge degà de Vic José Luis Gómez Arbona ha aturat diversos procediments d’execució d’hipoteques impagades que podien haver acabat en desnonaments. Ho fa emparant-se en la resolució del jutjat mercantil de Barcelona, que, de forma pionera, ja va aturar un desnonament a l’espera que es pronunciés el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. L’advocada general d’aquest tribunal, Juliane Kokott, va resoldre que les clàusules previstes en els contractes entre els bancs i els titulars d’hipoteques són abusives.

Basant-se en aquesta resolució, el titular del jutjat mercantil número tres de Barcelona, José María Fernández Seijo, va aturar el procediment d’execució de la hipoteca pel qual havia plantejat la petició a Europa.

Ara, Gómez Arbona fa el mateix i ha començat a suspendre de forma provisional la tramitació de procediments d’execució d’hipoteca. Ho ha fet enviant als advocats dels afectats una provisió en la qual els comunica la suspensió cautelar del procediment i els convida a pronunciar-se sobre la conveniència de plantejar una qüestió prejudicial similar a la de Fernández Seijo o esperar que evolucioni els cas obert pel jutge barceloní davant els efectes que pugui tenir sobre l’ordenament jurídic espanyol.