dimarts, 26 d’octubre de 2010

RFA: Aturada de trens en advertència d'una onada de vagues

Les vagues d'advertència d'avui en el trànsit ferroviari alemany no són més que el principi, anuncia Alexander Kirchner, cap del sindicat Transnet. A l'estació central de trens de Colònia va dir que calia: "Mostrar als ocupadors que això va de debò". A França protesten ja des de fa diverses setmanes desenes de milers contra la reforma de la llei de jubilacions. Les dues vagues no són comparables, ja que la dels ferroviaris alemanys apunta a un conflicte salarial. No obstant això, en ambdós casos la creixent inconformitat davant la situació econòmica respectiva, porta a la gent a manifestar-se públicament.

Aturades d'advertència en tot el país

Uns 1.600 empleats ferroviaris han participat en la mesura de protesta d'aquest matí. Encara que l'atur va durar oficialment només fins al migdia, s'estimava que el trànsit ferroviari es veuria afectat fins ben entrada la nit. A les aturades amb una durada de dues a tres hores iniciades a Baviera i Renània del Nord-Westfàlia, es van sumar ràpidament vaguistes de Hesse, Renania Palatinado, Turíngia, Baden-Wurtemberg, Baixa Saxònia, Saxònia-Anhalt i Brandenburg.

També a l'estació central de Colònia es va notar l'atur d'advertencia

Els sindicats van dir de renunciar a noves aturades en els pròxims dies, en consideració amb els viatgers. Divendres es reuneixen els dirigents dels sindicats Transnet i GDBA amb la directiva de Deutsche Bahn, en la setena ronda de negociacions sobre un contracte tarifari únic. Els dos sindicats lluiten des de fa mesos perquè s'estableixin estàndards mínims en els salaris i les condicions laborals de totes les empreses ferroviàries a Alemanya.

Deutsche Bahn disposada a negociar

Les sis grans companyies privades, Abellí, Arriva, Benex, Hessisch Landesbahn, Keolis i Veolia Verkehr, cobreixen el 20% del trànsit ferroviari alemany. Aquestes empreses paguen sous fins al 20% menors que Deutsche Bahn. Argumenten que d'altra manera no poden competir en el mercat i per tant s'han negat fins ara a un contracte tarifari comú.

Per part de Deutsche Bahn hi ha disposició a un acord comú, sempre que no es fixi un nivell tarifari molt menor que el del consorci ferroviari més important del país.

Guanya Sarkozy el pols?


A França, d'altra banda, aquest dilluns van tornar als seus llocs els treballadors d'un quart de les refineries de petroli franceses. Les protestes van acabar en tres de les 12 refineries del país i el combustible està sortint dels dipòsits en quatre. La ministra d'Economia, Christine Lagarde, va estimar el cost de les mobilitzacions entre 200 i 400 milions d'euros per dia.

La controvertida llei va ser aprovada pel Senat el divendres. I ha de ser ratificada aquesta setmana.


Popularitat de Merkel i Sarkozy en declivi


A Marsella, però, persisteixen les mobilitzacions de treballadors portuaris i recol.lectors d'escombraries, que han deixat com a conseqüència muntanyes d'escombraries als carrers i més de 50 carguers de petroli estancats davant el port. Els sindicats han convocat dos dies més de protestes nacionals el 28 d'octubre i el 6 de novembre.

A 18 mesos de les pròximes eleccions presidencials, l'índex de popularitat del president francès, Nicolas Sarkozy, està en el seu pitjor nivell. També la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha baixat dràsticament en les enquestes d'opinió. Segons sondejos recents, el govern de coalició encapçalat per Merkel, és recolzat actualment només pel 33% de la població. Aquestes xifres corroboren les protestes ciutadanes en ambdós països. A Merkel i el seu homòleg francès els espera sense dubte un cru hivern.

Espanya: 750 processos de corrupció amb més de 1.000 polítics


Mostra El mapa de la corrupción en España en un mapa més gran
(Mapa de novembre 2009). La corrupció de polítics i funcionaris s'ha estancat a Espanya després de cinc anys d'increments a causa de la crisi econòmica, que ha fet esclatar la bombolla immobiliària i ha enfonsat les inversions en el sector, que a més ha estat objecte de nombroses investigacions, segons l'Índex de percepció de la corrupció 2010, publicat avui per Transparència Internacional i que serveix per mesurar el grau de corrupció que les empreses i experts entreveuen en el sector públic de 178 països.

En l'acte de presentació de l'informe a Espanya, el president de l'organització a Espanya, Jesús Lizcano, ha sostingut que el país ha mantingut aquest any la mateixa nota que el 2009 (6,1 punts) perquè la crisi ha fet que hi hagi "menys diners disponibles i menys inversió en el sector immobiliari". El catedràtic de Ciència Política Manuel Villoria també ha explicat que els últims anys "es donaven tots els factors perquè hi hagués corrupció urbanística", especialment en el sector públic local.

Els partits més afectats per casos judicials són el PP, amb Castelló, València, Alacant (cas Brugal) i Mùrcia, Madrid, Màlaga, Llavaneres, Eivissa, Mallorca... Seguit per CiU, tant pel que fa a CDC com a UDC i les seves fundacions, U.M., P.N.B. P.A. i PSC-PSOE, especialment tocat a Catalunya pel cas Pretòria, Ajuntament de Barcelona i altres velles corrupteles.

Menys liquiditat i més supervisió

"Hi havia un monopoli dels governs municipals i especialment dels alcaldes [per iniciar actuacions urbanístiques], hi havia discrecionalitat, pocs controls i molts diners, i això feia d'aquestes circumstàncies un còctel explosiu", ha assegurat Villoria, que ha afegit que la corrupció ha baixat per la falta de liquiditat, l'augment de la supervisió i la menor capacitat dels alcaldes per aprovar convenis per si mateixos.

També s'han convertit en un "instrument de dissuasió" les prop de 750 investigacions obertes sobre casos de corrupció, que afecten el voltant de 1.000 polítics. Gràcies a aquests factors, Espanya ha pogut mantenir la seva qualificació aquest any i col·locar-se en el lloc 30è dels països corruptes del món, davant del 23è que va arribar a ostentar el 2004, quan va obtenir una nota de 7,1 punts, que no ha parat de disminuir des d'aleshores.

Transparència Internacional, que recentment va publicar un informe sobre la corrupció en els més de 8.000 municipis espanyols, ultima un estudi sobre els abusos a les comunitats autònomes. A nivell mundial, la crisi econòmica ha alterat aquest any substancialment la llista que elabora l'organització, ja que el rescat d'entitats financeres afectades pels actius tòxics ha augmentat la percepció de corrupció en molts països.

Segons ell, el lloc obtingut per Espanya no pot consolar perquè és la 12a economia a nivell mundial i la corrupció és un falgell que "genera pobresa i un dany social", i desencoratja les inversions. El jurista Antonio Garrigues ha advocat per millorar la transparència per lluitar contra la corrupció, que "no és un mal menor, sinó que és una leucèmia".

"Tots els que quedeu, sigueu dignes de nosaltres, els 27 que anem a morir"

El 22 d'octubre de 1941, 50 camarades van ser assassinats pels feixistes en repressió per l'execució d'un oficial alemany per la resistència. Eren comunistes i sindicalistes. Lluitaven, amb molts altres, per defensar els valors de fraternitat, de solidaritat i de pau. Contra el feixisme i la xenofòbia. És gràcies a la seva lluita que, en acabar la guerra, hem instaurat un sistema solidari. Serveis públics, seguretat social, pensions per repartiment, van néixer gràcies al Consell Nacional de la Resistència. Tenim dret a deixar a aquest govern desmantellar mecànicament aquest sistema construït amb la sang dels nostres camarades? Podem oblidar per què van lluitar?

El Sr Sarkozy ha volgut instrumentalitzar a Guy Môquet des de la seva arribada al poder, pensant guanyar-se l'estima de la població. Però la mobilització d'avui ens prova que està molt lluny d'haver-ho aconseguit. Aquesta nit, demà i diumenge a la pedrera de Châteaubriant (1) serem milers de persones participant en les cerimònies de commemoració. Expulsió dels sense papers, dels romà, repressió sindical, violència policial al carrer, tenen un regust amarg del dejà vu. El nostre camarada Jêrome, ferroviari, empresonat des de fa un mes per haver-se manifestat, coneix el tema. Hi ha períodes de la nostra història que mai voldríem viure de nou.

La lluita d'avui és indispensable perquè els valors que ens fan estar orgullosos del nostre país es preservin. Defensar les pensions per repartiment és un combat just. Les tres quartes parts de la població ho ha comprès i el món sencer segueix amb atenció el que passa al nostre país. Així que no, nosaltres no deixarem que es surtin amb la seva aquests financers que s'atreveixen a qualificar els països en funció de la seva capacitat per reduir els costos socials. No, no deixarem a la dreta trencar la nostra solidaritat.

Recordem les paraules de Guy Môquet a l'hora de la seva mort: "Tots els que quedeu, sigueu dignes de nosaltres, els 27 que anem a morir".

(1) Nota del traductor: Guy Môquet va ser afusellat a la pedrera de la Sablière, a Châteaubriant.

Comunicat hospitalari de l'Aaiun

LES VÍCTIMES de les metralladores de l'exèrcit marroquí al Campament de la Dignitat, prop de L'Aaiun ocupat per Marroc, estan al Hospital Militar de Al Aaiun i són: ELGARHI NAYEM FOIDAL MOHAMED SUEIDI; mort. ELGARHI ZUBEIR FOIDAL MOHAMED SUEIDI, ferit de bala al maluc i dentadura trencada. Alaoui MOHAMED-LAGDAF Hassane Walad, ferida de bala a les cuixes. Alaoui Salek Hassane Walad, ferit de bala a la cama. DAWDI AHMED Embarek BRAHIM, dues ferides de bales al maluc i en l'abdomen, va ser sotmès a una operació abdominal. AHMED Abay AHMED Hammadi, ferit al peu. Font: Ministeri sahrauí dels Territoris ocupats.

Testimonis presencials van informar que l'exèrcit va començar a disparar a un vehicle que va sortir del Aaiun per intentar portar aigua, aliments i medicines als acampats en els campaments de protesta.

Col•lectius socials, organitzacions de drets humans Yongsan de defensa del poble sahrauí estan fent una crida "urgent" a les organitzacions humanitàries a nivell internacional per garanteixin la provisió d'aigua, aliments i medicines per a les persones acampades en aquesta zona.

Sàhara Independent va tornar a denunciar l'assetjament salvatge i per descomptat injust al qual cada dia es veuen sotmesos homes, dones, ancians i nens, nens com Nayem que des que va néixer ha estat un pres d'aquesta situació que finalment ha acabat amb la seva vida.

Èxode massiu de sahrauís autòctons cap Gdeim Iziko


Observatori Drets Humans per als territoris ocupats del Sàhara Occidental
Des de fa 4 dies, és evident un èxode massiu de ciutadans sahrauís autòctons de zona ocupada, cap a la zona de Lemseyed, concretament a Gdeim Iziko, amb motiu de manifestar denunciant l'espoli de les riqueses naturals del Sàhara Occidental.

Els manifestants són al voltant de 1.100 persones que estan acampant en unes 150 haimes, aproximadament. Als quals s'han sumat els treballadors i jubilats de Fos Bucraa.

Des del dia d'ahir i en un pla d'absoluta intimidació, l'estat marroquí, ha enviat al lloc de l'acampada, 15 camions de la gendarmeria de guerra marroquina, 35 vehicles de les forces auxiliars, plens de operants de les forces repressores, com així també, sobrevolen el terreny, 2 helicòpters de la gendarmeria de guerra marroquina, que ho fan alternant els seus torns.

A la ciutat de l'Aaiun, les forces de l'exèrcit marroquí (FAR), estan realitzant els seus preparatius, per dirigir-se a Gdeim Iziko a intimar als manifestants que es troben allí d'una manera pacífic.

Equador s'afegeix al clam contra l'espoli hipotecari a l'Espanya dels usurers

Les institucions de l'Equador s'han mobilitzat davant el que consideren una "situació dramàtica" dels equatorians residents a Espanya, com a conseqüència de la impossibilitat de pagar els crèdits hipotecaris subscrits en els anys de la bombolla immobiliària, amb una normativa que escandalitza el món sencer per la seva usura i criminalitat. L'Ambaixada a Espanya, el Parlament i fins el mateix president Rafael Correa han intervingut per advertir contra el excessos de la banca espanyola, denunciada arreu com usurera. CCOO ja ho ha demanat a un govern que calla i no fa res.


Vegin la sorpresa dels russos davant la desvergonya de la banca espanyola

Espanya: L'únic lloc on una llei criminal permet saldar deutes amb patrimoni si amb l'habitatge, sobretasat pel banc, no n'hi ha prou

I, a més, els interessos que cobra Espanya són considerats d'usura a França, tan en descoberts com en comissions i targetes de crèdit.

Els moviments per defensar els seus compatriotes de les situacions de misèria a les quals poden donar lloc els desnonaments van començar el passat març, amb una carta enviada per l'ambaixador d'Equador, Gal Chiriboga, el governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, en què li demana que articuli "solucions socialment justes davant les institucions financeres".

A l'Equador i a la resta del món, inclós EUA, a diferència de la "exemplar" Espanya, davant l'impagament d'una hipoteca el banc només pot reclamar el bé hipotecat. Per a milers d'equatorians ha estat una sorpresa trobar-se, davant les dificultats per pagar la hipoteca i la impossibilitat de vendre la casa, amb que a Espanya el deutor respon amb tot el seu patrimoni fins a completar el préstec. I no hi ha forma de que els pisos comprats entre 2002 i 2008 valguin el mateix avui que llavors.

El president Correa i l'ambaixador carreguen contra la banca pels embargaments

El 26 de març passat, l'ambaixador d'Equador a Madrid recopilar la informació que li transmetien associacions d'equatorians sobre la situació que s'estava creant davant els impagaments i va remetre una carta al governador del Banc d'Espanya en la qual feia una detallada descripció de la tràgica espiral en la qual s'han ficat molts dels seus compatriotes. "En les operacions de crèdit ha existit una sobrevaloració dels preus", exposa Chriboga, que a més denuncia que "algunes taxadores pertanyien a les mateixes entitats bancàries".

També denuncia la concessió de crèdits que cobrien més del 100% del valor de la hipoteca més despeses de taxació, impostos, escripturació, intermediació i fins i tot de reforma del pis, en casos en què "s'evidencia la difícil situació econòmica inicial de l'hipotecat i el nivell de risc que coneixien i assumien els bancs i caixes".

L'ambaixador no té cap problema a afirmar que els bancs espanyols "van fer lax el sistema de garanties" i obviar els febles ingressos de les persones a les que concedien crèdits. Fins i tot, assegura que van eludir deliberadament els controls del Banc d'Espanya.

Davant els impagaments d'aquestes hipoteques, "els bancs i caixes no presenten solucions socialment raonables ni financerament sostenibles a llarg termini", ja que només contemplen la possibilitat que la persona respongui amb tot el seu patrimoni o segueixi renegociant la hipoteca la resta de la seva vida, quan és evident que mai podrà pagar. L'associació CONADEE, que ajuda a equatorians a Espanya, ha recopilat centenars de casos en què, assegura, la hipoteca mitjana és de 220.000 euros.

Finalment, reclama que s'accepti l'anomenada "dació en pagament", que consisteix en cancel lar el deute amb el lliurament de l'immoble, com passa al seu país i, per exemple, als Estats Units.

L'ambaixador Chiriboga vol deixar clar que les solucions que proposa el Banc d'Espanya són per a tots els que estiguin en aquesta situació i que en cap moment pretén cap tracte especial. "No demanem privilegis, sinó mesures de solució al conjunt de la crisi hipotecària".

Dos mesos després d'enviar aquesta carta, el president Correa va visitar Espanya i es va reunir amb una important representació dels seus compatriotes a la Universitat Complutense de Madrid. L'assumpte de les hipoteques va centrar moltes de les inquietuds dels seus ciutadans. "A Europa hi ha unes hipoteques bé peculiars que atempten contra els drets humans i estem estudiant portar el cas als tribunals internacionals", va afirmar llavors el president.

En aquella reunió, el president Correa es va mostrar escandalitzat davant la possibilitat, apuntada pels seus compatriotes, que els bancs espanyols tractaran de cobrar la deute hipotecari embargant propietats a Equador. Alguns dels equatorians presents van afirmar que els seus bancs els havien amenaçat amb executar embargaments al seu país si es marxaven d'Espanya. "Com van a creure que a Equador se'ls va a cobrar el deute? Primer això és impossible, segon, així sigui possible, mai es farà!, És una barbaritat", va dir Correa.

El president de l'Associació Hipotecària Espanyola, Santos González, afirma que la internacionalització dels deutes és possible sempre que sigui acceptada per un jutge d'aquell país d'acord amb la seva legislació, encara que va aclarir que es tracta d'un "supòsit teòric".

El passat mes de juliol, la gravetat de la situació va fer que vingués a Madrid la superintendenta de Bancs d'Equador (el regulador bancari allà), Glòria Sabando, per entrevistar-se amb el Banc d'Espanya.

Ja el passat 3 de setembre COO va denunciar els fets i demanà una nova llei hipotecària al govern subvencionador dels bancs de Zapatero. El PSOE encara no diu res per a no molestar qui els acreedors que el financien.

Miralles: "El tripartit ha fet el 90% del promès"

Jordi Miralles, tercer a la llista d'ICV-EUiA per Barcelona, ha presentat els eixos programàtics de la coalició roigverda, acompanyat de Xavier Boix, Carme García i Marisol Martínez, regidors a Sabadell de la coalició. Miralles ha posat en valor la feina del Govern d’Entesa, del que ha dit: “Ha pres decisions valentes en l’àmbit social i mediambiental”, i ha posat com a exemple la recent declaració de Collserola com a Parc Natural. També ha fet un balanç positiu en quant al compliment de l’acord de govern “s’ha complert el 90% del que vam parlar i hem tirat endavant més projectes i més lleis que el govern anterior en menys temps”.

El diputat ecosocialista ha presentat “una proposta quantificada i real per a la creació de 300 mil llocs de treball a Catalunya a través de l’enfortiment de l’Estat del Benestar, els nous sectors emergents i la nova economia verda” que reflexa el que ha situat com a “prioritat número 1” per a ICV-EUiA que és la lluita contra l’atur mitjançant la creació d’ocupació.

Miralles també ha alertat del que segons ICV-EUiA suposaria la tornada de CiU a la Generalitat “reduir el 40% el personal de l’administració pública significa acomiadar mestres, metges i en definitiva empitjorar els serveis públics per a tota la ciutadania, això no és un canvi, sinó una involució”. Per acabar, Miralles ha fet una crida a la participació de la gent d’esquerres perquè “no es resignin i no es quedin a casa, ja que la política o la fas o te la fan”. I ha dit que “ens juguem el futur de les properes generacions”.

El fiscal Anticorrupció d'Alacant implica Sonia Castedo (PP) al cas Brugal

El fiscal Anticorrupció d'Alacant afirma que l'alcaldessa de la capital, Sonia Castedo (PP), ha de ser imputada dins de l'operació "Brugal", per beneficiar el constructor Enrique Ortiz, encara que aquesta ha negat les acusacions de tracte de favor i les ha contextualitzat en la precampanya electoral. Acompanyada pel consistori, Castedo ha comparegut sense deixar fer preguntes i ha repartit una còpia de l'escrit del fiscal, Felipe Briones, al jutjat número 3 d'Oriola (que porta el cas Brugal) on, a partir d'informes policials, s'enumeren suposats delictes de l'alcaldessa per la seva actuació amb Ortiz, a més de constructor amo de l'Hèrcules CF.

Concretament, l'escrit del 17 de juny de 2010 del fiscal proposa que s'imputi a l'alcaldessa per la presumpta revelació d'informació privilegiada facilitada per autoritat, tràfic d'influències i suborn.

Aquestes investigacions policials i del fiscal es refereixen a la part del "cas Brugal" relacionades amb la tramitació del PGOU d'Alacant, paral.leles a altres com la del pla de residus de la comarca del Baix Segura, assumpte pel qual està imputat el president provincial del PP, José Joaquín Ripoll.

L'alcaldessa hauria revelat al constructor informació privilegiada


El document de Briones facilitat per Castedo apunta que aquesta va donar "en gran quantitat d'ocasions" informació privilegiada a Ortiz en relació al nou Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU), producte de la qual cosa el planejament es va dissenyar "a la mesura" de l' empresari en "aspectes rellevants".

Es refereix a "arranjaments" en les zones urbanístiques "APA-9", "Lomas de Garbinet" i (estadi) "Rico Pérez", i relata trucades com una del 26 de juny de 2008 entre Ortiz i el cap redactor del PGOU, Jesús Quesada, per parlar del projecte de remodelació del camp de l'Hèrcules "amb l'anuència" de Castedo (llavors regidor d'Urbanisme) i l'ex alcalde Luis Díaz Alperi.

També reflecteix que l'alcaldessa va rebre "dons" de l'empresari, com el pagament d'unes vacances a Andorra el 2008 i 2009, un viatge amb família i amics en iot a Eivissa i la compra d'un cotxe Mini Cooper.

Admet el viatge en iot, però no el d'Andorra ni el cotxe

A més, li atribueix peticions a Ortiz per contractar a "persones de confiança", sobre la qual cosa l'alcaldessa ha contestat que sí que ha intervingut tant amb ell com amb altres empresaris vinculats a l'ajuntament per tractar de donar ocupació no a gent propera a ella sinó a alacantins que pateixen situacions "dramàtiques" per l'atur.

En la seva defensa, l'alcaldessa ha subratllat que, llevat del viatge en el iot, tot és fals i ha mostrat factures que acreditarien que va pagar personalment el viatge a Andorra i el muntant del vehicle, per la qual cosa ha qualificat l'informe del fiscal de " esbiaixat i no contrastat".

Sánchez Llibre coneixia tot l'operatiu de factures falses

El propietari d'una empresa que va treballar per a Unió Democràtica de Catalunya del 2004 al 2007 ha acusat l'aleshores gerent del partit, Josep Maria Nuñez Cirera, d'instar-lo a redactar factures falses i adreçar-les a empreses properes a la Fundació Catalunya i Territori, una entitat vinculada a UDC. Segons la seva declaració, durant aquests anys, a banda de les factures falses, va dur a terme per UDC feines per valor de 540.000 euros, uns costos que no apareixen en la tresoreria del partit. Segons ell, Josep Sánchez Llibre, actualment diputat al Congrés, coneixia tot l'operatiu.

En el judici estan imputades 15 persones, entre les quals hi ha tres exmembres de la Fundació Catalunya i Territori, acusades de quedar-se amb 1,7 milions en donacions de particulars a l'entitat. L'empresari, que té una empresa dedicada a la gestió i organització d'actes, ha explicat que Unió li devia "molts diners", corresponents sobretot a la campanya de Josep Antoni Duran i Lleida per a les eleccions generals del març de 2004.

"Fart de no cobrar", l'empresari va posar-se en contacte amb el dirigent del partit Josep Sánchez Llibre, qui li va dir que parlés amb Núñez Cirera. Sempre segons la seva declaració, Núñez li va explicar que tenien diverses empreses controlades per ells i que la forma de cobrar era fer factures a nom d'aquestes companyies, pertanyents al grup IMS. A banda de les factures a aquest grup empresarial, també va facturar 60.000 euros corresponents a Unió a la Fundació Catalunya i Territori. Segons ell, Sánchez Llibre, actualment diputat al Congrés, coneixia tot l'operatiu.

Meyer exigeix investigar l'assassinat del noi sahrauí

I.U. i EUiA han condemnat l'agressió i demanen a l'UE una resposta. L'eurodiputat Meyer insta la nova ministra Trinidad Jiménez a que garanteixi la seguretat dels Sahrauís. Ahir, a les rodalies del Camp de la Dignitat, als afores de l'Aaiun, la Policia marroquina assassinà un nen sahrauí, menor de 14 anys, al tirotejar el cotxe en què viatjava amb sa família. Segons el Front Polisario, els trets indiscriminats dels marroquins van deixar ferit al seu germà també menor d'edat que hauria mort hores després, amb altres dos ferits greus.

Davant aquests fets l'eurodiputat, Willy Meyer, ha emplaçat a la nova ministra d'Afers Exteriors, Trinidad Jiménez, a "fer tot el possible per garantir la seguretat del poble sahrauí en el compliment de la responsabilitat espanyola amb el procés d'autodeterminació de la seva antiga colònia".

Així mateix, ha exigit a l'Alta Representant de la UE per a Afers Exteriors, Catherine Ashton, "la coordinació de les accions necessàries per a la realització urgent d'un referèndum d'autodeterminació del poble sahrauí que possibiliti el compliment de les resolucions de Nacions Unides i els drets humans del poble sahrauí".

"La UE ha de congelar l'Acord d'Associació amb el Marroc mentre aquest continuï incomplint dia rere dia l'article 2", ha tornat a insistir Meyer fent referència a la clàusula que obliga el Regne del Marroc a respectar els drets humans i els principis democràtics.

La setmana passada el intergrup del Parlament Europeu de solidaritat amb el poble sahrauí va alertar a la UE de la possibilitat real d'una situació dramàtica com l'ocorreguda a causa del setge militar i policial a què estan sent sotmesos els sahrauís acampats pacíficament.

"Aquest mort no pot quedar impune, la UE ha d'obrir una investigació perquè els responsables últims de l'assassinat siguin castigats", ha conclòs Meyer.

L'aerolínia marroquina ha impedit a periodistes de mitjans espanyols viatjar a l'Aaiun. Els redactors anaven a cobrir la situació en el campament Gdeim IZI, on va morir un adolescent de 14 anys per trets de l'Exèrcit.

L'aerolínia de bandera marroquina Royal Air Maroc (RAM) impedí ahir a set periodistes de cinc mitjans espanyols embarcar en el vol a Aaiun (Sàhara Occidental) per al qual havien comprat bitllets per tal de cobrir la mort per trets de l'Exèrcit marroquí d'un menor sahrauí. Els corresponsals acreditats a Rabat de TVE i TV-3, del diari El Mundo i de l'Agència EFE es van trobar en arribar a l'aeroport de Casablanca amb que els seus bitllets havien estat anul.lats.

15 anys de promeses incumplides del PP a Vall d'Uixó

Marina Albiol, diputada d’Esquerra Unida, recorda que l’hospital de la Vall d’Uixó és una promesa del Partit Popular des de fa 15 anys i encara no tenen ni els terrenys. La diputada d’Esquerra Unida, Marina Albiol, ha criticat durament l’actuació de la Conselleria de Sanitat pel que respecta a les comarques de Castelló: “Les llistes d’espera, la falta de llits hospitalaris, de metges d’atenció primària i d’especialistes són la conseqüència d’una política nefasta per part de la Conseller de Sanitat, Manuel Cervera, que està més preocupat de que determinades empreses facen negoci amb la salut de les persones que de destinar els recursos necessaris a la sanitat pública”.

Albiol recorda que l’hospital de la Vall d’Uixó és una promesa del Partit Popular de la Vall d’Uixó, des de fa 15 anys, “i no és només que encara no s’ha posat ni la primera pedra, és que no tenen ni el terrenys on s’ha de fer”.

“És incomprensible que davant l’evident manca d’espai als hospitals actuals el PP continue posposant la construcció de l’hospital de la Vall d’Uixó, en els pressupostos de 2010 hi havia una partida de 400.000 euros per a aquesta infraestructura, però no s’han gastat. Any rere any apareix una partida als pressupostos de la Generalitat Valenciana, però any rere any aquests diners acaben destinat-se a altres qüestions”.

La diputada d’Esquerra Unida exigirà que en els pressupostos de 2011 es contemple una partida per a aquest hospital, però sobretot exigirà que aquesta partida s’execute, que comencen ja amb la construcció del nou hospital.

Albiol traslladarà al Conseller de Sanitat aquesta exigència,”perquè ell és el màxim responsable de que en aquests moments aquest hospital no siga una realitat”.

Samaranch Jr. comprà propietats des de Luxemburg

La família Samaranch sempre ha sabut treure profit del model de corrupció espanyol, amb contactes i influències ben definides. Ho va fer el pare, el feixista cap de la Falange a Catalunya, Juan Antonio Samaranch Torelló que, així que va ser nomenat president del Comitè Olímpic Internacional, el 1980, va fixar el seu domicili a Lausanne (Suïssa) –seu de l’organisme–, on va liquidar des de llavors els seus impostos; un fet que, segons sospita l’Agència Tributària espanyola, va fer sense complir els requisits necessaris, i per això li va obrir un expedient l’any 2009, abans de morir.

Però el fill del pròcer franquista desaparegut al passat mes d’abril, Juan Antonio Samaranch Salisachs, també ha mostrat en alguna ocasió una certa habilitat per administrar el seu patrimoni des de territoris caracteritzats per la seva generositat fiscal i opacitat financera. I en aquest apartat, a l’Europa continental, el gran rival de Suïssa és Luxemburg. Justament a través d’una societat anònima domiciliada al Gran Ducat, Samaranch Júnior i la seva esposa, la italiana Cristina Bigelli, van adquirir un luxós xalet en una exclusiva urbanització a Villefranche-sur-Mer, a la Costa Blava.

Il·lustres testimonis de boda

Manori 1980, SA, havia estat constituïda per l’esposa del fill del president del COI, justament el 1980, quan encara no eren casats. Samaranch i Bigelli –filla d’una família de la corrupte oligarquia romana– van contraure matrimoni civil a Nova York el 1987 i van repetir per l’Església a Roma l’any següent, en un enllaç en el qual, per cert, hi van actuar com a testimonis per part del nuvi ni més ni menys que el president de la Generalitat, Jordi Pujol, i el conseller d’Indústria, Macià Alavedra.

EUPV reclama el 0’7% per cooperació

La diputada d’EUPV, Marina Albiol, defensa avui, a la comissió d’Economia de Les Corts Valencianes, una proposició no de llei en la què exigirà que els comptes autonòmics de 2010 es modifiquen per a destinar el 0,7% del pressupost a cooperació amb el desenvolupament. “La llei és molt clara al respecte, i si el Consell no compleix amb aquest percentatge estarà cometent una insubmissió, enguany i també si no ho fa en els pressupostos de 2011”.

Albiol critica que actualment els diners destinats al programa de cooperació al desenvolupament i solidaritat representen sols el 0,21% del pressupost de la Generalitat Valenciana per a 2010. “És per tant, necessari que el Consell modifique el comptes de 2010 i en els del 2011 ja incloga el 0,7% del pressupost a cooperació al desenvolupament

Esquerra Unida insisteix que no por haver “cap discussió al respecte d’aquesta qüestió, entre altres coses perquè el Consell ha de complir la llei 6/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana, de cooperació al desenvolupament de la Comunitat Valenciana, on queda clarament marcat aquest percentatge”.

Per a Albiol, “és en aquestes coses on el Consell, i el propi Blasco ha de donar la cara, cosa que no ha fet fins ara, i últimament menys en qüestió de cooperació amb el desenvolupament”, critica; “no sols anem a exigir aquestos diners sinó també que arriben als seus destins”.

Torró: “El Consell menteix sobre el Pla de Confiança"

"Encara no s'han lliurat els pressupostos a les Corts, però ja sabem que els diners disponibles per a inversions i manteniment dels serveis públics disminuiran considerablement, vora un 5%", denuncia el diputat d'EUPV Lluís Torró: "Cal un redreçament urgent i general de les polítiques econòmiques, començant per casa però tenint meridianament clar que les alternatives han de ser també espanyoles i europees.

El diputat d’EUPV ha fet una primera valoració dels comptes autonòmics, els quals considera que no són una “resposta adient a la situació de tremenda crisi que vivim. L’austeritat que proclama el conseller Camps, no és més que una manera de tapar les vergonyes d’unes arques exhaurides que intenten reduir els sous dels funcionaris i deriven les inversions a un pla fantasma com és el Confiança”.

El diputat d’esquerres afirma que els comptes autonòmics per a l’any que ve “no van a traure’ns de la crisi, ni molt menys. No contemplen mesures que serien tan necessàries com l’augment de la pressió fiscal, amb la posada en marxa de nou, per exemple, d’impostos com el de successions; o el retoc dels trams de l’IRPF, augmentant-los a les rendes més altes i disminuint-los a les més baixes”.

Esquerra Unida ha assenyalat que els comptes de 2011 “no estan confeccionats tenint en compte la realitat. El PP, com sempre, no gestiona en base a les necessitats dels valencians i valencianes, i la situació de les arques autonòmiques, a més, està entrant ja en la UCI”, critica.